Estupor i tremolors d'Amélie Nothomb

Autor/a: Fabienne Claire Nothomb (Kobé, Japó, 1967)

Editorial: La Butxaca

Any de la primera edició: 2010

Llengua original: Francés

Traducció: Antoni Dalmau i Ribalta

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 112

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Nascuda a Japó, Nothomb és coneixedora de la cultura i de la societat d'aquest país, i aprofita aquests coneixements per fer una crítica al món laboral nipó.

Ens parla de l'assetjament laboral que pateix la protagonista per part dels seus superiors. De les diferències culturals entre orient i occident, i del paper que, com a dona i estrangera, li toca jugar a l'Amélie en una empresa japonesa.

Les descripcions de les situacions que viu la protagonista estan plenes d'ironia, això converteix el llibre en una lectura agradable, tot i que és una ferotge defensa a la dignitat laboral que tenim les persones.

Aquest és el segon llibre en poc temps que llegeixo de l'autora (el primer va ser Set) i, ja us puc assegurar des d'ara mateix, que no serà l'últim. M'ha agradat molt la volta que Nothomb ha fet donar a la protagonista, ja que pel que li toca aguantar en aquesta empresa es podria haver enfonsat i, en canvi, s'ho ha pres de la millor manera possible, fins i tot amb sentit de l'humor.

Fans de Nothomb per aquí? Ja sé que algunes sí, i molt 😅

Com a curiositat sobre el títol del llibre, amb "Estupor i tremolors" era la manera en què l’emperador del Sol Naixent exigia que els seus súbdits que es presentessin davant d’ell.

ESPAÑOL:

Nacida en Japón, Nothomb conoce bien la cultura y la sociedad de este país, y aprovecha estos conocimientos para hacer una crítica al mundo laboral nipón.

Nos habla del acoso laboral que sufre la protagonista por parte de sus superiores. De las diferencias culturales entre oriente y occidente, y del papel que, como mujer y extranjera, le toca jugar a Amélie en una empresa japonesa.

Las descripciones de las situaciones que vive la protagonista están llenas de ironía, esto convierte el libro en una lectura agradable, aunque es una defensa voraz de la dignidad laboral que tenemos las personas.

Este es el segundo libro que leo de la autora (el primero fue Sed) y, os puedo asegurar desde ahora mismo, que no será el último. Me ha gustado mucho la vuelta que Nothomb ha hecho dar a la protagonista, ya que por lo que le toca aguantar en esta empresa se podría haber hundido y, en cambio, se lo toma de la mejor manera posible, hasta con sentido del humor.

¿Fans de Nothomb por aquí? Ya sé que algunas sí, y mucho 😅

Como curiosidad sobre el título del libro, con "Estupor y temblores" era la manera con que el emperador del Sol Naciente exigía a sus súbditos que se presentaran ante él.

Sinopsi:

Aquesta novel·la d'inspiració autobiogràfica, i que en el seu dia va obtenir un gran èxit entre els lectors i la crítica francesa, explica la història d'una jove belga que comença a treballar a Tòquio en una gran companyia japonesa. Però al Japó actual, fortament jerarquitzat, la noia porta el llast d'un doble handicap: ser una dona i ser occidental. Aquesta doble condició la convertirà en el blanc d'una allau d'humiliacions i d'una progressiva degradació laboral que la portarà del món de la comptabilitat a servir cafès, encarregar-se de la fotocopiadora I, per acabar-ho d'arrodonir, ocupar-se de la neteja dels lavabos d'homes.

Lluna vella de Maria Sardans

Autor/a: Maria Sardans 

Editorial: Llibres del Delicte

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la policíaca

Número de pàgines: 329

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Els amics de Llibres del Delicte sempre em descobreixen històries captivadores i els he de tornar a agrair que m’hagin donat l’oportunitat de conèixer la Valentina Palau Pi i Blanquera.

M’agrada llegir llibres que parlen d’entorns que conec i aquest és el cas de Lluna Vella, en el que una part de la trama discorre al Pallars Jussà.

Com sabeu gaudeixo llegint novel·la negra i policíaca, llibres d’intrigues i assassinats, i amb aquesta novel·la m’ho he passat molt bé. Em va atrapar des del primer moment i em va ser impossible deixar-la fins al final.

M’ha captivat la Valentina Palau, un personatge potent, elegant, sofisticat, amb una força que atreu. Tinc pendent llegir el primer llibre de la sèrie L’Àngel Negre, però ho faré aviat perquè tinc ganes de descobrir els inicis de la protagonista, i estic segura que n’hi haurà més perquè el personatge té molt potencial.

Si us agrada la novel·la policíaca, les històries que enganxen i els personatges femenins potents us recomano que el llegiu perquè no us decebrà.

Teniu el plaer de conèixer la Valentina? 💪

Llibres del Delicte és la novel·la negra dels catalans. Si voleu conèixer una mica més l'editorial, cliqueu aquest enllaç.

ESPAÑOL:

Los amigos de Llibres del Delicte siempre me descubren historias cautivadoras y les tengo volver a agradecer que me hayan dado la oportunidad de conocer a Valentina Palau Pi i Blanquera.

Me gusta leer libros que hablan de lugares que conozco y es lo que ocurre con Lluna Vella, en el que una parte de la trama discurre en el Pallars Jussà.

Como sabéis disfruto leyendo novela negra y policiaca, libros de intrigas y asesinatos, y con esta novela me lo he pasado muy bien. Me atrapó desde el primer momento y me fue imposible soltarla hasta el final.

Me ha cautivado Valentina Palau, un personaje potente, elegante, sofisticado, con una fuerza que atrae. Tengo pendiente el primer libro de la seria L’Àngel Negre, pero lo haré pronto porque tengo ganas de descubrir los inicios de la protagonista, y estoy segura de que habrá muchos más porque el personaje tiene mucho potencial.

Si os gusta la novela policiaca, las historias que enganchan y los personajes femeninos potentes os recomiendo que lo leáis porque no os decepcionará.

¿Tenéis el placer de conocer a Valentina? 💪

Llibres del Delicte es la novela negra de los catalanes. Si queréis conocer un poco más la editorial ir a este enlace.

Sinopsi:

La Valentina Palau, rica hereva dels Pi i Blanquerna, busca la normalitat en reincorporar-se als Mossos d’Esquadra. Però quan la seva cosina Paula torna a Barcelona i s’instal·la amb ella, començaran a rebre uns regals inquietants que apunten a Pas de Bocmort, on la Paula sembla que posseeix un terreny que no sabia ni que existia.

Investigar què amaga Pas de Bocmort li resultaria més fàcil a la Valentina sense l’inspector Martí Alemany, que té un interès personal per recuperar un cas que va tenir la zona atemorida durant dècades. Qui més està interessat a remoure aquella història? Què passava allà les nits de lluna vella? I, sobretot, per què allò afecta la família Pi i Blanquerna?

Catorze nens desapareguts en estranyes circumstàncies, sectes i assetjadors. Un territori inhòspit i allunyat de tot. La Valentina Palau torna a implicar-se en un cas.

Set d'Amélie Nothomb

Autor/a: Amélie Nothomb (Kobé, Japó, 1967)

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Francès

Traducció: Ferran Ràfols Gesa

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 120

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Fins ara no havia llegit res de l’autora i, la veritat, és que aquest llibre m’ha sorprès.

Podríem titular-lo "La passió de Crist segons Amélie Nothomb" i no ens allunyaríem massa de la trama, perquè se’ns presenta la passió que va haver de viure Jesús des de que va ser jutjat fins que va morir crucificat.

A algú li pot semblar un llibre provocador, però a mi no m’ho ha semblat, el Jesucrist de Nothomb té uns pensaments molt humans i aquests són els que en narra ell mateix.

M’ha agradat llegir-lo, sobretot i com ja us he dit, perquè m’ha sorprès, i també perquè l’autora fa servir un humor molt subtil. També m’ha agradat la manera en què està escrit, àgil i directe.

És un llibre bastant filosòfic, per això es titula Set ja que l’autora en fa força referència durant l’escriptura i li dona un significat molt metafísic.

Doncs res, com a resum us diré que si abans de llegir-lo hagués sabut de què anava potser no ho hauria fet (soc bastant descreguda jo!), però que un cop llegit us el recomano perquè descobriu quina és la visió de l’autora sobre aquest passatge evangèlic.

Alguna altra recomanació de l’autora? 😊

ESPAÑOL:

Hasta ahora no había leído nada de la autora y, la verdad, es que este libro me ha sorprendido.

Podríamos titularlo “La pasión de Cristo según Amélie Nothomb” y no nos equivocaríamos mucho con la trama, porque se nos presenta la pasión que tubo que vivir Jesús desde que fue juzgado hasta que murió crucificado.

A alguien le podría parecer un libro provocador, pero a mi no me lo ha parecido, el Jesucristo de Nothomb tiene unos pensamientos muy humanos y estos son los que nos narra en primera persona.

Me ha gustado leerlo, sobre todo y como ya os he dicho, porque me ha sorprendido, y también porque la autora tiene un sentido del humor muy sutil. También me ha gustado la manera como está escrito, es ágil y directo.

Es un libro bastante filosófico, por eso se titula Sed, ya que la autora hace mucha referencia a la sed durante la escritura y le da un significado muy metafísico.

Pues nada, como resumen os diré que si antes de leerlo hubiera sabido de qué iba quizás no me habría llamado la atención (¡soy bastante descreída en este aspecto!), pero que ahora que lo he leído os lo recomiendo para que descubráis cual es la visión de la autora sobre este pasaje evangélico.

¿Alguna recomendación de la autora? 😊

Sinopsi:

Una reelaboració apassionant i nothombiana de la Història Sagrada.

L’Evangeli segons Jesucrist. O l’Evangeli segons Amélie Nothomb. La novel·lista belga s’atreveix a donar veu al protagonista i és el mateix Jesús qui ens narra la seva Passió.

En aquestes pàgines apareixen Ponç Pilat, els deixebles, el traïdor Judes, Maria Magdalena, els miracles, la crucifixió, la mort i la resurrecció, les converses de Jesucrist amb el seu pare diví... Personatges i situacions ben coneguts, però que aquí se’ns narren des d’un punt de vista modern, amb un to líric i filosòfic i amb pinzellades d’humor. Jesucrist ens parla de l’ànima i de la vida eterna, però també del cos i del present; d’allò transcendental, però també d’allò mundà. Hi aflora un personatge visionari i reflexiu que coneix l’amor, el desig, la fe, el dolor, la decepció i el dubte.

Aquesta novel·la reinterpreta i humanitza una figura històrica amb una mirada potser transgressora, tal vegada iconoclasta, però que no busca en absolut la provocació per la provocació ni l’escàndol fàcil.

Sacrilegi? Blasfèmia? És simplement literatura, amb la força i la capacitat de seducció a les quals ens té acostumats l’autora.

Claus i Lucas d'Agota Kristof

Autor/a: Agota Kristof (Hongria, 1935 – Suïssa, 2011)

Editorial: La Magrana

Any de la primera edició: 2007

Llengua original: Francès

Traducció: Sergi Pàmies

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 480

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

He de començar aquesta ressenya amb un agraïment a totes les persones que durant aquests cinc anys a Instagram m’han recomanat aquest llibre i que he anat deixant perquè tenia la sensació que seria un llibre feixuc.

Després de llegir l’Analfabeta i Ahir de la mateixa autora em vaig veure amb cor de llegir aquest, perquè el seu estil em va resultar molt àgil i amè, a més a més d’interessar-me tot allò que explica.

Claus i Lucas és una trilogia, la primera part de la qual es titula El gran quadern i ens explica la vida de dos germans bessons, durant la guerra i la postguerra a casa de la seva padrina, a qui tothom anomena La Bruixa. És una història de supervivència que posa els pèls de punta per la manera tan directa que té l’autora de narrar i pels fets tan crus que ens explica.

El segon llibre és La Prova i, tot i que no m’ha semblat tan intens com el primer, si que m’ha trencat completament els esquemes amb un gir de la història totalment desconcertant. Els germans es separen i veiem com les seves vivències durant la infància condicionen la seva vida adulta, els seus sentiments.

I en l’últim, La Tercera Mentida, es produeix el desenllaç que et porta a qüestionar tots aquells fets succeïts amb anterioritat i que està totalment a l’alçada de l’obra.

La trilogia és una crítica ferotge a les guerres i als règims totalitaris. Als impactes que produeixen a les vides de les persones. I explicat, com he dit abans d’una manera molt directa i freda, fa que un cop llegida només pugui dir que m’ha semblat una molt bona novel·la, àgil, plena de sentiments (bons i dolents), violenta, impactant, però al mateix temps tendra.

Els personatges són tots molt curiosos envoltats com d’una mena de grisor i malenconia, tots ells marcats pels estralls que els ha tocat viure.

Com us podeu imaginar us recomano que no feu com jo i us llegiu la trilogia ja, és d’aquelles obres que deixa una petjada profunda i que, segurament, aniré recordant amb el temps.

Us deixo l'enllaç a una entrevista que li van fer al diari El País per si voleu conèixer una mica més a l'autora.

ESPAÑOL:

Debo empezar esta reseña agradeciendo a todas aquellas personas que durante estos cinco años en Instagram me han ido recomendado este libro, y que he ido dejando porque tenía la sensación de que sería un libro denso.

Después de leer La Analfabeta y Ayer de la misma autora vi que ya estaba preparada para leer este, porque su estilo me resultó ágil y ameno, además de que todo lo que me explica me parece interesante.

Claus y Lucas es una trilogía, la primera parte de la cual se titula El Gran Cuaderno y nos explica la vida de dos hermanos gemelos durante la guerra y la posguerra en casa de su abuela, a quién todo el mundo llama La Bruja. Es una historia de supervivencia que pone los pelos de punta por la manera tan directa que tiene la autora de narrar y por los hechos tan duros que nos explica.

El segundo libro es La Prueba y, aunque no me ha parecido tan intenso como el primero, sí que me ha roto completamente los esquemas con un giro de la historia totalmente desconcertante. Los hermanos se separan y vemos como sus vivencias durante la infancia condicionan su edad adulta, sus sentimientos.

Y en el último, La Tercera Mentira, se produce el desenlace que te lleva a cuestionar todos aquellos hechos sucedidos con anterioridad y que está totalmente a la altura de la obra.

La trilogía es una crítica feroz a las guerras y a los regímenes totalitarios. A los impactos que se producen en las vidas de las personas. Y explicado, como he dicho antes de una manera muy directa y fría, hace que una vez leída solo pueda decir que me ha parecido una muy buena novela, ágil, llena de sentimientos (buenos y malos), violenta, impactante, pero al mismo tiempo tierna.

Los personajes son todos muy curiosos envueltos en una especie de melancolía, todos ellos marcados por los estragos que les han tocado vivir.

Como podéis imaginaros os recomiendo que no hagáis como yo y os leáis la trilogía ya, es de aquellas obras que deja una huella profunda y que, seguramente, iré recordando durante mucho tiempo.

Os dejo el enlace a una entrevista que le hizo el diario El País por si queréis conocer un poco más a la autora.

Sinopsi:

La guerra esclata i la mare dels bessons Claus i Lucas es veu obligada a deixar els nois amb la seva ávia, una vella analfabeta, bruta, avara i dolenta que els fa la vida impossible. Les noves circumstáncies empenyen Claus i Lucas a fer exercicis per endurir- se: volen ser resistents al dolor i tenir la crueltat necessária per enfrontar-se a la dona. Els cal sobreviure, créixer rápidament i deixar testimoni dels seus fets en uns quaderns escolars que, un cop se separin en finalitzar la guerra, els hauran de servir per completar les respectives históries. La Trilogia de Claus i Lucas, composta per les novel"les El gran quadern, La prova i La tercera mentida, és un puzle de veus contradictóries format per peces menudes i punxants com agulles. L'obra que teniu a les mans és un conte per a nens grans sobre els desastres de la guerra, les destrosses dels totalitarismes i les esquerdes al damunt de les quals construïm precáriament la nostra vida i la nostra identitat.