dijous, 23 de desembre de 2021

Novel·la d'escacs de Stefan Zweig

Autor/a: Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petròpolis, Brasil, 1942)

Editorial: Quaderns crema

Any de la primera edició: 1987

Llengua original: Alemany

Traducció: Manuel Lobo

Gènere: Ficció clàssica

Número de pàgines: 104

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Aquest és l'últim llibre que va escriure Zweig i va ser publicat després de la seva mort.

Es tracta d'una història d’obsessions i de tortures psicològiques. El protagonista és un personatge turmentat durant el nazisme, sotmès a llargs interrogatoris i tortures mentals.

En descobrir un llibre d'escacs i a base de jugar patides en solitari, passa les hores fins que això es converteix en una obsessió. Zweig, un cop més, ens transmet a la perfecció els sentiments del senyor B a través d'una narració molt precisa en primera persona.

No és dels llibres de l'autor que més m'ha agradat (per ara em quedo amb Carta d'una desconeguda 💔) però manté la seva essència, la seva delicadesa en la narració dels sentiments i el seu estil elegant us deixarà meravellats.

De veritat que, si encara no ho heu fet, us animo a descobrir aquest autor tan complert. Dins de la seva obra podeu trobar gèneres tan diversos com la novel·la, l'assaig o les biografies.

Us animeu a llegir-lo?


ESPAÑOL:

Este es el último libro que escribió Zweig y fue publicado después de su muerte.

Se trata de una historia de obsesiones y de torturas psicológicas. El protagonista es un personaje atormentado durante el nacismo, sometido a largos interrogatorios y torturas mentales.

Cuando descubrió un libro de ajedrez y al is jugando partidas en solitario, pasa las horas hasta que esto se convierte en una obsesión. Zweig, una vez más, nos transmite a la perfección los sentimientos del señor B a través de una narración muy precisa hecha en primera persona.

No es de los libros del autor que más me han gustado (por ahora me quedo con Carta de una desconocida 💔) pero mantiene su esencia, su delicadeza en la narración de los sentimientos y su estilo elegante os dejará maravillados.

De verdad, si aún no lo habéis hecho, os animo a descubrir a este autor tan completo. Dentro de su obra podréis encontrar géneros tan diversos como la novela, el ensayo o las biografías.

¿Os animáis a leerlo?



Sinopsi:

Negat per qualsevol altra activitat intel·lectual, Mirko Czentovicz va revelar-se des de nen com un geni dels escacs, i ara n’és el campió del món. Però, en un viatge de Nova York a Buenos Aires, li sorgeix un contrincant enigmàtic: el senyor B., un noble vienès que fuig dels nazis. Un dels passatgers del vapor prova d’acostar-se a tots dos personatges, i així, junt amb ell, el lector en descobreix les històries i assiteix a la seva confrontació. En aquesta Novel·la d’escacs, doncs, se’ns presenta, d’una banda, l’enfrontament de dues naturaleses antagòniques i, de l’altra, la fragilitat i la força de la persona sotmesa a una pressió extraordinària. I tot això, en una història construïda amb art de mestre i amb bones dosis d’intriga.


dimarts, 14 de desembre de 2021

Les mares no abandonen de Sandra Freijomil

Autor/a: Sandra Freijomil (Barcelona, 1975)

Editorial: Univers

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 224

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Vull agrair, primer de tot, a la Sandra Freijomil l'enviament d'aquest llibre tan emotiu i colpidor.

Un llibre de silencis, de paraules no dites i de sentiments callats. De famílies de sang i de famílies trobades. De mares.... i mares.

Ens parla de la depressió que pateix la mare de la protagonista, de la demència de la padrina, de les absències de totes dues durant la seva infància, de la complicitat amb el pare. Ens destripa els seus sentiments quan analitza la seva vida i ens en fa partíceps. Sobretot de la seva por a ser una mala mare.

El títol del llibre hauria de ser una afirmació categòrica però malauradament, en alguns casos no és així. Com diu l'autora "Mare ho és qui vol ser-ne i no qui va de part".

Si us agraden els llibres que parlen de vides familiars que podrien ser reals i plens de sentiments, aquest és un bon llibre i us el recomano.

Aquest és el segon llibre consecutiu que llegeixo de l'editorial Univers, i m'agrada perquè una de les seves missions és promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes per mitjà de la publicació d’obres de temàtica diversa i, tal com estan avui les coses, això és d'agrair.


ESPAÑOL:

Quiero agradecer, antes de nada, a Sandra Freijomil el envío de este libro tan emotivo y sobrecogedor.

Un libro de silencios, de palabras no dichas, de sentimientos callados. De familias de sangre y de familias encontradas. De madres... y madres.

Nos habla de la depresión que sufre la madre de la protagonista, de la demencia de la abuela, de las ausencias de las dos durante su infancia, de la complicidad con el padre. Nos destripa los sentimientos cuando analiza su vida y nos hace partícipes de ella. Sobre todo su miedo a ser una mala madre.

El título del libro tendría que ser una afirmación categórica pero por desgracia, en algunos casos no es así. Como dice la autora "Madre lo es quien quiere serlo y no quien va de parto".

Si os gustan los libros que hablan de vidas familiares que podrían ser reales y llenos de sentimientos, este es un buen libro y os lo recomiendo.

Este es el segundo libro consecutivo que leo de la editorial Univers, y me gusta porque una de sus misiones es promover y difundir la lengua y la cultura catalanas mediante la publicación de obras de temática diversa y, tal y como están hoy las cosas, esto es de agradecer.



Sinopsi:

La protagonista es retroba després de trenta anys amb l'àvia nonagenària que viu en una residència i pateix demència avançada. L'impacte d'aquest retrobament la duu a recordar la seva infantesa marcada pel divorci dels pares als anys vuitanta, la depressió de la mare i la relació que aquest fet li fa establir amb els avis i amb el pare. En aquest passat reviscut, en aquells records d'una àvia que mai no va saber fer d'àvia i d'una mare que mai no va saber fer de mare, la protagonista d'aquesta novel·la, confrontant-se amb el seu passat, ha de decidir quina mare vol ser per a la seva filla.

Una història de mares i filles, que ens parla de les segones oportunitats que rarament es presenten a les nostres vides.

divendres, 10 de desembre de 2021

La història de la nostàlgia de Natàlia Romaní

Autor/a: Natàlia Romaní (Tarragona, 1967)

Editorial: Univers

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 451

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Univers és un segell editorial del Grup Enciclopèdia que publica ficció i no ficció en català, i a ells els he d'agrair l'enviament d'aquest exemplar.

He de començar la ressenya dient que La història de la nostàlgia m'ha semblat una novel·la escrita per una persona culta, i els personatges que crea també són tots molt cultes, per tant, el llibre és molt interessant.

Hi ha hagut algunes parts, com les explicacions de l'escriptor Claudio Magris, que m'han semblat una mica complexes. Fa servir unes reflexions massa profundes per mi, però, per contra, el viatge que fan plegats amb la Sarah m'ha permès aprofundir més en una part de la història que només coneixia de passada, la del conflicte dels Balcans. També parla de la Viena nazi, entre altres fets.

És un llibre on es barregen molts gèneres, hi ha molta conversa, retalls dels dietaris dels protagonistes i coprotagonistes, i també cartes, ens parla d'amor, d'amistat, de guerra, de literatura, de filosofia, de psicologia, tot lligat d'una manera molt acurada.

Si el que busqueu és un llibre àgil aquest no és el moment de llegir-lo, perquè cal fer-ho de manera pausada per poder-lo assimilar bé. Però si voleu llegir un llibre bo, molt bo, ben escrit i molt interessant no el deixeu escapar perquè el gaudireu.

Heu llegit alguna vegada un llibre que us hagi fet sentir cultes? 😅


ESPAÑOL:

Univers es un sello editorial del Grup Enciclopèdia (Catedral en español) que publica ficción y no ficción en catalán, y a ellos tengo que agradecer el envío del ejemplar.

Debo empezar la reseña diciendo que La història de la nostàlgia me ha parecido una novela escrita por una persona culta, y los personajes que crea también son todos muy cultos, por lo tanto, es un libro muy interesante.

Ha habido algunas partes, como las explicaciones del escritor Claudio Magris, que me han parecido un poco complejas. Utiliza unas reflexiones demasiado profundas para mi, pero, por otro lado, el viaje que hace junto a Sarah me ha permitido ahondar en una parte de la historia que solo conocía de pasada, la del conflicto de los Balcanes. También habla de la Viena nazi, entre otros hechos.

Es un libro donde se mezclan muchos géneros, hay muchas conversaciones, recortes de los dietarios de los protagonistas y coprotagonistas, y también cartas, nos habla de amor, de amistad, de guerra, de literatura, de filosofía, de psicología, todo mezclado de una manera muy concreta.

Si lo que buscáis es un libro ágil este no es el momento de leerlo, porque es necesario hacerlo de manera pausada para poder asimilarlo bien. Pero si queréis leer un libro bueno, muy bueno, bien escrito y muy interesante y completo, no lo dejéis escapar porque lo vais a disfrutar.

¿Habéis leído alguna vez un libro que os haya hecho sentir cultos? 😅



Sinopsi:

La Universitat de Pembroke és el punt d'inici d'aquesta història, el lloc on convergeixen les vides de la Laura, en David i la Sarah, origen d'un conflicte entre la passió i la lleialtat, l'amor i l'amistat. Relat d'aquest triàngle, La història de la nostàlgia és la crònica d'un viatge en què el lector visitarà els arxius plens de pols de les cases de Park Slope, a Brooklyn, compartirà tertúlies al Cafè de San Marco de Trieste i recorrerà les carreteres de Croàcia i Sèrbia fins als confins més remots del vell continent, resseguint el curs del Danubi de la mà de Claudio Magris.

Feta de realitat i ficció, de cròniques, diaris i entrevistes, La història de la nostàlgia traça la geografia sentimental d'un territori i d'un temps perduts en la memòria, i intenta trobar la manera d'aferrar-nos a la vida, sense que aquesta ens sotmeti a la seva voluntat, ja que... Com és possible mantenir-se íntegre i noble, bo, quan el vent de la Història bufa sense pietat?



dimecres, 8 de desembre de 2021

Una educació de Tara Westover

Autor/a: Tara Westover (Idaho, 1986)

Editorial: Més Llibres

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Anglès

Traducció: Anna Torcal i Salvador Company

Gènere: Novel·la biogràfica

Número de pàgines: 432

Comprar el llibre


CATALÀ:

No es pot parlar d'aquest llibre sense dir que és una història impactant, tant, que hi ha passatges que no semblen reals, però ja ho diuen que la realitat supera la ficció.

La Tara ens explica la seva vida i ens podríem quedar amb tot el que parla de la manera com va ser criada, sense papers, sense anar a l’escola ni al metge, preparant-se per a la fi del món i sense tenir contacte amb la resta de societat. Amb un pare extremista radical, una mare absent com a tal i una part dels germans acomodats en aquesta manera de viure, una relació familiar malaltissa i tòxica. Però jo em quedo amb la transformació que es produeix en la protagonista gràcies a l'educació.

La Tara era una estranya dins la seva pròpia família que aconsegueix fugir i convertir-se en una altra persona. L'educació, un cop aconsegueix entrar a la universitat sense anar prèviament a l'escola, li va permetre obrir la ment i triar què pensar. L'educació la va salvar d'una vida terrible.

És a dir, aquest és un llibre de transformació i com ha dit la pròpia autora 'l'ideal de l'educació té a veure amb el fet que una persona es transformi i, el més meravellós és que l'encarregat d'aquesta transformació és un mateix'.

Vaig llegir el llibre gràcies a una lectura conjunta organitzada a #elreductecatalà i l'opinió general va ser que és un llibre trist i punyent, però que al mateix temps transmet esperança i optimisme.

Us animeu a llegir la vida de la Tara?

ESPAÑOL:

No puedo hablar de este libro sin decir que es una historia impactante, tanto, que hay pasajes que no parecen reales, pero ya dicen que la realidad supera la ficción.

Tara nos cuenta su vida, y nos podríamos quedar con todo lo que habla de la manera como fue criada, sin papeles, sin ir a la escuela ni al médico, preparándose para el fin del mundo y sin tener apenas contacto con el resto de la sociedad. Con un padre extremista radical, una madre que no ejercía como tal y una parte de los hermanos acomodados en esta manera de vivir, una relación familiar enfermiza y tóxica. Pero yo me quedo con la transformación que se produce en la protagonista gracias a la educación.

Tara era una extraña dentro de su propia familia que consigue huir y convertirse en otra persona. La educación, una vez consigue entrar en la universidad sin haber ido previamente a la escuela, le permitió abrir la mente y escoger que pensar. La educación la salvó de una vida terrible.

Es decir, este es un libro de transformación y como ha dicho la propia autora 'el ideal tiene que ver con el hecho de que una persona se transforme y, lo más maravilloso es que el encargado de esta transformación es una mismo'.

Leí el libro gracias a una lectura conjunta organizada en #elreductecatalà y la opinión general fue que se trataba de un libro triste e impactante, pero que al mismo tiempo transmite esperanza y optimismo.

¿Os animáis a leer la historia de Tara?



Sinopsi:

La Tara té set anys i la seva família és diferent: no van a l’escola. Al seu pare el preocupa que el govern els hi obligui, i per això viuen aïllats a la seva granja. No tenen historial mèdic perquè van néixer a casa. No existeixen. Una història de superació malgrat tot i una lliçó de com narrar-la, en primera persona. La importància, o no, d’una educació moderna. El fanatisme religiós. El pes de la comunitat. I les dificultats afegides, sent dona.


dilluns, 6 de desembre de 2021

84, Charing Cross Road de Helene Hanff

Autor/a: Helene Hanff (Filadelfia, 1918 - New York, 1997)

Editorial: La butxaca

Any de la primera edició: 2012

Llengua original: Anglès

Traducció: Puri Gómez Casademont

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 120


CATALÀ:

Crec que aquest serà un dels llibres més bonics que hauré llegit aquest any. Ens explica l'amistat que es forja entre l'Helene i en Frank a través de les cartes que s'escriuen al llarg de la seva vida.

Tot comença quan l'Helene descobreix que a la llibreria on treballa en Frank tenen volums de llibres antics, que no es troben a qualsevol lloc, a un preu assequible. A través de les cartes parlen de literatura, de la vida, parlen de tristeses i alegries, comparteixen tota una vida. 

En una Europa en plena post-guerra, a banda de l'intercanvi epistolar i literari, també es produeix un intercanvi d'aliments i d'intimitats. 

Si us agrada la literatura clàssica estic segura que encara el gaudireu molt més que jo, perquè les converses que tenen els protagonistes us resultaran molt enriquidores. Jo em quedo amb els dos protagonistes, tan entranyables i tan diferents entre ells. Ella, impulsiva i apassionada; ell, educat i discret. Els dos amants del món de la literatura i del llibres.

De la lectura de les cartes se'n desprèn una gran complicitat que aconsegueix crear entre els protagonistes una atmosfera de respecte i d'estima, i he gaudit molt amb la ironia tan fina que utilitzen en la correspondència.

Aquest és un petit gran llibre que podeu llegir en una tarda i que us farà gaudir de la lectura.

Coneixíeu l'existència d'aquestes cartes?


ESPAÑOL:

Creo que este será uno de los libros más bonitos que habré leído este año. Nos cuenta la amistad que se forja entre Helene y Frank a través de las cartas que se escriben a lo largo de su vida.

Todo empieza cundo Helene descubre que en la librería donde trabaja Frank tienen volúmenes de libros antiguos, difíciles de encontrar, a un precio asequible. A través de las cartas hablan de literatura, de la vida, hablan de alegrías y penas, comparten toda una vida.

En una Europa en plena posguerra, a parte del intercambio epistolar y literario, también se produce un intercambio de alimentos e intimidades.

Si os gusta la literatura clásica estoy segura que vais a disfrutar el libro más que yo, porque las conversaciones que tienen los protagonistas os van a resultar muy enriquecedoras. Yo me quedo con ellos, tan entrañables y tan diferentes. Ella, impulsiva y apasionada; él, educado y discreto. Los dos amantes de la literatura y de los libros.

De la lectura de las cartas se desprende una gran complicidad que consigue crear entre los protagonistas una atmósfera de respeto y estima, y he disfrutado mucho con la ironía tan fina que utilizan en la correspondencia.

Este es un pequeño gran libro que podéis leer en una tarde y que os hará disfrutar de la lectura.

¿Conocíais la existencia de estas cartas?


Sinopsi:

Helene Hanff és una escriptora desconeguda que viu a Nova York i fa guions per a la televisió per tal de sobreviure. Frank Doel treballa en una llibreria de vell al número 84 de Charing Cross Road, a Londres. L'Helene és espontània i divertida. En Frank és discret i reservat. Viuen en dos mons completament diferents, però comparteixen una passió: els llibres. 84, Charing Cross Road és la història de la relació epistolar que van mantenir l'Helene i en Frank durant quasi vint anys. La publicació d'aquest llibre va convertir Helene Hanff en una escriptora de culte per als amants de la literatura. Va ser tal l'èxit d'aquest llibre que se n'han fet diverses adaptacions per a la televisió, el cinema i també per al teatre.


dimecres, 1 de desembre de 2021

Bisturí de Ramona Solé

Autor/a: Ramona Solé (Lleida, 1968)

Editorial: Llibres del Delicte

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 312


CATALÀ:

Moltes vegades he dit que em fa il·lusió rebre llibres, i molta més si són d'un gènere que m'agrada, i encara més si l'autora és una dona i és lleidatana, com jo 😉, i en aquest, gràcies a Llibres del Delicte es compleixen tots aquests requisits.

Aquest és el primer llibre que llegeixo de la Ramona Solé (i sé que no serà l'últim). Tot comença amb un assalt macabre a un professor d'institut pel qual els Mossos d’Esquadra de Lleida inicien una investigació. A través d'aquesta investigació l'autora ens ensenya quin és el dia a dia dels policies que hi intervenen, tant a nivell laboral com personal.

Tot i que pels fets que es relaten, una història de revenja per maltractaments i abusos, podria ser una història molt macabra, l'autora no s'hi recrea gens. On sí que entra en més detalls és en la construcció dels personatges, potser en algun cas una mica massa, però no és gens exagerat.

Si us agraden els llibres d'investigació policial, i també d'investigació periodística (i saber com interactuen totes dues professions), i que mostrin el costat fosc de l'ésser humà, aquest llibre us agradarà segur.

Coneixeu l'editorial Llibres del Delicte? En algun cas us n'he parlat. La seva missió és editar llibres del gènere negre escrits per autors catalans i recuperar la tradició d’excel·lents autors i col·leccions d’obres que des de sempre ha situat la novel·la negra com un dels gèneres tradicionals de la literatura catalana.

ESPAÑOL:

Muchas veces he dicho que me hace ilusión recibir libros, y más aún si son de un género que me gusta, y más si la autora es una mujer leridana, como yo 😉, y con este, gracias a Llibres del Delicte, se cumplen todos estos requisitos.

Este es el primer libro que leo de Ramona Solé (y sé que no será el último). Todo empieza con un macabro asalto a un profesor de instituto por el cual los Mossos d'Esquadra de Lleida inician una investigación. A través de esta investigación la autora nos enseña cual es el día a día de los policías que intervienen en ella, tanto a nivel laboral como personal.

Aunque por los hechos que se relatan, una historia de venganza por malos tratos y abusos, podría ser una historia muy macabra, la autora no se recrea en ello. Donde sí que entra en más detalle es en la construcción de los personajes, quizás en algún caso demasiado, pero no es exagerado.

Si os gustan los libros de investigación policial, y también de investigación periodística (y conocer como interactúan las dos profesiones), y que muestren el lado más oscuro de los seres humanos, este libro os gustará seguro.

¿Conocéis la editorial Llibres del Delicte? En algún momento os he hablado de ella. Su misión es editar libros del género negro escritos por autores catalanes y recuperar la tradición de excelentes autores y colecciones de obras que desde siempre ha situado a la novela negra como uno de los géneros tradicionales de la literatura catalana.



Sinopsi:

La xeringa es va clavar amb certa facilitat i l’home no va tardar gaire a deixar de bellugar-se, estabornit pels efectes del fàrmac. Estirat sobre la taula del menjador, dues persones li practiquen una operació amb un bisturí. Quan acaben, amb una imperdible, subjecten una nota a la camisa del pacient.

Quan la policia de Lleida troba un professor d’institut mig estabornit i drogat a casa seva sospiten que pot haver estat víctima d’un assalt. L’home gemega de mal a les mans. Però és impossible perquè les hi han amputat.

La investigació policial intentarà descobrir qui ha pogut fer una barbaritat així, però quan una nova amputació amb bisturí els arriba des de Tarragona, sense cap connexió aparent amb la víctima de Lleida, el cas canviarà molt. Per què hi ha algú que es dedica a amputar mans amb un bisturí?