Autor/a: Han Kang (Gwangju, 1970)
Editorial: La Magrana
Any de la primera edició: 2024
Llengua original: Coreà
Traducció: Raimon Blancafort - Mihwa Jo
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 208
Premi Nobel de Literatura 2024
CATALÀ:
Crec que no havia llegit mai cap obra d’un autor coreà, i m’estreno amb la premi Nobel de l’any 2024.
Aquesta m’ha semblat una lectura introspectiva i serena, però alhora colpidora.
A través d’una història dura i traumàtica, Han Kang ens parla de la fragilitat de la vida humana i de com una decisió personal, aparentment senzilla, pot xocar de ple amb un entorn familiar i social tradicional i conservador. La protagonista, enfrontada a aquesta incomprensió, es va tancant cada cop més en ella mateixa fins a arribar al límit de la solitud, ja que ni la seva germana sap com ajudar-la.
És un llibre complex i profund, potser no apte per a tothom, però a mi m’ha agradat força, tot i que en alguns moments m’ha fet patir.
Una lectura que remou i convida a la reflexió, amb una sensibilitat molt pròpia de la literatura oriental.
Després d’aquesta lectura, veig els arbres i no puc deixar de pensar en la Yeonghye i la Inhye.
ESPAÑOL:
Creo que nunca había leído ninguna obra de un autor coreano, y me estreno con la premio Nobel del 2024.
Ésta me ha parecido una lectura introspectiva y serena, pero a la vez impactante.
A través de una historia dura y traumática, Han Kang nos habla de la fragilidad de la vida humana y de cómo una decisión personal, aparentemente sencilla, puede chocar de lleno con un entorno familiar y social tradicional y conservador. La protagonista, enfrentada a esta incomprensión, se va encerrando cada vez más en sí misma hasta llegar al límite de la soledad, ya que ni su hermana sabe cómo ayudarla.
Es un libro complejo y profundo, quizás no apto para todos, pero a mí me ha gustado bastante, aunque en algunos momentos me ha hecho sufrir.
Una lectura que remueve e invita a la reflexión con una sensibilidad muy propia de la literatura oriental.
Después de esta lectura, veo los árboles y no puedo dejar de pensar en Yeonghye y Inhye.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada