divendres, 28 de maig de 2021

No diguis res de Patrick Radden Keefe

Autor/a: Patrick Radden Keefe (Dorchester, Massachusetts, 1976)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Anglès

Traducció: Ricard Gil

Gènere: No ficció

Número de pàgines: 574


CATALÀ:

Avui començo pel final i us dic que, si us interessa mínimament el conflicte d'Irlanda, heu de llegir aquest llibre sí o sí. M'atreviria a dir que, encara que no us interessi massa, si el llegiu també el gaudireu molt.

Patrick Radden ens apropa, a través d'un grandíssim treball d'investigació, a tres dècades de conflicte irlandès. Es centra especialment amb els personatges principals, bàsicament del bàndol republicà, i ens detalla la part més violenta.

He descobert personatges interessantíssims, i valents, des del meu punt de vista, de fortes conviccions, com per exemple les germanes Price. I m'ha obert els ulls de cara a alguns altres, com és el cas de Gerry Adams.

Durant la lectura havia de fer un esforç per recordar-me que allò que estava llegint no era una novel·la, sinó que era part de la història, amb personatges i situacions reals.

He gaudit d'una part de la història molt interessant des dels inicis de l'IRA, quan les reivindicacions eren pacífiques, la lluita armada i acaba amb el procés de pau.

En algun moment tenia por de no poder seguir la lectura per la gran quantitat de personatges que hi apareixen, però aviat t'adones que n'hi ha quatre o cinc de principals que són els que porten el pes de la història.

Acabo aquesta ressenya tal i com l'he començat, recomanant-vos fervorosament la seva lectura perquè estic convençuda que nos us deixarà indiferents.

L'heu llegit? Esteu d'acord amb mi?

ESPAÑOL:

Hoy empiezo por el final y os digo que, si os interesa mínimamente el conflicto de Irlanda, debéis leer este libro sí o sí. Me atrevería a decir que, aunque no os interese demasiado, si lo leéis también lo disfrutaréis.

Patrick Radden nos acerca, a través de un grandísimo trabajo de investigación, a tres décadas de conflicto irlandés. Se centra especialmente con los personajes principales, básicamente del bando republicano, y nos detalla la parte más violenta.

He descubierto personajes muy interesantes, y valientes, desde mi punto de vista, de fuertes convicciones, como las hermanas Price. Y me ha abierto los ojos de cara a otros, como es el caso de Gerry Adams.

Durante la lectura tenía que hacer un esfuerzo para recordarme que lo que estaba leyendo no era una novela si no que era una parte de la historia, con personajes y situaciones reales.

He disfrutado de una parte interesante de la historia desde los inicios del IRA, cuando las reivindicaciones eran pacíficas, la lucha armada y acaba con el proceso de paz.

En algún momento he temido no poder seguir la lectura por la gran cantidad de personajes que aparecen, pero pronto te das cuenta que hay cuatro o cinco de principales que son los que llevan el peso de la historia.

Acabo esta reseña como la he empezado, con una recomendación fervorosa de esta lectura porque estoy segura que no os dejará indiferentes.

¿Lo habéis leído? ¿Estáis de acuerdo conmigo?



Sinopsis:

El desembre del 1972, a Belfast, uns homes amb passamuntanyes es van emportar Jean McConville de casa seva. No la van tornar a veure. Tenia trenta-vuit anys i era mare de deu fills. Aquest és només un dels molts episodis ocorreguts durant el conflicte que es coneix com els Troubles. Aquest llibre sobre el conflicte nord-irlandès i les seves repercussions utilitza el cas McConville com a punt de partida per mostrar una societat devastada. La violència brutal no només va deixar marca en persones com els fills de McConville, sinó també en membres de l’IRA ressentits per una pau que estava lluny d’aconseguir una Irlanda unida, i els va obligar a plantejar-se si les morts que havien provocat no eren sinó mers assassinats.

dimarts, 25 de maig de 2021

La planta carnívora d'Andrea Mayo

Autor/a: Flavia Company (Buenos Aires, 1963)

Editorial: Proa

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Ficció literària

Número de pàgines: 208


CATALÀ:

Vaig descobrir Flavia Company amb Haru i vaig poder gaudir d'una lectura tranquil·la i serena, i aquest Sant Jordi, gràcies a la recomanació entusiasta de @brisafacultura al seu programa De la mà de la Cultura a República TV, vaig assabentar-me que havia escrit aquest nou llibre amb l'heterònim d'Andrea Mayo i vaig decidir auto regalar-me'l.

Quin encert! A través del símil amb les característiques d'una planta carnívora se'ns descriu la crueltat d'un amor tòxic. L'autora ens remarca que aquest tipus de relacions no són amor, sinó trampes i que deixen moltes seqüeles psicològiques.

Descriu aquest tipus de relacions com un laberint del que costa sortir a través de la vivència de la persona sotmesa (empresonada per aquesta planta carnívora). La despulla, ens estripa els seus pensaments i les seves sensacions, la seva lluita i la seva rendició, en definitiva, les seves emocions.

No és una lectura agradable, però crec que sí que és necessària, per tant, us animo a llegir-la i que en traieu les vostres pròpies conclusions.

ESPAÑOL:

Descubrí a Flavia Company con Haru y pude disfrutar de una lectura tranquila y serena, y el día de Sant Jordi, gracias a la recomendación entusista de @brisafacultura en su programa De la mà de la cultura de República TV, me enteré que havia escrito este libro con el heterónimo de Andrea Mayo y decidí autoregalármelo.

Menudo acierto! A través del símil con las características de una planta carnívoras nos describe la crueldad de un amor tóxico. La autora nos remarca que este tipo de relaciones no son amor, sino trampas y que dejan muchas secuelas psicológicas.

Describe este tipo de relaciones como un laberinto del que es difícil salir, a través de la vivencia de la persona sometida (presa por esta planta carnívora). La desnuda, nos destripa sus pensamientos y sus sensaciones, su lucha, su rendición, en definitiva, sus emociones.

No es una lectura agradable, pero sí que es necesaria, por lo tanto, os animo a leerla y a que saquéis vuestras propias conclusiones.



Sinopsis:

Què té una planta carnívora que no tinguin les altres? Com la podem identificar? Com evitem que ens devori? Quan la protagonista d’aquest relat s’adona de la veritable naturalesa de la seva relació amb la Ibana, ja és massa tard. “Això a mi no em passaria”, li diuen els primers que escolten la seva història. La protagonista els respon: “Jo em trobava entre vosaltres, abans, en el grup que menysprea els febles. En el que els considera culpables. Còmplices. Vosaltres no teniu ni idea del que és la por que algú et persegueixi. No heu hagut de canviar de nom, de país, d’idioma”.

La planta carnívora és una novel·la intensa i colpidora, la història d’un amor tòxic narrada amb capítols breus, de gran impacte visual. La planta carnívora és un malson, una denúncia, la narració d’un setge i també una aposta a favor de la vida.

divendres, 21 de maig de 2021

Klara y el sol de Kazuo Ishiguro

Autor/a: Kazuo Ishiguro (Nagasaki, 1954)

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Mauricio Bach

Gènere: Relats

Número de pàgines: 124


CATALÀ:

Han passat dies des de que vaig acabar el llibre però és que m'ha resultat difícil fer la ressenya, no sé ben bé per on començar perquè m'agradaria tocar alguns aspectes però no vull que, si us decidiu a llegir-lo, ho feu amb prejudicis. És una novel·la arriscada on una Amiga Artificial (AA), la Klara, ha estat dotada d'una intel·ligència artificial extraordinària, com la resta d'AA, que li ha de servir per entendre i interactuar amb algun adolescent.

El que em crida més l'atenció d'això és la finalitat d'aquesta interacció. Entenc que l'autor vol fer una crítica a les societats tancades, però a mi m'ha fet pensar molt i m'ha creat un dilema moral molt bèstia. Fins on estem disposats a arribar amb l'ús d'aquesta intel·ligència? Què busquem exactament en els AA?

Quan va recollir el premi Nobel, l'any 2017, l'autor va dir que li semblava essencial que una novel·la transmetés sentiments, ja que això és el que compartim com a éssers humans i en aquesta novel·la n'hi ha de sentiments, els de la Klara i els que remou.

Hi ha hagut aspectes que se m'han quedat una mica curts, poc desenvolupats i m'ha semblat una lectura molt (massa) lineal, però crec que l'objectiu del llibre és fer reflexionar i això ho aconsegueix amb escreix.

És una lectura molt especial, per tant, decidiu vosaltres si voleu llegir-la o no, però si ho feu, si us plau, digueu-m'he què us ha semblat.


ESPAÑOL:

Han pasado varios días desde que acabé el libro pero es que me ha resultado difícil hacer la reseña, no sé por donde empezar porque me gustaría tocar algunos aspectos pero no quiero que, si os decidís a leerlo, lo hagas con prejuicios. Es una novela arriesgada donde una Amiga Artificial (AA), Klara, ha sido dotada de una inteligencia artificial extraordinaria, como el resto de AA, que le servirá para entender y interactuar con algún adolescente.

Lo que me ha llamado más la atención es la finalidad de esta interacción. Entiendo que el autor quiere hacer una crítica a las sociedades cerradas, pero a mi me ha dado mucho que pensar y me ha creado un dilema moral bestial. Hasta donde estamos dispuestos a llegar con el uso de esta inteligencia? Qué buscan exactamente en los AA?

Cuando recogió el premio Nobel el año 2017, el autor dijo que le parecía esencial que una novela transmita sentimientos, ya que esto es lo que compartimos como seres humanos y en esta novela hay sentimientos, los de Klara y los que remueve.

Ha habido aspectos que se me han quedado un poco cortos, poco desarrollados y me ha parecido una lectura muy (demasiado) lineal, pero creo que el objetivo del libro es hacer reflexionar y esto lo consigue de sobras.

Es una lectura my especial, por lo tanto, decidid vosotr@s si queréis leerla o no, pero si lo hacéis, por favor, decidme qué os ha parecido.



Sinopsis:

Klara es una AA, una Amiga Artificial, especializada en el cuidado de niños. Pasa sus días en una tienda, esperando a que alguien la adquiera y se la lleve a una casa, un hogar. Mientras espera, contempla el exterior desde el escaparate. Observa a los transeúntes, sus actitudes, sus gestos, su modo de caminar, y es testigo de algunos episodios que no acaba de entender, como una extraña pelea entre dos taxistas. Klara es una AA singular, es más observadora y más dada a hacerse preguntas que la mayoría de sus congéneres. Y, como sus compañeros, necesita del Sol para alimentarse, para cargarse de energía...

¿Qué le espera en el mundo exterior cuando salga de la tienda y se vaya a vivir con una familia? ¿Comprende bien los comportamientos, los repentinos cambios de humor, las emociones, los sentimientos de los humanos?

Esta es la primera novela de Kazuo Ishiguro tras ser galardonado con el Premio Nobel. En ella vuelve a jugar con la ciencia ficción, como ya hizo en Nunca me abandones, y nos regala una deslumbrante parábola sobre nuestro mundo, como también ofreció en El gigante enterrado. Emergen en estas páginas su más que probada potencia fabuladora, la exquisitez de su prosa rebosante de matices y esa capacidad única para explorar la esencia del ser humano y lanzar preguntas turbadoras: ¿qué es lo que nos define como personas? ¿Cuál es nuestro papel en el mundo? ¿Qué es el amor?...

Narrada por la curiosa e inquisitiva Klara, un ser artificial que se hace preguntas muy humanas, la novela es un deslumbrante tour de force en el que Ishiguro vuelve a emocionarnos y a abordar temas de calado que pocos narradores contemporáneos osan afrontar.

dimarts, 18 de maig de 2021

Justícia quasi poètica de Jordi Cervera

Autor/a: Jordi Cervera (Reus, 1959)

Editorial: Alrevés

Any de la primera edició: 2021

Llengua: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 380


CATALÀ:

Ja us he parlat de la col·lecció Crims.cat de l'editorial Alrevés, és una col·lecció dedicada a la novel·la negra en català amb autors de casa i amb noms estrangers europeus de ressò i prestigi.

L'últim llibre de la col·lecció és el que us proposo avui, Justícia quasi poètica de Jordi Cervera, un llibre d'extrems i amb molt sexe, on els quatre personatges principals són els protagonistes d'unes històries plenes d'intriga.

És un llibre fosc on destaquen les relacions personals intenses, a nivell de sentiments i a nivell sexual. Si sou sensibles val més que el llegiu sota avís, hi ha escenes que poden ferir la vostra sensibilitat, a mi m'han fet patir. Tot i que al començament em semblava que estava una mica perduda al final tot va prenent sentit.

Com us podeu imaginar, us el recomano si us agrada el gènere, tot i que aquest és una mica més hardcore de l'habitual en novel·la negra, a mi m'ha fet gaudir molt.

I vosaltres, us animeu? 

ESPAÑOL:

Anteriormente ya os hablé de la colección Crims.cat de la editorial Alrevés, es una colección dedicada a la novela negra en catalán con autores de casa y con nombres extranjeros europeos de reconocido prestigio.

El último libro de la colección es el que os propongo hoy, Justícia quasi poètica de Jordi Cervera, un libro de extremos y con mucho sexo, donde los cuatro personajes principales son los protagonistas de unas historias llenas de intriga.

Es un libro oscuro donde destacan las relaciones personales intensas, a nivel de sentimientos y a nivel sexual. Si sois sensibles es mejor que lo leáis avisados, se describen escenas que pueden herir vuestra sensibilidad, a mi me han hecho sufrir. Aunque al inicio estaba un poco perdida al final todo va tomando sentido.

Como os podéis imaginar, os lo recomiendo si os gusta el género, aunque este es un poco más hardcore de lo habitual en novela negra, yo he disfrutado mucho.

Y vosotr@s, os animáis?


Sinopsi:

Un bosc, un parc i un jutjat. Què poden tenir en comú aquests tres escenaris? Doncs més del que us penseu, sobretot si, a més, fem una ullada als protagonistes que s’hi mouen. Perquè costa d’imaginar les coses que poden arribar a unir un filòsof mediàtic, una jutgessa respectada, una jove sense futur i un petit delinqüent superb i pagat d’ell mateix. La resta és l’angoixa, la tensió, els ulls nerviosos i les mans que passen pàgines, impacients...

Perquè no oblideu que la justícia sovint és molt més fosca que la injustícia i, com tot a la vida, té múltiples cares. Així, doncs, sou a punt d’endinsar-vos en una història carregada de situacions tèrboles, d’enganys, de personatges sospitosos, d’encontres inesperats, de passions extremes..., sou a punt de comprovar com cada pas que s’hi dona condueix directament a l’abisme de l’ambigüitat, a l’extrem dels sentiments, al terratrèmol de les accions.

Quan acabeu, podreu tornar a mirar la justícia amb els mateixos ulls?

dilluns, 17 de maig de 2021

Gener de sang d'Alan Parks

Autor/a: Alan Parks

Editorial: Univers

Any de la primera edició: 2020

Llengua: Anglès

Traducció: Xavier Zambrano

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 312


CATALÀ:

Fa uns mesos vaig descobrir el detectiu Harry MacCoy gràcies a la novel·la Fills de febrer d'Alan Parks, la segona entrega d'una sèrie sobre aquest inspector.

Durant el mes d'abril vaig decidir llegir la primera, Gener de sang, perquè vaig quedar enamorada d'aquest inspector políticament incorrecte, drogoaddicte, alcohòlic i "putero", i de les seves investigacions. McCoy ens torna a portar a la part fosca de la ciutat de Glasgow a buscar informació i pistes per poder aclarir què ha passat perquè la Lorna mori i el seu assassí es suicidi.

Alan Parks ens presenta una història de novel·la negra de manual que us recomano molt si us agrada el gènere en el seu estil més tradicional.

Des d'aquí, també aprofito per animar-vos a donar una volta per l'editorial Univers i descobrir, entre altres perles, el seu catàleg "noir" amb noves veus com la d'Alan Parks. Mentre espero el tercer llibre de McCoy llegiré Enemic invisible de Peter May, el coneixeu?

ESPAÑOL:

Hace unos meses descubrí al detective Harry McCoy gracias a la novela Hijos de Febrero de Alan Parks, la segunda entrega de una serie sobre este inspector.

Durante el mes de abril decidí leer la primera, Enero sangriento, porque quedé enamorada de este inspector políticamente incorrecto, drogadicto, alcohólico y putero, y de sus investigaciones. McCoy nos vuelve a llevar a la parte más oscura de la ciudad de  Glasgow para buscar información y pistas con el objetivo de aclarar la muerte de Lorna y el posterior suicidio de su asesino.

Alan Parks nos presenta una historia de novela negra de manual que os recomiendo mucho si os gusta el género en su estilo más tradicional.

Desde aquí, también aprovecho para animaros a dar una vuelta por la editorial Univers y descubrir, entre otras perlas, su catálogo "noir" con nuevas voces como la de Alan Parks. Mientras espero el tercer libro de McCoy leeré Enemigo invisible de Peter May, lo conocéis?



Sinopsi:

Glasgow, 1 de gener de 1973, presó de Barlinnie. Howie Nairn, un dels presos més perillosos, té un missatge per al detectiu Harry McCoy: una noia anomenada Lorna està a punt de morir assassinada i només ell pot salvar-la.

Harry McCoy és l'única persona que pot evitar la mort de la noia, però fa tard i la Lorna és assassinada a l'estació d'autobusos. El seu assassí, Tommy Malone, se suïcida d'un tret al cap. L'opinió pública demana explicacions i una resolució immediata del cas. Els mitjans de comunicació pressionen la policia de Glasgow i Harry McCoy només té clara una cosa: l'atzar no hi té res a veure. Haurà de fer servir els seus contactes en el submon criminal per entendre què ha passat. Aviat descobrirà que els Dunlop, una de les famílies més riques i influents de la ciutat, hi poden estar involucrats. Semblen intocables. Ningú no vol, des de les altres esferes, que el cas es continuï investigant, però McCoy té un punt de vista diferent.

dimecres, 12 de maig de 2021

Consumits pel foc de Jaume Cabré



Autor/a: Jaume Cabré (Barcelona, 1947)

Editorial: Edicions Proa

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 192


CATALÀ:

Doncs no, no he aconseguit connectar amb aquest llibre. He vist que hi ha diversitat d'opinions i la meva no és bona.

Deixant de banda el domini de la llengua i l'escriptura impecable de Cabré, m'he trobat una història caòtica i confusa. Hi ha dues trames principals, la que ens parla de la vida de l'Ismael i la seva preocupació per recuperar la memòria, i la de la família de senglars a través de la veu del godallet curiós, que m'han tingut tota la lectura ben despistada.

He anat llegint el llibre perquè és intrigant i volia saber si al final tot aquell garbuix es desfaria i, a més a més, és curt. Si hagués sigut un llibre llarg l'hauria deixat a mitges.

He llegit crítiques que l'alaben fins al punt de dir que l'obra és tan magistral que no està a l'abast de tothom, doncs deu ser el meu cas.

Com us podeu imaginar, d'entrada, no us puc recomanar el llibre perquè m'ha semblat un relat caòtic i precipitat, ara bé, i per si vosaltres sou part d'aquests erudits pels quals ha estat creada aquesta obra 😅, llegiu-lo i m'expliqueu la vostra impressió.

Heu llegit alguna altra obra de Jaume Cabré? Fa anys vaig llegir Les veus del Pamano i em va agradar força.

ESPAÑOL:

Pues no, no he conseguido conectar con este libro. He visto que hay diversidad de opiniones y la mía no es de las buenas.

A parte del dominio de la lengua y la escritura impecable de Cabré, me he encontrado con una historia caótica y confusa. Hay dos tramas principales, la que nos habla de la vida de Ismael y su preocupación por recuperar la memoria, y la de la familia de jabalís a través de la voz del pequeño curioso de la camada, que me han tenido toda la lectura despistada.

He ido leyendo el libro porque es intrigante y quería saber si al final se aclararía todo el embrollo y, también, porque es un libro corto. Si no hubiera sido así. lo habría dejado a medias.

He leído críticas que lo alaban hasta el punto de decir que es una obra magistral y que no está al alcance de todo el mundo, pues debe ser por eso...

Como os podéis imaginar, de entrada, no os puedo recomendar el libro porque me ha parecido un relato caótico y precipitado, pero, si vosotros formáis parte de estos eruditos para los cuales ha sido creada esta obra 😅, leedlo y me contáis vuestra impresión.

Habéis leído alguna otra obra de Jaume Cabré? Hace años leí Les veus del Pamano y me gustó bastante.



Sinopsi:

L'Ismael no ha tingut una infantesa gens fàcil, però ha aconseguit estudiar i es guanya la vida com a professor de llengua i literatura. Un dia, per atzar, es retroba amb una antiga veïna i a poc a poc comencen a intimar, fins que una altra trobada aparentment casual, ara amb el conserge de l’institut on treballa, porta l'Ismael a una situació límit, de conseqüències traumàtiques. Recuperar la memòria i aconseguir treure l'entrellat dels fets en què es troba atrapat serà una tasca difícil, que la traça de Jaume Cabré combina magistralment amb la peripècia d'un petit senglar que té tirada a distreure's i a pensar més del compte.

A Consumits pel foc els ingredients indispensables de la narrativa de Cabré s'hi troben administrats amb mà mestra: una història subjugadora, uns personatges amb clarobscurs inquietants i sorpreses d'alt voltatge literari que fan de la lectura un plaer irresistible.

dimecres, 5 de maig de 2021

Dones al marge d'Ivet Eroles

Autor/a: Ivet Eroles Palacios (Santa Maria de Meià, 1988)

Il·lustracions: Maria Anaïs Miranda Solé (Lleida, 1991)

Editorial: Fonoll

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: No ficció

Número de pàgines: 169


CATALÀ:

Aquest és un llibre de dones valentes, sàvies, lluitadores. Dones que al llarg de la història han hagut de patir i lluitar perquè els seus coneixements i la seva força arribessin fins als nostres dies.

A través de les seves vides coneixem catorze històries de dones que al llarg de la història han estat estigmatitzades i invisibilitzades pel sol fet de ser de ser dona, culta, intel·ligent o tenir inquietuds. Dones remeieres, llevadores i metgesses, trementinaires, supervivents de guerra, DONES en majúscules.

L'Ivet els dóna veu a totes i, d'aquesta manera, reivindica el món rural i les dones valentes que l'han defensat al llarg dels temps, amb una escriptura molt dolça i empàtica acompanyada d'unes precioses il·lustracions de la Maria Anaïs.

Com us podeu imaginar us el recomano fervorosament, per donar visibilitat a totes aquestes dones, reivindicar el món rural, donar suport a joves escriptores i il·lustradores i, sobretot, perquè és un bon recull d'històries interessants.

"Som les nétes de les bruixes que no vau poder cremar".

Coneixeu alguna dona que es mereixeria formar part d'alguna de les pàgines d'aquest llibre?


ESPAÑOL:

Este es un libro de mujeres valientes, savias, luchadoras. Mujeres que a lo largo de la historia han sufrido y luchado porque sus conocimientos y su fuerza llegasen hasta nuestros días.

A través de sus vidas conocemos catorce historias de mujeres que a lo largo de la historia han sido estigmatizadas e invisibilizadas únicamente por ser mujeres, cultas, inteligentes o por tener inquietudes. Mujeres curanderas, matronas y médicas, supervivientes de guerra, MUJERES en mayúsculas.

Ivet les da voz a todas y, así, reivindica el mundo rural y las mujeres valientes que lo han defendido a lo largo de los tiempos, con una escritura dulce i empática, acompañada de unas preciosas ilustraciones de Maria Anaïs.

Como podéis imaginaros os lo recomiendo de manera ferviente, por dar visibilidad a todas estas mujeres, reivindicar el mundo rural, dar apoyo a jóvenes escritoras e ilustradoras y, sobretodo, porque es una buena recopilación de historias interesantes.

"Somos las nietas de las brujas que no pudisteis quemar".

Conocéis alguna mujer merecedora de formar parte de alguna de las páginas de este libro?




Sinopsi:

Dones del món rural, estigmatitzades al llarg de la història, relegades a l’ombra. Unes, perseguides per bruixes; altres, amb un paper singular dins la seva comunitat. Dones sàvies, diferents, rebels: trementinaires, pastores, represaliades a la guerra, lluitadores antifeixistes, defensores de pobles amenaçats pels pantans, padrines, mares que acompanyen els fills en el trànsit de gènere... Catorze protagonistes de l’experiència històrica de l’estigma que avui en dia encara pesa sobre les dones.

En un diàleg entre la prosa poètica i la il·lustració, el llibre s’expressa des dels marges, des d’un món rural que vol unes mans que el cuidin, que treballin en benefici i equilibri dels éssers que l’habiten. Mans que aturin la sagnant despoblació, la desaparició de pràctiques i oficis i l’oblit de la nostra genealogia, que es tradueix en una història buidada. Anar als marges és una acció reivindicativa de cura i estima pel territori i la diversitat que l’habita.

dilluns, 3 de maig de 2021

1 fill inesperat i 1 sofà de Gemma Vilanova

Autor/a: Gemma Vilanova (Barcelona, 1973)

Editorial: Símbol Editors

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Català

Gènere: No ficció

Número de pàgines: 194


CATALÀ:

Acabo de llegir el llibre i ara mateix agafaria tots els taps de plàstic que tinc a casa i els portaria al Josep, de fet, li faria una abraçada ben forta però com que sé que no li agraden em conformaria amb els taps ;)

A través de la seva experiència personal, la Gemma ens explica la història del seu fill, el #josepvalent, un nen amb trastorn de l'espectre autista, i del procés d'adaptació de tota la família a la seva arribada, amb els seus alts i baixos.

Em sembla una lectura obligatòria per aprendre valors com l'empatia, la generositat, la tolerància, tot, explicat amb una gran tendresa i amb molt i molt amor.

Gràcies, Gemma, per acostar-nos a la vida del Josep i de tants valents i valentes com ell que cada dia han de viure en aquest món normal éssent extraordinaris.

Us recomano molt el llibre, per tot això que us he comentat, i també us recomano que seguiu el seu perfil a Instagram (@josep_valent), on el podreu seguir en el seu dia a dia. M'encanta el seu somriure, somriu amb tota la cara i, per mi, això és senyal de noblesa.

ESPAÑOL:

Acabo de leer el libro y ahora mismo cogería todos los tapones de plástico que tengo en casa y se los llevaría a Josep, de hecho, le daría un abrazo bien fuerte pero como sé que no le gustan me conformaría con los tapones ;)

A través de su experiencia personal, Gemma nos cuenta, con sus altos y bajos, la historia de su hijo, #josepvalent, un niño con trastorno del espectro autista, y del proceso de adaptación de toda la familia con su llegada.

Me parece una lectura obligatoria para aprender valores como la empatía, la generosidad, la tolerancia, todo, explicado con una gran ternura y con mucho, mucho amor.

Gracias, Gemma, por acercarnos a la vida de Josep y otr@s much@s valientes como él que cada día deben vivir en este mundo normal siendo extraordinarios.

Os recomiendo mucho el libro, por todo lo que os he contado, y también os recomiendo que sigáis su perfil de Instagram (@josep_valent), donde lo podréis seguir en su día a día. Me encanta su sonrisa, sonríe con toda la cara y, para mi, eso es señal de nobleza.



Sinopsi:

Aquest llibre és una aproximació feta, des de la tendresa, a la sacsejada que suposa la irrupció de l'autisme a la vida somiada. Què pots fer quan l'objecte més preuat del teu fill desapareix al fons d'un barranc? Què sents quan, als 5 anys, decideix fugir i no el trobes? Què et passa pel cap quan entres en contacte amb el món de les persones invisibles de la societat? . 1 fill inesperat i 1 hastag és un relat escrit en primera persona per la Gemma, la mare d'en Josep, que et permetrà posar-te a la seva pell i entendre com, amb el pas dels anys, el fill no somiat, aquell que és capaç de treure el millor i el pitjor de nosaltres mateixos, esdevé una peça clau per ser feliç a la vida.