Les gratituds de Delphine de Vigan

Autor/a: Delphine de Vigan (Boulogne-Billancourt, França, 1966)

Editorial: Grup 62

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Francès

Traducció: Jordi Martín Lloret

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 160

CATALÀ:

Aquesta és una novel·la que explora les complexitats de les relacions humanes i l'impacte que tenen en la nostra vida. Ens fa reflexionar sobre el pas del temps i l'amor, sobre les relacions humanes.

És una història profunda però àgil de llegir gràcies als diàlegs. La Michka pateix afàsia i això fa que sovint confongui les paraules, aquest trastorn del llenguatge la converteix en un personatge afable.

La connexió amb tots els personatges ha estat total, són tots molt entranyables i les seves relacions són potents. És a través d'aquestes relacions i de les reflexions que fan que ens permet conèixer els seus sentiments.

De Vigan ens fa adonar de la importància de ser agraïts perquè som animals socials i la gratitud crea vincles molt poderosos. També m'ha agradat força la manera com parla de la vellesa.

Aquest llibre m'ha agradat molt més que l'anterior que havia llegit de l'autora, Els nens són reis. M'ha semblat més emotiu i profund i, sense cap dubte, continuaré llegint a De Vigan.

Alguna recomanació?

ESPAÑOL:

Esta es una novela que explora las complejidades de las relaciones humanas y el impacto que generan en nuestra vida. Nos hace reflexionar sobre el paso del tiempo y el amor, sobre las relaciones humanas.

Es una historia profunda pero ágil de leer gracias a los diálogos. La Michka padece afasia y esto hace que a menudo confunda las palabras, este trastorno del lenguaje la convierte en un personaje afable.

La conexión con todos los personajes ha sido total, son todos muy entrañables y sus relaciones son potentes. Es a través de estas relaciones y de las reflexiones que hacen que nos permite conocer sus sentimientos.

De Vigan nos hace ver la importancia de ser agradecidos porque somos animales sociales y la gratitud crea vínculos muy poderosos. También me ha gustado mucho la manera como habla de la vejez.

Este libro me ha gustado mucho más que el anterior que había leído de la autora, Els nens són reis. Me ha parecido más emotivo y profundo y, sin duda, continuaré leyendo a De Vigan.

¿Alguna recomendación?

Sinopsi:

"T’has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Un gràcies de veritat. L’expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute." En la seva nova novel·la, Delphine de Vigan escruta la intimitat i els llaços de lleialtat, fidelitat i afecte que devem a les persones que han format part de la nostra vida. Michka, una dona gran, va perdent la seva habilitat per parlar. Dues persones l'acompanyen: la Marie, una noia jove molt propera a ella, i en Jerôme, el seu logopeda.

Jardí vora el mar de Mercè Rodoreda

Autor/a: Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908 - Girona, 1983)

Editorial: Club Editor

Any de la primera edició: 2000

Llengua original: Català

Gènere: Literatura catalana

Número de pàgines: 172

CATALÀ:

He tornat a llegir Rodoreda perquè enguany es commemora el 40è aniversari de la seva mort i aquest ha sigut el meu petit homenatge. He llegit Jardí vora el mar, la primera novel·la que va escriure després de la postguerra.

El cert és que aquesta segona novel·la que llegeixo de l'autora l'he trobat una mica densa o, més que densa, lenta. Es centra en les reflexions d'un jardiner sobre la seva vida i sobre allò que observa de la família burgesa que estiueja en una casa vora el mar, del jardí de la qual ell té cura. El narrador esdevé un espectador i ens explica el que observa, aquesta tècnica s'anomena behaviorisme. Descriu unes vides tristes i avorrides, de persones que han tingut una infantesa feliç i de la que es parla constantment amb nostàlgia. Les seves vides d'adults, encara que no ho sembli, són avorrides.

Entenc que la riquesa literària de Rodoreda és el que fa que sigui tan valorada però a mi m'agraden les històries on hi ha molta acció i, aquí, no és dona el cas.

Com a resum, a mi Rodoreda.... pse, ni sí ni no, ni blanc ni negre.

I vosaltres, gaudiu llegint-la?

ESPAÑOL:

He vuelto a leer Rodoreda porque este año se conmemoran los 40 años de su muerte y este ha sido mi pequeño homenaje. He leído Jardí vora el mar, la primera novela que escribió después de la posguerra.

Lo cierto es que esta segunda novela que leo de la autora me ha parecido un poco densa o, más que densa, lenta. Se centra en las reflexiones de un jardinero sobre su vida y sobre lo que observa de la familia burguesa que veranea en una casa al lado del mar, el jardín de la cual él cuida. El narrador se transforma en un espectador y nos explica lo que observa, esta técnica se llama behavorismo. Describe vidas tristes y aburridas, de personas que han tenido una infancia feliz y de la cual hablan constantemente con nostalgia. Sus vidas de adulto, aunque no lo parezca, son vacías.

Entiendo que la riqueza literaria de Rodoreda es la que hace que la valoren tanto, pero a mí me gustan las historias en las que hay mucha acción y, aquí, esto no ocurre.

Como resumen, a mi Rodoreda... pse, ni sí ni no, ni blanco ni negro.

I vosotr@s, disfrutáis leyéndola?

Sinopsi:

Un vell jardiner observa durant sis estius la vida d'una família rica en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excèntrics desfilen, la bellesa del jardí sembla que els ofereixi el paradís a la terra. Però sota l'alegria coven realitats que no respecten res, ni rics ni pobres, ni senyors ni criats: el fracàs de l'amor i la cruesa de l'instint de supervivència. Amb un postfaci de Roser Porta.