dimarts, 4 de novembre del 2025

La vegetariana de Han Kang

Autor/a: Han Kang (Gwangju, 1970)

Editorial: La Magrana

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Coreà

Traducció: Raimon Blancafort - Mihwa Jo

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 208


Premi Nobel de Literatura 2024


CATALÀ:

Crec que no havia llegit mai cap obra d’un autor coreà, i m’estreno amb la premi Nobel de l’any 2024.

Aquesta m’ha semblat una lectura introspectiva i serena, però alhora colpidora.

A través d’una història dura i traumàtica, Han Kang ens parla de la fragilitat de la vida humana i de com una decisió personal, aparentment senzilla, pot xocar de ple amb un entorn familiar i social tradicional i conservador. La protagonista, enfrontada a aquesta incomprensió, es va tancant cada cop més en ella mateixa fins a arribar al límit de la solitud, ja que ni la seva germana sap com ajudar-la.

És un llibre complex i profund, potser no apte per a tothom, però a mi m’ha agradat força, tot i que en alguns moments m’ha fet patir.

Una lectura que remou i convida a la reflexió, amb una sensibilitat molt pròpia de la literatura oriental.

Després d’aquesta lectura, veig els arbres i no puc deixar de pensar en la Yeonghye i la Inhye.


ESPAÑOL:

Creo que nunca había leído ninguna obra de un autor coreano, y me estreno con la premio Nobel del 2024.

Ésta me ha parecido una lectura introspectiva y serena, pero a la vez impactante.

A través de una historia dura y traumática, Han Kang nos habla de la fragilidad de la vida humana y de cómo una decisión personal, aparentemente sencilla, puede chocar de lleno con un entorno familiar y social tradicional y conservador. La protagonista, enfrentada a esta incomprensión, se va encerrando cada vez más en sí misma hasta llegar al límite de la soledad, ya que ni su hermana sabe cómo ayudarla.

Es un libro complejo y profundo, quizás no apto para todos, pero a mí me ha gustado bastante, aunque en algunos momentos me ha hecho sufrir.

Una lectura que remueve e invita a la reflexión con una sensibilidad muy propia de la literatura oriental.

Después de esta lectura, veo los árboles y no puedo dejar de pensar en Yeonghye y Inhye.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada