dijous, 11 de juliol del 2024

No me'n recordo de res de Nora Ephron

Autor/a: Nora Ephron (Nova York, 1941 – 2012)

Editorial: L'Altra

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Anglès

Traducció Carlota Gurt 

Gènere: Recull d'articles

Número de pàgines: 160


CATALÀ:

Després de llegir "Tinc un coll que fa pena" i gaudir-lo com ho vaig fer, vaig tenir clar que llegiria tot el que pogués de la Nora Ephron. La seva manera única d'escriure, amb un humor elegant i un estil desenfadat, em va captivar completament. Per això, vaig començar a llegir "No me'n recordo de res", un altre recull d'articles atrevits i divertits on l'autora ens parla de la seva vida privada i professional.

Igual que l'anterior, aquest llibre és una col·lecció d'històries que aborden temes diversos, des dels més quotidians fins als més personals i íntims. Ephron té una habilitat excepcional per explicar històries tristes i difícils amb un sentit de l'humor que no només és elegant, sinó també reconfortant. Amb aquest llibre, malgrat que ja coneixia que patia leucèmia, l'autora aconsegueix transmetre una vitalitat i un optimisme que són realment inspiradors.

El que més m'agrada del seu estil és com sap treure ferro de situacions difícils, ajudant-nos a veure les coses des d'una perspectiva més lleugera i optimista. La seva capacitat per trobar el costat còmic en els moments més complicats de la vida és un dels grans encants dels seus articles.

Ja ho vaig dir, però ho repeteixo, trobo molt encertat que la traductora de la novel·la sigui la Carlota Gurt, que per mi també és una dona molt potent. I que el pròleg l'hagi escrit una altra dona forta com és l'Eva Piquer, també l'hi escau.

Aquest llibre és una lectura que recomano fervorosament. Ephron connecta amb nosaltres a un nivell molt personal, fent-nos sentir com si estiguéssim xerrant amb una amiga que ens comprèn i ens fa riure fins i tot en els moments més foscos. La seva manera de veure la vida és un recordatori constant que, tot i les adversitats, sempre hi ha un motiu per riure, i a mi les persones així m'agraden.

I ara, amb moltes ganes de continuar gaudint dels seus escrits, he d'aconseguir "Coragre", una de les novetats de L'Altra Editorial. Estic desitjant llegir com ens explica, amb el seu estil inconfusible, la seva ruptura matrimonial, un tema que segurament abordarà amb la mateixa honestedat i humor que caracteritza tota la seva obra.

ESPAÑOL:

Después de leer "Tinc un coll que fa pena" y disfrutarlo como lo hice, tuve claro que leería todo lo que pudiera de Nora Ephron. Su forma única de escribir, con un humor elegante y un estilo desenfadado, me cautivó completamente. Por eso, empecé a leer "No me'n recordo de res", otra recopilación de artículos atrevidos y divertidos donde la autora nos habla de su vida privada y profesional.

Al igual que el anterior, este libro es una colección de historias que abordan temas diversos, desde los más cotidianos hasta los más personales e íntimos. Ephron tiene una habilidad excepcional para contar historias tristes y difíciles con un sentido del humor que no sólo es elegante, sino también reconfortante. Con este libro, a pesar de conocer ya que sufría leucemia, la autora consigue transmitir una vitalidad y un optimismo que son realmente inspiradores.

Lo que más me gusta de su estilo es cómo sabe sacar hierro de situaciones difíciles, ayudándonos a ver las cosas desde una perspectiva más ligera y optimista. Su capacidad para encontrar el lado cómico en los momentos más complicados de la vida es uno de los grandes encantos de sus artículos.

Este libro es una lectura que recomiendo fervorosamente. Ephron conecta con nosotr@s a un nivel muy personal, haciéndonos sentir como si estuviéramos charlando con una amiga que nos comprende y nos hace reír incluso en los momentos más oscuros. Su forma de ver la vida es un recordatorio constante que, pese a las adversidades, siempre hay un motivo para reír, y a mí las personas así me gustan.

Y ahora, con muchas ganas de seguir disfrutando de sus escritos, buscaré "Coragre", una de las novedades de L'Altra Editorial. Estoy deseando leer cómo nos cuenta, con su estilo inconfundible, su ruptura matrimonial, un tema que seguramente abordará con la misma honestidad y humor que caracteriza a toda su obra.



Sinopsi:

Nora Ephron és una de les escriptores feministes més incisives i hilarants de la literatura nord-americana del segle XX, una articulista d’energia imparable i una guionista de cinema multipremiada. No me’n recordo de res és un recull dels seus articles més mordaços i esmolats que ofereixen una mirada còmica sobre el passat i una crítica àcida i personal contra les vicissituds de la vida moderna. Aquestes pàgines ens transporten des de la seva primera feina a la sala de correus de la revista Newsweek a les sis fases del correu electrònic, des de records de les festes glamuroses i bullicioses dels seus pares a la vida plena de “moments senils” —o, com en diu ella, “moments Google”—, dels fracassos més estrepitosos de la seva carrera a les alegries més grosses. Plena de perspicàcia i d’observacions autèntiques i encertadíssimes, No me’n recordo de res és un recull deliciós i punyent d’una de les escriptores més desacomplexades del panorama nord-americà.

dimecres, 10 de juliol del 2024

Cicatriz de Sara Mesa

Autor/a: Sara Mesa (Madrid, 1976)

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2015

Llengua: Espanyol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 200


CATALÀ:

Aquesta novel·la és de les que pot deixar una empremta profunda i inquietant. La història que ens presenta és una exploració pertorbadora d'una relació que oscil·la entre l'amor i el desig, però que des del meu punt de vista, és clarament insana.

La força de la narrativa de Sara Mesa rau en el seu estil fosc i en la seva habilitat per crear personatges complexos i sovint mancats de sentiments. En "Cicatriz", aquests personatges es mouen en situacions extremes que desafien la moralitat i la toxicitat de les relacions. Això fa que la novel·la tingui una atmosfera opressiva i una tensió constant que pot resultar difícil de suportar.

Tot i que la capacitat de Mesa per construir aquests mons obscurs és innegable, la lectura de d'aquest llibre se m'ha fet bastant pesada. La trama m'ha deixat amb una sensació d'indiferència. Els personatges, en la seva fredor i manca d'empatia, només han aconseguit transmetre'm rebuig.

Això mateix em va passar amb una altra obra de l'autora, "Un amor". En ambdós casos, tot i reconèixer la qualitat literària i la coherència estilística de l'autora, no he aconseguit connectar emocionalment amb la història ni amb els seus protagonistes. La manca de llum en les seves narracions, juntament amb la densitat de les trames, ha fet que la meva experiència lectora fos menys gratificant del que esperava.

Com a resum us diré que és una novel·la que, tot i estar ben escrita i ser fidel a l'estil característic de Sara Mesa, no m'ha acabat de convèncer. Recomano aquesta lectura a aquells que gaudeixen de les històries fosques i psicològicament complexes, però amb la precaució que pot resultar una experiència desagradable. Si busqueu una novel·la que us faci sentir una àmplia gamma d'emocions positives, aquesta no és l'opció més adient.


ESPAÑOL:

Esta novela es de las que puede dejar una huella profunda e inquietante. La historia que nos presenta es una perturbadora exploración de una relación que oscila entre el amor y el deseo, pero que desde mi punto de vista, es claramente insana.

La fuerza de la narrativa de Sara Mesa reside en su estilo oscuro y en su habilidad para crear personajes complejos y, a menudo, sin sentimientos. En Cicatriz, estos personajes se mueven en situaciones extremas que desafían la moralidad y la toxicidad de las relaciones. Esto hace que la novela tenga una atmósfera opresiva y una tensión constante que puede resultar difícil de soportar.

Aunque la capacidad de Mesa para construir estos mundos oscuros es innegable, la lectura de este libro se me ha hecho bastante pesada. La trama me ha dejado con una sensación de indiferencia. Los personajes, en su frialdad y falta de empatía, sólo han logrado transmitirme rechazo.

Eso mismo me ocurrió con otra obra de la autora, "Un amor". En ambos casos, a pesar de reconocer la calidad literaria y la coherencia estilística de la autora, no he logrado conectar emocionalmente con la historia ni con sus protagonistas. La falta de luz en sus narraciones, junto a la densidad de las tramas, ha hecho que mi experiencia lectora fuera menos gratificante de lo que esperaba.

Como resumen os diré que es una novela que, pese a estar bien escrita y ser fiel al estilo característico de Sara Mesa, no me ha acabado de convencer. Recomiendo esta lectura a quienes disfrutan de las historias oscuras y psicológicamente complejas, pero con la precaución de que puede resultar una experiencia desagradable. Si os gustan las novelas que os hagan sentir una amplia gama de emociones positivas, ésta no es la opción más adecuada.




Sinopsis:

Una inquetante historia de amor y una reflexión sobre la sociedad de consumo.

Sonia conoce a Knut en un foro literario de internet y, a pesar de los setecientos kilómetros que los separan, establece con el una particular relación marcada por la obsesión y la extrañeza. Entre la atracción y la repulsión, no puede evitar sentirse fascinada por este personaje insólito y perfeccionista, que vive fuera de toda norma social y que la corteja a traves de suntuosos regalos robados. "Le gustaba ir siempre bien vestido, incluso para ir a robar una simple lata de conservas. Tan joven y hablando de escritores del XIX. Filosofando. Cuestionándolo todo. Teorizando sobre el individuo y el grupo, y la hipocresía social, y los chivos expiatorios, y Dios y el destino, la virginidad y el sexo. Solía decir que no hay placer comparable a pensar. Y no, no era petulante ni vanidoso. Era simplemente... exhaustivo." Su necesidad de poner distancia cuando Knut se vuelve demasiado absorbente, pero tambien su irrefrenable curiosidad y el ansia de vivir experiencias más allá de una existencia excesivamente reglada, llevarán a Sonia a una doble vida secreta en la que quedará atrapada durante años sin posibilidad de exculparse.

Cicatriz no es sólo una inquietante historia de amor descompensado protagonizada por dos seres muy distintos pero a la vez complementarios, es también una reflexión sobre la sociedad de consumo y los robos a gran escala en grandes almacenes, la sumisión y el poder, la anulación del deseo y la carnalidad, el refugio de la infancia, la fantasía como alternativa, la culpa y la expiación, la escritura y la vocación literaria.

dilluns, 8 de juliol del 2024

Nascuda de Venus de Sònia Lleonart Dormuà

Autor/a: Sònia Lleonart Dormuà (Mataró, 1971)

Editorial: Rosa dels Vents

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la històrica

Número de pàgines: 450


CATALÀ:

"Nascuda de Venus" és una novel·la que ens transporta a la Florència dels Medici, en plena efervescència cultural renaixentista. Aquesta obra no només ens permet conèixer en profunditat l'art de Boticelli, sinó que també ens fa viure una investigació apassionant sobre la seva musa, Simonetta Vespucci.

La novel·la està construïda sobre tres històries d'amor que, tot i desenvolupar-se en èpoques diferents, es troben entrellaçades de manera singular. Aquesta estructura narrativa li dona una riquesa i un ritme que fan que sigui molt difícil deixar de llegir.

Un dels punts forts de la novel·la és la gran tasca de documentació que ha fet l'autora, aconseguint recrear una Florència vibrant i realista, plena de detalls que ens fan sentir com si estiguéssim caminant pels seus carrers i visitant els seus palaus. Aquesta precisió m'ha despertat unes ganes boges de tornar a visitar Florència, per poder veure de primera mà els llocs descrits en la novel·la i les obres d'art que s'hi citen.

Un altre aspecte destacable és la manera com es presenta l'art de Boticelli. La novel·la no només es limita a descriure algunes de les seves obres, sinó que també ens introdueix en el seu procés creatiu i en la relació que tenia amb el seu entorn i amb la seva musa, Simonetta. Aquesta investigació sobre Simonetta aporta una dimensió humana i emocional que enriqueix la història.

En definitiva, "Nascuda de Venus" és una història que m'ha enganxat moltíssim i que he gaudit enormement. Si us agrada l'art i la història, gaudireu molt de la novel·la. La recomano especialment a aquelles persones que tinguin una passió per la Florència renaixentista i per l'obra de Boticelli. Aquesta novel·la és un viatge literari que no us deixarà indiferents i que us transportarà a una de les èpoques més fascinants de la història de l'art.

Aprofito per agrair a la Sònia que hagi comptat amb mi per col·laborar amb aquesta lectura.


ESPAÑOL:

"Nacida de Venus" es una novela que nos transporta a la Florencia de los Medici, en plena efervescencia cultural renacentista. Esta obra no sólo nos permite conocer en profundidad el arte de Boticelli, sino que también nos hace vivir una apasionante investigación sobre su musa, Simonetta Vespucci.

La novela está construida sobre tres historias de amor que, a pesar de desarrollarse en épocas distintas, se encuentran entrelazadas de forma singular. Esta estructura narrativa le da una riqueza y un ritmo que hacen que sea muy difícil dejar de leer.

Uno de los puntos fuertes de la novela es la gran labor de documentación que ha hecho la autora, consiguiendo recrear una Florencia vibrante y realista, llena de detalles que nos hacen sentir como si estuviéramos andando por sus calles y visitando sus palacios. Esta precisión me ha despertado unas ganas locas de volver a visitar Florencia, para poder ver de primera mano los sitios descritos en la novela y las obras de arte que se citan.

Otro aspecto destacable es la forma en que se presenta el arte de Boticelli. La novela no sólo se limita a describir algunas de sus obras, sino que también nos introduce en su proceso creativo y en su relación con su entorno y con su musa, Simonetta. Esta investigación sobre Simonetta aporta una dimensión humana y emocional que enriquece la historia.

En definitiva, "Nacida de Venus" es una historia que me ha enganchado muchísimo y que he disfrutado enormemente. Si osgusta el arte y la historia, disfrutaréis mucho de la novela. La recomiendo especialmente a aquellas personas que tengan una pasión por la Florencia renacentista y por la obra de Boticelli. Esta novela es un viaje literario que no les dejará indiferentes y que les transportará a una de las épocas más fascinantes de la historia del arte.




Sinopsi:

Florència, 1510. El gran mestre Sandro Botticelli, en el llit de mort, demana al seu confessor que lliuri una carta i un quadre secrets al fill de la seva musa, la bella Simonetta Vespucci.

Aquest quadre mai arribarà a veure la llum, i més de cinc segles després, la Carla, una jove restauradora catalana, emprendrà la cerca d’aquesta obra perduda, la qual la portarà a descobrir la seva veritable essència i un secret amagat durant més de cinc-cents anys que li canviarà la vida per sempre.

Benvingut al caos de Gemma Romeu Puntí

Autor/a: Gemma Romeu Puntí (Kyoto, 1949)

Editorial: Llibres del Delicte

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 305


CATALÀ:

Aquesta és una novel·la negra que ens porta una barreja intrigant de mitologia, amor i venjança. Escrita amb un ritme trepidant, va aconseguir mantenir-me enganxada des del primer moment.

Està ambientada a Catalunya, la història gira al voltant d'una inspectora que s'enfronta a un cas sobre un assassí en sèrie. Aquest criminal recrea els seus assassinats inspirant-se en un llibre, cosa que afegeix complexitat i fascinació a la trama.

Tot i que m'ha semblat una història està ben tancada i que la tensió es manté al llarg de tota la novel·la, he trobat a faltar un punt més d'originalitat. La trama, tot i ser captivadora, podria haver apostat per un gir més innovador o per algun element sorpresa que la fes destacar més.

No obstant això, sense que espereu un gran gran llibre, és una recomanació que val la pena tenir en compte si busqueu passar una bona estona amb una lectura emocionant i ben construïda. Així doncs, si us agraden les històries plenes de misteri i acció, aquesta novel·la és una opció ideal per a vosaltres.

ESPAÑOL:

Ésta es una novela negra que nos trae una mezcla intrigante de mitología, amor y venganza. Escrita con un ritmo trepidante, logró mantenerme enganchada desde el primer momento.

Está ambientada en Cataluña, la historia gira en torno a una inspectora que se enfrenta a un caso sobre un asesino en serie. Este criminal recrea sus asesinatos inspirándose en un libro, lo que añade complejidad y fascinación a la trama.

Aunque me ha parecido una historia que está bien cerrada y que la tensión se mantiene a lo largo de toda la novela, he echado de menos un punto más de originalidad. La trama, pese a ser cautivadora, podría haber apostado por un giro más innovador o por algún elemento sorpresa que la hiciera destacar más.

Sin embargo, sin que espere un gran gran libro, es una recomendación que vale la pena tener en cuenta si se busca pasar un buen rato con una lectura emocionante y bien construida. Así pues, si osgustan las historias llenas de misterio y acción, esta novela es una opción ideal para vosotr@s.




Sinopsi:

En plena campanya de promoció de la novel·la negra que acaba de publicar, un professor universitari descobreix que algú es dedica a recrear a la vida real els crims que ell va imaginar a la seva obra.

No tots els botxins són assassins ni totes les víctimes són innocents. I és que no cal baixar fins als inferns per trobar-hi la maldat.

Un assassí es passeja per tot el país sembrant el caos per allà on passa. La policia va perduda i l’única font que aporta informació la novel·la que algú està imitant: cada escena recrea la mort segons les diferents mitologies del món. En una investigació complexa i desconcertant, l’equip de la inspectora Gina Oliveres s’enfrontarà a un cas cruel, despietat i que, aparentment, no té res de terrenal.

dilluns, 1 de juliol del 2024

La ciutat i les seves muralles incertes d'Haruki Murakami

Autor/a: Haruki Murakami (Kyoto, 1949)

Editorial: Empúries

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Japonès

Traducció: Albert Molla Cabellos

Gènere: Realisme màgic

Número de pàgines: 450


CATALÀ:

Haruki Murakami és un autor que sovint ens porta a mons imaginaris i a reflexions profundes sobre la nostra pròpia existència. "La ciutat i les seves muralles incertes" és un llibre que promet molt en aquest sentit, però que, per mi, no ha acabat de complir les expectatives. Com sempre, la seva escriptura és magnífica, però aquest cop m'ha faltat alguna cosa.

Com és habitual en Murakami, el llibre és una exploració profunda de l'ànima humana. L'autor aconsegueix que ens endinsem en els pensaments i sentiments dels personatges. En aquest cas, la història gira al voltant de la recerca del propi jo i del lloc que ocupem al món.

Tot i que la meva valoració no sigui molt entusiasta, l'estil de Murakami segueix sent inconfusible i atractiu i és una amb la qual gaudir de la seva prosa i el seu detallisme.

Una de les coses que més m'atrau de Murakami és la seva habilitat per crear un pont entre el món real i l'irreal. En aquest llibre, però, aquesta línia sembla més difusa i crec que no acaba de traspassar-la de manera tan efectiva com en altres obres.

En alguns moments la lectura se m’ha fet una mica pesada o avorrida. Trobo que el llibre podria haver estat més curt sense perdre l'essència, ja que hi ha passatges que semblen allargar-se sense aportar gran cosa, només massa detalls.

Per poder comparar i saber si han canviat els meus gustos de cara a l’autor he tornat a llegir "Kafka a la platja" i "Tòquio Blues", i m’ha semblat que li falta una mica de la màgia que em va captivar en aquells. "Kafka a la platja" em va sorprendre per la transformació del protagonista i em va atansar al món murakamià i "Tòquio Blues" em va permetre conèixer la seva vessant més realista.

En definitiva, la meva valoració global és bona, encara que no excel·lent com amb altres llibres de Murakami. Si ets un lector/a nou de Murakami, recomanaria començar per altres títols abans d’aquest. Però, tot i això, Murakami és d'aquells autors que et pot agradar més o menys o, fins i tot, arribar a odiar-lo, segons en el moment vital que et trobis. Així que, llegiu-lo, perquè en un sentit o en un altre, no us deixarà indiferents.


ESPAÑOL:

Haruki Murakami es un autor que a menudo nos lleva a mundos imaginarios y reflexiones profundas sobre nuestra propia existencia. "La ciudad y sus muros inciertos" es un libro que promete mucho en ese sentido, pero que, para mí, no ha terminado de cumplir las expectativas. Como siempre, su escritura es magnífica, pero en esta ocasión me ha faltado algo.

Como viene siendo habitual en Murakami, el libro es una exploración profunda del alma humana. El autor consigue que nos adentremos en los pensamientos y sentimientos de los personajes. En este caso, la historia gira en torno a la búsqueda del propio yo y del lugar que ocupamos en el mundo.

Aunque mi valoración no sea muy entusiasta, el estilo de Murakami sigue siendo inconfundible y atractivo y es una con la que disfrutar de su prosa y detallismo.

Una de las cosas que más me atrae de Murakami es su habilidad para crear un puente entre el mundo real y el irreal. Sin embargo, en este libro esta línea parece más difusa y creo que no acaba de traspasarla de manera tan efectiva como en otras obras.

En algunos momentos la lectura se me ha hecho algo pesada o aburrida. Creo que el libro podría haber sido más corto sin perder la esencia, ya que hay pasajes que parecen alargarse sin aportar gran cosa, sólo demasiados detalles.

Para poder comparar y saber si han cambiado mis gustos de cara al autor he vuelto a leer "Kafka en la playa" y "Tokio Blues", y me ha parecido que le falta un poco de la magia que me cautivó entonces. "Kafka en la playa" me sorprendió por la transformación del protagonista y me acercó al mundo murakamiano y "Tokio Blues" me permitió conocer su vertiente más realista.

En definitiva, mi valoración global es buena aunque no excelente como con otros libros de Murakami. Si eres un lector/a nuevo de Murakami, recomendaría empezar por otros títulos. Pero, sin embargo, Murakami es de esos autores que te puede gustar más o menos o incluso llegar a odiarlo, según en el momento vital que te encuentres. Así que, leedlo, porque en un sentido o en otro, no os dejará indiferentes.




Sinopsi:

Hi ha barreres que només l’esperança i el desig poden tirar a terra.

La gran tornada de Murakami a la novel·la després de La mort del comanador.

El protagonista i narrador de La ciutat i les seves muralles incertes no pot imaginar que la noia que estima està a punt de desaparèixer de la seva vida. D’instituts diferents, es veuen quan poden i, tot i que ella també n’està enamorada, li diu que no pot estar amb ell: en les seves trobades, li parla d’un altre món, d’una ciutat emmurallada en la qual ella és més real que en aquest, on se sent com una ombra. De mica en mica, la noia li explica els problemes emocionals que té, atacs ocasionals de pànic i depressió que al capdavall fan que deixi l’escola i es tanqui a casa. I un dia, amb una carta de comiat, ella desapareix. El noi, desesperat per veure-la, al cap del temps aconsegueix d’alguna manera arribar a la ciutat fantàstica per trobar-la. La ciutat de les muralles, tal com l’han imaginada, existeix, perquè tot és possible en un univers on la realitat, els somnis i les ombres es fonen i s’escapen dels límits de la raó. Un cop a la ciutat, però, ella no el recorda.


dimarts, 30 d’abril del 2024

Les nenes que llegien al lavabo de Sebastià Portell

Autor/a: Sebastià Portell (Ses Salines, 1992)

Editorial: Ara Llibres

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Assaig

Número de pàgines: 144


CATALÀ:

"Les nenes que llegien al lavabo", de Sebastià Portell, ofereix una mirada concreta sobre la relació entre la lectura i la llibertat personal. Tot i que potser no ha estat una lectura amb la que hagi connectat plenament, l'autor aborda temes que es poden relacionar amb experiències viscudes.

Se'ns convida a reflexionar sobre la llibertat de llegir i escriure com a actes personals. En aquest sentit, destaca la importància de llegir segons els nostres desitjos i temps, allunyant-nos de les pressions socials que ens insten a seguir tendències i, també, a llegir els clàssics.

Em sento especialment identificada amb aquesta visió, en un entorn com el de Bookstagram, on sembla que hàgim de seguir unes normes estrictes sobre què llegir i com fer-ho. Personalment, em considero una lectora que gaudeix de la llibertat de triar els llibres i els moments per llegir, sense seguir dictàmens o modes establertes, i no, no m'agraden els clàssics 😅.

Encara que les vivències i reflexions de l'autor sobre la lectura estan molt allunyades de les meves pròpies, reconec el valor de les seves aportacions i la rellevància que poden tenir per a molts lectors. Crec que això explica per què algunes parts del llibre no han connectat amb mi.

En resum, "Les nenes que llegien al lavabo" ofereix una exploració personal de l'autor sobre la llibertat en la lectura, amb moments de connexió personal i reflexions que van més enllà. Una lectura que, malgrat les diferències, segurament deixarà una empremta en totes aquelles persones que s'atreveixin a llegir-lo.

I sí, jo també era una nena que llegia al lavabo.


ESPAÑOL:

"Les nenes que llegien al lavabo", de Sebastià Portell, ofrece una mirada concreta sobre la relación entre la lectura y la libertad personal. Aunque quizás no ha sido una lectura con la que haya conectado plenamente, el autor aborda temas que pueden relacionarse con experiencias vividas.

Se nos invita a reflexionar sobre la libertad de leer y escribir como actos personales. En este sentido, destaca la importancia de leer según nuestros deseos y tiempos, alejándonos de las presiones sociales que nos instan a seguir tendencias y, también, a leer a los clásicos.

Me siento especialmente identificada con esta visión, en un entorno como el de Bookstagram, donde parece que debamos seguir unas normas estrictas sobre qué leer y cómo hacerlo. Personalmente, me considero una lectora que disfruta de la libertad de elegir sus libros y los momentos para leer, sin seguir dictámenes o modos establecidos, y no, no me gustan los clásicos 😅.

Aunque las vivencias y reflexiones del autor sobre la lectura están muy alejadas de las mías propias, reconozco el valor de sus aportaciones y la relevancia que pueden tener para muchos lectores. Creo que esto explica por qué algunas partes del libro no han conectado conmigo.

En resumen, "Las niñas que leían en el baño" ofrece una exploración personal del autor sobre la libertad en la lectura, con momentos de conexión personal y reflexiones que van más allá. Una lectura que, a pesar de las diferencias, seguramente dejará una huella en todas aquellas personas que se atrevan a leerlo.

Y sí, yo también era una niña que leía en el baño.


Sinopsis:

Quin va ser l'últim cop que vas llegir el que realment et venia de gust?

«És l’hora de posar els ulls en cursiva. De deixar prejudicis i expectatives entre els dos signes del parèntesi. D’oblidar per un instant tot allò que us han dit sobre quan, per què, on i com heu de llegir un llibre: comença l’aventura i ho farem amb bona lletra, a poc a poc. Com quan érem petits.»

En plena nit, de matinada, al lavabo o sota la llum furtiva de la nostra habitació. Per no fer esport, per no fer els deures o perquè senzillament no ens venia de gust res més. Tots els lectors i escriptors hem estat infants, un dia, i molts de nosaltres ens hem vist obligats a mantenir la nostra passió en la més estricta intimitat. Hem estat nenes que llegien al lavabo, entre l’amagatall i l’aventura, i llegíem i escrivíem exactament allò que volíem en cada moment. Què ha passat, però, des d’aleshores? Quan va ser que ens van començar a dir què era llegible i què no, què es podia escriure i què valia més que guardéssim dins el calaix?

Entre l’assaig i la narració, entre la reflexió i la vivència, Les nenes que llegien al lavabo és un clam a la llibertat en la lectura i l’escriptura. Un recorregut pels episodis de la memòria més íntima i alhora col·lectiva de totes aquelles persones amants de la literatura que, ja adultes, s’han atrevit a llegir i a escriure lluny de cànons i mirades de reüll.

diumenge, 17 de març del 2024

Una de monstres de Rocio Bonilla

Autor/a: Rocio Bonilla Raya (Badalona, 1970)

Editorial: Animallibres

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Literatura infantil

Número de pàgines: 46


CATALÀ:

"Una de monstres" és una història de por molt divertida que us captivarà amb el seu humor i misteri. Els protagonistes són uns bessons, com el Guim i l'Ona, que es veuen immersos en una aventura amb criatures estranyes.

A través de les seves peripècies, el llibre ens ensenya que les aparences enganyen.

El llibre és una lectura emocionant, amb unes il·lustracions fantàstiques, com totes les de la Rocio Bonilla. És una lectura ideal per als petits lectors i lectores que busquen aventures emocionants.

L'Ona i el Guim s'ho han passat molt bé llegint-lo i em diuen que el llegiu perquè segur que us agradarà.


ESPAÑOL:

"Una de monstres" es una historia de miedo muy divertida que os cautivará con su humor y misterio. Los protagonistas son unos gemelos, como Guim y Ona, que se ven inmersos en una aventura con criaturas extrañas.

A través de sus peripecias, el libro nos enseña que las apariencias engañan.

El libro es una lectura emocionante, con unas ilustraciones fantásticas, como todas las de Rocio Bonilla. Es una lectura ideal para los pequeños lectores y lectoras que buscan aventuras emocionantes.

Ona y Guim se lo han pasado muy bien leyéndolo y me dicen que lo leáis porque seguro que os gustará.




Sinopsi:

Qui diu que fer pastissos no és perillós? Aquell dissabte, mentre compràvem al mercat, vam veure una cosa que ens va deixar de pedra. I és que allà, entre les parades, s'amagava un secret... monstruós!

L'autora de l'èxit internacional De quin color és un petó? ens sorprèn amb una història terroríficament divertida on les aparences enganyen.