Heartstopper 2. La meva persona favorita d'Alice Oseman

Autor/a: Alice Oseman (Chatham, Regne Unit, 1994)

Editorial: Fanbooks

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Anglès

Traducció: Lluís Delgado Picó

Gènere: Novel·la gràfica

Número de pàgines: 320

CATALÀ:

Aquesta és una novel·la gràfica juvenil amb una temàtica LGTBIQ+ que tracta el procés d'acceptació de la identitat sexual protagonitzat per Nick, un dels personatges principals juntament amb el Charlie. Aquesta història, narrada amb delicadesa, reflecteix la realitat i les experiències de molts joves en la seva cerca d'autenticitat i acceptació.

Encara que personalment no m'ha aportat una gran revelació, crec que aquesta novel·la pot tenir un impacte més gran en un públic més jove i en plena exploració de la seva identitat sexual.

Tot i això, considero que aquesta obra té un valor innegable com a lectura que pot ajudar moltes persones en el procés de mostrar-se tal com són, allunyant-se d'allò què s'espera d'ells. L'autora ens explica el camí que el Nick recorre per acceptar la seva sexualitat, transmetent la importància de ser fidels a nosaltres mateixos i no conformant-nos amb les expectatives del nostre entorn.

A més a més, aborda altres temes importants com el bullying i l'homofòbia, transmetent valors fonamentals. Aquests temes són tractats d'una manera natural, i l'autora utilitza un llenguatge fàcil i realista, el qual permet connectar amb els personatges i les seves experiències de manera més efectiva.

Resumint, és una novel·la que ofereix una història bonica i delicada i que pot ser de molta ajuda per a aquelles persones que estiguin passant per un procés d'acceptació de la seva identitat sexual.

Per cert, no he llegit la primera part però he pogut seguir la història la mar de bé! 😉

Aquesta lectura em serveix per aconseguir la premissa del #reptereducte2023 "Llibre amb representació LGTBIQ+".

ESPAÑOL:

Esta es una novela gráfica juvenil con una temática LGTBIQ+ que trata del proceso de aceptación de la identidad sexual protagonizado por Nick, uno de los personajes principales junto a Charlie. Esta historia, narrada con delicadeza, refleja la realidad i las experiencias de muchos jóvenes en su búsqueda de la autenticidad i aceptación.

Aunque personalmente no me ha aportado una gran revelación, creo que esta novela puede tener un mayor impacto en un público más joven y en plena exploración de su identidad sexual.

A pesar de esto, considero que esta obra tiene un valor innegable como lectura una lectura que puede ayudar a muchas personas en el proceso de mostrarse tal y como son, alejándose de lo que se espera de ellos. La autora nos explica el camino que Nick recorre para aceptar su sexualidad, transmitiendo la importancia de sernos fieles a nosotros mismos y no conformándonos con las expectativas de nuestro entorno.

Además, aborda otros temas importantes como el bullying y la homofobia, transmitiendo valores fundamentales. Estos temas son tratados de una manera muy natural, y la autora utiliza un lenguaje fácil y realista, que permite conectar con los personajes y sus experiencias de manera más efectiva.

Resumiendo, es una novela que ofrece una historia bonita y delicada y que puede ser de mucha ayuda para aquellas personas que estén pasando por un proceso de aceptación de su identidad sexual.

Por cierto, no he leído la primera parte, pero he podido seguir la historia a la perfección! 😉

Esta lectura me sirve para conseguir la premisa del #RepteReducte2023 “Libro con representación LGTBIQ+”.

Sinopsi:

La segona part de Heartstopper, la novel·la gràfica que ha enamorat les xarxes socials.

En Nick i en Charlie són els millors amics. En Nick sap que en Charlie és gai i en Charlie està convençut que en Nick no ho és. Però l’amor és imprevisible i en Nick està a punt de descobrir un munt de coses noves sobre els seus amics, la seva família... i sobre ell mateix.

La casa torta d'Agatha Christie

Autor/a: Agatha Christie (Torquay, Anglaterra, 1890 – Wallingford, 1976)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Anglès

Traducció: Cristina Sala Pujol

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 280

CATALÀ:

Sempre em resulta molt entretingut llegir qualsevol novel·la d'Agatha Christie i intento tornar a l'autora de tant en tant. Ara feia temps que no llegia res seu però gràcies a Grup 62 he pogut tornar a fer-ho i a gaudir-la en català.

Com sempre, cada personatge és sospitós i l'autora juga amb les nostres percepcions, fent-nos dubtar contínuament sobre qui pot ser l'assassí o l'assassina.

Tots els personatges d'aquesta història són membres de la mateixa família i cada un té una personalitat diferent i interessant, amb els seus propis motius i secrets ocults. Durant la lectura m'he sentit com si estigués dins una partida de Cluedo.

La casa torta no presenta els protagonistes famosos de Christie, Poirot ni Miss Marple, sinó que el detectiu és un desconegut pels lectors de l'autora. M'ha semblat un personatge justet, però les seves limitacions han quedat equilibrades pel personatge de Josephine que aporta un extra a la trama. És una nena insignificant i subestimada que té un paper concret en tot el misteri.

Li he deixat aquest llibre a la meva mare que acostuma a llegir novel·les costumistes i m'ha dit que li ha agradat força també. Ja sabeu, si voleu gaudir d'alguna novel·la de la reina del misteri, aquesta és una molt bona opció.

ESPAÑOL:

Siempre me resulta muy entretenido leer cualquier novela de Agatha Christie e intento volver a la autora de vez en cuando. Ahora hacía tiempo que no leía nada suyo, pero gracias a Grup 62 he podido volver a hacerlo y a disfrutarla en catalán.

Como siempre, cada personaje es sospechoso y la autora juega con nuestras percepciones, haciéndonos dudar continuamente sobre quién puede ser el asesino o la asesina.

Todos los personajes de esta historia son miembros de la misma familia y cada uno tiene una personalidad diferente e interesante, con sus propios motivos y secretos ocultos. Durante la lectura me he sentido como si estuviera dentro de una partida de Cluedo.

La casa torta no presenta los protagonistas famosos de Christie, Poirot ni Miss Marple, si no que el detective es un desconocido para los lectores de la autora. Me ha parecido un personaje justillo, pero sus limitaciones han quedado equilibradas por el personaje de Josephine que aporta un extra a la trama. Es una niña insignificante y subestimada que tiene un papel concreto en todo el misterio.

Le he dejado el libro a mi madre que suele leer novelas costumbristas y me ha dicho que le ha gustado mucho también. Ya sabéis, si queréis disfrutar de alguna novela de la reina del misterio, esta es una muy buena opción.

Sinopsi:

La novel·la preferida d’Agatha Christie

Aristide Leonides acaba de morir assassinat. Era el patriarca d’una gran família, un home carismàtic d’origen grec que va fer fortuna quan va arribar a Anglaterra i que vivia a la Casa Torta, una mansió estranya, com ell mateix, plena de familiars que haurien tingut ocasió de cometre el crim. Però qui li podria voler mal si tothom l’estimava, si era un home generós i just que cuidava dels seus? La seva segona dona, la Brenda, és la sospitosa perfecta, però no seria una solució massa òbvia?

Amb la mestria que la caracteritza, Agatha Christie teixeix una novel·la narrativament esplèndida, plena de personatges deliciosament retorçats que es van desplegant fins al final, quan el misteri es descobreix.

«Escriure La Casa Torta va ser un plaer de principi a fi, i crec que puc dir que és una de les meves millors obres». Agatha Christie

L'anomalia d'Hervé Le Tellier

Autor/a: Hervé Le Tellier (París, 1957)

Editorial: Edicions 62

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Francès

Traducció: Jordi Boixadós Bisbal

Gènere: Ciència ficció

Número de pàgines: 344

CATALÀ:

L'anomalia d'Hervé Le Tellier és una novel·la de ciència ficció que posa els personatges davant d'una situació extraordinària. 

La història comença amb l'aterratge d'un avió als Estats Units, un fet que, a priori, sembla normal. No obstant això, les coses comencen a complicar-se quan tres mesos després, el mateix avió aterra amb els mateixos passatgers. Aquest esdeveniment desconcertant planteja interrogants importants i una sèrie de científics es coordinen per intentar donar-hi resposta.

Els personatges estan molt ben treballats, encara que no els arribem a conèixer d'una manera profunda, i es veuen forçats a enfrontar-se a sí mateixos, literalment. Cada passatger ha de confrontar la seva pròpia existència, i aquesta confrontació entre els dos jo de cada personatge genera reflexions profundes.

Aquesta és una obra oulipiana. OuLiPo (acrònim de "Ouvroir de littérature potentielle", en català seria "Taller de literatura potencial") és un grup francès d'experimentació literària creat el 1960 per l'escriptor Raymond Queneau i el matemàtic François Le Lionnais. Le Tellier és l'actual president d'aquest grup literari.

La veritat és que jo no he sabut apreciar durant la lectura aquesta mena d'escriptura. He llegit que juguen amb l'escriptura i, en aquest cas, Le Tellier, forma una simetria en cada una de les històries dels diferents personatges.

Tot i que no m'agrada llegir ciència ficció la primera part de la novel·la la vaig gaudir molt, però crec que la resta no està a l'alçada, pel meu gust queda una mica deslluïda i, en general, no puc dir que l'he gaudit, per tant, no sabria si recomanar-la.

Coneixíeu l'existència dels oulipians?

ESPAÑOL:

La anomalía de Hervé Le Tellier es una novela de ciencia ficción que pone a los personajes delante de una situación extraordinaria.

La historia empieza con el aterrizaje de un avión en los Estados Unidos, un hecho que, a priori, parece normal. Aunque las cosas empiezan a complicarse cuando tres meses después, el mismo avión aterriza con los mismos pasajeros. Este hecho desconcertante plantea interrogantes importantes y una serie de científicos se coordinan para intentar dar una respuesta.

Los personajes están bien trabajados, aunque no llegamos a conocerlos de manera profunda, y se ven forzados a enfrentarse a si mismos, de manera literal. Cada pasajero debe confrontar su propia existencia, y esta confrontación entre los dos yo de cada personaje genera reflexiones profundas.

Esta es una obra oulipiana. OuLiPo (acrónimo de "Ouvroir de littérature potentielle", en español sería “Taller de literatura potencial”) es un grupo francés de experimentación literaria creado el 1960 por el escritor Raymond Queneau y el matemático François Le Lionnais. Le Tellier es el actual presidente de este grupo literario.

La verdad es que yo no he sabido apreciar durante la lectura este tipo de escritura. He leído que juegan con la escritura y, en este caso, Le Tellier forma una simetría en cada una de las historias de los distintos personajes.

Aunque no me gusta leer ciencia ficción la primera parte de la novela la disfruté, pero creo que el resto no acompaña, para mi gusto queda un poco deslucida y, en general, no puedo decir que la haya disfrutado, por lo tanto, no sé si recomendarla.

¿Conocíais la existencia de los oulipianos?

Sinopsi:

La novel·la revelació de les lletres franceses. Premi Goncourt 2020.

El 10 de març de 2021 els 243 passatgers d'un avió procedent de París aterren a Nova York després de travessar una tempesta terrible durant el vol. Ja a terra, cada un segueix amb la seva vida. Tres mesos més tard, contra tota lògica, un avió idèntic, amb els mateixos passatgers i el mateix equip de vol, apareix en el cel de Nova York. Ningú s'explica aquest fenomen increïble que obliga les autoritats a activar el protocol de seguretat i desfermarà una crisi política, mediàtica i científica de conseqüències desconegudes i durant la qual cada un dels viatgers haurà d'encarar-se amb una versió exacta, tot i que diferent, d'ells mateixos. Una novel·la virtuosa en la qual la lògica es fon amb l'impossible.