dijous, 11 de juliol del 2024

No me'n recordo de res de Nora Ephron

Autor/a: Nora Ephron (Nova York, 1941 – 2012)

Editorial: L'Altra

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Anglès

Traducció Carlota Gurt 

Gènere: Recull d'articles

Número de pàgines: 160


CATALÀ:

Després de llegir "Tinc un coll que fa pena" i gaudir-lo com ho vaig fer, vaig tenir clar que llegiria tot el que pogués de la Nora Ephron. La seva manera única d'escriure, amb un humor elegant i un estil desenfadat, em va captivar completament. Per això, vaig començar a llegir "No me'n recordo de res", un altre recull d'articles atrevits i divertits on l'autora ens parla de la seva vida privada i professional.

Igual que l'anterior, aquest llibre és una col·lecció d'històries que aborden temes diversos, des dels més quotidians fins als més personals i íntims. Ephron té una habilitat excepcional per explicar històries tristes i difícils amb un sentit de l'humor que no només és elegant, sinó també reconfortant. Amb aquest llibre, malgrat que ja coneixia que patia leucèmia, l'autora aconsegueix transmetre una vitalitat i un optimisme que són realment inspiradors.

El que més m'agrada del seu estil és com sap treure ferro de situacions difícils, ajudant-nos a veure les coses des d'una perspectiva més lleugera i optimista. La seva capacitat per trobar el costat còmic en els moments més complicats de la vida és un dels grans encants dels seus articles.

Ja ho vaig dir, però ho repeteixo, trobo molt encertat que la traductora de la novel·la sigui la Carlota Gurt, que per mi també és una dona molt potent. I que el pròleg l'hagi escrit una altra dona forta com és l'Eva Piquer, també l'hi escau.

Aquest llibre és una lectura que recomano fervorosament. Ephron connecta amb nosaltres a un nivell molt personal, fent-nos sentir com si estiguéssim xerrant amb una amiga que ens comprèn i ens fa riure fins i tot en els moments més foscos. La seva manera de veure la vida és un recordatori constant que, tot i les adversitats, sempre hi ha un motiu per riure, i a mi les persones així m'agraden.

I ara, amb moltes ganes de continuar gaudint dels seus escrits, he d'aconseguir "Coragre", una de les novetats de L'Altra Editorial. Estic desitjant llegir com ens explica, amb el seu estil inconfusible, la seva ruptura matrimonial, un tema que segurament abordarà amb la mateixa honestedat i humor que caracteritza tota la seva obra.

ESPAÑOL:

Después de leer "Tinc un coll que fa pena" y disfrutarlo como lo hice, tuve claro que leería todo lo que pudiera de Nora Ephron. Su forma única de escribir, con un humor elegante y un estilo desenfadado, me cautivó completamente. Por eso, empecé a leer "No me'n recordo de res", otra recopilación de artículos atrevidos y divertidos donde la autora nos habla de su vida privada y profesional.

Al igual que el anterior, este libro es una colección de historias que abordan temas diversos, desde los más cotidianos hasta los más personales e íntimos. Ephron tiene una habilidad excepcional para contar historias tristes y difíciles con un sentido del humor que no sólo es elegante, sino también reconfortante. Con este libro, a pesar de conocer ya que sufría leucemia, la autora consigue transmitir una vitalidad y un optimismo que son realmente inspiradores.

Lo que más me gusta de su estilo es cómo sabe sacar hierro de situaciones difíciles, ayudándonos a ver las cosas desde una perspectiva más ligera y optimista. Su capacidad para encontrar el lado cómico en los momentos más complicados de la vida es uno de los grandes encantos de sus artículos.

Este libro es una lectura que recomiendo fervorosamente. Ephron conecta con nosotr@s a un nivel muy personal, haciéndonos sentir como si estuviéramos charlando con una amiga que nos comprende y nos hace reír incluso en los momentos más oscuros. Su forma de ver la vida es un recordatorio constante que, pese a las adversidades, siempre hay un motivo para reír, y a mí las personas así me gustan.

Y ahora, con muchas ganas de seguir disfrutando de sus escritos, buscaré "Coragre", una de las novedades de L'Altra Editorial. Estoy deseando leer cómo nos cuenta, con su estilo inconfundible, su ruptura matrimonial, un tema que seguramente abordará con la misma honestidad y humor que caracteriza a toda su obra.



Sinopsi:

Nora Ephron és una de les escriptores feministes més incisives i hilarants de la literatura nord-americana del segle XX, una articulista d’energia imparable i una guionista de cinema multipremiada. No me’n recordo de res és un recull dels seus articles més mordaços i esmolats que ofereixen una mirada còmica sobre el passat i una crítica àcida i personal contra les vicissituds de la vida moderna. Aquestes pàgines ens transporten des de la seva primera feina a la sala de correus de la revista Newsweek a les sis fases del correu electrònic, des de records de les festes glamuroses i bullicioses dels seus pares a la vida plena de “moments senils” —o, com en diu ella, “moments Google”—, dels fracassos més estrepitosos de la seva carrera a les alegries més grosses. Plena de perspicàcia i d’observacions autèntiques i encertadíssimes, No me’n recordo de res és un recull deliciós i punyent d’una de les escriptores més desacomplexades del panorama nord-americà.

dimecres, 10 de juliol del 2024

Cicatriz de Sara Mesa

Autor/a: Sara Mesa (Madrid, 1976)

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2015

Llengua: Espanyol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 200


CATALÀ:

Aquesta novel·la és de les que pot deixar una empremta profunda i inquietant. La història que ens presenta és una exploració pertorbadora d'una relació que oscil·la entre l'amor i el desig, però que des del meu punt de vista, és clarament insana.

La força de la narrativa de Sara Mesa rau en el seu estil fosc i en la seva habilitat per crear personatges complexos i sovint mancats de sentiments. En "Cicatriz", aquests personatges es mouen en situacions extremes que desafien la moralitat i la toxicitat de les relacions. Això fa que la novel·la tingui una atmosfera opressiva i una tensió constant que pot resultar difícil de suportar.

Tot i que la capacitat de Mesa per construir aquests mons obscurs és innegable, la lectura de d'aquest llibre se m'ha fet bastant pesada. La trama m'ha deixat amb una sensació d'indiferència. Els personatges, en la seva fredor i manca d'empatia, només han aconseguit transmetre'm rebuig.

Això mateix em va passar amb una altra obra de l'autora, "Un amor". En ambdós casos, tot i reconèixer la qualitat literària i la coherència estilística de l'autora, no he aconseguit connectar emocionalment amb la història ni amb els seus protagonistes. La manca de llum en les seves narracions, juntament amb la densitat de les trames, ha fet que la meva experiència lectora fos menys gratificant del que esperava.

Com a resum us diré que és una novel·la que, tot i estar ben escrita i ser fidel a l'estil característic de Sara Mesa, no m'ha acabat de convèncer. Recomano aquesta lectura a aquells que gaudeixen de les històries fosques i psicològicament complexes, però amb la precaució que pot resultar una experiència desagradable. Si busqueu una novel·la que us faci sentir una àmplia gamma d'emocions positives, aquesta no és l'opció més adient.


ESPAÑOL:

Esta novela es de las que puede dejar una huella profunda e inquietante. La historia que nos presenta es una perturbadora exploración de una relación que oscila entre el amor y el deseo, pero que desde mi punto de vista, es claramente insana.

La fuerza de la narrativa de Sara Mesa reside en su estilo oscuro y en su habilidad para crear personajes complejos y, a menudo, sin sentimientos. En Cicatriz, estos personajes se mueven en situaciones extremas que desafían la moralidad y la toxicidad de las relaciones. Esto hace que la novela tenga una atmósfera opresiva y una tensión constante que puede resultar difícil de soportar.

Aunque la capacidad de Mesa para construir estos mundos oscuros es innegable, la lectura de este libro se me ha hecho bastante pesada. La trama me ha dejado con una sensación de indiferencia. Los personajes, en su frialdad y falta de empatía, sólo han logrado transmitirme rechazo.

Eso mismo me ocurrió con otra obra de la autora, "Un amor". En ambos casos, a pesar de reconocer la calidad literaria y la coherencia estilística de la autora, no he logrado conectar emocionalmente con la historia ni con sus protagonistas. La falta de luz en sus narraciones, junto a la densidad de las tramas, ha hecho que mi experiencia lectora fuera menos gratificante de lo que esperaba.

Como resumen os diré que es una novela que, pese a estar bien escrita y ser fiel al estilo característico de Sara Mesa, no me ha acabado de convencer. Recomiendo esta lectura a quienes disfrutan de las historias oscuras y psicológicamente complejas, pero con la precaución de que puede resultar una experiencia desagradable. Si os gustan las novelas que os hagan sentir una amplia gama de emociones positivas, ésta no es la opción más adecuada.




Sinopsis:

Una inquetante historia de amor y una reflexión sobre la sociedad de consumo.

Sonia conoce a Knut en un foro literario de internet y, a pesar de los setecientos kilómetros que los separan, establece con el una particular relación marcada por la obsesión y la extrañeza. Entre la atracción y la repulsión, no puede evitar sentirse fascinada por este personaje insólito y perfeccionista, que vive fuera de toda norma social y que la corteja a traves de suntuosos regalos robados. "Le gustaba ir siempre bien vestido, incluso para ir a robar una simple lata de conservas. Tan joven y hablando de escritores del XIX. Filosofando. Cuestionándolo todo. Teorizando sobre el individuo y el grupo, y la hipocresía social, y los chivos expiatorios, y Dios y el destino, la virginidad y el sexo. Solía decir que no hay placer comparable a pensar. Y no, no era petulante ni vanidoso. Era simplemente... exhaustivo." Su necesidad de poner distancia cuando Knut se vuelve demasiado absorbente, pero tambien su irrefrenable curiosidad y el ansia de vivir experiencias más allá de una existencia excesivamente reglada, llevarán a Sonia a una doble vida secreta en la que quedará atrapada durante años sin posibilidad de exculparse.

Cicatriz no es sólo una inquietante historia de amor descompensado protagonizada por dos seres muy distintos pero a la vez complementarios, es también una reflexión sobre la sociedad de consumo y los robos a gran escala en grandes almacenes, la sumisión y el poder, la anulación del deseo y la carnalidad, el refugio de la infancia, la fantasía como alternativa, la culpa y la expiación, la escritura y la vocación literaria.

dilluns, 8 de juliol del 2024

Nascuda de Venus de Sònia Lleonart Dormuà

Autor/a: Sònia Lleonart Dormuà (Mataró, 1971)

Editorial: Rosa dels Vents

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la històrica

Número de pàgines: 450


CATALÀ:

"Nascuda de Venus" és una novel·la que ens transporta a la Florència dels Medici, en plena efervescència cultural renaixentista. Aquesta obra no només ens permet conèixer en profunditat l'art de Boticelli, sinó que també ens fa viure una investigació apassionant sobre la seva musa, Simonetta Vespucci.

La novel·la està construïda sobre tres històries d'amor que, tot i desenvolupar-se en èpoques diferents, es troben entrellaçades de manera singular. Aquesta estructura narrativa li dona una riquesa i un ritme que fan que sigui molt difícil deixar de llegir.

Un dels punts forts de la novel·la és la gran tasca de documentació que ha fet l'autora, aconseguint recrear una Florència vibrant i realista, plena de detalls que ens fan sentir com si estiguéssim caminant pels seus carrers i visitant els seus palaus. Aquesta precisió m'ha despertat unes ganes boges de tornar a visitar Florència, per poder veure de primera mà els llocs descrits en la novel·la i les obres d'art que s'hi citen.

Un altre aspecte destacable és la manera com es presenta l'art de Boticelli. La novel·la no només es limita a descriure algunes de les seves obres, sinó que també ens introdueix en el seu procés creatiu i en la relació que tenia amb el seu entorn i amb la seva musa, Simonetta. Aquesta investigació sobre Simonetta aporta una dimensió humana i emocional que enriqueix la història.

En definitiva, "Nascuda de Venus" és una història que m'ha enganxat moltíssim i que he gaudit enormement. Si us agrada l'art i la història, gaudireu molt de la novel·la. La recomano especialment a aquelles persones que tinguin una passió per la Florència renaixentista i per l'obra de Boticelli. Aquesta novel·la és un viatge literari que no us deixarà indiferents i que us transportarà a una de les èpoques més fascinants de la història de l'art.

Aprofito per agrair a la Sònia que hagi comptat amb mi per col·laborar amb aquesta lectura.


ESPAÑOL:

"Nacida de Venus" es una novela que nos transporta a la Florencia de los Medici, en plena efervescencia cultural renacentista. Esta obra no sólo nos permite conocer en profundidad el arte de Boticelli, sino que también nos hace vivir una apasionante investigación sobre su musa, Simonetta Vespucci.

La novela está construida sobre tres historias de amor que, a pesar de desarrollarse en épocas distintas, se encuentran entrelazadas de forma singular. Esta estructura narrativa le da una riqueza y un ritmo que hacen que sea muy difícil dejar de leer.

Uno de los puntos fuertes de la novela es la gran labor de documentación que ha hecho la autora, consiguiendo recrear una Florencia vibrante y realista, llena de detalles que nos hacen sentir como si estuviéramos andando por sus calles y visitando sus palacios. Esta precisión me ha despertado unas ganas locas de volver a visitar Florencia, para poder ver de primera mano los sitios descritos en la novela y las obras de arte que se citan.

Otro aspecto destacable es la forma en que se presenta el arte de Boticelli. La novela no sólo se limita a describir algunas de sus obras, sino que también nos introduce en su proceso creativo y en su relación con su entorno y con su musa, Simonetta. Esta investigación sobre Simonetta aporta una dimensión humana y emocional que enriquece la historia.

En definitiva, "Nacida de Venus" es una historia que me ha enganchado muchísimo y que he disfrutado enormemente. Si osgusta el arte y la historia, disfrutaréis mucho de la novela. La recomiendo especialmente a aquellas personas que tengan una pasión por la Florencia renacentista y por la obra de Boticelli. Esta novela es un viaje literario que no les dejará indiferentes y que les transportará a una de las épocas más fascinantes de la historia del arte.




Sinopsi:

Florència, 1510. El gran mestre Sandro Botticelli, en el llit de mort, demana al seu confessor que lliuri una carta i un quadre secrets al fill de la seva musa, la bella Simonetta Vespucci.

Aquest quadre mai arribarà a veure la llum, i més de cinc segles després, la Carla, una jove restauradora catalana, emprendrà la cerca d’aquesta obra perduda, la qual la portarà a descobrir la seva veritable essència i un secret amagat durant més de cinc-cents anys que li canviarà la vida per sempre.

Benvingut al caos de Gemma Romeu Puntí

Autor/a: Gemma Romeu Puntí (Kyoto, 1949)

Editorial: Llibres del Delicte

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 305


CATALÀ:

Aquesta és una novel·la negra que ens porta una barreja intrigant de mitologia, amor i venjança. Escrita amb un ritme trepidant, va aconseguir mantenir-me enganxada des del primer moment.

Està ambientada a Catalunya, la història gira al voltant d'una inspectora que s'enfronta a un cas sobre un assassí en sèrie. Aquest criminal recrea els seus assassinats inspirant-se en un llibre, cosa que afegeix complexitat i fascinació a la trama.

Tot i que m'ha semblat una història està ben tancada i que la tensió es manté al llarg de tota la novel·la, he trobat a faltar un punt més d'originalitat. La trama, tot i ser captivadora, podria haver apostat per un gir més innovador o per algun element sorpresa que la fes destacar més.

No obstant això, sense que espereu un gran gran llibre, és una recomanació que val la pena tenir en compte si busqueu passar una bona estona amb una lectura emocionant i ben construïda. Així doncs, si us agraden les històries plenes de misteri i acció, aquesta novel·la és una opció ideal per a vosaltres.

ESPAÑOL:

Ésta es una novela negra que nos trae una mezcla intrigante de mitología, amor y venganza. Escrita con un ritmo trepidante, logró mantenerme enganchada desde el primer momento.

Está ambientada en Cataluña, la historia gira en torno a una inspectora que se enfrenta a un caso sobre un asesino en serie. Este criminal recrea sus asesinatos inspirándose en un libro, lo que añade complejidad y fascinación a la trama.

Aunque me ha parecido una historia que está bien cerrada y que la tensión se mantiene a lo largo de toda la novela, he echado de menos un punto más de originalidad. La trama, pese a ser cautivadora, podría haber apostado por un giro más innovador o por algún elemento sorpresa que la hiciera destacar más.

Sin embargo, sin que espere un gran gran libro, es una recomendación que vale la pena tener en cuenta si se busca pasar un buen rato con una lectura emocionante y bien construida. Así pues, si osgustan las historias llenas de misterio y acción, esta novela es una opción ideal para vosotr@s.




Sinopsi:

En plena campanya de promoció de la novel·la negra que acaba de publicar, un professor universitari descobreix que algú es dedica a recrear a la vida real els crims que ell va imaginar a la seva obra.

No tots els botxins són assassins ni totes les víctimes són innocents. I és que no cal baixar fins als inferns per trobar-hi la maldat.

Un assassí es passeja per tot el país sembrant el caos per allà on passa. La policia va perduda i l’única font que aporta informació la novel·la que algú està imitant: cada escena recrea la mort segons les diferents mitologies del món. En una investigació complexa i desconcertant, l’equip de la inspectora Gina Oliveres s’enfrontarà a un cas cruel, despietat i que, aparentment, no té res de terrenal.

dilluns, 1 de juliol del 2024

La ciutat i les seves muralles incertes d'Haruki Murakami

Autor/a: Haruki Murakami (Kyoto, 1949)

Editorial: Empúries

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Japonès

Traducció: Albert Molla Cabellos

Gènere: Realisme màgic

Número de pàgines: 450


CATALÀ:

Haruki Murakami és un autor que sovint ens porta a mons imaginaris i a reflexions profundes sobre la nostra pròpia existència. "La ciutat i les seves muralles incertes" és un llibre que promet molt en aquest sentit, però que, per mi, no ha acabat de complir les expectatives. Com sempre, la seva escriptura és magnífica, però aquest cop m'ha faltat alguna cosa.

Com és habitual en Murakami, el llibre és una exploració profunda de l'ànima humana. L'autor aconsegueix que ens endinsem en els pensaments i sentiments dels personatges. En aquest cas, la història gira al voltant de la recerca del propi jo i del lloc que ocupem al món.

Tot i que la meva valoració no sigui molt entusiasta, l'estil de Murakami segueix sent inconfusible i atractiu i és una amb la qual gaudir de la seva prosa i el seu detallisme.

Una de les coses que més m'atrau de Murakami és la seva habilitat per crear un pont entre el món real i l'irreal. En aquest llibre, però, aquesta línia sembla més difusa i crec que no acaba de traspassar-la de manera tan efectiva com en altres obres.

En alguns moments la lectura se m’ha fet una mica pesada o avorrida. Trobo que el llibre podria haver estat més curt sense perdre l'essència, ja que hi ha passatges que semblen allargar-se sense aportar gran cosa, només massa detalls.

Per poder comparar i saber si han canviat els meus gustos de cara a l’autor he tornat a llegir "Kafka a la platja" i "Tòquio Blues", i m’ha semblat que li falta una mica de la màgia que em va captivar en aquells. "Kafka a la platja" em va sorprendre per la transformació del protagonista i em va atansar al món murakamià i "Tòquio Blues" em va permetre conèixer la seva vessant més realista.

En definitiva, la meva valoració global és bona, encara que no excel·lent com amb altres llibres de Murakami. Si ets un lector/a nou de Murakami, recomanaria començar per altres títols abans d’aquest. Però, tot i això, Murakami és d'aquells autors que et pot agradar més o menys o, fins i tot, arribar a odiar-lo, segons en el moment vital que et trobis. Així que, llegiu-lo, perquè en un sentit o en un altre, no us deixarà indiferents.


ESPAÑOL:

Haruki Murakami es un autor que a menudo nos lleva a mundos imaginarios y reflexiones profundas sobre nuestra propia existencia. "La ciudad y sus muros inciertos" es un libro que promete mucho en ese sentido, pero que, para mí, no ha terminado de cumplir las expectativas. Como siempre, su escritura es magnífica, pero en esta ocasión me ha faltado algo.

Como viene siendo habitual en Murakami, el libro es una exploración profunda del alma humana. El autor consigue que nos adentremos en los pensamientos y sentimientos de los personajes. En este caso, la historia gira en torno a la búsqueda del propio yo y del lugar que ocupamos en el mundo.

Aunque mi valoración no sea muy entusiasta, el estilo de Murakami sigue siendo inconfundible y atractivo y es una con la que disfrutar de su prosa y detallismo.

Una de las cosas que más me atrae de Murakami es su habilidad para crear un puente entre el mundo real y el irreal. Sin embargo, en este libro esta línea parece más difusa y creo que no acaba de traspasarla de manera tan efectiva como en otras obras.

En algunos momentos la lectura se me ha hecho algo pesada o aburrida. Creo que el libro podría haber sido más corto sin perder la esencia, ya que hay pasajes que parecen alargarse sin aportar gran cosa, sólo demasiados detalles.

Para poder comparar y saber si han cambiado mis gustos de cara al autor he vuelto a leer "Kafka en la playa" y "Tokio Blues", y me ha parecido que le falta un poco de la magia que me cautivó entonces. "Kafka en la playa" me sorprendió por la transformación del protagonista y me acercó al mundo murakamiano y "Tokio Blues" me permitió conocer su vertiente más realista.

En definitiva, mi valoración global es buena aunque no excelente como con otros libros de Murakami. Si eres un lector/a nuevo de Murakami, recomendaría empezar por otros títulos. Pero, sin embargo, Murakami es de esos autores que te puede gustar más o menos o incluso llegar a odiarlo, según en el momento vital que te encuentres. Así que, leedlo, porque en un sentido o en otro, no os dejará indiferentes.




Sinopsi:

Hi ha barreres que només l’esperança i el desig poden tirar a terra.

La gran tornada de Murakami a la novel·la després de La mort del comanador.

El protagonista i narrador de La ciutat i les seves muralles incertes no pot imaginar que la noia que estima està a punt de desaparèixer de la seva vida. D’instituts diferents, es veuen quan poden i, tot i que ella també n’està enamorada, li diu que no pot estar amb ell: en les seves trobades, li parla d’un altre món, d’una ciutat emmurallada en la qual ella és més real que en aquest, on se sent com una ombra. De mica en mica, la noia li explica els problemes emocionals que té, atacs ocasionals de pànic i depressió que al capdavall fan que deixi l’escola i es tanqui a casa. I un dia, amb una carta de comiat, ella desapareix. El noi, desesperat per veure-la, al cap del temps aconsegueix d’alguna manera arribar a la ciutat fantàstica per trobar-la. La ciutat de les muralles, tal com l’han imaginada, existeix, perquè tot és possible en un univers on la realitat, els somnis i les ombres es fonen i s’escapen dels límits de la raó. Un cop a la ciutat, però, ella no el recorda.


dimarts, 30 d’abril del 2024

Les nenes que llegien al lavabo de Sebastià Portell

Autor/a: Sebastià Portell (Ses Salines, 1992)

Editorial: Ara Llibres

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Assaig

Número de pàgines: 144


CATALÀ:

"Les nenes que llegien al lavabo", de Sebastià Portell, ofereix una mirada concreta sobre la relació entre la lectura i la llibertat personal. Tot i que potser no ha estat una lectura amb la que hagi connectat plenament, l'autor aborda temes que es poden relacionar amb experiències viscudes.

Se'ns convida a reflexionar sobre la llibertat de llegir i escriure com a actes personals. En aquest sentit, destaca la importància de llegir segons els nostres desitjos i temps, allunyant-nos de les pressions socials que ens insten a seguir tendències i, també, a llegir els clàssics.

Em sento especialment identificada amb aquesta visió, en un entorn com el de Bookstagram, on sembla que hàgim de seguir unes normes estrictes sobre què llegir i com fer-ho. Personalment, em considero una lectora que gaudeix de la llibertat de triar els llibres i els moments per llegir, sense seguir dictàmens o modes establertes, i no, no m'agraden els clàssics 😅.

Encara que les vivències i reflexions de l'autor sobre la lectura estan molt allunyades de les meves pròpies, reconec el valor de les seves aportacions i la rellevància que poden tenir per a molts lectors. Crec que això explica per què algunes parts del llibre no han connectat amb mi.

En resum, "Les nenes que llegien al lavabo" ofereix una exploració personal de l'autor sobre la llibertat en la lectura, amb moments de connexió personal i reflexions que van més enllà. Una lectura que, malgrat les diferències, segurament deixarà una empremta en totes aquelles persones que s'atreveixin a llegir-lo.

I sí, jo també era una nena que llegia al lavabo.


ESPAÑOL:

"Les nenes que llegien al lavabo", de Sebastià Portell, ofrece una mirada concreta sobre la relación entre la lectura y la libertad personal. Aunque quizás no ha sido una lectura con la que haya conectado plenamente, el autor aborda temas que pueden relacionarse con experiencias vividas.

Se nos invita a reflexionar sobre la libertad de leer y escribir como actos personales. En este sentido, destaca la importancia de leer según nuestros deseos y tiempos, alejándonos de las presiones sociales que nos instan a seguir tendencias y, también, a leer a los clásicos.

Me siento especialmente identificada con esta visión, en un entorno como el de Bookstagram, donde parece que debamos seguir unas normas estrictas sobre qué leer y cómo hacerlo. Personalmente, me considero una lectora que disfruta de la libertad de elegir sus libros y los momentos para leer, sin seguir dictámenes o modos establecidos, y no, no me gustan los clásicos 😅.

Aunque las vivencias y reflexiones del autor sobre la lectura están muy alejadas de las mías propias, reconozco el valor de sus aportaciones y la relevancia que pueden tener para muchos lectores. Creo que esto explica por qué algunas partes del libro no han conectado conmigo.

En resumen, "Las niñas que leían en el baño" ofrece una exploración personal del autor sobre la libertad en la lectura, con momentos de conexión personal y reflexiones que van más allá. Una lectura que, a pesar de las diferencias, seguramente dejará una huella en todas aquellas personas que se atrevan a leerlo.

Y sí, yo también era una niña que leía en el baño.


Sinopsis:

Quin va ser l'últim cop que vas llegir el que realment et venia de gust?

«És l’hora de posar els ulls en cursiva. De deixar prejudicis i expectatives entre els dos signes del parèntesi. D’oblidar per un instant tot allò que us han dit sobre quan, per què, on i com heu de llegir un llibre: comença l’aventura i ho farem amb bona lletra, a poc a poc. Com quan érem petits.»

En plena nit, de matinada, al lavabo o sota la llum furtiva de la nostra habitació. Per no fer esport, per no fer els deures o perquè senzillament no ens venia de gust res més. Tots els lectors i escriptors hem estat infants, un dia, i molts de nosaltres ens hem vist obligats a mantenir la nostra passió en la més estricta intimitat. Hem estat nenes que llegien al lavabo, entre l’amagatall i l’aventura, i llegíem i escrivíem exactament allò que volíem en cada moment. Què ha passat, però, des d’aleshores? Quan va ser que ens van començar a dir què era llegible i què no, què es podia escriure i què valia més que guardéssim dins el calaix?

Entre l’assaig i la narració, entre la reflexió i la vivència, Les nenes que llegien al lavabo és un clam a la llibertat en la lectura i l’escriptura. Un recorregut pels episodis de la memòria més íntima i alhora col·lectiva de totes aquelles persones amants de la literatura que, ja adultes, s’han atrevit a llegir i a escriure lluny de cànons i mirades de reüll.

diumenge, 17 de març del 2024

Una de monstres de Rocio Bonilla

Autor/a: Rocio Bonilla Raya (Badalona, 1970)

Editorial: Animallibres

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Literatura infantil

Número de pàgines: 46


CATALÀ:

"Una de monstres" és una història de por molt divertida que us captivarà amb el seu humor i misteri. Els protagonistes són uns bessons, com el Guim i l'Ona, que es veuen immersos en una aventura amb criatures estranyes.

A través de les seves peripècies, el llibre ens ensenya que les aparences enganyen.

El llibre és una lectura emocionant, amb unes il·lustracions fantàstiques, com totes les de la Rocio Bonilla. És una lectura ideal per als petits lectors i lectores que busquen aventures emocionants.

L'Ona i el Guim s'ho han passat molt bé llegint-lo i em diuen que el llegiu perquè segur que us agradarà.


ESPAÑOL:

"Una de monstres" es una historia de miedo muy divertida que os cautivará con su humor y misterio. Los protagonistas son unos gemelos, como Guim y Ona, que se ven inmersos en una aventura con criaturas extrañas.

A través de sus peripecias, el libro nos enseña que las apariencias engañan.

El libro es una lectura emocionante, con unas ilustraciones fantásticas, como todas las de Rocio Bonilla. Es una lectura ideal para los pequeños lectores y lectoras que buscan aventuras emocionantes.

Ona y Guim se lo han pasado muy bien leyéndolo y me dicen que lo leáis porque seguro que os gustará.




Sinopsi:

Qui diu que fer pastissos no és perillós? Aquell dissabte, mentre compràvem al mercat, vam veure una cosa que ens va deixar de pedra. I és que allà, entre les parades, s'amagava un secret... monstruós!

L'autora de l'èxit internacional De quin color és un petó? ens sorprèn amb una història terroríficament divertida on les aparences enganyen.

divendres, 15 de març del 2024

El dia que el món va fer un pet com un aglà de Pere Gorgoll Noell

Autor/a: Pere Gorgoll Noell (Amer, 1962)

Editorial: Amsterdam

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la de fantasia

Número de pàgines: 144


CATALÀ:

Per Nadal, la Núria va regalar-me una sàtira apocalíptica que ofereix una visió particular de les dinàmiques d'una societat com l'actual. A través d'una trama que critica els abusos i les febleses de qualsevol poder, l'autor exposa els deliris de grandesa i els perills que comporta idolatrar a algú. La història també serveix com a crítica de les xarxes socials, enteses com a una forma de poder amb els seus propis perills.

El protagonista, no m'ha resultat gens simpàtic. Es presenta com un personatge petulant, egocèntric i presumptuós, la qual cosa pot resultar una barrera per a algunes persones. L'autor utilitza un llenguatge dens i recargolat, molt adient pel personatge però que m'ha complicat molt la lectura. No ha estat gens amena.

La novel·la presenta una profunditat filosòfica que convida a la reflexió sobre el lloc de l'individu en el món i la seva relació amb el poder i la transcendència. A més, ofereix algunes picades d'ullet al lector independentista, a través de detalls molt subtils, com els números.

Des del meu punt de vista aquesta és una obra peculiar que pot no ser del gust de tothom, però és recomanable per aquelles persones que aprecien el llenguatge ric i sarcàstic.


ESPAÑOL:

En Navidad, Núria me regaló una sátira apocalíptica que ofrece una visión particular de las dinámicas de una sociedad como la actual. A través de una trama que critica los abusos y debilidades de cualquier poder, el autor expone los delirios de grandeza y los peligros que comporta idolatrar a alguien. La historia sirve también como crítica de las redes sociales, entendidas como una forma de poder con sus propios peligros.

El protagonista, no me ha resultado simpático. Se presenta como un personaje petulante, egocéntrico y presuntuoso, lo que puede resultar una barrera para algunas personas. El autor utiliza un lenguaje denso y retorcido, muy adecuado para el personaje pero que me ha complicado mucho la lectura. No me ha resultado nada amena.

La novela presenta una profundidad filosófica que invita a la reflexión sobre el lugar del individuo en el mundo y su relación con el poder y la trascendencia. Además, ofrece algunos guiños al lector independentista, a través de detalles muy sutiles, como los números.

Desde mi punto de vista ésta es una obra peculiar que puede no ser del gusto de tod@s, pero es recomendable para aquellas personas que aprecian el lenguaje rico y sarcástico.



Sinopsi:

Una sàtira hilarant i descarnada sobre els perills de la idolatració i dels deliris de transcendència en un món sospitosament semblant al nostre.

El suïcidi d’una jove està a punt de llançar el món a una crisi planetària que amenaça amb posar fi a la humanitat tal com la coneixem. Per evitar una catàstrofe apocalíptica, els quatre líders mundials d’aquesta novel·la reclamen a Milet d’Arboç, a qui consideren el desencadenant d’aquesta situació, que col·labori a salvar el futur de la humanitat. A canvi, li prometen a posar el seu país al mapa.

No obstant això, la solució que proposen els líders provoca una crisi encara més profunda quan entra en contacte amb un altre poder: el de les noves tecnologies i les xarxes socials.

A mig camí entre el mite de la caverna de Plató i Un món feliç d’Aldous Huxley, El dia que el món va fer un pet com un aglà ens presenta una revisió paròdica del nostre món a través d’una trama absurdament original i d’una muntanya russa de girs dramàtics plens d’humor, en què res és el que sembla i on tot pot petar en qualsevol moment.

dilluns, 12 de febrer del 2024

La llista de les coses impossibles de Laura Gonzalvo

Autor/a: Laura Gonzalvo (Mataró, 1978)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 352


CATALÀ:

"La llista de les coses impossibles" comença com una bonica història d'amor adolescent i ens parla de l'esperit de superació d'un dels protagonistes. A través d'ells, ens submergim en una història plena de detalls que retrata els estats d'ànim, les pors i les reaccions amb una gran profunditat emocional. El detall amb què es narra cada escena revela una connexió amb els fets que es manté fins al final.

Més enllà de l'amor juvenil, aquesta obra ens convida a reflexionar sobre una realitat poc coneguda i sovint invisible. L'autora ens revela temes importants com la diversitat de les persones i la necessitat de crear una societat empàtica. És un recordatori subtil, però potent, de la importància de la comprensió i el respecte en la construcció d'un món més inclusiu i just.

Aquesta història no només ens captiva amb la seva història d'amor, sinó que també ens recorda la importància de fer visibles aquelles realitats que sovint passen desapercebudes. És una obra que ens convida a reflexionar sobre la manera com ens relacionem amb els altres i el món que ens envolta.

Vull agrair a la Laura l'oportunitat que m'ha donat de llegir el seu llibre i us encoratjo a llegir-lo per conèixer altres realitats.


ESPAÑOL:

"La llista de les coses impossibles" comienza como una bonita historia de amor adolescente y nos habla del espíritu de superación de uno de los protagonistas. A través de ellos, nos sumergimos en una historia llena de detalles que retrata los estados de ánimo, los miedos y las reacciones con gran profundidad emocional. El detalle con el que se narra cada escena revela una conexión con los hechos que se mantiene hasta el final.

Más allá del amor juvenil, esta obra nos invita a reflexionar sobre una realidad poco conocida y con frecuencia invisible. La autora revela temas importantes como la diversidad de las personas y la necesidad de crear una sociedad empática. Es un recordatorio sutil pero potente de la importancia de la comprensión y el respeto en la construcción de un mundo más inclusivo y justo.

Esta historia no sólo nos cautiva con su historia de amor, sino que también nos recuerda la importancia de visibilizar aquellas realidades que a menudo pasan desapercibidas. Es una obra que nos invita a reflexionar sobre cómo nos relacionamos con los demás y el mundo que nos rodea.

Quiero agradecer a Laura la oportunidad que me ha dado de leer su libro y os animo a leerlo para conocer otras realidades.



Sinopsi:

Premi Carlemany 2021

Una novel·la addictiva, senzilla però profunda alhora.

Diu la Clara que quan el Guim la va deixar, algunes setmanes abans de fer divuit anys, ho va fer perquè tenia ganes de fer coses, de viure la vida. Que no sabia, que no podia saber, que només sis mesos després es quedaria tetraplègic en un accident de moto i que seria ella qui viuria la vida que ell s’havia imaginat. Diu que la del Guim va acabar sent una vida totalment diferent. Una on tot allò que anhelava eren coses que no podria tornar a fer o a tenir mai. O això era el que els altres li deien.

La llista de les coses impossibles és la història de la Clara i del Guim. Una història de somnis i de realitats, de desitjos i de ferides. Una història d’amor i de vida.

divendres, 26 de gener del 2024

Ningú ens va dir que seria fàcil d'Ester Invernon

Autor/a: Ester Invernon Cirera (Mataró, 1973)

Editorial: La Campana

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 256


CATALÀ:

Aquest any faré 50 anys, la mateixa edat de les protagonistes d'aquesta història. Amb amigues que m'acompanyen des dels temps en què érem totes petites (amb les seves peculiaritats i jo amb les meves 😅), hem compartit tota mena d'experiències, com la Sara, la Lisa i l'Eva. No obstant això, la nostra versió inclou sessions de rialles i xerrades amb una cervesa al bar d'Alentorn.

L'Ester ens transporta a un món on compartim problemes, alegries i el ritme del nostre dia a dia. De la mateixa manera que les persones evolucionem al llarg de la vida, les nostres experiències també ho fan, i aquesta és precisament la riquesa d'aquest llibre.

Tot i que els nostres estils de vida poden ser diferents i les nostres vivències úniques, he gaudit de la lectura perquè parla del poder de l'amistat, de la bellesa de compartir i de l'impuls d'ajudar-se les unes a les altres. De saber que hi ha algú allà amb qui pots comptar.

La lectura d'aquesta novel·la, com en les obres anteriors de l'autora, és agradable. La seva elecció d'un llenguatge planer i senzill fa que la trama sigui accessible a un ampli ventall de lectores.

"Ningú ens va dir que seria fàcil" és una celebració autèntica de l'amistat que connecta amb qualsevol persona que hagi experimentat la joia de compartir moments especials amb aquelles que estimem. Una lectura que ens recorda la importància d'estimar, riure i créixer junts, de tenir una tribu.

Gràcies Ester, per confiar en mi un cop més 💗.


ESPAÑOL:

Este año cumpliré 50 años, la misma edad de las protagonistas de esta historia. Con amigas que me acompañan desde los tiempos en los que éramos todas pequeñas (con sus peculiaridades y yo con mis 😅), hemos compartido todo tipo de experiencias, como Sara, Lisa y Eva. Sin embargo, nuestra versión incluye sesiones de risas y charlas con una cerveza en el bar de Alentorn.

Ester nos transporta a un mundo donde compartimos problemas, alegrías y el ritmo de nuestro día a día. De la misma forma que las personas evolucionamos a lo largo de la vida, nuestras experiencias también lo hacen, y ésta es precisamente la riqueza de este libro.

Aunque nuestros estilos de vida pueden ser diferentes y nuestras vivencias únicas, he disfrutado de la lectura porque habla del poder de la amistad, de la belleza de compartir y del impulso de ayudarse unas a las otras. De saber que hay alguien allí con quien puedes contar.

La lectura de esta novela, como en las anteriores obras de la autora, es agradable. Su elección de un lenguaje sencillo y simple hace que la trama sea accesible a un amplio abanico de lectoras.

"Ningú ens va dir que seria fàcil" es una celebración auténtica de la amistad que conecta con cualquier persona que haya experimentado la alegría de compartir momentos especiales con aquellas que amamos. Una lectura que nos recuerda la importancia de amar, reír y crecer juntos, de tener una tribu.

Gracias Ester, por confiar en mi una vez más 💗.



Sinopsis:

La Sara, la Lisa i l'Eva són amigues des de petites, es van conèixer a classe de ballet. La vida les ha portat per camins diferents, però hi ha una cosa que es manté intacta: la seva amistat. Cada poques setmanes es troben per sopar, posar-se al dia i compartir les seves inquietuds. La Lisa ha d'afrontar la infidelitat del seu marit, l'Eva té un assetjador i vol fer un gir a la seva vida, i la Sara pateix una depressió relacionada amb la menopausa.

Una novel·la que mostra com tres dones s'enfronten a la vida amb les seves virtuts i defectes, els secrets que amaguen i els somnis que persegueixen.

dimarts, 23 de gener del 2024

Cavalls salvatges de Jordi Cussà

Autor/a: Jordi Cussà Balaguer (Berga, 1961-2021) i KAP (Barcelona, 1974)

Editorial: Pagès Editors

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la gràfica

Número de pàgines: 208


CATALÀ:

Aquesta obra és una adaptació gràfica d'una novel·la homònima de la que desconec com és l'original, però aquesta versió gràfica m'ha semblat brutal. Les il·lustracions de Kap són simplement fantàstiques, i atorguen una experiència visual i artística única.

"Cavalls Salvatges" es presenta com un recorregut intens i vibrant pel món dels excessos, un veritable "viatge" que trasllada a la persona que llegeix una sensació salvatge i de vida, tota ella impregnada d'una aura de sexe, drogues i rock and roll. Ofereix una experiència immersiva, ja que ve acompanyada per la seva pròpia llista musical (podeu buscar-la a Spotify).

Els diàlegs, d'un toc xulesc i una despreocupació palpable, ens fan una crònica dels anys 80 i 90, i de l'addicció a l'heroïna que va marcar certs grups de joves. A través d'aquests diàlegs, l'obra teixeix un relat que captura amb precisió l'esperit de l'època, amb tota la seva cruesa.

A més dels temes de decadència i excessos, també ens parla de temes més universals com l'amistat i l'aventura. Així, l'obra troba l'equilibri entre els elements crítics i la humanitat dels personatges, oferint-los més profunditat.

En definitiva, aquesta novel·la no només captura el caos i l'èxtasi d'una època, sinó que també presenta una obra d'art visualment impactant i emocionalment ressonant, llegiu-la perquè no us deixarà indiferents.


ESPAÑOL:

Esta obra es una adaptación gráfica de una novela homónima de la que desconozco cómo es el original, pero esta versión gráfica me ha parecido brutal. Las ilustraciones de Kap son simplemente fantásticas, otorgando una experiencia visual y artística única.

"Cavalls Salvatges" se presenta como un recorrido intenso y vibrante por el mundo de los excesos, un verdadero "viaje" que traslada a la persona que lee una sensación salvaje y de vida, toda ella impregnada de un aura de sexo, drogas y rock and roll. Ofrece una experiencia inmersiva, ya que viene acompañada por su propia lista musical (podéis buscarla en Spotify).

Los diálogos, de un toque chulesco y una despreocupación palpable, nos hacen una crónica de los años 80 y 90, y de la adicción a la heroína que marcó a ciertos grupos de jóvenes. A través de estos diálogos, la obra teje un relato que captura con precisión el espíritu de la época, con toda su crudeza.

Además de los temas de decadencia y de excesos, también nos habla de temas más universales como la amistad y la aventura. Así, la obra encuentra el equilibrio entre los elementos críticos y la humanidad de los personajes, ofreciéndoles mayor profundidad.

En definitiva, esta novela no sólo captura el caos y el éxtasis de una época, sino que también presenta una obra de arte visualmente impactante y emocionalmente resonante, léedla porque no os dejará indiferentes.



Sinopsi:

"Encara teníem aquella espurna d’il·lusió que tenyia d’experiència irrepetible qualsevol dilluns, qualsevol dimecres”, llegim a la novel·la. I aquesta espurna brilla a totes les pàgines del còmic, fins en les més angoixants, que no en són poques. Si no estiguessin tots tan sovint arran de la mort, es podria dir que Cavalls salvatges és un cant a la vida a tres bandes, les clàssiques: sexe, drogues i rock and roll , i seria fosquíssim afirmar-ho, però és que aquest trio tèrbol i entranyable camina per la corda fluixa amb una banda sonora pròpia, i no parlo només de música, sinó també de traços i de mots que ressonen a clàssic. (TINA VALLÈS, escriptora.)

Negre i vermell sobre blanc i ja tenim els cavalls salvatges desbocant-se per les vinyetes, vint anys després de l’aparició de l’emblemàtica novel·la, en una nova lectura de les diguem-ne aventures, en un sentit ampli i alhora obscur, d'una colla de personatges que viuen o malviuen com si no fossin mortals i les drogues, l’alcohol i els seus riscos no els importessin. 

Una novel·la carregada de realitat i, sobretot, de veritat, que va molt més enllà de ser el retrat —desacomplexat i antropològic— d’una generació marcada per les drogues. 

Immensa, extraordinària, un festival creatiu, un viatge al fons de l’ànima, una meravella del llenguatge i un autor que anava molt més enllà de la maledicció i la contracultura.

dissabte, 20 de gener del 2024

Solastàlgia d'Ada Castells

Autor/a: Ada Castells (Barcelona, 1968)

Editorial: L'Altra Editorial

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 208


CATALÀ:

*La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l’activista australià Glenn Albrecht. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.

"Solalstàlgia" és un llibre que enganxa amb el seu ritme àgil i un humor càustic amb una trama apocalíptica que, tot i que no ens ho pugui semblar, destil·la gran dosi de realisme. La narrativa està plena d'escenes que ens fan reflexionar sobre temes que abasten des de la salut mental fins a la maternitat, les complexitats de conviure amb una filla adolescent i les tensions que això comporta. La protagonista té clar que el canvi climàtic és el precursor de la fi del món, una percepció que transmet una gran sensació d'angoixa.

Malgrat la temàtica carregada d'angoixa i tristesa, l'obra no esdevé una experiència fosca. També hi trobem ironia i un sentit de l'humor que proporcionen un equilibri a la lectura. L'autora critica l'allau de missatges apocalíptics que saturen la nostra societat i ens fa adonar de l'impacte que això provoca en la nostra salut mental.

M'afegeixo a la recomanació del llibre que em va fer la Jana ja que és una obra que no només proporciona entreteniment, sinó que també incita a la reflexió i ofereix una visió provocadora i única sobre temes molt actuals.


ESPAÑOL:

*La solastalgia es un término híbrido (consuelo + dolor) ideado por el activista australiano Glenn Albrecht. Designa la tristeza causada por la destrucción de nuestro entorno y, de paso, de todo el planeta Tierra.

"Solalstàlgia" es un libro que engancha con su ritmo ágil y un humor cáustico con una trama apocalíptica que, aunque no nos lo pueda parecer, destila gran dosis de realismo. La narrativa está llena de escenas que nos hacen reflexionar sobre temas que abarcan desde la salud mental hasta la maternidad, las complejidades de convivir con una hija adolescente y las tensiones que esto conlleva. La protagonista tiene claro que el cambio climático es el precursor del fin del mundo, una percepción que transmite gran sensación de angustia.

A pesar de la temática cargada de angustia y tristeza, la obra no se convierte en una experiencia oscura. También encontramos ironía y un sentido del humor que proporcionan un equilibrio en la lectura. La autora critica el alud de mensajes apocalípticos que saturan a nuestra sociedad y hace que nos demos cuenta del impacto que esto provoca en nuestra salud mental.

Me añado a la recomendación del libro que me hizo Jana puesto que es una obra que no sólo proporciona entretenimiento, sino que también incita a la reflexión y ofrece una visión provocadora y única sobre temas muy actuales.




Sinopsi:

«Entreveig finals, grandiloqüents o esllanguits, però sempre inevitables. L’únic que no en sé calibrar és l’abast. Soc jo sola qui s’ofega? O és només la nostra família? O és tota l’espècie humana? O és el planeta Terra?»

La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d’unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l’Empordà. A l’expedició l’acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L’objectiu és refundar l’edat mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l’amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, la sobredosi filosòfica, les baralles amb la filla i la solastàlgia*. L’amor i assumir la pròpia fragilitat seran les úniques sortides per sobreviure i recuperar el lligam amb els altres.

*La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l’activista australià Glenn Albrecht. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.

dimarts, 16 de gener del 2024

Les mares no de Katixa Agirre

Autor/a: Katixa Agirre (Vitoria-Gasteiz, 1981)

Editorial: Amsterdam

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Euskera

Traducció: Pau Joan Hernàndez  

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 192


CATALÀ:

"Les mares no" de Katixa Agirre és una obra que ens planteja amb valentia i sinceritat els aspectes menys glamurosos de la maternitat. Ens parla de la depressió postpart i ens convida a explorar les complexitats emocionals i les pressions socials que sovint es silencien.

Agirre aconsegueix generar empatia per la mare homicida, ja que la presenta com una víctima de la poca importància que es dona a la salut mental. A través d'una narració directa i sense embuts, l'autora ens endinsa en la ment d'una dona que ha parit recentment. L'estructura del relat transmet eficaçment el caos emocional que acompanya aquesta etapa de la vida.

Amb habilitat es qüestiona i s'esquincen alguns mites vinculats a les dones que han parit, desafia les expectatives tradicionals i ofereix una visió més realista i complexa de la maternitat. Trenca amb alguns estereotips, com el de la mare sacrificada o que renuncia als seus interessos a favor de la criança.

El llibre posa sobre la taula pensaments que moltes mares experimentem, però que sovint evitem verbalitzar per por de ser etiquetades com a #malasmadres. Amb aquesta obra, es crea un espai per a la reflexió sobre les experiències maternals.

És un llibre que genera moltes preguntes i dona poques respostes però serveix per fer-nos adonar que la maternitat no és tant idíl·lica com ens vol fer creure la societat des de temps remots. 

Si ets, com jo, del club de les #malasmadres t'agradarà.


ESPAÑOL:

"Las madres no" es una obra que nos plantea con valentía y sinceridad los aspectos menos glamurosos de la maternidad. Nos habla de la depresión postparto y nos invita a explorar las complejidades emocionales y las presiones sociales que a menudo se silencian.

Agirre logra generar empatía por la madre homicida, puesto que la presenta como una víctima de la poca importancia que se da a la salud mental. A través de una narración directa y sin tapujos, la autora nos adentra en la mente de una mujer que ha parido recientemente. La estructura del relato transmite eficazmente el caos emocional que acompaña a esta etapa de la vida.

Con habilidad se cuestiona y se rasgan algunos mitos vinculados a las mujeres que han dado a luz, desafía las expectativas tradicionales y ofrece una visión más realista y compleja de la maternidad. Rompe con algunos estereotipos, como el de la madre sacrificada o que renuncia a sus intereses a favor de la crianza.

El libro pone sobre la mesa pensamientos que muchas madres experimentamos, pero que a menudo evitamos verbalizar por miedo a ser etiquetadas como #malasmadres. Con esta obra se crea un espacio para la reflexión sobre las experiencias maternales.

Es un libro que genera muchas preguntas y da pocas respuestas pero sirve para darnos cuenta de que la maternidad no es tan idílica como nos quiere hacer creer a la sociedad desde tiempos remotos. 

Si eres, igual que yo, del club de las #malasmadres te gustará.




Sinopsi:

Trasbalsadora, incisiva i desafiant, ha estat unànimement aclamada per la crítica i ha crescut a l’escalf del boca-orella. Una de les autores més brillants d’Euskadi.

Una mare ofega els seus nadons a la banyera. Ara estaran bé, diu, mentre espera l’arribada de l’Ertzaina. La premsa serveix l’escàndol a l’opinió pública, i aquesta, horroritzada, es prepara per al judici paral·lel. Mentrestant, una escriptora trenca aigües i, en ple part, com una epifania, com un llamp, recorda que coneix la infanticida d’una altra vida.

L’escriptora, ara ja mare, es llança a investigar la veritat que batega darrere del crim dels nadons, que no és altra que una concepció de la maternitat forjada al llarg de la història per qui mai no ha parit: els homes. En paral·lel a la seva investigació, viurà en primera persona les tensions entre dues forces antagòniques: l’instint de criar i l’instint de crear.

Mitjançant una barreja magistral de gèneres, que abasten del thriller a la crònica o l’al·legat judicial, Katixa Agirre viatja al fons de la nit de la maternitat, on perviuen autores com Sylvia Plath o Doris Lessing, i, descarada i valenta, trenca totes les convencions per desafiar-ne els últims tabús.

dijous, 11 de gener del 2024

Les filles de la criada de Sonsoles Ónega

Autor/a: Sonsoles Ónega Salcedo (Madrid, 1977)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Espanyol

Traducció: Núria Parés Sellarès  

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 464


CATALÀ:

Aquesta novel·la em va arribar gràcies al Grup 62, i és per això que me la vaig llegir, d’una altra manera no crec que m’hagués cridat l’atenció. Tot i que pot ser una bona opció per passar el temps amb una lectura lleugera, no la considero mereixedora d'un premi literari. És cert que no conec els criteris específics pels quals es lliuren aquests premis però estic segura que s’hi deuen presentar obres més treballades. En aquest, la trama, tot i ser interessant, no destaca per sobre d'altres obres.

El llibre resulta una lectura fàcil i entretinguda, i aquí vaig coincidir amb la impressió de la meva mare, qui el va llegir abans que jo i va gaudir-ne bastant més. Personalment, tot i que no m'ha desagradat com a història i pel potencial que té, no ha aconseguit captivar-me. Malgrat ser lleugera, la novel·la presenta algunes mancances que impedeixen que la consideri bona, com per exemple que no aprofundeix en cap dels temes que toca. Això ha impedit que hagi creat cap tipus de vincle amb els personatges o m’hagi sentit immersa en la trama. En definitiva, és una lectura que vaig completar sense trobar-hi una profunditat que em generés  un interès sostingut ni ganes de devorar les pàgines amb avidesa.

Un dels aspectes que em va decebre va ser la manera com es tracten les diferències de classe entre els personatges. S'hi estigmatitza les persones de classe baixa, especialment les dones, mentre que les de classe alta es presenten com a intel·ligents, valentes i triomfadores. Aquesta dinàmica podria haver estat abordada amb més subtilesa i matisos, evitant reforçar estereotips.

En resum, "Les filles de la criada" pot ser una elecció adequada per a aquelles persones que busquen una lectura lleugera i sense grans pretensions literàries, però no em sembla que destaqui suficientment per ser premiada.


ESPAÑOL:

Esta novela me llegó gracias al Grup 62, y por eso me la leí, de otro modo no creo que me hubiera llamado la atención. Aunque puede ser una buena opción para pasar el tiempo con una lectura ligera, no la considero merecedora de un premio literario. Es cierto que no conozco los criterios específicos por los que se entregan estos premios pero estoy segura de que deben presentarse obras más trabajadas. En ésta, la trama, aunque interesante, no destaca por encima de otras obras.

El libro resulta una lectura fácil y entretenida, y aquí coincidí con la impresión de mi madre, que lo leyó antes que yo y disfrutó bastante más. Personalmente, aunque no me ha desagradado como historia y por su potencial, no ha logrado cautivarme. Pese a ser ligera, la novela presenta algunas carencias que impiden que la considere buena, como por ejemplo, que no profundiza en ninguno de los temas que toca. Esto ha impedido que haya creado ningún tipo de vínculo con los personajes o me haya sentido inmersa en la trama. En definitiva, es una lectura que completé sin encontrar una profundidad que me generara un interés sostenido ni ganas de devorar las páginas con avidez.

Uno de los aspectos que me decepcionó fue la forma en que se tratan las diferencias de clase entre los personajes. Se estigmatiza a las personas de clase baja, especialmente a las mujeres, mientras que las de clase alta se presentan como inteligentes, valientes y triunfadoras. Esta dinámica podría haber sido abordada con mayor sutileza y matices, evitando reforzar estereotipos.

En resumen, "Las hijas de la criada" puede ser una elección adecuada para aquellas personas que buscan una lectura ligera y sin grandes pretensiones literarias, pero no me parece que destaque lo suficiente para ser premiada.




Sinopsi:

Hi ha secrets de família que mereixen ser contats.

Aquesta és la història d'un d'aquests secrets.

Una nit de febrer del 1900, tot just estrenat el segle XX, a la casa pairal d’Espíritu Santo arriben al món dues nenes, la Clara i la Catalina, els destins de les quals ja estaven escrits. Malgrat tot, una venjança inesperada sacsejarà per sempre les seves vides i les de tots els Valdés.

La Inés, matriarca de la saga i esposa fidel d’en Gustavo, haurà de sobreviure al desamor, al dolor de l’abandonament i a les lluites de poder per convertir la seva vertadera filla en hereva de tot un imperi, en una època en què a les dones no se’ls permetia decidir sobre les seves vides.

Les filles de la criada és una història màgica i al mateix temps realista, en una Galícia extraordinària, sobre homes i dones que es rebel·len contra el seu propi destí a la recerca de la veritat.