La llibretera de París de Kerri Maher

Autor/a: Kerri Maher 

Editorial: Navona

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Anglès

Traducció: Eduard Sepúlveda

Gènere: Ficció històrica

Número de pàgines: 416

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Durant el mes de novembre vaig llegir aquesta novel·la en una lectura conjunta organitzada per #elreductecatalà. Crec que d’una altra manera no l’hauria llegit i, si hagués començat, no l’hauria acabat.

Què és el que no m’ha agradat? El ritme. Tot i que hi ha hagut fites que se m’han fet més amenes, la majoria les he trobat lentes, algunes denses fins i tot. M’ha semblat un llibre en el que no hi passen massa coses.

Tampoc m’ha agradat, tot i que és un dels protagonistes de la trama principal del llibre, el personatge de Joyce (és que m’ha caigut fatal!). M’hauria agradat que aprofundís en les vides dels altres autors que també apareixen i que em semblen més interessants, com ara Hemingway.

Què és el que m’ha agradat? M’ha agradat com l’autora ens transmet el dia a dia de la societat intel·lectual del París de l’època i com s’ha documentat per poder-ho fer.

També m’han agradat les constants al·lusions literàries que apareixen i, sobretot, el complicat procés de publicació i distribució de la novel·la Ulisses. En aquest punt vull destacar, especialment, a la Sylvia Beach, una dona forta i lluitadora, sense la qual aquesta publicació no hagués estat possible.

Per tant, no sabria si recomanar-vos el llibre o no. Us diré, això sí, que a la majoria de les persones que van participar en la lectura conjunta els va encantar. Si us agraden els llibres que parlen de llibres i us agrada París, sense cap mena de dubte el gaudireu.

ESPAÑOL:

Durante el mes de noviembre leí esta novela en una lectura conjunta organizada por #elreductecatalà. Creo que de otra manera no la habría leído y, si hubiera empezado, no la habría acabado.

¿Qué es lo que no me ha gustado? El ritmo. Aunque algunos hitos se me han hecho más amenos, la mayoría los he encontrado lentos, algunas hasta densas. Me ha parecido un libro en el que no pasan muchas cosas.

Tampoco me ha gustado, aunque es uno de los protagonistas de la trama principal del libro, el personaje de Joyce (¡me ha caído fatal!). Me hubiera gustado que se ahondara más en las vidas de los otros autores que también aparecen y que me parecen más interesantes, como por ejemplo Hemingway.

¿Qué es lo que me ha gustado? Me ha gustado la manera de la autora de transmitirnos el día a día de la sociedad intelectual del París de la época y como se ha documentado para poder hacerlo.

También me han gustado las constantes alusiones literarias que aparecen y, sobre todo el complicado proceso de publicación y distribución de la novela Ulises. En este punto quiero destacar, especialmente, a Sylvia Beach, una mujer fuerte y luchadora, sin la cual esta publicación no habría sido posible.

Por lo tanto, no sabría si recomendaros el libro o no. Os diré que a la mayoría de las personas que participaron en la lectura conjunta les encantó. Si os gustan los libros que hablan de libros y os gusta París, sin duda alguna lo vais a disfrutar.

Sinopsi:

Quan la Sylvia Beach, una jove americana amant dels llibres, obre Shakespeare and Company en un carrer tranquil del París de 1919, no s'imagina que canviarà el curs de la literatura. Shakespeare and Company és molt més que una llibreria. Hemingway i molts dels escriptors de la Generació Perduda la consideraran la seva segona casa. Allà també es forgen algunes de les amistats literàries més importants del segle XX, com la de James Joyce amb la mateixa Sylvia. Quan la controvertida novel·la de Joyce, Ulysses, és prohibida, Beach decideix publicar-la sota la protecció de Shakespeare and Company. Però l'èxit i la fama que comporten publicar la novel·la més controvertida i influent del segle té uns costos molt elevats: la rivalitat d'altres editors que també somien publicar Joyce. Les seves relacions més estimades es posen a prova mentre París cau en la Gran Depressió. Davant d'una crisi personal i financera, la Sylvia ha de decidir què significa per a ella Shakespeare and Company.Amb La llibretera de París, Kerri Maher ha aconseguit construir un fresc inigualable d'una llibreria, una ciutat i una època essencials per entendre d'on venim i cap a on anem.

Dents de llet de Lana Bastašić

Autor/a: Lana Bastašić (Zagreb, Croàcia, 1986)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Croat

Traducció: Pau Sanchis Ferrer

Gènere: Relats

Número de pàgines: 168

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Dotze relats narrats des del punt de vista de diferents infants que ens parlen de relacions familiars traumàtiques, violència, abusos, absències...

Explicades amb la innocència infantil se’ns presenten situacions complexes que, com a adults podem identificar perfectament i sabem que són dures, però els infants ens les presenten d’una manera natural 😢.

L’autora aconsegueix crear una atmosfera inquietant que et transporta a anys llum del que entenem que ha de ser la infància. A tots els contes coneixem nens i nenes que, lluny de viure la infantesa amb alegria i seguretat, l’han de viure amb patiment.

Ens obre els ulls, i ens planta al davant aquests adults que són els que han d’educar i acompanyar els infants, i que en realitat es converteixen en els que els perjudiquen.

Sobretot m’agradaria destacar les coses que es diuen i com es diuen, algunes directament, altres de manera indirecta, però totes amb un ús excepcional del llenguatge. Aquest fet m’ha cridat molt l’atenció al conte Recital.

Volia destacar un dels contes però no puc. El que sí que puc és escollir-ne uns quants i deixar que vosaltres llegiu el llibre i em digueu si coincidim.

Àcid, Un dia a la piscina, Cercles, Recital, Sang i El pare arriba a casa.

També us deixo alguns paràgrafs perquè us en pugueu fer una idea.

“Mira al seu germà. Sis anys. Ell era tan petit quan en tenia sis? La pell del tete és neta i està intacta. Com una bala. Però les bales són dures, i el tete no. El primer cop que el pare li pegui plorarà. Cridarà a la mama, sagnarà, li quedaran tot de blaus. Llavors ell li pegarà encara més”.

“La mestra de plàstica va dir un cop “granotes petites” i jo li vaig explicar que no tenia raó. Això són capgrossos. Si existeix la paraula capgròs l’hem de fer servir. Cada cosa té la seva paraula. I al rierol de l’avi i neden tant granotes petites com capgrossos”.

“Tot el seu ésser es redueix a fer sonar aquell maleït xiulet. Com si ho hagués perdut tot a la vida i l’única cosa que pogués dominar fossin les cames dels nens. I jo l’odio. Abans no havia odiat mai a ningú. És una emoció nova i m’escalfa amb una calor diferent”.

“Acabaré la primària sense haver saltat al poltre ni un sol cop. Això el neutralitza. I, per tant, ell farà que senti al meu cos tots els defectes que, mentre escric equacions a la pissarra, no existeixen. M’humiliarà com a cos”.

ESPAÑOL:

Doce relatos narrados desde el punto de vista de diferentes niños que nos hablan de relaciones familiares traumáticas, violencia, abusos, ausencias…

Explicadas con la inocencia infantil se nos presentan situaciones complejas que, como adultos podemos identificar perfectamente y sabemos que son duras, pero que los niños nos las presentan de una manera natural 😢.

La autora consigue crear una atmosfera inquietante que te transporta a años luz de lo que entendemos que debe ser la infancia. En todos los cuentos conocemos niños y niñas que, lejos de vivir la infancia con alegría y seguridad, la tienen que vivir con sufrimiento.

Nos abre los ojos, y nos planta delante estos adultos que son los que deben educar y acompañar a los niños, y que en realidad se convierten en quien los perjudica.

Sobre todo me gustaría destacar las cosas que se explican y como se explican, algunas directamente, otras de manera indirecta, pero todas con un uso excepcional del lenguaje. Esto me ha llamado mucho la atención en el cuento Recital.

Quería destacar uno de los cuentos, pero no puedo. Lo que sí puedo es escoger algunos y dejar que vosotros leáis el libro y me digáis si coincidimos.

Ácido, Un día en la piscina, Círculos, Recital, Sangre y El padre llega a casa.

Sinopsi:

Un pare mort, filles desateses per mares absents, un professor escarmentat, promeses i sang diluïdes en un got de vodka. Amb la infància com a teló de fons, els protagonistes d’aquests relats s’enfronten a les realitats més fosques que s’amaguen darrere l’etapa sovint entesa com la més tendra i innocent de la vida.

Lana Bastašić trenca el mite de l’afectivitat de les relacions paterno filials i ens mostra un testimoni colpidor sobre la complexitat de créixer en una societat arrelada al sexisme i al patriarcat.

Lady Puffin de Gemma Sardà

Autor/a: Gemma Sardà (Barcelona, 1967)

Editorial: Comanegra 

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Narrativa

Número de pàgines: 160

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Vaig veure aquest llibre a l'EBiblio i, com que els frarets em fan molta gràcia, el vaig agafar en préstec a cegues. No sabia que m'esperava i m'he trobat amb la història de Lady Puffin. Una història senzilla però molt profunda que ens parla de la mort i l'amistat.

Tot i que sigui un tema molt seriós, m'agrada la gent que sap tractar la mort amb humor, però no amb un humor barroer, sinó elegant, sense dramatismes, i la Gemma Sardà ho fa així.

Els personatges m'han captivat. Són divertits i entranyables, i m'ha agradat com es creen les connexions entre ells. Com parla dels diferents tipus d'amistat i de les relacions de parella.

La manera de narrar la història m'ha semblat molt original. Juga amb diferents veus que ens ajuden a conèixer els diferents punts de vista.

En definitiva, és un llibre que us animo a llegir perquè gaudireu segur. Crec que el podríem definir com un llibre entranyable.

ESPAÑOL:

Vi este libro en EBiblio y, como los frailecillos me hacen mucha gracia, lo pedí en préstamo a ciegas. No sabía que me esperaba y me he encontrado con la historia de Lady Puffin. Una historia sencilla pero muy profunda que habla de la muerte y la amistad.

Aunque sea un tema muy serio, me gusta la gente que sabe tratar la muerte con humor, pero no con un humor chapucero, sino elegante, sin dramatismos, y Gemma Sardà lo hace así.

Los personajes me han cautivado. Son divertidos y entrañables, y me ha gustado como se crean las conexiones entre ellos. Como habla de los diferentes tipos de amistad y de las relaciones de pareja.

La manera de narrar la historia me ha parecido muy original. Juega con diferentes voces que nos ayudan a conocer los diferentes puntos de vista.

En definitiva, es un libro que os animo a leer porque lo disfrutaréis seguro. Creo que lo podemos definir como un libro entrañable.

Sinopsi:

Lady Puffin s’ha mort i no li tocava. Els amics li deien Puffin per la seva dèria pels frarets, aquells ocells amb cara pallassa. Era capaç d’anar a l’altra punta de món només per fotografiar-los. La Rita és l’amiga tarambana que viu als Estats Units fent classes de flamenc; torna a Barcelona per trobar la Puffin, no sap res de la seva malaltia i ja se la troba morta. La Sol és l’amiga assenyada, i haurà d’explicar-li a la Rita com ha anat tot i acollir-la a casa. Una invasió en tota regla. I pel mig hi ha en Simó, que és la parella de la Sol i el director de teatre de moda, que s’atabala amb la desimboltura de la Rita i, a més, està dirigint una obra en què sembla que cap actor giri rodó. La situació es va enverinant, perquè les amigues de la morta semblen pols oposats, però l’esperit de Lady Puffin és capaç de lligar qualsevol amanida.

Ombres xineses de Ramon Nieto

Autor/a: Ramon Nieto Gallart (el Pont de Vilomara, 1977)

Editorial: Pagès Editors 

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Contes

Número de pàgines: 104

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Ja us he comentat altres vegades que, cada cop més, m'agraden els llibres de contes o relats. M'agraden perquè em permeten llegir en estones mortes i em descobreixen moltes històries.

En aquest recull de dotze contes, el Ramon, ens explica dotze històries diferents que, d'entrada poden semblar normals, retalls de vides normals i corrents, però totes tenen en comú un final sorprenent, aquell petit o gran gir que et deixa amb la boca oberta i pensant que l'autor t'ha fet anar per on ha volgut 😅.

M'ha agradat molt també la manera com està escrit, ni una paraula de més, ni una de menys. És una lectura molt amena i, com he dit, sorprenent. 

No podria triar un sol conte perquè tots tenen alguna cosa que els fa especials. Si us animeu a llegir-lo, que us encoratjo a fer-ho, digueu-me si en podeu triar un de sol.

Gràcies Ramon per permetre'm endinsar-me en les teves ombres perquè han sigut tot un descobriment!

ESPAÑOL:

Ya os he comentado otras veces que, cada vez más, me gustan los libros de cuentos o relatos. me gustan porque me permiten leer en ratos muertos y me descubren muchas historias.

En esta recopilación de doce cuentos, Ramon nos cuenta doce historias diferentes que, de entrada pueden parecer normales, recortes de vidas normales i corrientes, pero todas tienen en común un final sorprendente, aquel pequeño o gran giro que te deja con la boca abierta y pensando que el autor te ha hecho ir por donde ha querido 😅.

Me ha gustado mucho también la manera como está escrito, ni una palabra de más, ni una de menos. Es una lectura muy amena y, como he dicho sorprendente.

No puedo escoger un solo cuento porque todos tienen alguna cosa que los hace especiales. Si os decidís a leerlo, a lo que os animo, decidme si podéis escoger solo uno.

Gracias Ramon por darme la oportunidad de adentrarme en tus sombras porque han sido todo un descubrimiento!

Sinopsi:

Ombres xineses són dotze contes que no són el que semblen. Són dotze ombres projectades sobre una pantalla, sobre una pàgina en blanc, imatges d’una realitat que només apareix de debò quan s’encenen els llums. En aquest llibre, una figureta de vidre, unes obres impossibles, un comiat més aviat difícil, un mal dia abans d’una entrevista de treball, un captiveri traumàtic o un assetjament que frega el delicte són part d’aquest gran joc de mans. I només quan l’autor —el titellaire— decideix abaixar definitivament el teló, s’aconsegueix veure, més enllà de les ombres, la veritable realitat de les dotze històries.

Viatges d'en Kabbo de Jordi Llompart

Autor/a: Jordi Llompart i Mallorquès (Barcelona, 1962)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Viatges

Número de pàgines: 400

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

No em passa gaire sovint que pugui llegir un llibre d'algú que conec i la veritat és que quan vaig saber que havia sortit a la venda el llibre del Jordi, aprofitant la Setmana del Llibre en Català, vaig anar directament a comprar-lo i li vaig portar a ell perquè me'l signés (amb el boli de mudar 😅).

Aquest llibre m'ha permès conèixer una part de la seva vida que desconeixia i m'ha fet adonar que, darrera aquesta aparença de persona seriosa i tranquil·la hi ha un home molt viscut. Dic viscut amb el sentit que ha voltat món, que ha conegut moltes persones diferents i que s'ha mogut en àmbits diversos. 

A banda de la seva faceta de periodista que, almenys la gent de la meva generació segur que coneixeu, ha fet de cineasta, i en els dos àmbits ha viscut experiències de tots els colors. De les que explica en aquest llibre em quedo amb l'entrevista als narcos bolivians i amb el rodatge de "El misteri del Nil", per la seva intensitat.

És un crit a la reconnexió amb la terra, amb els orígens i amb la natura.

Cal mencionar també, de manera especial, els sentiments que transmet arrel de la pèrdua de la seva filla Jana i el dol que això li comporta i que intenta canalitzar amb l'escriptura d'un conte infantil molt especial, "El cor damunt la sorra". Això fa que no sigui només un llibre de viatges/aventures, també és un llibre molt emotiu.

Així doncs, si voleu conèixer una mica més el Jordi, o us agraden els llibres de viatges i aventures, us el recomano perquè segur que el gaudireu.

ESPAÑOL:

No me pasa muy a menudo que pueda leer un libro de alguien que conozco, y la verdad es que cuando supe que había salido a la venta el libro de Jordi, aprovechando la Setmana del Llibre en Català, fui directamente a comprarlo y se lo llevé para que me lo firmara (con el boli de las grandes ocasiones 😅).

Este libro me ha permitido conocer una parte de su vida que desconocía y me he dado cuenta que, detrás de la apariencia de persona seria y tranquila hay un hombre muy "vivido". Con "vivido" me refiero a que ha viajado por el mundo, que ha conocido muchas personas diferentes y que se ha movido por ámbitos diversos.

A parte de su faceta como periodista que, como mínimo la gente de mi generación seguro que conocéis, ha hecho de cineasta, y en los dos ámbitos ha vivido experiencias de todo tipo. De las que explica en el libro me quedo con la entrevista a los narcos bolivianos y con el rodaje de "El misteri del Nil", por su intensidad.

Es un grito a la reconexión con la tierra, con los orígenes y con la naturaleza.

Debo mencionar también, de manera especial, los sentimientos que transmite a raíz de la pérdida de su hija Jana y el duelo que esto le comporta y que intenta canalizar con la escritura de un cuento infantil muy especial, "El cor damunt la sorra". Esto lo convierte no solo en un libro de viajes/aventuras, también es un libro muy emotivo.

Así pues, si queréis conocer un poco más a Jordi, o os gustan los libros de viaje y aventuras, os lo recomiendo porque seguro que lo vais a disfrutar.

Sinopsi:

Viatges d’en Kabbo és un seguit de cròniques vitals, sin­ceres i emotives en què Jordi Llompart explica alguns dels episodis més sorprenents i significatius de la seva vida personal i professional, com ara una increïble aventura periodística a la Bolívia de la revolució i el narcotràfic dels anys vuitanta, un divertit i sorprenent viatge a les munta­nyes del Iemen o els episodis de la tempestuosa producció de la pel·lícula per a cinemes IMAX El misteri del Nil, una gesta cinematogràfica única. Inesperadament, just des­prés d’assolir l’èxit internacional amb aquest film, Jordi Llompart va haver d’afrontar la pèrdua de la seva filla Jana en un tràgic accident a Namíbia. A partir d’aleshores, els relats de viatge d’en Kabbo (nom que significa «somni» en llenguatge boiximà) adquireixen una nova dimensió, cada cop més humanística. Així l’autor exposa els seus pensaments sobre la vida i la mort compartits amb el seu amic Pepe Rubianes i també ens porta a viure el rodatge d’una nova producció cinematogràfica en 3D a la sabana africana, car­regada d’anècdotes i reflexions, amb les quals, tant l’autor com el lector, obren el cor i la ment a una comprensió més autèntica de l’individu, la natura i el món.

Aquest viatge és l’amor més enllà de la vida i la mort.

Fam blava de Viola di Grado

Autor/a: Viola di Grado (Sicília, 1987)

Editorial: Angle Editorial

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Italià

Traducció: Anna Carreras i Aubets

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 224

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Aquesta és una història d'amor entre una professora d'italià i la Xu, una noia japonesa, que m'ha fet patir, i molt. 

No m'agrada que ningú s'arribi a anul·lar o deixar de banda per la dependència que té cap a algú altre.

No m'agrada que una persona estigui disposada a fer coses que d'una altra manera no faria per complaure a algú altre.

No m'agrada que la gent estimi irracionalment, sense tenir en compte el que ella mateixa vol.

I tot això passa en aquesta novel·la. Una història d'amor, odi, frustració i solitud on la protagonista canalitza el dol per la mort del seu germà cap a un amor irracional.

M'agrada com di Grado ho explica, de manera directa i sense embuts.

M'agrada la visió que obtenim de Shangai al llegir la novel·la.

M'agrada que cadascú trobi els seus mecanismes per resoldre els seus problemes.

I m'agrada molt la portada 😅

I a tu, què t'agrada?

"I si la meva tristesa, si la tristesa que atribueixo per comoditat a la pèrdua del meu germà, en realitat fos una tristesa més antiga, un costum de sentir-me per a ús i gaudi dels altres?"

"Jo no era així. Jo era una persona racional. Sempre ho havia estat".

ESPAÑOL:

Esta es una historia de amor entre una profesora de italiano y Xu, una chica japonesa, que me ha hecho sufrir mucho.

No me gusta que nadie llegue a anularse o dejar de lado por la dependencia que tiene hacia otra persona.

No me gusta que una persona esté dispuesta a hacer cosas que de otra manera no haría para complacer a los demás.

No me gusta que la gente sienta un amor irracional, sin tener en cuenta lo que ella misma quiere.

Y todo esto pasa en esta novela. Una historia de amor, odio, frustración y solitud donde la protagonista canaliza el duelo por la muerte de su hermano hacia un amor irracional.

Me gusta como di Grado lo cuenta, de manera directa y sin embudos.

Me gusta la visión que obtenemos de Shangai al leer la novela.

Me gusta que la gente encuentre sus propios mecanismos para resolver sus problemas.

Y me gusta mucho la portada 😅

Y a ti, ¿qué te gusta?

Sinopsi:

Embriagar-se de Xangai, saciar-se amb la bigarrada vida dels seus carrers, atordir-se de sensacions: la protagonista d’aquesta història arriba a la Xina per aplacar físicament el dolor que sent per la mort del seu germà bessó. Ella hi sobreviu donant classes d’italià en una acadèmia fins que coneix la Xu. «La Xu és la meva assassina a 300 per hora. És la que em posa en perill i em fa oblidar el somni banal que uneix els humans: estar en pau, segurs.»

Viola di Grado ha construït una novel·la orgànica, sensual, en què tot es pot tocar. Fusió d’Orient i Occident, Xangai hi batega violentament en cada pàgina: menjars, olors, cossos, neons, drogues, fúria, penombra, dolor, vísceres… El desig ho amara tot —cada pensament, cada membre— en una història inoblidable de sexe palpitant, dominació i estranyament.

Invisible d'Eloy Moreno

Autor/a: Eloy Moreno (Castelló de la Plana, 1976)

Editorial: Núvol de Tinta

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Espanyol

Traducció: Enric Batalla Argelich

Gènere: Novel·la juvenil

Número de pàgines: 304

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

He pogut llegir aquest llibre gràcies a l'Intercanvi de #elreductecatalà organitzat l'any passat per la Laura (@UnMonLiterari). Va ser ella mateixa qui em va enviar aquest llibre que havia vist infinitat de vegades però mai m'havia cridat l'atenció.

A les portes de l'Intercanvi d'enguany m'he forçat a llegir-lo, bé, més que ha llegir-lo, m'he hagut de forçar a començar-lo, perquè la resta ha vingut sol.

Com a ressenya només us diré que és un llibre que hauria de ser una lectura obligatòria a totes les escoles i instituts, tant per als alumnes com per als docents. Ens presenta diferents punts de vista en un cas d'assetjament escolar i, francament, fa patir, però també ens fa obrir els ulls.

Us deixo uns quants fragments perquè ho pugueu valorar pel vostre compte i us animo a llegir-lo.

"I, just en aquell moment, el noi espantat que observa el seu entrepà a terra acaba de descobrir que existeix la violència real. No la violència que està acostumat a veure cada dia a la televisió, aquella violència tan llunyana que afecta l’altra gent, en altres indrets... sinó la que ara mateix acaba de passar-li frec a frec.

Ha descobert, a més a més, l’altra cara de la violència, la que no s’esmenta mai: la de qui mira i no fa res. La de tots aquells companys que han vingut a veure l’espectacle però han decidit de no intervenir-hi; la dels que, davant d’una baralla, només saben treure la càmera del mòbil per, després, poder presumir del moment; la d’aquells que, davant d’un accident, prefereixen fer de tot menys ajudar; la d’aquells que, davant d’una injustícia, giren cap a l’altra banda, cap a on no hi ha res a veure".

"Enmig del parc, un noi s’agenolla per recollir tot el que li han llançat a terra: els llibres, l’estoig, la carpeta, l’autoestima..."

"Ja no quedava amb la Sara, ni amb la Martina, ni tan sols amb la Laura, tres de les seves millors amigues, d’aquelles millors amigues que se’n van anar allunyant quan es va convertir en víctima".

"I pensa en aquell nen, en tots aquells nens que, en comptes de gaudir de la vida, estan desitjant que se’ls acabi".

ESPAÑOL:

He podido leer este libro gracias al Intercambio de #elreductecatalà organizado el año pasado por Laura (@UnMonLiterari). Fue ella misma quien me envió este libro que había visto infinidad de veces pero nunca me había llamado la atención.

A las puertas del Intercambio de este año me he forzado a leerlo, bueno, más que a leerlo me he tenido que forzar a empezarlo, porque el resto ha venido solo.

Como reseña solo os diré que es un libro que tendría que ser una lectura obligatoria en todas las escuelas e institutos, tanto para el alumnado como para los docentes. Nos presenta diferentes puntos de vista en un caso de acoso escolar y, francamente, hace sufrir, pero también nos abre los ojos.

Os dejo algunos fragmentos (traducidos tal cual por mi del catalán 😅) para que podáis valorarlo vosotr@s mism@s y os animo a leerlo.

"Y, justo en aquel momento, el chico espantado que observa su bocadillo en el suelo acaba de descubrir que existe la violencia real. no la violencia que está acostumbrado a ver cada día en el televisor, aquella violencia tan lejana que afecta a otras personas, en otros lugares... si no la que ahora mismo acaba de vivir el mismo.

Ha descubierto, además, la otra cara de la violencia, de la que no se habla nunca: la de quien mira y no hace nada. La de todos aquellos compañeros que han venido a ver el espectáculo pero han decidido no intervenir; la de los que, ante una pelea, solo saben sacar la cámara del móvil para, después, poder presumir del momento; la de aquellos que, ante un accidente, prefieren hacer de todo menos ayudar; la de aquellos que, ante una injusticia, miran a otro lado, hacia no hay nada que ver".

"En medio del parque, un chico se arrodilla para recoger todo lo que le han tirado al suelo: los libros, el estuche, la carpeta, la autoestima...".

"Ya no quedaba con Sara, ni con Martina, tampoco con Laura, tres de sus mejores amigas, de aquellas mejores amigas que se fueron alejando cuando se convirtió en víctima".

"Y piensa en aquel niño, en todos aquellos niños que, en lugar de disfrutar de la vida, están deseando que se les acabe".

Sinopsi:

Emotiva, commovedora, diferent... Invisible narra, a través dels ulls d'un nen, una història que podria ser la de qualsevol de nosaltres.

Qui no ha volgut ser invisible alguna vegada?

Qui no ha volgut deixar-ho de ser alguna vegada?

«El problema és que mai no l'he arribat a controlar bé, aquest poder: de vegades, com més ganes tenia de ser invisible més gent em veia, i en canvi, quan volia que tothom em veiés, al meu cos li agafava per desaparèixer.»

El país dels sabirs d'Oriol Canosa

Autor/a: Oriol Canosa (Tarragona, 1975)

Editorial: Comanegra

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 152

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Oriol Canosa ens acosta al país dels sabirs a través dels viatges d'Ivan Vània, i jo vull agrair a l'editorial Comanegra que m'hagi acostat a aquesta història.

M'ha agradat tot. La manera de connectar del protagonista amb els habitants d'aquest indret. D'una manera molt prudent i amb molt respecte aconsegueix endinsar-se en la vida de la taigà i convertir-se en un més.

El vincle amb la natura i la terra dels seus habitants m'ha fascinat. Viuen al ritme que aquesta els marca i posant en valor tot allò que els ofereix. És una història molt humana formada per uns personatges molt tendres.

I també la manera com està escrit, com una mena de realisme màgic que el converteix en una petita joia i que denota un respecte total cap a la natura.

No sé ben bé que dir-vos més perquè quedeu convençudes de llegir-lo, però a banda de tot el que ja us he dit, l'edició és preciosa i el converteix en un regal ideal per aquestes dates.

Amants de la natura i dels llibres d'aventures, aquesta joia és per a vosaltres!

ESPAÑOL:

Oriol Canosa nos acerca al país de los aborígenes de la taiga (no he encontrado una traducción de "sabirs") a través de los viajes de Ivan Vània, y yo quiero agradecer a la editorial Comanegra que me haya acercado a esta historia.

Me ha gustado todo. La manera de conectar del protagonista con los habitantes del lugar. De una manera muy prudente y con mucho respeto consigue adentrarse en la vida de la taiga y convertirse en una más.

El vínculo con la naturaleza y con la tierra de sus habitantes me ha fascinado. Viven al ritmo que esta les marca y poniendo en valor todo lo que les ofrece. Es una historia muy humana formada por unos personajes muy tiernos.

Y también la manera como está escrito, como una especie de realismo mágico que lo convierte en una pequeña joya y que denota un respeto total hacia la naturaleza.

No sé que más deciros para convenceros de leerlo, pero a parte de todo lo que ya os he dicho, la edición es preciosa y lo convierte en un regalo ideal para estas fechas.

Amantes de la naturaleza y de los libros de aventuras, esta joya es para vosotr@s!

Sinopsi:

Ivan Vània no podia imaginar-se el que va trobar en aquells boscos. L’havien traslladat a la unitat de topògrafs de l’Exèrcit Imperial, i li van ordenar que dibuixés el mapa del país dels sabirs, una terra remota i poc explorada situada enmig de la immensa taigà que ocupava la part més oriental de l’Imperi. El viatge, senzillament, li capgirarà la manera de veure els altres. Ivan descobrirà que aquells pobles presumptament endarrerits i bàrbars guarden, discretament, una filosofia de vida molt més rica que la dels ocupants. Una història vestida amb tel de faula i carregada de màgia.

«I llavors va començar el murmuri. Asseguts sobre els travessers de fusta, uns quants centenars de sabirs entonaven una cançó que feia vibrar el pont. Els soldats, empesos per la superstició, es van apartar de la riba i van fer uns quants trets a l’aire per cridar reforços. Vània va entendre què estava passant i va baixar del pont».

Las madres de Carmen Mola

Autor/a: Carmen Mola

Editorial: Alfaguara

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Espanyol

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 464

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Crec que amb aquest llibre Carmen Mola torna als inicis. Després de l’impàs de “La bestia”, que no em va agradar, es recuperen els personatges i l’estil que em va fer patir tant amb els anteriors libres de la saga de “La novia gitana”.

És un llibre ple de tensió que he gaudit des del començament. Assassinats brutals, situacions límit i traumes que s’han de tractar. Tots aquests aspectes, i uns personatges que no deixen indiferent, fan una barreja molt interessant.

M’ha agradat poder seguir l’evolució dels personatges que ja coneixia. Han guanyat en complexitat, pel seu estil de vida i, com us he dit, pels traumes que arrosseguen.

Aquest últim lliurament m’ha servit per reconciliar-me amb l’”autora” després del desengany que em vaig emportar quan vaig conèixer la seva identitat (Antonio Mercero, Jorge Díaz i Agustín Martínez), perquè m’ha retornat les sensacions que vaig tenir al llegir el primer llibre.

Heu llegit algun dels llibres de Carmen Mola? Els heu gaudit o no són per vosaltres?

ESPAÑOL:

Creo que con este libro Carmen Mola vuelve a sus inicios. Después del impase de “La bestia”, que no me gustó, se recuperan los personajes y el estilo que me hizo sufrir tanto en los anteriores libros de la saga de “La novia gitana”.

Es un libro lleno de tensión que he disfrutado desde el primer momento. Asesinatos brutales, situaciones límite y traumas que deben ser tratados. Todos estos aspectos, y unos personajes que no dejan indiferente, hacen una mezcla muy interesante.

Me ha gustado poder seguir la evolución de los personajes que ya conocía. Han ganado en complejidad, por su estilo de vida y, como os he dicho, por los traumas que arrastran.

Esta última entrega me ha servido para reconciliarme con la “autora” después del desengañó que me llevé al conocer su identidad (Antonio Mercero, Jorge Díaz y Agustín Martínez), porque me ha devuelto las sensaciones que tuve al leer el primer libro.

¿Habéis leído alguno de los libros de Carmen Mola? ¿Os han gustado o preferís otro estilo?

Sinopsis:

La inspectora Elena Blanco atraviesa el depósito de la Grúa Municipal Mediodía II de Madrid hasta llegar a una vieja furgoneta que expele un olor putrefacto. Dentro está el cadáver de un hombre con un burdo costurón que asciende del pubis al abdomen. Los primeros resultados de la autopsia aclaran que a este toxicómano le arrancaron algunos órganos y en su lugar colocaron un feto. Los análisis de ADN revelan que se trata de su hijo biológico. A los pocos días, aparece en la zona portuaria de A Coruña el cuerpo de un asesor fiscal que ha sido asesinado con el mismo modus operandi. ¿Qué relación existe entre ambas víctimas? ¿Y dónde están las madres de los bebés? Se abre así la investigación del nuevo y perturbador caso de la Brigada de Análisis de Casos. Mientras la relación entre Elena y Zárate se hace cada vez más complicada, todos los indicios los acercarán a una misteriosa organización a la que nadie parece poder acercarse sin morir.

Reunió de Natasha Brown

Autor/a: Natasha Brown (Badalona, 1982)  

Editorial: L'Altra

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Anglès

Traducció: Maria-Arboç Terrades

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 120

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

No tenia clar si fer la ressenya d'aquest llibre o no fer-la (en tinc moltes de pendents), però al final m'he decidit perquè, tot i que no m'hagi entusiasmat, li vull donar un cert valor.

És una clara denúncia a la discriminació i el racisme a Europa. Ens explica les dificultats que té la protagonista, una noia, jove, negra i de classe treballadora, per introduir-se a la societat britànica i ens parla, també, del món laboral dirigit bàsicament per homes, de la competitivitat que existeix i que, vulguem o no, ens afecta; de xenofòbia i de racisme social.

La meva falta d'entusiasme al llegir-lo és per la manca de profunditat que he trobat al parlar de tots aquests temes. He tingut la sensació de llegir un recull de fets però sense un anàlisi per part de l'autora. Entenc que deixa via lliure perquè traguem les nostres conclusions, però en aquest cas, les meves ja les tinc clares i m'hauria agradat conèixer el seu punt de vista.

Em sap greu que la meva opinió no sigui positiva del tot perquè havia llegit que era un llibre imprescindible, però a mi no m'ho ha semblat.

Les persones que l'heu llegit, què en penseu?

ESPAÑOL:

No tenía claro si hacer la reseña de este libro o no hacerla (tengo muchas de pendientes), pero al final me he decidido porque, aunque no me ha entusiasmado, quiero darle un cierto valor.

Es una clara denuncia a la discriminación y el racismo en Europa. Nos explica las dificultades que tiene la protagonista, una chica joven, negra y de clase trabajadora, para introducirse en la sociedad británica, y nos habla también, del mundo laboral dirigido básicamente por hombres, de la competitividad que existe y que, queramos o no, nos afecta; de xenofobia y de racismo social.

Mi falta de entusiasmo al leerlo es por la falta de profundidad que he encontrado al tratar todos estos temas. He tenido la sensación de leer una recopilación de hechos pero sin un análisis por parte de la autora. Entiendo que deja vía libre para que saquemos nuestras conclusiones pero en este caso, las mías ya las tengo claras y me hubiera gustado conocer su punto de vista.

Me sabe mal que mi opinión no sea del todo positiva porque había leído que era un libro imprescindible, pero a mi no me lo ha parecido.

A las personas que lo habéis leído, qué os ha parecido?

Sinopsi:

Sigues amable encara que l’ambient et sigui hostil. Ves a la universitat, educa’t, fes una carrera professional profitosa. Compra’t un pis, compra obres d’art, compra alguna mena de felicitat. Però, sobretot, abaixa el cap. Estigues calladeta. I tira endavant.

La narradora d’aquesta història, una dona negra britànica i d’origen humil, ha aconseguit a còpia d’esforç i sacrificis que li ofereixin un alt càrrec en un banc d’inversions. La seva parella, un home blanc i ric, l’ha convidat a una festa a la casa de camp dels seus pares amb l’esperança que la reunió l’acabarà de fer acceptable per a la família. Però les peces no sempre encaixen, i justament ara, que sembla que ho té tot a l’abast, tot comença a ensorrar-se al seu voltant. 

Aquesta és una història sobre moltes altres històries —històries de raça i de classe, de seguretat i de llibertat, de vencedors i vençuts. Però és abans que res la història d’una dona que gosa agafar el control del seu propi destí, fins i tot posant la seva vida en joc. Reunió és una primera novel·la impressionant, sòlida i intel·ligent, escrita amb un estil torrencial poderosíssim i una precisió poc habitual. 

Butsènit d'Urgell, un thriller rural de Jordi Corbera

Autor/a: Jordi Corbera Bachs (Badalona, 1982)  

Editorial: Calambur Xandri

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Thriller

Número de pàgines: 482

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

La primera novel·la publicada de Jordi Corbera m'ha flipat. Sí, sí, així, tal qual. D'entrada per la proximitat dels llocs. Butsènit és un poble que està molt a prop de casa meva, per tant, conec tots els llocs on es desenvolupa la trama, i els que no, me'ls puc imaginar fàcilment perquè per feina volto bastant pel terme.

I després, perquè és una novel·la trepidant en la qual no paren de passar coses i hi ha molts girs argumentals. Està plena d'assassinats i la investigació que es du a terme no té res a desmerèixer.

Els personatges m'han atrapat, uns perquè m'han enamorat, altres perquè m'han fet odiar-los i un altre perquè m'ha trencat el cor, i m'ha fet explotar el cap.

Com us deia, la proximitat de les ubicacions ha fet que m'endinsi d'una manera total en la història, per mi, podríem dir que ha sigut una experiència immersiva 😉

Per posar-li alguna pega (de manera totalment gratuïta perquè no s'ho mereix), he trobat a faltar que alguna acció tingués lloc a la Sala Ubbe de Balaguer, local en el qual vaig passar moltes hores nocturnes (i alguna de diürna) de la meva joventut 😊

Com us podeu imaginar us recomano molt que llegiu el llibre, crec que no us defraudarà.

Fa pocs dies vaig entrar al bar de Butsènit i, a l'haver llegit la novel·la, ho vaig fer d'una altra manera (si llegiu o heu llegit la novel·la sabreu el perquè 😅). Us agrada llegir novel·les que es desenvolupen en llocs coneguts?

Aprofito per agrair-li al Jordi que m'hagi fet arribar el llibre, i l'encoratjo a seguir publicant el que té escrit 👏👏👏

ESPAÑOL:

La primera novela publicada de Jordi Corbella me ha flipado. Sí, sí, así, tal cual. De entrada por la proximidad de los sitios. Butsènit es un pueblo que está muy cerca de mi casa, por lo tanto, conozco todos los sitios donde se desarrolla la trama, y los que no, me los puedo imaginar fácilmente porque por trabajo me muevo bastante por sus rincones.

Y después porque es una novela trepidante en la que no paran de suceder cosas y hay muchos giros argumentales. Está llena de asesinatos y la investigación que se lleva a cabo vale mucho la pena.

Los personajes me han atrapado, unos porque me han enamorado, otros porque han hecho que los odiara y otro porque me ha roto el corazón y me ha hecho explotar la cabeza.

Como os decía, la proximidad de las ubicaciones ha hecho que me haya adentrado totalmente en la historia, para mí, podríamos decir que ha sido una experiencia inmersiva 😉

Para ponerle alguna pega (de manera totalmente gratuita porque no se la merece), he echado de menos que alguna acción se desarrollara en la sala Ubbe de Balaguer, local en el que pasé muchas horas nocturnas (y algunas diurnas) de mi juventud 😊

Como os podéis imaginar os recomiendo mucho que leáis el libro porque creo que no os defraudará.

Hace pocos días entré en el bar de Butsènit y, al haber leído la novela, lo hice de una manera diferente (si leéis o habéis leído el libro sabréis porqué 😅). Os gusta leer novelas que se desarrollan en lugares conocidos?

Aprovecho para agradecer a Jordi que me haya hecho llegar el ejemplar, y lo animo a seguir publicando lo que tiene escrito. 👏👏👏

Sinopsi:

Som el 1994. El Roger condueix rumb a Butsènit d'Urgell, un petit nucli de 300 habitants situat a la Noguera. Fuig del seu passat, només busca evadir-se i escriure envoltat de natura. Allà l'esperen el Joan i l'Eulàlia, un matrimoni que lluita pel somni de construir un allotjament rural. La promesa de tranquil·litat vola pels aires en pocs minuts, els que passen des que el Roger i el Joan es coneixen al bar del poble fins que presencien un assassinat a la vista de tothom. La mort del Jaume Porta, un dels dos germans més poderosos del poble, desencadenarà un caos que portarà al límit la vida de tots els protagonistes. Enmig d'una boira persistent, l'assassinat d'una adolescent aquella mateixa nit farà aflorar enveges i rancúnies cuinades a foc lent durant anys. La guàrdia civil es veurà desbordada, incapaç de controlar un vast territori on la violència seguirà estenent-se i on tothom té coses a amagar.

Una taca de sang de Rosana Andreu

Autor/a: Rosana Andreu  

Editorial: Llibres del Delicte

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la policíaca

Número de pàgines: 200

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Tothom mereix ser tractat amb respecte i és per això que cal educar els nens i les nenes en aquest sentit, i en aquesta novel·la això queda palès des del primer moment amb la tràgica mort de la Geannina en mans de la seva parella.

El llibre ens parla de la violència de gènere, dels prejudicis que tenim, i que hem d'evitar, envers els altres, sobretot, quan parlem dels seus orígens i donem per certs alguns tòpics que, sovint, són falsos.

L'autora crea una teranyina amb els diferents punts de vista de la gent del barri, entre els quals destaquen molts personatges femenins que reivindiquen, cadascun amb les seves casuístiques, la seva manera de veure i viure la sexualitat.

Com a resum cal apuntar que queda molt camí per recórrer en aquest tema i, com deia a l'inici, cal educar en el respecte.

Agraeixo a Llibres del Delicte la seva confiança i l'oportunitat que m'han donat de llegir aquesta novel·la que vaig devorar.

ESPAÑOL:

Todo el mundo merece ser tratado con respeto y por eso es necesario educar a los niños y las niñas en este sentido, y en esta novela queda claro desde el primer momento con la trágica muerte de Geannina a manos de su pareja.

El libro nos habla de la violencia de género, de los prejuicios que tenemos, y que debemos evitar, de los demás, sobre todo, cuando hablamos de sus orígenes y damos por ciertos algunos tópicos que muy a menudo son falsos.

La autora crea una tela de araña con los diferentes puntos de vista de la gente del barrio, entre los cuales destacan muchos personajes femeninos que reivindican, cada uno con sus casuísticas, su manera de ver y vivir la sexualidad.

Como resumen debo apuntar que queda mucho camino por recorrer en este tema y, como decía al principio, debemos educar en el respeto.

Agradezco a Llibres del Delicte su confianza y la oportunidad que me ha dado de leer esta novela que devoré.

Sinopsi:

La presència d’una taca de sang a la plaça és la prova del crim que hi va haver ahir. L’Albert va matar la Geannina. Avui, el comerç i la vida del barri es desperta a l’ombra d’un crim masclista. La història de la parella, víctima i botxí, destaparà pensaments ocults de tota la comunitat de veïns.

La mort de la Geannina ha trasbalsat la gent de la plaça: des de la fruiteria, el bar o la papereria fins a la biblioteca o l’estanc, els comentaris d’uns i altres reconstrueixen la realitat d’aquella parella amb una relació tan estranya.

Un noi assassina una noia al mig de la plaça davant d’un munt d’espectadors. Una altra mort fruit de la violència de gènere, però tothom creu saber com i per què aquella parella ha acabat així.

Ruth de Guillem Viladot

Autor/a: Guillem Viladot (Agramunt 1922 – Barcelona 1999)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2000

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 162

CATALÀ:

Enguany es commemora el centenari del naixement de l'artista agramuntí Guillem Viladot i la Biblioteca d'Artesa de Segre va dedicar-li una sessió del seu Club de Lectura. Van llegir Ruth, i aquest és el comentari que els vaig passar jo després de la meva lectura:

Aquest migdia he acabat de llegir Ruth de Guillem Viladot, i com que és l'últim llibre que heu llegit del Club de Lectura us deixo les meves impressions aquí.

M'ha semblat un llibre que transmet molt bé, i d'una manera fins i tot poètica, totes les confusions i inseguretats que sent la Ruth en aquest procés de canvi de sexe. He patit amb ella i he sentit també aquest garbuix d'emocions.

No sé quins poden ser els sentiments reals d'aquestes persones però a mi m'han semblat del tot realistes i creïbles. Les pors, els dubtes, el caos mental...

El fet que sigui una novel·la epistolar (encara que unidireccionalment) crec que ajuda a que sigui una lectura pausada i que permet anar paint tot allò que explica a cada carta.

M'ha agradat força i sobta que, amb els anys que fa que està escrita, sigui un tema plenament actual.

A vosaltres us va agradar?.

I aquestes són les resposates d'alguns membres del Club de Lectura:

"Penso que és un tema molt interessant. Conec persones que estan en aquesta situació i, realment, és molt dur pels afectats".

"Molt bon punt de vista Eva. Hi estic força d'acord! 🤗".

"A mi m'ha agradat força! I trobo que està mollt ben escrit. I el final preciós".

Si voleu conèixer una mica més a Guillem Viladot, podeu consultar la seva vida i l'obra aquí.

ESPAÑOL:

Este año se conmemora el centenario del nacimiento del artista de Agramunt Guillem Viladot, y la Biblioteca d'Artesa de Segre le dedicó una sesión de su Club de Lectura. Leyeron Ruth, y este es el comentario que les pasé yo después de mi lectura:

Este mediodía he acabado de leer Ruth de Guillem Viladot y como es el último libro que habéis leído del Club de Lectura os dejo mis impresiones aquí.

Me ha parecido un libro que transmite muy bien, y de una manera hasta poética, todas las confusiones e inseguridades que siente Ruth en este proceso de cambio de sexo. He sufrido con ella y he sentido también este lío de emociones.

No sé cuales pueden ser los sentimientos reales de estas personas pero a mi me ha parecido realistas y creíbles. Los miedos, las dudas, el caos mental...

El hecho que sea una novela epistolar (aunque sea de manera unidireccional) creo que ayuda a que sea una lectura pausada y que permite ir asumiendo todo lo que explica en cada carta.

Me ha gustado mucho y sorprende que, con los años que hace que está escrita, sea un tema actual.

¿A vosotr@s os gustó? 

Y estas son las respuestas de algunos de los miembros del Club:

"Pienso que es un tema muy interesante. Conozco personas que están en esta situación y, realmente, es muy duro para los afectados".

"Buen punto de vista, Eva. Estoy muy de acuerdo!

"A mi me ha gustado mucho! Me parece que está muy bien escrito. Y el final es precioso".

Si queréis conocer un poco más a Guillem Viladot, podéis consultar su vida y obra aquí.

Sinopsi:

Com es veuen les coses des del sexe de l’altra banda? Aquesta és la pregunta que dóna sentit a Ruth, la història d’un canvi de sexe explicada pel seu protagonista en un seguit de cartes. Lluny de la mirada censuradora o burleta dels que entenen la vida des de fora, aquesta novel·la epistolar ens mostra la intimitat sentimental i intel·lectual d’un home esdevingut dona, i d’un procés trasbalsador en què es barregen frustracions, incomprensions i canvis d’identitat.

Sense caure en la morbositat fàcil ni en exhibicions efectistes, Ruth és una indagació sobre la sensibilitat masculina i femenina, sobre la diversitat dels pensament i, al capdavall, sobre el desig.

Objetivo Codony de Mario Gómez Giménez

Autor/a: Mario Gómez Giménez (Barcelona, 1984)

Editorial: Autopublicat

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Espanyol

Gènere: Ciència ficció

Número de pàgines: 435

CATALÀ:

L'any 2019 vaig llegir la primera novel·la de l'autor i els anys següents vaig continuar llegint totes les que em va continuar enviant, parlo de la trilogia de gènere Z, "El único hombre vivo".

Aquest any, tot i continuar escrivint ciència ficció, en Mario ha canviat els zombies pels viatges en el temps, però manté l'acció constant en tota la història, i això m'agrada. En tots els casos, tan bon punt començo a llegir un dels llibres no puc parar fins acabar-lo.

Estem davant d'una investigació policial que, per les característiques que té, i que no puc explicar, és força complicada però està molt ben resolta amb un final, per mi, totalment inesperat. Hi ha diferents salts temporals que conformen la història fins fer-la encaixar..

En aquesta novel·la, l'autor commemora els Jocs Olímpics de Barcelona 92, l'any que compleixen 30 anys. Afegeix força informació relacionada amb les olimpiades que a mi se m'ha fet una mica massa extensa, però que no m'ha impedit gaudir de la novel·la.

Pel que fa als personatges són diversos els que hi apareixen i molt diferents entre ells, i he de dir que, per la seva actitut i pel llenguatge bèl·lic que s'utilitza m'ha costar empatitzar amb ells.

Si us agrada la ciència ficció i voleu passar una estona carregada d'acció us recomano el llibre. A mi, m'ha fet sortir de la meva zona de confort.

ESPAÑOL:

El año 2019 leí la primera novela del autor y en los siguientes años continué leyendo todas las que me mandaba, hablo de la trilogía de género Z, "El único hombre vivo".

Este año, aunque continua escribiendo ciencia ficción, Mario ha cambiado los zombis por los viajes en el tiempo, pero mantiene la acción constante durante toda la historia, y esto me gusta. En todos los casos, me han atrapado desde el principio.

Estamos delante de una investigación policial que, por las características que tiene, y que no puedo explicar, es muy complicada pero está muy bien resuelta con un final, para mi, totalmente inesperado. Hay diferentes saltos temporales que conforman la historia hasta hacerla encajar.

En esta novela, el autor conmemora los 30 años de los Juegos Olímpicos de Barcelona. Incluye mucha información relacionada con las olimpiadas que a mi se me ha parecido demasiado extensa, pero que no me ha impedido disfrutar de la novela.

En referencia a los personajes, son diversos los que aparecen y muy distintos entre ellos, y debo decir que, por su actitud y por el lenguaje bélico que utilizan me ha costado empatizar con ellos.

Si os gusta la ciencia ficción y queréis pasar un rato cargado de acción os recomiendo el libro. A mi me ha hecho salir de mi zona de confort.

Sinopsis:

En 1975 la Guardia Civil halla en las Ramblas de Barcelona el cuerpo sin vida de una extraña guerrillera de nombre Laia. No hay dudas de que es un homicidio pero llama la atención la radiación que hay en ella, su extraña armadura y que tiene los tímpanos del oído destrozados.

Finalmente el caso queda sin resolverse y sin más identificación de la víctima que su nombre. Pero el inspector Toni Ribó, ahora en los Mossos d’Esquadra, lo reabre cuando en 1985 otra persona aparece asesinada en el Parc de la Ciutadella. Esta vez es un veterano hombre desconocido que contiene la misma radiación, un tímpano destrozado y otra armadura similar.

A pesar de la ardua investigación, otra vez más, no es posible encontrar al homicida ni identificar el cadáver, pero es posible que sí pueda resolverse el caso en 1992, en plenas olimpiadas, cuando un nuevo cuerpo aparece sin vida en el Passeig de Gracia en las mismas condiciones que los anteriores. Por suerte, las cámaras de un banco cercano a la escena del crimen muestran la figura del asesino: una robusta y enigmática mujer armada con una gran daga y un lanzamisiles.

Pero el inspector Ribó no espera una investigación que le exigirá abrir su mente para poder entender la dimensión de un caso que no solo abarca tres décadas. ¿Podrá averiguar el terrible misterio que se oculta tras estos asesinatos?