dimarts, 27 d’agost de 2019

La noia amb la Leica d'Helena Janeczek


Primer de tot, he de començar agraint a Columna Edicions l’amabilitat de fer-me arribar el llibre. Gràcies mil!

Aquest és un llibre guardonat amb el permi Strega i el Bagutta italians. És un relat sobre la vida pública i privada de Gerda Taro (Gerta Pohorylle) i la seva implicació política que ens impregna del seu carisma i la seva valentia.

En el llibre es descriu la protagonista a través dels records de gent del seu entorn: Willy, que n’havia estat enamorat platònicament; Ruth, la seva companya de pis i Georg, amb qui havia tingut una relació de parella.

El seu gran amor va ser Robert Capa qui la va introduir al món de la fotografia i gràcies a això es va convertir en la primera dona fotoperiodista en cobrir un conflicte bèl·lic, la Guerra Civil espanyola.

El llibre m’ha agradat força, tot i que en alguns moments, per tota la informació que ens aporta, l’he trobat una mica dens. És un reconeixement a la trajectòria de Gerda Taro ja que la seva obra havia quedat eclipsada sota el nom de Robert Capa.

Està ben documentat i és molt precís explicant vivències. Descriu a Taro com una dona lliure i independent. Enèrgica i valenta. I, sobretot, revolucionària.

Rafael Alberti va escriure de Gerda Taro: "Mereceríais ahora -dice el poeta- pequeña Gerda Taro y Robert Capa, un recuerdo visible en cualquier campo de batalla de entonces o en el tronco de cualquier pino de la sierra, para que sintiéramos ondear, aunque invisible, aquella pobre bandera tricolor que combatía por la paz mientra era atacada por los de la guerra".

Sense cap mena de dubte, us el recomano per ajudar a donar a conèixer aquesta espectacular dona.





Sinopsi:

L’1 d’agost de 1937 una desfilada de banderes roges travessa París. És la comitiva fúnebre per Gerda Taro (Stuttgart, 1910-El Escorial, 1937), la primera fotògrafa caiguda en un camp de batalla. Justament aquell dia hauria fet 27 anys. Robert Capa, a primera fila, està desfet: junts, havien estat feliços, ell li havia ensenyat a fer servir la Leica i després tots dos se n’havien anat a la guerra d’Espanya. Entre els assistents s’hi troben altres amics que coneixien Gerda des de molt abans i que va deixar en ells una forta petjada. Ella els va decebre i ferir, però la seva joia de viure, la seva set de llibertat són espurnes capaces de tornar-se a encendre. N’hi ha prou amb una trucada per desencadenar els records.

Així comença aquesta novel·la, rigorosament documentada, sobre una dona en la qual en una època especialment convulsa cristal·litzen la joventut, l’alegria de viure, el talent i el compromís en un temps de crisi econòmica, d’ascens del nazisme, de persecució i de guerra.

dimarts, 20 d’agost de 2019

1984 de George Orwell


És l’últim clàssic que m’he llegit. Feia temps que en tenia ganes i no trobava mai el moment... ara ho he fet i ha valgut la pena.

D’entrada estem parlant d’un llibre de ciència ficció, però si hi penses fredament hi ha coses que no són tan irreals com ens agradaria. Parla d’una societat sotmesa a un règim totalitari, el “Partit”, amb un cap que ho controla tot, el Gran Germà.

Orwell explica la manipulació que fa el Partit de la societat a través de propaganda pròpia i de la intervenció en els mitjans de comunicació. Inventant i reinventat la història tantes vegades com sigui necessari perquè estigui d’acord amb el seu discurs i poder crear, d’aquesta manera, un pensament únic.

Winston, el protagonista, és un dels pocs membres d’aquesta societat que, tot i fer la seva vida d’acord amb allò establert, té l’esperança de poder obrir els ulls de la resta de la societat i desemmascarar el Partit per canviar aquesta distòpia.

A la llarga veurà que és més difícil del que es pensava, fins i tot (potser) impossible, canviar l’estructura muntada pel Partit al llarg dels anys.


Sinopsi:

Escrita el 1949, centrada en un món post bèl·lic i ambientada en una societat totalitària i dictatorial, reflexiona sobre conceptes encara vigents, la censura, la manipulació dels mitjans de comunicació i la falta de llibertat individual en benefici d'un suposat interès comú. Són conceptes simbolitzats pel Gran Germà, aquell que tot ho sap, tot ho veu i tot ho controla. Compromès amb la defensa de la llibertat i els valors socials i humanitaris, Orwell escriu, amb 1984, una crítica ferotge al món que hem creat, on el protagonista, Winston Smith, intenta sobreviure i assolir la seva autonomia individual a través de l'amor, la confiança en el pròxim i la fermesa en les pròpies creences. Tot un al·legat a la revolució, la recerca de la veritat i la reflexió crítica constant sobre el nostre món.

dilluns, 19 d’agost de 2019

Las lágrimas de la verdad de José Luis González Deza



CAT: Una novel·la que parla de la guerra civil espanyola a la zona d’Aragó sense entrar en ideologies, només s’expliquen les accions de cada un dels personatges perquè el lector pugui treure les seves pròpies conclusions i identificar-se amb qui li resulti més proper.

Les històries dels diferents personatges es van detallant de manera molt clara i sensible i fa que en alguns casos pateixis, en altres t’enfadis i en altres t’emocionis. L’autor condueix perfectament la trama en totes les històries i en algunes permet veure una evolució difícil de creure al començament de la novel·la.

Els sentiments tenen una gran importància en la narració, i són aquests els que fan que ens n’adonem d’on pot arribar l’ésser humà en situacions límit, tant el pitjor com en el millor.

De fet, vaig comprar-me el llibre perquè vaig anar a la presentació que se’n va fer a la Biblioteca d’Artesa de Segre i la manera com en va parlar l’autor em va meravellar... Senzill, emotiu, implicat, convençut.

I com que la cosa va de sentiments, he de dir que la meva família per part de pare és aragonesa i això també em va cridar ;)

Realment us el recomano, tant si esteu interessats en l’època de la guerra civil com si no ho esteu. Si us el llegiu, a veure amb quin personatge us identifiqueu més.

ESP: Una novela que habla de la guerra civil española en la zona de Aragón sin entrar en ideologías, sólo se explican las acciones de cada uno de los personajes para que el lector pueda sacar sus propias conclusiones e identificarse con quien le resulte más afín.

Las historias de los diferentes personajes se van detallando de manera muy clara y sensible, esto hace que en ocasiones sufras, o te enfades o te emociones. El autor conduce perfectamente la trama en todas las historias y en algunas permite ver una evolución difícil de creer al principio de la novela.

Los sentimientos tienen una gran importancia en la narración, y son éstos los que hacen que nos demos cuenta de dónde puede llegar el ser humano en situaciones límite, tanto en lo peor como en lo mejor.

De hecho, me compré el libro porque fui a la presentación que se hizo en la Biblioteca d’Artesa de Segre y la manera cómo habló el autor de su libro me maravilló… Sencillo, emotivo, implicado, convencido.

Y como la cosa va de sentimientos, he de decir que mi familia paterna es aragonesa y esto también hizo que el libro me llamara la atención ;)

Realmente os lo recomiendo, tanto si estáis interesados en la época de la guerra civil como si no lo estáis. Si os lo leéis, a ver con qué personaje os identificáis más.



Sinopsi:


Durante la Guerra Civil hubo personas capaces de dar lo mejor, y también lo peor, de sí mismos. La novela pone de manifiesto estas dos realidades y se aleja de la visión interesada y parcial de malos contra buenos creando historias que se unen para después separarse. En Las lágrimas de la verdad descubrimos personajes que, para alcanzar el poder, no sienten ningún escrúpulo en fomentar el odio o recurrir a la traición. Por el contrario, hay quienes se esfuerzan en buscar espacios de convivencia a través del corazón y no de la razón, a pesar de que sus creencias sean antagónicas.

José Luis González Deza con la precisión y buen hacer de un maestro de ceremonias hace desfilar por estas páginas a sus protagonistas, verdaderos arquetipos de carne y hueso (la magia de la palabra insufla vida), compartiendo un tiempo y un espacio: los años convulsos de la Guerra Civil a lo largo del territorio aragonés. Mientras unos se dejan arrastrar por sentimientos tan viles como el rencor o la envidia, otros, sin embargo, nos enseñan que la bondad que anida en el ser humano puede llegar a ser infinita, siempre y cuando se valore más a las personas en función de cómo son y no de quiénes son. Estos últimos se convierten en los verdaderos héroes del relato, y, entre este grupo de elegidos, destaca Luis, un hombre que por amor se dejará seducir, atrapar y abrazar por las lágrimas de la verdad.