Permagel d'Eva Baltasar

Permagel: És aquella capa de la terra que, en determinades parts del planeta, sempre està gelada, sigui quina sigui l’estació de l’any.

Començo amb aquesta definició perquè em serveix per definir el caràcter de la protagonista, una dona freda que, en certes circumstàncies permet que el seu permagel s’esquerdi.

Lesbiana i suïcida convençuda, durant el llibre explica la seva vida, els amors, la sexualitat, la seva relació amb la família... i ens adonem que totes aquestes vivències, sobretot el fet de viure en una família amb una mare controladora i que això ha fet que no hagi pogut prendre les seves pròpies decisions, li han fet portar una vida amb insatisfaccions.

És un llibre profund però molt amè de llegir.

Sinopsis:

Una suïcida aficionada al sexe i a la vida improductiva se salva quan ha d'ocupar-se d'una nena: aquesta és la trama de PERMAGEL, primera part d'una trilogia sobre la vida d'una dona contemporània. Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna del llibre: una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d'una persona en formació. Una vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de cap a cap d'aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d'altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l'elegància dels escriptors de raça.