dimarts, 29 de setembre del 2020

Boulder d’Eva Baltasar

Autor/a: Eva Baltasar i Sardà (Barcelona, 1978)

Editorial: Club Editor/Random House

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 160

 

CATALÀ:

Davant la sensibilitat que em va transmetre l’autora amb la seva anterior novel·la, Permagel, no podia deixar passar aquesta de cap manera.

Amb Boulder, Eva Baltasar ens explica l’evolució que pateix la protagonista al passar d’una vida nòmada i solitària a una vida familiar. Amb aquesta manera d’escriure tan poètica que té ens presenta temes com ara el sexe, la soledat, la maternitat, les relacions de parella... Què passa quan durant l’enamorament et deixes portar fins a llocs on, potser, no volies arribar?

He llegit ressenyes on deien que en aquest llibre no passava res, a mi em sembla que sí, l’autora ens presenta dues maneres de viure la mateixa realitat de parella, on una part és la que decideix i l’altra la que es deixa portar. I cada una viu la maternitat amb uns sentiments diferents que aboquen a la gelosia. I tot això ho explica a través dels pensaments, que són els sentiments de la protagonista, Boulder, una roca al mig del mar.

Per mi, Eva Baltasar ho ha tornat a aconseguir, en molt poques pàgines diu molt. I com no pot ser d’una altra manera us recomano el llibre, i també l’anterior, Permagel.


ESPAÑOL:

Ante la sensibilidad que me transmitió la autora con su anterior novela, Permafrost, no podía dejar pasar esta bajo ningún concepto.

Con Boulder, Eva Baltasar nos explica la evolución que sufre la protagonista al pasar de una vida nómada y solitaria a una vida familiar. Con su manera de escribir tan poética nos presenta temas como el sexo, la soledad, la maternidad, las relaciones de pareja… ¿Qué pasa cuando durante el enamoramiento te dejas llevar hasta lugares sonde, quizás, no querías llegar?

He leído reseñas en las que decían que en este libro no pasaba nada, a mi me parece que sí, la autora nos presenta dos maneras de vivir la misma realidad de pareja, donde una parte es la que decide y la otra la que se deja llevar. Y cada una vive la maternidad con unos sentimientos diferentes que desembocan en los celos. Todo esto lo explica a través de los pensamientos, que son los sentimientos de la protagonista, Boulder, una roca en medio del mar.

Para mi, Eva Baltasar lo ha vuelto a hacer, en muy pocas páginas nos cuenta muchas cosas. Y como no puede ser de otra manera os recomiendo el libro, y también el anterior, Permafrost.



Sinopsi:

La protagonista de Boulder és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc —la situació perfecta: una cabina, l'oceà, moltes hores per encarar el buit i algun port on conèixer dones. Fins que una la reté, se l'emporta entre les quatre parets d'una casa i l'embarca en la gestació assistida d'una criatura. ¿Què en farà, la maternitat, de l'amant coneguda en un bar? ¿I què farà ella a la gàbia?

Dos anys després de Permagel i d'un viatge a través de mitja dotzena de llengües, l'obra de Baltasar torna a atracar entre nosaltres amb una heroïna com només sap crear-les ella: camuflada amb un nom geològic —el de les roques solitàries— i perfectament intractable, si no fos que caus als seus peus.

4 comentaris:

  1. A mi em va agradar també, igual que Permagel. No sabria dir si un és millor que l'altre. Té mèrit perquè les seves protagonistes estan a les meves antípodes i és difícil sentir-se identificat, però i tant que passen coses! Passa una vida, uns sentiments, unes sensacions i unes situacions vitals i preses de decisions que ens afecten a tots. Estan ben fets aquests llibres, la veritat. A diferència d'altres obres que la crítica deixa molt bé, penso que Eva Baltasar mereix els elogis que està rebent. Opinió personal, és clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m’han agradat els dos llibres seus, i molt. Encara que, com tu, estic lluny de les protagonistes, empatitzo facilment amb els personatges solitaris i els seus ho són.

      Elimina
  2. Boulder em va agradar molt, és un llibre valent, i no hi ha gaire literatura valenta avui en dia. Hi ha un tros que em feia molta gràcia, i de sobte trobo que estic trist, i em pregunto en aquell moment: En quin tros m'he posat trists?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat. Parla d’una maternitat o no maternitat que estic segura que moltes senten i no gosen a dir-ho massa fort 😉

      Elimina