La gente feliz lee y toma café de Agnès Martín-Lugand

Autor/a: Agnès Martin-Lugand (Sant-Maloù, 1979)

Editorial: Alfaguara

Any de la primera edició: 2014

Llengua original: Francés

Traducció: Juan Carlos Durán Romero

Gènere: Novel·la romàntica

Número de pàgines: 200

CATALÀ:

Com us vaig dir fa un dies al fer la ressenya de La vida vale la pena,ya verás, vaig començar els llibres al revés. Aquest que us presento avui és el primer.

Aquest llibre és un viatge interior i exterior que fa Diane, la protagonista, en un moment de dol. Explica les seves pors i l’evolució dels seus sentiments durant aquest procés. Podríem parlar d’una novel·la romàntica, però crec que és més adient parlar d’una novel·la de creixement personal.

Diane no només ha de tornar a estimar, sinó que ha de tornar a posar-se al capdavant del seu negoci, un cafè literari, ha de tornar a relacionar-se amb el món, en definitiva, ha d tornar a viure. I, a poc a poc, ho aconsegueix.

L’estil de l’autora, amè i senzill, fa que quan comences a llegir no pots parar. És un llibre que es llegeix ràpid.

És una història de tornar a començar i dels dubtes i situacions que això implica. M’ha agradat força.

ESPAÑOL:

Como os comenté hace unos días al hacer la reseña de La vida vale la pena, ya verás, comencé la lectura de los libros al revés. Este que os presento hoy es el primero.

Este libro es un viaje interior y exterior que hace Diane, la protagonista, en un momento de duelo. Explica sus miedos y la evolución de sus sentimientos durante este proceso. Podríamos hablar de una novela romántica, pero creo que es más acertado hablar de una novela de crecimiento personal.

Diane no sólo debe volver a querer, sino que debe volver a coger las riendas de su negocio, un café literario, debe volver a relacionarse con el mundo, en definitiva, debe volver a vivir. Y poco a poco lo consigue.

El estilo de la autora, ameno y sencillo, hace que cuando empiezas a leer no puedes parar. Es un libro que se lee rápido.

Es una historia de volver a empezar y de las dudas y situaciones que esto implica. Me ha gustado mucho.

Sinopsi/Sinopsis:

Y a ti, ¿qué te hace feliz?

Una emocionante novela romántica acerca de las vueltas del destino y del amor que ha revolucionado el panorama editorial francés.

Tras la muerte de su marido y de su hija en un accidente, Diane lleva un año encerrada en casa, incapaz de retomar las riendas de su vida. Su único anclaje con el mundo real es Félix, su amigo y socio en el café literario La gente feliz lee y toma café, en el que Diane no ha vuelto a poner los pies.

Decidida a darse una nueva oportunidad lejos de sus recuerdos, se instala en un pequeño pueblo de Irlanda, en una casa frente al mar. Los habitantes de Mulranny son alegres y amables, salvo Edward, su huraño y salvaje vecino, que la sacará de su indolencia despertando la ira, el odio y, muy a su pesar, la atracción. Pero ¿cómo enfrentarse a los nuevos sentimientos? Y luego, ¿qué hacer con ellos?

A l’amic escocès de Maria Barbal

Autor/a: Maria Barbal i Farré (Tremp, 1949)

Editorial: Columna Edicions

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la          

Número de pàgines: 320

Vaig llegir Pedra de Tartera fa molts anys i no recordo gaire com anava, però sí que m’he adonat, al llegir A l’amic escocès, que hi havia personatges (més aviat una família) que em sonava i he lligat caps. També utilitza ubicacions de l’anterior novel·la que em són molt properes. La història bàsicament es descriu al Pallars amb petites incursions a altres comarques veïnes (com ara la meva, La Noguera).

La història de A l’amic escocès recrea la vida del Benet durant la guerra i la postguerra al Pallars, una època que va ser complicada als pobles petits on estaven identificats perfectament els de cada bàndol. Al Benet, com a tants i tants altres, se li capgira la vida a partir d’aquell moment.

Les amistats que sorgeixen en moments vitals importants són fortes i duradores. En aquest llibre en tenim un exemple, quan et comences a preguntar perquè s’ha triat precisament aquest títol, veus la força de l’amistat que van fer el Benet i el George, un brigadista internacional, durant la seva estada a l’hospital per la guerra civil espanyola. Una amistat que no s’ha cultivat al llarg dels anys però que tots dos han mantingut viva a la seva manera.

Us el recomano per conèixer el Pallars i els seus pobles, i l’estil de vida en un entorn rural durant la postguerra.

Sinopsi:

El dibuix del jardí de l’hospital on dos soldats ferits s’estan curant porta una dedicatòria: «A l’amic escocès». La va escriure un noi nascut en un poble del Pirineu i està adreçada a un brigadista de la Guerra Civil Espanyola. Tant l’un com l’altre contribueixen a fer memorable aquesta novel·la. Assistim a la infantesa i la joventut del Benet, al seu ampli ambient familiar, a com renuncia a la ciutat i, acabada la guerra, a una carrera artística. També, a la seva gran història d’amor i a l’amistat, que ha crescut forta en moments difícils i s’alça per damunt dels anys. El George ens assabentarà del que encara ens faltava conèixer de tots dos i llavors, com si fos un arbre, s’adona que ha posat les arrels a la terra de l’altre.

La vida vale la pena, ya verás d’Agnès Martin-Lugand

Autor/a: Agnès Martin-Lugand (Sant-Maloù, 1979)

Editorial: Alfaguara

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Francés

Traducció: Amaya García Gallego i María Teresa Gallego Urrutia

Gènere: Novel·la romàntica

Número de pàgines: 248

Va caure per casualitat a les meves mans i, fins que no l’he acabat, no he sabut que hi ha un primer llibre, La gente feliz lee y toma cafè, que segur que també llegiré.

La novel·la comença quan la protagonista està recuperada de la mort del seu marit i de la seva filla i es veu amb cor de tornar a la seva rutina a París. Ho fa amb el recolzament del seu amic i company de feina, Félix.

El negoci funciona, apareix un nou amor i la seva vida sembla serena, fins que apareix un antic amor que va conèixer mentre passava el dol a Irlanda. A partir d’aquí tot el que creia estable fins ara comença a trontollar.

És una novel·la romàntica 100% i parla sobre la lluita de la protagonista per decidir-se a mantenir la seva vida tranquil·la o reprendre la relació amb el seu amant irlandès i fer un canvi radical.

Sinopsi:

Desde su regreso de Irlanda, Diane ha pasado página tras su tumultuosa historia con Edward y ha decidido reconstruir su vida en París. Con la ayuda de su amigo Félix, se ha entregado en cuerpo y alma a levantar de nuevo su café literario. Allí, en La gente feliz lee y toma café, su remanso de paz, conoce a Olivier: un hombre amable, atento y que, sobre todo, entiende su negativa a ser madre de nuevo. Porque Diane sabe que nunca se recuperará de la pérdida de su hija.

Sin embargo, un acontecimiento inesperado y un nuevo viaje a Irlanda lo trastornará todo: las certezas de Diane sobre sus elecciones, por las que tanto ha luchado, se irán viniendo abajo una tras otra. ¿Tendrá la valentía de aceptar otro camino?

Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals

Autor/a: Marta Rojals i del Álamo (La Palma d’Ebre, 1975)

Editorial: La Magrana

Any de la primera edició: 2011

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 365

És un llibre senzill escrit en català tortosí, i que enganxa molt.

Narra la tornada al poble de l’Èlia que, per primera vegada hi torna sola, sense la seva parella, de qui s’acaba de separar. Es podria definir com una novel·la de crisi personal i històrica. Amb trenta-i-tants anys, sense parella i amb una feina que nota els efectes de la crisi immobiliària, l’Èlia viu aquests dies al poble amb una altra percepció de les coses.

Fa un repàs a la seva infantesa i a l’adolescència amb el que m’he sentit identificada. Reviu moments, històries (bones i dolentes), es torna a implicar amb la vida rural, hi connecta de nou.

La narració comença a la tardor i acaba a l’hivern, la resta, etcètera. Pel meu gust, us final massa brusc. I casualitats de la vida, vaig començar a llegir-me el llibre la nit de Tots Sants, que és quan comença la història de l’Èlia.

Crec que si sou dones, nascudes als anys 70 i d’origen rural us agradarà segur.

Sinopsi:

Com cada any per Tots Sants, l'Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l'acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d'arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments. Després de l'exili universitari i laboral, l'Èlia s'adona que amb l'edat s'hi sent cada cop més còmoda, entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes.

La cara nord del cor de Dolores Redondo

Autor/a: Dolores Redondo Meira (Donosti, 1969)

Editorial: Columna Edicions

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Espanyol

Gènere: Novel·la

Traducció: Núria Parés Sellarés

Número de pàgines: 688

Així com la trilogia del Baztán em va agradar molt, molt, no puc dir el mateix de la nova novel·la de la Dolores Redondo, La cara nord del cor.

Pensava que només seria el començament una mica lent, però no, tot el llibre se m’ha fet lent i pesat, molt pesat. Per ser que és una novel·la d’acció he trigat un mes en acabar-la i he estat temptada de deixar-la vàries vegades durant la lectura.

Em sap greu dir-ho però m’ha decebut, l’argument m’ha semblat caòtic i el final mal tancat, amb presses. No puc dir massa cosa més perquè en general el suspenc de llarg.

Si l’heu llegit ja em direu què us ha sembla a vosaltres.

Sinopsi:

«Quan l’Amaia Salazar tenia dotze anys va estar perduda pel bosc durant setze hores. Era de matinada quan la van trobar, a trenta quilòmetres al nord del lloc del sender on s’havia despistat. Desmaiada sota la intensa pluja, amb la roba bruta i socarrimada com la d’una bruixa medieval rescatada d’una foguera, i en contrast, la pell blanca, neta i glaçada com si acabés de sortir del gel».

L’agost del 2005, molt abans dels crims que van commocionar la vall de Baztan, una jove Amaia Salazar de vint-i-cinc anys, subinspectora de la Policia Foral, participa en un curs d’intercanvi per a policies de l’Europol a l’Acadèmia de l’FBI als Estats Units, que imparteix Aloisius Dupree, cap de la unitat d’investigació.

Una de les proves consisteix a estudiar un cas real d’un assassí en sèrie, a qui anomenen «el Compositor», que sempre actua mentre es produeixen grans desastres naturals atacant famílies senceres i amb una posada en escena gairebé litúrgica. L’Amaia es convertirà inesperadament en part de l’equip d’investigació, que els durà fins a Nova Orleans just abans del pitjor huracà de la història d’aquesta ciutat, per mirar d’avançar-se a l’assassí...

Però una trucada de la seva tia Engrasi des d’Elizondo despertarà en l’Amaia fantasmes de la seva infantesa i farà que s’hagi d’enfrontar novament a la por i als records que la doten d’un coneixement extraordinari de la cara nord del cor.

Una novel·la trepidant que emociona i deixa sense alè.