Ocàs i fascinació d'Eva Baltasar

Autor/a: Eva Baltasar i Sardà (Barcelona, 1978)

Editorial: Club Editor

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 160

CATALÀ:

Amb aquesta obra, l'Eva Baltasar posa el focus en una de les violències silencioses de la nostra societat: persones amb carrera universitària i feina que, tot i així, en alguns casos no poden permetre’s un lloc per viure i es veuen forçades a compartir pis. És una realitat dura i desconcertant que viu la protagonista de la novel·la, que malgrat tenir una carrera i una feina de mitja jornada, acaba vivint al carrer durant un temps. Tot i que és una situació extrema, mostra com la pèrdua d'un espai segur pot ser real.

El protagonisme de la novel·la recau en les cases, no una en particular, sinó totes. Les llars apareixen com a símbols de refugi i seguretat, però també com a elements fràgils i temporals. Les cases esdevenen una metàfora dels desequilibris socials que vivim. Un dia tens un lloc on sentir-te segur, i l'endemà pots perdre-ho tot.

Com és habitual en les seves obres, els personatges de Baltasar són dones solitàries, però valentes. Tot i el seu aïllament emocional, aconsegueixen crear vincles entre elles. Les protagonistes encaren el món amb força, però també solen recolzar-se les unes en les altres, i aquesta xarxa que creen és essencial per a la seva supervivència emocional, sobretot en aquesta novel·la.

Ocàs i fascinació és una crítica a la societat actual. Posa de manifest problemes com l’habitatge, la precarietat laboral i la manca de suport social, obligant-nos a reflexionar sobre les injustícies i les oportunitats que ofereix el sistema.

La segona part de la novel·la és molt diferent. El to canvia completament i es torna gairebé oníric, amb un estil més místic. Per ser-vos sincera he de dir que no l’he acabat d’entendre, però això no m’ha impedit gaudir-la. Tot i que em va desconcertar en alguns moments, aquest canvi d’estil té una bellesa especial que atrapa.

Crec que la narrativa d’Eva Baltasar és difícil de ressenyar amb justícia. Les seves històries són intenses i profundes, i cadascú les viu d'una manera diferent. Per això crec que el millor és que cadascú les llegeixi i tregui les seves pròpies conclusions. Una cosa és segura: no deixarà ningú indiferent. A mi, personalment, m’ha atrapat des del primer moment.

ESPAÑOL:

Con esta obra, Eva Baltasar pone el foco en una de las violencias silenciosas de nuestra sociedad: personas con carrera universitaria y trabajo que, sin embargo, en algunos casos no pueden permitirse un lugar para vivir y se ven forzadas a compartir piso. Es una realidad dura y desconcertante que vive la protagonista de la novela, que pese a tener una carrera y un trabajo de media jornada, acaba viviendo en la calle durante un tiempo. Aunque es una situación extrema, muestra cómo la pérdida de un espacio seguro puede ser real.

El protagonismo de la novela recae en las casas, no una en particular sino todas. Los hogares aparecen como símbolos de refugio y seguridad pero también como elementos frágiles y temporales. Las casas se convierten en una metáfora de los desequilibrios sociales que vivimos. Un día tienes un sitio donde sentirte seguro, y al día siguiente puedes perderlo todo.

Como viene siendo habitual en sus obras, los personajes de Baltasar son mujeres solitarias, pero valientes. A pesar de su aislamiento emocional, logran crear vínculos entre ellas. Las protagonistas encaran el mundo con fuerza, pero también suelen apoyarse unas a otras, y esta red que crean es esencial para su supervivencia emocional, sobre todo en esta novela.

Ocaso y fascinación es una crítica a la sociedad actual. Pone de manifiesto problemas como la vivienda, la precariedad laboral y la falta de apoyo social, obligándonos a reflexionar sobre las injusticias y oportunidades que ofrece el sistema.

La segunda parte de la novela es muy distinta. El tono cambia por completo y se vuelve casi onírico, con un estilo más místico. Para seros sincera tengo que decir que no he acabado de entenderla, pero eso no me ha impedido disfrutarla. Aunque me desconcertó en algunos momentos, este cambio de estilo tiene una belleza especial que atrapa.

Creo que la narrativa de Eva Baltasar es difícil de reseñar con justicia. Sus historias son intensas y profundas, y cada una las vive de forma diferente. Por eso creo que lo mejor es que cada uno las lea y saque sus propias conclusiones. Una cosa es segura: no dejará a nadie indiferente. A mí, personalmente, me ha atrapado desde el primer momento.

Sinopsi:

Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D’un dia per l’altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara.

Ara la vida ja no va de creure en les regles. Ara tu fabriques l’engany. Entraràs a les cases dels altres. Creuran que hi ets per netejar-les i fer-los la vida amable. El llop que no havies de trobar si feies bondat ets tu. ¿Oi que no tens res a perdre?

Després del tríptic sobre la maternitat que l’ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar trastoca el nostre confort mental des d’un altre cantó, el del pacte social quan esdevé terrorista. La seva poesia canta la nit al ras, la inquietud de qui se sap invisible enmig de la ciutat. La seva lucidesa mostra el lloc on es toquen el crim i la devoció. I la seva nova novel·la va prenyada d’un conte on l’horror és la fada que pinta d’or el món.