divendres, 27 de setembre de 2019

Homes sense dones d'Haruki Murakami


He llegit tot el llibre sense tenir la sensació que estava llegint una obra de Murakami. Sí, és així, res m’ha recordat a ell.

Aquest llibre és un recull de contes curts on, en tots els casos, les dones hi tenen un paper important: relacions de parella, desamors, amistats, relacions laborals. Parla de la complexitat en les relacions entre els dos sexes.

Són uns relats senzills i, a primer cop d’ull, bàsics (descripció dels fets i poca cosa més). Però la força amb la que s’endinsa en els personatges és brutal. Et fa sentir el que ells senten sense que t’adonis com.

Trobo que és un llibre sublim (potser perquè sé que ha estat escrit per un dels meus autors preferits), però no m’ho he passat tan bé llegint-lo com ho faig habitualment.




Sinopsi:

Sis relats profunds i subtils que exploren la mentalitat masculina japonesa. Sis relats en què els protagonistes són homes sols. Les dones són les grans absents d’aquestes històries: han marxat, han fugit, han mort o senzillament han desaparegut... Però el seu esperit sembla estar sempre ben a prop.

En aquest recull trobarem alguns dels trets més característics del millor Murakami:  la música pop dels Beatles, els seus referents literaris, els personatges solitaris i melancòlics, un humor subtil... Sense anar gaire lluny, el títol del recull fa referència a la segona col·lecció de relats que Hemingway va publicar l’any 1927, Men without women.

La majoria dels relats han aparegut prèviament en algun mitjà japonès, però totes les versions han estat retocades o modificades per l’autor per ser publicades en aquest format.

Només un relat, el que dóna títol al volum, ha estat específicament escrit per al llibre.

La extraordinaria familia Telemacus de Daryl Gregory


Extraordinària, afable, excèntrica, fascinant, enigmàtica, carismàtica... així és la família Telemacus. Però, sobretot, és una família amb poders especials: el pare prestidigitador, la filla detectora de mentides, el fill gran pot moure objectes amb la ment, el fill petit veu el futur, el net es teletransporta, i la mare és la vident més poderosa del món..., i això els porta a col·laborar amb un programa de la CIA durant la Guerra Freda amb la URSS.

Tots aquest ingredients, i una narració fantàstica, fan que puguem parlar d’un novel·la coral. La tensió narrativa es divideix entre els diferents membres de la família, fent que, tots siguin els protagonistes. Arriba un moment, on tot el que s’ha anat succeint, i que semblava caòtic, comença a prendre forma fins que al final de la novel·la ens trobem amb un final intens i sorprenent.

Coneixem la història de la família a través de les descripcions dels fets presents i amb records d’allò ocorregut en el passat. Una família que va gaudir d’un gran reconeixement durant els anys noranta, gràcies als seus poders, i que va decaure a partir de la mort de la mare.

El llibre està escrit fent gal·la de molt sarcasme i d’una ironia molt fina i, tot i no ser una comèdia, he rigut i molt.

Si voleu ser membres d’aquest extraordinària família, no dubteu a llegir-lo, us agradarà!


Sinopsi:

He aquí la familia más extraordinaria y paranormal del planeta. Teddy Telemacus es un hombre encantador y un encantador de mujeres. Sus poderes se limitan a tener manos rápidas para trucos y cartas, pero le sirven para manejarse en los bajos fondos mafiosos y para conocer a Maureen McKinnon durante un curso experimental de telequinesis organizado por la CIA en plena Guerra Fría. Ella es una asombrosa mujer con superpoderes que se enamora de él a pesar de que adivina cada uno de sus pensamientos. De esta unión, nacen tres niños prodigio: Irene detecta las mentiras, Frankie mueve objetos con la mente y Buddy, el más joven, puede predecir el futuro. Son la extraordinaria familia Telemacus y con ese nombre triunfan en espectáculos por todo el país y también en shows televisivos de los años setenta. Dos décadas después la familia está en horas bajas. La matriarca falleció y ninguno sabe seguir con su vida. Entonces el hijo de Irene, Matty, descubre que puede salirse de su propio cuerpo cada vez que se excita pensando en alguna chica. La CIA vuelve a llamar a la puerta de esta estirpe. ¿Es eso una buena o una mala noticia? ¿Regresarán los años dorados del clan? Daryl Gregory entrega una ambiciosa, memorable y divertidísima historia familiar. Una versión paranormal de Salinger y entrañable de Foster Wallace. Un cruce entre los X-Men y las excéntricas familias de Wes Anderson.


dimarts, 17 de setembre de 2019

Finals que mereixen una història d’Albert Espinosa


Vaig tenir una temporada que em llegia tot el que queia a les meves mans d’Albert Espinosa i em vaig llegir quatre llibres seguits. La veritat és que en aquell moment vaig quedar una mica saturada, tot i que em va agradar molt llegir-los.


Ara, amb el temps i després d’una recomanació n’he llegit un altre, el que us ressenyo avui.

Finals que mereixen una història és un llibre de relats que, a més de tenir un títol preciós, té 20 joies amagades que, com diu el mateix autor, et fan pensar, riure, plorar o emocionar-te. Vaig començar plorant i vaig pensar que no aguantaria tot el llibre, però no va ser així, vaig acabar emocionant-me i me l’hauria llegit vint-i-cinc vegades més.

No sé com transmetre-us totes les emocions que em va remoure la lectura, però el que sí és cert és que si us el llegiu a vosaltres també us passarà perquè toca diferents temes de l’actualitat i segur que amb algun podreu empatitzar (si no amb tots).

També m’ha agradat que les diferents històries es relacionen entre sí a través d’algun dels personatges que hi apareix. Això, juntament amb unes il·lustracions magnífiques que presenten cada relat, el fa entretingut.

Si el llegiu, ja m’ho explicareu!






Sinopsi:

«Soc un enamorat dels relats, les històries petites de tres a vuit pàgines, que et fan pensar, riure, plorar o emocionar-te. Un bon relat et pot alegrar un mal dia perquè les històries petites de vegades resumeixen un sentiment gran que tenim dins i es converteixen en la millor medecina.

»M'encantaria que aquests relats fossin terapèutics i us ajudessin a afrontar alguna emoció estancada. Voldria que us sentíssiu acompanyats, cuidats i estimats a cada pàgina. Tots els personatges pertanyen al meu món. Són persones grogues. [...]

»Aquestes històries jo les he pensat com si fossin pel·lícules; és per això que abans de cada relat trobareu uns pòsters bellíssims i increïbles sobre com podria ser el cartell d'aquest possible film.»

Albert Espinosa