dimecres, 27 de juliol de 2022

L'últim agost a Barcelona d'Anna Gurguí

Autor/a: Anna Gurguí (Barcelona, 1987)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 208

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Estem davant d'una novel·la molt emotiva. Una novel·la que ens parla de diferents tipus de dol.

Per què dic que parla de diferents tipus de dol? Doncs per què la Gala ha de refer-se d'un avortament patit fa un any, el mateix estiu que s'assabenta que una exparella seva, que la va marcar molt, s'està morint i que reflexiona sobre la seva relació actual. Pèrdua d'un fill, pèrdua d'una amistat i pèrdua d'una parella.

Totes aquestes pèrdues, que poden donar peu a un llibre molt tràgic, l'Anna Gurguí ens les explica de manera directa i àgil, sense dramatitzar. Està clar que és un llibre trist, però no s'hi recrea en aquesta tristor.

És un llibre que et recorda que, de tant en tant, cal aturar-se per poder continuar però que si no estàs en un bon moment potser és millor no llegir-lo, però si t'agafa bé i el llegeixes, el gaudiràs força.

Gràcies @anna.gurgui per donar-me l'oportunitat de llegir-lo.


ESPAÑOL:

Estamos delante de una novela muy emotiva. Una novela que nos habla de diferentes tipos de duelo.

¿Por qué digo que habla de diferentes tipos de duelo? Pues porqué Gala debe recuperarse de un aborto que sufrió hace un año, el mismo verano que se entera que una expareja, que la marcó mucho, se está muriendo y que reflexiona sobre su relación actual. Pérdida de un hijo, pérdida de una amistad y pérdida de una pareja.

Todas estas pérdidas, que pueden dar lugar a un libro muy trágico, Anna Gurguí nos las explica de manera directa y ágil, sin dramatizar. Queda claro que es un libro triste, pero no se recrea en la tristeza.

El libro nos recuerda que, de vez en cuando, debemos pararnos para continuar, pero si no estás en un buen momento es mejor no leerlo, pero si te coge bien y lo lees, lo disfrutarás.

Gracias @anna.gurgui por darme la oportunidad de leerlo.




Sinopsi:

Fa un any que la Gala va tenir un avortament al quart mes d’embaràs i la seva relació amb el Joan, el seu marit, ja no és la mateixa; alguna cosa es va trencar i durant aquest temps no han estat capaços de recuperar-la. Un dia abans de marxar junts per les vacances d’estiu, la Gala rep una trucada de l’Hug, la seva exparella, després de deu anys sense saber-ne res: té un càncer i li queden pocs mesos de vida. Aquesta trucada canviarà els plans de la Gala i farà que es replantegi la vida per complet. Durant aquesta agost a Barcelona, la Gala es retrobarà amb un passat que no va resoldre i s’enfrontarà als dols del passat i del present.

dimarts, 26 de juliol de 2022

Per què ser feliç quan podries ser normal? de Jeanette Winterson

Autor/a: Jeanette Winterson (Manchester, 1959)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Dolors Udina

Gènere: Novel·la biogràfica

Número de pàgines: 264

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Jeanette Winterson ens parla de la seva experiència vital i des d'un punt de vista molt íntim ens explica les seves vivències des de la infància fins a l'edat adulta.

És com si en aquest llibre l'autora es despullés i ens parlés de com la feien sentir els moments més rellevants de la seva vida. Des de la duresa de la seva infància i adolescència fins a l'edat adulta sempre s'ha sentit poc o gens estimada i, per això mateix, a ella li ha costat estimar.

El seu refugi va ser sempre la literatura i li va permetre sobreviure en un entorn familiar gens favorable. Conviure amb uns pares adoptius com els seus no va ser fàcil. La mare, una fanàtica religiosa, va ser la que li va fer la pregunta que dona títol al llibre quan la Jeanette li va confessar la seva condició sexual, i el seu pare va ser un personatge gairebé desaparegut.

Hi ha una cosa que m'ha sobtat de la part final de llibre però que prefereixo no comentar aquí per no donar-vos cap pista. Si voleu, escriviu-me un missatge i ho comentem 😏

No sé si recomanar el llibre o no fer-ho perquè, tot i que m'ha semblat una vida interessant, la manera com està escrit m'ha desconcertat una mica. Hi ha bones dosis d'humor però està escrit d'una manera molt anàrquica.

Si a vosaltres us fessin la mateixa pregunta que a l'autora quina resposta donaríeu? Jo, clarament, preferiria ser feliç perquè, què és allò normal? 😓


ESPAÑOL:

Jeanette Winterson nos habla de su experiencia vital y desde un punto de vista muy íntimo nos explica sus vivencias desde la infancia hasta la edad adulta.

Es como si con este libro la autora de desnudara y nos hablara de cómo se sentía en los momentos más relevantes de su vida. Desde la dureza de la infancia y adolescencia hasta la edad adulta siempre se ha sentido poco o nada querida y, por este motivo, a ella le ha costado querer.

Su refugio fue siempre la literatura y le permitió sobrevivir en un entorno familiar muy desfavorable. Convivir con unos padres adoptivos como los suyos no fue fácil. La madre, una fanática religiosa, fue quién le hizo la pregunta que da título al libro cuando Jeanette de confesó su condición sexual, y su padre fue un personaje casi desaparecido.

Hay una cosa que me ha sorprendido de la parte final del libro pero que prefiero no comentar aquí para no dar ninguna pista. Si queréis, escribidme un mensaje y lo comentamos 😏

No sé si recomendar el libro o no hacerlo porque, aunque me ha parecido una vida interesante, la manera como está escrito me ha desconcertado un poco. Hay buenas dosis de humor pero está escrito de manera muy anárquica.

Si a vosotr@s os hicieran la misma pregunta, ¿cuál sería vuestra respuesta? Yo, claramente, prefiero ser feliz porque, ¿qué es lo normal?😓




Sinopsi:

Quan la jove Jeanette Winterson va confessar a la seva mare adoptiva que s’havia enamorat d’una noia va rebre una resposta que la marcaria per sempre més: «Per què ser feliç quan podries ser normal?». Aquesta és la història d’una dona que no es rendeix. La història d’un esperit lliure que es va refugiar en els llibres i en la recerca de l’afecte per sobreviure en un món que no acceptava la seva manera de viure.

Llibre de memòries, autobiografia, oda al poder guaridor de la literatura, Per què ser feliç quan pots ser normal? és un text colpidor sobre una infantesa escanyada per una mare autoritària i cruel. Una obra impregnada d’un humor ferotge que ens permet acompanyar l’autora en la seva cerca incansable de la felicitat. Reflexiva i generosa, Jeanette Winterson exposa les seves vivències i reivindica l’amor com la millor llar on viure.


dimecres, 13 de juliol de 2022

Fusta d'eucaliptus cremada d'Ennatu Domingo

Autor/a: Ennatu Domingo (Etiòpia, 1996)

Editorial: Navona

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la biogràfica

Número de pàgines: 168

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Aquest és un dels llibres que volia comprar per Sant Jordi i la pluja no m'ho va permetre. Havia sentit que parlava de l'origen i la identitat i aquests temes són del meu interès.

L'Ennatu és una escriptora catalana nascuda a Etiòpia i ens explica la seva experiència vital a l'hora de construir-se una identitat. La seva obra és molt pedagògica i, com he dit, ens parla d'identitats, així, en plural, i de la necessitat de mantenir-les les dues.

La lectura també ens ajuda a entendre Etiòpia, que és un país amb moltes contradiccions, sobretot, el contrast entre la població, on conviu una classe mitjana en desenvolupament amb una classe baixa que ha de lluitar molt per sobreviure.

Dins aquesta lluita destaca el sobreesforç que han de fer les dones i les nenes dels entorns rurals que han de patir la violència i que no poden accedir a l'educació.

És un llibre que sacseja consciències i que vol trencar estereotips sobre el racisme i les desigualtats que hi ha al món i, només per això, ja val la pena llegir-lo. A banda, el fet que estigui explicat per una persona que ha viscut aquestes experiències el fa molt més valuós.

Si us criden l'atenció aquests temes és un llibre que no us decebrà.


"La fusta d'eucaliptus és la principal font d'energia a Etiòpia, per això es diu així, el llibre”

Ennatu Domingo


ESPAÑOL:

Este es uno de los libros que quería comprar el día de Sant Jordi y la lluvia no me lo permitió. Había oído que hablaba de origen e identidad y estos son temas que me interesan.

Ennatu es una escritora catalana nacida en Etiopía y nos explica su experiencia vital a la hora de construirse una identidad. Su obra es muy pedagógica y, como he dicho, nos habla de identidades, así, en plural, y de la necesidad de mantenerlas las dos.

La lectura también nos ayuda a entender Etiopía, que es un país con muchas contradicciones, sobre todo, el contraste entre la población, donde convive una clase media en desarrollo con una clase baja que tiene que luchar mucho para sobrevivir.

Dentro de esta lucha destaca el sobreesfuerzo que deben hacer las mujeres y niñas de las zonas rurales que sufren la violencia y que no pueden acceder a la educación.

Es un libro que remueve conciencias y que quiere romper estereotipos sobre el racismo y las desigualdades que hay en el mundo y, sólo per esto, ya vale la pena leerlo. Por otro lado, el hecho que sea explicado por una persona que ha vivido estas experiencias lo hace más valioso.

Si os llaman la atención estos temas es un libro que no os decepcionará.




Sinopsi:

Fusta d'eucaliptus cremada ens capbussa en les vivències inoblidables d'una nena de set anys a l'Etiòpia rural de principis dels anys 2000 abans de ser adoptada per una família catalana. Ja d'adulta, se segueix preguntant el perquè de les condicions de vida de la població etíop rural de la qual ella va formar part de petita —especialment les de les dones—, a la vegada que analitza com es viu amb més d'una identitat i què significa perdre i recuperar la llengua de la infància. La riquesa del testimoni de l'autora pot ajudar a deconstruir les visions paternalistes i eurocentristes que encara imperen arreu, acostant el lector al nomadisme de l'autora i fent-lo viatjar amb ella a través dels diferents nivells de narració intercalats. Fusta d'eucaliptus cremada és un d'aquells textos que es llegeixen d'una glopada; necessari i imprescindible per entendre el nostre món.


dimarts, 12 de juliol de 2022

El llarg silenci dels botxins d'Alfons Cama

Autor/a: Alfons Cama i Saballs (Calonge, 1952)

Editorial: Trípode

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la històrica

Número de pàgines: 360

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Hi ha fets que no s’han d’oblidar, de fet, cal anar-los recordant de tant en tant per evitar que es repeteixin, i això és el que fa l’Alfons en aquesta novel·la.

Entrellaçant tres històries familiars rememora la guerra civil espanyola i la fugida dels vençuts, i també l’ocupació de França per part dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Parla de les aberracions comeses pel nazisme, dels camps de refugiats, de secrets familiars i de ganes de voler saber. Uns fets tristos i cruents que van fer patir a moltes famílies i que, d’una manera o altra, van quedar marcades.

Sovint costa trencar el silenci imposat i la Sílvia Tibau fa un esforç per poder aclarir coses del passat que no només impliquen a la seva família. Cama ens mostra com, en determinats casos, es va voler deixar en l’oblit una part de la història i la importància de recordar-la perquè, com ja he dit, no es torni a repetir.

Tot això ho explica d’una manera molt amena i didàctica, que qualsevol persona que llegeixi la novel·la la pot gaudir.

I vosaltres, creieu que en aquests casos és millor oblidar o recordar?

Vull donar les gràcies a @leslecturesdelaBernat per parlar-me del llibre i deixar-me'l 😘


ESPAÑOL:

Hay hechos que no deben olvidarse, de hecho, es necesario ir recordándolos de vez en cuando para evitar que se repitan, y esto es lo que hace Alfons en esta novela.

Entrelazando tres historias familiares rememora la guerra civil española y la retirada de los vencidos, así como la ocupación de Francia por parte de los alemanes durante la Segunda Guerra Mundial. Habla de las aberraciones cometidas por el nazismo, de los campos de refugiados, de secretos familiares y de ganas de querer saber. Unos hechos tristes y crueles que hicieron sufrir a muchas familias y que, de una forma u otra, quedaron marcadas.

Es difícil romper el silencio impuesto y Sílvia Tibau hace un esfuerzo para poder aclarar cosas del pasado que no sólo implican a su familia. Cama nos muestra cómo, en determinados casos, se quiso dejar en el olvido una parte de la historia y la importancia de recordarla porqué, como ya he comentado antes, no se repita.

Todo ello lo explica de una manera muy amena y didáctica, que cualquier persona que lea la novela puede disfrutarla.

Y vosotr@s, ¿creéis que en estos casos es mejor olvidar o recordar?




Sinopsi:

Quan la Sílvia Tibau camina pel Mercat de les Puces de París no s’imagina fins on la portarà una descoberta inesperada. Ni l’Albert Novák —el seu company de maduresa— sospita de l’actuació del seu avi, scharführer de l’exèrcit alemany a la França ocupada. Rastres de la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial en un entramat de silencis per aflorar. La retirada dels vençuts cap a la nació veïna o la foscor de la França col·laboracionista són aspectes que embolcallen les peripècies personals d’aquest relat; històries d’amistat, d’amors i desamors, de patiment, de temors, de descoberta… Històries familiars silenciades, que ens atrapen, i a on l’Alfons Cama se’ns mostra millor que mai com un magnífic novel·lista.


dijous, 7 de juliol de 2022

El color dels coloms de Rubèn Intente

Autor/a: Rubèn Intente (Castellar del Vallès, 1971)

Editorial: Llibres del Delicte

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la policíaca

Número de pàgines: 268

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

L'últim Delicte que he llegit és una novel·la policíaca ambientada a Terrassa.

La lectura m'ha semblat una exposició de fets i ambients, i una presentació de personatges que, a priori, no encaixen de cap manera. Només al final aconseguim treure l'entrellat de tot. Barreja l'assassinat d'un artista, amb el procés català i l'aparició d'una sèrie de coloms morts. Potser per aquest batibull m'ha costat fer-me-la meva.

Els personatges no són els típics de la novel·la negra, i de tots ells m'agradaria destacar a la iaia Angeleta, és la millor, la que m'ha fet riure.

Des del meu punt de vista, és una lectura especial, àgil i fàcil de llegir, però de digestió complicada.

Algú de vosaltres l'ha llegit? Quin és el personatge que destacaríeu?

Vull agrair la confiança de l'editorial i l'enviament de l'exemplar.


ESPAÑOL:

El último Delicte que he leído es una novela policíaca ambientada en Terrassa.

La lectura me ha parecido una exposición de hechos y ambientes, y una presentación de personajes que, a priori, no encajan de ninguna manera. Sólo al final conseguimos recomponer el puzle y entenderlo todo. Mezcla el asesinato de un artista, con el proceso catalán y la aparición de una serie de palomas muertas. Quizás sea esta mezcla, caótica para mí, la que ha hecho que me haya costado hacerme mía la historia.

Los personajes no son los típicos de la novela negra, y de todos ellos me quedo con la yaya Angeleta, es la mejor, la que me ha hecho reír.

Desde mi punto de vista, es una lectura especial, ágil y fácil de leer, pero de digestión complicada.

¿Alguien por aquí lo ha leído? ¿Cuál es el personaje que destacaríais?




Sinopsi:

La mort del conegut artista local Llorenç Balaguer és tota una incògnita per als Mossos d’Esquadra. L’aparició, alhora, de grups de coloms sacrificats en forma de ritus estranys per alguns parcs de la ciutat desconcerta encara més la policia i busquen una relació entre els dos fets.

El sotsinspector Campos i la sergent Suñol són els encarregats d’una investigació torbadora en què els diferents elements són complicats de relacionar. Un trencaclosques que a mesura que avança es torna més surrealista. Però, alerta, no tot el que sembla tenir una connexió la té i a vegades les cabòries de la ment juguen males passades.

Què tenen a veure el cadàver d’un artista mort en estranyes circumstàncies, un grapat de coloms decapitats i el context polític convuls del Procés català?


Un cert somriure de Françoise Sagan

Autor/a: Françoise Quoirez (Lot, 1935 – Honfleur, 2004)

Editorial: Viena

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Francès

Traducció: Josep Maria Pinto

Gènere: Ficció clàssica

Número de pàgines: 184

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Ja tenia ganes de tornar als Petits Plaers i ho he fet de la mà de Françoise Sagan i aquesta història d'amor efímer.

Escrita l'any 1958, no és una novel·la tràgica, però sí que té un punt dramàtic. Em continua meravellant com amb la seva joventut (23 any quan va escriure aquesta novel·la) Sagan, pogués tenir les idees tan clares.

Amb una mirada oberta i un llenguatge modern per l'època, sap transmetre perfectament les sensacions de la protagonista, aquest còctel d'emocions d'una jove burgesa rebel, d'una manera molt natural.

Amb aquesta història d'amor fugisser, Sagan ens fa un retrat de la societat burgesa parisenca dels anys 50. Els personatges són elegants i tenen aquest punt frívol que els caracteritza.

L'autora va ser una dona que va revolucionar la literatura francesa, per la seva mirada oberta i sense complexos, i per escriure sobre temes que en aquella època les dones no solien parlar.

Dels tres llibres que he llegit de Sagan, aquest és el que m'ha agradat més, i a tu?


ESPAÑOL:

Ya tenía ganas de volver a los Petits Plaers (Pequeños Placeres en castellano) y lo he hecho de la mano de Françoise Sagan y esta historia de amor efímero.

Escrita el año 1958, no es una novela trágica, pero sí que tiene un punto dramático. Me continúa maravillando como con su juventud (23 años cuando escribió esta novela) Sagan, pudiera tener las ideas tan claras.

Con una mirada abierta y un lenguaje moderno para la época, sabe transmitir perfectamente las sensaciones de la protagonista, este cóctel de emociones de una joven burguesa parisina de los años 50. Los personajes son elegantes y tienen ese punto frívolo que los caracteriza.

La autora fue una mujer que revolucionó la literatura francesa, por su mirada abierta y sin complejos, y por escribir sobre temas que en aquella época las mujeres no solían hablar.

De los tres libros que he leído de Sagan, este es el que me ha gustado más, ¿y a ti?




Sinopsi:

Un relat que explora una de les emocions més impredictibles: l’amor no correspost

La Dominique estudia dret a París i s’esforça per no morir-se d’avorriment. A la universitat coneix en Bertrand i comencen a sortir. Ell és un bon noi, sembla que s’entenen bé i fins i tot podria dir-se que s’estimen. Un dia entren a un cafè i es troben amb l’oncle d’en Bertrand, en Luc, un seductor que voreja la quarantena i que, tot i ser casat, té una merescuda fama de frívol i inconstant. De mica en mica, en Luc i la Dominique comencen a coincidir, conscients que l’atracció mútua que senten és cada cop més intensa, i també que la relació serà tan efímera com dolorosa. Però com resistir-s’hi?