dilluns, 22 de juliol de 2019

Benedicció de Kent Haruf


Amb aquesta lectura tanco la trilogia de Holt. En llegir el primer llibre, Cançó de la plana, i assabentar-me que era una trilogia, vaig tenir clar que em llegiria els tres.

Aquest, igual que els dos anteriors, està escrit amb molta delicadesa i tendresa. Parla de la mort i de l’acceptació d’aquesta d’una manera natural i amb la fermesa de saber que el passat no es pot canviar.

Fidel al seu estil, descriu unes relacions humanes intenses, que són les que es creen en moments vitals durs. Conflueixen, en un mateix moment, vàries famílies en situacions difícils entorn de la família d’en Dad, que sap que aviat perdrà la vida.

De la mateixa manera que en els llibres anteriors, aquests moments durs són explicats amb naturalitat i sense drames, deixant un bri d’esperança en el futur. Com ha de ser.

Si heu llegit els altres dos, segur que teniu pensat llegir-vos aquest, i si no ho heu fet, jo us recomano que ho feu.



Sinopsi:

En Dad Lewis sap que aviat perdrà la vida. Resignat i contrariat, decideix enfocar els seus últims dies en la seva dona, Mary, i la seva filla, Lorraine, mentre pateix per l’absència del seu fill Frank, amb qui fa anys que no es parla. A la casa del costat, una nena que acaba de perdre la seva mare comença a adaptar-se a la vida a Holt amb l’ajuda de la seva àvia, dues amigues de la família i la Lorraine, que també s’ha d’enfrontar als fantasmes del seu propi passat. La Mary, per la seva banda, provarà de recuperar la pista del seu fill per restablir amb ell els vincles emocionals trencats.

L’estiu avança i en Dad rep les visites dels veïns que el van a veure, confosos per la presència d’un nou reverend amb unes idees revolucionàries que no encaixen en aquesta comunitat petita i solitària. Kent Haruf compon amb aquesta novel·la una meditació commovedora sobre les connexions i els comiats que constitueixen una vida. Una benedicció final inesperada.