dimarts, 26 de setembre del 2023

Todo va a mejorar d'Almudena Grandes

Autor/a: Almudena Grandes (Madrid, 1960 - 2021)

Editorial: Tusquets

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Espanyol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 512


CATALÀ:

"Todo va a mejorar" d'Almudena Grandes és una obra que podem dir que és una barreja entre la distòpia i l'ucronia, dos gèneres literaris que exploren canvis en la societat i els seus resultats. 

La història es desenvolupa en un futur pròxim, oferint una visió inquietant i provocadora d'una societat en transformació. La novel·la es caracteritza per ser profundament política, ja que narra la creació d'un sistema de govern totalment nou. En aquest sistema, el país es gestiona com si fos una empresa, amb absència d'atur i immigració. Tot i això, aquesta prosperitat aparent té un preu: la ciutadania es veu atrapada dins del país, sense possibilitat de sortir-ne ni d'actuar pel seu propi compte. Tot està dirigit pel "Gran Capitán".

Una de les característiques més destacables de la novel·la és com el govern manipula de manera sistemàtica la societat. A través de la creació de pandèmies i apagades, i el control total de la informació, manté la població sotmesa i ignorant dels seus veritables plans i intencions.

Cal tenir en compte que aquesta obra és una obra pòstuma de l'autora, completada pel seu marit. Això pot ser una de les raons per les quals el final de la novel·la és abrupte i manca de claredat, no deixant clara la postura de l’autora al respecte.

En comparació amb les altres novel·les que he llegit d’Almudena Grandes, aquesta és diferent en molts aspectes. No és tan didàctica com les seves altres obres i pot resultar més difícil d'assimilar. La trama i els temes polítics poden ser pesats per a alguns lectors, i la falta de respostes concretes al final pot deixar un regust negatiu.

Coneixíeu l’existència del gènere literari anomenat ucronia? Jo no. Segons la Viquipèdia la ucronia és un gènere literari al qual es desenvolupa un fet històric de manera alternativa com si hagués tingut lloc realment.


ESPAÑOL:

"Todo va a mejorar" de Almudena Grandes es una obra que podemos decir que es una mezcla entre la distopía y la ucronía, dos géneros literarios que exploran cambios en la sociedad y sus resultados.

La historia se desarrolla en un futuro cercano, ofreciendo una visión inquietante y provocadora de una sociedad en transformación. La novela se caracteriza por ser profundamente política, puesto que narra la creación de un sistema de gobierno totalmente nuevo. En este sistema, el país se gestiona como una empresa, con ausencia de paro e inmigración. Sin embargo, esta aparente prosperidad tiene un precio: la ciudadanía se ve atrapada dentro del país, sin posibilidad de salir de ella ni obrar por su propia cuenta. Todo está dirigido por el "Gran Capitán".

Una de las características más destacables de la novela es cómo el gobierno manipula de forma sistemática a la sociedad. A través de la creación de pandemias y apagones, y el control total de la información, mantiene a la población sometida e ignorante de sus verdaderos planes e intenciones.

Hay que tener en cuenta que esta obra es una obra póstuma de la autora, completada por su marido. Esta puede ser una de las razones por las que el final de la novela es abrupto y carece de claridad, no dejando clara la postura de la autora al respecto.

En comparación con las otras novelas que he leído de Almudena Grandes, ésta es diferente en muchos aspectos. No es tan didáctica como sus otras obras y puede resultar más difícil de asimilar. La trama y temas políticos pueden ser pesados para algunos lectores, y la falta de respuestas concretas al final puede dejar un regusto negativo.

¿Conocíais la existencia del género literario llamado ucronía? Yo no. Según Wikipedia la ucronía es un género literario al que se desarrolla un hecho histórico de manera alternativa como si hubiera tenido lugar realmente.




Sinopsi:

España en un futuro próximo. Un nuevo partido político llamado Movimiento Ciudadano ¡Soluciones Ya! ha arrasado en las elecciones. Quien lo dirige en la sombra es un empresario de éxito que propugna que el Consejo de Ministros funcione como un consejo de administración, y que tiene proyectos ambiciosos para arreglar el país. Tras la alarma de una ola de vandalismo, formará un nuevo cuerpo de Vigilantes, tras un Gran Apagón creará un acceso limitado a internet, y, ante las dificultades, estimulará la libertad de compras y consumo. Todas ellas serán medidas extraordinarias porque el país se enfrenta a nuevas formas de pandemia que exigen velar ante todo por la seguridad. «La seguridad es salud. La salud es vida. La vida es seguridad.» 

Sólo un grupo de mujeres y hombres corrientes se atreverán a desmontar las mentiras del nuevo régimen en el que todo aparenta mejorar, cuando en realidad se vive bajo los abusos de poderosos sin escrúpulos.

Novela coral de anticipación política que tiene lo mejor de Los besos en el pan y la intriga de los resistentes de los "Episodios de una Guerra Interminable", la última novela de Almudena Grandes es sobre todo una galería inolvidable de personajes, que van contando su experiencia de adaptación a un país que ha sufrido fuertes sacudidas y en el que no quieren resignarse. El legado de una gran narradora que logra de nuevo emocionarnos y despertar conciencias.

divendres, 22 de setembre del 2023

La possibilitat de dir-ne casa de Marta Orriols

Autor/a: Marta Orriols Balaguer (Sabadell, 1975)

Editorial: Proa

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 320


CATALÀ:

Les novel·les anteriors de Marta Orriols em van arribar a l’ànima. Amb "La possibilitat de dir-ne casa", però, he de confessar que no he experimentat la mateixa sensació. Això no significa que no m'hagi agradat el llibre però no ha aconseguit remoure'm de la mateixa manera.

La novel·la ens parla d'un retorn, un tema que ens porta a reflexionar sobre com ens podem sentir estranys a la nostra pròpia casa. Ens fa adonar que, malgrat la nostra absència, la vida continua, mentre que els nostres records queden congelats en el temps. L'obra explora la desubicació i el sentiment de no encaixar.

-Entens el que et vull dir Valentina? Tornar a casa és com travessar un pont entre la que era la teva vida aquí abans de marxar i la persona que ets ara, després de tots aquests anys.

Potser la raó per la qual no he connectat amb la novel·la de la mateixa manera que amb les anteriors és perquè sempre he tingut una clara sensació d'on és el meu lloc i què sento que és casa meva. Per a mi, aquest lloc és Alentorn, i malgrat les meves estades fora, sempre he mantingut aquesta referència. Per això, els meus sentiments no coincideixen del tot amb els de la Valentina, la protagonista.

Tot i això, Orriols segueix excel·lentment amb la seva capacitat de parlar de sentiments, de la solitud i de les relacions humanes, temes que sempre ha tractat amb destresa. Estic segura que moltes persones gaudiran de la lectura d'aquesta novel·la i podran connectar amb les reflexions que planteja.

"La possibilitat de dir-ne casa" és una obra que convida a pensar en què significa realment sentir-nos com a casa i com les nostres arrels amb els llocs i les persones poden influir en aquest sentiment. 

Teniu clar on és casa vostra? 


ESPAÑOL:

Las novelas anteriores de Marta Orriols me llegaron al alma. Con "La possibilitat de dir-ne casa" sin embargo, debo confesar que no he experimentado la misma sensación. Esto no significa que no me haya gustado el libro pero no ha logrado removerme de la misma forma.

La novela nos habla de un regreso, un tema que nos lleva a reflexionar sobre cómo podemos sentirnos extraños en nuestra propia casa. Nos hace dar cuenta de que, a pesar de nuestra ausencia, la vida sigue, mientras que nuestros recuerdos quedan congelados en el tiempo. La obra explora la desubicación y el sentimiento de no encajar.

- ¿Entiendes lo que quiero decirte Valentina? Volver a casa es como atravesar un puente entre la que era tu vida aquí antes de marcharte y la persona que eres ahora, después de todos estos años.

Quizás la razón por la que no he conectado con la novela de la misma manera que lo había hecho con las anteriores es porque siempre he tenido una clara sensación de dónde está mi lugar y qué siento que es mi casa. Para mí, este sitio es Alentorn, y a pesar de mis estancias fuera, siempre he mantenido esta referencia. Por eso, mis sentimientos no coinciden del todo con los de Valentina, la protagonista.

Sin embargo, Orriols sigue excelentemente con su capacidad de hablar de sentimientos, de la soledad y de las relaciones humanas, temas que siempre ha tratado con destreza. Estoy segura de que muchas personas gozarán de la lectura de esta novela y podrán conectar con las reflexiones que plantea.

"La possibilitat de dir-ne casa" es una obra que invita a pensar en qué significa realmente sentirnos como en casa y cómo nuestras raíces con los lugares y las personas pueden influir en este sentimiento.

¿Tenéis claro dónde está vuestra casa?




Sinopsi:

Una corresponsal torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l’estranger. Vol agafar distància d'una regió de món que l'apassiona i la desgasta, d’una professió que voldria exercir d’una altra manera, i també d’una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la família, els amics i l’home a qui havia estimat. L’espai familiar es converteix en una font de petites revelacions que l’ajudaran a traçar el seu itinerari vital i a reconèixer la necessitat de pertànyer a un lloc i a unes persones.

Marta Orriols és una de les veus literàries més interessants i amb més projecció internacional.

dijous, 21 de setembre del 2023

Padrines de Mariona Visa

Autor/a: Mariona Visa Barbosa (Lleida, 1979)

Editorial: Pagès Editors

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la gràfica

Número de pàgines: 186


CATALÀ:

Em vaig embarcar en la lectura de "Padrines" motivada pel #reptereducte2023, que ens desafia a llegir un còmic en català. Així, vaig entrar a la Biblioteca d’Artesa de Segre buscant una novel·la d'aquest tipus i vaig sortir amb aquesta súper recomanació. 

"Padrines" és una novel·la gràfica que ens presenta les històries de sis padrines, que és com anomenem a les àvies a les terres de Ponent. A través de les seves veus i les seves experiències, ens endinsem en un viatge al passat, a l'època de la postguerra, en la qual la maternitat i la criança eren temes tabús i hi havia una gran manca d'informació.

L'obra és fruit d'entrevistes i d'un guió ben treballat a càrrec de la Mariona Visa, que aconsegueix transmetre de manera autèntica les vivències i les emocions d'aquestes padrines valentes i sovint silenciades. Ens revelen els seus pensaments, pors i anhels en un context històric complex, i ho fan amb una sinceritat i una naturalitat que commou.

El que realment destaca d'aquesta novel·la gràfica són les il·lustracions realitzades per Lorena Rivega, Alba Feito, Isabel Vila, Laia Arqueros, Tinta Fina i Clara-Tanit. Cada una aporta el seu propi estil, que, en conjunt, converteix la història en una experiència visual molt emotiva. Les il·lustracions aconsegueixen transmetre les emocions i els detalls de les històries de les padrines.

"Padrines" és un exemple destacable d'una història gràfica en català que no només entreté sinó que també ens fa reflexionar sobre la força de les dones i les seves lluites en un passat no tan llunyà. Una obra que m'ha sorprès i m'ha emocionat, i que us recomano fervorosament, tant si us agrada la novel·la gràfica com si no.

Vosaltres anomeneu a les vostres padrines?


ESPAÑOL:

Me embarqué en la lectura de "Padrines" motivada por el #reptereducte2023, que nos desafía a leer un cómic en catalán. Así, entré en la Biblioteca de Artesa de Segre buscando una novela de este tipo y salí con esta súper recomendación.

"Padrines" es una novela gráfica que nos presenta las historias de seis "padrines", que es como llamamos a las abuelas en las tierras de Ponent. A través de sus voces y experiencias, nos adentramos en un viaje al pasado, en la época de la posguerra, en la que la maternidad y la crianza eran temas tabúes y había una gran falta de información.

La obra es fruto de entrevistas y de un guión bien trabajado a cargo de Mariona Visa, que consigue transmitir de forma auténtica las vivencias y emociones de estas "padrines" valientes y, a menudo, silenciadas. Nos revelan sus pensamientos, miedos y anhelos en un contexto histórico complejo, y lo hacen con una sinceridad y naturalidad que conmueve.

Lo que realmente destaca de esta novela gráfica son las ilustraciones realizadas por Lorena Rivega, Alba Feito, Isabel Vila, Laia Arqueros, Tinta Fina y Clara-Tanit. Cada una aporta su propio estilo, que, en su conjunto, convierte la historia en una experiencia visual muy emotiva. Las ilustraciones logran transmitir las emociones y los detalles de las historias de las "padrines".

"Padrines" es un ejemplo destacable de una historia gráfica en catalán que no sólo entretiene sino que también nos hace reflexionar sobre la fuerza de las mujeres y sus luchas en un pasado no tan lejano. Una obra que me ha sorprendido y me ha emocionado, y que le recomiendo fervorosamente, tanto si os gusta la novela gráfica como si no.

¿Vosotr@s cómo llamáis a vuestras abuelas?




Sinopsi:

La meva àvia es deia Teresina i la meva iaia, Matilde. Elles són dues de les dones que més admiro. La Teresina va parir dues vegades i va tirar endavant una família de manera silenciosa i a l’estil formiga. La Matilde va tenir sis parts, i va tirar endavant cinc fills, amb fortalesa i humor contagiosos, a l’estil toro. Les seves dues històries contenen la de la meva mare, la meva, la de la meva filla i les de totes les dones del món. Perquè com unes nines russes ens hem anat parint les unes a les altres. 

Aquest llibre m’ha colpit. M’ha fet mirar endins i m’ha fet mirar enfora. M’ha connectat amb les meves arrels i m’ha fet pensar en la meva filla. I ara, després de llegir-lo, de gaudir i de plorar, travessada per totes aquestes pàgines, penso que n’hem de parlar, de tot això. Que ens les hem de dibuixar, aquestes històries. Passar el testimoni. Hem de parlar-los de les padrines, a les nostres filles. Perquè totes portem a dins l’herència de la sang, dels albats, de les ombres i de les llums que han envoltat sempre la maternitat. Clàudia Cedó Castillo, dramaturga.

Trencar el cercle de Colleen Hoover

Autor/a: Colleen Hoover (Texas, Estats Units, 1979)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Anglès

Traducció: Mar Vidal Aparicio

Gènere: Novel·la romàntica

Número de pàgines: 432


CATALÀ:

Deixeu-me, d'entrada, agrair a Grup 62 l'enviament de l'exemplar del llibre "Trencar el cercle" de Collen Hoover, segons podem llegir a la portada, el gran fenomen internacional.

El tema de la violència de gènere és, sense cap mena de dubte, un tema que atreu l'atenció i genera interès en la literatura. En aquest cas, però, la manera com es tracta, des del meu punt de vista, resulta superficial i, en alguns moments, fins i tot sembla que es banalitzi. Vull aclarir que aquesta percepció no és deguda a una manca d'atenció a la gravetat del tema, sinó més aviat a la gran quantitat de tòpics que l'envolten i que semblen reduir-lo a un element més de la trama.

La narració es desenvolupa de manera fluida i es llegeix amb facilitat, això la fa accessible a persones molt diverses. No obstant això, per aquelles que no estem habituades a llegir novel·les romàntiques (en el meu cas, perquè no són del meu gust), aquesta no aporta gran cosa. La trama segueix una fórmula previsible, plena de tòpics, i això, personalment, no m’agrada.

De cap manera vull menystenir l'obra, ja que tinc clar que els gustos literaris són molt personals i que hi ha persones que gaudeixen d'aquest estil. En el meu cas, però, no l’he gaudit. Els tòpics, les vides perfectes i les històries previsibles no són del meu gust i aquest llibre està carregat d'aquests elements.

Quin és l'últim llibre amb el que no heu connectat?


ESPAÑOL:

Dejadme, de entrada, agradecer a Grup 62 el envío del ejemplar del libro "Trencar el cercle" de Collen Hoover, según podemos leer en la portada, el gran fenómeno internacional.

El tema de la violencia de género es, sin lugar a dudas, un tema que atrae la atención y genera interés en la literatura. Sin embargo, en este caso la forma en que se trata, desde mi punto de vista, resulta superficial y, en algunos momentos, incluso parece que se banalice. Quiero aclarar que esta percepción no se debe a una falta de atención a la gravedad del tema, sino más bien a la gran cantidad de tópicos que lo rodean y que parecen reducirlo a un elemento más de la trama.

La narración se desarrolla de forma fluida y se lee con facilidad, esto la hace accesible a personas muy diversas. Sin embargo, para aquellas que no estamos habituadas a leer novelas románticas (en mi caso, porque no me gustan), ésta no aporta gran cosa. La trama sigue una fórmula previsible, llena de tópicos, y eso personalmente no me gusta.

No quiero menospreciar la obra, ya que tengo claro que los gustos literarios son muy personales y que hay personas que disfrutan de este estilo. Pero en mi caso no lo he disfrutado. Los tópicos, las vidas perfectas y las historias previsibles no son de mi agrado y este libro está cargado de estos elementos.

¿Cuál es el último libro con el que no habéis conectado?



Sinopsi:

La Lily no sempre ho ha tingut fàcil. Per això la seva idíl·lica relació amb en Ryle Kincaid, un neurocirurgià brillant, li sembla fins i tot massa bonica per ser real. I potser no acaba d’anar desencaminada, ja que quan l’Atlas, el seu primer amor, reapareix inesperadament i en Ryle comença a mostrar la seva veritable cara, tot canvia i la relació ideal que la Lily ha construït amb ell es veu completament amenaçada.

Una novel·la profunda i molt personal que parla d’una història d’amor inoblidable que arriba fins a les últimes conseqüències.

«Ningú escriu sobre sentiments com ho fa Colleen Hoover». Anna Todd

dimarts, 19 de setembre del 2023

Els crims de Chopin i L'última melodia de Chopin de Blue Jeans

Autor/a: Francisco de Paula Fernández (Sevilla, 1978)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2022/2023

Llengua original: Espanyol

Traducció: Núria Parés Sellarès

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 488/544


CATALÀ:

He de dir que aquests dos llibres m'han sorprès gratament. Tot i que inicialment vaig pensar que estaven destinats a un públic més jove, de seguida vaig descobrir que eren una lectura molt entretinguda.

Els personatges encaixen amb els estàndards típics de la literatura juvenil, amb la majoria sent joves i una atenció destacada en les seves relacions i sentiments. Això m'ha ofert una visió interessant per a la meva lectura com a adulta.

La trama, no obstant això, té elements de novel·la negra, amb robatoris, assassinats i corrupció que mantenen l'interès al màxim. Vull destacar com l'autor ha aconseguit barrejar aquestes dues tonalitats de manera tan eficaç. I, a més, l'existència d'un final tancat a la segona novel·la satisfà els lectors que busquen respostes i finals tancats.

Jo vaig llegir els llibres en ordre invers i vaig trobar que, tot i haver-hi moments en què em va faltar informació, podia seguir la trama amb relativa facilitat. És un punt a favor que les dues novel·les puguin ser llegides per separat, ja que ofereixen una major flexibilitat.

Un dels aspectes més encoratjadors de la meva experiència amb aquests llibres va ser que, gràcies a Grup 62 , vaig tenir la possibilitat de compartir-los amb la Rut, la meva neboda, ja que ella tenia el primer llibre i vam intercanviar-los.

I vosaltres, compartiu lectures amb altres membres de la família? Jo amb la meva mare moltes.


ESPAÑOL:

Debo decir que estos dos libros me han sorprendido gratamente. Aunque inicialmente pensé que estaban destinados a un público más joven, enseguida descubrí que eran una lectura muy entretenida.

Los personajes encajan con los estándares típicos de la literatura juvenil, con la mayoría siendo jóvenes y una atención destacada en sus relaciones y sentimientos. Esto me ha ofrecido una visión interesante para mi lectura como adulta.

La trama, sin embargo, tiene elementos de novela negra, con robos, asesinatos y corrupción que mantienen el interés al máximo. Quiero destacar cómo el autor ha logrado mezclar estas dos tonalidades de forma tan eficaz. Y, además, la existencia de un final cerrado en la segunda novela satisface a los lectores que buscan respuestas y finales cerrados.

Yo leí los libros en orden inverso y encontré que, a pesar de haber momentos en los que me faltó información, podía seguir la trama con relativa facilidad. Es un punto a favor de que ambas novelas puedan ser leídas por separado, puesto que ofrecen una mayor flexibilidad.

Uno de los aspectos más alentadores de mi experiencia con estos libros fue que, gracias a Grup 62 , tuve la posibilidad de compartirlos con Rut, mi sobrina, ya que ella tenía el primer libro e intercambiamos.

Y vosotros, ¿compartís lecturas con otros miembros de la familia? Yo con mi madre muchas.




Sinopsi:

Els crims de Chopin:

En diverses cases de Sevilla s’han produït una sèrie de robatoris que preocupen tota la ciutat. El lladre, a qui anomenen «Chopin» perquè sempre deixa una partitura del famós compositor per signar el robatori, s’emporta diners, joies i altres articles de valor. Una nit apareix un cadàver en una d’aquestes cases i la tensió augmenta.

En Nikolai Olejnik és un jove polonès que va arribar a Espanya amb el seu avi fa uns anys i que viu a base de delinquir. La seva passió més gran és tocar el piano. De cop tot es complica i es converteix en el principal sospitós d’un assassinat. En Niko va al despatx de la Celia Mayo, detectiu privada, per demanar-li ajuda i allà coneix la Triana, la filla de la Celia. La jove de seguida li crida l’atenció, tot i que no és el millor moment per enamorar-se.

La Blanca Sanz tot just fa cinc mesos que treballa al diari El Guadalquivir quan li filtren dades sobre el cas Chopin que ningú més coneix. Des d’aquell moment s’obsessiona amb la investigació i intenta descobrir qui hi ha darrere d’aquests robatoris.

Intriga, misteri, amor i crims són la base d’aquesta novel·la ambientada als enigmàtics carrers de Sevilla, en què el lector formarà part de la investigació. Aconseguiràs endevinar qui és el culpable?

L'última melodia de Chopin:

La detectiu privada Celia Mayo ha desaparegut. La Triana i en Niko encara tenen l’esperança de trobar-la, tot i que saben que les possibilitats cada cop són més baixes. Un dia, els dos joves reben una trucada anònima que els assegura que és viva. És veritat, aquesta vegada, o es tracta d’una broma de mal gust?

Mentrestant, la Blanca es recupera de les lesions que va patir en l’accident d’helicòpter. La seva companya periodista Luna González està investigant i no s’aturarà fins a descobrir el que va passar, malgrat que això la posi en risc.

Sevilla s’ha convertit en una ciutat perillosa on sembla que ningú està segur. Els misteris i les morts sospitoses es van produint i la policia no aconsegueix trobar-ne els culpables. Aconseguiran descobrir la veritat d’aquests successos?

A L’última melodia de Chopin Blue Jeans torna a superar-se amb un thriller trepidant i ple de girs que atraparan el lector.

dilluns, 18 de setembre del 2023

Biografia del foc de Carlota Gurt

Autor/a: Carlota Gurt Davi (Barcelona, 1976)

Editorial: Proa

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 224


CATALÀ:

"Biografia del Foc" és la nova obra de Carlota Gurt escrita, una vegada més, amb el seu estil directe i irreverent. Gurt demostra la seva habilitat per la narrativa en aquest recull de catorze contes que explora les complexitats de les relacions humanes i els moments vitals quotidians amb una perspicàcia que és, alhora, entretinguda i provocadora.

Els temes que l'autora aborda podrien fàcilment convertir el llibre en una obra intensa i contundent, però no és el cas. Gurt afegeix una capa de subtil ironia que permet als lectors mantenir una distància ben necessària mentre explorem aquests territoris emocionals complexos.

Un dels aspectes entretinguts d'aquest llibre és la interconnexió entre alguns dels contes, una característica que vaig trobar enriquidora. Aquesta connexió entre històries em va animar a llegir amb més atenció i a buscar les coincidències amb els contes anteriors.

Tot i que es pot donar el cas que una obra amb aquests temes esdevingués fosca o pesada, a mi m’ha semblat que és una obra d'alliberament, més que per la persona que el llegeix, per l’autora. Com un pas a una altra etapa, que no sabem si serà millor o pitjor, simplement desconeguda.

És una obra que et fa reflexionar sobre les intricades de la vida i les relacions humanes sense forçar-te a una única conclusió. Crec que, els finals abruptes dels contes fan que cadascú llegeixi un final diferent segons les experiències viscudes.

Esteu d’acord amb aquesta interpretació?


ESPAÑOL:

"Biografía del Fuego" es la nueva obra de Carlota Gurt escrita, una vez más, con su estilo directo e irreverente. Gurt demuestra su habilidad por la narrativa en esta recopilación de catorce cuentos que explora las complejidades de las relaciones humanas y los momentos vitales cotidianos cuya perspicacia es, al mismo tiempo, entretenida y provocadora.

Los temas abordados por la autora podrían convertir fácilmente el libro en una obra intensa y contundente, pero no es el caso. Gurt añade una capa de sutil ironía que permite a los lectores mantener una distancia muy necesaria mientras exploramos estos complejos territorios emocionales.

Uno de los aspectos entretenidos de este libro es la interconexión entre algunos de los cuentos, una característica que encontré enriquecedora. Esta conexión entre historias me animó a leer con mayor atención y a buscar las coincidencias con los cuentos anteriores.

Aunque puede darse el caso de que una obra con estos temas se convirtiera en oscura o pesada, a mí me ha parecido que es una obra de liberación, más que de la persona que la lee, para la autora. Como un paso a otra etapa, que no sabemos si va a ser mejor o peor, simplemente desconocida.

Es una obra que te hace reflexionar sobre las intrincadas de la vida y las relaciones humanas sin forzarte a una única conclusión. Creo que los finales abruptos de los cuentos hacen que cada persona lea un final diferente según las experiencias vividas.

¿Estáis de acuerdo con esta interpretación?



Sinopsi:

Carlota Gurt, més Gurt que mai

La realitat és imprevisible i acostuma a tirar per terra els futurs que imaginem. Vivim a les fosques. ¿Quines conseqüències tindran les nostres decisions? Biografia del foc ens parla d’aquesta incertesa terrorífica i alhora plena de possibilitats. Per les seves pàgines hi desfilen herois de l’angoixa i esclaus de l’amor, mares moribundes, personatges que no saben on van ni com hi arribaran. Carlota Gurt ha creat un autèntic retaule de les relacions humanes, des de l’enamorament més fulgurant fins al ressentiment més agre. Hi trobarem allaus i vides calcinades, però també mons prodigiosos sorgits de la destrucció. Alternant entre la ironia i un to gairebé confessional, l’autora ens convida a entrar en el seu univers amb una prosa addictiva i una llengua vivíssima que atrapen el lector i no el deixen anar.