divendres, 26 de febrer del 2021

Fills del febrer d'Alan Parks

Autor/a: Alan Parks 

Editorial: Univers / Tusquets

Any de la primera edició: 2021

Llengua: Anglès

Traducció:Xavier Zambrano

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 455


CATALÀ:

Descobrir nous autors, normalment m'agrada perquè, d'una manera o altra, gairebé sempre em sorprenen. En aquest cas la sorpresa ha estat positiva perquè, gràcies a Univers, he descobert a Alan Parks i, amb ell, a l'inspector Harry McCoy.

Aquest és el segon lliurament d'una sèrie, però es pot llegir de manera independent, de fet, jo ho he fet així, sense haver llegit el primer.

Els fets esdevenen a la ciutat de Glasgow, que en el llibre ens mostra la seva part més fosca, amb lluites de bandes, drogues, prostitució i assassinats. Si barregem tots aquests ingredients, del més pur estil 'noir', amb un inspector, en McCoy, políticament incorrecte, tenim un còctel explosiu. Acció des del primer moment i una bona investigació policial.

Si us agrada la novel·la negra us el recomano molt. Jo m'he animat i espero llegir el primer lliurament en breu i continuar amb la resta quan vagin sortint.

Crec que alguna vegada ja ho he comentat: m'agraden els policies imperfectes 😏

ESPAÑOL:

Descubrir nuevos autores, normalmente me gusta porque, de una forma u otra, casi siempre me sorprenden. En este caso la sorpresa ha sido positiva porque, gracias a Univers, he descubierto a Alan Parks y, con él, al inspector Harry McCoy.

Esta es la segunda entrega de una serie, pero se puede leer de manera independiente, yo lo he hecho así, he leído el segundo sin haberme leído el primero.

Los hechos se desarrollan en la ciudad de Glasgow, que en el libro nos muestra su parte más oscura, con luchas de bandas, drogas, prostitución y asesinatos. Si mezclamos todos estos ingredientes, característicos del más puro estilo 'noir', con el inspector McCoy, políticamente incorrecto, tenemos un cóctel explosivo. Acción des desde el primer momento y una buena investigación policial.

Si os gusta la novela negra os lo recomiendo. Yo me he animado y espero leer el primer libro pronto y continuar con el resto a medida que vayan saliendo.

Creo que alguna vez ya lo he comentado: me gustan los policías imperfectos 😏




Sinopsi:

Després de Gener de Sang, l'inspector McCoy torna al despietat Glasgow dels anys setanta.

Grans personalitats de la ciutat de Glasgow mortes de la manera més brutal i, com a única pista, una paraula gravada als seus pits sense vida. Bandes rivals que lluiten per aconseguir el control del submon criminal. I cooper, el millor amic de la infantesa de l'inspector Harry McCoy, enmig de tot aquest entramat.

Res no s'atura i, mentre McCoy està convalescent després del violent i sagnant desenllaç del seu últim cas, el que ha passat a la història amb el nom de Gener de Sang, han arribat a Glasgow drogues noves que han portat una nova classe de violència a una ciutat ja devastada per la penúria. La llei del carrer està canviant ràpidament i tothom es posiciona. Harry McCoy, una víctima més d'aquesta nova realitat, haurà de perseguir un assassí que no s'aturarà fins a veure complerta la seva missió. Mentre intenta trobar l'error que l'ajudi a resoldre el cas, McCoy haurà de fer front als dimonis del passat, que tornen per torturar-lo, i per reclamar venjança. Una venjança que, si es confirma, pot arribar a canviar-li la vida.

Un retrat de la Glasgow d'inicis dels anys setanta, inundada per l'arribada de noves drogues i la lluita de bandes rivals per fer-se amb el control del submón criminal de la ciutat escocesa. i que interpel·len el que som, amb una força extraordinària.

dilluns, 22 de febrer del 2021

Caixes plenes..., o buides de Núria Vendrell Ventayol

Autor/a: Núria Vendrell Ventayol

Editorial: Claret

Any de la primera edició: 2020

Llengua: Català

Gènere: Relats

Número de pàgines: 96


CATALÀ:

Sempre em fa il·lusió que em regalin llibres i si estan dedicats per l'autor o autora, com és el cas, encara més. Per això, vull donar les gràcies a les dues Núries, una altra vegada.

Aquest recull de relats ens parla de vides reals, extremes, en alguns casos, però reals. Ens parla de caixes que amaguen històries i vides viscudes.

Com diu la sinopsi del llibre, aquests contes destil·len valors humans i ens parlen de la condició humana. A través d'un fil conductor que recau en el personatge de l'Agnès, que és la persona que aten el servei de caixes de seguretat d'un banc, descobrirem secrets amagats, joies preuades, sentiments atrapats, coses bones i coses dolentes d'aquesta condició humana.

Tenia por que fos un llibre místic o espiritual, per la biografia de l'autora, però no, és un llibre molt humà que he gaudit i que m'ha sorprès gratament, i que us recomano per llegir entre lectures denses.

I vosaltres, soleu acumular més tresors materials o immaterials? Us llegeixo.


ESPAÑOL:

Siempre me hace ilusión que me regalen libros y si están dedicados por el autor o autora, como en este caso, aún más. Por eso, quiero dar la gracias a las dos Núries, otra vez.

Esta recopilación ed cuentos nos habla de vidas reales, extremas, en algunos casos, pero reales. Nos habla de cajas que esconden historias y vidas vividas.

Como podemos leer en la sinopsis del libro, estos cuentos destilan valor humano y nos hablan de la condición humana. A través de un hilo conductor que recae en el personaje de Agnès, que es la persona que atiende el servicio de cajas de seguridad de un banco, descubriremos secretos ocultos, joyas apreciadas, sentimientos atrapados, cosas buenas y cosas malas de esta condición humana.

Temía que fuera un libro místico o espiritual, por la biografía de la autora, pero no, es un libro muy humano que he disfrutado y que me ha sorprendido gratamente, y que os recomiendo para leer entre lecturas densas.

Y vosotr@s, soléis acumular más tesoros materiales o inmateriales? Os leo.




Sinopsi:

T’imagines què hi ha dins de milers de caixes de seguretat en una cambra cuirassada?

Objectes de valor sentimental, d’aquells per als quals el cost material no té rellevància; coses simbòliques que ens vinculen a experiències perdurables, joies preuades; pactes segellats amb bona fe que acaben en traïció, darreres voluntats amb desig de venjança, estalvis reunits amb molt d’esforç o manllevats sense miraments... La llista pot ser inesgotable, igual que les raons que ens porten a amagar els nostres secrets i intimitats en llocs blindats, cuirassats, de difícil accés.

Els contes de Caixes plenes..., o buides són lleugers, profunds, senzills, complexos, divertits i al mateix temps transcendents, i tot plegat perquè destil·len valors humans i ens parlen de la condició humana.

Les històries que travessen aquestes pàgines, són el mirall de la vida mateixa passada pel sedàs de la literatura i que interpel·len el que som, amb una força extraordinària.

dijous, 18 de febrer del 2021

Un grito de amor desde el centro del mundo de Kyoichi Katayama

Autor/a: Kyoichi Katayama 

Editorial: Alfaguara

Any de la primera edició: 2017

Llengua: Japonès 

Traducció: Lourdes Porta

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 200


CATALÀ:

Un dels propòsits que m'he fet per aquest any és el de llegir més literatura oriental. Perquè és un gènere que m'agrada i amb el que gaudeixo llegint.

He vist que no puc fer un més temàtic, que era la idea original, així doncs intentaré llegir-ne més durant l'any.

Aquesta és una història d'amor adolescent que sobreviu i perdura davant les adversitats. Amb una prosa pausada, ens dóna unes quantes lliçons de vida i de com afrontar aquests imprevistos.

La novel·la és curta i, per tant, es llegeix ràpid, però el missatge queda. La narració la fa un dels protagonistes, en Sakutarô, per això, transmet bé els seus pensaments i sentiments. És un llibre que commou. 

Els personatges són senzills, però les reflexions són profundes, ja que, com us he dit, ens parlen de l'amor i de les pèrdues.

En la contraportada diuen que és la novel·la japonesa més llegida de tots els temps, aquesta afirmació em sembla una mica exagerada, perquè, tot i que té reflexions bones, des del meu punt de vista, qualsevol del Murakami li dona mil voltes ;)

L'heu llegit? Què us ha semblat?

ESPAÑOL:

Uno de los propósitos que he hecho para este año es el de leer más literatura oriental. Porque es un género que me gusta y con el que disfruto leyendo.

Me he dado cuenta que no puedo hacer un mes temático, que era la idea original, o sea que intentaré leer más libros durante el año.

Esta es una historia de amor adolescente que sobrevive y perdura ante las adversidades. Con una prosa pausada, nos da algunas lecciones de vida y de como afrontar estos imprevistos.

La novela es corta y, por lo tanto, se lee rápido, pero el mensaje queda. La narración la hace uno de los protagonistas, Sakutarô, por eso, transmite bien sus pensamientos y sentimientos. Es un libro conmovedor.

Aunque los personajes son sencillos, las reflexiones son profundas, ya que, como he comentado anteriormente, nos hablan del amor i de las pérdidas.

En la contraportada dicen que es la novela japonesa más leída de todos los tiempos, esta afirmación me parece un poco exagerada, porque, aunque tiene reflexiones buenas, desde mi punto de vista, cualquier libro de Murakami le da mil vueltas ;)

¿Lo habéis leído? ¿Qué os ha parecido?



Sinopsis:

«Aquella mañana me desperté llorando. Como siempre. Ni siquiera sabía si estaba triste.»

Sakutarô y Aki se conocen en la escuela de una ciudad provincial de Japón. Él es un adolescente ingenioso y sarcástico. Ella es inteligente, hermosa y popular. Pronto se convierten en amigos inseparables, hasta que un día Sakutarô empieza a ver a Aki con otros ojos, y la amistad cómplice se transforma en una pasión arrebatadora. Ambos viven una historia capaz de trastocar los sentidos y borrar las fronteras entre la vida y la muerte.

Un grito de amor desde el centro del mundo es la novela japonesa más leída de todos los tiempos. Ha inspirado una versión cinematográfica, una exitosa serie de televisión y ha sido ilustrada como cómic manga.

dimarts, 16 de febrer del 2021

Two fish in a bowl de Claire Smedley




Il·lustracions: Eva Santana Bigas

Editorial: Obrador

Any de la primera edició: 2019

Llengua: Anglès

Traducció: Bel Olid

Gènere: Infantil

Número de pàgines: 28


CATALÀ:

Deixeu-me agrair a Obrador Editorial l'enviament d'aquest llibre perquè, si a mi em fa il·lusió que me n'enviïn, no sabeu la que els va fer al Guim i l'Ona rebre'n un d'infantil. Mil gràcies!😘😘

Ens ho vam passar molt bé amb la història dels dos peixets que juguen a fer curses. El llibre està escrit en anglès i al costat hi ha l'adaptació al català, i les dues llengües amb rima, cosa que els encanta.

És un bon llibre per aquells nens i nenes que comencen a aprendre l'anglès o que els atreuen les altres llengües. El vocabulari no és del tot fàcil per ells (5 anys) però sí que serveix per aprendre o repassar els colors, les formes.

A nosaltres ens ha agradat molt, tant que buscarem altres llibres amb els dos idiomes. Ens en podeu recomanar algun?



ESPAÑOL:

Dejadme agradecer a Obrador Editorial el envío de este libro porque, si a mi me hace ilusión que me envíen, no sabéis la que les hizo a Guim y Ona recibir uno infantil. Mil gracias!😘😘

Nos lo pasamos genial con la historia de los dos pececillos que juegan a hacer carreras. El libro está escrito en inglés y al lado está la adaptación al catalán, y los dos idiomas con rima, cosa que les encanta.

Es un buen libro para aquellos niños y niñas que empiezan a aprender inglés o que les atraen los idiomas. El vocabulario no es del todo fácil para ellos (5 años) pero sí que sirve para aprender o repasar los colores, las formas.

A nosotros nos ha gustado mucho, tanto que vamos a buscar otros libros con los dos idiomas. ¿Nos podéis recomendar alguno?



Sinopsi:

Aquesta és la història de dos peixets d’una peixera que, un dia, van decidir fer una cursa. La història del que va passar després, ens ho narren jugant amb la musicalitat que ens regala la rima en anglès i català i amb unes delicades il·lustracions fetes amb aquarel·la.

dilluns, 15 de febrer del 2021

Barcelona en clau de X. Quatregats



Autor/a: X. Quatregats (Dolors, Roger, Guillem i Òscar)

Editorial: Publicació independent

Any de la primera edició: 2020

Llengua: Català

Gènere: Relats de misteri

Número de pàgines: 428


CATALÀ:

Primer de tot vull agrair als escriptors que m'hagin donat l'oportunitat de gaudir d'aquest llibre, publicat en català i en espanyol.

He legit el primer volum d'una sèrie de llibres de relats molt originals. Jo el descriuria com un llibre-joc on cadascú s'hi pot implicar tant com vulgui. Es tracta de resoldre diferents enigmes amb les pistes que ens van donant, tots ells relacionats amb la ciutat de Barcelona.

Totes les persones que teniu fusta de detectiu gaudireu en gran resolent-los i també les que us sentiu atretes per la ciutat, perquè en descobrireu anècdotes i racons especials.

És un llibre amb molta intriga però no és tan àgil com un thriller, si decideixes resoldre tu mateixa els enigmes necessitaràs temps per fer la investigació.

Us animeu a resoldre els enigmes? Jo no ho he intentat però no m'han semblat fàcils de resoldre ;)


ESPAÑOL:

Antes de nada quiero agradecer a los escritores que me hayan dado la oportunidad de poder disfrutar de este libro, publicado en español y en catalán.

He leído el primer volumen de una serie de libros de relatos muy originales. Yo lo describiría como un libro-juego donde cada persona puede implicarse tanto como quiera. Se trata de resolver diferentes enigmas con las pistas que nos van dando, todos ellos relacionados con la ciudad de Barcelona.

Todas aquellas personas que tenéis madera de detective disfrutaréis resolviéndolos y también los que os sentís atraídos por la ciudad, ya que descubriréis anécdotas y rincones especiales.

Es un libro con mucha intriga aunque no es tan ágil como un thriller, si decides resolver los enigmas, necesitarás tiempo para hacer la investigación.

¿Os animáis a resolver los enigmas? Yo no lo he intentado, pero no me ha parecido que fuesen fáciles.



Sinopsi:

Durant els últims quinze anys, quatre joves barcelonins s’han enfrontat a diferents casos en què van haver de trobar llocs de la seva ciutat que amagaven un secret. Per resoldre'ls, van necessitar superar nombrosos obstacles: pistes enigmàtiques, originals jocs de paraules, textos xifrats, problemes de lògica i altres claus ocultes, elements que avui dia són característics dels jocs d'escapisme. 

Després de culminar amb èxit un dels casos més importants, Dolors, Guillem, Roger i Òscar, han decidit explicar-nos personalment les seves experiències en un to àgil i senzill. Els relats us mostraran curiositats i anècdotes de la història recent de Barcelona, i d'alguns dels seus edificis i monuments. Així mateix, descobrireu aspectes ocults de llocs molt coneguts, i també llocs poc coneguts, però molt interessants. 

Els protagonistes ens exposen els casos tal com els van viure, de manera que podeu posar-vos a la seva pell i tractar de desxifrar els mateixos enigmes als quals ells es van enfrontar. Per fer-ho, no cal viure a Barcelona ni conèixer-la en detall; només cal tenir sentit comú, una mica d'enginy i certs dots detectivescos. 

Aquest volum conté els dos primers casos. Un estrany joc de pistes patrocinat per una empresa que potser no era allò que aparentava. I la recerca d'un particular tresor compost per unes joies sostretes durant la convulsa època de la Segona República. Inclou 87 imatges (fotografies, plànols i dibuixos) que tenen per funció complementar les històries que es relaten.

divendres, 12 de febrer del 2021

Tornaràs a Alaska de Kristin Hannah

Autor/a: Kristin Hannah (Garden Groves, Califòrnia, Estat Units, 1960)

Editorial: Amsterdam / Suma

Any de la primera edició: 2018

Llengua: Anglès

Traducció: Mar Albacar i Morgó

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 560


CATALÀ:

Encara recordo les sensacions que vaig tenir al llegir el primer llibre de l'autora, quin fart de plorar!!!! Des de llavors, cada vegada que he pogut, he llegit els seus llibres. Escriu tan bonic, amb tant sentiment, que sempre m'acaba removent per dins.

En aquest cas ho torna a fer. Primer de tot, gràcies a les seves descripcions senzilles però concretes, aconsegueix endinsar-te en els gèlids paisatges d'Alaska i en la vida de les persones que hi viuen.

La Leni i la seva família hi arriben disposats a tornar a començar, però les condicions dures de la vida al nou destí fan aflorar, de nou, les conseqüències psicològiques que el seu pare arrossega de la guerra del Vietnam. És un llibre dur, no només pel fet de viure a Alaska, sinó també pel tema que tracta, el del maltractament. L'autora ens explica la relació tòxica dels pares de la Leni, l'amor malaltís que fa que no puguis desenganxar-te de la persona que més mal et fa (físic i moral), però també és un clam a l'amistat, a la lleialtat i a l'amor.

El llibre ens fa veure que, moltes vegades, els perills no venen de fora sinó que els tenim a dins de casa. La Leni i la seva mare estan perfectament preparades per sobreviure un dur hivern a Alaska però no ho estan per afrontar-se a la maldat i les pallisses del pare.

Igual que la resta de llibres de l'autora us el recomano si us agraden els llibres que parlen de sentiments i que els remouen al lector. Tot i que pugui semblar un destí trist, cal posar en valor el que us he comentat abans, l'amistat i la lleialtat, que en les pàgines d'aquest llibre també en trobareu una gran dosi.

Les persones que heu llegit a Kristin Hannah penseu com jo, que és una gran “removedora” de sentiments? ;)


ESPAÑOL:

Aún recuerdo las sensaciones que tuve al leer el primer libro de la autora, vaya llorera!!! Desde entonces, cada vez que he tenido oportunidad, he leído sus libros. Escribe tan bonito, con tanto sentimiento, que siempre consigue removerme por dentro.

En este caso lo vuelve ha hacer. Ante todo, gracias a sus descripciones sencillas pero concretas, consigue adentrarte en los gélidos paisajes de Alaska y en la vida de los lugareños.

Leni y su familia llegan dispuestos a volver a empezar, pero las duras condiciones de la vida en el nuevo destino hacen aflorar, una vez más, las consecuencias psicológicas que arrastra su padre desde la guerra del Vietnam, Es un libro duro, y no sólo por el hecho de vivir en Alaska, sino también por el tema que trata, el maltrato. La autora nos explica la relación tóxica de los padres de Leni, el amor enfermizo que hace que no puedas desengancharte de la persona que más daño te cauda (físico y moral), pero también es un clamo a la amistad, a la lealtad y al amor.

El libro nos hace ver que, muchas veces, los peligros no vienen de fuera sino que los tenemos en casa. Leni y su madre están perfectamente preparadas para sobrevivir a un duro invierno en Alaska pero no lo están para enfrentarse a la maldad y a las palizas del padre.

Igual que el resto de libros de la autora os lo recomiendo si us gustan los libros que hablan de sentimientos y que remueven al lector. Aunque pueda parecer un destino triste, es necesario poner en valor lo que os he comentado antes, la amistad y la lealtad, que en las páginas del libro también encontraréis en altas dosis.


¿Las personas que habéis leído a Kristin Hannah pensáis como yo, que es una gran”removedora” de sentimientos?




Sinopsi:

L’Ernt Allbright torna de la guerra del Vietnam transformat en un home colèric, desconegut. Quan, un cop més, el despatxen de la feina, pren una decisió impulsiva: marxar amb la família cap al nord, a Alaska, l’última frontera. La seva esposa Cora estaria disposada a qualsevol cosa per l’home a qui estima, mentre que la Leni, de només tretze anys, atrapada en el remolí de la relació apassionada i tempestuosa dels seus pares, té l’esperança que una terra nova reportarà un futur millor a la seva família.

Al començament, Alaska sembla la resposta a les seves pregàries. Allà descobreixen una comunitat independent i generosa formada per homes lluitadors i dones encara més fortes. Tanmateix, la foscor del cru hivern deteriora el fràgil estat mental de l’Ernt. La família comença a esquinçar-se i, ben aviat, l’amenaça a dins de casa serà molt més temible que els perills de fora. A l’interior de la petita cabana que habiten, embolcallada per divuit hores de nit i sota un mantell de neu, mare i filla descobreixen una veritat espantosa: estan soles. I prenen consciència que en aquell entorn hostil ningú no les podrà salvar, tret d’elles mateixes.

dilluns, 8 de febrer del 2021

Uns germans inesperats d'Amin Maalouf

Autor/a: Amin Maalouf (Beirut, 1949)


Any de la primera edició: 2020

Llengua: Francès

Traducció: Anna Casassas

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 304


CATALÀ:

Primer de tot, vull agrair a @miriamrovifaixa la recomanació d'aquest llibre, ella sempre em recomana bones lectures i poques vegades trobo el moment de llegir-les ;)

Uns germans inesperats, és una història distòpica que ens explica que la humanitat va directa a la seva autodestrucció però, amb un deix d'optimisme, ens convida a repensar i reinventar el món i ens proposa que ho fem emmirallant-nos en el miracle de Grècia.

L'autor ens proposa redreçar el rumb de la civilització per tal que totes les cultures puguem viure en harmonia.

He gaudit molt d'aquesta lectura, que està envoltada d'un halo místic, i que et fa plantejar moltes preguntes: “Qui som? On anem? Què volem esdevenir? Quin món volem construir? Sobre quins valors?”. Tots hauríem de parar, de tant en tant, i fer-nos aquests plantejaments, potser així, les coses serien d'una altra manera.

Què us sembla? Per on començaríeu vosaltres a redreçar aquest món? Us llegeixo.


ESPAÑOL:

Antes de nada quiero agradecer a @miriamrovifaixa la recomendación de este libro, ella siempre me recomienda buenas lecturas y pocas veces encuentro el momento de leerlas.

Nuestros inesperados hermanos, es una historia distópica que nos cuenta que la humanidad va directa a su autodestrucción, pero con un poco de optimismo, nos invita a repensar y a reinventar el mundo y nos propone que lo hagamos fijándonos en el milagro de Grecia.

El autor nos propone enderezar el rumbo de la civilización para que todas las culturas podamos vivir en harmonía.

He disfrutado mucho de esta lectura, que está envuelta de un halo místico, y que te hace plantear muchas preguntas: “¿Quiénes somos? ¿Hacia donde vamos? ¿Qué queremos ser? ¿Qué mundo queremos construir? ¿ Sobre qué valores?. Todos deberíamos parar, de vez en cuando, y hacernos estos planteamientos, quizás así, las cosas serían de otra manera.

¿Qué os parece? ¿Por donde empezaríais vosotr@s a enderezar este mundo? Os leo.



Sinopsi:

L'Alec, dibuixant quinquagenari, i l'Ève, novel·lista d'un sol gran èxit editorial mític, són els únics habitants d'un illot minúscul de la costa atlàntica. S'eviten, fins al dia que tots els mitjans de comunicació deixen inexplicablement de funcionar i això els força a sortir. Què passa? S'ha produït una catàstrofe al planeta, després de tantes amenaces de conflicte nuclear i d'atemptats terroristes a gran escala? Què ha succeït a les altres illes de l'arxipèlag, a la costa, a la resta del país, a la resta del planeta? De mica en mica, l'Alec resoldrà el misteri. Gràcies al seu vell amic Moro, conseller de confiança del president dels Estats Units, podrà reconstruir el desenvolupament dels fets fins a descobrir que, si bé s'ha evitat el desastre, ha estat d'una manera tan estranya i inesperada que la Història ja no podrà reprendre el mateix curs. La trobada dels nostres contemporanis desorientats amb uns «germans inesperats», fills d'una civilització misteriosa que es proclama hereva de l'antiga Grècia i que ha arribat a tenir un coneixement de la medicina molt superior al nostre, converteix aquesta novel·la en un conte modern d'una gran força dramàtica. A través de la ficció i de la paràbola, l'autor tracta, en aquesta obra, els grans temes que ja havia tocat en els seus assaigs: "Les identitats que maten", "Un món desajustat" i "El naufragi de les civilitzacions", però aquí obre la porta a l'esperança que ens ofereixen «uns germans inesperats».

divendres, 5 de febrer del 2021

Aquitania d'Eva Gª Sáenz de Urturi

Autor/a: Eva García Sáenz de Urturi (Vitoria, 1972)

Editorial: Planeta

Any de la primera edició: 2020

Llengua: Espanyol

Gènere: Thriller històric

Número de pàgines: 416

Premis: Planeta 2020


CATALÀ:

Tinc tant recent la lectura de la trilogia de la Ciudad Blanca, i em va agradar tant, que he decidit no deixar passar de llarg el nou llibre de l'autora, guanyador del Premi Planeta 2020.

Aquesta és un història novel·lada, plena de misteri, que parla del poder femení a través d'Eleanor d'Aquitània, una dona amb una gran fortalesa física i mental. Hi trobem moltes intrigues i traïcions, en una època molt convulsa, on l'ambició pel poder estava a l'ordre del dia. Tot comença quan Eleanor vol venjar la mort del seu pare, el duc d'Aquitània.

La novel·la està narrada amb quatre veus diferents que li donen agilitat al relat, i que s'agraeix perquè, com sempre, el treball de documentació de l'autora queda evidenciat en la globalitat dels fets i en l'ambientació que et porta de dret al segle XII, i podia haver estat una novel·la molt densa, però no és així.

A mi m'ha servit per conèixer (la veritat és que, si ho vaig estudiar al seu moment, no recordava res d'ella) l'Eleanor i, en llegir alguna cosa més sobre la seva vida, m'he adonat que va ser molt interessant. Que certament va ser una dona dura i lluitadora.

Llegint el llibre m'ha vingut al cap 'Yo, Julia' de Santiago Posteguillo, suposo que degut a la fortalesa del personatge, també. Em podeu recomanar algun altre llibre de dones amb aquesta fortalesa?


ESPAÑOL:

Tengo tan reciente la lectura de la trilogía de la Ciudad Blanca, y me gustó tanto, que he decidido no dejar pasar por alto el nuevo libro de la autora, ganador del Premio Planeta 2020.

Esta es una historia novelada, llena de misterio, que habla del poder femenino a través de Eleanor de Aquitania, una mujer con una gran fortaleza física y mental. Encontramos muchas intrigas y traiciones, durante una época muy convulsa, donde la ambición por el poder estaba en el orden del día. Todo empieza cuando Eleanor quiere vengar la muerte de su padre, el duque de Aquitania.

La novela está narrada en cuatro voces diferentes que le dan agilidad al relato, cosa que se agradece porque, como siempre, el trabajo de documentación de la autora se evidencia en la globalidad de los hechos y en la ambientación que te lleva derecho al siglo XII, y podría haber sido una novela muy densa, pero no es así.

Me ha servido para conocer (la verdad es que, si lo estudié en su momento, no recordaba nada de ella) a Eleanor y, al leer alguna cosa más sobre su vida, me he dado cuenta que fue muy interesante. Que realmente fue una mujer dura y luchadora.

Leyendo este libro me he acordado de 'Yo, Julia' de Santiago Posteguillo, supongo que dado a la fortaleza del personaje, también. ¿Me podéis recomendar algún otro libro de mujeres con esta fortaleza?



Sinopsis:

1137. El duque de Aquitania ―la región más codiciada de Francia― aparece muerto en Compostela. El cuerpo queda de color azul y con la marca del «águila de sangre», una ancestral tortura normanda. Su hija Eleanor decide vengarse y para ello se casa con el hijo del que cree su asesino: Luy VI el Gordo, rey de Francia.
Pero el propio rey muere durante la boda en idénticas circunstancias. Eleanor y Luy VII intentarán averiguar, junto con los gatos aquitanos ―los épicos espías de los duques―, quién quiere a los inexpertos reyes en el trono.
Décadas antes de la muerte del duque de Aquitania, un niño sin nombre es abandonado en un bosque por sus cinco madres. Acaso un monstruo, o tal vez un santo, el pequeño superviviente acabará convirtiéndose en uno de los hombres más excepcionales del medievo europeo.

dimecres, 3 de febrer del 2021

Niños que muerden a perros d'Andreu Martín

Autor/a: Andreu Martín (Barcelona, 1949)


Any de la primera edició: 2020

Llengua: Espanyol

Gènere: Relats

Número de pàgines: 176


CATALÀ:

Com altres vegades vull agrair a Babelio Español que organitzi la seva Masa Crítica ja que, gràcies a aquesta iniciativa, he pogut conèixer aquest llibre de relats d'Andreu Martín. I a Obrador Editorial per sumar-s'hi.

El primer relat em va impactar molt, vaig deixar anar un “hòstia!” en acabar-lo i vaig haver de continuar llegint la resta. El llibre està format per un total de 16 relats diferents però que tenen un estil semblant, provocadors, inquietants, tots ells sorprenents.

Són tots del gènere thriller, totes són històries fosques, algunes més iròniques que altres, però cada una d'elles especial.

De veritat que és una bona idea deixar-se sorprendre per aquests relats. En aquest cas, la ficció supera la realitat perquè les decisions que es prenen són molt extremes, no sempre són les que ens esperem.

Heu llegit algun llibre de l'autor? Quan era “més jove” vaig llegir No demanis llobarro fora de temporada i en tinc un bon record.


ESPAÑOL:

Como en veces anteriores quiero agradecer a Babelio España la organización de su Masa Crítica porque, gracias a esta iniciativa, he podido conocer este libro de relatos de Andreu Martín. Y a Obrador Editorial por participar.

El primer relato me impactó mucho, dejé escapar un “hostia!” al acabarlo y tuve que seguir leyendo el resto. El libro está formado por un total de 16 relatos diferentes pero que tienen un estilo similar, provocadores, inquietantes, todos ellos sorprendentes.

Son todos del género thriller, todas las historias son oscuras, unas más irónicas que otras, pero cada una es especial.

De verdad que es una buena idea dejarse sorprender por estos relatos. En este caso, la ficción supera a la realidad porque las decisiones que se toman son muy extremas, no siempre son las que se esperan.

¿Habéis leído algún libro del autor? Cuando era “más joven” leí No pidas sardina fuera de temporada y guardo un buen recuerdo.



Sinopsis:

Andreu Martín, un referente del género negro del país, nos sumerge en 16 relatos asombrosos y desconcertantes. Él, como los lectores, sabe que las intuiciones pueden llevar a caminos erróneos, que la justicia no siempre hace honor a su nombre o que hay recuerdos traicioneros que vuelven con su precio a cuestas. Otra dama del género, Anna Maria Villalonga, se ha encargado del prólogo.

dimarts, 2 de febrer del 2021

Una amor de Sara Mesa

Autor/a: Sara Mesa (Madrid, 1976)

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2020

Llengua: Espanyol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 192


CATALÀ:

Hi ha llibres que agraden a tothom i, no saps perquè, a tu no et fan ni fred ni calor. Això és el que m'ha passat a mi amb aquest.

És el primer llibre que llegeixo de Sara Mesa i ens explica la vida de Nat a La Escapa, on arriba fugint d'un fet ocorregut en el seu passat. La seva estada aquí no serà fàcil, perquè, encara que sembla que no molesta a ningú, no és ben acollida pels habitants del lloc.

M'ha cridat l'atenció que no hi ha cap personatge que es vegi feliç, tots són personatges densos, estranys, incòmodes... no sé, no n'he trobat ni un de normal, i no em serveix l'excusa que viuen en un entorn rural, perquè jo també hi visc i la majoria de gent del meu entorn és normal. No som foscos, retrògrades ni furros, almenys la majoria.

Cal destacar que és un llibre que et fa pensar ja que la protagonista ha d'afrontar uns dilemes morals poc comuns i aconsegueix fer-te reflexionar.

És un llibre que parla de solitud i de supervivència, i tot i que són temes que solen agradar-me, en aquest cas no ha estat així.

Què en penseu vosaltres? L'heu llegit?


ESPAÑOL:

Hay libros que gustan a todo el mundo y, no sabes el porqué, pero a ti ni fu ni fa. Esto es lo que me ha pasado con este.

Es el primer libro que leo de Sara Mesa y nos explica la vida de Nat en La Escapa, donde llega huyendo de un hecho ocurrido en su pasado. Su estancia aquí no será fácil porque, aunque parece que no molesta a nadie, no es bien acogida por los lugareños.

Me ha llamado la atención que ninguno de los personajes parece feliz, todos son densos, extraños, incómodos... no sé, no he encontrado ninguno de normal. Y no me sirve la excusa que viven en un entorno rural, porque yo también vivo en este tipo de entorno y la mayoría de la gente es normal. No somos oscuros, retrógrados ni huraños, al menos la mayoría.

Quiero destacar que es un libro que te hace pensar ya que la protagonista debe afrontar unos dilemas morales poco comunes y consigue hacerte reflexionar.

Es un libro de soledad y de supervivencia, y aunque estos son temas que suelen gustarme, en este caso no ha sido así.

¿Qué os ha parecido a vosotr@s? ¿Habéis leído el libro?




Sinopsis:

Ambiciosa, sólida, arriesgada: vuelve Sara Mesa con una novela en la que las pulsiones más insospechadas de sus protagonistas van emergiendo mientras la comunidad construye su chivo expiatorio.

La historia de Un amor ocurre en La Escapa, un pequeño núcleo rural donde Nat, una joven e​inexperta traductora, acaba de mudarse. Su casero, que le regala un perro como gesto de bienvenida, no tardará en mostrar su verdadera cara, y los conflictos en torno a la casa alquilada –una construcción pobre, llena de grietas y goteras– se convertirán en una verdadera obsesión para ella. El resto de los habitantes de la zona –la chica de la tienda, Píter el hippie, la vieja y demente Roberta, Andreas el alemán, la familia de ciudad que pasa allí los fines de semana– acogerán a Nat con aparente normalidad, mientras de fondo laten la incomprensión y la extrañeza mutuas.

La Escapa, con el monte de El Glauco siempre presente, terminará adquiriendo una personalidad propia, oprimente y confusa, que enfrentará a Nat no solo con sus vecinos, sino también consigo misma y sus propios fracasos. Llena de silencios y equívocos, de prejuicios y sobrentendidos, de tabús y transgresiones, Un amor aborda, de manera implícita pero constante, el asunto del lenguaje no como forma de comunicación sino de exclusión y diferencia.

Sara Mesa vuelve a confrontar al lector con los límites de su propia moral en una obra ambiciosa, arriesgada y sólida en la que, como si de una tragedia griega se tratara, las pulsiones más insospechadas de sus protagonistas van emergiendo poco a poco mientras, de forma paralela, la comunidad construye su chivo expiatorio.