dimarts, 24 de gener de 2023

L'estranya desaparició d'Esme Lennox de Maggie O'Farrell

Autor/a: Maggie O’Farrell (Irlanda del Nord, 1972)

Editorial: L'Altra

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Anglès

Traducció: Josep Alemany

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 216

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

No sé com fer aquesta ressenya ja que, en acabar el llibre, el vaig haver de pair. 

És un trencaclosques d'injustícies, de solitud, de records i oblits, i de secrets. És un llibre on es culpabilitza a la víctima, una dona rebel, un esperit lliure que, degut a les convencions socials de l'època, acaba tancada en un manicomi i silenciada per la seva família.

La lectura és un joc de temps i de veus entre el passat i el present que esdevé pertorbadora i que fa sentir ràbia i sorpresa. Toca temes sensibles que podrien convertir-lo en una lectura densa però no és així, és una lectura àgil i plena de misteri.

En poques pàgines se'ns transmeten moltes coses i estan escrites d'una manera molt elegant.

El final és el colofó perfecte d'aquesta història que haureu de llegir si voleu conèixer.

Anteriorment havia llegit Hamnet de la mateixa autora i ja em va semblar un llibre brillant, aquest, també ho és, i estic convençuda que els propers que llegiré també ho seran.

Quin em recomaneu llegir ara?


ESPAÑOL:

No sé como hacer esta reseña ya que, al finalizar el libro, tuve que digerirlo.

Es un puzle de injusticias, de solitud, de recuerdos y olvidos, y de secretos. Es un libro donde se culpabiliza a la víctima, una mujer rebelde, un espíritu libre que, debido a las convenciones sociales de la época, acaba encerrada en un manicomio y silenciada por su familia.

La lectura es un juego de tiempos y de voces entre el pasado y el presente que llega a ser perturbadora y que hace sentir rabia y sorpresa. Toca temas sensibles que podrían convertirlo en una lectura densa pero no es así, es una lectura ágil y llena de misterio.

En pocas páginas se nos transmiten muchas cosas y están escritas de una manera muy elegante.

El final es el colofón perfecto de esta historia que deberéis leer si lo queréis conocer.

Anteriormente había leído Hamnet de la misma autora y ya me pareció un libro brillante, este, también lo es, y estoy segura que los próximos que leeré también lo serán.

Cuál me recomendáis leer ahora?



Sinopsi:

Un dia, mentre s’ocupa de la seva petita botiga de roba de segona mà, l’Iris Lockhart rep una notícia sorprenent: una germana de la seva àvia de qui no ha sentit a parlar mai està a punt de sortir de l’hospital psiquiàtric on ha passat part de la seva vida. L’àvia de l’Iris sempre havia dit que era filla única, però els documents proven que no hi ha cap error: l’Esme Lennox és la seva tia àvia. L’informe mèdic considera que és una dona sana i inofensiva, però no deixa de ser una desconeguda que segur que guarda uns secrets que alteraran la vida de l’Iris definitivament. ¿Per què no se n’ha parlat mai, a la família? Si l’Iris l’acull a casa seva, ¿quines veritats perilloses descobrirà? L’estranya desaparició d’Esme Lennox és un relat gòtic i apassionant sobre secrets familiars, vides entrellaçades i oportunitats perdudes i, com totes les novel·les de Maggie O’Farrell, és elegant, càlida i delicada, i perseguirà el lector molt més enllà de l’última pàgina.

dijous, 12 de gener de 2023

Mentre la neu sigui blanca de Jordi Boixadós

Autor/a: Jordi Boixadós Bisbal (Barcelona, 1958)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 416

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

La meva primera ressenya de l'any és sobre una història familiar a mig camí entre Suècia i Catalunya, i que he pogut llegir gràcies a la gentilesa de Grup 62.

Jordi Boixadós ens endinsa en una trama plena de secrets i en la que l'Einar ha de dur a terme una investigació per descobrir la història de la seva família.

La trama m'ha agradat molt, plena de llaços familiars, i també els espais on discorre la història, que són espais naturals. Les descripcions de la natura sueca i catalana són molt bones i detallades.

Els personatges estan molt ben definits i són molt entranyables. Vull destacar el lligam que es crea entre l'Einar i el Pere, sense dir-se res, s'ho diuen tot. En general, tots els personatges et fan sentir part de la seva comunitat.

És un llibre molt sentimental també, o com a mínim, jo he interpretat la investigació de l'Einar com un acte d'amor cap al seu pare, ja que ho fa per ajudar-lo.

Doncs això, si us agraden les intrigues familiars, la natura o els personatges propers aquest llibre és per vosaltres.


ESPAÑOL:

Mi primera reseña del año es sobre una historia familiar a medio camino entre Suecia y Catalunya, y he podido leerla gracias a la gentileza de Grup 62.

Jordi Boixadós nos adentra en una trama llena de secretos familiares y en la que Einar debe realizar una investigación para descubrir la historia de su familia.

La trama me ha gustado mucho, llena de lazos familiares, y también los espacios por donde discurre la historia, que son espacios naturales. Las descripciones de la naturaleza sueca y catalana son muy buenas y detalladas.

Los personajes están muy bien definidos y son entrañables. Quiero destacar el apego que se crea entre Einar y Pere, sin decirse nada, se lo dicen todo. En general, todos los personajes te hacen sentir parte de su comunidad.

Es un libro muy sentimental también, o eso me ha parecido a mi, ya que he interpretado la investigación de Einar como un acto de amor hacia su padre, ya que lo hace para ayudarlo.

Pues eso, si os gustan las intrigas familiares, la naturaleza o los personajes cercanos, este libro es para vosotr@s.




Sinopsi:

 L’Einar, que va néixer i viu en una petita ciutat del nord de Suècia, no ha sabut mai, en els quaranta anys que té, per què el seu pare va abandonar Catalunya de ben jove i no hi ha volgut tornar. Les circumstàncies l’empenyeran a esbrinar-ho i el duran a un món de silencis que es manté des del passat.

«El fill el va mirar per veure si era capaç de distingir alguna emoció en el rostre de l’home que l’havia dut al món, quasi sempre inaccessible, quasi sempre tan serè i dur alhora, com el mar de gel on en aquell moment seien tots dos.

No es podia dir ben bé que fos un home sorrut; no era gaire parlador, però tampoc no defugia les converses. Només quan en una xerrada apareixia qualsevol cosa que tingués a veure amb la infància o amb l’adolescència, i sobretot quan per alguna raó es parlava del seu país d’origen, es tancava en si mateix. Quan allò passava, els seus ulls foscos semblaven adreçar-se cap a algun punt més enllà de les parets, dels arbres o del mar».

Ho sabem tot de la nostra família?

divendres, 23 de desembre de 2022

La llibretera de París de Kerri Maher

Autor/a: Kerri Maher 

Editorial: Navona

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Anglès

Traducció: Eduard Sepúlveda

Gènere: Ficció històrica

Número de pàgines: 416

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Durant el mes de novembre vaig llegir aquesta novel·la en una lectura conjunta organitzada per #elreductecatalà. Crec que d’una altra manera no l’hauria llegit i, si hagués començat, no l’hauria acabat.

Què és el que no m’ha agradat? El ritme. Tot i que hi ha hagut fites que se m’han fet més amenes, la majoria les he trobat lentes, algunes denses fins i tot. M’ha semblat un llibre en el que no hi passen massa coses.

Tampoc m’ha agradat, tot i que és un dels protagonistes de la trama principal del llibre, el personatge de Joyce (és que m’ha caigut fatal!). M’hauria agradat que aprofundís en les vides dels altres autors que també apareixen i que em semblen més interessants, com ara Hemingway.

Què és el que m’ha agradat? M’ha agradat com l’autora ens transmet el dia a dia de la societat intel·lectual del París de l’època i com s’ha documentat per poder-ho fer.

També m’han agradat les constants al·lusions literàries que apareixen i, sobretot, el complicat procés de publicació i distribució de la novel·la Ulisses. En aquest punt vull destacar, especialment, a la Sylvia Beach, una dona forta i lluitadora, sense la qual aquesta publicació no hagués estat possible.

Per tant, no sabria si recomanar-vos el llibre o no. Us diré, això sí, que a la majoria de les persones que van participar en la lectura conjunta els va encantar. Si us agraden els llibres que parlen de llibres i us agrada París, sense cap mena de dubte el gaudireu.


ESPAÑOL:

Durante el mes de noviembre leí esta novela en una lectura conjunta organizada por #elreductecatalà. Creo que de otra manera no la habría leído y, si hubiera empezado, no la habría acabado.

¿Qué es lo que no me ha gustado? El ritmo. Aunque algunos hitos se me han hecho más amenos, la mayoría los he encontrado lentos, algunas hasta densas. Me ha parecido un libro en el que no pasan muchas cosas.

Tampoco me ha gustado, aunque es uno de los protagonistas de la trama principal del libro, el personaje de Joyce (¡me ha caído fatal!). Me hubiera gustado que se ahondara más en las vidas de los otros autores que también aparecen y que me parecen más interesantes, como por ejemplo Hemingway.

¿Qué es lo que me ha gustado? Me ha gustado la manera de la autora de transmitirnos el día a día de la sociedad intelectual del París de la época y como se ha documentado para poder hacerlo.

También me han gustado las constantes alusiones literarias que aparecen y, sobre todo el complicado proceso de publicación y distribución de la novela Ulises. En este punto quiero destacar, especialmente, a Sylvia Beach, una mujer fuerte y luchadora, sin la cual esta publicación no habría sido posible.

Por lo tanto, no sabría si recomendaros el libro o no. Os diré que a la mayoría de las personas que participaron en la lectura conjunta les encantó. Si os gustan los libros que hablan de libros y os gusta París, sin duda alguna lo vais a disfrutar.




Sinopsi:

Quan la Sylvia Beach, una jove americana amant dels llibres, obre Shakespeare and Company en un carrer tranquil del París de 1919, no s'imagina que canviarà el curs de la literatura. Shakespeare and Company és molt més que una llibreria. Hemingway i molts dels escriptors de la Generació Perduda la consideraran la seva segona casa. Allà també es forgen algunes de les amistats literàries més importants del segle XX, com la de James Joyce amb la mateixa Sylvia. Quan la controvertida novel·la de Joyce, Ulysses, és prohibida, Beach decideix publicar-la sota la protecció de Shakespeare and Company. Però l'èxit i la fama que comporten publicar la novel·la més controvertida i influent del segle té uns costos molt elevats: la rivalitat d'altres editors que també somien publicar Joyce. Les seves relacions més estimades es posen a prova mentre París cau en la Gran Depressió. Davant d'una crisi personal i financera, la Sylvia ha de decidir què significa per a ella Shakespeare and Company.Amb La llibretera de París, Kerri Maher ha aconseguit construir un fresc inigualable d'una llibreria, una ciutat i una època essencials per entendre d'on venim i cap a on anem.

dijous, 22 de desembre de 2022

Dents de llet de Lana Bastašić

Autor/a: Lana Bastašić (Zagreb, Croàcia, 1986)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Croat

Traducció: Pau Sanchis Ferrer

Gènere: Relats

Número de pàgines: 168

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Dotze relats narrats des del punt de vista de diferents infants que ens parlen de relacions familiars traumàtiques, violència, abusos, absències...

Explicades amb la innocència infantil se’ns presenten situacions complexes que, com a adults podem identificar perfectament i sabem que són dures, però els infants ens les presenten d’una manera natural 😢.

L’autora aconsegueix crear una atmosfera inquietant que et transporta a anys llum del que entenem que ha de ser la infància. A tots els contes coneixem nens i nenes que, lluny de viure la infantesa amb alegria i seguretat, l’han de viure amb patiment.

Ens obre els ulls, i ens planta al davant aquests adults que són els que han d’educar i acompanyar els infants, i que en realitat es converteixen en els que els perjudiquen.

Sobretot m’agradaria destacar les coses que es diuen i com es diuen, algunes directament, altres de manera indirecta, però totes amb un ús excepcional del llenguatge. Aquest fet m’ha cridat molt l’atenció al conte Recital.

Volia destacar un dels contes però no puc. El que sí que puc és escollir-ne uns quants i deixar que vosaltres llegiu el llibre i em digueu si coincidim.

Àcid, Un dia a la piscina, Cercles, Recital, Sang i El pare arriba a casa.

També us deixo alguns paràgrafs perquè us en pugueu fer una idea.

“Mira al seu germà. Sis anys. Ell era tan petit quan en tenia sis? La pell del tete és neta i està intacta. Com una bala. Però les bales són dures, i el tete no. El primer cop que el pare li pegui plorarà. Cridarà a la mama, sagnarà, li quedaran tot de blaus. Llavors ell li pegarà encara més”.

“La mestra de plàstica va dir un cop “granotes petites” i jo li vaig explicar que no tenia raó. Això són capgrossos. Si existeix la paraula capgròs l’hem de fer servir. Cada cosa té la seva paraula. I al rierol de l’avi i neden tant granotes petites com capgrossos”.

“Tot el seu ésser es redueix a fer sonar aquell maleït xiulet. Com si ho hagués perdut tot a la vida i l’única cosa que pogués dominar fossin les cames dels nens. I jo l’odio. Abans no havia odiat mai a ningú. És una emoció nova i m’escalfa amb una calor diferent”.

“Acabaré la primària sense haver saltat al poltre ni un sol cop. Això el neutralitza. I, per tant, ell farà que senti al meu cos tots els defectes que, mentre escric equacions a la pissarra, no existeixen. M’humiliarà com a cos”.


ESPAÑOL:

Doce relatos narrados desde el punto de vista de diferentes niños que nos hablan de relaciones familiares traumáticas, violencia, abusos, ausencias…

Explicadas con la inocencia infantil se nos presentan situaciones complejas que, como adultos podemos identificar perfectamente y sabemos que son duras, pero que los niños nos las presentan de una manera natural 😢.

La autora consigue crear una atmosfera inquietante que te transporta a años luz de lo que entendemos que debe ser la infancia. En todos los cuentos conocemos niños y niñas que, lejos de vivir la infancia con alegría y seguridad, la tienen que vivir con sufrimiento.

Nos abre los ojos, y nos planta delante estos adultos que son los que deben educar y acompañar a los niños, y que en realidad se convierten en quien los perjudica.

Sobre todo me gustaría destacar las cosas que se explican y como se explican, algunas directamente, otras de manera indirecta, pero todas con un uso excepcional del lenguaje. Esto me ha llamado mucho la atención en el cuento Recital.

Quería destacar uno de los cuentos, pero no puedo. Lo que sí puedo es escoger algunos y dejar que vosotros leáis el libro y me digáis si coincidimos.

Ácido, Un día en la piscina, Círculos, Recital, Sangre y El padre llega a casa.




Sinopsi:

Un pare mort, filles desateses per mares absents, un professor escarmentat, promeses i sang diluïdes en un got de vodka. Amb la infància com a teló de fons, els protagonistes d’aquests relats s’enfronten a les realitats més fosques que s’amaguen darrere l’etapa sovint entesa com la més tendra i innocent de la vida.

Lana Bastašić trenca el mite de l’afectivitat de les relacions paterno filials i ens mostra un testimoni colpidor sobre la complexitat de créixer en una societat arrelada al sexisme i al patriarcat.

divendres, 16 de desembre de 2022

Lady Puffin de Gemma Sardà

Autor/a: Gemma Sardà (Barcelona, 1967)

Editorial: Comanegra 

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Narrativa

Número de pàgines: 160

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Vaig veure aquest llibre a l'EBiblio i, com que els frarets em fan molta gràcia, el vaig agafar en préstec a cegues. No sabia que m'esperava i m'he trobat amb la història de Lady Puffin. Una història senzilla però molt profunda que ens parla de la mort i l'amistat.

Tot i que sigui un tema molt seriós, m'agrada la gent que sap tractar la mort amb humor, però no amb un humor barroer, sinó elegant, sense dramatismes, i la Gemma Sardà ho fa així.

Els personatges m'han captivat. Són divertits i entranyables, i m'ha agradat com es creen les connexions entre ells. Com parla dels diferents tipus d'amistat i de les relacions de parella.

La manera de narrar la història m'ha semblat molt original. Juga amb diferents veus que ens ajuden a conèixer els diferents punts de vista.

En definitiva, és un llibre que us animo a llegir perquè gaudireu segur. Crec que el podríem definir com un llibre entranyable.


ESPAÑOL:

Vi este libro en EBiblio y, como los frailecillos me hacen mucha gracia, lo pedí en préstamo a ciegas. No sabía que me esperaba y me he encontrado con la historia de Lady Puffin. Una historia sencilla pero muy profunda que habla de la muerte y la amistad.

Aunque sea un tema muy serio, me gusta la gente que sabe tratar la muerte con humor, pero no con un humor chapucero, sino elegante, sin dramatismos, y Gemma Sardà lo hace así.

Los personajes me han cautivado. Son divertidos y entrañables, y me ha gustado como se crean las conexiones entre ellos. Como habla de los diferentes tipos de amistad y de las relaciones de pareja.

La manera de narrar la historia me ha parecido muy original. Juega con diferentes voces que nos ayudan a conocer los diferentes puntos de vista.

En definitiva, es un libro que os animo a leer porque lo disfrutaréis seguro. Creo que lo podemos definir como un libro entrañable.


Sinopsi:

Lady Puffin s’ha mort i no li tocava. Els amics li deien Puffin per la seva dèria pels frarets, aquells ocells amb cara pallassa. Era capaç d’anar a l’altra punta de món només per fotografiar-los. La Rita és l’amiga tarambana que viu als Estats Units fent classes de flamenc; torna a Barcelona per trobar la Puffin, no sap res de la seva malaltia i ja se la troba morta. La Sol és l’amiga assenyada, i haurà d’explicar-li a la Rita com ha anat tot i acollir-la a casa. Una invasió en tota regla. I pel mig hi ha en Simó, que és la parella de la Sol i el director de teatre de moda, que s’atabala amb la desimboltura de la Rita i, a més, està dirigint una obra en què sembla que cap actor giri rodó. La situació es va enverinant, perquè les amigues de la morta semblen pols oposats, però l’esperit de Lady Puffin és capaç de lligar qualsevol amanida.

dimarts, 13 de desembre de 2022

Ombres xineses de Ramon Nieto

Autor/a: Ramon Nieto Gallart (el Pont de Vilomara, 1977)

Editorial: Pagès Editors 

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Contes

Número de pàgines: 104

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Ja us he comentat altres vegades que, cada cop més, m'agraden els llibres de contes o relats. M'agraden perquè em permeten llegir en estones mortes i em descobreixen moltes històries.

En aquest recull de dotze contes, el Ramon, ens explica dotze històries diferents que, d'entrada poden semblar normals, retalls de vides normals i corrents, però totes tenen en comú un final sorprenent, aquell petit o gran gir que et deixa amb la boca oberta i pensant que l'autor t'ha fet anar per on ha volgut 😅.

M'ha agradat molt també la manera com està escrit, ni una paraula de més, ni una de menys. És una lectura molt amena i, com he dit, sorprenent. 

No podria triar un sol conte perquè tots tenen alguna cosa que els fa especials. Si us animeu a llegir-lo, que us encoratjo a fer-ho, digueu-me si en podeu triar un de sol.

Gràcies Ramon per permetre'm endinsar-me en les teves ombres perquè han sigut tot un descobriment!


ESPAÑOL:

Ya os he comentado otras veces que, cada vez más, me gustan los libros de cuentos o relatos. me gustan porque me permiten leer en ratos muertos y me descubren muchas historias.

En esta recopilación de doce cuentos, Ramon nos cuenta doce historias diferentes que, de entrada pueden parecer normales, recortes de vidas normales i corrientes, pero todas tienen en común un final sorprendente, aquel pequeño o gran giro que te deja con la boca abierta y pensando que el autor te ha hecho ir por donde ha querido 😅.

Me ha gustado mucho también la manera como está escrito, ni una palabra de más, ni una de menos. Es una lectura muy amena y, como he dicho sorprendente.

No puedo escoger un solo cuento porque todos tienen alguna cosa que los hace especiales. Si os decidís a leerlo, a lo que os animo, decidme si podéis escoger solo uno.

Gracias Ramon por darme la oportunidad de adentrarme en tus sombras porque han sido todo un descubrimiento!




Sinopsi:

Ombres xineses són dotze contes que no són el que semblen. Són dotze ombres projectades sobre una pantalla, sobre una pàgina en blanc, imatges d’una realitat que només apareix de debò quan s’encenen els llums. En aquest llibre, una figureta de vidre, unes obres impossibles, un comiat més aviat difícil, un mal dia abans d’una entrevista de treball, un captiveri traumàtic o un assetjament que frega el delicte són part d’aquest gran joc de mans. I només quan l’autor —el titellaire— decideix abaixar definitivament el teló, s’aconsegueix veure, més enllà de les ombres, la veritable realitat de les dotze històries.

Viatges d'en Kabbo de Jordi Llompart

Autor/a: Jordi Llompart i Mallorquès (Barcelona, 1962)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Viatges

Número de pàgines: 400

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

No em passa gaire sovint que pugui llegir un llibre d'algú que conec i la veritat és que quan vaig saber que havia sortit a la venda el llibre del Jordi, aprofitant la Setmana del Llibre en Català, vaig anar directament a comprar-lo i li vaig portar a ell perquè me'l signés (amb el boli de mudar 😅).

Aquest llibre m'ha permès conèixer una part de la seva vida que desconeixia i m'ha fet adonar que, darrera aquesta aparença de persona seriosa i tranquil·la hi ha un home molt viscut. Dic viscut amb el sentit que ha voltat món, que ha conegut moltes persones diferents i que s'ha mogut en àmbits diversos. 

A banda de la seva faceta de periodista que, almenys la gent de la meva generació segur que coneixeu, ha fet de cineasta, i en els dos àmbits ha viscut experiències de tots els colors. De les que explica en aquest llibre em quedo amb l'entrevista als narcos bolivians i amb el rodatge de "El misteri del Nil", per la seva intensitat.

És un crit a la reconnexió amb la terra, amb els orígens i amb la natura.

Cal mencionar també, de manera especial, els sentiments que transmet arrel de la pèrdua de la seva filla Jana i el dol que això li comporta i que intenta canalitzar amb l'escriptura d'un conte infantil molt especial, "El cor damunt la sorra". Això fa que no sigui només un llibre de viatges/aventures, també és un llibre molt emotiu.

Així doncs, si voleu conèixer una mica més el Jordi, o us agraden els llibres de viatges i aventures, us el recomano perquè segur que el gaudireu.


ESPAÑOL:

No me pasa muy a menudo que pueda leer un libro de alguien que conozco, y la verdad es que cuando supe que había salido a la venta el libro de Jordi, aprovechando la Setmana del Llibre en Català, fui directamente a comprarlo y se lo llevé para que me lo firmara (con el boli de las grandes ocasiones 😅).

Este libro me ha permitido conocer una parte de su vida que desconocía y me he dado cuenta que, detrás de la apariencia de persona seria y tranquila hay un hombre muy "vivido". Con "vivido" me refiero a que ha viajado por el mundo, que ha conocido muchas personas diferentes y que se ha movido por ámbitos diversos.

A parte de su faceta como periodista que, como mínimo la gente de mi generación seguro que conocéis, ha hecho de cineasta, y en los dos ámbitos ha vivido experiencias de todo tipo. De las que explica en el libro me quedo con la entrevista a los narcos bolivianos y con el rodaje de "El misteri del Nil", por su intensidad.

Es un grito a la reconexión con la tierra, con los orígenes y con la naturaleza.

Debo mencionar también, de manera especial, los sentimientos que transmite a raíz de la pérdida de su hija Jana y el duelo que esto le comporta y que intenta canalizar con la escritura de un cuento infantil muy especial, "El cor damunt la sorra". Esto lo convierte no solo en un libro de viajes/aventuras, también es un libro muy emotivo.

Así pues, si queréis conocer un poco más a Jordi, o os gustan los libros de viaje y aventuras, os lo recomiendo porque seguro que lo vais a disfrutar.




Sinopsi:

Viatges d’en Kabbo és un seguit de cròniques vitals, sin­ceres i emotives en què Jordi Llompart explica alguns dels episodis més sorprenents i significatius de la seva vida personal i professional, com ara una increïble aventura periodística a la Bolívia de la revolució i el narcotràfic dels anys vuitanta, un divertit i sorprenent viatge a les munta­nyes del Iemen o els episodis de la tempestuosa producció de la pel·lícula per a cinemes IMAX El misteri del Nil, una gesta cinematogràfica única. Inesperadament, just des­prés d’assolir l’èxit internacional amb aquest film, Jordi Llompart va haver d’afrontar la pèrdua de la seva filla Jana en un tràgic accident a Namíbia. A partir d’aleshores, els relats de viatge d’en Kabbo (nom que significa «somni» en llenguatge boiximà) adquireixen una nova dimensió, cada cop més humanística. Així l’autor exposa els seus pensaments sobre la vida i la mort compartits amb el seu amic Pepe Rubianes i també ens porta a viure el rodatge d’una nova producció cinematogràfica en 3D a la sabana africana, car­regada d’anècdotes i reflexions, amb les quals, tant l’autor com el lector, obren el cor i la ment a una comprensió més autèntica de l’individu, la natura i el món.

Aquest viatge és l’amor més enllà de la vida i la mort.