La lleona blanca de Henning Mankell

Autor/a: Henning Mankell (Estocolm, 1948 – Göteborg, 2015)

Editorial: Tusquets

Any de la primera edició: 2003

Llengua original: Suec

Traducció: Carolina Moreno Tena

Gènere: Novel·la policíaca

Número de pàgines: 488

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Aquest és el tercer lliurament de la sèrie del detectiu Kurt Wallander. Un detectiu tranquil i humà que es converteix en entranyable.

En aquest cas Mankell ens fa anar des de Suècia a Sud-àfrica on ens endinsarem en un complot per assassinar al president De Klerck i coneixerem de primera mà, i molt ben explicat, el racisme present en aquell país i la seva complexitat política i social en una època en la que es comencen a intuir canvis importants.

M'ha agradat força, i l'he trobat molt interessant perquè sí, conec la història de Nelson Mandela, però mai havia aprofundit en el seu país i, pel que sembla, és un país ple de contrasts i, sovint, antagònics.

Igual que la novel·la anterior, Los perros de Riga, l'autor, amb les seves descripcions de fets i situacions, ens permet fer una comparació entre la societat sueca i, en aquest cas, la sud-africana.

Amb aquesta ressenya m'adhereixo al #junynòrdic impulsat per @elsbookhunters a Intagram i torno a agrair a la @g_claverol que em descobrís l'autor.

¿Llegiu literatura nòrdica gaire sovint?

ESPAÑOL:

Esta es la tercera entrega de la serie del detective Kurt Wallander. Un detective tranquilo y humano que se convierte en entrañable.

En este caso Mankell nos lleva desde Suecia hasta Sudáfrica donde nos adentramos en un complot para asesinar al presidente De Klerck y conoceremos de primera mano y muy bien explicado, el racismo presente en ese país y su complejidad política y social en una época en la que se empiezan a intuir cambios importantes.

Me ha gustado mucho porque me ha parecido interesante, ya que conocía la historia de Nelson Mandela, pero nunca había profundizado en su país y, por lo que parece, está lleno de contrastes y, a menudo, antagónicos.

Igual que en la novela anterior, Los perros de Riga, el autor, con sus descripciones de hechos y situaciones, nos permite hacer una comparación entre la sociedad sueca y, en este caso, la sudafricana.

Con esta reseña me uno al #junynòrdic impulsado por @elsbookhunters en Instagram y vuelvo a agradecer a @g_claverol que me descubriera al autor.

¿Soléis leer literatura nórdica?

Sinopsis:

Una tarda de primavera de 1992, la jove agent immobiliària Louise Akerblom és assassinada a sang freda en una solitària granja d’Escània, Suècia. Mentrestant, en la llunyana Sud-àfrica, Jan Kleyn, cap visible d’una organització d’extrema dreta, lidera un atemptat contra un important dirigent del país per tal d’evitar que guanyi la nova política antiapartheid. Per això, Kleyn contractarà els serveis d’un assassí a sou que valorà fins a Ystad, on l’esperarà un antic agent del KGB per entrenar-lo.

Tots aquests esdeveniments se succeiran sota la jurisdicció de l’inspector Kurt Wallander, que haurà d’intentar fer encaixar les peces d’aquest estrany trencaclosques format per un assassinat sense mòbil, un dit negre escapçat, una banda de delinqüents russos d’Estocolm i una granja que algú fa volar pels aires. Tot plegat, massa complex per a un Wallander cansat i amb massa problemes personals, que al final aconseguirà que recaigui sobre ell un ordre de recerca i captura.

Mi año de descanso y relajación d'Otessa Moshfegh

Autor/a: Otessa Moshfegh (Boston, 1991)

Editorial: Alfaguara

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Anglès

Traducció: Inmaculada Concepción Pérez Parra

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 256

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Vaig descobrir aquest llibre durant la Setmana del Llibre en Català quan la Rosa Rey, d'Angle Editorial, en va parlar molt entusiastament en una taula rodona. Em vaig apuntar el títol i l'autora perquè em va cridar molt l'atenció.

Ara fa poc, vaig veure que l'Elena el llegia i li vaig dir que jo en tenia moltes ganes, que n'havia sentit parlar molt bé, i quan el va acabar me'l va passar. Gràcies!

He llegit la versió d'Alfaguara, en espanyol, tot i que, com us he dit, el vaig descobrir gràcies a Angle Editorial que l'ha publicat en català.

Què us puc dir d'aquest llibre a banda que el llegiu amb la ment oberta? És una novel·la existencial, molt pertorbadora. Ens parla del procés de retrobament amb una mateix i de la supervivència, d'una manera molt particular, a una depressió. La protagonista, a base d'un consum excessiu de medicació (còctel de somnífers i relaxants), decideix dormir durant un any per allunyar-se dels seus traumes i ressorgir a l'estil au fènix.

Em va sobtar, d'entrada, que una noia jove, sense penúries econòmiques, pogués arribar a aquest punt, però t'adones que és conseqüència de l'apatia, viu la seva vida com una transició sense contingut intrínsec, i és molt trist.

Tot això explicat d'una manera totalment sarcàstica i amb uns personatges incòmodes, estrambòtics, fa que, al meu entendre, sigui un molt bon llibre. Fins i tot m'ha agradat la part, quan la protagonista no pot dormir, que m'ha produït molta angoixa. He de dir, però, que al començament i fins ben endavant sembla que sigui un vademècum 😉

Com podeu suposar, és un llibre que us recomanaria, però tinc clar que no és apte per tothom. Si us sembla que us pot encaixar, llegiu-lo perquè el gaudireu!

Seríeu capaços de desconnectar-vos de tot i de tothom durant un any? Jo, ja us dic que no!

ESPAÑOL:

Descubrí este libro durante la Setmana del Llibre en Català cuando Rosa Rey, de Angle Editorial, habló con mucho entusiasmo sobre él en una mesa redonda. Me apunté el título y la autora porque me llamó mucho la atención.

Hace poco, vi que Elena lo estaba leyendo y le dije que yo le tenía muchas ganas, que había oído maravillas del libro, y cuando ella se lo acabó me lo pasó. ¡Gracias!

He leído la versión de Alfaguara, en español, aunque, como os he dicho, lo descubrí gracias a Angle Editorial que lo ha publicado en catalán.

¿Qué puedo contaros del libro además de que os lo leáis con la mente abierta? Es una novela existencial, muy perturbadora. Nos habla del proceso de reencuentro con un@ mism@  y de la supervivencia, de una manera muy particular, a una depresión. La protagonista, a base de un consumo excesivo de medicación (cóctel de somníferos y relajantes), decide dormir durante un año para alejar-se de sus traumas i resurgir al estilo ave fénix.

De entrada, me sorprendió que una chica joven, sin problemas económicos, pueda llegar a este punto, pero te das cuenta de que es consecuencia de la apatía, vive su vida como una transición sin contenido intrínseco, y es muy triste.

Todo ello contado de una manera totalmente sarcástica y con unos personajes incómodos, estrambóticos, hace que, a mi parecer, sea un buen libro. Hasta me ha gustado la parte en que la protagonista no puede dormir, que me ha producido mucha angustia. Debo decir, para ser totalmente sincera, que el inicio y una buena parte del libro, parece que estés leyendo el vademécum 😉

Como podéis suponer, es un libro que os recomendaría, pero tengo claro que no es apto para todo el mundo. ¡Si creéis que os puede encajar, leedlo porque lo vais a disfrutar!

¿Seríais capaces de desconectaros de todo y de todo el mundo durante un año? Yo, ¡os aseguro que no!

Sinopsis:

En Mi año de descanso y relajación, Ottessa Moshfegh hace de Manhattan el epicentro de una civilización, la del año 2000, dominada por la apatía. Como una oscura bella durmiente, la narradora de esta novela decide encerrarse durante un año en su piso de una de las zonas más exclusivas de Nueva York, asistida por una herencia ingente y por una gran cantidad de fármacos, para dedicarse a dormir y ver películas de Whoopi Goldberg y Harrison Ford. El inicio de un siglo supuestamente trepidante encuentra a nuestra protagonista durmiendo en el sofá con la tele encendida. Con mucho cinismo, series, películas comerciales y narcóticos, y a costa de cortar todo vínculo humano, cualquiera puede sobrellevar esta vida. Ahora bien, ¿lo que queremos es sobrellevarla?

Joc de màscares de Jaume Arasa

Autor/a: Jaume Arasa i Aguirre (Tortosa, 1991)

Editorial: Stonberg

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 318

CATALÀ:

Aquesta novel·la, on es barreja de moda, corrupció i, evidentment, crims, és obra d'un autor novell, el Jaume Arasa, a qui li vull agrair l'enviament de l'exemplar.

Tan aviat com vaig llegir el resum del llibre em van entrar unes ganes boges de començar-lo perquè sabia que m'agradaria. Bones ubicacions, assassinats, drogues, corrupció i una dona com a protagonista tenia molts números de que m'enganxés, i així va ser.

Cal destacar que en la novel·la negra no es parla massa de les orientacions sexuals dels personatges però en aquesta, l'autor aprofita per donar visibilitat a la LGTBIfòbia. També ha escollit una protagonista femenina com a contrapunt a la masculinitat del gènere.

Si que és cert que, tot i que l'estructura i l'organització de la trama es percep molt treballada, es nota que és la seva obra de debut. Ho dic en el sentit de deixar-se anar una mica més, de trobar-se més segur. No sé com explicar-ho, però no és res negatiu, crec que la narrativa podria ser més desenfadada. Enteneu el que vull dir? 😅

Si us agrada la novel·la negra us animo a llegir-lo, tot i que crec que si llegiu la sinopsi no cal que us convenci de res.

Us animeu? Si ja l'heu llegit, què us ha semblat?

ESPAÑOL:

Esta novela, donde se mezcla moda, corrupción y, evidentemente, crímenes, es obra de un autor novel, Jaume Arasa, a quien quiero agradecer el envío del ejemplar.

En cuanto leí el resumen del libro me entraron unas ganas locas de empezarlo porque sabía que me gustaría. Buenas ubicaciones, asesinatos, drogas, corrupción y una mujer como protagonista tenían muchos números de que me enganchara, y así fue.

Cabe destacar que en la novela negra no se habla mucho de orientaciones sexuales de los personajes, pero en esta, el autor aprovecha para dar visibilidad a la LGTBIfobia. también ha escogido una protagonista femenina como contrapunto a la masculinidad del género.

Es cierto que, aunque la estructura y la organización de la trama se ve muy trabajada, se nota que es su obra de debut. Lo digo en el sentido de dejarse ir un poco más, de sentirse más seguro. No sé bien cómo explicarlo, pero no es nada negativo, creo que la narrativa podría ser más desenfadada. ¿Entendéis lo que quiero decir? 😅

Si os gusta la novela negra os animo a leerlo, pero estoy segura de que si leéis la sinopsis no es necesario que os convenza.

¿Os animáis? Si ya lo habéis leído, ¿qué os ha parecido?

Sinopsi:

L’Alegna Carbó, una jove periodista de Barcelona, està fent un reportatge sobre Xavier Pubilla, un empresari molt important i d’èxit del món de la confecció i de la moda, provinent del Maresme. En una festa de la Setmana de la Moda de Milà, on l’Alegna havia estat enviada per informar de l’esdeveniment, fa unes fotografies de l’empresari amb un altre individu. Arran d'això, rep una forta pallissa per tal de robar-li el mòbil i fer desaparèixer les imatges enregistrades. Ella intueix que darrere d'això hi ha alguna cosa fosca i decideix seguir investigant.

Pocs dies més tard, en tornar a Barcelona, Xavier Pubilla és brutalment assassinat a casa seva. A partir d'aquest fet la investigació de l’Alegna, en col·laboració de vegades amb el sergent Favà i la caporal Armengol dels Mossos d'Esquadra, pren un altre caire. Es comencen a descobrir connexions insospitades amb crims antics, relacions amb la delinqüència organitzada, el tràfic de drogues, la prostitució, la corrupció política o amb l’orientació sexual de les persones.

Els fets es desenvolupen en diversos indrets: principalment a Barcelona i el Maresme, però també a Milà i a les Terres de l'Ebre.

El mapa y el territorio de Michel Houellebecq

Autor/a: Michel Houellebecq (Saint-Pierre, 1958)

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2011

Llengua original: Francés

Traducció: Jaime Zulaika

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 377

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

He descobert a l'autor amb aquest llibre i gràcies a l'Enric que me'l va deixar. Al començament vaig pensar que m'havia fet una mala passada perquè em costava entrar-hi, després vaig veure que es tracta d'un llibre de lectura reposada (he estat més d'un any 😅) però que, l'autor juga bé amb els tempos i quan vol, és àgil i entretingut.

En general, és un llibre que aporta molta informació complementària, sobretot del món de l'art, pel meu gust, una mica massa, però he de dir que no és informació superficial sinó que és ple de contingut força interessant.

M'ha semblat molt original ja que Houellebecq es presenta a ell mateix com a personatge d'una manera crítica i, a vegades irònica. Descriu la seva pròpia mort, molt artística també, amb Jackson Pollock pel mig, un artista expressionista que m'agrada molt i que vaig descobrir gràcies als meus fills (i les seves mestres) quan feien P3 (per cert, aquest any m'han fet descobrir a la Yayoi Kusama i també és molt del meu estil).

Els personatges m'han semblat tots molt solitaris i, tot i que tenen èxit a la vida, tristos i buits. Plens de tòpics però que entenc que és part de la crítica que l'autor fa d'uns certa classe social, gent amb molts diners però amb molta buidor interior.

M'ha sorprès, i agradat molt, la tercera part que converteix la lectura en tot un thriller. Aquestes últimes pàgines les he devorat i he gaudit molt llegint-les.

No sabria si recomanar-vos el llibre o no fer-ho. Com us he dit és una lectura densa, tot i que molt interessant, plena d'informació i que, tot i que ja he estat un any llegint-lo podia haver-ne passat més si hagués volgut informar-me de totes les referències que es van durant el llibre. Trieu vosaltres mateixes, us animeu?

Algú de per aquí ha llegit a l'autor? Quina ha sigut la vostra impressió?

ESPAÑOL:

He descubierto al autor con este libro y gracias a Enric que me lo dejó. Al principio pensé que me había hecho una mala jugada porque me costaba entrar en la historia, después me di cuenta que se trataba de un libro que merecía una lectura reposada (he tardado un año en acabarlo 😅) pero que el autor juega bien con los tempos y cuando quiere lo convierte en un libro ágil y entretenido.

En general, es un libro que aporta mucha información complementaria, sobre todo del mundo del arte, para mi gusto, demasiada, pero no me ha parecido información irrelevante si no que está lleno de contenido muy interesante.

Me ha parecido muy original ya que Houellebecq se presenta a él mismo como personaje de una manera crítica y, a veces irónica. Describe su propia muerte, muy artística también, con Jackson Pollock de por medio, un artista expresionista que me gusta mucho y que descubrí gracias a mis hijos (y a sus maestras) cuando hacían P3 (por cierto, este año me han hecho descubrir a Yayoi Kusama y también es muy de mi estilo).

Los personajes me han parecido todos muy solitarios y, aunque tienen éxito en la vida, tristes y vacíos. Llenos de tópicos per que entiendo que es parte de la crítica que el autor hace de una cierta clase social, gente con mucho dinero pero también con un gran vacío interior.

Me ha sorprendido, y gustado mucho, la tercera parte que convierte la lectura en toso un thriller. Estas últimas páginas las he devorado y he disfrutado mucho leyéndolas.

No tengo claro si recomendaros el libro o no hacerlo. Como os he dicho es una lectura densa, aunque muy interesante, llena de información y que, aunque me he tirado un año para acabarlo podía haber estado muchos más si hubiera querido informarme de todas las referencias que van saliendo durante el libro. Escoged vosotr@s mism@s, os animáis?

Alguien de por aquí ha leído al autor? Cuál ha sido vuestra impresión?

Sinopsis:

Si Jed Martín, el protagonista de esta novela, tuviera que contarles la historia, quizá comenzase hablándoles de una avería del calentador, un 15 de diciembre. O de su padre, arquitecto conocido y comprometido, con quien pasó a solas muchas noches navideñas.

Evocaría, desde luego, a Olga, una rusa muy bonita, a la que conoce al principio de su carrera en la exposición inaugural de su obra fotográfica, consistente en los mapas de carreteras Michelin. Esto sucede antes de que llegue el éxito mundial con la serie de «oficios», retratos de personalidades de todos los sectores (entre ellas el escritor Michel Houellebecq), captados en el ejercicio de su profesión.

También debería referir cómo ayudó al comisario Jasselin a dilucidar un caso criminal atroz, cuya aterradora puesta en escena dejó una impronta duradera en los equipos de la policía. Al final de su vida, Jed alcanzará cierta serenidad y ya sólo emitirá murmullos.

El arte, el dinero, el amor, la relación con el padre, la muerte, el trabajo, Francia convertida en un paraíso turístico son algunos de los temas de esta novela decididamente clásica y abiertamente moderna.

El pensament circular de Víctor Díaz i Neus Verdaguer

Autor/a: Víctor Díaz Gómez i Neus Verdaguer Pagès

Editorial: Autoeditat

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la eròtica

Número de pàgines: 235

CATALÀ:

La frase de presentació del llibre és la següent: "Eròtica de km0, en català, elegant i amb doble perspectiva", està escrit a quatre mans i és autoeditat, que això sol li dona molt valor.

Pel que fa a la història he de dir que no m'ha atrapat massa, suposo que com que no estic avesada a llegir llibres d'aquest tipus em costa entrar-hi i no he pogut empatitzar amb els personatges. El que sí que vull destacar, i m'ha agradat molt, és l'ambientació. Des del Penedès a la Costa Brava he pogut imaginar els racons, les cases i els paisatges, i m'ha fet agafar ganes de tornar-hi, ara que he llegit el llibre, m'he adonat que fa temps que no volto per aquests llocs.

Com us he dit, el fet de ser un llibre autoeditat li dona molt valor, perquè l'esforç dels autors és molt més gran. En aquest cas hi ha una bona feina al darrera, de maquetació, de correcció.

Si us agrada aquest tipus de lectura us el recomano perquè m'agradaria saber la vostra opinió 😅 i perquè cal donar suport a les autoedicions.

Per comprar el llibre us podeu adreçar als autors a través de l'adreça de correu electrònic: elpensamentcircular@gmail.com o a unes llibreries concretes de la Garrotxa i l'Empordà:

- Olot: llibreria Isop (enviaments per correu. Podeu fer comanda a través de whatsapp al telèfon 621257552 o a IG: @llibreriaisop) i llibreria Drac.

- Figueres: Bookman i Llibreria La Ploma.

- Cadaqués: Ses Minves.

- El Port de la Selva: llibreria Corominas i llibreria Margot's.

També el podreu trobar en digital a Amazon.

Us agrada llegir llibres autoeditats? A mi sí perquè és una manera de donar suport als autors i autores valentes.

Moltes gràcies Neus per donar-me l'oportunitat de llegir la vostra obra.

ESPAÑOL:

La frase de presentación del libro es la siguiente: "Erótica de km0, en catalán, elegante y con doble perspectiva", está escrito a cuatro manos y es autoeditado, y esto solo le da mucho valor.

Debo decir que la historia no me ha atrapado demasiado, supongo que como no estoy acostumbrada a leer libros de este tipo me cuesta entrar en ellos y no he podido empatizar con los personajes. Lo que sí quiero destacar, y me ha gustado mucho, es la ambientación. Desde el Penedès a la Costa Brava he podido imaginar los rincones, las casas y los paisajes, y me ha hecho entrar ganas de volver, ahora que he leído el libro me he dado cuenta que hace tiempo que no voy por estos lares.

Como ya os he dicho, el hecho que sea autoeditado le da mucho valor, porque el esfuerzo de los autores es mucho mayor. En este caso hay un buen trabajo detrás, de maquetación, de corrección.

Si os gusta este tipo de lectura os lo recomiendo porque me gustaría saber vuestra opinión 😅 y porque es necesario dar apoyo a las autoediciones.

Para comprar el libro podéis contactar con los autores a través de la dirección de correo electrónico: elpensamentcritic@gmail.com o en unas librerías concretas de la Garrotxa y el Empordà:

- Olot: librería Isop (envíos por correo. Podéis hacer pedido a través de whatsapp al número 621257552 o en IG: @llibreriaisop) y librería Drac.

- Figueres: Bookman y librería La Ploma.

- Cadaqués: Ses Minves.

- El Port de la Selva: librería Corominas y librería Margot's.

También lo podréis conseguir en digital en Amazon.

¿Soléis leer libros autoeditados? Yo sí porque es una manera de dar apoyo a los autores y las autoras valientes.

Muchas gracias Neus por darme la oportunidad de leer vuestra obra.

Sinopsi:

El pensament circular és una novel·la eròtica en la que el protagonista s’enfronta als seus propis fantasmes, a les obsessions i als seus capricis que el persegueixen.

El protagonista d’aquesta història, situada majoritàriament a la costa empordanesa, aparentment ho té tot. Jove, econòmicament ben posicionat i amb una feina que l’apassiona i que li permet viure la vida que realment vol. Però no en té prou. Necessita nous reptes i noves metes, com més difícils d’assolir millor.

Un matí, quan la seva relació sentimental ja fa aigües, descobreix per casualitat una noia a la platja. Uns mesos més tard, quan ja torna a estar solter, suposadament només per caprici, pretén trobar la noia desconeguda de la platja. Aconseguir-ho es converteix en la seva obsessió.

El pensament circular és una barreja d’erotisme, sensualitat, flirteig i romanticisme en un entorn idíl·lic i proper que aconsegueix arrossegar al lector des de la primera pàgina.

Terres mortes de Núria Bendicho

Autor/a: Núria Bendicho Giró (Barcelona, 1995)

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 178

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Doncs finalment li ha arribat el torn a Terres mortes. Feia molt temps que el tenia pendent i allà anava quedant perquè volia tenir la serenitat suficient per llegir-lo. I què voleu que us digui? Que està molt ben escrit, amb un molt bon tractament del llenguatge, però m'ha semblat una mica trist, una mica fosc.

És una lectura pertorbadora que m'ha recordat a Sola de Carlota Gurt i a Mamut d'Eva Baltasar, per l'estil, per la temàtica, per l'ambientació... Les tres, tot i ser històries diferents, tenen un aire similar, ben trist.

En aquest cas, el drama rural ve acompanyat d'un bon treball psicològic. És una novel·la coral que ens explica els mateixos fets (alguns crus) des de perspectives diferents, amb uns personatges, podríem dir, una mica assilvestrats.

L'estructura de la novel·la, tot i les diferents veus que l'expliquen, està molt ben treballada i el desenllaç també està a l'alçada.

Amb tot el que us he dit queda clar que és una bona novel·la, però ara mateix, després de llegir les tres autores gairebé seguides necessito lectures més lleugeres i alegres.

Per què totes les autores joves catalanes escriuen en "plan bajón"? Eva Baltasar, Carlota Gurt, Núria Bendicho... Noies, a la propera a veure si posem una mica de llum a la foscor 😅

Em recomaneu alguna lectura àgil i alegre per refer-me una mica d'aquest estat? 😓

ESPAÑOL:

Finalmente le ha llegado el turno a Terres mortes. Hacía mucho tiempo que lo tenía pendiente y se iba quedando ahí porque quería tener la serenidad suficiente para leerlo. ¡Y qué queréis que os diga? Que está muy bien escrito, con un buen tratamiento del lenguaje, pero me ha parecido un poco triste, un poco oscuro.

Es una lectura perturbadora que me ha recordado a Sola de Carlota Gurt y a Mamut de Eva Baltasar, por el estilo, por la temática, por la ambientación... Las tres, aunque son historias diferentes, tienen un aire similar, triste.

En este caso, el drama rural viene acompañado de un buen trabajo psicológico. Es una novela coral que nos explica los mismos hechos (algunos duros) desde perspectivas diferentes, con unos personajes, podríamos decir, un poco asilvestrados.

La estructura de la novela, a pesar de las diferentes voces que la explican, está muy bien trabajada y el desenlace también está a la altura.

Con todo lo que os he dicho queda claro que es una buena novela, pero ahora mismo, después de leer a las tres autoras casi seguidas necesito lecturas más ligeras y alegres.

¿Por qué todas las autoras jóvenes catalanas escriben en "plan bajón"? Eva Baltasar, Carlota Gurt, Núria Bendicho... Chicas, la próxima vez a ver si ponemos un poco de luz entre tanta oscuridad 😅

¿Me recomendáis alguna lectura ágil y alegre para rehacerme un poco de este estado? 😓

Sinopsi:

Una novel·la gòtica i calidoscòpica que desplega un univers atàvic. El magnètic debut de Núria Bendicho Giró.

La mort violenta d’en Joan és l’inici d’aquesta no­vel·la que descabdella la història d’una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l’esquena en un ca­salot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l’únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d’absència. Quin cor és capaç de proposar que li serrin les cames a un fill per tal d’encabir-lo dins la caixa?

Terres mortes és un relat polifònic que des­plega un univers atàvic. Una mare que surt d’un infern per crear-ne un altre. Un pare a qui ja po­ques coses importen. El fill gran sorrut i rude que tothom tem. Els del mig que malden per trobar el seu lloc encara que sigui lluny. La noia enca­denada a casa per un embaràs no desitjat. I el nen, lluminós i salvatge. Sobre tots ells pesa un origen feréstec, dues morts i un secret. I malgrat tot, en els seus testimonis despunta el brot d’una bondat resistent que prova de sobreviure a la vi­lesa que tot ho empelta.

Núria Bendicho Giró s’estrena amb una histò­ria gòtica que ens fa preguntar-nos si aquells que semblen culpables no són justament els més lliu­res i si no és que tots som víctimes de la mateixa foscor. Una novel·la calidoscòpica que ens inter­roga sobre la naturalesa humana i ens endinsa en un món sòrdid del qual és difícil sortir sense sentir ràbia i compassió.