divendres, 6 d’agost de 2021

Dilluns ens estimaran de Najat El Hachmi

Autor/a: Najat El Hachmi (Beni Sidel, 1979)

Editorial: Edicions 62

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 272


CATALÀ:

Tot i que he llegit algun altre llibre de l'autora, mai havia fet una ressenya. Els seus llibres, o com a mínim els que he llegit, sempre parlen de la dona musulmana i la seva identitat.

En aquest cas es centra en l'alliberament, o en la lluita per aquest alliberament, d'una noia musulmana que viu en un barri de la perifèria de Barcelona. Vol trencar amb les convencions imposades per la seva cultura i ser acceptada en la societat en la que viu.

No és un camí fàcil, i així ho detalla El Hachmi en el llibre. Ens explica com és créixer en el islam, com afronten les dones l'adolescència. Ens posa en context a través del feminisme, però ens explica que aquest feminisme s'ha de valorar depenent del context, el que no voldries per tu no ho has de desitjar per altres.

M'agrada veure aquesta realitat a través dels ulls de l'autora ja que és la que ella a viscut en primera persona i, per tant, n'és coneixedora. No tinc tan clar que totes les dones musulmanes pensin igual que ella, però de veritat m'agradaria saber què en pensen.

Si alguna noia musulmana ha llegit els llibres de l'autora m'agradaria saber la seva opinió. Si voleu, me la podeu fer arribar a través d'un missatge.

ESPAÑOL:

Aunque he leído algún otro libro de la autora, nunca había hecho una reseña. Sus libros, o como mínimo los que he leído, siempre hablan de la mujer musulmana y su identidad.

En este caso se centra el la liberación, o en la lucha por esta liberación, de una chica musulmana que vive en un barrio de la periferia de Barcelona. Quiere romper con las convicciones impuestas por su cultura y ser aceptada en la sociedad en la que vive.

No es un camino fácil, y así lo detalla El Hachmi en el libro. Nos explica como es crecer en el islam, como afrontan las mujeres la adolescencia. Nos pone en contexto a través del feminismo, pero nos explica que este feminismo debe valorarse según el contexto, lo que no querrías para ti no lo debes desear para otras.

Me gusta ver esta realidad a través de los ojos de la autora ya que es la que ella ha vivido en primera persona. No tengo tan claro que todas las mujeres musulmanas piensen igual que ella, pero la verdad es que me gustaría saberlo.

Si alguna chica musulmana ha leído los libros de la autora me gustarías conocer su opinión. Si queréis, me la podéis mandar en un mensaje.


Sinopsi:

Dilluns ens estimaran explica la història d’una jove que vol ser lliure i feliç. Les circumstàncies en què viu, però, són complicades. Un entorn opressiu, del qual no li serà fàcil sortir sense haver de pagar un preu molt alt, marca el seu present i potser el seu destí.

Tot comença el dia que coneix una noia que l’enlluerna. Forma part de la seva mateixa comunitat, però la seva família viu la condició cultural sense els llasts ancestrals de la resta. La nova amiga tot just està afrontant els primers reptes que com a dona li presenta la vida. I ho fa amb una vitalitat, una determinació i una il·lusió tan fascinants que empenyen la jove a seguir les seves passes.

Una història emotiva i reveladora sobre la importància que les dones siguin les protagonistes de les seves vides, per més que hagin d’afrontar condicionants d’origen, de classe social o de gènere. El relat del dur camí cap a la llibertat. 

«Hi ha raons de fons que em porten a escriure sobre nosaltres: aleshores no ho sabíem però estàvem conquerint territoris nous —impensables per a les nostres mares—, estàvem esquinçant tots els vels, esquerdàvem muralles impenetrables amb una cullereta esquifida i no ens n’adonàvem.» Najat El Hachmi

dimecres, 4 d’agost de 2021

Volar a cegues de Gemma Santaló

Autor/a: Gemma Santaló (Castellfollit de la Roca, 1971)

Editorial: Trípode

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Contes

Número de pàgines: 128


CATALÀ:

Per mi els contes són una bona opció de lectura per a l'estiu i aquest any, gràcies a l'editorial Trípode, he pogut gaudir del recull escrit per Gemma Santaló, Volar a cegues.

M'han cridat especialment l'atenció perquè es tracta d'històries quotidianes que podem viure la majoria de nosaltres, però en tots els casos els finals no et deixen indiferent. Són sorprenents, imprevisibles, impactants.

M'agrada llegir històries reals, amb les que em pugui identificar, i en aquest cas és així, però el punt aquest de que els finals no siguin els esperats me l'ha fet gaudir especialment.

Si busqueu lectures fresques, àgils i que us sorprenguin podeu triar aquest recull perquè és el que esteu buscant 😉. És una molt bona lectura per aquesta època de l'any!

Ja esteu gaudiont de les vacances? 🌞 Jo les començo el proper dilluns!

ESPAÑOL:

Para mi los cuentos son una buena opción de lectura para verano y este año, gracias a la editorial Trípode, he podido disfrutar de los que ha escrito Gemma Santaló en Volar a cegues.

Me han llamado especialmente la atención porque son historias cotidianas que podemos vivir la mayoría de nosotr@s, pero en todos los casos los finales no te dejan indiferente. Son sorprendentes, imprevisibles, impactantes.

Me gusta leer historias reales, con las que me pueda identificar, y en este caso es así, pero el toque este de que el final no sea lo esperado me lo ha hecho disfrutar especialmente.

Si buscáis lecturas frescas, ágiles y que os sorprendan podéis escogerlo porque es lo que estáis buscando 😉. Es una buena lectura para esta época del año!

Ya estás disfrutando de las vacaciones? 🌞 Yo las empiezo el próximo lunes!


Sinopsi:

Volar a cegues és un recull de relats o contes literaris que ens endinsarà en un món de personatges quotidians, plens de desitjos, renúncies o limitacions. En aquest context no hi ha absoluts. No hi ha tardes perfectes, ni penes perfectes. El que hi ha és una barreja de matisos, colors, il·lusions, expectatives i pors que campen a plaer, que bullen, xoquen, es modifiquen. I l’energia que generen és tan intensa que esdevé l’epicentre de tot.

Volar a cegues és l’impuls de llençar-se…, i el que ve després.