dilluns, 26 de novembre del 2018

Les pereres fan la flor blanca de Gerbrand Bakker


Les pereres fan la flor blanca és una història trista, explica el patiment d’una família quan, en un accident, un dels tres fills es queda cec.

Incomprensió, impotència, culpabilitat són sentiments que descriuen les diferents veus durant el llibre. Dic les diferents veus perquè al llarg de la història va canviant el narrador: els bessons ens expliquen la seva part, en Gerson la seva, i fins i tot, coneixerem la visió del gos de la família.

Tot i que sigui una història trista, molt trista, l’autor aconsegueix desdramatitzar-la i ens presenta una lectura agradable.

És un llibre dels que jo catalogo com a “bonic” 😍

Havia llegit un altre llibre de Gerbrand Bakker, A dalt tot està tranquil, i no em va causar la mateixa impressió.

L’heu llegit? Aquest us el recomano.




Sinopsi:

Els bessons Klaas i Kees i el seu germà petit Gerson juguen sovint a «Negre», un joc en què la regla principal consisteix a no obrir els ulls.

Un dia, en Gerson perd la visió en un accident de cotxe, i es veurà obligat a jugar a «Negre» la resta de la seva vida.

Serà capaç d’adaptar-se a la seva nova vida amb l’ajuda del seu gos? La vida també ha canviat considerablement per al seu pare i els seus germans. Però el que no canvia mai és la calidesa de la família. Gerbrand Bakker ens explica aquesta commovedora història a través de tres perspectives diferents, la dels bessons, la d’en Gerson i la del gos.

La princesa de hielo de Camilla Läckberg


He començat a llegir la sèrie Fjällbackade Camilla Läckberg amb el propòsit de, més tard o més d’hora, acabar-los tots.

La Princesa de Hielo és el primer dels 10 llibres escrits fins ara. És una novel·la policíaca ben escrita, vull dir que m’ha enganxat i que no m’ha cansat. No es tracta de cap gran obra però m’ho he passat bé llegint-la.

L’autora fa una bona descripció dels personatges, tant dels principals com dels secundaris. Abans de començar la part de la història on apareixen et posa en situació (suposo que ha de servir pels propers llibres de la saga).

He trobat a faltar una mica més d’intriga perquè, tot i que el desenllaç no l’he sabut fins al final, hi ha coses importants de la història que ja intuïa gairebé al començar.

També queden coses mal tancades però entenc que he de tenir paciència fins als propers llibres.

Com a resum dir que m’esperava més però que no puc tenir una opinió més raonada fins haver llegit algun altre llibre de la saga.



Sinopsi:

Tras muchos años de ausencia, la joven escritora Erica vuelve a su pueblo natal, donde ha heredado la casa de sus padres recientemente fallecidos. Erica decide darse un paseo por las calles donde transcurrieron los primeros años de su vida, pero tras el aviso de unos vecinos, descubre que su amiga de la infancia, Alex, acaba de suicidarse. Conmocionada, inicia una investigación y descubre que Alex estaba embarazada. La historia da un nuevo giro cuando la autopsia revela que su amiga no se suicidó sino que fue asesinada. La policía detiene al principal sospechoso, Anders, un artista fracasado que mantenía una relación especial con la víctima.


dilluns, 19 de novembre del 2018

Permagel d'Eva Baltasar

Permagel: És aquella capa de la terra que, en determinades parts del planeta, sempre està gelada, sigui quina sigui l’estació de l’any.

Començo amb aquesta definició perquè em serveix per definir el caràcter de la protagonista, una dona freda que, en certes circumstàncies permet que el seu permagel s’esquerdi.

Lesbiana i suïcida convençuda, durant el llibre explica la seva vida, els amors, la sexualitat, la seva relació amb la família... i ens adonem que totes aquestes vivències, sobretot el fet de viure en una família amb una mare controladora i que això ha fet que no hagi pogut prendre les seves pròpies decisions, li han fet portar una vida amb insatisfaccions.

És un llibre profund però molt amè de llegir.


Sinopsis:

Una suïcida aficionada al sexe i a la vida improductiva se salva quan ha d'ocupar-se d'una nena: aquesta és la trama de PERMAGEL, primera part d'una trilogia sobre la vida d'una dona contemporània. Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna del llibre: una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d'una persona en formació. Una vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de cap a cap d'aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d'altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l'elegància dels escriptors de raça.

Morir no es lo que más duele de Inés Plana


Em poso al dia després d’unes mini vacances ;)

Vaig començar el llibre i vaig pensar que m’agradaria però ara que l’he acabat no puc dir massa més. És entretingut però, pel meu gust, la trama es resol massa aviat i perd interès a partir de la meitat.

Com a novel·la negra no li posaria massa bona nota, ara, com a descripció i implicació amb les vides dels personatges, sí. Com diu el títol, segons com vulguis o puguis viure la vida, pot ser que la mort no sigui el pitjor.

Em sap greu, però aquest llibre, tot i que té crítiques molt bones, jo no us el recomanaria.



Sinopsi:

Un hombre aparece ahorcado en un pinar a las afueras de Madrid, con los ojos arrancados de cuajo. En uno de sus bolsillos se halla un papel con el nombre y la dirección de una mujer: Sara Azcárraga, que vive a pocos kilómetros del escenario del crimen. Frágil, solitaria, bebedora de vodka en soledad, Sara rehúye cualquier contacto con las personas y trabaja desde casa. El teniente de la Guardia Civil Julián Tresser se hace cargo del caso, asistido por el joven cabo Coira, que se enfrenta por vez primera a una investigación criminal, una investigación difícil, sin apenas pistas, con demasiados enigmas. A medida que el teniente Tresser avance en sus indagaciones, descubrirá unos hechos que darán un trágico vuelco a su existencia y le conducirán a un viaje a los infiernos que marcará su vida para siempre. Extraordinaria novela con una trama hipnótica encajada como un puzle y unos personajes con alma que se debaten entre el bien y el mal.