dimarts, 13 d’abril de 2021

Hamnet de Maggie O'Farrell

Autor/a: Maggie O'Farrell (Irlanda del Nord, 1972)

Editorial: L'Altra

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Marc Rubió Rodon

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 358


CATALÀ:

Hi ha llibres que són com petites joies, que obres i vas gaudint a poc a poc. És el que m'ha passat amb Hamnet, un llibre ple de sentiments, que ens parla d'una part important i trista de la vida de Shakespeare.

O'Farrell no es refereix al nom del gran autor en cap moment, sinó que parla del marit, el pare o el fill, i és que, en realitat, podríem dir que la veritable protagonista de la història és la seva esposa. Agnes és una dona peculiar, valenta, lliure, amb una relació especial amb la natura i que, una mort sobtada, li fa sentir un dolor molt intens.

A Hamnet, O'Farrell ens parla de com gestionen els diferents membres de la família aquest dol, del que senten i com ho senten i, sobretot, com transmeten i canalitzen el dolor.

M'he fet un fart de plorar, però també de sentir, perquè el llibre és pur sentiment.

Com us podeu imaginar us el recomano moltíssim i, si ja heu llegit amb anterioritat a l'autora i en sou fans (sé que en té molts), us vull demanar que em recomaneu un altre llibre seu. Amb quin segueixo? ;)

ESPAÑOL:

Hay libros que son como pequeñas joyas, que abres y vas disfrutando poco a poco. Esto me ha ocurrido con Hamnet, un libro lleno de sentimientos, que nos habla de una parte importante y triste de la vida de Shakespeare.

O'Farrell no hace referencia al nombre del gran autor en ningún momento, sino que habla del marido, el padre o el hijo, porque, en realidad, podríamos decir que la verdadera protagonista de esta historia es su mujer. Agnes es una mujer peculiar, valiente, libre, con una relación especial con la naturaleza y que, una muerte súbita, le hace sentir un dolor muy intenso.

En Hamnet, O'Farrell nos habla de como gestionan los diferentes miembros de la familia este duelo, de lo que sienten y como lo sienten y, sobretodo, como transmiten y canalizan el dolor.

He llorado muchísimo, pero también he sentido, porque el libro es sentimiento puro.

Como podéis imaginaros os lo recomiendo muchísimo y, si ya habéis leído a la autora anteriormente y sois sus fans (sé que tienes muchos), os quiero pedir que me recomendéis otro libro suyo. Con cuál sigo? ;)



Sinopsi:

Un dia d’estiu de l’any 1596, una nena de Stratford-upon-Avon, un poble a prop de Londres, torna de l’escola cansada, amb febre, mal de cap i poques ganes de jugar amb el seu germà bessó, el Hamnet. Angoixat, ell busca per tota la casa algú que pugui ajudar-los, però no hi troba ningú. La mare, un esperit lliure i excèntric, és al jardí on cultiva plantes medicinals, a més d’un quilòmetre de distància, vigilant els ruscos d’abelles. El pare és a Londres, treballant al teatre, i la germana gran i l’àvia han anat al poble a comprar. Cap és conscient de la tragèdia que s’està desfermant a casa seva.

Hamnet és la història d’una dona feréstega i el seu xoriguer, del fill d’un guanter que fuig de la vida que li tocava per casar-se amb la dona que estima i dedicar-se a la seva passió, el teatre, i del fill de tots dos, que no passarà mai a la història però donarà títol a una de les obres de teatre més cèlebres de tots els temps. I, al cor de tot plegat, el retrat lluminós i vivíssim d’un matrimoni poc convencional, del vincle indestructible entre dos germans bessons i del dolor d’una pèrdua irreparable, devastadora i tristíssima.

divendres, 26 de març de 2021

Dies de tempesta de Sara Bilotti

Autor/a: Sara Bilotti (Nàpols, 1971)

Editorial: Alrevés

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Italià

Traducció: Pau Vidal

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 310


CATALÀ:

Primer de tot m'agradaria agrair a l'editorial l'enviament de l'exemplar. Em va fer molta il·lusió perquè és un gènere que m'agrada i que llegeixo habitualment.

M'agradaria parlar-vos una mica de Crims.cat, que és la col·lecció de novel·la negra en català que ha creat l'editorial Alrevés. La voluntat és publicar unes sis obres l'any i anar alternant autors de casa amb altres d'europeus reconeguts. Volen omplir un gran buit dins el mercat editorial en llengua catalana. 

Ara mateix la col·lecció compta amb 58 títols de diversos autors: Andreu Martín, Lluís Llort, Isabel Clara-Simó, Francesc Puigpelat, Manuel de Pedrolo, Sebastià Bennasar, Susana Hernández, Teresa Solana, François Thomazeau, Flavio Soriga, Marie Vindy, Dominique Manotti, etc.

Com no podia ser d'una altra manera, m'agrada molt la idea, per això quan em van oferir el llibre de la Sara Bilotti (autora que no coneixia) no m'ho vaig haver de pensar gens i el vaig acceptar.

És un llibre que he gaudit, tot i que en algun punt se m'ha fet una mica lent, però que m'ha tingut enganxada tota la lectura amb ganes de saber el desenllaç. És una trama on es barregen fòbies, sentiments, sexe i maltractaments, que hi ha estones que fa patir i unes altres que fa il·lusionar, però sempre amb un rerefons fosc.

El millor per mi ha sigut el final, totalment inesperat i sorprenent.

Si us agrada la novel·la negra, animeu-vos perquè els títols de la col·lecció valen la pena. 

ESPAÑOL:

Antes de nada me gustaría agradecer a la editorial el envío del ejemplar. Me hizo mucha ilusión porque es un género que me gusta y leo habitualmente.

Me gustaría hablaros un poco de Crims.cat, que es una colección de novela negra en catalán que ha creado la editorial Alrevés. La voluntad es publicar seis obras cada año e ir alternando autores de casa con otros europeos reconocidos. Quieren llenar un vacío  dentro del mercado editorial en lengua catalana.

Ahora mismo, la colección cuenta con 58 títulos de diversos autores: Andreu Martín, Lluís Llort, Isabel Clara-Simó, Francesc Puigpelat, Manuel de Pedrolo, Sebastià Bennasar, Susana Hernández, Teresa Solana, François Thomazeau, Flavio Soriga, Marie Vindy, Dominique Manotti, etc.

Como os podéis imaginar, me encanta la idea, por eso cuando me ofrecieron el libro de Sara Bilotti (autora que no conocía), no me lo tuve que pensar y lo acepté.

Es un libro que he disfrutado, aunque en algún punto se me ha hecho un poco lento, pero me ha tenido enganchada toda la lectura con ganas de conocer el desenlace. Es una trama donde se mezclan fobias, sentimientos, sexo, maltratos, que hay momentos que hace sufrir y otros que nos ilusiona, pero siempre con un trasfondo oscuro.

Lo mejor para mi ha sido el final, totalmente inesperado y sorprendente.

Si os gusta la novela negra, animaros porque los títulos de la colección valen la pena.



Sinopsi:

Vittoria Morra, una jove que pateix atacs de pànic i angúnies respiratòries, viu gairebé reclosa dins d’un pis, amb una germana petita que pateix agorafòbia, una mare resignada i letàrgica i un pare exmilitar violent i possessiu. Tota aquesta traumàtica convivència la suporta en un condomini envoltada també d’estranys personatges. Un bon dia, la Lisa, una de les veïnes més estimades per la protagonista, desapareix sense deixar cap mena de rastre. Convençuda que li ha succeït alguna cosa, la Vittoria decidirà investigar pel seu compte, per la qual cosa haurà de superar bona part de les seves angoixes i pors per mirar d’esbrinar què hi ha darrere de tot plegat.

Amb una escriptura elegant i una habilitat per explorar les ferides més profundes, Sara Bilotti acompanya els lectors en un descens real al mateix infern, perquè «el malalt de debò no és pas el que perd el senderi després de patir un trauma, sinó el que sobreviu a la brutalitat de la infantesa sense cicatrius visibles». I ho fa construint una novel·la molt negra, negríssima, plena de suspens, aconseguint el seu propòsit: crear un món real i angoixant, una atmosfera densa i tibant que no es descarrega fins al final, com una tempesta.

dijous, 25 de març de 2021

El fill del xofer de Jordi Amat

Autor/a: Jordi Amat (Barcelona, 1978)

Editorial: Edicions 62

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: Biografia

Número de pàgines: 264


CATALÀ:

Aquesta és la biografia no autoritzada d'un personatge fosc. Un tirà, dèspota, maltractador i assassí que va ser un dels periodistes més influents durant la transició a Catalunya.

A través de la trajectòria d'Alfons Quintà (el fill del xofer de Josep Pla), Jordi Amat, ens explica el funcionament del quart poder, la premsa, durant la transició, el seu costat més fosc, amb suborns, conspiracions, corrupteles, amenaces.

El llibre m'ha agradat, m'ha fet emprenyar, m'ha fastiguejat, tot en la mateixa quantitat.

M'ha agradat perquè està escrit d'una manera molt amena i surten personatges i llocs coneguts, i sempre és interessant conèixer detalls de coses que sabies però en les que no havies aprofundit. 

M'ha fet emprenyar perquè destapa aspectes que tothom coneixia però no hi havia parat mai tanta atenció. Com per exemple el cas de Banca Catalana, o la posada en marxa de TV3. La manipulació, en tots els sentits, a la que estem sotmesos i, a dia d'avui, encara no hem escarmentat.

I m'ha fastiguejat perquè el personatge era un ser molt despreciable que, amb 16 anys, va ser capaç d'amenaçar tot un personatge com Josep Pla, i durant tota la seva vida es va moure per despit i amb maquinacions i males maneres.

Us el recomano, sí, però carregueu-vos de paciència i llegiu-lo amb una esquena ben ampla i un fetge ben gros. No us feu mala sang.

ESPAÑOL:

Esta es la biografía no autorizada de un personaje oscuro. Un tirano, déspota, maltratador y asesino que fue uno de los periodistas más influyentes durante la transición en Catalunya.

A través de la trayectoria de Alfons Quintà (el hijo del chófer de Josep Pla), Jordi Amat, nos explica el funcionamiento del cuarto poder, la prensa, durante la transición, su lado más oscuro, con sobornos, conspiraciones, corrupción, amenazas.

El libro me ha gustado, me ha cabreado, y me ha asqueado a partes iguales.

Me ha gustado porque está escrito de una manera muy amena y salen personajes y lugares conocidos, y siempre es interesante conocer detalles de cosas que sabías pero en las que no habías ahondado.

Me ha cabreado porque destapa aspectos que todo el mundo conocía pero yo no había estado atenta a los detalles. Como por ejemplo el caso Banca Catalana, o la puesta en marcha de TV3. La manipulación, en todos los sentidos, a la que estamos sometidos y, a día de hoy, aún no hemos escarmentado.

Y me ha asqueado porque el personaje era un ser muy despreciable que, con 16 años, fue capaz de amenazar a todo un personaje como Josep Pla, y durante toda su vida se movió por el odio y con conspiraciones y malas artes.

Os lo recomiendo, sí, pero tendréis que cargaros de paciencia y leedlo de manera que no os afecte. No os hagáis mala sangre.



Sinopsi:

Ascens i caiguda del periodista i advocat Alfons Quintà: un relat magistral sobre les clavegueres del poder a Catalunya.

Arran de la figura fosca i perversa d’Alfons Quintà (Figueres 1943-Barcelona 2016) —periodista, advocat, oficial de la Marina Mercant i jutge, que el 19 de desembre de 2016 va assassinar la seva dona i després es va suïcidar amb una escopeta de caça—, Jordi Amat, un dels observadors més lúcids i transversals del moment , fa una reflexió sobre el poder en forma de
narració. Darrere d’una carrera periodística fulgurant (que transcorre per la direcció de TV3 o les tertúlies d’Intereconomía) s’oculta una trajectòria fosca plena de xantatges, persecucions sexuals, abusos d’autoritat i tripijocs diversos, que mostra com funcionen les clavegueres del poder a Catalunya: un relat magistral de periodisme testimonial.

dimecres, 17 de març de 2021

Cuentos a los cuarenta de Laura Freixas

Autor/a: Laura Freixas (Barcelona, 1958)

Editorial: Tres hermanas

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Espanyol

Gènere: Relats

Número de pàgines: 124


CATALÀ:

Avui us vull parlar d'aquest llibre de contes on les protagonistes són persones que, podríem dir, estan a l'equador de la seva vida, i que he pogut llegir gràcies a la Masa Crítica de Babelio y a l'editorial Tres Hermanas.

Els quaranta és aquella edat on ja no saps si ets jove o gran. Segurament, la majoria, ens continuem sentint joves però tenim unes responsabilitats que no teníem als vint i les nostres il·lusions tampoc són les de llavors, també, per una altra banda, tenim més experiència en alguns aspectes.

Si estàs en aquesta edat és un bon llibre per fer balanç, per recordar allò que somniaves quan eres jove, per fer recompte del que has aconseguit, i del que aconseguiràs o d'allò que ja saps que no podràs aconseguir. En el meu cas, és un llibre de punt i seguit. He arribat fins aquí, he aconseguit tot això, i puc aconseguir més.

En aquest llibre, les protagonistes dels diferents contes fan el seu balanç particular, ens parlen de renúncies, de desil·lusions, però també èxits.

M'ha agradat que aquest tema estigui tractat en diferents contes perquè, jo que estic en aquesta edat, penso que és un tema profund i segons com s'hagués enfocat podria haver estat pesat, i en aquest format és molt agradable de llegir.

'Quarentons' i 'quarentones', us animeu? Heu fet balanç de la vostra vida algun cop?

ESPAÑOL:

Hoy os quiero hablar de este libro de cuentos donde las protagonistas son personas que, podríamos decir que están en el ecuador de su vida, y que he podido leer gracias a la Masa Crítica de Babelio y a la editorial Tres Hermanas.

Los cuarenta es aquella edad en la que ya no sabes si eres joven o mayor. Seguramente, la mayoría, continuamos sintiéndonos jóvenes pero tenemos unas responsabilidades que no teníamos a los veinte y nuestras ilusiones tampoco son las de entonces, también, por otro lado, tenemos mayor experiencia en algunos aspectos.

Si estás en esta edad es un buen libro para hacer balance, para recordar aquello que soñabas cuando eras joven, para hacer recuento de lo que has conseguido, y de lo que conseguirás o de aquello que ya sabes que no vas a conseguir. En mi caso, es un libro de punto y seguido. He llegado hasta aquí, he conseguido todo esto, y puedo conseguir más.

En este libro las protagonistas de los diferentes cuentos hacen su balance particular, nos hablan de renuncias, de desilusiones, pero también de éxitos.

Me ha gustado que este tema se haya tratado en diferentes cuentos porque, yo que estoy en esta edad, pienso que es un tema profundo y según como se hubiera enfocado podría haber sido pesado, y con este formato es muy agradable de leer.

Cuarentones y cuarentonas, os animáis? ¿Habéis hecho balance de vuestra vida alguna vez?



Sinopsis:

¿Qué le dirías a tu yo de hace veinte años? A aquella mujer dispuesta a arrasar con todo y todos, o a la niña que no puede sospechar aún las dimensiones de su libertad. ¿Y cómo enfrentar ahora lo que ya no puede ser? ¿Y lo que sí puede? Solo el humor, la magia de la imaginación y las armas que brinda el tiempo pueden librarnos del engaño. Recuperamos estos nueve relatos de Laura Freixas, en los que la autora juega con la realidad y las contradicciones entre la madurez y la inexperiencia, el deseo y la resignación.

dimarts, 16 de març de 2021

Pandora de Henry James

Autor/a: Henry James (Nova York, 1843 - Londres, 1916)

Editorial: Viena

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Xavier Pàmies

Gènere: Ficció clàssica

Número de pàgines: 115


CATALÀ:

Henry James és un altre dels autors que he descobert gràcies a la col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions.

Només he llegit aquest llibre però m'ha agradat la manera que té James de parlar-nos de la confluència de dos mons, de la dicotomia entre la Vella Europa i Amèrica a través de Pandora i el comte Volgestein, i com ens fa veure que, realment, són cultures i maneres de fer diferents. 

El comte, des del meu punt de vista, és un pobre infeliç que anteposa el seu estatus social a la pròpia felicitat. Viatja d'Alemanya a Nova York on farà tasques de diplomàtic, i ell creu que s'adaptarà a la vida americana tot i que no sap si hi serà feliç, però té clar que aquesta no és una qüestió important per algú com ell 😓

A Pandora, en canvi, la descriu com una dona forta, intel·ligent i independent. Una dona feta a ella mateixa que, partint d'un món ben diferent al del comte, aconsegueix allò que es proposa. 

M'han atrapat també les descripcions, rigoroses sense resultar carregoses, dels llocs i dels personatges, estan molt ben aconseguits i treballats. 

Tot això, explicat amb una subtil ironia i amb un final realment sorprenent, ha fet que hagi gaudit, una vegada més, d'una d'aquestes petites joies. Quina serà la següent?

ESPAÑOL:

Henry James es otro de los autores que he descubierto gracias a la colección Petits Plaers de Viena Edicions.

Solo he leído este libro pero me ha gustado la manera que tiene James de hablarnos de la confluencia de dos mundos, de la dicotomía entre la Vieja Europa y América a través de Pandora y el conde Volgestein, y como nos hacer ver que, realmente, son culturas y estilos diferentes.

El conde, desde mi punto de vista, es un pobre infeliz que antepone si estatus social a la propia felicidad. Viaja de Alemania a Nueva York donde va a trabajar de diplomático, y él cree que se adaptará a la vida americana aunque no sabe si será feliz, pero tiene claro que esta no es una cuestión importante para alguien como él 😓 

A Pandora, en cambio, la describe como una mujer fuerte, inteligente e independiente. Una mujer hecha a si misma que, partiendo de un mundo muy diferente al del conde, consigue todo lo que se propone.

Me han atrapado también las descripciones, rigurosas sin resultar cargantes, de los lugares y de los personajes, están bien conseguidos y trabajados.

Todo esto, contado con una sutil ironía y con un final realmente sorprendente, ha hecho que haya disfrutado, una vez más, de estas pequeñas joyas. ¿Cuál será la siguiente?


Sinopsi:

A la coberta d’un transatlàntic, el jove comte alemany Otto Vogelstein, que viatja a Nova York per iniciar una prometedora carrera diplomàtica, queda encisat per la gràcia desimbolta d’una jove nord-americana. Tanmateix, una altra passatgera li recomana que no s’hi fixi tant, perquè pertanyen a dos mons ben diferents: ell és un aristòcrata europeu que es farà amb el bo i millor de l’alta societat, i ella, la bella Pandora Day, una noieta de poble sense nom ni fortuna. I, en qualsevol cas, és improbable que es tornin a trobar...

dijous, 11 de març de 2021

El colibrí de Sandro Veronesi

Autor/a: Sandro Veronesi (Florència, 1959)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Italià

Traducció: Pau Vidal

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 320


CATALÀ:

Vaig agafar el llibre amb moltes ganes perquè pensava que seria extraordinari (per la quantitat de vegades que l'havia vist per les xarxes i per les crítiques que havia llegit) però, tot i que vull que quedi clar que m'ha agradat, m'imaginava una altra cosa.

La veritat és que, d'entrada, estava molt descol·locada, no podia agafar-hi el fil, suposo que pels canvis temporals i per la utilització de diferents estils de text: cartes, whatsapps, correus electrònics, etc. De mica en mica m'hi vaig anar endinsant, tot i que durant tota la lectura vaig tenir la sensació que em perdia alguna cosa.

M'han sobrat algunes descripcions que he trobat massa detallades d'alguns aspectes, com per exemple la biografia d'Osamu Tezuka o l'inventari del mobiliari i la decoració del pis dels pares del protagonista 😓

Però en resum i per animar-vos a llegir-lo diré que és una història potent que narra la dura vida del protagonista, en Marco és un supervivent. I, sobretot durant l'intercanvi de cartes amb la Luisa, es fan reflexions molt bones. El final és contundent i emotiu, digne del protagonista.

Espero que el llegiu i que el puguem comentar 😊

ESPAÑOL:

Cogí el libro con muchas ganas porque pensaba que seria extraordinario (por la cantidad de veces qye lo había visto por las redes y por las críticas que había leído) pero, aunque quiero que quede claro que me ha gustado, me había imaginado otra cosa.

La verdad es que, de entrada, estaba muy descolocada, no podía coger el hilo, supongo que por los cambios temporales y por la utilización de diferentes estilos de texto: cartas, whatsapp, correos electrónicos, etc. Poco a poco me fui metiendo en la historia, aunque durante toda la lectura tuve la sensación que me estaba perdiendo alguna cosa.

Me han sobrado algunas descripciones que he encontrado demasiado detalladas de algunos aspectos como por ejemplo la biografía de Osamu Tezuka o el inventario del mobiliario y la decoración del piso de los padres de Marco 😓

Pero como resumen, y para que os animéis a leerlo, diré que es una historia potente que narra la dura vida del protagonista, Marco es un superviviente. Y, sobretodo durante el intercambio de correspondencia con Luisa, se hacen reflexiones muy buenas. El final es contundente y emotivo, digno del protagonista.

Espero que lo leáis y que lo podamos comentar 😊



Sinopsi:

Aquesta és la història d'en Marco Carrera, oftalmòleg italià tocat per la tragèdia, la nostàlgia i l'esperança. La seva vida es veu marcada per grans amors, pèrdues atroces i coincidències fatals que amenacen d'arrossegar-lo en un remolí cada cop més profund. Però en Marco persisteix i lluita per mantenir-se dret i entomar les cartes marcades que li brinda el destí.

El colibrí és una novel·la irònica, brillant i sensible, d'una bellesa absoluta. Sandro Veronesi es consagra com un dels narradors italians més hàbils i profunds dels últims temps i ens ofereix un personatge tan vívid i captivador que està destinat a acompanyar-nos de per vida.

dimecres, 10 de març de 2021

La força d'un destí de Martí Gironell

Autor/a: Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971)

Editorial: Columna Edicions

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 320

Premi Ramon Llull 2018


CATALÀ:

És la primera vegada que llegeixo a Martí Gironell i crec que no serà l´última. He trobat que el llibre està molt ben escrit i hi ha una gran feina de documentació darrera.

Ens explica la vida de Ceferino Carrión, que és intensa i apassionant, des de que marxa de Catalunya i arriba a Amèrica, on es converteix en Jean Leon, fins que torna al Penedès per elaborar el seu propi vi, després d'haver triomfat amb el seu restaurant La Scala.

El missatge del llibre és clar: 'els somnis els has de tenir perquè si no els tens, mai els podràs arribar a complir'. Jean Leon va ser home avançat al seu temps que va aconseguir convertir-se en el confessor de les estrelles del Hollywood dels anys 50, com James Dean, Paul Newman, Marilyn Monroe, Frank Sinatra, Ronald Reagan, etc.

M'ha agradat conèixer la vida d'aquest personatge que partint del no res va aconseguir crear un imperi a base d'esforç i sacrifici, molt sacrifici. Si no l'heu llegit us el recomano de veritat per descobrir una persona que sí que va aconseguir el seu gran somni americà.

ESPAÑOL:

Es la primera vez que leo a Martí Gironell y creo que no va a ser la última. El libro me ha parecido bien escrito y con un gran trabajo de documentación.

Nos explica la vida de Ceferino Carrión, que es intensa y apasionante, desde que parte de Catalunya y llega a America, donde se convierte en Jean Leon, hasta que regresa al Penedès para elaborar su propio vino, después de haber triunfado con su restaurante La Scala.

El mensaje del libro es claro: 'los sueños los debes tener porque si no los tienes, nunca los llegarás a cumplir'. Jean Leon fue un hombre avanzado a su época que consiguió convertirse en el confesor de las estrellas de Hollywood de los años 50, como James Dean, Paul Newman, Marilyn Monroe, Frank Sinatra, Ronald Reagan, etc.

Me ha gustado conocer la vida de este personaje que partiendo de cero consiguió crear un imperio con esfuerzo y sacrificio, mucho sacrificio. Si no lo habéis leído os lo recomiendo de verdad para que descubráis a una persona que sí que consiguió su sueño americano.



Sinopsi:

Amb vint-i-un anys, Ceferino Carrión fuig de l’Espanya franquista, grisa i asfixiant, buscant aires nous. Després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar a bord d’un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units, per fer realitat el seu somni. A Nova York canviarà d’identitat i es convertirà en ciutadà nord-americà amb el nom de Jean Leon. A punt de ser cridat a files per anar a la guerra de Corea, torna a fugir a Hollywood, on un seguit de cops de sort el porten a viure a un pam de la glòria, a tocar de les estrelles de cinema que admira i de qui es convertirà en amic i confident. Amb James Dean projecten un restaurant plegats i malgrat la seva mort obrirà La Scala, un establiment que es convertirà en el referent del Hollywood dels anys cinquanta i seixanta, amb estrelles habituals com Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy. Preocupat per oferir no només un espai de confidencialitat sinó també un servei acurat a les celebrities del Hollywood daurat, Leon torna a Catalunya per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi.

Jean Leon demostrarà, amb una vida de pel·lícula, que amb sacrifici i esforç els somnis són a l’abast de tothom, perquè viurà en una època en què tot és possible.

Va ser en aque­lles festes que va entendre que s’havia d’adaptar a una cultura, a una llengua i a un nou món. Un entorn canviant, un paradís ple de llum, de volun­tat, però també de riscos. Va aprendre a tractar cada persona de manera diferenciada. Era una ha­bilitat gairebé innata que en aquell ambient es transformava en l’eina idònia per triomfar. I va ser decisiu per a ell adoptar el que anomenava l’estil Chester. De mica en mica va reproduir-ne les ma­neres, el comportament, el llenguatge... i hi va imprimir el seu propi segell.