dijous, 28 d’octubre de 2021

La veu melodiosa de Montserrat Roig

Autor/a: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 1946-1991)

Editorial: Edicions 62

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 160


CATALÀ:

Enguany la Roig hauria fet 75 anys i Tramoia Produccions Culturals ha impulsat un homenatge a la seva figura i a la seva obra. Gràcies a ells descobreixo la seva prosa d'una manera conscient, doncs l'havia llegit abans però sense tenir consciència del que estava llegint.

En aquest llibre, l'Espardenya surt del paradís que li havia creat el seu avi i descobreix el món real. Aquest món real, com en moltes novel·les de Montserrat Roig, és Barcelona.

M'ha captivat aquesta prosa. La incertesa de l'Espardenya en sortir al món ha sigut la meva, tot i que les nostres realitats són molt diferents he empatitzat molt amb ell. El personatge pateix una gran evolució des de que deixa enrere la seva idíl·lica llar, ja que la realitat històrica que es troba és la Barcelona del franquisme.

En algun lloc he llegit que la ficció en Montserrat Roig se centra a Barcelona i fa del seu barri, l'Eixample, tot un món literari. Les seves novel·les donen testimoni de la quotidianitat. I en aquesta també és així i, a més, de ser reflexiva.

Em recomaneu altres llibres seus?


"-Mai no m'has donat cap disgust. Espero que, a fora, faràs el mateix. No t'agradarà gaire el que veuràs. No busquis respostes, no les trobaràs".

"No creieu, doncs, que les coses poden tenir un llenguatge poètic?".

"Ells es miraren moltes vegades als ulls, i es feren tants besos que no es poden comptar. No n'estalviaren ni un. Perquè, quan acabaven un bes, ja l'enyoraven".

"Esperava l'hora de l'alba per contemplar el matí que s'aixecava, i es deia, la nit ha mort, aquesta nit ha mort i no tornarà mai més, i tu ets viu entre els vius, però allunyat de les persones".


ESPAÑOL:

Este año Roig habría cumplido 75 años y Tramoia Produccions Culturals ha impulsado un homenaje a su figura y a su obra. Gracias a ellos, y a Edicions 62, he descubierto su prosa de una manera consciente, pues la había leído antes pero sin tener consciencia de lo que estaba leyendo.

En este libro, Alpargata sale del paraíso que su abuelo le había creado y descubre el mundo real. Este mundo real, como en muchas novelas de Montserrat Roig es Barcelona.

Me ha cautivado la prosa. La incertidumbre de Alpargata al salir al mundo ha sido la mía, y aunque nuestras realidades son muy diferentes, he empatizado mucho con él. El personaje sufre una gran evolución desde que deja atrás su idílico hogar, ya que la realidad histórica que se encuentra es la Barcelona del franquismo.

En algún lugar he leído que la ficción de Montserrat Roig se centra en Barcelona y hace de su barrio, el Eixample, todo un mundo literario. Sus novelas dan testimonio de la cotidianidad. Y en esta también es así y, además, es reflexiva.

¿Me recomendáis otros libros suyos?


Sinopsi:

«Per a tu construiré un petit paradís. I totes les veus que hi sentiràs et seran melodioses». Amb la voluntat expressa d’allunyar el seu net dels mals del món, Malagelada confina des del naixement l’Espardenya al domicili familiar del passeig de Gràcia i s’assegura que només rebi notícia de les accions humanes bondadoses i que visqui envoltat de coneixements.

La concepció distorsionada de l’exterior en què creix, però, té conseqüències importants quan l’Espardenya, un noi sensible i condicionat per una gran lletjor, decideix sortir al carrer per anar a la universitat. Allà topa de ple amb el món real —els amics, el moviment estudiantil, l’amor, la pobresa—  i ha d’afrontar la distància entre el bé i el mal, la veritat i la mentida, l’ideal i la realitat.

A La veu melodiosa (1987), Montserrat Roig, amb un to simbòlic i un gran alè poètic, indaga en la consciència individual i col·lectiva a partir d’un personatge universal, l’Espardenya —barreja del Càndid volterià, del príncep Mixkin de Dostoievski i del Job bíblic—, una novel·la original i única en la seva trajectòria.

"Novel·la original, única en la trajectòria de Montserrat Roig. L'autora va buscar i trobar una nova forma de narrar el mal que hi ha darrere els genocidis, l'extermini, la injustícia que clama al cel, l'horror tan incommensurable com el mateix Déu i el miracle de seguir creient per tornar a crear una vegada més, encara millor." Betsabé Garcia

dimarts, 12 d’octubre de 2021

El ball d'Irène Némirovsky



Autor/a: Irène Némirovsky (Kíev, Imperi rus, 1903 – Camp d’Auschwitz, 1942)

Editorial: Viena Edicions

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Francès

Traducció: Xavier Pàmies

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 88



CATALÀ:

De totes és coneguda la meva devoció als Petits Plaers. Me'ls vaig comprant tots i sempre que puc me'n llegeixo algun.

L'últim que han publicat, i que ja he demanat a Bookshop.org, és Sang Calenta d'Irène Némirovsky, abans però, volia llegir El ball de la mateixa autora que fa mesos que el tinc a casa.

Aquesta novel·la curta ens parla de les aparences i de crueltats. Amb una gran dosi de crítica a la societat parisenca de l'època, ens explica la difícil relació entre la mare i la filla de la família Kampf.

M'ha sobtat molt com, en poques paraules, l'autora pot fer-nos una descripció tan precisa dels tres membres de la família que, en acabar la lectura, tens la sensació de conèixer a la perfecció: un pare fred, una mare irritant i una filla adolescent.

És una novel·la molt fluida i amb descripcions precises, amb una gran dosi de paròdia dels nous rics. Cal destacar la bona construcció dels personatges i la tensió que arriba a crear.

Aquest és un altre dels Petits Plaers que us recomano. Quins Petits Plaers heu llegit vosaltres?

Aquests són els que, fins ara, he llegit jo. Un altre dia us explicaré quins són els que m'han agradat més 😊





ESPAÑOL:

Todas conocéis mi devoción por la colección Pequeños Placeres. Me voy comprando todos los libros que van saliendo y cuando puedo los voy leyendo.

El último que han publicado (en catalán), y que ya he pedido en Bookshop.org, es Sang Calenta de Irène Némirovsky, y antes quería leerme El baile de la misma autora que hace meses que tengo en casa.

Esta es una novela corta que nos habla de las apariencias y de crueldades. Con una gran dosis de crítica a la sociedad parisina de la época, nos explica la difícil relación entre la madre y la hija de la familia Kampf.

Me ha sorprendido mucho como, con pocas palabras, la autora puede hacernos una descripción tan precisa de los tres miembros de la familia que, al finalizar la lectura, tienes la sensación de conocer a la perfección: un padre frío, una madre irritante y una hija adolescente.

Es una novela muy fluida y con descripciones precisas, con una gran dosis de parodia hacia los nuevos ricos. Es necesario destacar la buena construcción de los personajes y la tensión que se crea a lo largo del relato.

Este es otro Pequeño Placer que os recomiendo. ¿Cuáles habéis leído vosotr@s?



Sinopsi:

La venjança d'una adolescent enrabiada, en l'obra més emblemàtica d'aquesta escriptora jueva d'origen rus

En el París de començament del segle XX, una família de nou-rics es trasllada a viure en un dels bulevards més luxosos de la ciutat. Per donar-se a conèixer entre el bo i millor de la societat parisenca, la senyora de la casa prepara un gran ball en el qual no faltarà de res. En assabentar-se dels preparatius de la festa, la filla adolescent comença a fer-se il·lusions, però la mare, desitjosa que ningú la privi d’aquest moment de glòria, li prohibeix d’assistir-hi, sense ni sospitar que amb això ha posat en marxa el mecanisme d'una venjança silenciosa.