Terres mortes de Núria Bendicho

Autor/a: Núria Bendicho Giró (Barcelona, 1995)

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 178

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Doncs finalment li ha arribat el torn a Terres mortes. Feia molt temps que el tenia pendent i allà anava quedant perquè volia tenir la serenitat suficient per llegir-lo. I què voleu que us digui? Que està molt ben escrit, amb un molt bon tractament del llenguatge, però m'ha semblat una mica trist, una mica fosc.

És una lectura pertorbadora que m'ha recordat a Sola de Carlota Gurt i a Mamut d'Eva Baltasar, per l'estil, per la temàtica, per l'ambientació... Les tres, tot i ser històries diferents, tenen un aire similar, ben trist.

En aquest cas, el drama rural ve acompanyat d'un bon treball psicològic. És una novel·la coral que ens explica els mateixos fets (alguns crus) des de perspectives diferents, amb uns personatges, podríem dir, una mica assilvestrats.

L'estructura de la novel·la, tot i les diferents veus que l'expliquen, està molt ben treballada i el desenllaç també està a l'alçada.

Amb tot el que us he dit queda clar que és una bona novel·la, però ara mateix, després de llegir les tres autores gairebé seguides necessito lectures més lleugeres i alegres.

Per què totes les autores joves catalanes escriuen en "plan bajón"? Eva Baltasar, Carlota Gurt, Núria Bendicho... Noies, a la propera a veure si posem una mica de llum a la foscor 😅

Em recomaneu alguna lectura àgil i alegre per refer-me una mica d'aquest estat? 😓

ESPAÑOL:

Finalmente le ha llegado el turno a Terres mortes. Hacía mucho tiempo que lo tenía pendiente y se iba quedando ahí porque quería tener la serenidad suficiente para leerlo. ¡Y qué queréis que os diga? Que está muy bien escrito, con un buen tratamiento del lenguaje, pero me ha parecido un poco triste, un poco oscuro.

Es una lectura perturbadora que me ha recordado a Sola de Carlota Gurt y a Mamut de Eva Baltasar, por el estilo, por la temática, por la ambientación... Las tres, aunque son historias diferentes, tienen un aire similar, triste.

En este caso, el drama rural viene acompañado de un buen trabajo psicológico. Es una novela coral que nos explica los mismos hechos (algunos duros) desde perspectivas diferentes, con unos personajes, podríamos decir, un poco asilvestrados.

La estructura de la novela, a pesar de las diferentes voces que la explican, está muy bien trabajada y el desenlace también está a la altura.

Con todo lo que os he dicho queda claro que es una buena novela, pero ahora mismo, después de leer a las tres autoras casi seguidas necesito lecturas más ligeras y alegres.

¿Por qué todas las autoras jóvenes catalanas escriben en "plan bajón"? Eva Baltasar, Carlota Gurt, Núria Bendicho... Chicas, la próxima vez a ver si ponemos un poco de luz entre tanta oscuridad 😅

¿Me recomendáis alguna lectura ágil y alegre para rehacerme un poco de este estado? 😓

Sinopsi:

Una novel·la gòtica i calidoscòpica que desplega un univers atàvic. El magnètic debut de Núria Bendicho Giró.

La mort violenta d’en Joan és l’inici d’aquesta no­vel·la que descabdella la història d’una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l’esquena en un ca­salot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l’únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d’absència. Quin cor és capaç de proposar que li serrin les cames a un fill per tal d’encabir-lo dins la caixa?

Terres mortes és un relat polifònic que des­plega un univers atàvic. Una mare que surt d’un infern per crear-ne un altre. Un pare a qui ja po­ques coses importen. El fill gran sorrut i rude que tothom tem. Els del mig que malden per trobar el seu lloc encara que sigui lluny. La noia enca­denada a casa per un embaràs no desitjat. I el nen, lluminós i salvatge. Sobre tots ells pesa un origen feréstec, dues morts i un secret. I malgrat tot, en els seus testimonis despunta el brot d’una bondat resistent que prova de sobreviure a la vi­lesa que tot ho empelta.

Núria Bendicho Giró s’estrena amb una histò­ria gòtica que ens fa preguntar-nos si aquells que semblen culpables no són justament els més lliu­res i si no és que tots som víctimes de la mateixa foscor. Una novel·la calidoscòpica que ens inter­roga sobre la naturalesa humana i ens endinsa en un món sòrdid del qual és difícil sortir sense sentir ràbia i compassió.