La llibretera de París de Kerri Maher

Autor/a: Kerri Maher 

Editorial: Navona

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Anglès

Traducció: Eduard Sepúlveda

Gènere: Ficció històrica

Número de pàgines: 416

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Durant el mes de novembre vaig llegir aquesta novel·la en una lectura conjunta organitzada per #elreductecatalà. Crec que d’una altra manera no l’hauria llegit i, si hagués començat, no l’hauria acabat.

Què és el que no m’ha agradat? El ritme. Tot i que hi ha hagut fites que se m’han fet més amenes, la majoria les he trobat lentes, algunes denses fins i tot. M’ha semblat un llibre en el que no hi passen massa coses.

Tampoc m’ha agradat, tot i que és un dels protagonistes de la trama principal del llibre, el personatge de Joyce (és que m’ha caigut fatal!). M’hauria agradat que aprofundís en les vides dels altres autors que també apareixen i que em semblen més interessants, com ara Hemingway.

Què és el que m’ha agradat? M’ha agradat com l’autora ens transmet el dia a dia de la societat intel·lectual del París de l’època i com s’ha documentat per poder-ho fer.

També m’han agradat les constants al·lusions literàries que apareixen i, sobretot, el complicat procés de publicació i distribució de la novel·la Ulisses. En aquest punt vull destacar, especialment, a la Sylvia Beach, una dona forta i lluitadora, sense la qual aquesta publicació no hagués estat possible.

Per tant, no sabria si recomanar-vos el llibre o no. Us diré, això sí, que a la majoria de les persones que van participar en la lectura conjunta els va encantar. Si us agraden els llibres que parlen de llibres i us agrada París, sense cap mena de dubte el gaudireu.

ESPAÑOL:

Durante el mes de noviembre leí esta novela en una lectura conjunta organizada por #elreductecatalà. Creo que de otra manera no la habría leído y, si hubiera empezado, no la habría acabado.

¿Qué es lo que no me ha gustado? El ritmo. Aunque algunos hitos se me han hecho más amenos, la mayoría los he encontrado lentos, algunas hasta densas. Me ha parecido un libro en el que no pasan muchas cosas.

Tampoco me ha gustado, aunque es uno de los protagonistas de la trama principal del libro, el personaje de Joyce (¡me ha caído fatal!). Me hubiera gustado que se ahondara más en las vidas de los otros autores que también aparecen y que me parecen más interesantes, como por ejemplo Hemingway.

¿Qué es lo que me ha gustado? Me ha gustado la manera de la autora de transmitirnos el día a día de la sociedad intelectual del París de la época y como se ha documentado para poder hacerlo.

También me han gustado las constantes alusiones literarias que aparecen y, sobre todo el complicado proceso de publicación y distribución de la novela Ulises. En este punto quiero destacar, especialmente, a Sylvia Beach, una mujer fuerte y luchadora, sin la cual esta publicación no habría sido posible.

Por lo tanto, no sabría si recomendaros el libro o no. Os diré que a la mayoría de las personas que participaron en la lectura conjunta les encantó. Si os gustan los libros que hablan de libros y os gusta París, sin duda alguna lo vais a disfrutar.

Sinopsi:

Quan la Sylvia Beach, una jove americana amant dels llibres, obre Shakespeare and Company en un carrer tranquil del París de 1919, no s'imagina que canviarà el curs de la literatura. Shakespeare and Company és molt més que una llibreria. Hemingway i molts dels escriptors de la Generació Perduda la consideraran la seva segona casa. Allà també es forgen algunes de les amistats literàries més importants del segle XX, com la de James Joyce amb la mateixa Sylvia. Quan la controvertida novel·la de Joyce, Ulysses, és prohibida, Beach decideix publicar-la sota la protecció de Shakespeare and Company. Però l'èxit i la fama que comporten publicar la novel·la més controvertida i influent del segle té uns costos molt elevats: la rivalitat d'altres editors que també somien publicar Joyce. Les seves relacions més estimades es posen a prova mentre París cau en la Gran Depressió. Davant d'una crisi personal i financera, la Sylvia ha de decidir què significa per a ella Shakespeare and Company.Amb La llibretera de París, Kerri Maher ha aconseguit construir un fresc inigualable d'una llibreria, una ciutat i una època essencials per entendre d'on venim i cap a on anem.

Dents de llet de Lana Bastašić

Autor/a: Lana Bastašić (Zagreb, Croàcia, 1986)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Croat

Traducció: Pau Sanchis Ferrer

Gènere: Relats

Número de pàgines: 168

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Dotze relats narrats des del punt de vista de diferents infants que ens parlen de relacions familiars traumàtiques, violència, abusos, absències...

Explicades amb la innocència infantil se’ns presenten situacions complexes que, com a adults podem identificar perfectament i sabem que són dures, però els infants ens les presenten d’una manera natural 😢.

L’autora aconsegueix crear una atmosfera inquietant que et transporta a anys llum del que entenem que ha de ser la infància. A tots els contes coneixem nens i nenes que, lluny de viure la infantesa amb alegria i seguretat, l’han de viure amb patiment.

Ens obre els ulls, i ens planta al davant aquests adults que són els que han d’educar i acompanyar els infants, i que en realitat es converteixen en els que els perjudiquen.

Sobretot m’agradaria destacar les coses que es diuen i com es diuen, algunes directament, altres de manera indirecta, però totes amb un ús excepcional del llenguatge. Aquest fet m’ha cridat molt l’atenció al conte Recital.

Volia destacar un dels contes però no puc. El que sí que puc és escollir-ne uns quants i deixar que vosaltres llegiu el llibre i em digueu si coincidim.

Àcid, Un dia a la piscina, Cercles, Recital, Sang i El pare arriba a casa.

També us deixo alguns paràgrafs perquè us en pugueu fer una idea.

“Mira al seu germà. Sis anys. Ell era tan petit quan en tenia sis? La pell del tete és neta i està intacta. Com una bala. Però les bales són dures, i el tete no. El primer cop que el pare li pegui plorarà. Cridarà a la mama, sagnarà, li quedaran tot de blaus. Llavors ell li pegarà encara més”.

“La mestra de plàstica va dir un cop “granotes petites” i jo li vaig explicar que no tenia raó. Això són capgrossos. Si existeix la paraula capgròs l’hem de fer servir. Cada cosa té la seva paraula. I al rierol de l’avi i neden tant granotes petites com capgrossos”.

“Tot el seu ésser es redueix a fer sonar aquell maleït xiulet. Com si ho hagués perdut tot a la vida i l’única cosa que pogués dominar fossin les cames dels nens. I jo l’odio. Abans no havia odiat mai a ningú. És una emoció nova i m’escalfa amb una calor diferent”.

“Acabaré la primària sense haver saltat al poltre ni un sol cop. Això el neutralitza. I, per tant, ell farà que senti al meu cos tots els defectes que, mentre escric equacions a la pissarra, no existeixen. M’humiliarà com a cos”.

ESPAÑOL:

Doce relatos narrados desde el punto de vista de diferentes niños que nos hablan de relaciones familiares traumáticas, violencia, abusos, ausencias…

Explicadas con la inocencia infantil se nos presentan situaciones complejas que, como adultos podemos identificar perfectamente y sabemos que son duras, pero que los niños nos las presentan de una manera natural 😢.

La autora consigue crear una atmosfera inquietante que te transporta a años luz de lo que entendemos que debe ser la infancia. En todos los cuentos conocemos niños y niñas que, lejos de vivir la infancia con alegría y seguridad, la tienen que vivir con sufrimiento.

Nos abre los ojos, y nos planta delante estos adultos que son los que deben educar y acompañar a los niños, y que en realidad se convierten en quien los perjudica.

Sobre todo me gustaría destacar las cosas que se explican y como se explican, algunas directamente, otras de manera indirecta, pero todas con un uso excepcional del lenguaje. Esto me ha llamado mucho la atención en el cuento Recital.

Quería destacar uno de los cuentos, pero no puedo. Lo que sí puedo es escoger algunos y dejar que vosotros leáis el libro y me digáis si coincidimos.

Ácido, Un día en la piscina, Círculos, Recital, Sangre y El padre llega a casa.

Sinopsi:

Un pare mort, filles desateses per mares absents, un professor escarmentat, promeses i sang diluïdes en un got de vodka. Amb la infància com a teló de fons, els protagonistes d’aquests relats s’enfronten a les realitats més fosques que s’amaguen darrere l’etapa sovint entesa com la més tendra i innocent de la vida.

Lana Bastašić trenca el mite de l’afectivitat de les relacions paterno filials i ens mostra un testimoni colpidor sobre la complexitat de créixer en una societat arrelada al sexisme i al patriarcat.

Lady Puffin de Gemma Sardà

Autor/a: Gemma Sardà (Barcelona, 1967)

Editorial: Comanegra 

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Narrativa

Número de pàgines: 160

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Vaig veure aquest llibre a l'EBiblio i, com que els frarets em fan molta gràcia, el vaig agafar en préstec a cegues. No sabia que m'esperava i m'he trobat amb la història de Lady Puffin. Una història senzilla però molt profunda que ens parla de la mort i l'amistat.

Tot i que sigui un tema molt seriós, m'agrada la gent que sap tractar la mort amb humor, però no amb un humor barroer, sinó elegant, sense dramatismes, i la Gemma Sardà ho fa així.

Els personatges m'han captivat. Són divertits i entranyables, i m'ha agradat com es creen les connexions entre ells. Com parla dels diferents tipus d'amistat i de les relacions de parella.

La manera de narrar la història m'ha semblat molt original. Juga amb diferents veus que ens ajuden a conèixer els diferents punts de vista.

En definitiva, és un llibre que us animo a llegir perquè gaudireu segur. Crec que el podríem definir com un llibre entranyable.

ESPAÑOL:

Vi este libro en EBiblio y, como los frailecillos me hacen mucha gracia, lo pedí en préstamo a ciegas. No sabía que me esperaba y me he encontrado con la historia de Lady Puffin. Una historia sencilla pero muy profunda que habla de la muerte y la amistad.

Aunque sea un tema muy serio, me gusta la gente que sabe tratar la muerte con humor, pero no con un humor chapucero, sino elegante, sin dramatismos, y Gemma Sardà lo hace así.

Los personajes me han cautivado. Son divertidos y entrañables, y me ha gustado como se crean las conexiones entre ellos. Como habla de los diferentes tipos de amistad y de las relaciones de pareja.

La manera de narrar la historia me ha parecido muy original. Juega con diferentes voces que nos ayudan a conocer los diferentes puntos de vista.

En definitiva, es un libro que os animo a leer porque lo disfrutaréis seguro. Creo que lo podemos definir como un libro entrañable.

Sinopsi:

Lady Puffin s’ha mort i no li tocava. Els amics li deien Puffin per la seva dèria pels frarets, aquells ocells amb cara pallassa. Era capaç d’anar a l’altra punta de món només per fotografiar-los. La Rita és l’amiga tarambana que viu als Estats Units fent classes de flamenc; torna a Barcelona per trobar la Puffin, no sap res de la seva malaltia i ja se la troba morta. La Sol és l’amiga assenyada, i haurà d’explicar-li a la Rita com ha anat tot i acollir-la a casa. Una invasió en tota regla. I pel mig hi ha en Simó, que és la parella de la Sol i el director de teatre de moda, que s’atabala amb la desimboltura de la Rita i, a més, està dirigint una obra en què sembla que cap actor giri rodó. La situació es va enverinant, perquè les amigues de la morta semblen pols oposats, però l’esperit de Lady Puffin és capaç de lligar qualsevol amanida.

Ombres xineses de Ramon Nieto

Autor/a: Ramon Nieto Gallart (el Pont de Vilomara, 1977)

Editorial: Pagès Editors 

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Contes

Número de pàgines: 104

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Ja us he comentat altres vegades que, cada cop més, m'agraden els llibres de contes o relats. M'agraden perquè em permeten llegir en estones mortes i em descobreixen moltes històries.

En aquest recull de dotze contes, el Ramon, ens explica dotze històries diferents que, d'entrada poden semblar normals, retalls de vides normals i corrents, però totes tenen en comú un final sorprenent, aquell petit o gran gir que et deixa amb la boca oberta i pensant que l'autor t'ha fet anar per on ha volgut 😅.

M'ha agradat molt també la manera com està escrit, ni una paraula de més, ni una de menys. És una lectura molt amena i, com he dit, sorprenent. 

No podria triar un sol conte perquè tots tenen alguna cosa que els fa especials. Si us animeu a llegir-lo, que us encoratjo a fer-ho, digueu-me si en podeu triar un de sol.

Gràcies Ramon per permetre'm endinsar-me en les teves ombres perquè han sigut tot un descobriment!

ESPAÑOL:

Ya os he comentado otras veces que, cada vez más, me gustan los libros de cuentos o relatos. me gustan porque me permiten leer en ratos muertos y me descubren muchas historias.

En esta recopilación de doce cuentos, Ramon nos cuenta doce historias diferentes que, de entrada pueden parecer normales, recortes de vidas normales i corrientes, pero todas tienen en común un final sorprendente, aquel pequeño o gran giro que te deja con la boca abierta y pensando que el autor te ha hecho ir por donde ha querido 😅.

Me ha gustado mucho también la manera como está escrito, ni una palabra de más, ni una de menos. Es una lectura muy amena y, como he dicho sorprendente.

No puedo escoger un solo cuento porque todos tienen alguna cosa que los hace especiales. Si os decidís a leerlo, a lo que os animo, decidme si podéis escoger solo uno.

Gracias Ramon por darme la oportunidad de adentrarme en tus sombras porque han sido todo un descubrimiento!

Sinopsi:

Ombres xineses són dotze contes que no són el que semblen. Són dotze ombres projectades sobre una pantalla, sobre una pàgina en blanc, imatges d’una realitat que només apareix de debò quan s’encenen els llums. En aquest llibre, una figureta de vidre, unes obres impossibles, un comiat més aviat difícil, un mal dia abans d’una entrevista de treball, un captiveri traumàtic o un assetjament que frega el delicte són part d’aquest gran joc de mans. I només quan l’autor —el titellaire— decideix abaixar definitivament el teló, s’aconsegueix veure, més enllà de les ombres, la veritable realitat de les dotze històries.

Viatges d'en Kabbo de Jordi Llompart

Autor/a: Jordi Llompart i Mallorquès (Barcelona, 1962)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Viatges

Número de pàgines: 400

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

No em passa gaire sovint que pugui llegir un llibre d'algú que conec i la veritat és que quan vaig saber que havia sortit a la venda el llibre del Jordi, aprofitant la Setmana del Llibre en Català, vaig anar directament a comprar-lo i li vaig portar a ell perquè me'l signés (amb el boli de mudar 😅).

Aquest llibre m'ha permès conèixer una part de la seva vida que desconeixia i m'ha fet adonar que, darrera aquesta aparença de persona seriosa i tranquil·la hi ha un home molt viscut. Dic viscut amb el sentit que ha voltat món, que ha conegut moltes persones diferents i que s'ha mogut en àmbits diversos. 

A banda de la seva faceta de periodista que, almenys la gent de la meva generació segur que coneixeu, ha fet de cineasta, i en els dos àmbits ha viscut experiències de tots els colors. De les que explica en aquest llibre em quedo amb l'entrevista als narcos bolivians i amb el rodatge de "El misteri del Nil", per la seva intensitat.

És un crit a la reconnexió amb la terra, amb els orígens i amb la natura.

Cal mencionar també, de manera especial, els sentiments que transmet arrel de la pèrdua de la seva filla Jana i el dol que això li comporta i que intenta canalitzar amb l'escriptura d'un conte infantil molt especial, "El cor damunt la sorra". Això fa que no sigui només un llibre de viatges/aventures, també és un llibre molt emotiu.

Així doncs, si voleu conèixer una mica més el Jordi, o us agraden els llibres de viatges i aventures, us el recomano perquè segur que el gaudireu.

ESPAÑOL:

No me pasa muy a menudo que pueda leer un libro de alguien que conozco, y la verdad es que cuando supe que había salido a la venta el libro de Jordi, aprovechando la Setmana del Llibre en Català, fui directamente a comprarlo y se lo llevé para que me lo firmara (con el boli de las grandes ocasiones 😅).

Este libro me ha permitido conocer una parte de su vida que desconocía y me he dado cuenta que, detrás de la apariencia de persona seria y tranquila hay un hombre muy "vivido". Con "vivido" me refiero a que ha viajado por el mundo, que ha conocido muchas personas diferentes y que se ha movido por ámbitos diversos.

A parte de su faceta como periodista que, como mínimo la gente de mi generación seguro que conocéis, ha hecho de cineasta, y en los dos ámbitos ha vivido experiencias de todo tipo. De las que explica en el libro me quedo con la entrevista a los narcos bolivianos y con el rodaje de "El misteri del Nil", por su intensidad.

Es un grito a la reconexión con la tierra, con los orígenes y con la naturaleza.

Debo mencionar también, de manera especial, los sentimientos que transmite a raíz de la pérdida de su hija Jana y el duelo que esto le comporta y que intenta canalizar con la escritura de un cuento infantil muy especial, "El cor damunt la sorra". Esto lo convierte no solo en un libro de viajes/aventuras, también es un libro muy emotivo.

Así pues, si queréis conocer un poco más a Jordi, o os gustan los libros de viaje y aventuras, os lo recomiendo porque seguro que lo vais a disfrutar.

Sinopsi:

Viatges d’en Kabbo és un seguit de cròniques vitals, sin­ceres i emotives en què Jordi Llompart explica alguns dels episodis més sorprenents i significatius de la seva vida personal i professional, com ara una increïble aventura periodística a la Bolívia de la revolució i el narcotràfic dels anys vuitanta, un divertit i sorprenent viatge a les munta­nyes del Iemen o els episodis de la tempestuosa producció de la pel·lícula per a cinemes IMAX El misteri del Nil, una gesta cinematogràfica única. Inesperadament, just des­prés d’assolir l’èxit internacional amb aquest film, Jordi Llompart va haver d’afrontar la pèrdua de la seva filla Jana en un tràgic accident a Namíbia. A partir d’aleshores, els relats de viatge d’en Kabbo (nom que significa «somni» en llenguatge boiximà) adquireixen una nova dimensió, cada cop més humanística. Així l’autor exposa els seus pensaments sobre la vida i la mort compartits amb el seu amic Pepe Rubianes i també ens porta a viure el rodatge d’una nova producció cinematogràfica en 3D a la sabana africana, car­regada d’anècdotes i reflexions, amb les quals, tant l’autor com el lector, obren el cor i la ment a una comprensió més autèntica de l’individu, la natura i el món.

Aquest viatge és l’amor més enllà de la vida i la mort.

Fam blava de Viola di Grado

Autor/a: Viola di Grado (Sicília, 1987)

Editorial: Angle Editorial

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Italià

Traducció: Anna Carreras i Aubets

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 224

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Aquesta és una història d'amor entre una professora d'italià i la Xu, una noia japonesa, que m'ha fet patir, i molt. 

No m'agrada que ningú s'arribi a anul·lar o deixar de banda per la dependència que té cap a algú altre.

No m'agrada que una persona estigui disposada a fer coses que d'una altra manera no faria per complaure a algú altre.

No m'agrada que la gent estimi irracionalment, sense tenir en compte el que ella mateixa vol.

I tot això passa en aquesta novel·la. Una història d'amor, odi, frustració i solitud on la protagonista canalitza el dol per la mort del seu germà cap a un amor irracional.

M'agrada com di Grado ho explica, de manera directa i sense embuts.

M'agrada la visió que obtenim de Shangai al llegir la novel·la.

M'agrada que cadascú trobi els seus mecanismes per resoldre els seus problemes.

I m'agrada molt la portada 😅

I a tu, què t'agrada?

"I si la meva tristesa, si la tristesa que atribueixo per comoditat a la pèrdua del meu germà, en realitat fos una tristesa més antiga, un costum de sentir-me per a ús i gaudi dels altres?"

"Jo no era així. Jo era una persona racional. Sempre ho havia estat".

ESPAÑOL:

Esta es una historia de amor entre una profesora de italiano y Xu, una chica japonesa, que me ha hecho sufrir mucho.

No me gusta que nadie llegue a anularse o dejar de lado por la dependencia que tiene hacia otra persona.

No me gusta que una persona esté dispuesta a hacer cosas que de otra manera no haría para complacer a los demás.

No me gusta que la gente sienta un amor irracional, sin tener en cuenta lo que ella misma quiere.

Y todo esto pasa en esta novela. Una historia de amor, odio, frustración y solitud donde la protagonista canaliza el duelo por la muerte de su hermano hacia un amor irracional.

Me gusta como di Grado lo cuenta, de manera directa y sin embudos.

Me gusta la visión que obtenemos de Shangai al leer la novela.

Me gusta que la gente encuentre sus propios mecanismos para resolver sus problemas.

Y me gusta mucho la portada 😅

Y a ti, ¿qué te gusta?

Sinopsi:

Embriagar-se de Xangai, saciar-se amb la bigarrada vida dels seus carrers, atordir-se de sensacions: la protagonista d’aquesta història arriba a la Xina per aplacar físicament el dolor que sent per la mort del seu germà bessó. Ella hi sobreviu donant classes d’italià en una acadèmia fins que coneix la Xu. «La Xu és la meva assassina a 300 per hora. És la que em posa en perill i em fa oblidar el somni banal que uneix els humans: estar en pau, segurs.»

Viola di Grado ha construït una novel·la orgànica, sensual, en què tot es pot tocar. Fusió d’Orient i Occident, Xangai hi batega violentament en cada pàgina: menjars, olors, cossos, neons, drogues, fúria, penombra, dolor, vísceres… El desig ho amara tot —cada pensament, cada membre— en una història inoblidable de sexe palpitant, dominació i estranyament.

Invisible d'Eloy Moreno

Autor/a: Eloy Moreno (Castelló de la Plana, 1976)

Editorial: Núvol de Tinta

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Espanyol

Traducció: Enric Batalla Argelich

Gènere: Novel·la juvenil

Número de pàgines: 304

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

He pogut llegir aquest llibre gràcies a l'Intercanvi de #elreductecatalà organitzat l'any passat per la Laura (@UnMonLiterari). Va ser ella mateixa qui em va enviar aquest llibre que havia vist infinitat de vegades però mai m'havia cridat l'atenció.

A les portes de l'Intercanvi d'enguany m'he forçat a llegir-lo, bé, més que ha llegir-lo, m'he hagut de forçar a començar-lo, perquè la resta ha vingut sol.

Com a ressenya només us diré que és un llibre que hauria de ser una lectura obligatòria a totes les escoles i instituts, tant per als alumnes com per als docents. Ens presenta diferents punts de vista en un cas d'assetjament escolar i, francament, fa patir, però també ens fa obrir els ulls.

Us deixo uns quants fragments perquè ho pugueu valorar pel vostre compte i us animo a llegir-lo.

"I, just en aquell moment, el noi espantat que observa el seu entrepà a terra acaba de descobrir que existeix la violència real. No la violència que està acostumat a veure cada dia a la televisió, aquella violència tan llunyana que afecta l’altra gent, en altres indrets... sinó la que ara mateix acaba de passar-li frec a frec.

Ha descobert, a més a més, l’altra cara de la violència, la que no s’esmenta mai: la de qui mira i no fa res. La de tots aquells companys que han vingut a veure l’espectacle però han decidit de no intervenir-hi; la dels que, davant d’una baralla, només saben treure la càmera del mòbil per, després, poder presumir del moment; la d’aquells que, davant d’un accident, prefereixen fer de tot menys ajudar; la d’aquells que, davant d’una injustícia, giren cap a l’altra banda, cap a on no hi ha res a veure".

"Enmig del parc, un noi s’agenolla per recollir tot el que li han llançat a terra: els llibres, l’estoig, la carpeta, l’autoestima..."

"Ja no quedava amb la Sara, ni amb la Martina, ni tan sols amb la Laura, tres de les seves millors amigues, d’aquelles millors amigues que se’n van anar allunyant quan es va convertir en víctima".

"I pensa en aquell nen, en tots aquells nens que, en comptes de gaudir de la vida, estan desitjant que se’ls acabi".

ESPAÑOL:

He podido leer este libro gracias al Intercambio de #elreductecatalà organizado el año pasado por Laura (@UnMonLiterari). Fue ella misma quien me envió este libro que había visto infinidad de veces pero nunca me había llamado la atención.

A las puertas del Intercambio de este año me he forzado a leerlo, bueno, más que a leerlo me he tenido que forzar a empezarlo, porque el resto ha venido solo.

Como reseña solo os diré que es un libro que tendría que ser una lectura obligatoria en todas las escuelas e institutos, tanto para el alumnado como para los docentes. Nos presenta diferentes puntos de vista en un caso de acoso escolar y, francamente, hace sufrir, pero también nos abre los ojos.

Os dejo algunos fragmentos (traducidos tal cual por mi del catalán 😅) para que podáis valorarlo vosotr@s mism@s y os animo a leerlo.

"Y, justo en aquel momento, el chico espantado que observa su bocadillo en el suelo acaba de descubrir que existe la violencia real. no la violencia que está acostumbrado a ver cada día en el televisor, aquella violencia tan lejana que afecta a otras personas, en otros lugares... si no la que ahora mismo acaba de vivir el mismo.

Ha descubierto, además, la otra cara de la violencia, de la que no se habla nunca: la de quien mira y no hace nada. La de todos aquellos compañeros que han venido a ver el espectáculo pero han decidido no intervenir; la de los que, ante una pelea, solo saben sacar la cámara del móvil para, después, poder presumir del momento; la de aquellos que, ante un accidente, prefieren hacer de todo menos ayudar; la de aquellos que, ante una injusticia, miran a otro lado, hacia no hay nada que ver".

"En medio del parque, un chico se arrodilla para recoger todo lo que le han tirado al suelo: los libros, el estuche, la carpeta, la autoestima...".

"Ya no quedaba con Sara, ni con Martina, tampoco con Laura, tres de sus mejores amigas, de aquellas mejores amigas que se fueron alejando cuando se convirtió en víctima".

"Y piensa en aquel niño, en todos aquellos niños que, en lugar de disfrutar de la vida, están deseando que se les acabe".

Sinopsi:

Emotiva, commovedora, diferent... Invisible narra, a través dels ulls d'un nen, una història que podria ser la de qualsevol de nosaltres.

Qui no ha volgut ser invisible alguna vegada?

Qui no ha volgut deixar-ho de ser alguna vegada?

«El problema és que mai no l'he arribat a controlar bé, aquest poder: de vegades, com més ganes tenia de ser invisible més gent em veia, i en canvi, quan volia que tothom em veiés, al meu cos li agafava per desaparèixer.»

El país dels sabirs d'Oriol Canosa

Autor/a: Oriol Canosa (Tarragona, 1975)

Editorial: Comanegra

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 152

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Oriol Canosa ens acosta al país dels sabirs a través dels viatges d'Ivan Vània, i jo vull agrair a l'editorial Comanegra que m'hagi acostat a aquesta història.

M'ha agradat tot. La manera de connectar del protagonista amb els habitants d'aquest indret. D'una manera molt prudent i amb molt respecte aconsegueix endinsar-se en la vida de la taigà i convertir-se en un més.

El vincle amb la natura i la terra dels seus habitants m'ha fascinat. Viuen al ritme que aquesta els marca i posant en valor tot allò que els ofereix. És una història molt humana formada per uns personatges molt tendres.

I també la manera com està escrit, com una mena de realisme màgic que el converteix en una petita joia i que denota un respecte total cap a la natura.

No sé ben bé que dir-vos més perquè quedeu convençudes de llegir-lo, però a banda de tot el que ja us he dit, l'edició és preciosa i el converteix en un regal ideal per aquestes dates.

Amants de la natura i dels llibres d'aventures, aquesta joia és per a vosaltres!

ESPAÑOL:

Oriol Canosa nos acerca al país de los aborígenes de la taiga (no he encontrado una traducción de "sabirs") a través de los viajes de Ivan Vània, y yo quiero agradecer a la editorial Comanegra que me haya acercado a esta historia.

Me ha gustado todo. La manera de conectar del protagonista con los habitantes del lugar. De una manera muy prudente y con mucho respeto consigue adentrarse en la vida de la taiga y convertirse en una más.

El vínculo con la naturaleza y con la tierra de sus habitantes me ha fascinado. Viven al ritmo que esta les marca y poniendo en valor todo lo que les ofrece. Es una historia muy humana formada por unos personajes muy tiernos.

Y también la manera como está escrito, como una especie de realismo mágico que lo convierte en una pequeña joya y que denota un respeto total hacia la naturaleza.

No sé que más deciros para convenceros de leerlo, pero a parte de todo lo que ya os he dicho, la edición es preciosa y lo convierte en un regalo ideal para estas fechas.

Amantes de la naturaleza y de los libros de aventuras, esta joya es para vosotr@s!

Sinopsi:

Ivan Vània no podia imaginar-se el que va trobar en aquells boscos. L’havien traslladat a la unitat de topògrafs de l’Exèrcit Imperial, i li van ordenar que dibuixés el mapa del país dels sabirs, una terra remota i poc explorada situada enmig de la immensa taigà que ocupava la part més oriental de l’Imperi. El viatge, senzillament, li capgirarà la manera de veure els altres. Ivan descobrirà que aquells pobles presumptament endarrerits i bàrbars guarden, discretament, una filosofia de vida molt més rica que la dels ocupants. Una història vestida amb tel de faula i carregada de màgia.

«I llavors va començar el murmuri. Asseguts sobre els travessers de fusta, uns quants centenars de sabirs entonaven una cançó que feia vibrar el pont. Els soldats, empesos per la superstició, es van apartar de la riba i van fer uns quants trets a l’aire per cridar reforços. Vània va entendre què estava passant i va baixar del pont».