Argelagues de Gemma Ruiz

L’argelaga és un arbust que trobem als llocs secs i pedregosos que s’assembla molt a la ginesta, en la forma i color de les flors, però que té una diferència molt acusada: té punxes potents i nombroses. I una gran capacitat de resistir i tornar a florir malgrat les condicions en què es troba.

Començo amb aquesta descripció de l’argelaga perquè trobo que és molt adient ja que existeix molta similitud entre aquest arbust i les protagonistes del llibre.

Dones que van viure una època i en unes condicions gens fàcils, però que malgrat els entrebancs i amb molt d’esforç (físic i personal) van aconseguir tirar endavant.

Gemma Ruiz ens endinsa al món de la indústria tèxtil, en aquest cas de Sabadell, a través de les vivències de les dones de la seva família, la besàvia, l’àvia i una tieta-àvia, explicades en el llenguatge popular de l’època i amb força anècdotes que fan, en algun moment, que et sentis dins de la història. Que pateixis, que t’il·lusionis, que vulguis lluitar, que t’enfadis amb les injustícies...

Si teniu ganes de conèixer una part de la nostra història de primera mà, llegiu-lo. Us agradarà.

M’ha semblat un bonic homenatge a la història familiar.

Sinopsi:

La periodista Gemma explica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà. L’esforç per adaptar-se als efectes de la revolució del tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diària familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en l’evolució de la societat catalana del segle XX. Argelagues és un relat èpic i emotiu sobre aquestes dones i també un homenatge que estava pendent.

Los gritos del pasado de Camilla Läckberg

Segon llibre de la sèrie Fjällbacka i que m’ha agradat més que el primer.

Tot i que el començament m’ha costat una mica, la part final l’he llegit ràpid perquè la història fa un girs que m’han enganxat més.

Els assassinats i la investigació són interessants i diferents, però els agents, en general, em semblen una mica incompetents, no sé si és per la narració o perquè realment es vol mostrar així. Vas llegint i tens la sensació que no resoldran mai el cas fins que s’alineen el astres i ho aconsegueixen. Ho veig una mica forçat.

També he trobat a faltar més protagonisme de l’Erica que en aquest llibre es tracta com un personatge secundari.

Com a resum diré que és un llibre entretingut però, com ja vaig dir també al primer, no es tracta d’una gran obra.

Sinopsi:

En plena temporada de verano en la pequeña población costera de Fjällbacka, un niño descubre el cadáver de una turista alemana cruelmente torturada. Muy cerca, la policía encuentra los esqueletos de dos mujeres desaparecidas hace veinte años.

La joven pareja formada por la escritora Erica y el detective Patrik disfrutan de unas merecidas vacaciones. Erica está embarazada de ocho meses y el calor sofocante del verano vuelve especialmente difícil este último mes de gestación. La última cosa que necesitan ambos es un nuevo caso de asesinatos, pero el malhumorado comisario Mellberg incluye rápidamente a Patrik en los acontecimientos. Sorprendentemente todos terminarán descubriendo que todas las víctimas tenían alguna relación con el predicador Ephraim Hult y su particular familia…