Mamut d'Eva Baltasar

Autor/a: Eva Baltasar i Sardà (Barcelona, 1978)

Editorial: Club Editor

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 128

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Les novel·les d'Eva Baltasar solen ser novel·les dures i incòmodes però expressades en un llenguatge encisador, poètic.

Estic contenta, un cop més, d'haver llegit el seu nou llibre perquè no m'ha deixat indiferent, fins i tot en algun moment m'ha violentat, però m'ha agradat veure l'evolució de la protagonista que crec que és l'aspecte més important del llibre.

Un cop més ens trobem amb una dona solitària que decideix viure la seva vida en un entorn rural per, d'alguna manera, reconciliar-se amb els orígens. Aquesta reconstrucció personal és dura i amb aquesta duresa i el seu estil ens l'explica l'autora.

M'ha recordat molt dues novel·les que havia llegit abans, Sola de Carlota Gurt i, sobretot, Un amor de Sara Mesa. De fet, aquesta segona em va venir al cap vàries vegades durant la lectura del llibre, suposo que pel tipus de personatges que surten.

Doncs això, si us han agradat els anteriors llibres de l'Eva Baltasar o si heu llegit Sola o bé Un amor i els heu gaudit, aquest llibre també és per vosaltres.

ESPAÑOL:

Las novelas de Eva Baltasar suelen ser novelas duras e incómodas pero expresadas en un leguaje encantador, poético.

Estoy contenta, una vez más, de haber leído su nuevo libro porque no me ha dejado indiferente, hasta me ha violentado en algún momento, pero me ha gustado ver la evolución de la protagonista que creo que es el aspecto más importante del libro.

De nuevo nos encontramos con una mujer solitaria que decide vivir su vida en un entorno rural para, de alguna manera, reconciliarse con los orígenes. Esta reconstrucción personal es dura y con esta dureza y a su estilo nos lo explica la autora.

Me ha recordado mucho a dos novelas que había leído antes, Sola de Carlota Gurt y, sobre todo, Un amor de Sara Mesa. De hecho, esta segunda me vino a la cabeza varias veces durante la lectura del libro, supongo que por el tipo de personajes que salen.

Pues eso, si os han gustado los anteriores libros de Eva Baltasar o si habéis leído Sola o Un amor y los habéis disfrutado, este libro también es para vosotr@s.

Sinopsi:

La protagonista de 'Mamut' és una dona arcaica atrapada en la vida moderna. El seu medi és la ciutat, on signa contractes per viure. Vol tenir un fill i això l’obliga a fer-se amb homes. ¿Com resistir el formiguer humà quan tens instint de caçador solitari? Se’n va. Canvia d’hàbitat i esdevé la mestressa d’un mas aïllat. Hi ha un pastor, la solitud i les bèsties que t’alimenten o t’amenacen. L’instint treballa, la consciència s’esvera. Comet coses que esquincen el pacte del nou mil·leni: aprèn a viure sense intermediaris. 'Mamut' és la tercera ala d’un tríptic que inclou 'Permagel' i 'Boulder'. ¿De què tracta? La resposta és polièdrica i això explica la multitud de lectors concernits per aquesta obra. Si sou capaços d’imaginar un Houellebecq que sapigués escriure sense ressentiment les llagues de la societat contemporània, aquesta quimera existeix i es diu Eva Baltasar. La protagonista de Mamut és una dona arcaica atrapada en la vida moderna. El seu medi és la ciutat, on signa contractes per viure. Vol tenir un fill i això l’obliga a fer-se amb homes. ¿Com resistir el formiguer humà quan tens instint de caçador solitari? Se’n va. Canvia d’hàbitat i esdevé la mestressa d’un mas aïllat. Hi ha un pastor, la solitud i les bèsties que t’alimenten o t’amenacen. L’instint treballa, la consciència s’esvera. Comet coses que esquincen el pacte del nou mil·leni: aprèn a viure sense intermediaris. Mamut és la tercera ala d’un tríptic que inclou Permagel i Boulder. ¿De què tracta? La resposta és polièdrica i això explica la multitud de lectors concernits per aquesta obra. Si sou capaços d’imaginar un Houellebecq que sapigués escriure sense ressentiment les llagues de la societat contemporània, aquesta quimera existeix i es diu Eva Baltasar.

Ocàs i fascinació d'Eva Baltasar

Autor/a: Eva Baltasar i Sardà (Barcelona, 1978)

Editorial: Club Editor

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 160

CATALÀ:

Amb aquesta obra, l'Eva Baltasar posa el focus en una de les violències silencioses de la nostra societat: persones amb carrera universitària i feina que, tot i així, en alguns casos no poden permetre’s un lloc per viure i es veuen forçades a compartir pis. És una realitat dura i desconcertant que viu la protagonista de la novel·la, que malgrat tenir una carrera i una feina de mitja jornada, acaba vivint al carrer durant un temps. Tot i que és una situació extrema, mostra com la pèrdua d'un espai segur pot ser real.

El protagonisme de la novel·la recau en les cases, no una en particular, sinó totes. Les llars apareixen com a símbols de refugi i seguretat, però també com a elements fràgils i temporals. Les cases esdevenen una metàfora dels desequilibris socials que vivim. Un dia tens un lloc on sentir-te segur, i l'endemà pots perdre-ho tot.

Com és habitual en les seves obres, els personatges de Baltasar són dones solitàries, però valentes. Tot i el seu aïllament emocional, aconsegueixen crear vincles entre elles. Les protagonistes encaren el món amb força, però també solen recolzar-se les unes en les altres, i aquesta xarxa que creen és essencial per a la seva supervivència emocional, sobretot en aquesta novel·la.

Ocàs i fascinació és una crítica a la societat actual. Posa de manifest problemes com l’habitatge, la precarietat laboral i la manca de suport social, obligant-nos a reflexionar sobre les injustícies i les oportunitats que ofereix el sistema.

La segona part de la novel·la és molt diferent. El to canvia completament i es torna gairebé oníric, amb un estil més místic. Per ser-vos sincera he de dir que no l’he acabat d’entendre, però això no m’ha impedit gaudir-la. Tot i que em va desconcertar en alguns moments, aquest canvi d’estil té una bellesa especial que atrapa.

Crec que la narrativa d’Eva Baltasar és difícil de ressenyar amb justícia. Les seves històries són intenses i profundes, i cadascú les viu d'una manera diferent. Per això crec que el millor és que cadascú les llegeixi i tregui les seves pròpies conclusions. Una cosa és segura: no deixarà ningú indiferent. A mi, personalment, m’ha atrapat des del primer moment.

ESPAÑOL:

Con esta obra, Eva Baltasar pone el foco en una de las violencias silenciosas de nuestra sociedad: personas con carrera universitaria y trabajo que, sin embargo, en algunos casos no pueden permitirse un lugar para vivir y se ven forzadas a compartir piso. Es una realidad dura y desconcertante que vive la protagonista de la novela, que pese a tener una carrera y un trabajo de media jornada, acaba viviendo en la calle durante un tiempo. Aunque es una situación extrema, muestra cómo la pérdida de un espacio seguro puede ser real.

El protagonismo de la novela recae en las casas, no una en particular sino todas. Los hogares aparecen como símbolos de refugio y seguridad pero también como elementos frágiles y temporales. Las casas se convierten en una metáfora de los desequilibrios sociales que vivimos. Un día tienes un sitio donde sentirte seguro, y al día siguiente puedes perderlo todo.

Como viene siendo habitual en sus obras, los personajes de Baltasar son mujeres solitarias, pero valientes. A pesar de su aislamiento emocional, logran crear vínculos entre ellas. Las protagonistas encaran el mundo con fuerza, pero también suelen apoyarse unas a otras, y esta red que crean es esencial para su supervivencia emocional, sobre todo en esta novela.

Ocaso y fascinación es una crítica a la sociedad actual. Pone de manifiesto problemas como la vivienda, la precariedad laboral y la falta de apoyo social, obligándonos a reflexionar sobre las injusticias y oportunidades que ofrece el sistema.

La segunda parte de la novela es muy distinta. El tono cambia por completo y se vuelve casi onírico, con un estilo más místico. Para seros sincera tengo que decir que no he acabado de entenderla, pero eso no me ha impedido disfrutarla. Aunque me desconcertó en algunos momentos, este cambio de estilo tiene una belleza especial que atrapa.

Creo que la narrativa de Eva Baltasar es difícil de reseñar con justicia. Sus historias son intensas y profundas, y cada una las vive de forma diferente. Por eso creo que lo mejor es que cada uno las lea y saque sus propias conclusiones. Una cosa es segura: no dejará a nadie indiferente. A mí, personalmente, me ha atrapado desde el primer momento.

Sinopsi:

Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D’un dia per l’altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara.

Ara la vida ja no va de creure en les regles. Ara tu fabriques l’engany. Entraràs a les cases dels altres. Creuran que hi ets per netejar-les i fer-los la vida amable. El llop que no havies de trobar si feies bondat ets tu. ¿Oi que no tens res a perdre?

Després del tríptic sobre la maternitat que l’ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar trastoca el nostre confort mental des d’un altre cantó, el del pacte social quan esdevé terrorista. La seva poesia canta la nit al ras, la inquietud de qui se sap invisible enmig de la ciutat. La seva lucidesa mostra el lloc on es toquen el crim i la devoció. I la seva nova novel·la va prenyada d’un conte on l’horror és la fada que pinta d’or el món.

Boulder d’Eva Baltasar

Autor/a: Eva Baltasar i Sardà (Barcelona, 1978)

Editorial: Club Editor/Random House

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 160

 

CATALÀ:

Davant la sensibilitat que em va transmetre l’autora amb la seva anterior novel·la, Permagel, no podia deixar passar aquesta de cap manera.

Amb Boulder, Eva Baltasar ens explica l’evolució que pateix la protagonista al passar d’una vida nòmada i solitària a una vida familiar. Amb aquesta manera d’escriure tan poètica que té ens presenta temes com ara el sexe, la soledat, la maternitat, les relacions de parella... Què passa quan durant l’enamorament et deixes portar fins a llocs on, potser, no volies arribar?

He llegit ressenyes on deien que en aquest llibre no passava res, a mi em sembla que sí, l’autora ens presenta dues maneres de viure la mateixa realitat de parella, on una part és la que decideix i l’altra la que es deixa portar. I cada una viu la maternitat amb uns sentiments diferents que aboquen a la gelosia. I tot això ho explica a través dels pensaments, que són els sentiments de la protagonista, Boulder, una roca al mig del mar.

Per mi, Eva Baltasar ho ha tornat a aconseguir, en molt poques pàgines diu molt. I com no pot ser d’una altra manera us recomano el llibre, i també l’anterior, Permagel.

ESPAÑOL:

Ante la sensibilidad que me transmitió la autora con su anterior novela, Permafrost, no podía dejar pasar esta bajo ningún concepto.

Con Boulder, Eva Baltasar nos explica la evolución que sufre la protagonista al pasar de una vida nómada y solitaria a una vida familiar. Con su manera de escribir tan poética nos presenta temas como el sexo, la soledad, la maternidad, las relaciones de pareja… ¿Qué pasa cuando durante el enamoramiento te dejas llevar hasta lugares sonde, quizás, no querías llegar?

He leído reseñas en las que decían que en este libro no pasaba nada, a mi me parece que sí, la autora nos presenta dos maneras de vivir la misma realidad de pareja, donde una parte es la que decide y la otra la que se deja llevar. Y cada una vive la maternidad con unos sentimientos diferentes que desembocan en los celos. Todo esto lo explica a través de los pensamientos, que son los sentimientos de la protagonista, Boulder, una roca en medio del mar.

Para mi, Eva Baltasar lo ha vuelto a hacer, en muy pocas páginas nos cuenta muchas cosas. Y como no puede ser de otra manera os recomiendo el libro, y también el anterior, Permafrost.

Sinopsi:

La protagonista de Boulder és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc —la situació perfecta: una cabina, l'oceà, moltes hores per encarar el buit i algun port on conèixer dones. Fins que una la reté, se l'emporta entre les quatre parets d'una casa i l'embarca en la gestació assistida d'una criatura. ¿Què en farà, la maternitat, de l'amant coneguda en un bar? ¿I què farà ella a la gàbia?

Dos anys després de Permagel i d'un viatge a través de mitja dotzena de llengües, l'obra de Baltasar torna a atracar entre nosaltres amb una heroïna com només sap crear-les ella: camuflada amb un nom geològic —el de les roques solitàries— i perfectament intractable, si no fos que caus als seus peus.

Terres mortes de Núria Bendicho

Autor/a: Núria Bendicho Giró (Barcelona, 1995)

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 178

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Doncs finalment li ha arribat el torn a Terres mortes. Feia molt temps que el tenia pendent i allà anava quedant perquè volia tenir la serenitat suficient per llegir-lo. I què voleu que us digui? Que està molt ben escrit, amb un molt bon tractament del llenguatge, però m'ha semblat una mica trist, una mica fosc.

És una lectura pertorbadora que m'ha recordat a Sola de Carlota Gurt i a Mamut d'Eva Baltasar, per l'estil, per la temàtica, per l'ambientació... Les tres, tot i ser històries diferents, tenen un aire similar, ben trist.

En aquest cas, el drama rural ve acompanyat d'un bon treball psicològic. És una novel·la coral que ens explica els mateixos fets (alguns crus) des de perspectives diferents, amb uns personatges, podríem dir, una mica assilvestrats.

L'estructura de la novel·la, tot i les diferents veus que l'expliquen, està molt ben treballada i el desenllaç també està a l'alçada.

Amb tot el que us he dit queda clar que és una bona novel·la, però ara mateix, després de llegir les tres autores gairebé seguides necessito lectures més lleugeres i alegres.

Per què totes les autores joves catalanes escriuen en "plan bajón"? Eva Baltasar, Carlota Gurt, Núria Bendicho... Noies, a la propera a veure si posem una mica de llum a la foscor 😅

Em recomaneu alguna lectura àgil i alegre per refer-me una mica d'aquest estat? 😓

ESPAÑOL:

Finalmente le ha llegado el turno a Terres mortes. Hacía mucho tiempo que lo tenía pendiente y se iba quedando ahí porque quería tener la serenidad suficiente para leerlo. ¡Y qué queréis que os diga? Que está muy bien escrito, con un buen tratamiento del lenguaje, pero me ha parecido un poco triste, un poco oscuro.

Es una lectura perturbadora que me ha recordado a Sola de Carlota Gurt y a Mamut de Eva Baltasar, por el estilo, por la temática, por la ambientación... Las tres, aunque son historias diferentes, tienen un aire similar, triste.

En este caso, el drama rural viene acompañado de un buen trabajo psicológico. Es una novela coral que nos explica los mismos hechos (algunos duros) desde perspectivas diferentes, con unos personajes, podríamos decir, un poco asilvestrados.

La estructura de la novela, a pesar de las diferentes voces que la explican, está muy bien trabajada y el desenlace también está a la altura.

Con todo lo que os he dicho queda claro que es una buena novela, pero ahora mismo, después de leer a las tres autoras casi seguidas necesito lecturas más ligeras y alegres.

¿Por qué todas las autoras jóvenes catalanas escriben en "plan bajón"? Eva Baltasar, Carlota Gurt, Núria Bendicho... Chicas, la próxima vez a ver si ponemos un poco de luz entre tanta oscuridad 😅

¿Me recomendáis alguna lectura ágil y alegre para rehacerme un poco de este estado? 😓

Sinopsi:

Una novel·la gòtica i calidoscòpica que desplega un univers atàvic. El magnètic debut de Núria Bendicho Giró.

La mort violenta d’en Joan és l’inici d’aquesta no­vel·la que descabdella la història d’una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l’esquena en un ca­salot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l’únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d’absència. Quin cor és capaç de proposar que li serrin les cames a un fill per tal d’encabir-lo dins la caixa?

Terres mortes és un relat polifònic que des­plega un univers atàvic. Una mare que surt d’un infern per crear-ne un altre. Un pare a qui ja po­ques coses importen. El fill gran sorrut i rude que tothom tem. Els del mig que malden per trobar el seu lloc encara que sigui lluny. La noia enca­denada a casa per un embaràs no desitjat. I el nen, lluminós i salvatge. Sobre tots ells pesa un origen feréstec, dues morts i un secret. I malgrat tot, en els seus testimonis despunta el brot d’una bondat resistent que prova de sobreviure a la vi­lesa que tot ho empelta.

Núria Bendicho Giró s’estrena amb una histò­ria gòtica que ens fa preguntar-nos si aquells que semblen culpables no són justament els més lliu­res i si no és que tots som víctimes de la mateixa foscor. Una novel·la calidoscòpica que ens inter­roga sobre la naturalesa humana i ens endinsa en un món sòrdid del qual és difícil sortir sense sentir ràbia i compassió.

Permagel d'Eva Baltasar

Permagel: És aquella capa de la terra que, en determinades parts del planeta, sempre està gelada, sigui quina sigui l’estació de l’any.

Començo amb aquesta definició perquè em serveix per definir el caràcter de la protagonista, una dona freda que, en certes circumstàncies permet que el seu permagel s’esquerdi.

Lesbiana i suïcida convençuda, durant el llibre explica la seva vida, els amors, la sexualitat, la seva relació amb la família... i ens adonem que totes aquestes vivències, sobretot el fet de viure en una família amb una mare controladora i que això ha fet que no hagi pogut prendre les seves pròpies decisions, li han fet portar una vida amb insatisfaccions.

És un llibre profund però molt amè de llegir.

Sinopsis:

Una suïcida aficionada al sexe i a la vida improductiva se salva quan ha d'ocupar-se d'una nena: aquesta és la trama de PERMAGEL, primera part d'una trilogia sobre la vida d'una dona contemporània. Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna del llibre: una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d'una persona en formació. Una vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de cap a cap d'aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d'altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l'elegància dels escriptors de raça.

Recomanacions per aquest Sant Jordi

Avui m'agradaria fer-vos algunes recomanacions de llibres per si no sabeu quins comprar aquest Sant Jordi.

Començo d'una manera genèrica parlant d'editorials que a mi m'agraden molt (aquest podi va canviant segons l'època). Ara per ara, qui guanya és Viena Edicions amb la col·lecció Petits Plaers, que és una selecció de novel·les breus de grans autors del segle XX, en podeu llegit qualsevol, però un que és molt curtet i molt bonic és La Ballarina d'Ögai Mori.

Edicions del Periscopi també té llibres preciosos i, per recomanar-vos-en algun us diré que llegiu la trilogia de Holt (Cançó de la plana, Capvespre i Benedicció) de Kent Haruf.

Per proximitat, ja que és una editorial lleidatana, us recomano algun llibre de Pagès Editors, qualsevol de la Montse Sanjuan i, sobretot, Els llops sempre tornen de Jaume Ollé que és una novel·la basada en fets reals ocorreguts al municipi d'Enviny.

Alguns llibres que es presenten com a novetat o com a top per aquesta Diada i que o bé he llegit o bé els tinc com a pendents són:

- Boulder d'Eva Baltasar (vaig llegir Permagel i em va agradar molt).

- Canto jo i la muntanya balla d'Irene Solà

- Guillem de Núria Cadenes

- Ca la Welding de Gemma Ruiz (Ja us he recomanat Argelagues).

- Gina de Maria Climent

- El pintor d'ànimes d'Ildefonso Falcones

- El destí dels herois de Chufo Llorens

- Reina Roja i Loba Negra, tots dos de Juan Gómez-Jurado

- El mercader de libros de Luis Zueco

- Un cuento perfecto d'Elísabet Benavent

I, sobretot, qualsevol d'Haruki Murakami, que són els meus preferits (encara que sóc conscient que és un autor difícil d'agradar).

Doncs res, he intentat fer unes recomanacions àmplies que espero que us puguin servir.

I recordeu, els llibres es compren a les llibreries!

Espero que passeu una bona diada de Sant Jordi.

Què us recomanaria per Sant Jordi?

Ja fa uns dies que es comencen a veure recomanacions de llibres per la Diada de Sant Jordi d'enguany per tot arreu. L'altre dia us vaig penjar un post amb les propostes de l'Editorial Fonoll per aquest dia, i avui us vull parlar d'alguns llibres dels que he llegit o que vull llegir i que em semblen una bona opció per comprar o per regalar.

Són llibres molt variats, alguns novetats i altres ja no. Els que he llegit m'han agradat i els recomano sovint, i els que no he llegit tinc ganes de fer-ho.

N'hi ha alguns que estic segura que seran dels més venuts durant la jornada, Morir-ne disset de Sergi Belbel (Proa), Mamut d'Eva Baltasar (Club Editor) i Unsex Me de Jaume Ferrer (Club Editor), per exemple. Un altre que pot entrar en aquest rànquing pot ser AIOUA de Roser Cabré-Verdiell (Males Herbes).

Apèirogon de Colum McCann (L'Altra Editorial) i el Llibre blau de Nebo de Manon Steffan Ros (Periscopi) dels últims llibres que he llegit són dels que més m'han agradat.

I, com a última proposta, però no menys recomanable.... Al contrari, crec que des del dia que vaig llegir aquest llibre és el que més he recomanat, us porto Carta d'una desconeguda de Stefan Zweig (Quaderns Crema). Estic enganxadíssima a aquest autor!

        

Aquestes són algunes de les novetats que m'agradaria llegir:

  

Alguns dels llibres que miraré pel Guim i l'Ona són aquests:

I si el que voleu és regalar algun llibre a algun adolescent...

Espero que aquesta selecció us pugui donar alguna idea i que gaudiu de la lectura ben acompanyats.

Que tingueu tots i totes una bona Diada de Sant Jordi! 🌹📚