El regne de les dones d'Anton Txèchov

Autor/a: Anton Pàvlovitx Txèchov (Taganrog, Rostov, Rússia, 1860 – Badenweiler, Alemanya, 1904)

Editorial: Viena Edicions/Ediciones Invisibles

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Rus

Traducció: Juan Gabriel Saiz

Gènere: Novel·la clàssica

Número de pàgines: 91

CATALÀ:

Avui us porto la ressenya del Petit Plaer que obre la col·lecció i que m'ha fet descobrir a Txèchov.

M'han agradat molt les descripcions, sobretot les del primer capítol, que m'han transportat a caminar, de la mà de l'Anna, pels carrers dels pisos dels treballadors i sentir les olors, sobretot les olors.

Txèchov ens presenta una sèrie de personatges típics en la Rússia de l'època tsarista, dividits en burgesos i obrers i, enmig de tots ells, l'Anna Akímova, una protagonista plena de contradiccions perquè la seva classe social és indefinida. Les seves contradiccions i les incerteses són descrites meravellosament bé per el realisme que caracteritza a l'autor.

Com tots els Petits Plaers que he llegit l'he gaudit i us el recomano. Coneixeu la ploma d'Anton Txèchov?

ESPAÑOL:

Hoy os traigo la reseña del Pequeño Placer que abre la colección y que me ha hecho descubrir a Chejov.

Me han gustado mucho las descripciones, sobretodo las del primer capítulo, que me han transportado a andar, de la mano de Anna, por las calles de los pisos de los trabajadores y a sentir los olores, sobretodo los olores.

Chejov nos presenta una serie de personajes típicos en la Rusia de la época zarista, divididos entre burgueses y obreros y, en medio de todos ellos, Anna Akímova, una protagonista llena de contradicciones porque su clase social es indefinida. Estas contradicciones y sus incertidumbres son descritas maravillosamente bien por el realismo que caracteriza al autor.

Como todos los Pequeños Placeres que he leído lo he disfrutado y os lo recomiendo. Conocéis la pluma de Chejov?

Sinopsis:

Per a una dona rica i independent de final del segle XIX, el matrimoni és el destí desitjable?

Amb només 26 anys, l’Anna Akímovna ha heretat una gran fàbrica que dona feina a milers de treballadors. Durant la celebració del Nadal, mentre puja i baixa les escales de casa seva, reflexiona sobre el futur que l’espera i les dificultats de trobar un bon marit. L'Anna no se sent còmoda ni amb els del pis de dalt, a la part noble, on rep els membres de l'alta societat de la província, amb qui li toca alternar ara que és rica --però que sap que la menyspreen pel seu origen--, ni amb els del pis de baix, els treballadors i les dones del poble ras, de qui se sent separada per la seva nova condició.

Los señores del tiempo d'Eva García Sáenz de Urturi

Autor/a: Eva García Sáenz de Urturi (Vitoria, 1972)

Editorial: Planeta

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Espanyol

Gènere: Thriller

Número de pàgines: 448

CATALÀ:

Amb aquest llibre que us porto avui es tanca la trilogia de la Ciudad Blanca, la qual he gaudit i recomano molt.

Un cop més, ens tornem a trobar els protagonistes dels anteriors lliuraments, però aquest cop més evolucionats, més madurs i amb més caràcter. Implicats al 100% amb el cas, una sèrie d'assassinats que tenen molt a veure amb un llibre de gran èxit, Los señores del tiempo, on s'explica una història de l'edat mitjana.

M'ha cridat l'atenció el fet que sembla que l'autora et vulgui donar dos llibres en un. Dues trames diferents, la del llibre de l'edat mitjana i la de la investigació dels assassinats actuals, amb moltes coses en comú, però que es podrien llegir per separat. Intercala les dues trames en capítols curts que fan la lectura molt amena i interessant.

El desenllaç és sorprenent i deixa tota la trilogia ben lligada i amb un final molt digne.

M'agrada molt com escriu l'Eva, valoro la seva feina de documentació. El seu estil és captivador i m'aconsegueix transportar allà on vol. Com ja us he dit m'ho he passat molt bé llegint aquesta trilogia i espero que vosaltres també ho feu.

Us heu deixat seduir ja per la Ciudad Blanca?

ESPAÑOL:

Con este libro que os traigo hoy se cierra la trilogía de la Cuidad Blanca, la cual he disfrutado y recomiendo mucho.

Una vez más, nos volvemos a encontrar con los mismos protagonistas de las anteriores entregas, pero esta vez más evolucionados, más maduros y con más carácter. Implicados al 100% con el caso, una serie de asesinatos que tienen mucho en común con un libro de gran éxito, Los señores del tiempo, donde se explica una historia del medievo.

Me ha llamado la atención que parece que la autora nos ha querido dar dos libros en uno. Dos tramas diferentes, la del libro del medievo y la de la investigación de los asesinatos actuales, con muchas cosas en común, pero que se podrían leer por separado. Intercala las dos tramas en capítulos cortos que hacen la lectura muy amena e interesante.

El desenlace es sorprendente y deja la trilogía bien ligada y con un final muy digno.

Me gusta mucho como escribe Eva, valoro su trabajo de documentación. Su estilo es cautivador y me consigue transportar donde quiere. Como ya os he comentado me lo he pasado en grande leyendo esta trilogís y espero que vosotros también lo hagáis.

Os habéis dejado seducir ya por la Ciudad Blanca?

Sinopsis:

Vitoria, 2019. Los señores del tiempo, una épica novela histórica ambientada en el medievo, se publica con gran éxito bajo un misterioso pseudónimo: Diego Veilaz.

Victoria, 1192. Diago Vela, el legendario conde don Vela, retorna a su villa después de dos años en una peligrosa misión encomendada por el rey Sancho VI el Sabio de Navarra y encuentra a su hermano Nagorno desposado con la que era su prometida, la noble e intrigante Onneca de Maestu.

Unai López de Ayala, Kraken, se enfrenta a unas desconcertantes muertes que siguen un modus operandi medieval. Son idénticas a los asesinatos descritos en la novela Los señores del tiempo: un envenenamiento con la «mosca española» ―la Viagra medieval―, unas víctimas emparedadas como se hacía antaño en el «voto de tinieblas» y un «encubamiento», que consistía en lanzar al río a un preso encerrado en un tonel junto con un gallo, un perro, un gato y una víbora.

Las investigaciones llevarán a Kraken hasta el señor de la torre de Nograro, una casa-torre fortificada habitada ininterrumpidamente desde hace mil años por el primogénito varón. Pero el reverso de tanta nobleza es la tendencia de los señores de la torre a padecer el trastorno de identidad múltiple, un detalle que arrastrará a Estíbaliz a vivir una arriesgada historia de amor. 

Unai López de Ayala acabará descubriendo que Los señores del tiempo tiene mucho que ver con su propio pasado. Y ese hallazgo cambiará su vida y la de su familia.

Records d'amistat de Joanna Cruz

Autor/a: Joanna Cruz Canela

Editorial: Bubok Publishing

Any de la primera edició: 2017

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la juvenil

Número de pàgines: 199

CATALÀ:

Records d'amistat és una novel·la sobre les amistats que tenim a l'adolescència i del record que en guardem, a vegades, idealitzat.

En aquest cas, la Gemma, evocarà els records de la seva joventut arrel de la trucada de la seva millor amiga d'aleshores i de la proposta d'organitzar un sopar de retrobament. Recorda el seu amor de llavors i s'adona que, a hores d'ara, encara sent alguna cosa per ell.

Crec que és una novel·la molt propera, tots, d'una manera o d'una altra, ens hi podem sentir identificats. De totes maneres, pel meu gust, és una mica massa juvenil. Si enlloc de llegir-la amb 46 anys l'hagués llegit amb 18 l'hauria gaudit molt més.

Com molta gent de pobles petits, jo tinc la gran sort de mantenir la majoria d'amistats d'aquella època, i per mi, són un tresor immens. I vosaltres, continueu tenint contacte amb les vostres amistats de l'adolescència?.

Eps, per cert! Podeu trobar la banda sonora del llibre a Spotify, escolteu-la que us agradarà ;)

I vull fer arribar el meu agraïment i els meus ànims per continuar a la Joanna. Moltes gràcies!

ESPAÑOL:

Records d'amistat (Recuerdos de amistad) es una novela sobre las amistades que tenemos en la adolescencia y del recuerdo que guardamos, a veces, idealizado.

En este caso, Gemma, evocará los recuerdos de su juventud a partir de la llamada de su mejor amiga por aquel entonces, y de la propuesta que le lenza de organizar una cena de reencuentro. Recuerda a su amor de entonces y se da cuenta que, aún hoy, siente algo por él.

Me ha parecido una novela muy cercana, todos, de una manera u otra, nos podemos sentir identificados con ella. De todas formas creo que es demasiado juvenil. Si en lugar de leerla a los 46 años la hubiera leído con 18 la habría disfrutado mucho más.

Como mucha gente que vive en pueblos pequeños, tengo la gran suerte de mantener la mayoría de amistades de aquella época, y para mi, son un tesoro inmenso. Y vosotr@s continuáis teniendo contacto con vuestras amistades de la adolescencia?

Ups! Por cierto! Podéis encontrar la banda sonora del libro en Spotify, escucharla que os gustará ;)

Y quiero hacer llegar mi agradecimiento y mis ánimos para continuar a Joanna. Muchas gracias!

Sinopsi:

Qui no recorda la seva colla d'amics de quan era adolescent? I aquella música que et feia perdre els sentits?. La Gemma ho té molt present, té molts bons records, però tot i que han passat gairebé quinze anys no pot deixar de pensar en ell. Ara ha conegut un noi encantador i divertit, que no la deixa indiferent, el qual també guarda un gran secret. Podrà començar una aventura amb ell?

Kambirí de Lluís Prats Martínez

Autor/a: Lluís Prats Martínez (Terrassa, 1966)

Editorial: Estrella Polar/ Edelvives

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Català

Il·lustracions: Zuzanna Celej

Gènere: Literatura juvenil

Número de pàgines: 176

Premi Ramon Muntaner 2019

CATALÀ:

Aquesta és una història de ficció però que explica un fet molt real, i que està basada en la vida de Pietro Bartolo i el seu intent d'adopció de Favour. Pietro Bartolo és l'únic metge que atén les persones migrants que arriben a Lampedusa, i quan la Favour va arribar sola perquè la seva mare va morir ofegada al mar, va voler adoptar-la tot i que, per edat, no va poder.

És un llibre que et fa empatitzar amb aquestes persones que fugen del seu país, arriscant les seves vides i les de la seva família, per buscar-se un futur millor. Emociona a grans i a petits. A mi, m'ha fet saltar alguna llàgrima, i el Guim i l'Ona (5 anys) també s'han emocionat amb la Kambirí, tot i que no han arribat a entendre del tot què passava, però s'han enamorat de la seva il·lustració a la portada.

Ens parla de família, d'esperança i de bones persones. Ens colpeix, ens entendreix, ens emociona. I com ens diu el llibre, al mar existeix una llei que totes aquelles persones que han nascut en una illa coneixen i és que: “Als nàufrags, se'ls ajuda”.

M'agradaria molt que com a societat poguéssim fer una reflexió sobre aquestes vides perquè, com diu la cançó Com plora el mar del meu estimadíssim Joan Dausà, “No entenc aquests humans”.

Vosaltres serieu capaços d'abandonar el vostre país i la vostra família, i arriscar la vida, per arribar al “paradís”? Jo no sé si seria tan valenta...

ESPAÑOL:

Esta es una historia de ficción pero que explica un hecho muy real, y que está basada en la vida de Pietro Bartolo y su intento de adopción de Favour. Pietro Bartolo es el único médico que atiende a las personas migradas que llegan a Lampedusa, y cuando Favour llegó sola porque su madre murió ahogada en el mar, quiso adoptarla aunque, por edad, no pudo.

Es un libro que te hace empatizar con estas personas que huyen de su país, arriesgando su vida y la de sus familias, para buscar un futuro mejor. Emociona a grandes y pequeños. A mi me ha hecho saltar alguna lágrima, y Guim y Ona (5 años) también se han emocionado con Kambirí, aunque no han llegado a entenderlo del todo, se han enamorado al ver su ilustración de la portada.

Nos habla de familia, de esperanza y de buenas personas. Nos conmociona, nos enternece, nos emociona. Y como nos cuenta el libro, en el mar existe una ley que todas las personas nacidas en una isla conocen y es que: “A los náufragos, se les ayuda”.

Me gustaría mucho que como sociedad pudiésemos hacer una profunda reflexión sobre estas vidas porque, como dice la canción Com plora el mar de mi queridísimo Joan Dausà, “No entenc aquests humans” (no entiendo a estos humanos).

Vosotr@s seríais capaces de abandonar vuestro país y a vuestra familia, y arriesgar vuestra vida para llegar al “paraíso”? Yo no sé si sería tan valiente...

Sinopsi:

La Kambirí, una nena africana acabada de néixer, és rescatada d’una patera a l’illa italiana de Lampedusa, juntament amb la seva mare morta i una setantena de migrants. Un metge decideix acollir-la i tot el poble l’ajuda a criar-la mentre intenten localitzar el pare de la nena.

Tony Takitani d'Haruki Murakami

Autor/a: Haruki Murakami (Kyoto, 1949)

Editorial: Empúries/Tusquets

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Japonès

Traducció: Albert Molla Cabellos

Il·lustracions: Ignasi Font

Gènere: Conte il·lustrat

Número de pàgines: 75

CATALÀ:

Feia temps que no llegia res del meu autor preferit i m'he decidit per aquest conte il·lustrat, inclòs dins el seu llibre de contes El salze cec i la dona adormida, i que Empúries Narrativa ha publicat per separat.

Adoro la manera de narrar de Murakami, ho sabeu, i amb la història de soledat de Tony Takitani he tornat a gaudir d'allò més. He sentit la tristesa de Tony i la seva necessitat, encara que he trobat a faltar aquella atmòsfera mig onírica, mig real, a la que ens té acostumats l'autor.

Les il·lustracions d'Ignasi Font són precioses i, tot i que no segueixen el fil de la història, la complementen amb imatges ben trobades de solitud.

Vosaltres sou dels que heu entrat al món Murakami o bé dels que no heu pogut travessar el mur? Us agrada la seva obra o no us agrada?

ESPAÑOL:

Hacía tiempo que no leía nada de mi autor preferido y me he decidido por este cuento ilustrado, incluído en su libro Sauce ciego, mujer dormida, y que Tusquets Editores a publicado por separado.

Adoro la manera de narrar de Murakami, lo sabéis, y com la historia de soledad de Tony Takitani he vuelto a disfrutar mucho. He sentido la tristeza de Tony y su necesidad, pero he hechado de menos aquella atmosfera medio onírica, medio real, a la que nos tiene acosrtumbrados el autor.

Las ilustraciones de Ignasi Font son preciosas y, aunque no siguen el hilo de la historia, la complementan con imágenes de solitud.

Vosotr@s sois de l@s que habéis entrado en el mundo Murakami o de l@s que no habéis podido cruzar el muro? Os gusta su obra o no?

Sinopsi:

Què ens lliga al món?

En Tony Takitani és un jove que ha crescut aïllat, entre burles dels companys, i molt sol, perquè el seu pare, trompetista de jazz, marxa sovint per tocar en gires. És un bon profesional molt dotat per al dibuix, i es guanya bé la vida il·lustrant cobertes de revistes de cotxes i anuncis. Un dia, coneix una noia que treballa a temps parcial en una editorial i vesteix amb un gust exquisit, i la seva solitud acaba.

Meravellosament il·lustrat per Ignasi Font, un relat del cèlebre escriptor japonès sobre la necessitat d'afecte, les relacions i els lligams emocionals que mantenim amb el passat.

Jinetes en la tormenta de J. M. Ferri

Autor/a: Juan Miguel Ferri (Villena, Alicante, 1980)

Editorial: Autopublicat

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Espanyol

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 145

CATALÀ:

Avui us parlaré d'una novel·la policíaca amb molta acció, es tracta de Jinetes en la tormenta de J. M. Ferri (@bajolatormenta20), a qui li vull agrair la confiança d'enviar-me el llibre.

L'estil de l'autor m'agrada, és un estil fresc, que aconsegueix crear intriga des del primer moment i amb tocs d'aquell humor una mica impertinent et va traient somriures de tant en tant ;).

És una història curta que, com diu la sinopsi, és una barreja de novel·la negra, thriller, suspens i una mica de mala llet, i on trobem personatges diversos com policies, espies, criminals i hackers. El fet que sigui una història curta, i que tracti un tema tan potent, hauria donat per moltes pàgines més. Sí, ja sé que a vegades em queixo que hi ha llibres molt llargs, però quan una història val la pena se n'ha de treure tot el suc. Al ser tan curta, m'ha donat la sensació que hi ha aspectes que no estan del tot detallats, però cal tenir en compte que és la primera novel·la de l'autor i que no té darrera una gran editorial amb redactors, editors, correctors, etc. a la seva disposició, des d'aquí el vull animar a continuar.

La veritat és que m'ha agradat i cal donar-li una oportunitat perquè val la pena, és una novel·la intensa i plena d'intriga que m'ha fet conèixer, una mica més, la ciutat de Madrid.

I vosaltres, soleu llegir llibres d'escriptors o escriptores novells?

ESPAÑOL:

Hoy os hablaré de una novela policiaca con mucha acción, se trata de Jinetes en la tormenta de J. M. Ferri (@bajolatormenta20), a quien quiero agradecer la confianza de enviarme el libro.

El estilo del autor me gusta, es fresco, que consigue crear intriga des de el primer momento y con un toque de aquel humor un poco impertinente que te va sacando alguna sonrisa de vez en cuando ;).

Es una historia corta que, como dice la sinopsis, es una mezcla de novela negra, thriller, suspense y un poco de mala leche, y donde encontramos diversos personajes como policías, espías, criminales y hackers. El hecho que sea una historia corta, y que trate un tema tan potente, habría dado para muchas páginas más. Sí, ya sé que a veces me quejo que hay libros que son muy largos, pero cando una historia merece la pena se debe exprimir al máximo. Al ser tan corta, me ha dado la sensación que hay aspectos que no están suficientemente detallados, pero debemos tener en cuenta que es la primera novela del autor y que no tiene detrás una gran editorial con redactores, editores, correctores, etc. a su disposición, desde aquí me gustaría animarlo a continuar.

La verdad es que me ha gustado y tenéis que darle una oportunidad porque vale la pena, es una novela intensa y llena de intriga que me ha hecho conocer, un poco más, la ciudad de Madrid.

Y vosotr@s, soléis leer libros de escritores o escritoras noveles?

Sinopsis:

Una apacible mañana en la tranquila existencia de Roberto González traerá de regreso a los fantasmas de su pasado. Tras leer una trágica noticia en uno de los principales diarios nacionales, se verá obligado a luchar por su vida en una frenética carrera por las céntricas calles de Madrid.Policías, espías, criminales y hackers informáticos formarán parte de este cóctel con porciones de novela negra, thriller, suspense y algún que otro chorrito de mala leche.Un libro para disfrutar de un tirón.

Los ritos del agua d'Eva García Sáenz de Urturi

Autor/a: Eva García Sáenz de Urturi (Vitoria, 1972)

Editorial: Planeta

Any de la primera edició: 2017

Llengua original: Espanyol

Gènere: Thriller

Número de pàgines: 448

CATALÀ:

Després d'uns dies de descans torno amb el segon lliurament de la saga de la Ciudad Blanca. Igual que el primer, l'he gaudit molt i he tornat a passejar per Vitòria amb l'Unai, l'Estíbaliz y la Blanca.

Aquest cop, a l'equip d'investigació s'hi afegeixen un parell de personatges més que el reforcen i aporten nous coneixements, i ara tota l'ajuda és benvinguda perquè la nova investigació comença amb un Unai en baixa forma, física i mental.

No puc aportar res nou sobre l'estil de l'autora perquè, com ja vaig comentar a la ressenya del llibre anterior, continua explicant-se molt bé, els personatges estan molt aconseguits, l'ambientació és fantàstica i es nota que darrera hi ha una gran tasca de documentació.

Tampoc em centraré en la història perquè la sinopsi ho explica millor del que ho faria jo. Així doncs, l'únic que em queda és animar-vos a llegir-lo i desitjar-vos que el gaudiu tant com ho he fet jo.

Què, us animeu?

ESPAÑOL:

Después de unos días de descanso vuelvo con la segunda entrega de la saga de la Ciudad Blanca. Igual que el primer libro, lo he disfrutado mucho y he vuelto a pasear por Vitoria con Unai, Estíbaliz y Blanca.

Esta vez, se añaden un par de personajes más al equipo de investigación que refuerzan y aportan nuevos conocimientos, y ahora toda ayuda es bienvenida porque la nueva investigación empieza con Unai en baja forma, física y mental.

No puedo aportar nada nuevo sobre el estilo de la autora porque, como ya comenté en la reseña del libro anterior, continua explicándose muy bien, los personajes están muy conseguidos, la ambientación es fantástica y se nota que detrás hay un gran trabajo de documentación.

Tampoco me centraré en la historia porque la sinopsis la explica mejor de lo que haría yo. Así las cosas, sólo puedo animaros a leerlo y desearos que lo disfrutéis tanto como lo he hecho yo.

Qué, os animáis?

Sinopsis:

Ana Belén Liaño, la primera novia de Kraken, aparece asesinada. La mujer estaba embarazada y fue ejecutada según un ritual de hace 2600 años: quemada, colgada y sumergida en un caldero de la Edad del Bronce.

1992. Unai y sus tres mejores amigos trabajan en la reconstrucción de un poblado cántabro. Allí conocen a una enigmática dibujante de cómics, a la que los cuatro consideran su primer amor.

2016. Kraken debe detener a un asesino que imita los Ritos del Agua en lugares sagrados del País Vasco y Cantabria cuyas víctimas son personas que esperan un hijo. La subcomisaria Díaz de Salvatierra está embarazada, pero sobre la paternidad se cierne una duda de terribles consecuencias. Si Kraken es el padre, se convertirá en uno más de la lista de amenazados por los Ritos del Agua.