Fred als ulls d'Antònia Vicens

Autor/a: Antònia Vicens (Santanyí, 1941)

Editorial: Cafè Central / Eumo Editorial

Any de la primera edició: 2015

Llengua original: Català

Gènere: Poesia

Número de pàgines: 51

CATALÀ:

No podia estrenar-me amb la poesia amb alguna cosa que m’impactés més... No n’havia llegit abans i he començat amb aquesta obra gràcies a @booktique_clubdelectura.

Els versos m’han semblat, en algun moment, una mica “gore”. Aquest punt és el que els dona la força que tenen. Per res del món m’imaginava una poesia així.

Per tant, només puc dir que la meva impressió ha estat IMPACTANT!

També m’agradaria destacar que el tractament que fa dels ulls en la majoria dels poemes és brutal.

De la lectura destacaria un parell de versos que cada un està a l’extrem de l’altre:

“perquè ha arribat a un saltant de la teva vida que quan

algú et demana de què passes gust contestes

soc feliç el dia de la setmana que canvio

els llençols   i el llit fa olor

d’infància”

“llances trossos dels teus ulls   al gos   se’ls menja

                                                                               com si fossin

poemes”

ESPAÑOL:

No podía estrenarme con la poesía con alguna cosa que me impactara más… No había leído nada antes y he empezado con esta obra gracias a @booktique_clubdelectura.

Los versos me han parecido, en algún momento, un poco “gore”. Este punto es el que les da la fuerza que tienen. Nunca habría imaginado una poesía así.

Por eso, sólo puedo decir que mi impresión ha sido IMPACTANTE!

También me gustaría destacar que el tratamiento que hace de los ojos en la mayoría de los poemas es brutal.

De la lectura destacaría un par de versos que cada uno está al extremo del otro:

“perquè ha arribat a un saltant de la teva vida que quan

algú et demana de què passes gust contestes

soc feliç el dia de la setmana que canvio

els llençols   i el llit fa olor

d’infància”

“llances trossos dels teus ulls   al gos   se’ls menja

                                                                               com si fossin

poemes”

Sinopsis:

Antònia Vicens no vol ser amable amb el lector, vol punyir el seu interior i aquesta força es manifesta primer esmicolant el vers, però després penetrant la pensa i els sentits dels qui s'acosten a aquestes poesies. Aquest vers trencat ens sobta, se'ns fica al cos, ens corprèn, perquè hi trobam un trencament que sorgeix de dins, que no és una simple opció formal i, per tant, externa. Aquesta fragmentació eclosiona, com una flor esqueixada que hagués obert els pètals. A Fred als ulls (con)viuen la flor i el tigre, com dos extrems d’una dicotomia existencial. Aquesta complexitat és la que volen expressar els versos esquinçats: la d’un món que coneixem pels ulls i on s’ha de viure malgrat el fred. Precisament l’associació amb els ulls és una bella, hàbil i intensa manera de renovar una imatgeria hereva de la tradició de les estacions com a símbol vital: el fred, l'hivern, les fulles mortes... Ara aquest fred és als ulls. De l'epíleg de Gabriel de la S.T. Sampol

Alegría de Manuel Vilas

Autor/a: Manuel Vilas (Barbastro, 1962)

Editorial: Planeta

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Espanyol

Gènere: Autoficció

Número de pàgines: 352

Premis: Finalista premi Planeta 2019

CATALÀ:

Una novel·la que parli del pare i que, a més a més aquest sigui aragonès, té tots els ingredients per agradar-me, i així ha estat.

Aquest és un llibre sobre la vida, sobre els records dels pares que ja no hi són i sobre les relacions amb els fills. Parla de la recerca de la felicitat vivint el seu dia a dia i recordant el passat. Com podeu veure, el fil conductor de la història és la família.

És un llibre que ens fa fer una reflexió profunda sobre el què busquem i el què trobem, sobre allò que esperem i allò que rebem. De cap manera és un llibre alegre, més aviat al contrari, és un llibre bastant pessimista, escrit de tal manera que ets sents partícip dels sentiments de l’autor.

Com a curiositat comentar-vos que els noms que posa als personatges són noms de músics clàssics ;)

Us he dit que a mi m’ha agradat, però potser no és la millor novel·la per llegir en plena epidèmia pel coronavirus.

Com va el confinament? Esteu llegint força aquests dies? La veritat és que a mi em costa bastant concentrar-me.

ESPAÑOL:

Una novela que hable del padre y que, además éste sea aragonés, tiene todos los ingredientes para gustar-me, y ha sido así.

Este es un libro que habla sobre la vida, sobre los recuerdos de los padres que ya no están y sobre las relaciones con los hijos. Habla de la búsqueda de la felicidad viviendo su día a día y recordando el pasado. Como veis, el hilo conductor de la historia es la familia.

Es un libro que nos obliga a hacer una reflexión profunda sobre qué buscamos y qué encontramos, sobre lo que esperamos y lo que recibimos. No es, para nada, un libro alegre, sino lo contrario, es un libro bastante pesimista, escrito de manera que te sientes partícipe de los sentimientos del autor.

Como curiosidad comentaros que los nombres que pone a los personajes son nombres de músicos clásicos ;)

Os he dicho que me ha gustado, pero quizás no sea la mejor novela para leer en plena epidemia por coronavirus.

¿Cómo lleváis el confinamiento? ¿Estáis leyendo mucho estos días? La verdad es que a mí me cuesta bastante concentrarme.

Sinopsi:

Desde el corazón de su memoria, un hombre que arrastra tantos años de pasado como ilusiones de futuro, ilumina, a través de sus recuerdos, su historia, la de su generación y la de un país. Una historia que a veces duele, pero que siempre acompaña.

El éxito desbordante de su última novela embarca al protagonista en una gira por todo el mundo. Un viaje con dos caras, la pública, en la que el personaje se acerca a sus lectores, y la íntima, en la que aprovecha cada espacio de soledad para rebuscar su verdad. Una verdad que ve la luz después de la muerte de sus padres, su divorcio y su vida junto a una nueva mujer, una vida en la que sus hijos se convierten en la piedra angular sobre la que pivota la necesidad inaplazable de encontrar la felicidad.

A medio camino entre la confesión y la autoficción, el autor escribe una historia que toma impulso en el pasado y se lanza hacia lo aún no sucedido. Una búsqueda esperanzada de la alegría.

No hay luz bajo la nieve de Jordi Llobregat

Autor/a: Jordi Llobregat (València, 1971)

Editorial: Destino

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Espanyol

Gènere: Thriller

Número de pàgines: 552

CATALÀ:

A l’hora d’escollir el llibre em vaig guiar per les bones crítiques que havia llegit i per la seva sinopsi, però al començar a llegir-lo vaig veure que la meva impressió no seria la mateixa. I és que em va costar molt entrar a la trama.

Pel meu gust barreja massa histories i personatges i, encara que segueix un fil principal, els secundaris se’l mengen i, en el meu cas, em costava centrar-me en quina història estava.

Un cop hi entres sí que enganxa i els personatges són potents, per això espero una continuació amb Àlex com a protagonista ;)

Sou dels que us ha agradat? Heu notat la potència dels personatges?

En català el podreu trobar editat per Columna Edicions del Grup 62

ESPAÑOL:

Cuando escogí el libro lo hice guiada por las buenas críticas que había leído y por su sinopsis, pero cuando empecé a leerlo vi que mi impresión no sería la misma. Y es que me costó mucho entrar en la trama.

Para mi gusto se mezclan demasiadas historias y personajes y, aunque sigue un hilo principal, los secundarios se lo comen y, en mi caso, me costaba centrarme en qué historia estaba.

Cuando consigues entrar sí que engancha y los personajes son potentes, por eso espero una continuación con Álex como protagonista ;)

Sois de los que os ha gustado? Habéis notado la potencia de los personajes?

Sinopsis:

Un hombre desnudo y maniatado, con los párpados cosidos con un alambre, ha sido encontrado sumergido en las aguas heladas de una piscina, durante las obras de la estación de esquí Vall de Beau en el Pirineo: la infraestructura más emblemática de la candidatura hispano-francesa para los próximos Juegos Olímpicos de Invierno.

La subinspectora de homicidios Álex Serra y el teniente de policía francés Jean Cassel serán los encargados de la investigación. Después de un tiempo apartada del cuerpo por un grave incidente en el que Serra disparó a un compañero, sus superiores la envían a las montañas a investigar el caso. Serra creció en un pequeño pueblo de la zona, al otro lado del valle. Nadie como ella conoce aquel lugar.

Con su regreso, se reencuentra con todo aquello que creía haber dejado atrás: una montaña inmisericorde, un entorno opresivo dominado por los secretos y los recuerdos de un pasado que todavía no ha superado. Ahora, además, un asesino inteligente e implacable la pondrá a prueba.

Este será solo el primero de una serie de crímenes que tienen que ver con una historia oculta durante décadas. Solo quien la conozca podrá resolver el caso y dar con el misterioso criminal.

Mientras tanto, la tormenta de nieve más devastadora de los últimos veinte años está a punto de desencadenarse.

Bon dia, tristesa de Françoise Sagan

Autor/a: Françoise Quoirez (Lot, 1935 – Honfleur, 2004)

Editorial: Viena

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Francès

Traducció: Josep Maria Pinto

Gènere: Ficció clàssica

Número de pàgines: 181

CATALÀ:

Per començar, vull agrair a Viena Edicions l’exemplar d’aquesta petita joia.

La història ens explica, i ens fa patir, amb les contradiccions de la jove Cécile. Ella i el seu pare gaudeixen d’una llibertat que els dona la seva visió despreocupada i frívola de la vida. Aquesta llibertat es veu restringida quan el pare decideix començar una relació amb una vella amiga de la família, l’Anne.

És en aquest moment, quan l’Anne comença a imposar-los un altre estil de vida, que comencen les contradiccions de Cécile. Per una banda li agradaria portar la vida ordenada i amb responsabilitats que l’Anne els proposa, però una altra veu trontollar l’estreta relació que manté amb el seu pare. Sagan, suposo que per l’edat que té a l’escriure el llibre, 17 anys, ens transmet perfectament els intensos sentiments de l’adolescència.

És un llibre senzill i de lectura àgil, però com tots els que he llegit de la col·lecció Petits Plaers, amb un transfons molt potent.

Ah! I he aprés una paraula que no coneixia: Derisió: Irrisió: Acció de riure’s d’una persona o d’una cosa.

A hores d’ara ja m’estic plantejant quin serà el meu proper Petit Plaer. I vosaltres, quin us esteu llegint? Coneixeu la col·lecció? Us la recomano moltíssim!!

ESPAÑOL:

Quiero empezar agradeciendo a Viena Edicions el ejemplar de esta pequeña joya.

La historia nos explica, y nos hace sufrir, con las contradicciones de la joven Cécile. Ella y su padre disfrutan de una libertad que les da su visión despreocupada y frívola de la vida. Esta libertad se ve restringida cuando el padre decide empezar una relación con una vieja amiga de la familia, Anne.

Es en este momento, cuando Anne empieza a imponerles otro estilo de vida, cuando empiezan las contradicciones de Cécile. Por un lado le gustaría llevar la vida ordenada y con responsabilidades que Anne les propone, pero por otro lado ve tambalear la estrecha relación que mantiene con su padre. Sagan, supongo que por la edad que tiene al escribir el libro, 17 años, nos transmite perfectamente los intensos sentimientos de la adolescencia.

Es un libro sencillo y de lectura ágil, pero como todos los que he leído de la colección Petits Plaers, con un trasfondo muy potente.

Ah! Y he aprendido una palabra que no conocía: Cat. Derisió: Esp. Irrisión: Acción de reírse de una persona o de una cosa.

Ahora ya me estoy planteando cual será mi próximo Petit Plaer. Y vosotr@s, ¿cuál os estáis leyendo? ¿Conocéis la colección? Os la recomiendo muchísimo!!

Sinopsi:

Un conte pervers sobre l'adolescència i la venjança, que Sagan va escriure abans de fer els divuit anys

La jove Cécile passa les vacances d’estiu en companyia del seu pare, un vidu atractiu i seductor, amant de les relacions ocasionals, en una mansió a la costa mediterrània. En comptes d’estudiar per als exàmens de setembre, la noia deixa escolar els dies, desvagada, a la platja, prenent el sol, i de nit no es perd mai cap festa. Tots dos viuen en una harmonia feliç i despreocupada fins que apareix l’Anne, que va ser molt amiga de la mare de la Cécile, amb la intenció de posar una mica d’ordre en aquest deliciós caos hedonista. En descobrir les seves pretensions, la Cécile no dubtarà a posar en marxa tots els mecanismes d’un joc cruel del qual ningú no sortirà indemne.

Alguien a quien conoces de Shari Lapena

Autor/a: Shari Lapena (Canadà, 1960)

Editorial: Suma

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Anglès

Traducció: Martín Ariel Schifino

Gènere: Thriller

Número de pàgines: 384

CATALÀ:

Aquesta és la història del veïnat d’un barri residencial on res és el que sembla. Tot comença amb la desaparició d’una veïna que, dies més tard, apareix morta al maleter del seu cotxe.

Qui l’ha assassinat? Qui no té res a amagar? Doncs en aquest cas ningú. Tots tenen els seus secrets i, a un ritme trepidant, s’aniran descobrint. Arriba un moment en el qual no pots confiar en cap dels personatges, tots son sospitosos en un moment o altre. M’ha agradat aquesta sensació que aconsegueix transmetre l’autora, i també m’ha agradat veure com poden evolucionar les relacions personals quan es tracta de lluitar per la dignitat de cadascú.

Com en llibres anteriors, Shari aconsegueix unir totes les històries que ha anat creant durant el llibre per, en el meu cas, presentar un final inesperat.

Coneixeu l’autora? Us agraden els thrillers?

ESPAÑOL:

Esta es la historia de los vecinos de un barrio residencial donde nada es lo que parece. Todo empieza con la desaparición de una vecina que, días más tarde, aparece muerta en el maletero de su coche.

¿Quién la ha asesinado? ¿Quién no esconde nada? Pues en este caso nadie. Todos tienen sus secretos y, a un ritmo trepidante, se irán descubriendo. Llega un momento en el cual no puedes confiar en ninguno de los personajes, todos son sospechosos en un momento u otro. Me ha gustado esta sensación que consigue transmitir la autora, y también me ha gustado ver como pueden evolucionar las relaciones personales cuando se trata de luchar por la dignidad de cada uno.

Igual que en libros anteriores, Shari consigue unir todas las historias que ha ido creando a lo largo del libro para, en mi caso, presentar un final inesperado.

¿Conocéis a la autora? ¿Os gustan los thrillers?

Sinopsi: 

QUIZÁ NO CONOZCAS A TUS VECINOS TAN BIEN COMO CREÍAS.

En un tranquilo barrio residencial de Nueva York, un barrio de calles arboladas y acogedoras familias, algunos hogares han recibido una nota anónima:

«Me resulta muy difícil escribir esta carta. Espero que no nos odie. Hace poco mi hijo entró en su casa cuando usted estaba fuera...»

Un chico ha estado curioseando en las viviendas y en los ordenadores de sus dueños.

¿Quién es y qué ha descubierto? Mientras los rumores empiezan a circular y las sospechas aumentan, una mujer aparece asesinada y la tensión llega a un punto insostenible.

¿Están relacionados estos hechos? ¿Quién sabe más de lo que deja entrever? ¿Y hasta dónde están dispuestos a llegar estos simpáticos y apacibles vecinos para proteger sus secretos?

Que no t’expliquin contes! de Natza Farré i Gala Pont

Autor/a: Natza Farré (Barcelona, 1972)

Editorial: Amsterdam

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Il·lustracions: Gala Pont

Gènere: Llibre il·lustrat infantil

Número de pàgines: 48

CATALÀ:

M’agraden els llibres infantils, això està clar. Però m’agraden més quan innoven i tracten temes actuals.

En aquest cas, se’ns presenta un conte on, a través d’un viatge que fa la Lluïsa, es transformen els contes clàssics. Aquesta reinterpretació es fa des d’una vessant feminista i es toquen molts temes com ara les pensions dignes, la llibertat dels infants, la igualtat entre les persones, etc.

Tot això amb unes il·lustracions precioses de Gala Pont.

Us animo a que els el llegiu als vostres fills i filles ;)

ESPAÑOL:

Me gustan los libros infantiles, lo tengo claro. Pero me gustan más cuando son innovadores y tratan de temas actuales.

En este caso, se nos presenta un cuento donde, a través de un viaje que hace Lluïsa, se transforman los cuentos clásicos. Esta reinterpretación se hace desde un punto de vista feminista y se tocan muchos temas como las pensiones dignas, la libertad de la infancia, la igualdad entre las personas, etc…

Todo esto con unas ilustraciones preciosas de Gala Pont.

Os animo a que se lo leáis a vuestros hijos e hijas ;)

Sinopsis:

La Lluïsa és una lectora amb tanta curiositat que contracta la Caputxeta Vermella per conèixer les protagonistes dels seus contes preferits. Totes dues emprenen un viatge, en què es trobaran amb una Rateta sense escaleta, una Ventafocs amb els peus molt grossos o una Gretel i un Hansel barallant-se com a bons germans. En aquesta aventura s’hi afegeix també la Campaneta, una fada activista que lluita pels drets del seu col·lectiu. I, el més important, en tot el camí no es troben cap bruixa, perquè les bruixes no existeixen.

L’escriptora Natza Farré i la il·lustradora Gala Pont capgiren els referents de la nostra infantesa i ens conviden a fer un viatge crític que evidencia que les fake news fa segles que condicionen la nostra percepció del món. Només coneixent la veritat podrem explicar-ne noves versions.

La campana de vidre de Sylvia Plath

Autor/a: Sylvia Plath (Boston, 1932 – Londres, 1963)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Anglès

Traducció: Marta Pera Cucurell

Gènere: Ficció literària

Número de pàgines: 312

CATALÀ:

Realment no sé quina ha estat la meva impressió d’aquest llibre, m’ha agradat, però no en excés.

Té un començament impactant però, pel meu gust, després decau força. Potser és així com es sentia l’autora i és el que volia transmetre, la seva angoixa i el seu turment. Cal destacar que havia de ser una dona forta i intel·ligent, perquè lluita contra aquests sentiments tot i que hi ha moments que es deixa portar pel seu entorn. L’angoixa molt haver de triar.

Hi ha un dels capítols, que és el que m’ha cridat més l’atenció, on es parla de diferents formes de suïcidar-se. He trobat que, tot i ser un tema molt dur, ho fa amb molta sensibilitat i amb el punt just de sarcasme.

Com a resum dir-vos que és un llibre clarament autobiogràfic ja que Sylvia Plath es va suïcidar amb 30 anys ficant el cap al forn. Jo, sense dubtar-ho, ho hauria fet prenent-me pastilles (no soc gens valenta).

Coneixeu l’obra poètica de Sylvia Plath? Us llegeixo..

ESPAÑOL:

Realmente no sé cuál ha sido mi impresión de este libro, me ha gustado, pero no excesivamente.

El inicio es impactante pero, para mi gusto, después decae. Quizás sea así como se sentía la autora y es lo que quería transmitir, su angustia y tormento. Quiero destacar que creo que debía ser una mujer fuerte e inteligente, porque lucha contra estos sentimientos aunque hay momentos que se deja llevar por su entorno. Le agobia mucho tener que escoger.

EN uno de los capítulos, que es el que me ha llamado más la atención, habla de las diferentes formas de suicidarse. Me ha parecido que, aunque el tema es muy duro, lo trata con mucha sensibilidad y con el punto justo de sarcasmo.

Como resumen quiero deciros que es un libro claramente autobiográfico ya que Sylvia Plath se suicidó a los 30 años metiendo la cabeza en el horno. Yo, sin duda, lo habría hecho tomándome pastillas (no soy valiente).

Conocéis la obra poética de Sylvia Plath? Contadme.

Sinopsis:

L’Esther Greenwood és brillant, bonica i té talent. Quan obté una beca que li permetrà treballar com a redactora en una revista de moda a la Nova York de 1953 tot sembla indicar que finalment deixarà enrere el seu petit poble natal i complirà el seu somni de convertir-se en escriptora. Però entre festes, còctels i esdeveniments socials, començarà a perdre el control de la seva vida i a enfonsar-se, potser per darrer cop. En aquesta lloada i imperible obra mestra, Sylvia Plath mostra el col·lapse de l’Esther amb tanta intensitat que esdevé palpable i real, fins i tot racional.

La prosa de Plath, suggeridora, profundament simbòlica i amb especial sensibilitat pels detalls, mostra l’imaginari d’una ment brillant atrapada en la lluita contra els convencionalismes socials i la malaltia mental. La campana de vidre és una profunda exploració dels racons més foscos i punyents de l’ànima humana que s’ha convertit en un clàssic modern imprescindible.

Las hijas de la tierra d’Alaitz Leceaga

Autor/a: Alaitz Leceaga (Bilbao, 1982)

Editorial: Ediciones B

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Espanyol

Gènere: Ficció femenina

Número de pàgines: 568

CATALÀ:

Vull començar donant les gràcies a @clubdelectura_el_piano per proposar la lectura d’aquest llibre el mes de febrer.

Parla de les dones de la família Veltrán-Belasco, a les que la gent del poble on viuen consideren endimoniades. L’inici del llibre em va costar per una relació tòxica que em va posar una mica dels nervis, però un cop superat aquest punt, quan vaig anar descobrint la fortalesa de les dones protagonistes i les lluites que havien de dur a terme per aconseguir els seus objectius, no vaig poder parar de llegir-lo.

M’ha agradat l’evolució de la Gloria, una de les protagonistes, que al llarg de la història ha anat guanyat en seguretat i valentia. Lluita per defensar allò en què creu, la seva família, el seu negoci, la seva llibertat i la de les dones del seu entorn en un món molt masclista.

Ha estat tot un descobriment, ja que fa temps volia llegir, de la mateixa autora El bosque sabe tu nombre i encara no ho he fet. Ara segur que, algun dia, ho faré ;)

Per cert, feliç setmana de la dona!

ESPAÑOL:

Quiero empezar dando las gracias a @clubdelectura_el_piano por proponer la lectura de este libro para el mes de febrero.

Habla de las mujeres de la familia Veltrán-Belasco, a las que la gente del pueblo donde viven consideran endiabladas. El inicio del libro me costó a causa de una relación tóxica que me puso un poco de los nervios, pero na vez superado ese punto, a medida que fui descubriendo la fortaleza de las mujeres protagonistas y las luchas que tuvieron que lidiar para conseguir sus objetivos, no pude parar de leerlo.

Me ha gustado la evolución de Gloria, una de las protagonistas, que a lo largo de la historia ha ido ganando en seguridad y en valentía. Lucha para defender sus intereses, su familia, su negocio, su libertad y la de las mujeres de su alrededor en un mundo muy machista.

Ha sido todo un descubrimiento, ya que hacía tiempo que quería leer El bosque sabe tu nombre, de la misma autora, y aún no lo he hecho. Ahora seguro que, algún día, lo haré ;)

Por cierto, feliz semana de la mujer!

Sinopsi:

Año 1889, La Rioja. Hay quien dice que una maldición se ciñe sobre los viñedos, secos desde hace años, de la finca Las Urracas. Mientras las grandes bodegas de la región comienzan su edad dorada, Gloria -la joven hija del propietario- languidece en la vieja mansión familiar, viendo aproximarse otro otoño sin cosecha.

Sometida a la autoridad de una tía cruel y un padre ausente, Gloria verá cambiar su vida de un día para otro cuando tenga que ponerse al frente del negocio familiar. Será entonces cuando comience una larga batalla que la enfrentará a los bodegueros y caciques locales, que no conciben tener como rival a una mujer. Y menos a una que pone en duda sus viejos privilegios.

Con la ayuda de sus hermanas, Gloria luchará por recuperar el esplendor de sus viñedos, al tiempo que se adentra en los secretos que esconden las habitaciones cerradas y los campos muertos de Las Urracas. Bajo la sombra de una maldición que solo al final sabremos si es cierta, las mujeres de esta novela lucharán, sin miedo a nada ni a nadie, por el poder que les pertenece.

La ballarina d’Ögai Mori

Autor/a: Ögai Mori (Tsuwano, 1862, Tòquio, 1922)

Editorial: Viena Edicions

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Japonès

Traducció: Marta Morros

Gènere: Ficció clàssica

Número de pàgines: 64

CATALÀ:

Com pot ser que en un llibre tan petit hi puguin cabre tantes coses...??? Estava avisada, m’havien dit que era un llibre que enamora, i és així. És d’aquelles lectures que quan l’has acabat et sents òrfena i penses: trobaré algun altre llibre que em faci sentir el que he sentit amb aquest?

La ballarina és una història d’amor trista, molt trista, però tan bonica, i tan senzilla. És un llibre que parla d’amor, de renúncia, de culpabilitat, de classes socials, i tot això tan sols en 61 pàgines de delicada escriptura plena de contrastos, modernitat-tradició, Occident-Orient.

Amb un estil senzill i seré Ögai ens explica la dicotomia del protagonista entre l’honor i l’amor.

No vull explicar-vos res més per no desvelar-vos el final. Espero haver deixat clar el meu enamorament i, evidentment, us el recomano molt.

Ja he començat el proper Petit Plaer: Bon dia, tristesa de Françoise Sagan. Coneixeu aquesta meravellosa col·lecció de @vienaedicions?

ESPAÑOL:

¿Cómo es posible que en un libro tan pequeño puedan caber tantas cosas? Estaba avisada, me habían dicho que era un libro que enamora, y es así. Es de esas lecturas que cuando acabas te sientes huérfana y piensas: ¿encontraré otro libro que me haga sentir lo que he sentido con este?

La bailarina (Impedimenta) es una historia de amor triste, muy triste, pero tan bonita, y tan sencilla. Es un libro que habla de amor, de renuncia, de culpabilidad, de clases sociales, y todo esto en sólo 61 páginas de delicada escritura llena de contrastes, modernidad-tradición, Occidente-Oriente.

Con un estilo sencillo y sereno Ögai nos explica la dicotomía del protagonista entre el honor y el amor.

No quiero explicaros nada más para no revelaros el final. Espero que quede claro mi enamoramiento y, evidentemente, os lo recomiendo mucho.

Ya he empezado el próximo Petit Plaer: Bon dia, tristesa de Françoise Sagan (Editado en español por Tusquets). Conocéis esta maravillosa colección de @vienaedicions?

Sinopsi:

Una bellíssima ballarina alemanya que viu pràcticament en la misèria i un estudiant japonès que ha viatjat a Berlín per completar la seva formació són els protagonistes d’aquesta delicada història d’amor que és un clar antecedent de la Madama Butterfly de Puccinni. Els dilemes morals i les diferències culturals a les que s’hauran d’enfrontar els dos amants revelen, amb una aterridora senzillesa, fins a quin punt l’amor veritable està disposat a acceptar la renúncia.