dimecres, 30 de juny del 2021

Moon Tiger de Penelope Lively

Autor/a: Penelope Lively (El Caire, 1933)

Editorial: L'Altra

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglés

Traducció: Josefina Caball

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 248


CATALÀ:

Primer de tot, deixeu-me agraïr a l'Altra Editorial l'enviament de l'exemplar perquè m'ha permès descobrir l'estil de Penelope Lively.

M'agradaria destacar, per damunt de tot, la construcció del personatge que ha aconseguit l'autora. Tot i estar postrada en un llit d'hospital, la Claudia desprèn una fortalesa i un caràcter que ja voldrien molts. Part d'això, a banda del component genètic, es deu a la intensa vida que ha portat. 

En aquest moment final decideix escriure la història del món, la història del món escrita segons les seves experiències, que no són poques. Una guerra viscuda en primera persona, una manera peculiar d'entendre la maternitat i les relacions amb les persones del seu entorn. Claudia era, sense cap mena de dubte, una dona avançada al seu temps.

A mesura que vas llegint el llibre vas completant el personatge fins que esdevé una dona complexa, gens vulgar, molt intel·ligent.

És una novel·la plena de detalls històrics, de reflexions i de maneres d'entendre la vida. Amb uns personatges molt diversos que complementen perfectament a la protagonista.

M'ha encantat el personatge que ha creat Lively i la potència que li ha sabut donar. Si us agraden els personatges impactants, us el recomano molt.

Vosaltres què preferiu, una bona història o un bon personatge?


ESPAÑOL:

Antes de nada quiero agradecer a L'Altra Editorial el envío del ejemplar porque me ha permitido descubrir el estilo de Penelope Lively.

Me gustaría destacar, sobre todo, la construcción del personaje que ha conseguido la autora. Aunque está postrada en una cama de hospital, Claudia desprende una fortaleza y un carácter que muchos querrían. La culpa de esto la tiene, aparte del componente genético, la intensa vida que ha llevado.

En este momento final de su vida decide escribir la historia del mundo, la historia del mundo escrita según sus experiencias, que no son pocas. Una guerra vivida en primera persona, una manera peculiar de entender la maternidad y als relaciones con las personas de su entorno. Claudia era, sin ninguna duda, una mujer avanzada a su tiempo.

A medida que vas leyendo vas completando el personaje hasta que se convierte en una mujer compleja, para nada vulgar, muy inteligente.

Es una novela llena de detalles históricos, de reflexiones y de maneras de entender la vida. Con unos personajes muy diversos que complementan perfectamente a la protagonista.

Me ha encantado el personaje que ha creado Lively y la potencia que le ha sabido dar. Si os gustan los personajes impactantes, os lo recomiendo mucho.

Vosotr@s que preferís, una buena historia o un buen personaje?



Sinopsi:

“Una obra magnífica que ens estira, ens atrapa i ens entristeix i té un sentit de l’humor inesperat, intel·ligent. Deixa traces a l’aire molt després d’haver tancat el llibre”, Anne Tyler

Guanyadora del prestigiós premi Man Booker l’any 1987, i més recentment del Golden Man Booker al millor llibre premiat de la dècada dels vuitanta, Moon Tiger és una novel·la deliciosa i sofisticada que narra la vida de la Claudia Hampton, una escriptora de divulgació històrica molt reconeguda, que ara jeu en un llit d’un hospital de Londres, sola i vella, a punt de morir. Els records encara brillen en la seva consciència cada vegada més fràgil, i s’imagina que està escrivint una història del món. En canvi, Moon Tiger és la seva, d’història, la d’una dona forta, freda, independent i de vegades difícil, per a la qual les relacions amb la família i els amics han estat complicades i tenses i que guarda un secret íntim i devastador. La novel·la va endavant i enrere en el temps i recrea el mosaic complex de la vida caòtica i poc convencional d’aquesta dona ingovernable, al centre de la qual encara batega, congelada en el temps, una història d’amor trasbalsadora i irrepetible.

“Emocionalment, Moon Tiger és calidoscòpica, altament reeixida. La història d’amor que batega al cor del llibre és una de les històries d’amor més memorables de la literatura universal. Una de les millors novel·les que he llegit en molts anys”, The London Sunday Telegraph

“Una novel·la poderosa, commovedora i delicada sobre les maneres com les vides estan modelades per la memòria i el passat col·lectiu”, Boston Globe

dimarts, 29 de juny del 2021

Jo confesso de Jaume Cabré

Autor/a: Jaume Cabré (Barcelona, 1947)

Editorial: Proa

Any de la primera edició: 2011

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 1008


CATALÀ:

Fa anys vaig fer un primer intent de llegir el llibre, però vaig veure que no era el moment i el vaig deixar aparcat. Ara, després de la decepció de Consumits pel foc, vaig voler reconciliar-me amb Cabré i l'he tornat a agafar. 

Em resulta difícil fer una ressenya d'aquest llibre perquè, tot i que m'ha agradat, no sabria ben bé dir el perquè. És un tros de llibre en tots els aspectes. S'utilitzen molts recursos literaris, el llenguatge és ric, l'autor domina la trama i els personatges, es troben moltes referències literàries, artístiques, i històriques. Tot això mal barrejat podria seu un caos, però amb l'ús que en fa Cabré és un llibre que et fa gaudir.

Aquesta no és una lectura lineal. Trobem salts en el temps, a vegades, dins una mateixa frase. L'autor juga amb els personatges, les èpoques i els llocs. Cal estar concentrat per llegir el llibre, però no m'ha semblat una lectura densa.

Llegint les memòries de l'Adrià Ardèvol, un erudit de les llengües i virtuós del violí, trobem algunes històries paral·leles que conflueixen i ens apropen a la part més maligna de la història de la humanitat.

Si voleu gaudir amb Cabré, i no l'heu llegit ja, aquest és el vostre llibre.

Coincidiu amb mi?


ESPAÑOL:

Hace años hice un primer intento de leer el libro pero vi que ni era el momento y lo aparqué. Ahora, después de la decepción de Consumidos por el fuego, quise reconciliarme con Cabré i lo he vuelto a coger.

Me resulta difícil hacer una reseña de este libro porque, aunque me ha gustado, no sabría decir porqué. Es un pedazo de libro en todos los aspectos. Se utilizan muchos recursos literarios, el lenguaje es rico, el autor domina la trama y los personajes, se encuentran muchas referencias literarias, artísticas e históricas. Todo esto junto, podría ser un caos, pero con el uso que le da Cabré es un libro que se disfruta.

Esta no es una lectura lineal. Nos encontramos con saltos en el tiempo, a veces, dentro de la misma frase. El autor juega con los personajes, las épocas y los lugares. Es necesario concentrarse para leer el libro, pero no me ha parecido una lectura densa.

Leyendo las memorias de Adrià Ardèvol, un erudito de las lenguas y virtuoso del violín, encontramos algunas historias paralelas que confluyen y nos acercan a la parte más malvada de la historia de la humanidad.

Si queréis disfrutar con Cabré, y no lo habéis leído aún, este es vuestro libro.

Coincidís conmigo?



Sinopsi:

Si la botiga d'antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d'aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d'aquesta novel·la de novel·les.

Jo confesso és una llarga carta d'amor d'algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d'algú que ha estimat de manera incondicional; d'algú que se sent culpable d'una mort violenta, i d'algú que no entén el mal que recorre la història d'Occident.

Jo confesso ha estat distingida amb diferents guardons literaris: Premio de la Crítica 2012; Premi Crítica Serra d'Or 2012; Premi de Narrativa M.Àngels Anglada 2012; Premio La tormenta en un vaso 2012; i Premi Crexells 2012.

dimecres, 23 de juny del 2021

Germanes d'Imma Monsó

Autor/a: Imma Monsó (Lleida, 1959)

Editorial: Univers

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 128


CATALÀ:

Agafar un llibre i quan comences a llegir-lo adonar-te que no és l'època de l'any adient per fer-ho... Això és el que m'ha passat amb aquest.

Podríem dir que es un conte de Nadal per adults, explicat de manera entranyable, divertida i amb un punt de crítica i de reconciliació per part de l'autora amb aquestes festes.

És una reflexió sobre les relacions familiars, sobre les contradiccions que existeixen entre aquestes, entre germans i germanes, pares i fills...

Aquest és el primer llibre d'una col·lecció de llibres de caire nadalenc que ha començat a publicar l'editorial Univers. Cada any trauran un sol títol d'algun autor reconegut de la nostra literatura i amb il·lustracions d'algun artista destacat. En aquest cas, les precioses il·lustracions que acompanyen el relat són d'Ignasi Font.

Us el recomano? Sí, però llegiu-lo als volts de Nadal. Us agraden les històries nadalenques?

ESPAÑOL:

Coger un libro y cuando lo empiezas a leer darte cuenta que no es la mejor época del año para hacerlo.... Esto es lo que me ha pasado con este.

Podríamos decir que es un cuento de Navidad para adultos, contado de manera entrañable, divertida y con un punto de crítica y de reconciliación por parte de la autora con estas fiestas.

Es una reflexión sobre las relaciones familiares, sobre las contradicciones que existen entre estas, entre herman@s, padres e hijos,...

Este es el primer libro de una colección de carácter navideño que ha empezado a publicar la editorial Univers. Cada año sacarán un solo título de algún autor reconocido de nuestra literatura y con ilustraciones de algun artista destacado. En este caso, las preciosas ilustraciones que acompañan el relato son de Ignasi Font.

Os lo recomiendo? Sí, pero leedlo en las fechas próximas a Navidad. Os gustan las historias navideñas?



Sinopsi:

Un sopar de Nadal que podria ser el nostre.

Pels volts de novembre la Rita sempre es maleeix: un any més, i ja en són uns quants, ha estat incapaç de dir que no, no al sopar de Nadal. Un altre cop l'haurà d'organitzar.

Mentre la majoria de la gent es marca propòsits d'any nou ambiciosos, amb objectius que canviaran les seves vides per sempre més, ella, la Rita, ha de conformar-se a encomanar-se a la il·lusió, una mica ingènua, de dir que no al següent sopar de Nadal. Però cada any defalleix, i el que va començar fa un temps sent una excepció ha esdevingut un costum, i el costum en una tradició inamovible.

Cada Nadal la família de la Rita es troba a la casa de la vall, l'últim refugi familiar, on s'apleguen tots: el cunyat, la germana, els nens i la Palmira, que durant molts anys va treballar amb la família i que ara és, una mica, la veu dels pares morts, de la voluntat oblidada.

dijous, 17 de juny del 2021

Dolça introducció al caos de Marta Orriols

Autor/a: Marta Orriols Balaguer (Sabadell, 1975)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 256


CATALÀ:

Sense floritures, directa, elegant i senzilla, així és la prosa de Marta Orriols, i el que ha fet que m'enganxi a ella.

Amb el títol manllevat (beneït Optimot!) d'un disc d'Extremoduro, ens parla de relacions personals intenses. En aquest cas d'una relació de parella on els dos tenen una visió diferent sobre la maternitat.

A poc a poc, i ben desenvolupat, se'ns transmeten els sentiments i els arguments de cada un dels membres de la parella a partir del moment en què la Marta li diu al Dani que està embarassada però no vol tirar l'embaràs endavant. L'autora ha jugat a canviar una mica els rols i et fa pensar amb tots els detalls.

La veritat és que aquest llibre m'agafa en una època vital molt diferent de la dels protagonistes i el tema no em resulta proper, segurament per això és el que m'ha semblat més fluix dels tres que he llegit de l'autora, tot i això, repeteixo que, pel seu estil, val la pena llegir qualsevol llibre seu que us caigui a les mans.

Heu llegit a Marta Orriols? Quins dels seus llibres heu gaudit més? El meu preferit és Anatomia de les distàncies curtes.


ESPAÑOL:

Sin adornos, directa, elegante y sencilla, así es la prosa de Marta Orriols, y lo que ha hecho que me enganche a ella.

Con en título pedido prestado de un disco de Extremoduro, nos habla de relaciones personales intensas. En este caso de una relación de pareja donde los dos tienen una visión diferente de la maternidad.

De manera pausada, y con un buen desarrollo, se nos transmiten los sentimientos y los argumentos de cada unos de los miembros de la pareja a partir del momento en el que Marta le cuenta a Dani que está embarazada pero no quiere seguir con el embarazo. La autora ha jugado a cambiar los roles y te hace pensar con todos los detalles.

La verdad es que este libro me ha pillado en una época vital muy distinta de la de los protagonistas y el tema no me resulta próximo, seguramente por esto es el que me ha parecido más flojo de los tres que he leído de la autora, aunque, repito que, por su estilo, merece la pena leer cualquier libro de la autora que os caiga en las manos.

¿Habéis leído a Marta Orriols?¿Cuál de sus libros habéis disfrutado más? Mi favorito es Anatomia de les distàncies curtes.




Sinopsi:

Què passa en una relació amorosa, estable però encara relativament jove, quan un dels dos pren una decisió unilateral que afecta directament el futur de la parella? Quan la Marta li comunica al Dani que no vol ser mare, s’obre entre els dos una esquerda que els portarà a orbitar per uns llimbs plens de dubtes i indecisions que els impulsaran a repensar-se com a individus i com a parella.

Aquesta novel·la és una invitació a nedar pel mar de contradiccions en què es converteix la possibilitat de ser pares. Una anàlisi íntima al voltant de la voluntat, l’instint, la llibertat i les estructures socials. Marta Orriols ens ofereix una història propera i plena d’arestes sensibles on torna a desplegar la seva habilitat narrativa per descriure les emocions i pulsions més íntimes.

dilluns, 14 de juny del 2021

Bookshop.org, plataforma en línia al servei de les llibreries de proximitat

Hola gent!

Avui us vull parlar d'una iniciativa que em sembla molt adient per l'època actual. Es tracta de Bookshop.org, una plataforma en línia que neix com a alternativa a la compra de llibres a través de les grans cadenes de comerç electrònic.

Bookshop.org és una alternativa socialment responsable per a la compra de llibres online que ofereix al lector una forma fàcil, ràpida i divertida de comprar llibres per rebre’ls a casa, amb l’eficàcia de les grans plataformes (enviament en 24 hores) i donant suport a les llibreries de proximitat. Es tracta d’una entitat impulsada per llibreries i editors independents que reverteix la pràctica totalitat del seu marge a les llibreries de proximitat.


Aquesta plataforma també compta amb un programa d'afiliats que permet que aquests disposin del seu propi espai personalitzat amb enllaços a les xarxes i amb llistes de llibres recomanats.

Permet que les persones que et segueixin puguin comprar directament els llibres que recomanes donant suport a llibreries de proximitat.



Què us sembla? Coneixíeu aquesta iniciativa?

divendres, 11 de juny del 2021

Verticalitat i delinqüència de Meritxell Cucurella-Jorba

Autor/a: Meritxell Cucurella-Jorba

Editorial: Fonoll

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Poesia

Número de pàgines: 142


CATALÀ:

A vosaltres també us passa? A mi em costa bastant llegir poesia. Potser és un tema de falta de sensibilitat però no trobo mai cap excusa per llegir-ne. Ara, gràcies a l'Editorial Fonoll que m'ha donat l'oportunitat de llegir el nou poemari de Meritxell Cucurella-Jorba, he pensat que era el meu moment.

No sé massa bé com interpretar els versos. En alguna entrevista que he llegit a l'autora diu que és un poemari de km. 0 i que es mimetitza amb el seu entorn, Les Garrigues, que això es deixa veure... I sí, es transmet l'amor a la terra i a la natura i a les persones i a les petites coses, però també, en algun versos, el desamor. 

M'ha agradat molt, i m'ho he passat molt bé llegint-lo. He gaudit de l'originalitat de l'edició, dels diferents estils de versos i del llenguatge utilitzat. M'ha semblat una poesia dinàmica, en cap cas se m'ha fet pesat.

Com us dic, i suposo que és perquè no estic avesada a llegir poesia, tinc la sensació que hi ha coses que no he captat, però si us agrada la poesia, estic segura que el gaudireu moltíssim, per tant, us el recomano. Si sou de les meves i no us acabeu de decidir, també us el recomano, perquè de cap manera és una poesia avorrida.

Què me'n dieu, us animeu a llegir-lo?

ESPAÑOL:

¿A vosotr@s también os pasa? A mi me cuesta bastante leer poesía. Quizás es por falta de sensibilidad pero nunca encuentro la excusa para leerla. Ahora, gracias a la Editorial Fonoll que me ha ofrecido la oportunidad de leer el nuevo poemario de Meritxell Cucurella-Jorba, he pensado que era mi momento.

No sé muy bien como interpretar los versos. En alguna entrevista que he leído de la autora dice que es un poemario de km. 0 y que se mimetiza con su entorno, Les Garrigues, que esto se nota en los versos..... Y sí, se transmite el amor a la tierra y a la naturaleza y a las personas y a las pequeñas cosas, pero también, en algunos versos, el desamor.

Me ha gustado mucho, y me lo he pasado muy bien leyéndolo. He disfrutado de la originalidad de la edición, de los diferentes estilos de los versos y del lenguaje utilizado. Me ha parecido una poesía dinámica, para nada se me ha hecho pesada.

Como os he comentado, y supongo que es porque no estoy acostumbrada a leer poesía, tengo la sensación que hay cosas que no he captado, pero si os gusta la poesía, estoy segura que lo disfrutaréis mucho, por eso, os lo recomiendo. Si sois de las mías y no os acabáis de decidir, también os lo recomiendo, porque en ningún caso es una poesía aburrida.



Sinopsi:

Verticalitat i delinqüència és un llibre per força excessiu malgrat la seva brevetat. És la boira i és el cel clar, és allò que no s’acaba d’acabar. És amor extrem, vida extrema. Vertiginosament al límit del tot. Hiperbòlicament descarat. Malfrisa, neguiteja, s’alça, celebra, calla. Verticalitat i delinqüència és un llibre tautològic i convuls. Com tots els llibres de Cucurella-Jorba, té una estructura sòlida i, també, com tots els seus llibres, deixa portes i finestres obertes als lectors, als oïdors. Rubrica Verticalitat i delinqüència un postfaci del poeta, novel·lista, dramaturg i activista cultural mallorquí Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947). Es tracta d’un text paragramàtic que va fent connexions elèctriques amb la poètica del dígraf del desitx.



dijous, 10 de juny del 2021

Un estiu per estimar d'Ester Invernón

Autor/a: Ester Invernón Cirera 

Editorial: Autopublicat

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 256


CATALÀ:

Com sabeu, m'agrada llegir llibres d'autors novells perquè em sembla una bona manera d'animar-los a continuar. No sempre ho tenen fàcil, per tant, tot el suport que els puguem donar és important.

Això m'ha permès conèixer històries i persones fantàstiques, com és el cas de l'Ester i el seu llibre 'Un estiu per estimar' que, sense ser cap història excepcional, ens permet formar part de la família de la Marina durant la lectura.

És una novel·la plena de sentiments, de quotidianitat. Una història molt familiar que fa que empatitzis amb tot i amb tots. L'autora aconsegueix endinsar-te en les relacions entre els diferents personatges i evoluciones amb elles, pateixes, gaudeixes, vius.

M'ha agradat molt l'evolució de la relació entre mare i filla, és molt tendra, i també l'empenta de la protagonista per encarar el futur amb valentia. És un tornar a començar en molts sentits.

Us el recomano si us agraden les novel·les familiars de proximitat. Us animeu? Soleu llegir llibres d'autors i autores novells o us fa por?

Vull donar les gràcies a l'Ester per permetre'm llegir el seu llibre i enviar-me la foto (perquè jo no en tenia cap d'estiuenca 😅) i animar-la a continuar escrivint 💪😘

ESPAÑOL:

Como sabéis, me gusta leer libros de autores noveles porque me parece una buena manera de animarlos a continuar. No siempre lo tienen fácil, y es por ello que todo el apoyo que les podamos dar es importante.

Esto me ha permitido conocer historias y personas fantásticas, como es el caso de Ester y su libro 'Un verano para amar' que, sin ser ninguna historia excepcional, nos permite formar parte de la familia de Marina durante la lectura.

Es una novela llena de sentimientos, de cotidianidad. Una historia muy familiar que hace que empatices con todo y con todos. La autora consigue adentrarte en las relaciones entre los distintos personajes y evolucionas con ellas, sufres, disfrutas, vives.

Me ha gustado mucho la evolución de la relación madre-hija, es muy tierna, y también el empuje de la protagonista para encarar el futuro con valentía. Es un volver a empezar en muchos sentidos.

Os lo recomiendo si os gustan las novelas familiares de proximidad. Os animáis? Soléis leer libros de autor@s noveles o sois de l@s que os da miedo?

Quiero dar las gracias a Ester por darme la oportunidad de leer su libro y enviarme la foto (porque yo no tenia ninguna estival 😅) y animarla a continuar escribiendo 💪😘



Sinopsis:

La Marina, mare, filla, àvia, ha deixat Barcelona per anar a viure a Albons, a fer el dol per una gran pèrdua. Tot canvia quan la seva vida fa un gir i s’ha de fer càrrec de la seva mare, la Carme. Dues dones separades per un abisme de paraules sense dir i llàgrimes sense vessar, aprendran a conviure l'una amb l'altra, a comprendre's i a perdonar-se amb l’ajuda de la Paula, neta d’una i besneta de l’altra. La Marina és capaç amb aquest procés de sanació i perdó de recuperar l’autoestima perduda i d’agafar les regnes de la seva vida i tornar-se a enamorar.
Un estiu per estimar és un deliciós passeig per l’Empordà, que convida al lector a compartir taules ben parades, que parla de la família i dels conflictes materno-generacionales, de l’amistat, de segones oportunitats per enamorar-se, de la importància del perdó i com l’amor, malgrat tot, en salva.

dimecres, 9 de juny del 2021

Los cuatro vientos de Kristin Hannah

Autor/a: Kristin Hannah (Garden Groves, Califòrnia, Estats Units, 1960)

Editorial: Suma

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Laura Vidal Sanz

Gènere: Ficció històrica

Número de pàgines: 536


CATALÀ:

Com totes les novel·les de l'autora, aquesta també té una gran càrrega emocional. Està ambientada en l'època de la Gran Depressió americana, allà pels anys 30, quan una crisi ambiental va comportar una crisi econòmica i social bestials, i milers de persones van haver d'abandonar les seves cases per buscar una vida millor i van lluitar amb valor i coratge per defensar els seus drets.

Elsa Martinelli encarna aquesta lluita en el llibre de Hannah. Una mare sola, amb dos fills al seu càrrec, que lluita per sortir endavant però veu que cada cop els van retallant els seus drets.

M'ha semblat una lectura molt dura i molt trista, massa, però és que la realitat va ser aquesta. Lluita de classes, injustícia social, retallades de drets, però també, solidaritat, coratge i, sobretot, esperança és el que podem trobar en aquest llibre.

Us el recomano perquè cal conèixer i homenatjar a totes aquelles persones que han lluitat abans que nosaltres perquè puguem gaudir d'uns drets que ara ens semblen imprescindibles, gent anònima que s'hi va deixar la pell. Però us aviso que no és una lectura agradable.

Kristin Hannah té un do a l'hora de remoure sentiments i amb Los cuatro vientos ho torna a fer. Amb els anteriors llibres de l'autora m'havia emocionat molt i els havia gaudit però aquest se m'ha fet massa trist, explica massa penes, massa vides dures.

Coneixíeu aquesta època de la història dels Estats Units? Jo no i m'ha semblat molt interessant.

Un cop més vull agrair a Babelio i a Penguin Random House l'enviament de l'exemplar.


ESPAÑOL:

Como todas las novelas de la autora, esta también tiene una gran carga emocional. Está ambientada el la época de la Gran Depresión americana, ocurrida sobre los años 30, cuando una crisis ambiental comportó una crisis económica y social brutal, y miles de personas tuvieron que abandonar sus casas en busca de una vida mejor y lucharon con valor y coraje para defender sus derechos.

Elsa Martinelli es quien encarna esta lucha en el libro de Hannah. Una madre sola, con dos hijos a su cargo, que lucha para tirar adelante pero ve que cada vez más les van recortando sus derechos.

Me ha parecido una lectura muy dura y muy triste, demasiado, pero es que la realidad fue así. Lucha de clases, injusticia social, recortes de derechos, pero también , solidaridad, coraje y, sobre todo, esperanza es lo que podemos encontrar en el libro.

Os lo recomiendo porque es necesario saber y homenajear a todas aquellas personas que han luchado con anterioridad para que nosotros podamos gozar de unos derechos que ahora nos parecen imprescindibles, gente anónima que se dejó la piel. Pero aviso que no es una lectura agradable.

Kristin Hannah tiene el don de remover sentimientos y con Los cuatro vientos lo vuelve a conseguir. Con los anteriores libros me había emocionado mucho y los había disfrutado pero este me ha parecido demasiado triste, explica muchas penas, muchas vidas duras.

¿Conocíais esta época de la historia de Estados Unidos? Yo no y me ha parecido muy interesante. 

Y una vez más quiero agradecer a Babelio y a Penguin Random House el envío del ejemplar.



Sinopsis:

Texas, 1921. La Gran Guerra ha terminado y Estados Unidos parece entrar en una nueva era de optimismo y abundancia. Pero para Elsa, considerada demasiado mayor para casarse en una época en la que el matrimonio es la única opción de una mujer, el futuro es incierto. Hasta la noche en que conoce a Rafe Martinelli y decide cambiar la dirección de su vida. Con su reputación arruinada, solo le queda una opción respetable: casarse con un hombre al que apenas conoce.

En 1934, el mundo ha cambiado. Millones de personas se han quedado sin trabajo y los granjeros luchan por conservar sus tierras. Las cosechas se pierden por la sequía, las fuentes de agua se secan y el polvo amenaza con enterrarlo todo. Cada día en la granja de los Martinelli es una desesperada batalla por la supervivencia. Y, como tantos otros, Elsa se ve obligada a tomar una agónica decisión: luchar por la tierra que ama o marchar al oeste, a California, en busca de una vida mejor para su familia.

dilluns, 7 de juny del 2021

L'Harem del Tibidabo d'Andreu Martín

Autor/a: Andreu Martin (Barcelona,1949)

Editorial: Alrevés

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 356


CATALÀ:

L'Harem és tot un món per ell mateix, un prostíbul amb molta història, amb personatges estrafolaris i entranyables, amb molts secrets per amagar. Per a l'Emili Santamarta és, a banda del seu negoci, la seva vida.

En aquesta novel·la hi trobarem, assassinats, desaparicions, bandes de proxenetes, sectes i rituals satànics. També, un protagonista molt especial, d'entrada encantador i amable, però coneixerem també la seva part més calculadora i freda.

Tot allò què passa a l'Harem, i amb el Mili i les seves col·laboradores, ens ho explica Andreu Martín amb molt sentit de l'humor i amb ironia. M'han cridat l'atenció algunes de les escenes que crea, plenes d'absurditat.

Tot i que no m'ha semblat un gran llibre, no m'ha sabut greu llegir-lo. És una bona opció per passar una bona estona i poca cosa més.

Algú l'ha llegit? Què us ha semblat? Heu llegit algun altre libres de la col·lecció Crims.cat?


ESPAÑOL:

El Harem es todo un mundo por si mismo, un prostíbulo con mucha historia, con personajes estrafalarios y entrañables, con muchos secretos escondidos. Para Emili Santamarta es, además de su negocio, su vida.

En esta novela encontraremos asesinatos, desapariciones, bandas de proxenetas, sectas y rituales satánicos. También, un protagonista muy especial, encantador y amable de entrada, pero también conoceremos su parte más calculadora y fría.

Todo lo que pasa en el Harem y con Mili y sus colaboradoras, nos lo cuenta Andreu Martín con mucho sentido del humor e ironía. Me han llamado la atención algunas de las escenas que crea, llenas de absurdidad.

Aunque no me ha parecido un buen libro, no me ha dolido leerlo. Es una buena opción para pasar un buen rato y poco más.

¿Alguien lo ha leído?¿Qué os ha parecido?¿Habéis leído algún otro libro de la colección Crims.cat?



Sinopsis:

Allà a l’avinguda del Tibidabo, per on circula el vell Tramvia Blau entre mansions modernistes imponents, es troba l’Harem, un prostíbul ben exclusiu que ja en temps del franquisme havia estat molt popular: el més luxós de la ciutat, amb portes daurades, càmeres de vigilància, vitralls de colors, cortinatges i tapissos, i replet de refugis, amb sales clandestines i passadissos secrets. Tan secrets com els misteris que amaguen també bona part dels seus personatges.
I és que el Mili Santamarta, personatge histriònic i únic hereu de la nissaga familiar i regent del club, rep la terrible notícia de la troballa del cos de la seva mare, assassinada amb dos trets a la nuca. Juntament ambla Sancha, la seva mare adoptiva i mà dreta del bordell —i també trasbalsada per la mort del seufill anys enrere—, emprenen un llarg camí per esclarir els fets i trobar una veritat que, al capdavall, suposarà una caixa de sorpreses, amb desapareguts, traficants de dones, llistes inesperades, sectes satàniques, rituals de vudú, clubs sadomasoquistes... i molts morts.
Després d’inaugurar la col•lecció amb Història de mort, Andreu Martín torna a «crims.cat» amb una novel•la dura, violenta, però amb la ironia i l’humor necessaris, amb girs constants d’un ritme vertiginós on amb prou feines hi ha espai per a la pausa, i aquí el lector es converteix gairebé en un personatge més dins d’una trama on cadascun dels detalls compta.