dimecres, 28 de setembre de 2022

I la vida va d'això d'Ester Invernon

Autor/a: Ester Invernon Cirera 

Editorial: Autopublicat

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 242


CATALÀ:

L'estiu passat l'Ester em va donar l'oportunitat de conèixer la Marina i la seva família i endinsar-me en les seves relacions. Enguany m'ha tornat a animar a seguir la seva trajectòria i he pogut veure l'evolució d'algunes d'aquestes relacions.

La Marina és bona persona, això ja quedava clar a l'anterior novel·la, i en aquesta es torna a constatar. I això en ho explica l'Ester amb un llenguatge planer i molt accessible.

Esperaré amb ganes de veure què els depara el proper estiu, però aquest he tornat a estimar, patir i créixer amb aquesta família tan entranyable, situada entre Albons i Barcelona.

Com ja he dit altres vegades, m'agrada posar en valor autors autoeditats per l'esforç que això comporta i des d'aquí aprofito per animar a l'Ester a continuar, i també a les altres persones valentes que s'editen els seus propis llibres.

Us el recomano molt si us agraden els llibres amb olor d'estiu. Sopars a la fresca, trobades familiars, platja...

Gràcies Ester per la confiança!😘


ESPAÑOL:

El verano pasado Ester me dio la oportunidad de conocer a Marina y a su familia y adentrarme en sus relaciones. Este año me ha vuelto a animar a seguir su trayectoria y he podido ver la evolución de algunas de estas relaciones.

Marina es buena persona, esto ya quedaba claro en la anterior novela, y en esta se vuelve a constatar. Y esto nos lo explica Ester con un lenguaje próximo y muy accesible.

Esperaré con ganas de saber que nos depara el próximo verano, pero este he vuelto a querer, sufrir y crecer con esta familia tan entrañable, situada entre Albons y Barcelona.

Como ya he dicho otras veces, me gusta poner en valor autores autoeditados por el esfuerzo que ello conlleva y desde aquí aprovecho para animar a Ester a continuar, y también a otras personas valientes que  se editan sus propios libros.

Os lo recomiendo si os gustan los libros con olor de verano. Cenas al fresco, encuentros familiares, playa...

Gracias Ester por la confianza!😘


Sinopsis:

Torna a ser estiu i la casa de la Marina a Albons acull tota la família. Ella ha aconseguit refer la seva vida i és feliç gaudint de la companyia dels més estimats i acompanyant-los en els petits o no tan petits afers que els fan trontollar la vida.

La Marina rep una trucada que la torna a esfondrar. Alguna cosa de la vida d’en Pau, el seu marit mort, la ve a trobar. Va triar pair el seu secret en soledat i ara haurà de fer-hi front davant de tots. La Marina tornarà a barallar-se amb les seves pors i febleses i els seus fills hauran d’aprendre a conviure amb el record d’un pare ara desconegut.

I la vida va d’això torna a ser un deliciós passeig per l’Empordà, que convida el lector a assaborir-ne els plats, a perdre’s en els seus paisatges, les seves olors i remors. Parla de les relacions familiars, de l’amistat, de com triar l’amor i el perdó, i de com desafiar la por, malgrat l’arduïtat que ens pot arribar a suposar, ens apropa a la felicitat.

dimarts, 27 de setembre de 2022

Musclos per sopar de Brigit Vanderbeke

Autor/a: Brigit Vanderbeke (Dahme, Alemanya, 1956 - Southern France, França, 2021)

Editorial: Viena

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Alemany

Traducció: Marisa Presas

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 144

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Per mi sempre és un goig tornar als Petits Plaers, i aquest cop ho he fet amb una novel·la curta però intensa, d'una intensitat que va creixent al llarg del relat.

A través de la preparació dels musclos per sopar, l'autora, fa una crítica al sistema patriarcal i autoritari present a moltes llars. Mentre esperen l'arribada del cap de casa, la mare i els dos fills (fill i filla), repassen la seva vida durant la qual han estat sotmesos a la tirania del seu marit i pare. Comparteixen secrets de família que només s'atreveixen a verbalitzar en els moments que estan sols a casa.

Sobta adonar-se que hi ha gent que prefereix viure infeliç que no pas lluitar contra allò que l'encadena a aquest tipus de vida. Que cada membre pateix a la seva manera, però amb la mateixa intensitat, i que només quan posen aquest patiment en comú es senten forts per rebel·lar-se.

Un altre Patit Plaer que m'ha fet descobrir una autora desconeguda per mi i que m'ha fet gaudir de la lectura.

Què en penseu vosaltres d'aquesta col·lecció?


ESPAÑOL:

Para mi siempre es un acierto volver a los Pequeños Placeres, y esta vez lo he hecho con una novela corta pero intensa, de una intensidad que va creciendo a lo largo del relato.

A través de la preparación de los mejillones para la cena, la autora, hace una crítica del sistema patriarcal y autoritario presente en muchos hogares. Mientras esperan la llegada del cabeza de familia, la madre y los dos hijos (hijo e hija), repasan su vida durante la que han estado sometidos a la tiranía del marido y padre. Comparten secretos de familia que solo se atreven a verbalizar en los momentos que están solos en casa.

Sorprende darse cuenta que hay gente que prefiere vivir infeliz que luchar contra aquello que la encadena a este tipo de vida. Que cada miembro sufre a su manera, pero con la misma intensidad, y que solo cuando ponen en común este sufrimiento se sienten fuertes para rebelarse.

Otro Pequeño Placer que me ha hecho descubrir a una autora que desconocía hasta ahora y que me ha hecho disfrutar de la lectura.

¿Qué os parece a vosotr@s esta colección?



Sinopsi:

Un sopar que ho canviarà tot.

Un vespre, una modèlica família alemanya espera la tornada del pare, el cap de casa, que ve d’un viatge de negocis que ha de suposar un ascens laboral i social. Han preparat musclos per sopar, el seu plat preferit, tot i que a cap dels altres els agraden especialment. Però passen les hores i el pare no arriba... Mare, fill i filla comencen a parlar i a poc a poc es va gestant una revolta que posarà en qüestió el sistema patriarcal al qual es troben sotmesos.


dijous, 8 de setembre de 2022

Donetes de Louisa May Alcott

Autor/a: Louisa May Alcott (Germantown, Filadèlfia, 1832 – Boston, 1888)

Editorial: Viena

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Anglès

Traducció: Mar Vidal

Gènere: Ficció històrica

Número de pàgines: 440

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Quan era jove em vaig llegir vàries vegades la història de les germanes March i m'encantava😍. Gràcies a Viena Edicions i a la lectura conjunta amb altres membres de #elreductecatalà organitzada per la Laura @Ldelectures ara l'he pogut tornar a gaudir, i en català.

M'he retrobat amb la Meg, la Jo, la Beth i l’Amy i, tot i el pas del temps, la meva preferida continua sent la Jo (preferència que compartim amb la majoria de companyes de lectura). És la més transgressora, la que té el caràcter menys dúctil i la més idealista, és un tros de personatge que es menja a la resta de germanes.

En les lectures que havia fet de jove no m'havia cridat l'atenció però ara m'he adonat que la senyora March és una marassa. És una persona molt serena i que coneix a les seves filles a la perfecció i les tracta de manera diferent sabent el que necessita cada una.

Llegit amb la mentalitat actual pot semblar un llibre una mica retrògrad però la veritat és que per l'època en que va ser escrit no ho és gens. Les germanes tenen una educació molt lliberal, treballen fora de casa, tenen accés a la cultura i poden relacionar-se lliurement amb nois.

És un llibre ple de valors com ara l'esforç, la constància, l'agraïment, la tolerància, dona la sensació que es volia preparar a les noies de l'època per a ser bones persones, o bones dones, però en el meu cas no se m'ha fet desagradable aquest adoctrinament, m'he posat en el context de l'època i m'ha fet gràcia.

Havíeu llegit aquest llibre de joves? Us va agradar?


ESPAÑOL:

Cuando era joven leí varias veces la historia de las hermanas March y me encantaba 😍. Gracias a Viena Edicions y a la lectura conjunta con otras personas de #elreductecatalà que ha organizado Laura @Ldelectures ahora la he podido volver a disfrutar, y en catalán.

Me he reencontrado con Meg, Jo, Beth y Amy y, aunque ha pasado tiempo, mi preferida continua siendo Jo (preferencia que compartimos con la mayoría de compañeras de lectura).Es la más transgresora, la que tiene el carácter menos dúctil y la más idealista, es un pedazo de personaje que se come al resto de hermanas.

En las lecturas que había hecho de joven no me había llamado la atención pero ahora me he dado cuenta que la señora March es una madraza. Es una persona muy serena y que conoce perfectamente a sus hijas, y las trata de manera diferente sabiendo que es lo que necesita cada una.

Leído con la mentalidad actual puede parecer un libro un poco retrógrado pero la verdad es que por la época en que fue escrito no lo es. Las hermanas tienen una educación muy liberal, trabajan fuera de casa, tienen acceso a la cultura y pueden relacionarse libremente con chicos.

Es un libro lleno de valores como el esfuerzo, la constancia, el agradecimiento, la tolerancia. Da la sensación que se quería preparar a la chicas para ser buenas personas, o buenas mujeres, pero en mi caso no se me ha hecho desagradable este adoctrinamiento, me he puesto en el contexto de la época y me ha hecho gracia.

¿Leísteis el libro de jóvenes? ¿Os gustó?



Sinopsis:

Les germanes March –la Meg, la Jo, la Beth i l’Amy—viuen amb la seva mare a Massachusetts, en temps de la guerra civil nord-americana. La seva situació no és pas senzilla: la família, que temps enrere havia estat rica, ara ha de viure amb austeritat. Però això no és el que els preocupa més: sobretot, troben a faltar el pare, que ha hagut d’anar al front.

Tot i que no poden tenir un caràcter més diferent les unes de les altres, juntes passaran per situacions que posaran a prova el seu seny i la seva bondat, i també hauran de superar baralles i disgustos.

D’altra banda, l’arribada d’en Laurie, el net del seu veí, donarà noves alegries a les germanes.

dimecres, 7 de setembre de 2022

El camino del fuego de María Oruña

Autor/a: María Oruña (Vigo, 1976)

Editorial: Destino

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Espanyol

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 361


CATALÀ:

María Oruña ens retorna a les investigacions de la Valentina, i com m'agrada!

Aquest és el cinquè lliurament de la sèrie de "Puerto escondido" i he llegit tots els llibres que ha tret des de llavors. Cada novel·la és autoconclusiva encara que els personatges protagonistes es mantenen i evolucionen.

La història actual ens transporta a Escòcia enlloc de Cantàbria, que és on transcorren les anteriors novel·les de la sèrie, i ens permet conèixer una mica més aquest entorn i la família de l'Oliver.

Hi ha dues trames que conflueixen d'èpoques diferents, l'antiga amb més pes en la part romàntica, i per això suposo que no m'ha agradat tant. M'ha semblat un llibre més pausat que els anteriors, vull dir que no hi he trobat tanta acció, tot i que l'he gaudit igual. M'ha recordat a les obres d'Agatha Christie on hi ha uns sospitosos inicials entre els quals hi sol haver el culpable.

Com ja he comentat en altres ressenyes de l'autora, m'agrada molt com escriu i em fa la sensació que es documenta molt per crear les trames. Les seves novel·les ens donen molta informació i molt ben explicada, no es fan gens pesades.

Aquest estiu, he aprofitat uns dies que he estat a Galícia, per visitar el monestir de Santo Estevo que vaig conèixer al llegir el llibre "El bosque de los cuatro vientos" de la mateixa autora. Ara hauré d'animar-me a anar fins a Escòcia, no? 😅

ESPAÑOL:

María Oruña nos vuelve a llevar a las investigaciones de Valentina, y como me gusta!

Esta es la quinta entrega de la serie de "Puerto escondido" y he leído todos los libros que ha sacado desde entonces. Cada novela es autoconclusiva aunque los personajes protagonistas se mantienen y evolucionan.

La historia actual nos transporta a Escocia en lugar de Cantabria, que es donde transcurren las anteriores novelas de la serie, y nos permite conocer un poco más este entorno así como la familia de Oliver.

Hay dos tramas que confluyen de épocas diferentes, la antigua con mayor peso en la parte romántica, y por eso supongo que no me ha gustado tanto. Me ha parecido un libro más pausado que los anteriores, no he encontrado tanta acción, aunque lo he disfrutado igual. Me ha recordado a las obra de Agatha Christie donde existen unos sospechosos iniciales entre los cuales suele estar el culpable.

Como ya he comentado en otras reseñas de la autora, me gusta mucho como escribe y me da la sensación que se documenta mucho para crear las tramas. Sus novelas nos dan mucha información y muy bien explicada, no se hacen tediosas.

Este verano, aprovechando que estaba por Galicia, he visita el monasterio de Santo Estevo que conocí al leer el libro "El bosque de los cuatro vientos" de la misma autora. Ahora tendré que animarme a visitar Escocia, ¿no? 😅



Sinopsis:

La teniente Valentina Redondo y su compañero Oliver deciden tomarse unas vacaciones y viajan a Escocia para visitar a la familia de este. Su padre, Arthur Gordon, está empeñado en recuperar parte del patrimonio y de la historia de sus antepasados y ha adquirido el castillo de Huntly, en las Highlands, que había pertenecido a su familia hasta el siglo XVII. Durante la rehabilitación del edificio encuentra un diminuto despacho que llevaba oculto doscientos años y en él, documentos que revelan que las memorias de Lord Byron —supuestamente quemadas a comienzos del siglo XIX— pueden seguir intactas y hallarse entre esas paredes. Pronto correrá la voz del extraordinario hallazgo y tanto la prensa de todo el país como varias personas allegadas a la familia se acercarán a ellos para seguir el curioso acontecimiento. Sin embargo, la aparición de un hombre muerto en el castillo hará que Oliver y Valentina se sumerjan en una inesperada investigación que los llevará a adentrarse en la Escocia de épocas pasadas y que cambiará el destino de los Gordon e incluso la propia historia. 

Al tiempo, viajaremos a mediados del siglo XIX y descubriremos cómo Jules Berlioz —un modesto librero de las Highlands— y Mary MacLeod —una joven perteneciente a una familia escocesa acomodada— entrecruzan sus pasos en un camino literario y prohibido en el que el crimen lo salpicará todo de dudas y silencio hasta nuestros días. 


dijous, 25 d’agost de 2022

El último juego de J. D. Barker

Autor/a: J. D. Barker (Illinois, 1971)

Editorial: Destino

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Anglès

Traducció: Julio Hermoso Oliveras

Gènere: Thriller

Número de pàgines: 528

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Vaig descobrir l'autor amb la trilogia de "El cuarto mono" i vaig quedar-hi enganxada de seguida. No havia llegit res més d'ell però ara m'he decidit a llegir aquesta nova novel·la.

Aquest és un llibre dinàmic, amb molta acció des del primer moment i que es manté durant tota la lectura. Es tracta d'un joc macabra retransmès en directe per la ràdio, on treballa la protagonista.

No m'ha impactat tant com els anteriors però es pot gaudir de la lectura perquè és molt entretingut, està molt ben estructurat i els tempos estan ben marcats. Els personatges, sobretot el dolent, se m'ha quedat una mica curt, crec que es podia haver desenvolupat una mica més el seu caràcter, així com el del policia i el del marit de la protagonista.

Sense ser el mateix, ni de bon tros, m'ha recordat a "La jungla de cristal", sobretot el començament.

En definitiva, si voleu gaudir d'una estona d'entreteniment és un llibre que podeu llegir, ara, si busquen una cosa molt profunda o elaborada el podeu deixar passar.

Us agraden les novel·les amb molta acció?


ESPAÑOL:

Descubrí al autor con la trilogía de "El cuarto mono" y me quedé enganchada en seguida. No había leído nada más suyo pero ahora me he decidido a leer esta nueva novela.

Este es un libro dinámico, con mucha acción desde el primer momento y que se mantiene durante toda la lectura. Trata de un juego macabra retransmitido en directo por radio, donde trabaja la protagonista.

No me ha impactado tanto como los anteriores, pero se puede disfrutar de la lectura porque es entretenido, está bien estructurado y los tempos están bien marcados. Los personajes, sobre todo el malo, se me ha quedado un poco corto, creo que se podía haber desarrollado un poco más su carácter, así como el del policía y el del marido de la protagonista.

Sin ser lo mismo, ni de lejos, me ha recordado a "La jungla de cristal", sobre todo el principio.

En definitiva, si queréis disfrutar de un rato de entretenimiento es un libro que podéis leer, pero si buscáis algo profundo o elaborado lo podéis dejar pasar.

¿Os gustan las novelas con mucha acción?



Sinopsis:

La polémica presentadora de radio Jordan Briggs ha conseguido ser una de las voces más famosas del país, con un estilo de lo más personal: es incapaz de contenerse y dice siempre lo que piensa, por impopular que sea, a micro abierto frente a millones de oyentes.

Cuando uno de sus oyentes, Bernie, le propone empezar un juego en directo, Jordan lo ve cómo la mejor forma de empezar la mañana y acepta, sin darse cuenta de que, sin querer, va a abrir una puerta al pasado y el juego de Bernie se va a convertir en una trampa mortal que dejará muchas víctimas en su camino.

Está claro que Bernie quiere venganza, y Jordan comprenderá que toda acción tiene sus consecuencias… La policía tiene las horas contadas para conseguir atar cabos y anticiparse a este asesino que siempre va un paso por delante.


dimarts, 23 d’agost de 2022

Vides aturades de Bel Olid

Autor/a: Bel Olid i Báez (Mataró, 1977)

Editorial: Ara Llibres

Any de la primera edició: 2017

Llengua original: Català

Gènere: No ficció

Número de pàgines: 145

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Sempre dic que soc de riure i de plorar fàcil. No em costa gens ni una cosa ni l'altra i, com no podia ser d'una altra manera, amb aquest llibre m'he fet un fart de plorar.

Plorar de pena, per les vides truncades, pels somnis evaporats, pel patiment de les famílies i pels nens i nenes que han hagut de fer-se grans de cop.

Plorar de ràbia per la insolidaritat, per la falta d'empatia, pels pocs escrúpols d'alguns i pel girar el cap dels altres.

No hi ha dret.

Bel Olid recull el testimoni de persones sirianes refugiades al camp de Vassilikà, a Grècia. Com us podeu imaginar, són històries colpidores, explicades en primera persona i aconsegueixen tocar la fibra (cosa que és bona perquè se'n parli).

Ens expliquen que no estan al camp de manera voluntària i que necessiten la reacció de la Unió Europea per poder desencallar la seva situació. 

És un bon llibre per conèixer el dia a dia en un camp de refugiats i les diferents realitats de les persones que hi arriben, per això, us el recomano. També podeu veure la docusèrie "Vides aturades", que és un treball fet per l'entitat Casa Nostra Casa Vostra amb la productora Estudi Carmel i la participació de TV3.

Us agraden aquests tipus de lectures?


ESPAÑOL:

Siempre digo que soy de reír y de llorar de manera fácil. No me cuesta nada ni una cosa ni la otra y, como no podía ser de otra manera, con este libro me he hartado de llorar.

Llorar de pena, por las vidas rotas, por los sueños evaporados, por el sufrimiento de las familias y por los niños y niñas que han tenido que crecer de golpe.

Llorar de rabia por la insolidaridad, por la falta de empatía, por los pocos escrúpulos de algunos y por girar la cara de otros.

No hay derecho.

Bel Olid recoge el testimonio de personas sirias refugiadas en el campo de Vassilikà, en Grecia. Como podéis imaginar, son historias impactantes, explicadas en primera persona y consiguen tocar la fibra (y es bueno para que se hable de ello).

Nos explican que no están en el campo de manera voluntaria y que necesitan la reacción de la Unión Europea para poder desencallar su situación.

Es un buen libro para conocer el día a día en un campo de refugiados y de las diferentes realidades de las personas que llegan, por eso, os lo recomiendo. También podéis ver la docuserie "Vides aturades", que es un trabajo hecho por la entidad Casa Nostra Casa Vostra con la productora Estudi Carmel y la participación de TV3.

¿Os gustan este tipo de lecturas?


Sinopsi:

La crisi dels refugiats en primera persona, per obrir els ulls a la nostra Europa. En un any s’han ofegat 5.000 persones al Mediterrani quan intentaven arribar a Europa. Però com és la vida dels que hi arriben? Bel Olid exposa sense embuts el compendi de vergonyes i humiliacions col·lectives que han de patir centenars de milers de persones que fugen de la guerra i la misèria als seus països d’origen. Busquen refugi en una Europa que els barra el pas sistemàticament i els condemna a una mort atroç al mar o a una vida infrahumana en camps de refugiats inhòspits.

Testimonis en primera persona i fotografies de Gerard Masagué per acostar-nos al dia a dia d’aquesta tragèdia que té noms i cognoms, amb històries personals molt semblants a les nostres que mereixen ser escoltades. El llibre aporta també informacions i dades contrastades d’una de les crisis humanitàries més importants de la història. Ens acosta a una realitat estremidora i ens obliga a prendre-hi partit: si no fem res, ens convertirem en còmplices.

dimecres, 27 de juliol de 2022

L'últim agost a Barcelona d'Anna Gurguí

Autor/a: Anna Gurguí (Barcelona, 1987)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 208

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Estem davant d'una novel·la molt emotiva. Una novel·la que ens parla de diferents tipus de dol.

Per què dic que parla de diferents tipus de dol? Doncs per què la Gala ha de refer-se d'un avortament patit fa un any, el mateix estiu que s'assabenta que una exparella seva, que la va marcar molt, s'està morint i que reflexiona sobre la seva relació actual. Pèrdua d'un fill, pèrdua d'una amistat i pèrdua d'una parella.

Totes aquestes pèrdues, que poden donar peu a un llibre molt tràgic, l'Anna Gurguí ens les explica de manera directa i àgil, sense dramatitzar. Està clar que és un llibre trist, però no s'hi recrea en aquesta tristor.

És un llibre que et recorda que, de tant en tant, cal aturar-se per poder continuar però que si no estàs en un bon moment potser és millor no llegir-lo, però si t'agafa bé i el llegeixes, el gaudiràs força.

Gràcies @anna.gurgui per donar-me l'oportunitat de llegir-lo.


ESPAÑOL:

Estamos delante de una novela muy emotiva. Una novela que nos habla de diferentes tipos de duelo.

¿Por qué digo que habla de diferentes tipos de duelo? Pues porqué Gala debe recuperarse de un aborto que sufrió hace un año, el mismo verano que se entera que una expareja, que la marcó mucho, se está muriendo y que reflexiona sobre su relación actual. Pérdida de un hijo, pérdida de una amistad y pérdida de una pareja.

Todas estas pérdidas, que pueden dar lugar a un libro muy trágico, Anna Gurguí nos las explica de manera directa y ágil, sin dramatizar. Queda claro que es un libro triste, pero no se recrea en la tristeza.

El libro nos recuerda que, de vez en cuando, debemos pararnos para continuar, pero si no estás en un buen momento es mejor no leerlo, pero si te coge bien y lo lees, lo disfrutarás.

Gracias @anna.gurgui por darme la oportunidad de leerlo.




Sinopsi:

Fa un any que la Gala va tenir un avortament al quart mes d’embaràs i la seva relació amb el Joan, el seu marit, ja no és la mateixa; alguna cosa es va trencar i durant aquest temps no han estat capaços de recuperar-la. Un dia abans de marxar junts per les vacances d’estiu, la Gala rep una trucada de l’Hug, la seva exparella, després de deu anys sense saber-ne res: té un càncer i li queden pocs mesos de vida. Aquesta trucada canviarà els plans de la Gala i farà que es replantegi la vida per complet. Durant aquesta agost a Barcelona, la Gala es retrobarà amb un passat que no va resoldre i s’enfrontarà als dols del passat i del present.

dimarts, 26 de juliol de 2022

Per què ser feliç quan podries ser normal? de Jeanette Winterson

Autor/a: Jeanette Winterson (Manchester, 1959)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Dolors Udina

Gènere: Novel·la biogràfica

Número de pàgines: 264

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Jeanette Winterson ens parla de la seva experiència vital i des d'un punt de vista molt íntim ens explica les seves vivències des de la infància fins a l'edat adulta.

És com si en aquest llibre l'autora es despullés i ens parlés de com la feien sentir els moments més rellevants de la seva vida. Des de la duresa de la seva infància i adolescència fins a l'edat adulta sempre s'ha sentit poc o gens estimada i, per això mateix, a ella li ha costat estimar.

El seu refugi va ser sempre la literatura i li va permetre sobreviure en un entorn familiar gens favorable. Conviure amb uns pares adoptius com els seus no va ser fàcil. La mare, una fanàtica religiosa, va ser la que li va fer la pregunta que dona títol al llibre quan la Jeanette li va confessar la seva condició sexual, i el seu pare va ser un personatge gairebé desaparegut.

Hi ha una cosa que m'ha sobtat de la part final de llibre però que prefereixo no comentar aquí per no donar-vos cap pista. Si voleu, escriviu-me un missatge i ho comentem 😏

No sé si recomanar el llibre o no fer-ho perquè, tot i que m'ha semblat una vida interessant, la manera com està escrit m'ha desconcertat una mica. Hi ha bones dosis d'humor però està escrit d'una manera molt anàrquica.

Si a vosaltres us fessin la mateixa pregunta que a l'autora quina resposta donaríeu? Jo, clarament, preferiria ser feliç perquè, què és allò normal? 😓


ESPAÑOL:

Jeanette Winterson nos habla de su experiencia vital y desde un punto de vista muy íntimo nos explica sus vivencias desde la infancia hasta la edad adulta.

Es como si con este libro la autora de desnudara y nos hablara de cómo se sentía en los momentos más relevantes de su vida. Desde la dureza de la infancia y adolescencia hasta la edad adulta siempre se ha sentido poco o nada querida y, por este motivo, a ella le ha costado querer.

Su refugio fue siempre la literatura y le permitió sobrevivir en un entorno familiar muy desfavorable. Convivir con unos padres adoptivos como los suyos no fue fácil. La madre, una fanática religiosa, fue quién le hizo la pregunta que da título al libro cuando Jeanette de confesó su condición sexual, y su padre fue un personaje casi desaparecido.

Hay una cosa que me ha sorprendido de la parte final del libro pero que prefiero no comentar aquí para no dar ninguna pista. Si queréis, escribidme un mensaje y lo comentamos 😏

No sé si recomendar el libro o no hacerlo porque, aunque me ha parecido una vida interesante, la manera como está escrito me ha desconcertado un poco. Hay buenas dosis de humor pero está escrito de manera muy anárquica.

Si a vosotr@s os hicieran la misma pregunta, ¿cuál sería vuestra respuesta? Yo, claramente, prefiero ser feliz porque, ¿qué es lo normal?😓




Sinopsi:

Quan la jove Jeanette Winterson va confessar a la seva mare adoptiva que s’havia enamorat d’una noia va rebre una resposta que la marcaria per sempre més: «Per què ser feliç quan podries ser normal?». Aquesta és la història d’una dona que no es rendeix. La història d’un esperit lliure que es va refugiar en els llibres i en la recerca de l’afecte per sobreviure en un món que no acceptava la seva manera de viure.

Llibre de memòries, autobiografia, oda al poder guaridor de la literatura, Per què ser feliç quan pots ser normal? és un text colpidor sobre una infantesa escanyada per una mare autoritària i cruel. Una obra impregnada d’un humor ferotge que ens permet acompanyar l’autora en la seva cerca incansable de la felicitat. Reflexiva i generosa, Jeanette Winterson exposa les seves vivències i reivindica l’amor com la millor llar on viure.


dimecres, 13 de juliol de 2022

Fusta d'eucaliptus cremada d'Ennatu Domingo

Autor/a: Ennatu Domingo (Etiòpia, 1996)

Editorial: Navona

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la biogràfica

Número de pàgines: 168

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Aquest és un dels llibres que volia comprar per Sant Jordi i la pluja no m'ho va permetre. Havia sentit que parlava de l'origen i la identitat i aquests temes són del meu interès.

L'Ennatu és una escriptora catalana nascuda a Etiòpia i ens explica la seva experiència vital a l'hora de construir-se una identitat. La seva obra és molt pedagògica i, com he dit, ens parla d'identitats, així, en plural, i de la necessitat de mantenir-les les dues.

La lectura també ens ajuda a entendre Etiòpia, que és un país amb moltes contradiccions, sobretot, el contrast entre la població, on conviu una classe mitjana en desenvolupament amb una classe baixa que ha de lluitar molt per sobreviure.

Dins aquesta lluita destaca el sobreesforç que han de fer les dones i les nenes dels entorns rurals que han de patir la violència i que no poden accedir a l'educació.

És un llibre que sacseja consciències i que vol trencar estereotips sobre el racisme i les desigualtats que hi ha al món i, només per això, ja val la pena llegir-lo. A banda, el fet que estigui explicat per una persona que ha viscut aquestes experiències el fa molt més valuós.

Si us criden l'atenció aquests temes és un llibre que no us decebrà.


"La fusta d'eucaliptus és la principal font d'energia a Etiòpia, per això es diu així, el llibre”

Ennatu Domingo


ESPAÑOL:

Este es uno de los libros que quería comprar el día de Sant Jordi y la lluvia no me lo permitió. Había oído que hablaba de origen e identidad y estos son temas que me interesan.

Ennatu es una escritora catalana nacida en Etiopía y nos explica su experiencia vital a la hora de construirse una identidad. Su obra es muy pedagógica y, como he dicho, nos habla de identidades, así, en plural, y de la necesidad de mantenerlas las dos.

La lectura también nos ayuda a entender Etiopía, que es un país con muchas contradicciones, sobre todo, el contraste entre la población, donde convive una clase media en desarrollo con una clase baja que tiene que luchar mucho para sobrevivir.

Dentro de esta lucha destaca el sobreesfuerzo que deben hacer las mujeres y niñas de las zonas rurales que sufren la violencia y que no pueden acceder a la educación.

Es un libro que remueve conciencias y que quiere romper estereotipos sobre el racismo y las desigualdades que hay en el mundo y, sólo per esto, ya vale la pena leerlo. Por otro lado, el hecho que sea explicado por una persona que ha vivido estas experiencias lo hace más valioso.

Si os llaman la atención estos temas es un libro que no os decepcionará.




Sinopsi:

Fusta d'eucaliptus cremada ens capbussa en les vivències inoblidables d'una nena de set anys a l'Etiòpia rural de principis dels anys 2000 abans de ser adoptada per una família catalana. Ja d'adulta, se segueix preguntant el perquè de les condicions de vida de la població etíop rural de la qual ella va formar part de petita —especialment les de les dones—, a la vegada que analitza com es viu amb més d'una identitat i què significa perdre i recuperar la llengua de la infància. La riquesa del testimoni de l'autora pot ajudar a deconstruir les visions paternalistes i eurocentristes que encara imperen arreu, acostant el lector al nomadisme de l'autora i fent-lo viatjar amb ella a través dels diferents nivells de narració intercalats. Fusta d'eucaliptus cremada és un d'aquells textos que es llegeixen d'una glopada; necessari i imprescindible per entendre el nostre món.


dimarts, 12 de juliol de 2022

El llarg silenci dels botxins d'Alfons Cama

Autor/a: Alfons Cama i Saballs (Calonge, 1952)

Editorial: Trípode

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la històrica

Número de pàgines: 360

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Hi ha fets que no s’han d’oblidar, de fet, cal anar-los recordant de tant en tant per evitar que es repeteixin, i això és el que fa l’Alfons en aquesta novel·la.

Entrellaçant tres històries familiars rememora la guerra civil espanyola i la fugida dels vençuts, i també l’ocupació de França per part dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Parla de les aberracions comeses pel nazisme, dels camps de refugiats, de secrets familiars i de ganes de voler saber. Uns fets tristos i cruents que van fer patir a moltes famílies i que, d’una manera o altra, van quedar marcades.

Sovint costa trencar el silenci imposat i la Sílvia Tibau fa un esforç per poder aclarir coses del passat que no només impliquen a la seva família. Cama ens mostra com, en determinats casos, es va voler deixar en l’oblit una part de la història i la importància de recordar-la perquè, com ja he dit, no es torni a repetir.

Tot això ho explica d’una manera molt amena i didàctica, que qualsevol persona que llegeixi la novel·la la pot gaudir.

I vosaltres, creieu que en aquests casos és millor oblidar o recordar?

Vull donar les gràcies a @leslecturesdelaBernat per parlar-me del llibre i deixar-me'l 😘


ESPAÑOL:

Hay hechos que no deben olvidarse, de hecho, es necesario ir recordándolos de vez en cuando para evitar que se repitan, y esto es lo que hace Alfons en esta novela.

Entrelazando tres historias familiares rememora la guerra civil española y la retirada de los vencidos, así como la ocupación de Francia por parte de los alemanes durante la Segunda Guerra Mundial. Habla de las aberraciones cometidas por el nazismo, de los campos de refugiados, de secretos familiares y de ganas de querer saber. Unos hechos tristes y crueles que hicieron sufrir a muchas familias y que, de una forma u otra, quedaron marcadas.

Es difícil romper el silencio impuesto y Sílvia Tibau hace un esfuerzo para poder aclarar cosas del pasado que no sólo implican a su familia. Cama nos muestra cómo, en determinados casos, se quiso dejar en el olvido una parte de la historia y la importancia de recordarla porqué, como ya he comentado antes, no se repita.

Todo ello lo explica de una manera muy amena y didáctica, que cualquier persona que lea la novela puede disfrutarla.

Y vosotr@s, ¿creéis que en estos casos es mejor olvidar o recordar?




Sinopsi:

Quan la Sílvia Tibau camina pel Mercat de les Puces de París no s’imagina fins on la portarà una descoberta inesperada. Ni l’Albert Novák —el seu company de maduresa— sospita de l’actuació del seu avi, scharführer de l’exèrcit alemany a la França ocupada. Rastres de la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial en un entramat de silencis per aflorar. La retirada dels vençuts cap a la nació veïna o la foscor de la França col·laboracionista són aspectes que embolcallen les peripècies personals d’aquest relat; històries d’amistat, d’amors i desamors, de patiment, de temors, de descoberta… Històries familiars silenciades, que ens atrapen, i a on l’Alfons Cama se’ns mostra millor que mai com un magnífic novel·lista.


dijous, 7 de juliol de 2022

El color dels coloms de Rubèn Intente

Autor/a: Rubèn Intente (Castellar del Vallès, 1971)

Editorial: Llibres del Delicte

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la policíaca

Número de pàgines: 268

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

L'últim Delicte que he llegit és una novel·la policíaca ambientada a Terrassa.

La lectura m'ha semblat una exposició de fets i ambients, i una presentació de personatges que, a priori, no encaixen de cap manera. Només al final aconseguim treure l'entrellat de tot. Barreja l'assassinat d'un artista, amb el procés català i l'aparició d'una sèrie de coloms morts. Potser per aquest batibull m'ha costat fer-me-la meva.

Els personatges no són els típics de la novel·la negra, i de tots ells m'agradaria destacar a la iaia Angeleta, és la millor, la que m'ha fet riure.

Des del meu punt de vista, és una lectura especial, àgil i fàcil de llegir, però de digestió complicada.

Algú de vosaltres l'ha llegit? Quin és el personatge que destacaríeu?

Vull agrair la confiança de l'editorial i l'enviament de l'exemplar.


ESPAÑOL:

El último Delicte que he leído es una novela policíaca ambientada en Terrassa.

La lectura me ha parecido una exposición de hechos y ambientes, y una presentación de personajes que, a priori, no encajan de ninguna manera. Sólo al final conseguimos recomponer el puzle y entenderlo todo. Mezcla el asesinato de un artista, con el proceso catalán y la aparición de una serie de palomas muertas. Quizás sea esta mezcla, caótica para mí, la que ha hecho que me haya costado hacerme mía la historia.

Los personajes no son los típicos de la novela negra, y de todos ellos me quedo con la yaya Angeleta, es la mejor, la que me ha hecho reír.

Desde mi punto de vista, es una lectura especial, ágil y fácil de leer, pero de digestión complicada.

¿Alguien por aquí lo ha leído? ¿Cuál es el personaje que destacaríais?




Sinopsi:

La mort del conegut artista local Llorenç Balaguer és tota una incògnita per als Mossos d’Esquadra. L’aparició, alhora, de grups de coloms sacrificats en forma de ritus estranys per alguns parcs de la ciutat desconcerta encara més la policia i busquen una relació entre els dos fets.

El sotsinspector Campos i la sergent Suñol són els encarregats d’una investigació torbadora en què els diferents elements són complicats de relacionar. Un trencaclosques que a mesura que avança es torna més surrealista. Però, alerta, no tot el que sembla tenir una connexió la té i a vegades les cabòries de la ment juguen males passades.

Què tenen a veure el cadàver d’un artista mort en estranyes circumstàncies, un grapat de coloms decapitats i el context polític convuls del Procés català?


Un cert somriure de Françoise Sagan

Autor/a: Françoise Quoirez (Lot, 1935 – Honfleur, 2004)

Editorial: Viena

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Francès

Traducció: Josep Maria Pinto

Gènere: Ficció clàssica

Número de pàgines: 184

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Ja tenia ganes de tornar als Petits Plaers i ho he fet de la mà de Françoise Sagan i aquesta història d'amor efímer.

Escrita l'any 1958, no és una novel·la tràgica, però sí que té un punt dramàtic. Em continua meravellant com amb la seva joventut (23 any quan va escriure aquesta novel·la) Sagan, pogués tenir les idees tan clares.

Amb una mirada oberta i un llenguatge modern per l'època, sap transmetre perfectament les sensacions de la protagonista, aquest còctel d'emocions d'una jove burgesa rebel, d'una manera molt natural.

Amb aquesta història d'amor fugisser, Sagan ens fa un retrat de la societat burgesa parisenca dels anys 50. Els personatges són elegants i tenen aquest punt frívol que els caracteritza.

L'autora va ser una dona que va revolucionar la literatura francesa, per la seva mirada oberta i sense complexos, i per escriure sobre temes que en aquella època les dones no solien parlar.

Dels tres llibres que he llegit de Sagan, aquest és el que m'ha agradat més, i a tu?


ESPAÑOL:

Ya tenía ganas de volver a los Petits Plaers (Pequeños Placeres en castellano) y lo he hecho de la mano de Françoise Sagan y esta historia de amor efímero.

Escrita el año 1958, no es una novela trágica, pero sí que tiene un punto dramático. Me continúa maravillando como con su juventud (23 años cuando escribió esta novela) Sagan, pudiera tener las ideas tan claras.

Con una mirada abierta y un lenguaje moderno para la época, sabe transmitir perfectamente las sensaciones de la protagonista, este cóctel de emociones de una joven burguesa parisina de los años 50. Los personajes son elegantes y tienen ese punto frívolo que los caracteriza.

La autora fue una mujer que revolucionó la literatura francesa, por su mirada abierta y sin complejos, y por escribir sobre temas que en aquella época las mujeres no solían hablar.

De los tres libros que he leído de Sagan, este es el que me ha gustado más, ¿y a ti?




Sinopsi:

Un relat que explora una de les emocions més impredictibles: l’amor no correspost

La Dominique estudia dret a París i s’esforça per no morir-se d’avorriment. A la universitat coneix en Bertrand i comencen a sortir. Ell és un bon noi, sembla que s’entenen bé i fins i tot podria dir-se que s’estimen. Un dia entren a un cafè i es troben amb l’oncle d’en Bertrand, en Luc, un seductor que voreja la quarantena i que, tot i ser casat, té una merescuda fama de frívol i inconstant. De mica en mica, en Luc i la Dominique comencen a coincidir, conscients que l’atracció mútua que senten és cada cop més intensa, i també que la relació serà tan efímera com dolorosa. Però com resistir-s’hi?


dijous, 30 de juny de 2022

La lleona blanca de Henning Mankell

Autor/a: Henning Mankell (Estocolm, 1948 – Göteborg, 2015)

Editorial: Tusquets

Any de la primera edició: 2003

Llengua original: Suec

Traducció: Carolina Moreno Tena

Gènere: Novel·la policíaca

Número de pàgines: 488

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Aquest és el tercer lliurament de la sèrie del detectiu Kurt Wallander. Un detectiu tranquil i humà que es converteix en entranyable.

En aquest cas Mankell ens fa anar des de Suècia a Sud-àfrica on ens endinsarem en un complot per assassinar al president De Klerck i coneixerem de primera mà, i molt ben explicat, el racisme present en aquell país i la seva complexitat política i social en una època en la que es comencen a intuir canvis importants.

M'ha agradat força, i l'he trobat molt interessant perquè sí, conec la història de Nelson Mandela, però mai havia aprofundit en el seu país i, pel que sembla, és un país ple de contrasts i, sovint, antagònics.

Igual que la novel·la anterior, Los perros de Riga, l'autor, amb les seves descripcions de fets i situacions, ens permet fer una comparació entre la societat sueca i, en aquest cas, la sud-africana.

Amb aquesta ressenya m'adhereixo al #junynòrdic impulsat per @elsbookhunters a Intagram i torno a agrair a la @g_claverol que em descobrís l'autor.

¿Llegiu literatura nòrdica gaire sovint?


ESPAÑOL:

Esta es la tercera entrega de la serie del detective Kurt Wallander. Un detective tranquilo y humano que se convierte en entrañable.

En este caso Mankell nos lleva desde Suecia hasta Sudáfrica donde nos adentramos en un complot para asesinar al presidente De Klerck y conoceremos de primera mano y muy bien explicado, el racismo presente en ese país y su complejidad política y social en una época en la que se empiezan a intuir cambios importantes.

Me ha gustado mucho porque me ha parecido interesante, ya que conocía la historia de Nelson Mandela, pero nunca había profundizado en su país y, por lo que parece, está lleno de contrastes y, a menudo, antagónicos.

Igual que en la novela anterior, Los perros de Riga, el autor, con sus descripciones de hechos y situaciones, nos permite hacer una comparación entre la sociedad sueca y, en este caso, la sudafricana.

Con esta reseña me uno al #junynòrdic impulsado por @elsbookhunters en Instagram y vuelvo a agradecer a @g_claverol que me descubriera al autor.

¿Soléis leer literatura nórdica?




Sinopsis:

Una tarda de primavera de 1992, la jove agent immobiliària Louise Akerblom és assassinada a sang freda en una solitària granja d’Escània, Suècia. Mentrestant, en la llunyana Sud-àfrica, Jan Kleyn, cap visible d’una organització d’extrema dreta, lidera un atemptat contra un important dirigent del país per tal d’evitar que guanyi la nova política antiapartheid. Per això, Kleyn contractarà els serveis d’un assassí a sou que valorà fins a Ystad, on l’esperarà un antic agent del KGB per entrenar-lo.

Tots aquests esdeveniments se succeiran sota la jurisdicció de l’inspector Kurt Wallander, que haurà d’intentar fer encaixar les peces d’aquest estrany trencaclosques format per un assassinat sense mòbil, un dit negre escapçat, una banda de delinqüents russos d’Estocolm i una granja que algú fa volar pels aires. Tot plegat, massa complex per a un Wallander cansat i amb massa problemes personals, que al final aconseguirà que recaigui sobre ell un ordre de recerca i captura.


dimecres, 29 de juny de 2022

Mi año de descanso y relajación d'Otessa Moshfegh

Autor/a: Otessa Moshfegh (Boston, 1991)

Editorial: Alfaguara

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Anglès

Traducció: Inmaculada Concepción Pérez Parra

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 256

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Vaig descobrir aquest llibre durant la Setmana del Llibre en Català quan la Rosa Rey, d'Angle Editorial, en va parlar molt entusiastament en una taula rodona. Em vaig apuntar el títol i l'autora perquè em va cridar molt l'atenció.

Ara fa poc, vaig veure que l'Elena el llegia i li vaig dir que jo en tenia moltes ganes, que n'havia sentit parlar molt bé, i quan el va acabar me'l va passar. Gràcies!

He llegit la versió d'Alfaguara, en espanyol, tot i que, com us he dit, el vaig descobrir gràcies a Angle Editorial que l'ha publicat en català.

Què us puc dir d'aquest llibre a banda que el llegiu amb la ment oberta? És una novel·la existencial, molt pertorbadora. Ens parla del procés de retrobament amb una mateix i de la supervivència, d'una manera molt particular, a una depressió. La protagonista, a base d'un consum excessiu de medicació (còctel de somnífers i relaxants), decideix dormir durant un any per allunyar-se dels seus traumes i ressorgir a l'estil au fènix.

Em va sobtar, d'entrada, que una noia jove, sense penúries econòmiques, pogués arribar a aquest punt, però t'adones que és conseqüència de l'apatia, viu la seva vida com una transició sense contingut intrínsec, i és molt trist.

Tot això explicat d'una manera totalment sarcàstica i amb uns personatges incòmodes, estrambòtics, fa que, al meu entendre, sigui un molt bon llibre. Fins i tot m'ha agradat la part, quan la protagonista no pot dormir, que m'ha produït molta angoixa. He de dir, però, que al començament i fins ben endavant sembla que sigui un vademècum 😉

Com podeu suposar, és un llibre que us recomanaria, però tinc clar que no és apte per tothom. Si us sembla que us pot encaixar, llegiu-lo perquè el gaudireu!

Seríeu capaços de desconnectar-vos de tot i de tothom durant un any? Jo, ja us dic que no!


ESPAÑOL:

Descubrí este libro durante la Setmana del Llibre en Català cuando Rosa Rey, de Angle Editorial, habló con mucho entusiasmo sobre él en una mesa redonda. Me apunté el título y la autora porque me llamó mucho la atención.

Hace poco, vi que Elena lo estaba leyendo y le dije que yo le tenía muchas ganas, que había oído maravillas del libro, y cuando ella se lo acabó me lo pasó. ¡Gracias!

He leído la versión de Alfaguara, en español, aunque, como os he dicho, lo descubrí gracias a Angle Editorial que lo ha publicado en catalán.

¿Qué puedo contaros del libro además de que os lo leáis con la mente abierta? Es una novela existencial, muy perturbadora. Nos habla del proceso de reencuentro con un@ mism@  y de la supervivencia, de una manera muy particular, a una depresión. La protagonista, a base de un consumo excesivo de medicación (cóctel de somníferos y relajantes), decide dormir durante un año para alejar-se de sus traumas i resurgir al estilo ave fénix.

De entrada, me sorprendió que una chica joven, sin problemas económicos, pueda llegar a este punto, pero te das cuenta de que es consecuencia de la apatía, vive su vida como una transición sin contenido intrínseco, y es muy triste.

Todo ello contado de una manera totalmente sarcástica y con unos personajes incómodos, estrambóticos, hace que, a mi parecer, sea un buen libro. Hasta me ha gustado la parte en que la protagonista no puede dormir, que me ha producido mucha angustia. Debo decir, para ser totalmente sincera, que el inicio y una buena parte del libro, parece que estés leyendo el vademécum 😉

Como podéis suponer, es un libro que os recomendaría, pero tengo claro que no es apto para todo el mundo. ¡Si creéis que os puede encajar, leedlo porque lo vais a disfrutar!

¿Seríais capaces de desconectaros de todo y de todo el mundo durante un año? Yo, ¡os aseguro que no!



Sinopsis:

En Mi año de descanso y relajación, Ottessa Moshfegh hace de Manhattan el epicentro de una civilización, la del año 2000, dominada por la apatía. Como una oscura bella durmiente, la narradora de esta novela decide encerrarse durante un año en su piso de una de las zonas más exclusivas de Nueva York, asistida por una herencia ingente y por una gran cantidad de fármacos, para dedicarse a dormir y ver películas de Whoopi Goldberg y Harrison Ford. El inicio de un siglo supuestamente trepidante encuentra a nuestra protagonista durmiendo en el sofá con la tele encendida. Con mucho cinismo, series, películas comerciales y narcóticos, y a costa de cortar todo vínculo humano, cualquiera puede sobrellevar esta vida. Ahora bien, ¿lo que queremos es sobrellevarla?


dimarts, 28 de juny de 2022

Joc de màscares de Jaume Arasa

Autor/a: Jaume Arasa i Aguirre (Tortosa, 1991)

Editorial: Stonberg

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 318


CATALÀ:

Aquesta novel·la, on es barreja de moda, corrupció i, evidentment, crims, és obra d'un autor novell, el Jaume Arasa, a qui li vull agrair l'enviament de l'exemplar.

Tan aviat com vaig llegir el resum del llibre em van entrar unes ganes boges de començar-lo perquè sabia que m'agradaria. Bones ubicacions, assassinats, drogues, corrupció i una dona com a protagonista tenia molts números de que m'enganxés, i així va ser.

Cal destacar que en la novel·la negra no es parla massa de les orientacions sexuals dels personatges però en aquesta, l'autor aprofita per donar visibilitat a la LGTBIfòbia. També ha escollit una protagonista femenina com a contrapunt a la masculinitat del gènere.

Si que és cert que, tot i que l'estructura i l'organització de la trama es percep molt treballada, es nota que és la seva obra de debut. Ho dic en el sentit de deixar-se anar una mica més, de trobar-se més segur. No sé com explicar-ho, però no és res negatiu, crec que la narrativa podria ser més desenfadada. Enteneu el que vull dir? 😅

Si us agrada la novel·la negra us animo a llegir-lo, tot i que crec que si llegiu la sinopsi no cal que us convenci de res.

Us animeu? Si ja l'heu llegit, què us ha semblat?


ESPAÑOL:

Esta novela, donde se mezcla moda, corrupción y, evidentemente, crímenes, es obra de un autor novel, Jaume Arasa, a quien quiero agradecer el envío del ejemplar.

En cuanto leí el resumen del libro me entraron unas ganas locas de empezarlo porque sabía que me gustaría. Buenas ubicaciones, asesinatos, drogas, corrupción y una mujer como protagonista tenían muchos números de que me enganchara, y así fue.

Cabe destacar que en la novela negra no se habla mucho de orientaciones sexuales de los personajes, pero en esta, el autor aprovecha para dar visibilidad a la LGTBIfobia. también ha escogido una protagonista femenina como contrapunto a la masculinidad del género.

Es cierto que, aunque la estructura y la organización de la trama se ve muy trabajada, se nota que es su obra de debut. Lo digo en el sentido de dejarse ir un poco más, de sentirse más seguro. No sé bien cómo explicarlo, pero no es nada negativo, creo que la narrativa podría ser más desenfadada. ¿Entendéis lo que quiero decir? 😅

Si os gusta la novela negra os animo a leerlo, pero estoy segura de que si leéis la sinopsis no es necesario que os convenza.

¿Os animáis? Si ya lo habéis leído, ¿qué os ha parecido?




Sinopsi:

L’Alegna Carbó, una jove periodista de Barcelona, està fent un reportatge sobre Xavier Pubilla, un empresari molt important i d’èxit del món de la confecció i de la moda, provinent del Maresme. En una festa de la Setmana de la Moda de Milà, on l’Alegna havia estat enviada per informar de l’esdeveniment, fa unes fotografies de l’empresari amb un altre individu. Arran d'això, rep una forta pallissa per tal de robar-li el mòbil i fer desaparèixer les imatges enregistrades. Ella intueix que darrere d'això hi ha alguna cosa fosca i decideix seguir investigant.

Pocs dies més tard, en tornar a Barcelona, Xavier Pubilla és brutalment assassinat a casa seva. A partir d'aquest fet la investigació de l’Alegna, en col·laboració de vegades amb el sergent Favà i la caporal Armengol dels Mossos d'Esquadra, pren un altre caire. Es comencen a descobrir connexions insospitades amb crims antics, relacions amb la delinqüència organitzada, el tràfic de drogues, la prostitució, la corrupció política o amb l’orientació sexual de les persones.

Els fets es desenvolupen en diversos indrets: principalment a Barcelona i el Maresme, però també a Milà i a les Terres de l'Ebre.