Doble jo de Navie (il·lustradora) i Audrey Lainé (escriptora)

Autor/a: Navie (1982, París) i Audrey Lainé (1992, Ruan)

Editorial: Andana

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Francès

Traducció: Llúcia Casanova

Gènere: Novel·la gràfica

Número de pàgines: 144

CATALÀ:

Doble jo és una novel·la gràfica personal, on Navie, la il·lustradora del llibre, ens obre les portes a la seva experiència amb el seu cos i ens planteja com un problema físic pot transformar-se en una qüestió de salut mental. El llibre tracta de manera molt propera sobre el seu trastorn de conducta alimentària (TCA), explicant com aquest es va convertir en un gran problema a la seva vida.

Tot i ser un cas molt personal, la història connecta amb tothom que pugui estar vivint una situació semblant o que vulgui entendre millor què implica un TCA. En una societat com la nostra, on estem constantment sota pressió per complir amb uns estereotips inassolibles, és vital conèixer històries com aquesta, que ens mostren la crua realitat d'aquests trastorns.

Una de les coses que més m'ha agradat és la manera en què Navie ho explica: és informal, però no deixa de colpir-te. Sents el malestar profund que experimenta, però alhora també et fa reflexionar sobre com podem ser més empàtics i comprensius amb les persones que pateixen aquestes situacions.

En resum, és un llibre molt recomanable perquè no és només una història personal; és una crida per crear una societat més oberta i solidària, on totes les persones ens puguem sentir acceptades i compreses, independentment de la nostra relació amb el nostre cos.

ESPAÑOL:

Doble jo es una novela gráfica personal, donde Navie, la ilustradora del libro, nos abre las puertas a su experiencia con su cuerpo y nos plantea cómo un problema físico puede transformarse en una cuestión de salud mental. El libro trata de forma muy cercana sobre su trastorno de conducta alimentaria (TCA), explicando cómo éste se convirtió en un gran problema en su vida.

A pesar de ser un caso muy personal, la historia conecta con todo el mundo que pueda estar viviendo una situación parecida o que quiera entender mejor lo que implica un TCA. En una sociedad como la nuestra, donde estamos constantemente bajo presión para cumplir con unos estereotipos inalcanzables, es vital conocer historias como ésta, que nos muestran la cruda realidad de estos trastornos.

Una de las cosas que más me ha gustado es la forma en que Navie lo explica: es informal, pero no deja de golpearte. Sientes el profundo malestar que experimenta, pero al mismo tiempo también te hace reflexionar sobre cómo podemos ser más empáticos y comprensivos con las personas que sufren estas situaciones.

En resumen, es un libro muy recomendable, porque no es sólo una historia personal; es un llamamiento para crear una sociedad más abierta y solidaria, donde todas las personas podamos sentirnos aceptadas y comprendidas, independientemente de nuestra relación con nuestro cuerpo.

Sinopsi:

Com es pot bastir una identitat identitat sobre 127 quilos de mentides? Fent creure que t'estimes com ets, encara que tinguis un cos «no normatiu». Cridant ben fort que ets feliç, que tot va bé en el millor dels mons possibles i que no tens cap esquerda.

És realment pràctic tenir una doble perquè, un dia, pots decidir girar-te contra ella i carregar-li-ho tot a l'esquena. Però com pots matar-la sense matar-te a tu també? 

Ocàs i fascinació d'Eva Baltasar

Autor/a: Eva Baltasar i Sardà (Barcelona, 1978)

Editorial: Club Editor

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 160

CATALÀ:

Amb aquesta obra, l'Eva Baltasar posa el focus en una de les violències silencioses de la nostra societat: persones amb carrera universitària i feina que, tot i així, en alguns casos no poden permetre’s un lloc per viure i es veuen forçades a compartir pis. És una realitat dura i desconcertant que viu la protagonista de la novel·la, que malgrat tenir una carrera i una feina de mitja jornada, acaba vivint al carrer durant un temps. Tot i que és una situació extrema, mostra com la pèrdua d'un espai segur pot ser real.

El protagonisme de la novel·la recau en les cases, no una en particular, sinó totes. Les llars apareixen com a símbols de refugi i seguretat, però també com a elements fràgils i temporals. Les cases esdevenen una metàfora dels desequilibris socials que vivim. Un dia tens un lloc on sentir-te segur, i l'endemà pots perdre-ho tot.

Com és habitual en les seves obres, els personatges de Baltasar són dones solitàries, però valentes. Tot i el seu aïllament emocional, aconsegueixen crear vincles entre elles. Les protagonistes encaren el món amb força, però també solen recolzar-se les unes en les altres, i aquesta xarxa que creen és essencial per a la seva supervivència emocional, sobretot en aquesta novel·la.

Ocàs i fascinació és una crítica a la societat actual. Posa de manifest problemes com l’habitatge, la precarietat laboral i la manca de suport social, obligant-nos a reflexionar sobre les injustícies i les oportunitats que ofereix el sistema.

La segona part de la novel·la és molt diferent. El to canvia completament i es torna gairebé oníric, amb un estil més místic. Per ser-vos sincera he de dir que no l’he acabat d’entendre, però això no m’ha impedit gaudir-la. Tot i que em va desconcertar en alguns moments, aquest canvi d’estil té una bellesa especial que atrapa.

Crec que la narrativa d’Eva Baltasar és difícil de ressenyar amb justícia. Les seves històries són intenses i profundes, i cadascú les viu d'una manera diferent. Per això crec que el millor és que cadascú les llegeixi i tregui les seves pròpies conclusions. Una cosa és segura: no deixarà ningú indiferent. A mi, personalment, m’ha atrapat des del primer moment.

ESPAÑOL:

Con esta obra, Eva Baltasar pone el foco en una de las violencias silenciosas de nuestra sociedad: personas con carrera universitaria y trabajo que, sin embargo, en algunos casos no pueden permitirse un lugar para vivir y se ven forzadas a compartir piso. Es una realidad dura y desconcertante que vive la protagonista de la novela, que pese a tener una carrera y un trabajo de media jornada, acaba viviendo en la calle durante un tiempo. Aunque es una situación extrema, muestra cómo la pérdida de un espacio seguro puede ser real.

El protagonismo de la novela recae en las casas, no una en particular sino todas. Los hogares aparecen como símbolos de refugio y seguridad pero también como elementos frágiles y temporales. Las casas se convierten en una metáfora de los desequilibrios sociales que vivimos. Un día tienes un sitio donde sentirte seguro, y al día siguiente puedes perderlo todo.

Como viene siendo habitual en sus obras, los personajes de Baltasar son mujeres solitarias, pero valientes. A pesar de su aislamiento emocional, logran crear vínculos entre ellas. Las protagonistas encaran el mundo con fuerza, pero también suelen apoyarse unas a otras, y esta red que crean es esencial para su supervivencia emocional, sobre todo en esta novela.

Ocaso y fascinación es una crítica a la sociedad actual. Pone de manifiesto problemas como la vivienda, la precariedad laboral y la falta de apoyo social, obligándonos a reflexionar sobre las injusticias y oportunidades que ofrece el sistema.

La segunda parte de la novela es muy distinta. El tono cambia por completo y se vuelve casi onírico, con un estilo más místico. Para seros sincera tengo que decir que no he acabado de entenderla, pero eso no me ha impedido disfrutarla. Aunque me desconcertó en algunos momentos, este cambio de estilo tiene una belleza especial que atrapa.

Creo que la narrativa de Eva Baltasar es difícil de reseñar con justicia. Sus historias son intensas y profundas, y cada una las vive de forma diferente. Por eso creo que lo mejor es que cada uno las lea y saque sus propias conclusiones. Una cosa es segura: no dejará a nadie indiferente. A mí, personalmente, me ha atrapado desde el primer momento.

Sinopsi:

Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D’un dia per l’altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara.

Ara la vida ja no va de creure en les regles. Ara tu fabriques l’engany. Entraràs a les cases dels altres. Creuran que hi ets per netejar-les i fer-los la vida amable. El llop que no havies de trobar si feies bondat ets tu. ¿Oi que no tens res a perdre?

Després del tríptic sobre la maternitat que l’ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar trastoca el nostre confort mental des d’un altre cantó, el del pacte social quan esdevé terrorista. La seva poesia canta la nit al ras, la inquietud de qui se sap invisible enmig de la ciutat. La seva lucidesa mostra el lloc on es toquen el crim i la devoció. I la seva nova novel·la va prenyada d’un conte on l’horror és la fada que pinta d’or el món.

Els aeròstats d'Amélie Nothomb

Autor/a: Fabienne Claire Nothomb (Kobé, Japó, 1967)

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Francès

Traducció: Ferran Ràfols Gesa

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 144

CATALÀ:

Com ja sabeu, vaig quedar completament atrapada per l'estil de Nothomb. Aquesta autora belga, excèntrica i inconfusible, domina com pocs la sàtira, i aconsegueix que cada obra seva estigui carregada de subtilesa i enginy. En aquest llibre, aquesta característica no és una excepció.

Els seus personatges solen ser solitaris, mancats d'amor i plens de complexitats internes. Igual que en altres novel·les de la seva obra, les relacions entre els personatges d'aquest llibre no són simples; més aviat es presenten com a estructures complexes, definides per la pobresa de les connexions emocionals o la incapacitat de mostrar els sentiments.

Amb aquesta obra Nothomb aprofita per fer un homenatge als clàssics de la literatura europea. A través de lectures com La metamorfosi de Kafka o La Ilíada d'Homer, els personatges, especialment en la relació entre un estudiant i la seva professora, evolucionen i es transformen. A mesura que els protagonistes es submergeixen en la literatura, les seves pròpies vides i relacions prenen noves dimensions i canvien.

Amb Els aeròstats, Nothomb ens parla del poder de la lectura en l'educació i el creixement personal, en el seu estil característic, tan irònic com profund. Aquest és un dels aspectes més atractius del llibre: la manera en què la lectura es presenta com una eina de transformació tant individual com col·lectiva.

ESPAÑOL:

Como ya sabéis, quedé completamente atrapada por el estilo de Nothomb. Esta autora belga, excéntrica e inconfundible, domina como pocos la sátira, logrando que cada obra suya esté cargada de sutileza e ingenio. En ese libro, esta característica no es una excepción.

Sus personajes suelen ser solitarios, carentes de amor y llenos de complejidades internas. Al igual que en otras novelas de su obra, las relaciones entre los personajes de este libro no son simples; se presentan más bien como estructuras complejas, definidas por la pobreza de las conexiones emocionales o la incapacidad de mostrar los sentimientos.

En esta obra Nothomb aprovecha para hacer un homenaje a los clásicos de la literatura europea. A través de lecturas como La metamorfosis de Kafka o La Ilíada de Homero, los personajes, especialmente en la relación entre un estudiante y su profesora, evolucionan y se transforman. A medida que los protagonistas se sumergen en la literatura, sus propias vidas y relaciones adquieren nuevas dimensiones y cambian.

Con Los aerostatos, Nothomb nos habla del poder de la lectura en la educación y el crecimiento personal, en su estilo característico, tan irónico como profundo. Éste es uno de los aspectos más atractivos del libro: la forma en que la lectura se presenta como una herramienta de transformación tanto individual como colectiva.

Sinopsi:

Amélie Nothomb en plena forma: un elogi de la lectura gens trivial, gens previsible i, per sobre de tot, gens innocent.

L’Ange té dinou anys, viu a Brussel·les i és una estudiant de filologia excel·lent. Per fer una mica de diners, es decideix a donar classes particulars de literatura a en Pie, un adolescent de setze anys a qui no li agrada llegir. Segons el criteri del seu pare despòtic, sembla que el noi és dislèctic i té problemes de comprensió lectora. En el fons, però, el problema és molt més simple: odia els llibres amb la mateixa assertivitat amb què odia els seus pares. A ell, el que l’apassiona de veritat són les matemàtiques i els zepelins.

Mentre l’Ange esperona el seu alumne amb algunes lectures, el pare espia les sessions clandestinament. A poc a poc, però, la curiositat d’en Pie va despertant: clàssic rere clàssic, la literatura exerceix la seva força, com el gas que permet que els aeròstats, feixucs, s’elevin lleugers cap al cel. Tanmateix, la relació entre la jove professora i el seu deixeble es va consolidant, fins que el vincle entre tots dos es transforma definitivament.

La nova novel·la d’Amélie Nothomb és un elogi de la lectura que defuig la trivialitat, gens previsible i, per sobre de tot, gens innocent.

El foc del Cirné d'Enric Kahn

Autor/a: Enric Camats Castellà

Editorial: El punt volat

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 188

CATALÀ:

El Foc del Cirné ens transporta a un paisatge devastat per un incendi forestal, inspirat en l'incendi del 2022 a Baldomar. Aquest terrible esdeveniment serveix de teló de fons per una reflexió profunda sobre la vida i les pors humanes.

L'Enric ens apropa a la seva visió de la natura i de la vida amb una intensitat sorprenent, sobretot per la seva joventut, que és el que més em sorprèn a mi. Tot i ser una obra curta, es llegeix a un ritme pausat, perquè les seves pàgines estan plenes de frases que conviden a la reflexió i que necessitem anar paint a poc a poc.

Una de les grans fortaleses de la novel·la és la capacitat de l'Enric per combinar dues de les seves passions: la natura i la poesia. Tot i que la història que ens explica és dura i commovedora, Kahn aconsegueix transformar-la en bellesa. La seva prosa poètica, plena de simbolisme, ens apropa als elements de la natura, sobretot els animals, que arriben a tenir veu pròpia.

L'incendi al Montsec serveix com a metàfora de la desconnexió humana amb l'entorn i la manca de voluntat per escoltar els senyals que ens envia la natura. El foc no només destrueix el paisatge, sinó que fa aflorar les nostres pors i creences més profundes.

En definitiva, El Foc del Cirné és una lectura profunda i simbòlica que no només reflexiona sobre la relació de l'ésser humà amb la natura, sinó també sobre les emocions que emergeixen en moments de crisi. Enric Kahn demostra amb aquest llibre que té una veu narrativa característica, capaç de connectar amb la sensibilitat del seu públic i d'expressar sentiments complexos amb una maduresa sorprenent. 

Des d'aquí vull animar a l'Enric a continuar endavant amb aqueta passió, que continuï escrivint poemes i, sobretot, recitant-los, perquè és amb el que gaudeixo més.

ESPAÑOL:

El Foc del Cirné nos transporta a un paisaje devastado por un incendio forestal, inspirado en el incendio de año 2022 en Baldomar. Este terrible acontecimiento sirve de telón de fondo para una profunda reflexión sobre la vida y los miedos humanos.

Enric nos acerca a su visión de la naturaleza y de la vida con una intensidad sorprendente, sobre todo por su juventud, que es lo que más me sorprende. Aunque es una obra corta, se lee a un ritmo pausado, porque sus páginas están llenas de frases que invitan a la reflexión y que necesitamos ir digiriendo poco a poco.

Una de las grandes fortalezas de la novela es la capacidad de Enric para combinar dos de sus pasiones: la naturaleza y la poesía. Aunque la historia que nos cuenta es dura y conmovedora, Kahn logra transformarla en belleza. Su prosa poética, llena de simbolismo, nos acerca a los elementos de la naturaleza, sobre todo a los animales, que llegan a tener voz propia.

El incendio en el Montsec sirve como metáfora de la desconexión humana con el entorno y la falta de voluntad para escuchar las señales que nos envía la naturaleza. El fuego no sólo destruye el paisaje, sino que hace que afloren nuestros miedos y creencias más profundas.

En definitiva, El Foc del Cirné es una lectura profunda y simbólica que no sólo reflexiona sobre la relación del ser humano con la naturaleza, sino también sobre las emociones que emergen en momentos de crisis. Enric Kahn demuestra con este libro que tiene una voz narrativa característica, capaz de conectar con la sensibilidad de su público y expresar sentimientos complejos con una madurez sorprendente.

Desde aquí quiero animar a Enric a seguir adelante con esta pasión, que siga escribiendo poemas y, sobre todo, recitándolos, porque es con lo que disfruto más.

Sinopsi:

Qui no s’ha sentit mai enmig d’un incendi? Qui no ha dubtat de si l’incendi realment acabaria algun dia? Qui, a pesar de les cremades, ha continuat caminant? El foc del Cirné és una novel·la breu que, mitjançant una història que podria ser perfectament real, pretén reflexionar sobre la vida quotidiana, les creences i les pors.

La naturalesa i els animals ens volen donar un missatge, però sembla que les persones encara no estem disposades a escoltar. L’incendi forestal del 2022 al Montsec en va ser un exemple, quants senyals més necessitem per a intentar canviar?

Una mort i trenta-tres vides de Noemí Morral

Autor/a: Noemí Morral Palacín (Vic, 1972)

Editorial: Pagès Editors

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 188

CATALÀ:

Una mort i trenta-tres vides és una novel·la que sorprèn per la seva estructura narrativa. L'eix de la història és la mort de l'Àngel, un personatge central que, tot i no tenir una presència activa, es converteix en el punt de trobada de les emocions, pensaments i vivències dels que l'envolten. El que fa especial aquesta obra és la manera en què l'autora tria explicar-nos la vida de l'Àngel: a través dels ulls i sentiments de trenta-tres personatges que el van conèixer. Cada capítol ens descriu un nou personatge, amb la seva pròpia perspectiva, oferint-nos petites peces d'un trencaclosques que, al final, forma la figura completa de l'Àngel.

L'estructura de la novel·la és un dels seus punts forts. Noemí Morral aconsegueix fer que cada personatge sigui rellevant, i qui llegeix descobreix una nova faceta de l'Àngel amb cada nou relat. Aquest format fa que la lectura sigui molt amena i mantingui l'interès.

Un altre aspecte que m'ha agradat és la capacitat de l'autora de jugar amb els registres emocionals. Cada personatge té la seva pròpia veu i experiència, i això fa que la novel·la sigui rica en matisos. La novel·la no ens parla  només de la vida de l'Àngel, sinó també de la complexitat de les relacions humanes i de com la mort pot ser un catalitzador per fer aflorar sentiments profunds i sovint contradictoris.

En resum, Una mort i trenta-tres vides és una novel·la original i amena, que he gaudit molt. L'estructura i la diversitat de personatges fan que la lectura sigui àgil, encara que les emocions que s'hi tracten són profundes.

Aprofito per agrair a la Noemí la confiança i l'enviament d'un exemplar del llibre.

ESPAÑOL:

Una mort i trenta-tres vides es una novela que sorprende por su estructura narrativa. El eje de la historia es la muerte de Àngel, un personaje central que, a pesar de no tener una presencia activa, se convierte en el punto de encuentro de las emociones, pensamientos y vivencias de quienes le rodean. Lo que hace especial esta obra es la forma en que la autora elige explicarnos la vida de Àngel: a través de los ojos y sentimientos de treinta y tres personajes que le conocieron. Cada capítulo nos describe un nuevo personaje, con su propia perspectiva, ofreciéndonos pequeñas piezas de un rompecabezas que, al final, forma la figura completa de Ángel.

La estructura de la novela es uno de sus puntos fuertes. Noemí Morral logra hacer que cada personaje sea relevante, y quien lee descubre una nueva faceta de Ángel con cada nuevo relato. Este formato hace que la lectura sea muy amena y mantenga el interés.

Otro aspecto que me ha gustado es la capacidad de la autora de jugar con los registros emocionales. Cada personaje tiene su propia voz y experiencia, lo que hace que la novela sea rica en matices. La novela no nos habla sólo de la vida del Ángel, sino también de la complejidad de las relaciones humanas y de cómo la muerte puede ser un catalizador para aflorar sentimientos profundos ya menudo contradictorios.

En resumen, Una muerte y treinta y tres vidas es una novela original y amena, que he disfrutado mucho. La estructura y la diversidad de personajes hacen que la lectura sea ágil, aunque las emociones que se tratan son profundas.

Aprovecho para agradecer a Noemí la confianza y el envío de un ejemplar del libro.

Sinopsi:

L’Àngel, home de bé, empresari d’èxit i alcalde d’un poble petit com tants d’altres, mor inesperadament. Aquest fet esquitxa de forma diversa a un ventall de personatges que es veuen, poc o molt, afectats per la pèrdua o per les oportunitats que genera aquest canvi. Amb una prosa directa i eficaç, l’autora ens ofereix una visió calidoscòpica de la varietat de sentiments que les circumstàncies de cadascú fan aflorar: dolor, enyorança, agraïment, desig, anhel, però també enveja, ambició, por, ressentiment. No hi trobarem només els fills, els germans, les amants. També hi ha infants innocents, perdularis patètics, artistes en precari, adolescents plens de vida. Hi ha glamur i hi ha misèria. Hi ha tendresa i hi ha humor. La narració no gira al voltant d’un únic protagonista, sinó que cada capítol explora, amb delicada empatia, una faceta d’aquest personatge complex que som cadascú de nosaltres.

L'home de Praga de Jaume Albert Ollé

Autor/a: Jaume Albert Ollé

Editorial: Voliana Edicions

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 173

CATALÀ:

Aquest és el quart llibre que llegeixo del Jaume i puc dir que li he vist una evolució clara com a escriptor. Fins ara, havia llegit les seves novel·les històriques, que tenien una temàtica molt diferent a la d’aquesta, la seva primera incursió en la novel·la negra. Tot i això, crec que aquest canvi de gènere li ha permès consagrar-se com a escriptor, demostrant que sap moure’s amb habilitat en diferents registres.

Encara que conec el Jaume d’un altre àmbit, i això fa que a vegades em costi veure’l des d’aquesta perspectiva, crec que ja es pot dir, sense cap mena de dubte, que és un escriptor en tota regla. 

Pel que fa a L'home de Praga, m’ha agradat moltíssim tant per com està escrita com per la història en si. El desenvolupament de la trama està molt ben construït i, des de les primeres pàgines, em va enganxar i em va mantenir amb la intriga fins al final. A més, la novel·la barreja diferents escenaris i personatges de diversos àmbits, i aconsegueix quadrar-ho tot d'una manera molt precisa i ben trobada, fet que demostra una gran habilitat narrativa.

He compartit la lectura d'aquest llibre amb a meva mare i les dues ens hem emportat la mateixa impressió. Jaume, ja estem esperant la propera. 😅

ESPAÑOL:

Éste es el cuarto libro que leo de Jaume Albert Oller y puedo decir que le he visto una evolución clara como escritor. Hasta ahora, había leído sus novelas históricas, que tenían una temática muy diferente a la de esta, su primera incursión en la novela negra. Sin embargo, creo que este cambio de género le ha permitido consagrarse como escritor, demostrando que sabe moverse con habilidad en distintos registros. 

Aunque conozco a Jaume de otro ámbito, y esto hace que a veces me cueste verlo desde la perspectiva de escritor, creo que ya se puede decir, sin lugar a dudas, que es un escritor en toda regla. 

En cuanto a ‘L’home de Praga’, me ha gustado muchísimo tanto por cómo está escrita como por la historia en sí. El desarrollo de la trama está muy bien construido y, desde las primeras páginas, me enganchó y mantuvo con la intriga hasta el final. Además, la novela mezcla diferentes escenarios y personajes de diversos ámbitos, logrando cuadrarlo todo de una manera muy precisa y bien encontrada, lo que demuestra una gran habilidad narrativa. 

He compartido la lectura de este libro con mi madre y las dos nos hemos llevado la misma impresión. Jaume, ya estamos esperando la próxima.😅

Sinopsi:

Praga (Txèquia), març de 1990. Un home fuig de nit en mig d’una pluja fina pels carrers humits i foscos de la ciutat. Els que l’empaiten no li perdonen el seu col·laboracionisme. Més de trenta anys després, els fantasmes que el perseguien reapareixen en una tranquil·la urbanització de Premià de Dalt (Maresme). El passat torna, i qui ni oblida ni perdona no vol perdre temps per executar la seva venjança.

Coragre de Nora Ephron

Autor/a: Nora Ephron (Nova York, 1941 – 2012)

Editorial: L'Altra

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Anglès

Traducció: Ariadna Pous

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 244

CATALÀ:

Després d'haver llegit els dos reculls d'articles de Nora Ephron (Tinc un coll que fa pena i No me'n recordo de res), on el seu estil directe i irreverent m'havia captivat, vaig decidir endinsar-me en la seva novel·la Coragre. Aquesta obra té un enfocament més personal, ja que explora la seva separació, un tema que em va cridar l'atenció per veure com Ephron transformaria una experiència dolorosa en una narrativa plena del seu humor habitual.

El llibre no defrauda ja que continua transmetent veritats incòmodes de manera franca, però he de dir que esperava trobar-hi una dosi més gran d'aquest humor cítric que tant m'havia agradat en les seves obres anteriors. Tot i que hi és present, és més contingut, potser perquè la història de la separació es presta a moments més reflexius i vulnerables. Això no fa que la novel·la sigui menys recomanable, però potser sobta una mica si esperes trobar-hi l'humor de les anteriors.

A nivell narratiu, Coragre destaca per la capacitat d'Ephron de captar les contradiccions emocionals que sovint acompanyen la ruptura d'una relació i explicar-les de manera amena i divertida. La seva escriptura és sempre clara i directa, i la manera com barreja humor amb dolor és el que fa que la lectura sigui entretinguda i, alhora, impactant. No és fàcil parlar d'una tragèdia amb aquesta ironia subtil, i Ephron ho fa d'una manera molt natural.

Per tant, tot i que potser no trobareu el mateix nivell de sarcasme que en els seus reculls d'articles, Coragre és una lectura més introspectiva que manté molts dels trets característics de l'autora.

ESPAÑOL:

Después de haber leído las dos recopilaciones de artículos de Nora Ephron (Tinc un coll que fa pena y No me’n recordo de res), donde su estilo directo e irreverente me había cautivado, decidí adentrarme en su novela Coragre. Esta obra tiene un enfoque más personal, puesto que explora su separación, un tema que me llamó la atención para ver cómo Ephron transformaría una experiencia dolorosa en una narrativa llena de su humor habitual.

El libro no defrauda ya que sigue transmitiendo verdades incómodas de manera franca, pero debo decir que esperaba encontrar una mayor dosis de ese humor cítrico que tanto me había gustado en sus obras anteriores. Aunque está presente, es más contenido, quizás porque la historia de la separación se presta a momentos más reflexivos y vulnerables. Esto no hace que la novela sea menos recomendable, pero quizás sorprende un poco si esperas encontrar el humor de las anteriores.

A nivel narrativo, Coragre destaca por la capacidad de Ephron de captar las contradicciones emocionales que a menudo acompañan a la ruptura de una relación y explicarlas de manera amena y divertida. Su escritura es siempre clara y directa, y la forma en que mezcla humor con dolor es lo que hace que la lectura sea entretenida y, al mismo tiempo, impactante. No es fácil hablar de una tragedia con esa ironía sutil, y Ephron lo hace de una forma muy natural.

Por tanto, aunque quizá no encontraréis el mismo nivel de sarcasmo que en sus recopilaciones de artículos, Coragre es una lectura más introspectiva que mantiene muchos de los rasgos característicos de la autora.

Sinopsi:

¿És possible escriure un llibre hilarant sobre la ruptura d’un matrimoni perfecte? Si l’escriptora és Nora Ephron, la resposta és un sí rotund. Una història que lliga l’adulteri, la teràpia de grup i l’estofat de carn, i que ens demostra que una bona comèdia necessita la seva dosi d’angoixa com una bona salsa necessita farina i mantega. La Rachel Samstat, embarassada de set mesos, un dia descobreix que el seu marit, Mark, està enamorat d’una altra dona. La Rachel, que es guanya la vida escrivint llibres de cuina, troba en el menjar un cert bàlsam i consol; així, mentre es debat entre l’intent de recuperar en Mark i el desig de veure’l mort, la Rachel troba temps per oferir-nos algunes de les seves receptes preferides. Coragre és l’única novel·la de Nora Ephron; una història deliciosa explicada amb l’humor àcid propi de l’autora, una muntanya russa d’amor, traïció, pèrdua i, el més satisfactori, venjança.

La carta de William Somerset Maugham

Autor/a: William Somerset Maugham (París, 1874 – Cap Ferrat, Niza, 1965)

Editorial: Viena

Any de la primera edició: 2022

Llengua: Anglès

Traducció: Julià de Jòdar

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 96

CATALÀ:

Aquesta és una altra petita gran obra publicada per Viena Edicions dins la col·lecció Petits Plaers. Per mi, sempre és un goig llegir els llibres d'aquesta col·lecció perquè descobreixo obres fantàstiques.

En aquest cas, ens trobem davant d'una novel·la negra que enganxa des del primer moment i de la que cal destacar les descripcions que ens transporten als diferents escenaris i aconsegueixen una excel·lent ambientació colonial que ens fa imaginar clarament les escenes i els personatges. Aquests estan molt ben construïts, plens de carisma. En especial, la Leslie, que es pot definir perfectament com una femme fatale.

La narració està plena de dramatisme i tensió, creant un bon ritme que manté l'atenció en la lectura. El final, força impactant, ens fa adonar que no sempre les coses són com les veiem, afegint encara més dramatisme a la història.

És un llibre molt curt, ideal per passar una tarda de tardor, i que us recomano per gaudir d’una lectura intensa i captivadora.

ESPAÑOL:

Ésta es otra pequeña gran obra publicada por Viena Edicions dentro de la colección Petits Plaers. Para mí siempre es un placer leer los libros de esta colección que me permite descubrir obras fantásticas.

En este caso, nos encontramos ante una novela negra que engancha desde el primer momento y de la que quiero destacar las descripciones que nos transportan a los diferentes escenarios y consiguen una excelente ambientación colonial que nos hace imaginar claramente las escenas y los personajes. Éstos están muy bien construidos, llenos de carisma. En especial, Leslie, que se puede definir perfectamente como una femme fatale.

La narración está llena de dramatismo y tensión, creando un buen ritmo que mantiene la atención en la lectura. El final, bastante impactante, nos hace dar cuenta de que no siempre las cosas son como las vemos, añadiendo aún más dramatismo a la historia.

Es un libro muy corto, ideal para pasar una tarde de otoño, y que recomiendo para disfrutar de una lectura intensa y cautivadora.

Sinopsi:

Una història d’intriga ambientada a la Malàisia colonial que gira al voltant d’una carta que no havia d’aparèixer.

Un jove advocat anglès instal·lat a Singapur rep la visita del seu amic Robert, propietari d’una plantació de cautxú. L’empresari arriba molt alterat perquè la seva dona, la Leslie, ha estat arrestada per l’assassinat de Geoffrey Hammond, propietari d’una altra plantació, i vol demanar a l’advocat que s’encarregui de la seva defensa. A priori no sembla un cas gaire complicat, especialment quan la Leslie al·lega que, la nit dels fets, en Geoffrey va intentar violar-la aprofitant que estava sola a la casa de la plantació. A més, el testimoni de la Leslie, tan assenyada, sembla molt convincent, si més no fins que apareix una carta.

Els grans optimistes de Rebecca Makkai

Autor/a: Rebecca Makkai (Chicago, 1978)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2018

Llengua: Anglès

Traducció: Marc Rubió

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 624

CATALÀ:

Els grans optimistes és una novel·la que transcorre en dos moments temporals. D’una banda, ens situem entre els anys 80 i 90, quan Chicago es veu afectada per l’epidèmia mortal de la SIDA, i de l’altra, l’any 2015, quan la Fiona viatja a París a la recerca de la seva filla.

L'autora ens transporta als primers anys de la malaltia i descriu amb cruesa i realisme, de manera directa, la infecció devastadora que es va propagar, bàsicament, entre la comunitat homosexual, i és en aquesta comunitat que es centra aquesta història. La novel·la retrata com aquesta generació de joves va veure les seves il·lusions destrossades per la malaltia, però alhora mostra la seva lluita per l'amistat, la supervivència i l'amor malgrat la desesperança.

El segon fil narratiu ens porta a París, on la Fiona, una de les protagonistes, reviu i reflexiona sobre com la SIDA va afectar la seva vida i les seves relacions personals. Aquesta combinació de moments del passat i del present teixeix un relat profund i reflexiu.

Tot i que és un llibre trist, per les conseqüències devastadores de la malaltia, està escrit de manera que també transmet esperança i tendresa. L’autora aconsegueix equilibrar el dolor amb un missatge d’esperança que fa que la lectura sigui emocionalment intensa, però alhora reconfortant.

Aquest llibre m'ha agradat molt per tots aquests motius, i vull agrair a la Glòria la seva recomanació. Feia temps que el tenia pendent, i el seu consell, i que ja havia llegit Els fills adormits d'Anthony Passeron, que tracta sobre el mateix tema, i que va ser la meva millor lectura de l'any passat, em va ajudar a decidir-me a llegir-lo finalment, i no me'n penedeixo.

ESPAÑOL:

Els grans optimistes es una novela que transcurre en dos momentos temporales. Por un lado, nos situamos entre los años 80 y 90, cuando Chicago se ve afectada por la epidemia mortal del SIDA, y por otro, en el 2015, cuando Fiona viaja a París en busca de su hija.

La autora nos transporta a los primeros años de la enfermedad y describe con crudeza y realismo, de forma directa, la infección devastadora que se propagó, básicamente, entre la comunidad homosexual, y es en esta comunidad en la que se centra esta historia. La novela retrata cómo esa generación de jóvenes vio sus ilusiones destrozadas por la enfermedad, pero al mismo tiempo muestra su lucha por la amistad, la supervivencia y el amor a pesar de la desesperanza.

El segundo hilo narrativo nos lleva a París, donde Fiona, una de las protagonistas, revive y reflexiona sobre cómo el SIDA afectó a su vida y a sus relaciones personales. Esta combinación de momentos del pasado y del presente crea un relato profundo y reflexivo.

Aunque es un libro triste, por las consecuencias devastadoras de la enfermedad, está escrito de modo que también transmite esperanza y ternura. La autora logra equilibrar el dolor con un mensaje de esperanza que hace que la lectura sea emocionalmente intensa, pero a la vez reconfortante.

Este libro me ha gustado mucho por todos estos motivos, y quiero agradecer a Gloria su recomendación. Hacía tiempo que lo tenía pendiente, y su consejo, y que ya había leído Els fills adormits de Anthony Passeron, que trata sobre el mismo tema, y ​​que fue mi mejor lectura del año pasado, me ayudó a decidirme a leerlo finalmente, y no me arrepiento.

Sinopsi:

El 1985, mentre el Yale Tishman comença a prosperar en l’àmbit professional, Chicago es veu devastada per l’epidèmia de la sida. A poc a poc veurà com els seus amics emmalalteixen, i la ciutat i la seva vida canvien per sempre.

Trenta anys després, la Fiona, amiga de joventut del Yale, viatja a París a buscar la seva filla desapareguda. Amb dolor, retroba el món que creia haver deixat enrere i reflexiona i rememora els dies que van marcar el futur de tots aquells joves.

Els grans optimistes és una història absorbent i emotiva sobre com viure la vida en temps de crisi, una novel·la commovedora que ens confronta amb la pèrdua, l’amistat, la traïció, la supervivència i l’amor de la mà d’uns personatges inoblidables.

La llei de l'hivern de Gemma Ventura

Autor/a: Gemma Ventura (El Vendrell, 1990)

Editorial: Destino

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la intimista

Número de pàgines: 176

CATALÀ:

La llei de l'hivern és el primer llibre de la Gemma Ventura i està escrit amb un llenguatge poètic que es manté tota la novel·la. L'ús de la simbologia de la natura és recurrent, especialment els arbres i les seves arrels, que esdevenen protagonistes indirectes i metafòrics de la història.

La novel·la narra la vetlla d'un padrí, el Ricard, la veu de la saviesa, i els pensaments i sentiments de la protagonista mentre s’acomiada d’ell. Aquesta és una història profundament introspectiva, carregada de reflexions i emocions. Ventura ens endinsa en un viatge pels records i la renovació, amb frases que ressonen durant dies, com: "Saps que deixar anar és la condició perquè arribin coses noves".

Amb un aire intimista i màgic, cada pàgina està plena d'intensitat emocional. Els sentiments i la connexió amb l’essència de la vida s’expressen amb una bellesa que fa del llibre bell recull de frases. L'autora ha descrit aquesta obra com un homenatge a la riquesa interior, i és fàcil veure-ho en cadascuna de les paraules curosament escollides.

Com a resum us diré que és una obra que convida a la reflexió i a deixar-se endur pel ritme pausat però profund dels pensaments més íntims. Que m'ha agradat moltíssim descobrir i poder llegir i que us recomano de manera fervorosa si us agraden aquest tipus de lectures.

Us deixo algunes de les frases que a mi m'han cridat l'atenció:

"Tot el que mirava ho feia trist: el cel, la lluna, la nit, perquè la tristesa, sabeu?, la podem escampar amb la mirada".

"Ricard, com és que només ens atrevim a ser sincers quan l’altre no ens pot contestar? Per què ens fan por les respostes dels vius? Per què deixem que se’ns acumulin tantes preguntes a dins? Amb quantes moriràs?".

"Quan ens imaginem el futur no tornem a ser nens? Tan fàcils d'enganyar com d'il·lusionar".

"Tothom ara mateix està pensant en algú. Seria ben bonic que hi hagués un avís - jo què sé: un pessic petit, un color intermitent a la ment - per cada cop que dues persones s'invoquen alhora".

"Eres dins del meu cos, guiant els meus pensaments, i quan no m’atrevia a fer un pas, la teva veu, rere l’orella, m’empenyia: No tinguis por. I quan Ell em consumia, eres el primer a avisar-me: Allunya-te’n. Des de la teva solitud guiaves la meva solitud, i és per això que tot i estar sola no em sentia sola. És tan poderós poder comptar amb qui no tens al costat. Quan ja no hi sigui passarà el mateix, oi? Continuaràs sent el meu aliat?".

ESPAÑOL:

La llei de l'hivern es el primer libro de Gemma Ventura y está escrito con un lenguaje poético que se mantiene toda la novela. El uso de la simbología de la naturaleza es recurrente, especialmente los árboles y sus raíces, que se convierten en protagonistas indirectos y metafóricos de la historia.

La novela narra el velatorio de un abuelo, Ricard, la voz de la sabiduría, y los pensamientos y sentimientos de la protagonista mientras se despide de él. Ésta es una historia profundamente introspectiva, cargada de reflexiones y emociones. Ventura nos adentra en un viaje por los recuerdos y la renovación, con frases que resuenan durante días, como: "Sabes que soltar es la condición para que lleguen cosas nuevas".

Con un aire intimista y mágico, cada página está llena de intensidad emocional. Los sentimientos y la conexión con la esencia de la vida se expresan con una belleza que hace del libro una bella recopilación de frases. La autora ha descrito esta obra como un homenaje a la riqueza interior, y es fácil verlo en cada una de las palabras cuidadosamente escogidas.

Como resumen diré que es una obra que invita a la reflexión y a dejarse llevar por el ritmo pausado pero profundo de los pensamientos más íntimos. Que me ha gustado mucho descubrir y poder leer y que os recomiendo de manera fervorosa si os gustan este tipo de lecturas.

Sinopsi:

Una noia vetlla el seu avi, i en la solitud absoluta té dues grans companyies: la de la memòria i la de la imaginació. Mentre els cirerers es despullen, la llei de l’hivern s’imposa recordant-nos que per renéixer cal deixar anar.

Amb un aire intimista i màgic, aquesta novel·la fa visible l’invisible: les persones que no hi són però que ens guien a cau d’orella, l’amor que fem existir quan necessitem que existeixi i la forma com suplim cada absència.

«I a les nits glaçades, sota un pam de neu, la primera flor començava a empènyer, ensenyant a la gent d’aquest poble el que costa tant de creure».

Sang Blava de Maria Sardans

Autor/a: Maria Sardans (Puig-reig, 1967)

Editorial: Llibres del Delicte

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la policíaca

Número de pàgines: 326

CATALÀ:

Aquest és el tercer lliurament de la saga protagonitzada per Valentina Palau, un personatge que, des del meu punt de vista, és un dels més potents del gènere policíac en català. Valentina és una rica hereva agent del cos de  Mossos d'Esquadra, i destaca per la seva elegància, sofisticació i una força que atreu. Amb un instint excepcional per resoldre casos, tot i anar sovint a la seva, demostra ser una professional competent..

A Sang Blava, la Valentina es troba enmig d'un conflicte on ha de col·laborar amb la policia espanyola i la policia andorrana. La trama ens porta de viatge per localitzacions tan diverses com Sòria, Andorra, Mèxic, Rússia i diverses ciutats catalanes, això fa que ens endinsem en un escenari global i dinàmic, com ja passava en els anteriors lliuraments, i que afegeix profunditat a la investigació.

Després de llegir els anteriors llibres, tenia ganes de retrobar-me amb la Valentina en un nou cas, i aquesta història no m’ha decebut. La seva força com a personatge i la seva intuïció la converteixen en una protagonista irresistible. I segueixo amb ganes de més, per això espero poder llegir nous casos ben aviat.

M'agradaria destacar que, tot i ser una saga, els llibres es poden llegir de manera independent, ja que cadascun ofereix un cas nou. Tot i això, hi ha un cas recurrent que apareix als tres llibres, i és interessant seguir aquesta trama de manera ordenada per gaudir-ne plenament.

L'obra manté un ritme trepidant que fa que la lectura sigui àgil i absorbent, com és característic del gènere. Els girs constants i l'ambient de tensió m'han mantingut atrapada fins a l'última pàgina.

Finalment, vull donar les gràcies a l’editorial per convidar-me a la jornada de presentació de les novetats d’aquesta tardor, que vaig trobar molt interessant i enriquidora, i que em va permetre conèixer a la Maria Sardans i que em signés el llibre.

ESPAÑOL:

Ésta es la tercera entrega de la saga protagonizada por Valentina Palau, un personaje que, desde mi punto de vista, es uno de los más potentes del género policiaco en catalán. Valentina es una rica heredera agente del cuerpo de Mossos d'Esquadra, y destaca por su elegancia, sofisticación y una fuerza que atrae. Con un instinto excepcional para resolver casos, a pesar de ir a menudo a lo suyo, demuestra ser una profesional competente.

En Sang Blava, Valentina se encuentra en medio de un conflicto en el que debe colaborar con la policía española y la policía andorrana. La trama nos lleva de viaje por localizaciones tan diversas como Soria, Andorra, México, Rusia y diversas ciudades catalanas, lo que hace que nos adentremos en un escenario global y dinámico, como ya ocurría en las anteriores entregas, y que añade profundidad a la investigación .

Después de leer los anteriores libros, tenía ganas de reencontrarme con Valentina en un nuevo caso, y esta historia no me ha decepcionado. Su fuerza como personaje y su intuición la convierten en una protagonista irresistible. Y sigo con ganas de más, por eso espero poder leer nuevos casos pronto.

Me gustaría destacar que, a pesar de ser una saga, los libros pueden leerse de forma independiente, ya que cada uno ofrece un caso nuevo. Sin embargo, existe un caso recurrente que aparece en los tres libros, y es interesante seguir esta trama de manera ordenada para disfrutarla plenamente.

La obra mantiene un ritmo trepidante que hace que la lectura sea ágil y absorbente, como es característico del género. Los constantes giros y el ambiente de tensión me han mantenido atrapada hasta la última página.

Finalmente, quiero dar las gracias a la editorial por invitarme a la jornada de presentación de las novedades de este otoño, que encontré muy interesante y enriquecedora, y que me permitió conocer a Maria Sardans y que me firmara el libro.

Sinopsi:

L’aparició del cadàver d’una noia en una urbanització d’alt estànding manté ocupada la Valentina Palau, que inicia una etapa nova als Mossos d’Esquadra. Fins que la Policia d’Andorra la reclama per investigar un cas que implica gent important.

Una rica hereva morta a la piscina, un aristòcrata desaparegut i un rastre de sang i cadàvers que els vincula. El retorn de la Valentina Palau serà més que necessari.

En plena batalla de poder entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional, la Valentina es trobarà tot d’obstacles per investigar el marquès d’Andazola. I és que acusar algú amb sang blava i emparentat amb la família reial no és poca cosa, ni tan sols per a qui té diners i mitjans. Sobretot si la Policia Nacional i el CNI no pensen permetre-ho.

Això no és amor de Marina Marroquí

Autor/a: Marina Marroquí Esclápez  

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Espanyol

Traducció: Scheherezade Surià

Gènere: Juvenil

Número de pàgines: 160

CATALÀ:

"Això no és amor" és un llibre imprescindible que ens porta la Marina Marroquí per fer-nos reflexionar sobre els estereotips que la societat ha creat al voltant de les relacions amoroses. Des de la infantesa, ens bombardegen amb missatges de pel·lícules, sèries, contes i altres mitjans i ens transmeten una idea distorsionada i idealitzada del que hauria de ser l'amor. Però, què passa quan aquests missatges no reflecteixen la realitat? Marina Marroquí, amb la seva experiència personal i professional, desmunta aquestes falses creences i ens convida a identificar les relacions tòxiques.

El llibre no és només un conjunt de reptes, sinó que es presenta com un viatge reflexiu, ple de propostes i tests que ens ajuden a avaluar les nostres pròpies relacions i actituds. Amb un estil amè i directe, Marroquí fa que la lectura sigui accessible per a tothom, ja siguin joves o adults, homes o dones.

L'autora no només comparteix la seva experiència, sinó que ens proporciona eines pràctiques per reconèixer i allunyar-nos de les relacions nocives. És una lectura que ens fa conscients de la necessitat de repensar la manera en què concebem l'amor i les relacions.

Finalment, m’agradaria convidar-vos el dia 20 de setembre a escoltar la Marina Marroquí a Artesa de Segre on ens farà una xerrada que promet ser tan impactant com el seu llibre. Si teniu l'oportunitat de llegir-lo abans, podreu connectar encara més amb la força i l'energia que transmet l'autora. Us recomano molt aquesta lectura per la seva capacitat de transformar la nostra manera de veure l'amor.

ESPAÑOL:

"Esto no es amor" es un libro imprescindible que nos trae Marina Marroquí para reflexionar sobre los estereotipos que la sociedad ha creado en torno a las relaciones amorosas. Desde la infancia, nos bombardean con mensajes de películas, series, cuentos y otros medios y nos transmiten una idea distorsionada e idealizada de lo que debería ser el amor. Pero, ¿qué ocurre cuando estos mensajes no reflejan la realidad? Marina Marroquí, con su experiencia personal y profesional, desmonta estas falsas creencias y nos invita a identificar las relaciones tóxicas. 

El libro no es sólo un conjunto de retos, sino que se presenta como un viaje reflexivo, lleno de propuestas y test que nos ayudan a evaluar nuestras propias relaciones y actitudes. Con un estilo ameno y directo, Marroquí hace que la lectura sea accesible a todo el mundo, jóvenes o adultos, hombres o mujeres. 

La autora no sólo comparte su experiencia, sino que nos proporciona herramientas prácticas para reconocer y alejarnos de las relaciones nocivas. Es una lectura que nos hace conscientes de la necesidad de repensar la forma en que concebimos el amor y las relaciones. 

Finalmente, me gustaría invitaros el día 20 de septiembre a escuchar a Marina Marroquí en Artesa de Segre donde nos dará una charla que promete ser tan impactante como su libro. Si tenéis la oportunidad de leerlo antes, podréis conectar aún más con la fuerza y ​​la energía que transmite la autora. Os recomiendo mucho esta lectura por su capacidad de transformar nuestra forma de ver el amor.

Sinopsi:

Un llibre pràctic per generar debat i conscienciar¡ nois i noies en la igualtat de gènere.

Contínuament anem rebent missatges sobre l’amor que ajuden a crear falsos mites: que l’amor ha de ser a primera vista, que ha de ser per sempre, que la gelosia és una mostra d’amor... Quan la realitat xoca amb aquests falsos mites es produeix una frustració que, en casos extrems, pot derivar en violència de gènere.

Aquest llibre no pretén donar cap lliçó ni imposar respostes, però de vegades és necessari que algú et convidi a preguntar-te per què les coses han de ser com són. Dins del llibre trobaràs un seguit de reptes que t’ajudaran a reflexionar. Enfronta-t’hi sense por, perquè per tal que la societat avanci necessitem joves que s’atreveixin a abraçar la realitat amb tota la seva complexitat.

Cremo! de Maria Nicolau

Autor/a: Maria Nicolau 

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Gastronomia

Número de pàgines: 272

CATALÀ:

Tot i que ho pugui semblar, aquest llibre és molt més que un simple llibre de receptes. Encara que la puguem comprar com un recull de plats tradicionals, aquesta obra és en realitat un testimoni profund de la constància, la resiliència i la superació personal. La Maria comparteix amb nosaltres la seva vida, revelant els nombrosos obstacles que ha hagut de superar per arribar a ser la comunicadora culinària que és avui: una persona sincera i senzilla, però amb un bagatge personal molt intens.

Ens ofereix un relat autèntic i humà, on cada capítol és una lliçó de perseverança, i la determinació i la passió es barregen, per a apropar-nos a alguns secrets de les cuines. Així, la seva trajectòria es converteix en una inspiració per a qualsevol persona que lluita per aconseguir els seus objectius, més enllà de les dificultats.

Acompanyant aquesta història de vida, trobem algunes idees i trucs culinaris de tota la vida, que, més que receptes, són reflexions sobre la simplicitat i l'essència del bon menjar. És un llibre que ens fa reflexionar sobre el valor de l'esforç i la importància de mantenir-se fidel a un mateix.

En resum, us puc dir que és una lectura que transcendeix la cuina per parlar-nos de la vida, i que ens convida a reflexionar sobre el nostre propi camí.

Aquest llibre me l'ha deixat la Teresa, per això des d'aquí li dono les gràcies. Ara només espero que em cuini alguna de les receptes 😅

ESPAÑOL:

Aunque pueda parecerlo, este libro es mucho más que un simple libro de recetas. Y puede que compremos esta obra como una recopilación de platos tradicionales, pero en realidad es un testimonio profundo de la constancia, la resiliencia y la superación personal. María comparte con nosotros su vida, revelando los numerosos obstáculos que ha tenido que superar para llegar a ser la comunicadora culinaria que es hoy: una persona sincera y sencilla, pero con un intenso bagaje personal.

Nos ofrece un relato auténtico y humano, en el que cada capítulo es una lección de perseverancia, y la determinación y la pasión se mezclan, para acercarnos a algunos secretos de las cocinas. Así, su trayectoria se convierte en una inspiración para cualquier persona que lucha por conseguir sus objetivos, más allá de las dificultades.

Acompañando a esta historia de vida, encontramos algunas ideas y trucos culinarios de toda la vida, que, más que recetas, son reflexiones sobre la simplicidad y la esencia de la buena comida. Es un libro que nos hace reflexionar sobre el valor del esfuerzo y la importancia de mantenerse fiel a uno mismo.

En resumen, puedo deciros que es una lectura que trasciende la cocina para hablarnos de la vida, y que nos invita a reflexionar sobre nuestro propio camino.

Sinopsi:

La nova revolució de Maria Nicolau.

Columna publica Cremo!, el nou llibre de Maria Nicolau. Reflexions gastronòmiques de la cuinera més revolucionària dels últims anys.

El fenomen que ha revolucionat la gastronomia.

«Cremo!» és el crit d’alerta que s’etziba a les cuines professionals quan es carrega una olla que pesa o una paella amb oli roent quan passem pel costat d’un company. El llibre que teniu a les mans, Cremo!, és la història d’una noia normal i corrent que un bon dia decideix deixar-ho tot per aprendre un ofici del qual no sap res i llançar-se de cap a una aventura per escoles d’hostaleria peculiars, restaurants insòlits, hotels i pastisseries de tota mena i condició, mentre el país és sacsejat per la revolta gastronòmica del segle.

Un assaig i un receptari que van molt més enllà, on es barregen, com qui fa una beixamel, passió, empenta, memòries, personatges estrambòtics i reflexions que ens faran vibrar en cada pàgina amb la cuina al ritme revolucionari de la Maria Nicolau.

Desig sobre rodes de Víctor Díaz i Neus Verdaguer

Autor/a: Víctor Díaz (Sant Joan les Fonts, 1974) i Neus Verdaguer (Olot, 1982)

Editorial: Rosa dels Vents

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la romàntica

Número de pàgines: 320

CATALÀ:

Aquesta és una novel·la que, tot i que penso que està dirigida a un públic més jove, ha aconseguit captivar-me per la seva frescor i perquè està ben escrita. La trama gira al voltant d’una parella jove que, tot just es coneixen, i fan una juguesca per veure qui és capaç de seduir a l’altre, desencadenant una sèrie de situacions plenes d’atracció mútua i desig. La història és un equilibri perfecte entre romanticisme, passió i intriga, sense que sigui un llibre pastelós, fet que la fa molt entretinguda i amena.

Un dels punts forts del llibre és la seva capacitat per mantenir l’interès del lector fins al final, amb un desenllaç sorprenent que tanca de manera brillant aquesta bonica història. Tot i que ara penso que no sóc exactament el target de l’obra, puc imaginar que, amb uns quants anys menys, l’hauria llegit amb papallones a l’estómac a cada pàgina.

És una lectura ideal per l’estiu, lleugera i emocionant, perfecta per gaudir sota el sol. Si encara no l’heu llegit, us recomano aprofitar els dies que queden de bon temps per submergir-vos en la història de l’Arnau i la Mun.

Vull agrair als autors i a l’editorial la confiança per aquesta col·laboració. 💗

ESPAÑOL:

Ésta es una novela que, aunque pienso que está dirigida a un público más joven, ha logrado cautivarme por su frescura y porque está bien escrita. La trama gira en torno a una pareja joven que apenas se conocen hacen una apuesta para ver quién es capaz de seducir al otro, desencadenando una serie de situaciones llenas de atracción mutua y deseo. La historia es un equilibrio perfecto entre romanticismo, pasión e intriga, sin que sea un libro pasteloso, lo que la hace muy entretenida y amena.

Uno de los puntos fuertes del libro es su capacidad para mantener el interés de la lectura hasta el final, con un desenlace sorprendente que cierra de forma brillante esta hermosa historia. Aunque pienso que no soy exactamente el target de la obra, puedo imaginar que, con unos años menos, la habría leído con mariposas en el estómago en cada página.

Es una lectura ideal para verano, ligera y emocionante, perfecta para disfrutar bajo el sol. Si todavía no la habéis leído, os recomiendo aprovechar los días que quedan de buen tiempo para sumergiros en la historia de Arnau y Mun.

Sinopsi:

Després d'uns dies al Port de la Selva, l'Arnau es troba la Mun, la seva «noia de la platja»; la química no triga en sorgir i en un breu trajecte en cotxe ja salten les espurnes. El seu desig deixarà pas a una juguesca, a veure si els nostres protagonistes seran capaços de seduïr-se mutuament: perd el primer que s'enamori!

Atracció, desig i seducció seran els ingredients d'un joc molt perillós, en què també hi haurà lloc per a terceres persones.

Qui posarà fre a aquest desig sobre rodes?