Cançó de la plana de Kent Haruf

“Les vides de vuit personatges en una petita ciutat de Colorado canvien radicalment en el curs d’un any. Una magistral història de soledat i de separacions”.

Aquest és un resum que he llegit a internet sobre la novel·la i del que jo canviaria la última frase per: Una magistral història d’amor i gratitud.

Sí que és cert que hi ha personatges solitaris i separacions, i també hi ha conflictes, però jo em quedo amb la part més positiva de la història. Aquest personatges coincideixen, durant aquest any, amb persones que fan que la seva vida faci un canvi radical convertint el llibre en una oda a l’amor i a les bones persones.

És una obra escrita amb molta senzillesa, agradable de llegir, emotiva (m’he passat tota la lectura amb un nus a l’estómac). Està estructurada en capítols curts i cada un parla del que està vivint cada personatge i al final conflueixen en els temps.

M’ha agradat molt perquè trobo, que per la situació personal dels personatges, podria ser una novel·la molt trista i no és així, l’autor ha sabut exprimir la part positiva de les relacions humanes i això, en un moment en que la societat cada vegada és més egoista, és d’agrair.

 Us el recomano fervorosament. Ja em direu!

Si l’heu llegit, què ens penseu vosaltres?

Sinopsi:

Al petit poble de Holt, Colorado, un professor s’ha de fer càrrec dels seus dos fills, que s’inicien en l’aventura de viure, després de la desaparició de la seva dona; una adolescent embarassada és rebutjada per la seva mare i es veu obligada a buscar refugi, i dos germans solitaris d’edat avançada que viuen en una granja dels afores veuen com el seu dia a dia s’altera sense remei quan decideixen acollir un hoste inesperat.

Les vides de tots aquests personatges s’entrellacen en la cadència lenta d’aquesta comunitat rural que es debat entre la modernitat i els valors tradicionals. Amb una prosa senzilla i plena de detalls, Kent Haruf ens mostra un paisatge humà commovedor on l’amor i l’esperança esdevenen el motor de tota vida humana.