dijous, 25 de novembre del 2021

Apeirògon de Colum McCann

Autor/a: Colum McCan (Dublin, 1965)

Editorial: L'Altra Editorial

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Marta Pera

Gènere: Història ficcionada

Número de pàgines: 552


CATALÀ:

Us ha passat mai que, en acabar un llibre, heu tingut com una sensació d'enyor? A mi m'acaba de passar amb aquest. A l'acabar-lo he pensat que trobaria a faltar les estones de lectura que m'atansaven a Rami i Bassam.

Aquesta és una novel·la mig periodística mig literària que ens explica la història de dos pares, un israelià i l'altre palestí, que han perdut les seves filles i que han unit el seu dolor per treballar a favor de la pau.

Ens atansa, a través d'una vessant més íntima però sense caure en sentimentalismes, al conflicte entre palestins i israelians. Es destaca la necessitat de construir ponts i de vèncer els murs psicològics, i es parla de la necessitat de conèixer-se els uns als altres.

Es posa en valor la valentia i la força dels dos homes i la seva dura tasca de teixir llaços.

M'ha agradat molt la història que ens explica i tots els detalls complementaris que ens dona, que són molts, molt diversos i interessants. També m'ha agradat l'estructura narrativa, que d'entrada em va semblar complexa però una vegada m'hi vaig acostumar m'ajudava a seguir el fil. He de dir, però, que he notat que per seguir la lectura havia de concentrar-me més del que faig habitualment.

Si voleu tenir una visió del conflicte diferent de la que ens presenten els mitjans de comunicació heu de llegir aquest llibre perquè no us deixarà indiferents.

Deixeu-me agrair a L'Altra Editorial l'oportunitat d'haver pogut gaudir d'aquest gran llibre. Moltíssimes gràcies!


Conversa amb Colum
McCann i Mercè Folch

Cada història, un món sencer


ESPAÑOL:

¿Os ha pasado alguna vez que, al acabar de leer un libro, os ha cogido como una sensación de añoranza? A mi me acaba de pasar con este. Al acabarlo he pensado que echaría de menos los ratos que me acercaban a Rami y Bassam.

Esta es una novela medio periodística medio literaria  que nos explica la historia de dos padres, uno israelí y el otro palestino, que han perdido a sus hijos y que han unido su dolor para trabajar a favor de la paz.

Nos acerca, a través de una vertiente más íntima pero sin caer en sentimentalismos, al conflicto palestino-israelí. Se destaca la necesidad de construir puentes y de vencer los muros psicológicos, y nos habla de la necesidad de conocerse los unos a los otros.

Se pone en valor la valentía y la fuerza de los dos hombres y su dura tarea de tejer lazos.

Me ha gustado mucho la historia que se explica y todos los detalles complementarios que nos da, que son muchos, muy diversos e interesantes. También me ha gustado la estructura narrativa, que de entrada me pareció compleja pero cuando me acostumbré me ayudó a seguir el hilo. Debo decir que he notado que para seguir la lectura debía concentrarme más de lo que hago habitualmente.

Si queréis tener una visión del conflicto diferente de la que nos presentan los medios de comunicación debéis leer este libro porque no os dejará indiferentes.

Dejadme agradecer a L'Altra Editorial la oportunidad de haber podido disfrutar de este gran libro. Muchísimas gracias!



Sinopsi:

En Rami Elhanan i en Bassam Aramin viuen a prop l’un de l’altre però habiten móns completament diferents. En Rami és israelita. En Bassam és palestí. La matrícula del cotxe d’en Rami és groga, la d’en Bassam, verda. En Rami triga un quart d’hora per arribar al West Bank. El mateix viatge, per a en Bassam, dura una hora i mitja. 

Tots dos homes han perdut la filla. La Smadar, filla d’en Rami, tenia tretze anys quan va ser assassinada per un terrorista suïcida en plena zona comercial, mentre passejava amb les seves amigues. L’Albir, filla d’en Bassam, en tenia deu el dia que va morir assassinada per una bala d’un policia fronterer davant de l’escola. I, contra tot pronòstic, aquests dos homes es fan amics i decideixen posar el seu dol al servei de la pau.

Apeirògon és una novel·la extraordinària i impactant, narrada en mil i una vinyetes curtes i punyents que sovint agafen volada cinematogràfica, i ressegueix la vida d’en Rami i en Bassam, i la improbable amistat que els uneix, alhora que ens parla de l’experiència de creuar un punt de control a la carretera, de sobreviure a la presó, de les migracions dels ocells i de les marques de les bales, entre moltes altres coses. Una lectura poderosa i reveladora, una història alhora íntima i col·lectiva, commovedora i plena d’esperança.

dimecres, 24 de novembre del 2021

Carta d'una desconeguda de Stefan Zweig

Autor/a: Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petròpolis, Brasil, 1942)

Editorial: Quaderns crema

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Alemany

Traducció: Carme Gala Fernandez

Gènere: Ficció clàssica

Número de pàgines: 96


CATALÀ:

Ja havia avisat que seguiria llegint Zweig, i aquest cop he quedat meravellada amb aquest llibre. Meravellada i impactada!

Des del primer moment agafes aire i el retens, i vas llegint i continues retenint l'aire. Imagineu-vos que llegiu les 96 pàgines d'una sola tirada perquè no podeu parar de fer-ho i no voleu/podeu respirar fins acabar-lo, doncs aquesta és la sensació que he tingut llegint-lo.

És una carta plena d'amor i tendresa a través de la qual una dona confessa els seus sentiments no correspostos al seu veí. És molt intensa i impactant, i m'ha emocionat fins a un extrem que no esperava.

Em costa fer una ressenya d'aquest llibre i poder-vos transmetre tot el que m'ha fet sentir, no trobo les paraules adients ni sé expressar els meus sentiments durant la lectura i després d'haver-lo llegit. Sí que us puc dir que és un llibre molt commovedor i d'una gran intensitat sentimental.

Així doncs, només puc dir-vos que no espereu més i que el llegiu, i que quan ho hagueu fet em digueu què us ha semblat. M'agradaria saber si us ha commogut tant com a mi 😍

Altres llibres que he llegit de l'autor:

L'amor d'Erika Ewald

Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona


ESPAÑOL:

Ya avisé que seguiría leyendo Zweig, y esta vez he quedado impresionada con este libro. Impresionada e impactada!

Desde el primer momento coges aire y lo retienes, sigues leyendo y continuas reteniendo el aire. Imaginaros que leéis las 96 páginas de una sola tirada porque no podéis parar de hacerlo y no queréis/podéis respirar hasta acabarlo, pues esta es la sensación que he tenido leyéndolo.

Es una carta llena de amor y ternura a través de la cual una mujer confiesa sus sentimientos no correspondidos a su vecino. Es muy intenta e impactante, y me ha emocionado hasta un extremo inesperado.

Me resulta complicado hacer una reseña de este libro y poderos transmitir todo lo que me ha hecho sentir, no encuentro las palabras adecuadas ni se expresar mis sentimientos durante la lectura y una vez acabado el libro. Sí que puedo deciros que es un libro conmovedor y de una gran intensidad sentimental.

Dicho esto sólo puedo animaros a que no esperéis más y que lo leáis, y que cuando lo hagáis hecho me contéis qué os ha parecido. Me gustaría saber si os ha conmovido tanto como a mi 😍 

Otros libros que he leído del autor:

- El amor de Erika Ewald

- Veinticuatro horas en la vida de una mujer



Sinopsi:

«Només vull parlar-te a tu, dir-t’ho tot per primera vegada; has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n’has sabut res. Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que ara em fa estremir amb uns calfreds tan forts sigui realment la fi. Si hagués de continuar vivint, estriparia la carta i callaria com sempre he callat. Però si l’arribes a tenir a les mans, sabràs que una morta t’hi explica la seva vida, una vida que va ser teva des del primer minut conscient fins al darrer».


dimarts, 23 de novembre del 2021

Filosofia per a exploradors polars d'Erling Kagge

Autor/a: Erling Kagge (Oslo, 1963)

Editorial: Comanegra

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Carme Geronès

Gènere: Creixement personal

Número de pàgines: 168


CATALÀ:

Primer de tot deixeu-me agrair a l'Editorial Comanegra l'enviament de l'exemplar perquè estic segura que d'una altra manera no hauria llegit aquest llibre. Per què? Doncs perquè d'entrada em fa mandra llegir "filosofades" i també llibres d'autoajuda o de creixement personal. Gaudeixo més llegint altres géneres.

Però és cert que aquest l'he trobat molt interessant. És un llibre molt reflexiu i amb molt bons exemples, que anima a l'esforç i a la serenitat (a mi em falta una mica de cada 😅).

No m'ha semblat gens presumptuós, és força assequible per a qualsevol tipus de lector. A vegades, els llibres d'aquesta temàtica sembla que tinguin la veritat absoluta i en aquest cas no és així. L'autor, a través de la seva experiència com a explorador, ens explica que és bo gaudir de la soledat i que cal mirar les coses amb optimisme. Ens convida a aplicar la seva experiència en el nostre dia a dia.

Tot i que, com diu el títol, hi ha molta part filosòfica, en general es llegeix molt bé i per això us el recomano.

En quins àmbits de la vostra vida quotidiana traieu l'esperit explorador?🗻


ESPAÑOL:

Antes de nada quiero agradecer a Editorial Comanegra el envío del ejemplar porque estoy segura que de otra forma no habría leído este libro. Por qué? Pues porque de entrada me da pereza leer "filosofadas" y también libros de autoayuda o de crecimiento personal. Disfruto más leyendo otros géneros.

Pero debo decir que este me ha parecido muy interesante. Es un libro muy reflexivo y con muy buenos ejemplos, que anima a esforzarse y a la serenidad (a mi me hace falta un poco de cada 😅).

No me ha parecido, para nada, presuntuoso, es muy asequible para cualquier tipo de lector. A veces, los libros de esta temática dan la sensación de hablar de verdades absolutas y en este caso no es así. El autor, a través de su experiencia como explorador, nos explica que es bueno disfrutar de la soledad y que debemos ver las cosas con optimismo. Nos invita a aplicar su experiencia en nuestro día a día.

Aunque, como dice el título, hay mucha parte filosófica, en general se lee muy bien y por eso os lo recomiendo.

¿En qué ámbitos de vuestra vida cotidiana sacáis el espíritu aventurero? 🗻



Sinopsi:

Erling Kagge ens pot semblar l’encarnació del superhome: va ser la primera persona a culminar «els tres pols» (el Sud, el Nord i l’Everest) i el primer que va arribar caminant en solitari al pol Sud; col·leccionista d’art, editor d’èxit, autor supervendes i pare de família. Amb aquesta motxilla, Kagge ha escrit aquí els principis que l’han fet ser qui és, i que ens poden ajudar a conquerir les nostres pròpies fites quotidianes; les petites grans exploracions de cada dia.

dimarts, 9 de novembre del 2021

Janowitz de MacipGarzón

Autor/a: Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón

Editorial: Obscura

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Ciència ficció

Número de pàgines: 272


CATALÀ:

Gràcies a la Masa Crítica de Babelio i a Obscura Editorial he pogut llegir aquesta novel·la de ciència ficció escrita a quatre mans, que d'una altra manera no crec que hagués triat, ja que és un gènere que no tinc costum de llegir.

És una novel·la coral, amb uns personatges que actuen de manera independent però que interactuen durant la trama. Estem davant d'una catàstrofe, d'una cursa a contrarellotge per evitar el desastre ja que una sèrie de canvis sacsegen la vida de Janowitz. La realitat es transforma a un ritme vertiginós, aquesta transformació altera les lleis de la natura tal com eren conegudes fins al moment.

Els capítols són curts i amb un ritme àgil que, donada la urgència de resoldre la trama, s'agraeix.

Es tracta, com ja he comentat, d'una novel·la (juvenil?) de ciència ficció que  barreja misteri amb tecnologia i amb les matemàtiques. El final és sorprenent i et fa replantejar moltes coses.

Tot i no estar avesada a aquest gènere l'he gaudit força, suposo que per aquesta barreja de temes. Si us passa com a mi, i us voleu introduir al gènere, crec que és una bona opció.

A vosaltres us agrada la ciència ficció? Quins altres llibres em podríeu recomanar?


ESPAÑOL:

Gracias a Masa Crítica de Babelio y a Obscura Editorial he podido leer esta novela de ciencia ficción escrita a cuatro manos, que de otra forma no creo que hubiera escogido porque es un género que no acostumbro a leer.

Es una novela coral, con personajes que actúan de manera independiente pero que interactúan durante la trama. Estamos delante de una catástrofe, de una carrera a contrarreloj para evitar el desastre ya que una serie de cambios están azotando la vida de Janowitz. La realidad se transforma a un ritmo vertiginoso, esta transformación altera la leyes de la naturaleza tal y como se conocían hasta el momento.

Los capítulos son cortos y con un ritmo ágil que, dada la urgencia por resolver la trama, se agradece.

Se trata, como ya he comentado, de una novela (juvenil?) de ciencia ficción que mezcla misterio con tecnología y matemáticas. EL final es sorprendente y te hace replantear algunas cosas.

Aunque no estoy acostumbrada a leer este género lo he disfrutado mucho, supongo que debido a la mezcla de temas. Si os pasa como a mi y queréis introduciros en el género, creo que es una buena opción.

¿Os gusta la ciencia ficción? ¿Qué libros de este género podéis recomendarme?



Sinopsi:

En la ciudad de Janowitz las leyes de la naturaleza y de la lógica se han desmoronado de la noche a la mañana: el cielo cambia de color sin patrón aparente, la hiedra tiene un comportamiento errático, los relojes no consiguen dar la hora y los médicos batallan contra una plaga de invidencia que se está propagando inexplicablemente entre la población. Mientras, un grupo organizado pretende aprovechar esta frágil situación para derrocar el gobierno.

Al cumplirse la sexta jornada consecutiva de anomalías en la ciudad, una enorme cúpula verde aparece de la nada en la emblemática plaza de la Pagoda. Ahora, solo un periodista de pelo azul, una doctora con alopecia, una enigmática niña y dos de los principales dirigentes del país son los únicos que pueden evitar que la realidad de Janowitz se fragmente en mil pedazos.

dilluns, 8 de novembre del 2021

Cavalcarem tota la nit de Carlota Gurt

Autor/a: Carlota Gurt Davi (Barcelona, 1976)

Editorial: Edicions 62

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: Contes

Número de pàgines: 192

Premi Mercè Rodoreda 2019, de contes i narracions.


CATALÀ:

Quan vaig fer la ressenya de Sola, ja us vaig dir que volia llegir aquest llibre de l'autora, i així ho he fet.

La temàtica dels tretze relats que componen el recull és diversa, però en alguns casos amb trets característics similars. Tot i tractar-se de contes, els personatges estan ben definits, tots tenen uns trets de caràcter diferents i peculiars.

Algunes de les històries que s'hi expliquen són metafòriques i altres ens parlen de solitud. Són relats intensos i que fan pensar.

Em continua sorprenent, i agradant, l'estil directe i enèrgic de Gurt. Amb poques paraules diu molt i no necessita massa floritures per portar-te en vol.

També us recomano aquest llibre, amb el que va guanyar el Premi Mercè Rodoreda 2019 de contes, però crec que cal llegir-lo amb la ment oberta.

Contes:

- Les comportes

- La volta que els cobria

- Cyrano

- L’estiu etern

- Bèsties carnívores

- La terra no em gronxa

- El dia de l’alliberament

- Un món sense balances

- A totes

- Un forat ben fondo

- Com si fossis immortal

- Segons fets a la nostra mida

- Primer va ser el cavall, després va venir l’escafandre

Si voleu saber més coses d'aquest llibre podeu llegir l'entrevista que Joan Safont va fer a Carlota Gurt al Nacional.

Us animeu a llegir a l'autora?


ESPAÑOL:

Cuando hice la reseña de Sola, ya os conté que quería leer este libro de la autora, y es lo que he hecho.

La temática de los trece relatos que componen el libro es diversa, pero en algunos casos con características similares. Aunque se trata de cuentos, los personajes están bien definidos, todos tienen un carácter diferente y peculiar.

Algunas de las historias que se cuentan son metafóricas y otras nos hablan de solitud. Son relatos intensos y que dan que pensar.

Me continua sorprendiendo, y gustando, el estilo directo y enérgico de Gurt. Con pocas palabras nos cuenta mucho y no necesita muchos adornos para llevarte donde quiere.

También os recomiendo este libro, con el que ganó el Premi Mercè Rodoreda 2019 de cuentos, pero creo que debe leerse con la mente abierta.

¿Os animáis a leer a la autora?



Sinopsi:

Cavalcar tota la nit és avançar a les fosques cap a unes fronteres que semblen inabastables, però que no sempre ho són. Cavalcar tota la nit és no defallir i perseguir la lluna, infatigables. Cavalcar tota la nit és no tenir por de combatre la foscor que portem a dins ni la que ens ve de fora. Personatges que podrien ser el teu veí, la teva filla, la teva verdulaire o tu mateix protagonitzen aquest recull fent malabars amb l’amor que se’ls marceix als dits, la vida que se’ls emporta i el deure que els colga. Són uns contes amb dosis tonificants d’humor i de mala bava, que desperten somriures, però també desassossec. Carlota Gurt ens fa creuar l’abisme de la llibertat per una corda fluixa trenada amb desitjos i pors. Un debut literari impetuós i carregat de talent.