dijous, 8 de juny de 2023

Aterratge d'Eva Piquer

Autor/a: Eva Piquer Vinent (Barcelona, 1969)

Editorial: Club Editor

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Literatura catalana

Número de pàgines: 160


CATALÀ:

En aquest llibre l'Eva Piquer tracta el tema del dol, de la reconstrucció emocional després d'una pèrdua. Ens explica les diverses facetes i ens transmet les emocions que envolten a la protagonista en aquest procés tan complex i tan personal.

En el meu cas no m'he sentit massa identificada amb el llibre. El dol és una experiència molt personal i les meves vivències no han estat les mateixes de l'autora i això ha fet que no hagi acabat d'entrar del tot en el llibre. No obstant això, entenc que cada persona viu el dol de manera diferent, i que el que a mi no m'ha transmès pugui fer-ho a algú altre.

Tot i que no m'he sentit connectada amb la història, crec que aquest llibre pot ser útil i beneficiós per a altres persones. Per tant, el recomanaria a aquelles que estiguin interessades o tinguin necessitat de llegir sobre el tema perquè té un valor sentimental bastant potent.

La història paral·lela, narrada pel mateix protagonista dels fets ocorreguts l'any 1973, sobre un avió caigut a Islàndia m'ha agradat i crec que li dona una mica d'aire a aquesta història tan introspectiva.


ESPAÑOL:

En este libro Eva Piquer trata el tema del duelo, de la reconstrucción emocional después de una pérdida. Nos cuenta las diferentes facetas i nos transmite las emociones que envuelven a la protagonista en este proceso tan complejo y personal.

En mi caso no me he sentido muy identificada con el libro. El duelo es una experiencia muy personal y mis vivencias no han sido las mismas que las de la autora y esto ha hecho que no haya acabado de entrar del todo en el libro. Aunque a mi no me haya acabado de convencer, entiendo que cada persona vive el duelo de manera diferente y lo que a mi no me ha transmitido nada pueda hacerlo a alguna otra persona.

No me he sentido conectada con la historia, pero creo que este libro puede ser útil y beneficiosa para otras personas. Por lo tanto, lo recomendaría a aquellas que estén interesadas o tengan la necesidad de leer sobre el tema porque tiene un valor sentimental bastante potente.

La historia paralela, narrada por el mismo protagonista de los hechos acaecidos el año 1973, sobre un avión caído en Islandia me ha gustado y creo que le da un poco de aire a esta historia tan introspectiva.



Sinopsi:

La decisió que pren en aquell cafè és radicalment contrària a la seva manera de fer: sense pensar-s’ho, diu que sí a un viatge amb tres desconeguts. Van a fotografiar-se dins la carcassa d’un avió que va caure el 1973. Era a Islàndia, en una costa de penya-segats continus, i conduïa un pilot inexpert de vint-i-sis anys. No va morir ningú.

Aquesta història l’apassiona i atia el vell instint de furgar. Escriu a Gregory Fletcher, el jove pilot de mig segle enrere. I ell li contesta.

L’intercanvi entre aquestes dues persones allunyades per tot —la geografia, el temps històric, la condició, i una pandèmia per torna— produeix un joc de miralls. Afloren preguntes com no se’n fan en la vida corrent. Sobre la possibilitat de la desgràcia, sempre. Sobre el coneixement que alguns tenen del fons del pou. Sobre la impossibilitat aparent de sortir-ne, i sobre el flux imperiós de la vida, d’atzar en atzar.

Concreta, exacta i tibant, aquesta novel·la indaga en la gran por que centra qualsevol vida. Ho fa portada per un impuls, la voluntat de veure-hi. T’empeny i et sosté com un braç: sense defallir.

dijous, 1 de juny de 2023

Sota la mar salada de Sergi Caparrós

Autor/a: Sergi Caparrós (Barcelona, 1985)

Editorial: Rosa dels vents

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 384


CATALÀ:

Amb una mica de retard respecte al que tenia previst vull agrair al Sergi l'oportunitat que m'ha donat de poder-me capbussar en la seva obra.

Sota la mar salada és una apassionant novel·la que transcorre en dues línies temporals i que combina els elements d'aventura, misteri, corrupció, secrets familiars, tràfic d'antiguitats... en un escenari marí al Cap de Creus. Ens transporta a un món de tresors perduts amagats en les profunditats de l'oceà.

La trama es desenvolupa amb intriga i tensió i està plena de girs que m'han tingut enganxada des de la primera pàgina.

M'ha sorprès que, tot i ser la primera novel·la de l'autor, està molt ben escrita. Capítols curts i molt diàleg que fan que sigui una lectura amena i, com ja us he dit, trobareu molta intriga que va creixent al llarg de la història.

Les descripcions, totalment encertades, m'han fet sentir al lloc, fins i tot he arribat a endinsar-me dins mar a buscar l'Encalladora.

Us agradaria explorar els tresors del fons del mar?


ESPAÑOL:

Más tarde de lo que tenía previsto quiero agradecer a Sergi la oportunidad que me ha dado de poderme zambullir en su obra.

Sota la mar salada es una apasionante novela que transcurre en dos líneas temporales y que combina los elementos de aventura, misterio, corrupción, secretos familiares, tráfico de antigüedades, etc... en un escenario marino en el Cap de Creus. Nos transporta a un mundo de tesoros perdidos escondidos en las profundidades del océano.

La trama se desarrolla con intriga y tensión y está llena de giros que me han tenido enganchada desde la primera página.

Me ha sorprendido que, siendo como es la primera novela del autor, está muy bien escrita. Capítulos cortos y mucho diálogo hacen que sea una lectura amena y, como ya os he contado, encontraréis mucha intriga que va aumentando a lo largo de la historia.

Las descripciones, totalmente acertadas, me han hecho sentir que estaba en el sitio, hasta he llegado a adentrar-me en el mar a buscar la Encalladora.

¿Os gustaría explorar tesoros en el fondo del mar?


Sinopsi:

El juny del 1929 un misteriós papir irromp a la vida del Ramon i l'Andreu capgirant-ho tot. Pare i fill desconeixen el valor de l'objecte, però els queda clar que és únic quan hauran de fugir de traficants d'antiguitats i de policies corruptes per protegir l'antigalla. El papir sembla contenir la clau per resoldre molts misteris.

Per començar, l'estranya mort dels pares d'en Ramon.

dimecres, 31 de maig de 2023

Les gratituds de Delphine de Vigan

Autor/a: Delphine de Vigan (Boulogne-Billancourt, França, 1966)

Editorial: Grup 62

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Francès

Traducció: Jordi Martín Lloret

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 160



CATALÀ:

Aquesta és una novel·la que explora les complexitats de les relacions humanes i l'impacte que tenen en la nostra vida. Ens fa reflexionar sobre el pas del temps i l'amor, sobre les relacions humanes.

És una història profunda però àgil de llegir gràcies als diàlegs. La Michka pateix afàsia i això fa que sovint confongui les paraules, aquest trastorn del llenguatge la converteix en un personatge afable.

La connexió amb tots els personatges ha estat total, són tots molt entranyables i les seves relacions són potents. És a través d'aquestes relacions i de les reflexions que fan que ens permet conèixer els seus sentiments.

De Vigan ens fa adonar de la importància de ser agraïts perquè som animals socials i la gratitud crea vincles molt poderosos. També m'ha agradat força la manera com parla de la vellesa.

Aquest llibre m'ha agradat molt més que l'anterior que havia llegit de l'autora, Els nens són reis. M'ha semblat més emotiu i profund i, sense cap dubte, continuaré llegint a De Vigan.

Alguna recomanació?



ESPAÑOL:

Esta es una novela que explora las complejidades de las relaciones humanas y el impacto que generan en nuestra vida. Nos hace reflexionar sobre el paso del tiempo y el amor, sobre las relaciones humanas.

Es una historia profunda pero ágil de leer gracias a los diálogos. La Michka padece afasia y esto hace que a menudo confunda las palabras, este trastorno del lenguaje la convierte en un personaje afable.

La conexión con todos los personajes ha sido total, son todos muy entrañables y sus relaciones son potentes. Es a través de estas relaciones y de las reflexiones que hacen que nos permite conocer sus sentimientos.

De Vigan nos hace ver la importancia de ser agradecidos porque somos animales sociales y la gratitud crea vínculos muy poderosos. También me ha gustado mucho la manera como habla de la vejez.

Este libro me ha gustado mucho más que el anterior que había leído de la autora, Els nens són reis. Me ha parecido más emotivo y profundo y, sin duda, continuaré leyendo a De Vigan.

¿Alguna recomendación?






Sinopsi:


"T’has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Un gràcies de veritat. L’expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute." En la seva nova novel·la, Delphine de Vigan escruta la intimitat i els llaços de lleialtat, fidelitat i afecte que devem a les persones que han format part de la nostra vida. Michka, una dona gran, va perdent la seva habilitat per parlar. Dues persones l'acompanyen: la Marie, una noia jove molt propera a ella, i en Jerôme, el seu logopeda.

dimarts, 30 de maig de 2023

Jardí vora el mar de Mercè Rodoreda

Autor/a: Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908 - Girona, 1983)

Editorial: Club Editor

Any de la primera edició: 2000

Llengua original: Català

Gènere: Literatura catalana

Número de pàgines: 172


CATALÀ:

He tornat a llegir Rodoreda perquè enguany es commemora el 40è aniversari de la seva mort i aquest ha sigut el meu petit homenatge. He llegit Jardí vora el mar, la primera novel·la que va escriure després de la postguerra.

El cert és que aquesta segona novel·la que llegeixo de l'autora l'he trobat una mica densa o, més que densa, lenta. Es centra en les reflexions d'un jardiner sobre la seva vida i sobre allò que observa de la família burgesa que estiueja en una casa vora el mar, del jardí de la qual ell té cura. El narrador esdevé un espectador i ens explica el que observa, aquesta tècnica s'anomena behaviorisme. Descriu unes vides tristes i avorrides, de persones que han tingut una infantesa feliç i de la que es parla constantment amb nostàlgia. Les seves vides d'adults, encara que no ho sembli, són avorrides.

Entenc que la riquesa literària de Rodoreda és el que fa que sigui tan valorada però a mi m'agraden les històries on hi ha molta acció i, aquí, no és dona el cas.

Com a resum, a mi Rodoreda.... pse, ni sí ni no, ni blanc ni negre.

I vosaltres, gaudiu llegint-la?


ESPAÑOL:

He vuelto a leer Rodoreda porque este año se conmemoran los 40 años de su muerte y este ha sido mi pequeño homenaje. He leído Jardí vora el mar, la primera novela que escribió después de la posguerra.

Lo cierto es que esta segunda novela que leo de la autora me ha parecido un poco densa o, más que densa, lenta. Se centra en las reflexiones de un jardinero sobre su vida y sobre lo que observa de la familia burguesa que veranea en una casa al lado del mar, el jardín de la cual él cuida. El narrador se transforma en un espectador y nos explica lo que observa, esta técnica se llama behavorismo. Describe vidas tristes y aburridas, de personas que han tenido una infancia feliz y de la cual hablan constantemente con nostalgia. Sus vidas de adulto, aunque no lo parezca, son vacías.

Entiendo que la riqueza literaria de Rodoreda es la que hace que la valoren tanto, pero a mí me gustan las historias en las que hay mucha acción y, aquí, esto no ocurre.

Como resumen, a mi Rodoreda... pse, ni sí ni no, ni blanco ni negro.

I vosotr@s, disfrutáis leyéndola?




Sinopsi:

Un vell jardiner observa durant sis estius la vida d'una família rica en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excèntrics desfilen, la bellesa del jardí sembla que els ofereixi el paradís a la terra. Però sota l'alegria coven realitats que no respecten res, ni rics ni pobres, ni senyors ni criats: el fracàs de l'amor i la cruesa de l'instint de supervivència. Amb un postfaci de Roser Porta.


dimecres, 26 d’abril de 2023

Quinqui connection de Sebastià Bennasar

Autor/a: Sebastià Bennasar (Palma, 1976)

Editorial: Llibres del Delicte

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 202


CATALÀ:

En aquesta novel·la, a banda de trobar personatges realment estrambòtics, trobem força càrrega de crítica social, sobretot del submón de la droga i dels guetos de venda. 

És el primer llibre que llegeixo de l'autor i m'ha agradat. Amb un estil directe i una mica irreverent, encadena uns fets ocorreguts als anys 90 amb el descobriment de tres cadàvers l'any 2022, i ens explica els fets, la investigació policial i la periodística i, de mica en mica, n'anem traient l'entrellat.

M'han cridat l'atenció els personatges escollits, són uns personatges realment histriònics, perfectes per aquesta història. Divertits, gamberros i uns desgraciats.

La premsa té un paper important, i s'expliquen anècdotes de la redacció del diari que segueix la notícia.

Si he de ser sincera del tot, he de dir que m'ha sobrat la pinzellada de crítica sobre el turisme de masses. M'ha semblat que és un tema prou important i en el que es pot aprofundir i fer-ne bones novel·les i, en aquest cas, queda com una mica posat perquè sí.

Sebastià, t'animo a fer una novel·la sobre aquest tema que segur que serà força interessant!

No em queda més que agrair la confiança a Llibres del Delicte i dir-los que continuïn publicant obres que ens fan passar tan bones estones.


ESPAÑOL:

En esta novela, además de encontrar personajes realmente estrambóticos, encontramos una buena carga de crítica social, sobre todo del submundo de la droga y de los guetos de venta.

Es el primer libro que leo del autor y me ha gustado. Con un estilo directo y un poco irreverente, encadena unos hechos ocurridos en los años 90 con el descubrimiento de tres cadáveres el año 2022, y nos explica los hechos, la investigación policial y la periodística y, poco a poco, iremos desenredando la trama.

Me han llamado la atención los personajes elegidos, son unos personajes realmente histriónicos, perfectos para esta historia. Divertidos, gamberros y unos desgraciados.

La prensa juega un papel importante, y se cuentan anécdotas de la redacción del diario que sigue la noticia.

Si debo ser sincera del todo, tengo que decir que me ha sobrado la pincelada de crítica sobre el turismo de masas. Me ha parecido que es un tema muy importante y en el que se puede profundizar y hacer buenas novelas pero que en este caso se queda corto.

Sebastià, te animo a hacer una novela sobre este tema que segura que será muy interesante!

No me queda más que agradecer la confianza a Llibres del Delicte y decirles que continúen publicando obras que nos hacen pasar buenos ratos.




Sinopsis:

Diuen els rumors que a Son Banya, el poblat on es ven la droga a l’illa de Mallorca, la gitana que dirigeix el clan té un quadre que val una morterada. Una colla d’arreplegats es pensen que si el roben solucionaran els seus problemes de pasta.

El que no saben els pobres desgraciats és que ficar-se en un supermercat de la droga és perillós, quan jugues a quinquis. Tindran ells la sort dels inconscients?

Anys després, la vida aparentment tranquil·la en mesos d’estiu de la premsa mallorquina es trasbalsa amb l’aparició de diferents cadàvers a l’illa infestada de turistes. La crònica del dia a dia en un dels diaris més importants de Mallorca mostrarà aquesta escalada de violència i els interessos que s’amaguen darrere.

Amb la mestria i veterania d’un dels autors de gènere més importants del país, Sebastià Bennasar torna amb Quinqui connection a la novel·la més gamberra, irònica, crítica i, sobretot, negra que mai.

dimarts, 31 de gener de 2023

Vuela lejos de Kristin Hannah

Autor/a: Kristin Hannah (Califòrnia, 1960)

Editorial: Suma

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Anglès

Traducció: Eva Carballeira Díaz

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 488


CATALÀ:

Aquest llibre és la continuació del primer que vaig llegir de l'autora, El baile de las luciérnagas, que al seu moment em va remoure tots els sentiments possibles.

No puc dir gran cosa més perquè qualsevol cosa que digui serà un espòiler. És una altra història plena de sentiments, d'amistat pura que perdura durant tota la vida, amb alts i baixos, on es demostra l'estima i el respecte que senten les protagonistes entre elles.

En aquest llibre es tanquen etapes i es fa el dol corresponent per obrir-ne unes altres, tot, impregnat d'aquesta aura delicada que té Kristin a l'hora d'escriure.

Si us agraden els llibres que us fan sentir (també plorar) us el recomano, però abans de posar-vos amb aquest heu de llegir El baile de las luciérnagas.

Us agraden els llibres que fan plorar?


ESPAÑOL:

Este libro es la continuación del primero que leí de la autora, El baile de las luciérnagas, que en su momento me removió todos los sentimientos posibles.

No puedo decir gran cosa porqué cualquier cosa que pueda decir será un spoiler. Es otra historia llena de sentimientos, de amistad pura que se mantiene durante toda la vida, con altos y bajos, donde se demuestra la estima y el respeto que sienten las protagonistas entre ellas.

En este libro se cierran etapas y se hace el duelo correspondiente para abrir otras, todo, impregnado por el aurea delicada que tiene Kristin a la hora de escribir.

Si os gustan los libros que hacen sentir (también llorar) os lo recomiendo, pero antes de poneros con este debéis leer El baile de las luciérnagas.

Os gustan los libros que hacen llorar?



Sinopsis:

Tully Hart siempre ha sido una fuerza de la naturaleza, una mujer impulsada por grandes sueños y por los recuerdos de su doloroso pasado. Creía que podría superarlo todo. Pero ahora ha tocado fondo. Kate Ryan ha sido su mejor amiga durante más de treinta años. Juntas han reído, bailado, vivido y llorado. Kate ha sido siempre su apoyo y ahora no sabe cómo va a sobrevivir.

Quiere hacer honor a la promesa que le hizo a Kate de cuidar de su familia, pero es un propósito que no se ve capaz de cumplir. Marah, la hija de Kate, se encuentra consumida por la culpa y cada vez más aislada. Y Nube, la problemática madre de Tully, ha elegido justo este momento para volver a aparecer. Y, después de todo, ¿qué sabe la ambiciosa e independiente Tully sobre formar parte de una familia?

Una llamada en mitad de la noche unirá a estas tres mujeres que han perdido su camino y que se necesitarán las unas a las otras --y quizá también un Milagro-- para transformar sus vidas.

Una emocionante y desgarradora historia sobre amistad, amor, maternidad, pérdida y nuevos comienzos.

Amélie Nothomb


CATALÀ:

Amélie Nothomb, pseudònim de Fabienne Claire Nothomb (Etterbeek, 9 de juliol de 1966), és una escriptora belga en llengua francesa.

El fet que el seu pare fos ambaixador de Bèlgica va fer que durant tota la seva infantesa i adolescència visqués en diversos països a banda del seu Japó natal: Xina, Estats Units, Laos, Birmània i Bangladesh. Als 17 anys s'instal·là per primera vegada a Europa, i estudià filologia romànica a la Universitat Lliure de Brussel·les. El fet de provenir d'una influent família política de caràcter catòlic i dretà li va fer difícil la integració. A part d'un període a Tòquio (episodi que donà origen a Estupor i tremolors i -més tard- a Ni d'Eva ni d'Adam), ha viscut a Brussel·les d'aleshores ençà.

Des de 1992 publica una novel·la cada any (tot i escriure'n, segons declaracions de la mateixa Nothomb, tres cada any, fruit d'almenys quatre hores diàries dedicades a l'escriptura).

Els seus relats es caracteritzen per una fascinació pel contrast entre la lletjor i la beutat, el vocabulari precís i (sovint) els trets autobiogràfics.

(Font: Viquipèdia)

Des de que vaig descobrir Nothomb no puc parar de llegir-la i m'he decidit a fer un post especial dedicat a ella per manca de temps de fer una ressenya de cada un dels seus llibres.

El primer llibre que vaig llegir va ser Set, del qual podeu trobar la ressenya al bloc, més tard vaig continuar amb Estupor i tremolors, llibre que també vaig ressenyar, i a aquests els han seguit (per ordre de lectura) els següents:

- Cosmètica de l'enemic (Columna Edicions).

- En Riquet del plomall (Llibres Anagrama). Traducció: Ferran Ràfols Gesa

Diari de l'Oreneta (Empúries). Traducció: Ferran Ràfols Gesa

Barbablava (Llibres Anagrama). Traducció: Ferran Ràfols Gesa.

- Metafísica de los tubos (Anagrama). Traducció: Sergi Beltrán.

- I la lectura actual és Primera sang (Anagrama). Traducció: Ferran Ràfols Gesa.

He de dir que Nothomb, amb el seu estil satíric i amb un humor molt peculiar, m'atrapa des del primer moment. He gaudit tant les novel·les que són autobiogràfiques com les que no ho són, totes tenen un punt d'originalitat que no he trobat en altres autors.

Té molta cura en la tria dels seus personatges. Són personatges extrems, com ella mateixa que resulta una mica excèntrica, i que combinen la tristor amb l'humor d'una manera meravellosa..

Crec que és una autora que no té un terme mig, o l'odies o t'agrada, i jo, com podeu imaginar, estic al segon grup. Té una manera d'escriure retorçada i al mateix temps delicada. Podria dir que és una escriptora de contrastos marcats i ben combinats.

Els seus llibres tracten sobre experiències vitals que ella ens explica d'una manera implacable, directa i freda, com si d'una persona sense sentiments es tractés però als lectors ens arriba al fons.

Només em queda dir-vos que alguns dels llibres que he llegit m'han fet explotar el cap i que, evidentment, continuaré llegint les excèntriques novel·les de Nothomb.

De quin grup us considereu vosaltres? Sou Nothombians o no?


ESPAÑOL:

Amélie Nothomb nació en Kobe (Japón) en 1967. Proviene de una antigua familia de Bruselas, aunque pasó su infancia y adolescencia en Extremo Oriente, principalmente en China y Japón, donde su padre fue embajador; en la actualidad reside en París. Desde su primera novela, Higiene del asesino, se ha convertido en una de las autoras en lengua francesa más populares y con mayor proyección internacional. Anagrama ha publicado El sabotaje amoroso (Premios de la Vocation, Alain-Fournier y Chardonne), Estupor y temblores (Gran Premio de la Academia Francesa y Premio Internet, otorgado por los lectores internautas), Metafísica de los tubos (Premio Arcebispo Juan de San Clemente), Cosmética del enemigo, Diccionario de nombres propios, Antichrista, Biografía del hambre, Ácido sulfúrico, Diario de Golondrina, Ni de Eva ni de Adán (Premio de Flore), Ordeno y mando, Viaje de invierno, Una forma de vida, Matar al padre, Barba Azul, La nostalgia feliz, Pétronille, El crimen del conde Neville, Riquete el del Copete, Golpéate el corazón,Los nombres epicenos, Sed y Primera sangre (Premio Renaudot), hitos de «una frenética trayectoria prolífera de historias marcadas por la excentricidad, los sagaces y brillantes diálogos de guionista del Hollywood de los cuarenta y cincuenta, y un exquisito combinado de misterio, fantasía y absurdo siempre con una guinda de talento en su interior» (Javier Aparicio Maydeu, El País). En 2006 se le otorgó el Premio Cultural Leteo por el conjunto de su obra, y en 2008 el Gran Premio Jean Giono, asimismo por el conjunto de su obra.

Desde que descubrí a Nothomb no puedo parar de leerla y he decidido hacer un post especial dedicado a ella porque no tengo tiempo de hacer una reseña de cada uno de sus libros.

El primer libro que leí fue Sed, del cual podéis encontrar la reseña en el blog, más tarde continué con Estupor y temblores, libro que también reseñé, y a este le han seguido (por orden de lectura) los siguientes:

- Cosmètica de l'enemic (Columna Edicions).

- En Riquet del plomall (Llibres Anagrama). Traducción: Ferran Ràfols Gesa

- Diari de l'Oreneta (Empúries). Traducción: Ferran Ràfols Gesa

- Barbablava (Llibres Anagrama). Traducción: Ferran Ràfols Gesa.

- Metafísica de los tubos (Anagrama). Traducción: Sergi Beltrán.

- Y la lectura actual es Primera sangre (Anagrama). Traducción: Sergi Pàmies.

Debo decir que Nothomb, con su estilo satírico y con un humor muy peculiar, me atrapa desde el primer momento. He disfrutado tanto de las novelas que son autobiográficas como las que no lo son, todas tienen un punto de originalidad que no he encontrado en otros autores.

Escoge muy bien a sus personajes. Son personajes extremos, como ella misma que resulta un poco excéntrica, y que combinan la tristeza y el humor de una manera maravillosa.

Creo que es una autora que no tiene un término medio, o la odias o te gusta, y yo, como podéis imaginar, estoy en el segundo grupo. Tiene una manera de escribir retorcida y al mismo tiempo delicada. Podría decir que es una escritora de contrastes marcados y bien combinados.

Sus libros tratan sobre experiencias vitales que nos explica de una manera implacable, directa y fría, como si de una persona sin sentimientos se tratara pero a los lectores nos llega al fondo.

Solo me queda deciros que algunos de los libros que he leído me han hecho estallar la cabeza i que, evidentemente, continuaré leyendo las excéntricas novelas de Nothomb.

De qué grupo os consideráis vosotr@os? Sois Nothombianos o no?