L'home jove d'Annie Ernaux

Autor/a: Annie Ernaux (Lillebonne, Normandía, 1940)

Editorial: Angle Editorial

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Francès

Traducció: Valèria Gaillard

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 48

CATALÀ:

He de vigilar perquè aquesta ressenya no sigui més extensa que el mateix llibre, que és molt breu però intens. En aquest petit llibret, l'autora, Ernaux, comparteix la seva relació amb un estudiant gairebé tres dècades més jove que ella. El que destaca en Ernaux, diferenciant-la d'altres escriptores, és la seva capacitat per utilitzar la seva pròpia intimitat com a recurs literari, i que aquesta esdevingui atemporal.

L'autora, en les dues novel·les seves que he llegit, ens ofereix una visió franca i sense embolcalls de fets concrets de la seva vida. Sense pudor ni ornaments, ens convida a reflexionar sobre la seva pròpia humanitat i les seves debilitats, establint una connexió molt directa amb les persones que la llegeixen.

A través de la seva anàlisi, podem conèixer la relació amb l'estudiant des de múltiples perspectives. Entrellaça els eixos de gènere i classe, extraient conclusions que aprofundeixen en la complexitat de les relacions. L'autora reflexiona sobre la poca acceptació social d'una parella on la dona supera amb escreix l'edat de l'home.

M'ha agradat trobar en aquesta obra la connexió amb "L'esdeveniment", l'anterior llibre seu que vaig llegir i que estava escrivint mentre mantenia la relació amb l'home jove. Les múltiples referències que trobem a aquesta obra m'hi han donat un toc especial.

Podem dir que amb aquest llibre, Ernaux ens convida a explorar la complexitat de les relacions i a qüestionar les normes socials establertes.

ESPAÑOL:

Tengo que vigilar para que esta reseña no sea más extensa que el propio libro, que es muy breve pero intenso. En este pequeño librito la autora comparte su relación con un estudiante casi tres décadas más joven que ella. Lo que destaca Ernaux, diferenciándola de otras escritoras, es su capacidad para utilizar su propia intimidad como recurso literario, y que ésta se convierta en atemporal.

La autora, en las dos novelas suyas que he leído, nos ofrece una visión franca y sin envolturas de hechos concretos de su vida. Sin pudor ni adornos, nos invita a reflexionar sobre su propia humanidad y sus debilidades, estableciendo una conexión muy directa con las personas que la leen.

A través de su análisis podemos conocer la relación con el estudiante desde múltiples perspectivas. Entrelaza los ejes de género y clase, extrayendo conclusiones que profundizan en la complejidad de las relaciones. La autora reflexiona sobre la poca aceptación social de una pareja en la que la mujer supera con creces la edad del hombre.

Me ha gustado encontrar en esta obra la conexión con "El evento", el anterior libro suyo que leí y que estaba escribiendo mientras mantenía la relación con el hombre joven. Las múltiples referencias que encontramos en esta obra me han dado un toque especial.

Podemos decir que con este libro, Ernaux nos invita a explorar la complejidad de las relaciones y cuestionar las normas sociales establecidas.

Sinopsi:

En primera persona i concentrada, Annie Ernaux relata una relació amorosa amb un home jove (algú que «hauria pogut ser el seu fill»). Una experiència que la va transportar a sentir-se, com en un mirall vital, la noia «escandalosa» que Ernaux va ser durant la seva adolescència. I els lectors hi retroben, pàgina a pàgina, els seus temes predilectes: l’afirmació de la seva llibertat com a dona, la reivindicació de l’origen humil, la revolta contra les convencions socials, el desig d’experiències noves i fortes… Ernaux creu que només ens defineix la memòria, i per capbussar-se en el seu passat sense complaença, desplega un estil eixut i objectiu que trasbalsa els lectors. Tot per reviure i «salvar alguna cosa del temps que ja no tornarà».

Les nostres mares de Gemma Ruiz

Autor/a: Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975)

Editorial: Proa

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 304

CATALÀ:

Després de llegir les dues obres anteriors de Gemma Ruiz, tenia clara la seva inclinació per narrar històries de dones valentes i lluitadores i, en aquest cas, m'he reafirmat. En aquest llibre, Ruiz ens guia a través de la quotidianitat de deu dones coratjoses, amb vides plenes de tòpics que, en aquest cas, serveixen com a finestra per explorar realitats diverses. Cada narració forma part d'una lluita col·lectiva, una mirada feminista que busca difondre històries que, tot i la seva duresa i a vegades tendresa, mereixen ser conegudes.

Les històries captivadores i colpidores aborden qüestions fonamentals de drets sexuals i reproductius, que sovint eren negats a aquestes dones, moltes no tenien la llibertat de triar la seva pròpia maternitat o aspectes de la seva vida en general.

En diverses entrevistes, Gemma Ruiz ha revelat que aquest llibre representa un homenatge a la generació de dones nascudes durant la dictadura franquista als anys 50, concretament a les nostres mares. L'autora reconeix el sacrifici personal que aquestes dones van fer, sovint renunciant a la seva pròpia realització personal. No obstant això, destaca la seva lluita incansable per assegurar que les seves filles tinguessin la llibertat de triar el seu propi camí.

El llenguatge utilitzat per Ruiz és tant proper com emotiu, interpel·lant-nos per descobrir un món construït sota les bases patriarcals. Les paraules ressonen amb una crua realitat: "Si eren de classes populars, les nostres mares no van poder fer el que volien." Aquesta frase encapsula la cruesa de les restriccions imposades per les estructures socials de l'època i destaca la necessitat de reconèixer i commemorar la força i la determinació d'aquelles dones que van lluitar per un futur més lliure i amb més drets. És, sens dubte, una obra que deixa una empremta profunda i necessària en la nostra comprensió de la lluita feminista i les seves arrels, sobretot en aquelles que van formar-ne part sense ser-ne conscients.

ESPAÑOL:

Después de leer las dos obras anteriores de Gemma Ruiz, tenía clara su inclinación por narrar historias de mujeres valientes y luchadoras y, en este caso, me he reafirmado. En este libro, Ruiz nos guía a través de la cotidianidad de diez mujeres valientes, con vidas llenas de tópicos que, en este caso, sirven como ventana para explorar realidades diversas. Cada narración forma parte de una lucha colectiva, una mirada feminista que busca difundir historias que, pese a su dureza y en ocasiones ternura, merecen ser conocidas.

Las historias cautivadoras y sobrecogedoras abordan cuestiones fundamentales de derechos sexuales y reproductivos, que a menudo eran negados a estas mujeres, muchas no tenían la libertad de elegir su propia maternidad o aspectos de su vida en general.

En diversas entrevistas, Gemma Ruiz ha revelado que este libro representa un homenaje a la generación de mujeres nacidas durante la dictadura franquista en los años 50, concretamente a nuestras madres. La autora reconoce el sacrificio personal que estas mujeres hicieron, a menudo renunciando a su propia realización personal. Sin embargo, destaca su lucha incansable por asegurar que sus hijas tuvieran la libertad de elegir su propio camino.

El lenguaje utilizado por Ruiz es tan cercano como emotivo, interpelándonos para descubrir un mundo construido bajo las bases patriarcales. Las palabras resuenan con una cruda realidad: "Si eran de clases populares, nuestras madres no pudieron hacer lo que querían." Esta frase encapsula la crudeza de las restricciones impuestas por las estructuras sociales de la época y destaca la necesidad de reconocer y conmemorar la fuerza y ​​la determinación de aquellas mujeres que lucharon por un futuro más libre y con más derechos. Es, sin duda, una obra que deja una huella profunda y necesaria en nuestra comprensión de la lucha feminista y sus raíces, sobre todo en aquellas que formaron parte de ella sin ser conscientes.

Sinopsi:

Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d’aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí.

Les nostres mares vol honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar.

Després de conèixer aquestes deu poderoses dones, ens adonarem d’una cosa extraordinària: que malgrat que sempre es reconeguin només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de vida eren elles, les nostres mares.

Tinc un coll que fa pena de Nora Ephron

Autor/a: Nora Ephron (Nova York, 1941 – 2012)

Editorial: L'Altra

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Anglès

Traducció Carlota Gurt 

Gènere: Recull d'articles

Número de pàgines: 152

CATALÀ:

M’agrada agafar un llibre a cegues i començar-lo a llegir i si, a més a més, és bo i el gaudeixo, ja us podeu imaginar...

Doncs això m’ha passat amb “Tinc un coll que fa pena”. El vaig començar a veure per Instagram però no vaig llegir cap ressenya i un dia, com aquell qui no vol la cosa, el vaig començar... i ja no vaig poder parar! O sigui, aquí queda feta la meva recomanació, llegiu-lo i gaudiu-lo!

Amb la Nora venim i vivim en mons completament diferents però llegir-la m’ha fet sentir-la propera, amb vivències compartides, i ha aconseguit robar-me més d’un somriure perquè m’he vist reflectida ens alguna de les seves anècdotes, com per exemple amb portar la bossa plena de coses, la majoria inútils.

Podria dir que l’autora és irònica, sarcàstica i té un humor àcid i agut, i aquesta descripció us ofereix una perspectiva sobre el to del llibre, i us pot ajudar a decidir si aquest estil d'humor és el que busqueu. Però no us penseu que és una novel·la banal, al contrari, aprofita aquest estil fresc per anar entrant i fer-te pensar sobre el pas del temps, sobre les obligacions estètiques que se’ns imposen a les dones, i molts altres temes, fins i tot sobre la mort.

Crec que és un encert que la traductora sigui la Carlota Gurt, perquè, sense conèixer-les, a les dues les veig dones fortes, amb un estil directe i irreverent, bastant distintiu i molt semblant.

Em recomaneu altres autores que tinguin aquest estil?

ESPAÑOL:

Me gusta coger un libro a ciegas y empezar a leerlo y si, además, es bueno y lo disfruto, ya podéis imaginar...

Pues eso me ha pasado con “Tinc un coll que fa pena”. Lo empecé a ver por Instagram pero no leí ninguna reseña y un día, como quien no quiere la cosa, lo empecé... ¡y ya no pude parar! O sea, aquí queda hecha mi recomendación, ¡leedlo y disfrutadlo!

Con Nora venimos y vivimos en mundos completamente diferentes pero leerla me ha hecho sentirla cercana, con vivencias compartidas, y ha conseguido robarme más de una sonrisa porque me he visto reflejada en alguna de sus anécdotas, como por ejemplo con llevar el bolso lleno de cosas, la mayoría inútiles.

Podría decir que la autora es irónica, sarcástica y tiene un humor ácido y agudo, y esta descripción os ofrece una perspectiva sobre el tono del libro, y puede ayudaros a decidir si este estilo de humor es lo que buscáis. Pero no creáis que es una novela banal, al contrario, aprovecha este estilo fresco para ir entrando y hacerte pensar sobre el paso del tiempo, sobre las obligaciones estéticas que se nos imponen a las mujeres, y muchos otros temas, hasta sobre la muerte.

Creo que es un acierto que la traductora sea Carlota Gurt, porque, sin conocerlas, a las dos las veo mujeres fuertes, con un estilo directo e irreverente, bastante distintivo y muy similar.

¿Me recomendáis otras autoras de este estilo?

Sinopsi:

Amb una veu seductora, íntima, accessible i càlida, i un sentit de l’humor àcid i sense pèls a la llengua, Nora Ephron es retrata, en aquests assajos, com una cuinera obsessiva, una mare desastrosa i una ciutadana apassionada i militant. Però, per sobre de tot, ens parla obertament i amb perplexitat genuïna de l’experiència de fer-se gran, de l’envelliment del cos i la decadència de la ment, de la frustració de perdre el ritme i de veure que el món comença a girar massa de pressa. Valent, escandalosament divertit i sorprenentment commovedor, sobretot per la força i la veritat que contenen els textos, Tinc un coll que fa pena és un recull irresistible i deliciós ple de veritats innegables, anècdotes hilarants i reflexions que apel·laran a lectors de totes les edats. 

«Tots els assajos de Nora Ephron (quina dona més llesta, feminista i estupenda) són genials. Ephron és una gran senyora, i una analista intel·ligent de la societat contemporània», Isa Calderón

«Una prosa intel·ligent i entremaliada, afiladíssima i espurnejant; uns assajos explosius plens d’humor àcid i profund», The Boston Globe

«Nora Ephron és, en realitat, una blogaire avant la lettre —i si tothom escrivís com ella, internet seria un lloc meravellós. Explica històries que són, sobretot, sobre ella mateixa, però d’una manera tan càlida, intel·ligent i hàbil que esdevenen històries universals», Moira Macdonald, The Seattle Times

«Pot escriure qualsevol text sobre pràcticament tot i tothom. Nora Ephron sempre l’encerta quan expressa una opinió. Molt divertida», Janet Maslin, The New York Times

Les calces al sol de Regina Rodríguez Sirvent

Autor/a: Regina Rodríguez Sirvent (Puigcerdà, 1983)

Editorial: La Campana

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Narrativa

Número de pàgines: 464

CATALÀ:

No sé com començar aquesta ressenya sense ser una mica impopular. Vull ser sincera des del començament, aquest llibre a mi no ha aconseguit conquistar-me de la manera que ho ha fet amb moltes altres persones. Tot i reconèixer el mèrit de ser la primera obra d'aquest estil que s'escriu en català, no l'he gaudit tant com em pensava.

És cert que l'autora ha aconseguit una fita important amb aquest llibre, i això no es pot passar per alt. És la primera vegada que, pel que jo sé, es presenta una obra d'aquest estil en català, i això ja és un èxit en si mateix. Tot i això no vaig trobar la trama tan divertida ni el caràcter esbojarrat que moltes altres semblen haver gaudit.

Potser les meves expectatives eren massa altes, especialment fent la comparació amb "Gente que viene y bah" de Laura Norton, que va aconseguir fer-me partir de riure. El tipus d'humor utilitzat per l'autora no ha aconseguit connectar amb el meu sentit de l'humor de la manera que esperava.

En conclusió, "Les calces al sol" pot ser una lectura que captivi a aquelles persones que busquen una proposta refrescant i amb un humor característic.

Què us ha semblat a vosaltres?

ESPAÑOL:

No sé cómo empezar esta reseña sin ser un poco impopular. Quiero ser sincera desde el principio, este libro a mí no ha conseguido conquistarme de la forma que lo ha hecho con otras muchas personas. Pese a reconocer el mérito de ser la primera obra de este estilo que se escribe en catalán, no lo he disfrutado tanto como creía.

Es cierto que la autora ha conseguido un hito importante con este libro, y esto no puede pasarse por alto. Es la primera vez que, por lo que yo sé, se presenta una obra de este estilo en catalán, y esto es ya un éxito en sí mismo. Sin embargo no encontré la trama tan divertida ni el carácter alocado que otras muchas parecen haber disfrutado.

Quizás mis expectativas eran demasiado altas, especialmente haciendo la comparación con "Gente que viene y bah" de Laura Norton, que logró hacerme tronchar de risa. El tipo de humor utilizado por la autora no ha logrado conectar con mi sentido del humor de la forma que esperaba.

En conclusión, "Les calces al sol" puede ser una lectura que cautive a aquellas personas que buscan una propuesta refrescante y con un humor característico.

¿Qué os ha parecido a vosotr@s?

Sinopsi:

La Rita Racons se'n va als Estats Units a fer d'au-pair sense saber-ho del tot. Un bon dia es troba a l'aeroport de Barcelona preparada per agafar un avió que, teòricament, l'ha de dur a Nova York, on aprendrà anglès durant l'estiu. Però el seu ínfim coneixement de la llengua anglesa la porta, per carambola, fins a Atlanta, a casa dels Bookland, on tindrà cura dels tres fills de la família durant un any sencer.

Els Bookland són l'antítesi del clixé clàssic d'una família americana. Intel·lectuals rematats, esperen que la nova au-pair estigui a l'altura del que exigeixen les ments privilegiades dels nens de la casa. I tot i que ben bé no ho estarà, la Rita i el seu caos constant portaran els petits Bookland a viure la vida més enllà dels llibres. La Rita serà capaç d'atrevir-se a tot, d'expandir la ment i un dia, de cop, trobarà el que hi havia anat a buscar: la seva vocació.

Les calces al sol és una novel·la alegre i vital, amb una arrencada a tot gas i un desenvolupament al mateix ritme, que parla sobre els canvis vitals que ens fan créixer.

Cartes a un jove escriptor de Colum McCann

Autor/a: Colum McCann (Dublin, 1965)

Editorial: L'Altra Editorial

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Anglès

Traducció: Marta Pera Cucurell

Gènere: Assaig

Número de pàgines: 144

CATALÀ:

Descobrir a Colum McCann amb "Apeirògon" va ser tot un plaer, i després de recomanar-lo moltes vegades, vaig trobar-me amb la seva obra "Cartes a un jove escriptor" a la Biblioteca d’Artesa, i no vaig poder resistir-me a agafar-lo en préstec. Encara que no tingui cap intenció de començar a escriure, la curiositat va forçar la meva decisió 😅

Aquest llibre, compost per assajos en forma de carta, ofereix una mirada particular sobre l'ofici d'escriure. McCann comparteix consells i recomanacions per a aquelles persones que aspiren a escriure les seves històries. La seva prosa, senzilla i directa, és també contundent i no deixa lloc a excuses. És una crida a la acció, encoratja a passar les paraules al paper sense por.

El llibre té la capacitat de motivar. Les pàgines transmeten un esperit encoratjador que, sense dubte, pot servir com a combustible per a aquelles persones que es vulguin endinsar en l'escriptura. McCann no només ofereix bons consells, sinó que també dona ànims, que també són importants en aquells moments de dubte de l'inici de qualsevol projecte.

Personalment, tot i que el llibre em va fer passar unes bones estones, no va despertar en mi la inquietud per escriure, prefereixo seguir llegint 😄.

I vosaltres, sou més de llegir o d'escriure?

ESPAÑOL:

Descubrir a Colum McCann con "Apeirògon" fue todo un placer, y después de recomendarlo muchas veces, me encontré con su obra "Cartas a un joven escritor" en la Biblioteca d'Artesa, y no pude resistirme a cogerlo en préstamo. Aunque no tenga intención de empezar a escribir, la curiosidad forzó mi decisión 😅

Este libro, compuesto por ensayos en forma de carta, ofrece una mirada particular sobre el oficio de escribir. McCann comparte consejos y recomendaciones para aquellas personas que aspiran a escribir sus historias. Su prosa, sencilla y directa, es también contundente y no deja sitio a excusas. Es una llamada a la acción, anima a pasar las palabras al papel sin miedo.

El libro tiene la capacidad de motivar. Las páginas transmiten un espíritu alentador que, sin duda, puede servir como combustible para aquellas personas que quieran adentrarse en la escritura. McCann no sólo ofrece buenos consejos, sino que también da ánimos, que también son importantes en esos momentos de duda del inicio de cualquier proyecto.

Personalmente, aunque el libro me hizo pasar unos buenos ratos, no despertó en mí la inquietud por escribir, prefiero seguir leyendo 😄.

Y vosotr@s, ¿sois más de leer o de escribir?

Sinopsi:

“Pren-t’ho seriosament. Compromete’t. Subverteix la comoditat. Llegeix en veu alta. Arrisca’t. No tinguis por del sentiment encara que els altres en diguin sentimentalisme. Prepara’t perquè t’arrenquin la pell a tires: sol passar. Permete’t la ràbia. Fracassa. Fes una pausa. Accepta el rebuig. Meravella’t.”

Colum McCann, guanyador de diversos premis literaris i escriptor reconegut arreu del món, ha exercit durant vint anys de professor d’escriptura creativa a Nova York. A partir de la seva experiència en el terreny literari, i també en el docent, ens brinda cinquanta-dos assajos curts, cinquanta-dues cartes a joves escriptors —seguint les passes de Rainer Maria Rilke— sobre l’ofici d’escriure; des del lloc on escriure, com encarar la pàgina en blanc, la dedicació i la constància o la importància de la primera frase fins a com triar un agent literari, què demanar de la relació amb un editor i com gestionar els crítics literaris. Cartes a un jove escriptor és un recull il·luminador i elegant, clar, útil i precís, un homenatge al poder del llenguatge i una crida al compromís ineludible amb l’ofici.

A casa teníem un himne de Maria Climent

Autor/a: Maria Climent (Amposta, 1985)

Editorial: L'Altra Editorial

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 208

CATALÀ:

Llegir aquest llibre és com fer una exploració de les complexitats de les relacions familiars, centrada en dues germanes i la seva mare, que donen veu a la història de manera intercalada. La narració revela una vida familiar marcada per la raresa de la mare i un problema de comunicació i de gestió dels sentiments, situacions que es donen en moltes famílies. Però aquestes tres dones, cadascuna amb aspiracions i experiències diferents, es veuran obligades a aprendre a comunicar-se i, sobretot, a entendre's i a perdonar-se.

L'autora rendeix un homenatge a les mares que consagren les seves vides a criar els fills, sense que aquests realment arribin a conèixer-les. També ens fa plantejar la qüestió de fins a quina edat cal sacrificar-se per ells.

Maria Climent teixeix escenaris que exploren els lligams familiars, les expectatives no satisfetes i els moments de reconciliació. També ens planteja preguntes profundes sobre les relacions humanes, el model de família triat i com les etiquetes externes poden influir en la nostra percepció de nosaltres mateixos i en la manera de viure les nostres vides.

El llibre aborda temes socials i laborals com la precarietat, oferint una reflexió sobre la realitat que molts enfronten avui dia. 

Cal destacar la capacitat de l'autora per barrejar elements de drama i comèdia, fent avançar la història amb habilitat i sensibilitat. Normalment tria històries tristes i les explica amb un toc molt encertat i respectuós d'humor. M'agrada també la utilització de dialectes, en aquest cas, entre altres, de l'ebrenc.

Crec que no cal dir res més, que el llegiu, que el gaudiu i que hi reflexioneu. A la meva família també ens costa comunicar-nos i parlar de sentiments, però això no fa que no ens estimem. Com ho porteu vosaltres?

ESPAÑOL:

Leer este libro es cómo hacer una exploración de las complejidades de las relaciones familiares, centrada en dos hermanas y su madre, que dan voz a la historia de forma intercalada. La narración revela una vida familiar marcada por la rareza de la madre y un problema de comunicación y gestión de los sentimientos, situaciones que se dan en muchas familias. Pero estas tres mujeres, cada una con aspiraciones y experiencias distintas, se verán obligadas a aprender a comunicarse y, sobre todo, a entenderse y perdonarse.

La autora rinde un homenaje a las madres que consagran sus vidas a criar a sus hijos, sin que éstos realmente lleguen a conocerlas. También nos hace plantear la cuestión de hasta qué edad es necesario sacrificarse por ellos.

Maria Climent teje escenarios que exploran los lazos familiares, las expectativas no satisfechas y los momentos de reconciliación. También nos plantea preguntas profundas sobre las relaciones humanas, el modelo de familia elegido y cómo las etiquetas externas pueden influir en nuestra percepción de nosotros mismos y en la forma de vivir nuestras vidas.

El libro aborda temas sociales y laborales como la precariedad, ofreciendo una reflexión sobre la realidad que muchos enfrentan hoy en día.

Cabe destacar la capacidad de la autora para mezclar elementos de drama y comedia, haciendo avanzar la historia con habilidad y sensibilidad. Normalmente elige historias tristes y las cuenta con un toque muy acertado y respetuoso de humor. Me gusta también la utilización de dialectos, en este caso, entre otros, del ebrense.

Creo que no hace falta decir nada más, que lo leáis, que lo disfrutéis y que reflexionéis sobre él. En mi familia también nos cuesta comunicarnos y hablar de sentimientos, pero esto no hace que no nos queramos. ¿Cómo lo lleváis vosot@s?

Sinopsi:

“Té una veu pròpia, aquesta autora: tendra, divertida, atrevida, contundent”, Eva Piquer

La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l’hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se’n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l’Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l’hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d’aprendre a entendre’s i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l’humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes. 

“Una veu absolutament fresca”, Sílvia Soler

”Maria Climent enganxa més que Telegram”, Natza Farré‬‬‬

“Climent sap que cada frase s’ha d’alliberar de les paraules de més, li agrada escriure perquè en sap i, evidentment, al lector li agrada que li agradi”, Ponç Puigdevall, El País.