Argelagues de Gemma Ruiz

L’argelaga és un arbust que trobem als llocs secs i pedregosos que s’assembla molt a la ginesta, en la forma i color de les flors, però que té una diferència molt acusada: té punxes potents i nombroses. I una gran capacitat de resistir i tornar a florir malgrat les condicions en què es troba.

Començo amb aquesta descripció de l’argelaga perquè trobo que és molt adient ja que existeix molta similitud entre aquest arbust i les protagonistes del llibre.

Dones que van viure una època i en unes condicions gens fàcils, però que malgrat els entrebancs i amb molt d’esforç (físic i personal) van aconseguir tirar endavant.

Gemma Ruiz ens endinsa al món de la indústria tèxtil, en aquest cas de Sabadell, a través de les vivències de les dones de la seva família, la besàvia, l’àvia i una tieta-àvia, explicades en el llenguatge popular de l’època i amb força anècdotes que fan, en algun moment, que et sentis dins de la història. Que pateixis, que t’il·lusionis, que vulguis lluitar, que t’enfadis amb les injustícies...

Si teniu ganes de conèixer una part de la nostra història de primera mà, llegiu-lo. Us agradarà.

M’ha semblat un bonic homenatge a la història familiar.

Sinopsi:

La periodista Gemma explica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà. L’esforç per adaptar-se als efectes de la revolució del tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diària familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en l’evolució de la societat catalana del segle XX. Argelagues és un relat èpic i emotiu sobre aquestes dones i també un homenatge que estava pendent.