diumenge, 17 de març del 2024

Autor/a: Rocio Bonilla Raya (Badalona, 1970)

Editorial: Animallibres

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Literatura infantil

Número de pàgines: 46


CATALÀ:

"Una de monstres" és una història de por molt divertida que us captivarà amb el seu humor i misteri. Els protagonistes són uns bessons, com el Guim i l'Ona, que es veuen immersos en una aventura amb criatures estranyes.

A través de les seves peripècies, el llibre ens ensenya que les aparences enganyen.

El llibre és una lectura emocionant, amb unes il·lustracions fantàstiques, com totes les de la Rocio Bonilla. És una lectura ideal per als petits lectors i lectores que busquen aventures emocionants.

L'Ona i el Guim s'ho han passat molt bé llegint-lo i em diuen que el llegiu perquè segur que us agradarà.


ESPAÑOL:

"Una de monstres" es una historia de miedo muy divertida que os cautivará con su humor y misterio. Los protagonistas son unos gemelos, como Guim y Ona, que se ven inmersos en una aventura con criaturas extrañas.

A través de sus peripecias, el libro nos enseña que las apariencias engañan.

El libro es una lectura emocionante, con unas ilustraciones fantásticas, como todas las de Rocio Bonilla. Es una lectura ideal para los pequeños lectores y lectoras que buscan aventuras emocionantes.

Ona y Guim se lo han pasado muy bien leyéndolo y me dicen que lo leáis porque seguro que os gustará.




Sinopsi:

Qui diu que fer pastissos no és perillós? Aquell dissabte, mentre compràvem al mercat, vam veure una cosa que ens va deixar de pedra. I és que allà, entre les parades, s'amagava un secret... monstruós!

L'autora de l'èxit internacional De quin color és un petó? ens sorprèn amb una història terroríficament divertida on les aparences enganyen.

divendres, 15 de març del 2024

El dia que el món va fer un pet com un aglà de Pere Gorgoll Noell

Autor/a: Pere Gorgoll Noell (Amer, 1962)

Editorial: Amsterdam

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la de fantasia

Número de pàgines: 144


CATALÀ:

Per Nadal, la Núria va regalar-me una sàtira apocalíptica que ofereix una visió particular de les dinàmiques d'una societat com l'actual. A través d'una trama que critica els abusos i les febleses de qualsevol poder, l'autor exposa els deliris de grandesa i els perills que comporta idolatrar a algú. La història també serveix com a crítica de les xarxes socials, enteses com a una forma de poder amb els seus propis perills.

El protagonista, no m'ha resultat gens simpàtic. Es presenta com un personatge petulant, egocèntric i presumptuós, la qual cosa pot resultar una barrera per a algunes persones. L'autor utilitza un llenguatge dens i recargolat, molt adient pel personatge però que m'ha complicat molt la lectura. No ha estat gens amena.

La novel·la presenta una profunditat filosòfica que convida a la reflexió sobre el lloc de l'individu en el món i la seva relació amb el poder i la transcendència. A més, ofereix algunes picades d'ullet al lector independentista, a través de detalls molt subtils, com els números.

Des del meu punt de vista aquesta és una obra peculiar que pot no ser del gust de tothom, però és recomanable per aquelles persones que aprecien el llenguatge ric i sarcàstic.


ESPAÑOL:

En Navidad, Núria me regaló una sátira apocalíptica que ofrece una visión particular de las dinámicas de una sociedad como la actual. A través de una trama que critica los abusos y debilidades de cualquier poder, el autor expone los delirios de grandeza y los peligros que comporta idolatrar a alguien. La historia sirve también como crítica de las redes sociales, entendidas como una forma de poder con sus propios peligros.

El protagonista, no me ha resultado simpático. Se presenta como un personaje petulante, egocéntrico y presuntuoso, lo que puede resultar una barrera para algunas personas. El autor utiliza un lenguaje denso y retorcido, muy adecuado para el personaje pero que me ha complicado mucho la lectura. No me ha resultado nada amena.

La novela presenta una profundidad filosófica que invita a la reflexión sobre el lugar del individuo en el mundo y su relación con el poder y la trascendencia. Además, ofrece algunos guiños al lector independentista, a través de detalles muy sutiles, como los números.

Desde mi punto de vista ésta es una obra peculiar que puede no ser del gusto de tod@s, pero es recomendable para aquellas personas que aprecian el lenguaje rico y sarcástico.



Sinopsi:

Una sàtira hilarant i descarnada sobre els perills de la idolatració i dels deliris de transcendència en un món sospitosament semblant al nostre.

El suïcidi d’una jove està a punt de llançar el món a una crisi planetària que amenaça amb posar fi a la humanitat tal com la coneixem. Per evitar una catàstrofe apocalíptica, els quatre líders mundials d’aquesta novel·la reclamen a Milet d’Arboç, a qui consideren el desencadenant d’aquesta situació, que col·labori a salvar el futur de la humanitat. A canvi, li prometen a posar el seu país al mapa.

No obstant això, la solució que proposen els líders provoca una crisi encara més profunda quan entra en contacte amb un altre poder: el de les noves tecnologies i les xarxes socials.

A mig camí entre el mite de la caverna de Plató i Un món feliç d’Aldous Huxley, El dia que el món va fer un pet com un aglà ens presenta una revisió paròdica del nostre món a través d’una trama absurdament original i d’una muntanya russa de girs dramàtics plens d’humor, en què res és el que sembla i on tot pot petar en qualsevol moment.

dilluns, 12 de febrer del 2024

La llista de les coses impossibles de Laura Gonzalvo

Autor/a: Laura Gonzalvo (Mataró, 1978)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 352


CATALÀ:

"La llista de les coses impossibles" comença com una bonica història d'amor adolescent i ens parla de l'esperit de superació d'un dels protagonistes. A través d'ells, ens submergim en una història plena de detalls que retrata els estats d'ànim, les pors i les reaccions amb una gran profunditat emocional. El detall amb què es narra cada escena revela una connexió amb els fets que es manté fins al final.

Més enllà de l'amor juvenil, aquesta obra ens convida a reflexionar sobre una realitat poc coneguda i sovint invisible. L'autora ens revela temes importants com la diversitat de les persones i la necessitat de crear una societat empàtica. És un recordatori subtil, però potent, de la importància de la comprensió i el respecte en la construcció d'un món més inclusiu i just.

Aquesta història no només ens captiva amb la seva història d'amor, sinó que també ens recorda la importància de fer visibles aquelles realitats que sovint passen desapercebudes. És una obra que ens convida a reflexionar sobre la manera com ens relacionem amb els altres i el món que ens envolta.

Vull agrair a la Laura l'oportunitat que m'ha donat de llegir el seu llibre i us encoratjo a llegir-lo per conèixer altres realitats.


ESPAÑOL:

"La llista de les coses impossibles" comienza como una bonita historia de amor adolescente y nos habla del espíritu de superación de uno de los protagonistas. A través de ellos, nos sumergimos en una historia llena de detalles que retrata los estados de ánimo, los miedos y las reacciones con gran profundidad emocional. El detalle con el que se narra cada escena revela una conexión con los hechos que se mantiene hasta el final.

Más allá del amor juvenil, esta obra nos invita a reflexionar sobre una realidad poco conocida y con frecuencia invisible. La autora revela temas importantes como la diversidad de las personas y la necesidad de crear una sociedad empática. Es un recordatorio sutil pero potente de la importancia de la comprensión y el respeto en la construcción de un mundo más inclusivo y justo.

Esta historia no sólo nos cautiva con su historia de amor, sino que también nos recuerda la importancia de visibilizar aquellas realidades que a menudo pasan desapercibidas. Es una obra que nos invita a reflexionar sobre cómo nos relacionamos con los demás y el mundo que nos rodea.

Quiero agradecer a Laura la oportunidad que me ha dado de leer su libro y os animo a leerlo para conocer otras realidades.



Sinopsi:

Premi Carlemany 2021

Una novel·la addictiva, senzilla però profunda alhora.

Diu la Clara que quan el Guim la va deixar, algunes setmanes abans de fer divuit anys, ho va fer perquè tenia ganes de fer coses, de viure la vida. Que no sabia, que no podia saber, que només sis mesos després es quedaria tetraplègic en un accident de moto i que seria ella qui viuria la vida que ell s’havia imaginat. Diu que la del Guim va acabar sent una vida totalment diferent. Una on tot allò que anhelava eren coses que no podria tornar a fer o a tenir mai. O això era el que els altres li deien.

La llista de les coses impossibles és la història de la Clara i del Guim. Una història de somnis i de realitats, de desitjos i de ferides. Una història d’amor i de vida.

divendres, 26 de gener del 2024

Ningú ens va dir que seria fàcil d'Ester Invernon

Autor/a: Ester Invernon Cirera (Mataró, 1973)

Editorial: La Campana

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 256


CATALÀ:

Aquest any faré 50 anys, la mateixa edat de les protagonistes d'aquesta història. Amb amigues que m'acompanyen des dels temps en què érem totes petites (amb les seves peculiaritats i jo amb les meves 😅), hem compartit tota mena d'experiències, com la Sara, la Lisa i l'Eva. No obstant això, la nostra versió inclou sessions de rialles i xerrades amb una cervesa al bar d'Alentorn.

L'Ester ens transporta a un món on compartim problemes, alegries i el ritme del nostre dia a dia. De la mateixa manera que les persones evolucionem al llarg de la vida, les nostres experiències també ho fan, i aquesta és precisament la riquesa d'aquest llibre.

Tot i que els nostres estils de vida poden ser diferents i les nostres vivències úniques, he gaudit de la lectura perquè parla del poder de l'amistat, de la bellesa de compartir i de l'impuls d'ajudar-se les unes a les altres. De saber que hi ha algú allà amb qui pots comptar.

La lectura d'aquesta novel·la, com en les obres anteriors de l'autora, és agradable. La seva elecció d'un llenguatge planer i senzill fa que la trama sigui accessible a un ampli ventall de lectores.

"Ningú ens va dir que seria fàcil" és una celebració autèntica de l'amistat que connecta amb qualsevol persona que hagi experimentat la joia de compartir moments especials amb aquelles que estimem. Una lectura que ens recorda la importància d'estimar, riure i créixer junts, de tenir una tribu.

Gràcies Ester, per confiar en mi un cop més 💗.


ESPAÑOL:

Este año cumpliré 50 años, la misma edad de las protagonistas de esta historia. Con amigas que me acompañan desde los tiempos en los que éramos todas pequeñas (con sus peculiaridades y yo con mis 😅), hemos compartido todo tipo de experiencias, como Sara, Lisa y Eva. Sin embargo, nuestra versión incluye sesiones de risas y charlas con una cerveza en el bar de Alentorn.

Ester nos transporta a un mundo donde compartimos problemas, alegrías y el ritmo de nuestro día a día. De la misma forma que las personas evolucionamos a lo largo de la vida, nuestras experiencias también lo hacen, y ésta es precisamente la riqueza de este libro.

Aunque nuestros estilos de vida pueden ser diferentes y nuestras vivencias únicas, he disfrutado de la lectura porque habla del poder de la amistad, de la belleza de compartir y del impulso de ayudarse unas a las otras. De saber que hay alguien allí con quien puedes contar.

La lectura de esta novela, como en las anteriores obras de la autora, es agradable. Su elección de un lenguaje sencillo y simple hace que la trama sea accesible a un amplio abanico de lectoras.

"Ningú ens va dir que seria fàcil" es una celebración auténtica de la amistad que conecta con cualquier persona que haya experimentado la alegría de compartir momentos especiales con aquellas que amamos. Una lectura que nos recuerda la importancia de amar, reír y crecer juntos, de tener una tribu.

Gracias Ester, por confiar en mi una vez más 💗.



Sinopsis:

La Sara, la Lisa i l'Eva són amigues des de petites, es van conèixer a classe de ballet. La vida les ha portat per camins diferents, però hi ha una cosa que es manté intacta: la seva amistat. Cada poques setmanes es troben per sopar, posar-se al dia i compartir les seves inquietuds. La Lisa ha d'afrontar la infidelitat del seu marit, l'Eva té un assetjador i vol fer un gir a la seva vida, i la Sara pateix una depressió relacionada amb la menopausa.

Una novel·la que mostra com tres dones s'enfronten a la vida amb les seves virtuts i defectes, els secrets que amaguen i els somnis que persegueixen.

dimarts, 23 de gener del 2024

Cavalls salvatges de Jordi Cussà

Autor/a: Jordi Cussà Balaguer (Berga, 1961-2021) i KAP (Barcelona, 1974)

Editorial: Pagès Editors

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la gràfica

Número de pàgines: 208


CATALÀ:

Aquesta obra és una adaptació gràfica d'una novel·la homònima de la que desconec com és l'original, però aquesta versió gràfica m'ha semblat brutal. Les il·lustracions de Kap són simplement fantàstiques, i atorguen una experiència visual i artística única.

"Cavalls Salvatges" es presenta com un recorregut intens i vibrant pel món dels excessos, un veritable "viatge" que trasllada a la persona que llegeix una sensació salvatge i de vida, tota ella impregnada d'una aura de sexe, drogues i rock and roll. Ofereix una experiència immersiva, ja que ve acompanyada per la seva pròpia llista musical (podeu buscar-la a Spotify).

Els diàlegs, d'un toc xulesc i una despreocupació palpable, ens fan una crònica dels anys 80 i 90, i de l'addicció a l'heroïna que va marcar certs grups de joves. A través d'aquests diàlegs, l'obra teixeix un relat que captura amb precisió l'esperit de l'època, amb tota la seva cruesa.

A més dels temes de decadència i excessos, també ens parla de temes més universals com l'amistat i l'aventura. Així, l'obra troba l'equilibri entre els elements crítics i la humanitat dels personatges, oferint-los més profunditat.

En definitiva, aquesta novel·la no només captura el caos i l'èxtasi d'una època, sinó que també presenta una obra d'art visualment impactant i emocionalment ressonant, llegiu-la perquè no us deixarà indiferents.


ESPAÑOL:

Esta obra es una adaptación gráfica de una novela homónima de la que desconozco cómo es el original, pero esta versión gráfica me ha parecido brutal. Las ilustraciones de Kap son simplemente fantásticas, otorgando una experiencia visual y artística única.

"Cavalls Salvatges" se presenta como un recorrido intenso y vibrante por el mundo de los excesos, un verdadero "viaje" que traslada a la persona que lee una sensación salvaje y de vida, toda ella impregnada de un aura de sexo, drogas y rock and roll. Ofrece una experiencia inmersiva, ya que viene acompañada por su propia lista musical (podéis buscarla en Spotify).

Los diálogos, de un toque chulesco y una despreocupación palpable, nos hacen una crónica de los años 80 y 90, y de la adicción a la heroína que marcó a ciertos grupos de jóvenes. A través de estos diálogos, la obra teje un relato que captura con precisión el espíritu de la época, con toda su crudeza.

Además de los temas de decadencia y de excesos, también nos habla de temas más universales como la amistad y la aventura. Así, la obra encuentra el equilibrio entre los elementos críticos y la humanidad de los personajes, ofreciéndoles mayor profundidad.

En definitiva, esta novela no sólo captura el caos y el éxtasis de una época, sino que también presenta una obra de arte visualmente impactante y emocionalmente resonante, léedla porque no os dejará indiferentes.



Sinopsi:

"Encara teníem aquella espurna d’il·lusió que tenyia d’experiència irrepetible qualsevol dilluns, qualsevol dimecres”, llegim a la novel·la. I aquesta espurna brilla a totes les pàgines del còmic, fins en les més angoixants, que no en són poques. Si no estiguessin tots tan sovint arran de la mort, es podria dir que Cavalls salvatges és un cant a la vida a tres bandes, les clàssiques: sexe, drogues i rock and roll , i seria fosquíssim afirmar-ho, però és que aquest trio tèrbol i entranyable camina per la corda fluixa amb una banda sonora pròpia, i no parlo només de música, sinó també de traços i de mots que ressonen a clàssic. (TINA VALLÈS, escriptora.)

Negre i vermell sobre blanc i ja tenim els cavalls salvatges desbocant-se per les vinyetes, vint anys després de l’aparició de l’emblemàtica novel·la, en una nova lectura de les diguem-ne aventures, en un sentit ampli i alhora obscur, d'una colla de personatges que viuen o malviuen com si no fossin mortals i les drogues, l’alcohol i els seus riscos no els importessin. 

Una novel·la carregada de realitat i, sobretot, de veritat, que va molt més enllà de ser el retrat —desacomplexat i antropològic— d’una generació marcada per les drogues. 

Immensa, extraordinària, un festival creatiu, un viatge al fons de l’ànima, una meravella del llenguatge i un autor que anava molt més enllà de la maledicció i la contracultura.

dissabte, 20 de gener del 2024

Solastàlgia d'Ada Castells

Autor/a: Ada Castells (Barcelona, 1968)

Editorial: L'Altra Editorial

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 208


CATALÀ:

*La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l’activista australià Glenn Albrecht. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.

"Solalstàlgia" és un llibre que enganxa amb el seu ritme àgil i un humor càustic amb una trama apocalíptica que, tot i que no ens ho pugui semblar, destil·la gran dosi de realisme. La narrativa està plena d'escenes que ens fan reflexionar sobre temes que abasten des de la salut mental fins a la maternitat, les complexitats de conviure amb una filla adolescent i les tensions que això comporta. La protagonista té clar que el canvi climàtic és el precursor de la fi del món, una percepció que transmet una gran sensació d'angoixa.

Malgrat la temàtica carregada d'angoixa i tristesa, l'obra no esdevé una experiència fosca. També hi trobem ironia i un sentit de l'humor que proporcionen un equilibri a la lectura. L'autora critica l'allau de missatges apocalíptics que saturen la nostra societat i ens fa adonar de l'impacte que això provoca en la nostra salut mental.

M'afegeixo a la recomanació del llibre que em va fer la Jana ja que és una obra que no només proporciona entreteniment, sinó que també incita a la reflexió i ofereix una visió provocadora i única sobre temes molt actuals.


ESPAÑOL:

*La solastalgia es un término híbrido (consuelo + dolor) ideado por el activista australiano Glenn Albrecht. Designa la tristeza causada por la destrucción de nuestro entorno y, de paso, de todo el planeta Tierra.

"Solalstàlgia" es un libro que engancha con su ritmo ágil y un humor cáustico con una trama apocalíptica que, aunque no nos lo pueda parecer, destila gran dosis de realismo. La narrativa está llena de escenas que nos hacen reflexionar sobre temas que abarcan desde la salud mental hasta la maternidad, las complejidades de convivir con una hija adolescente y las tensiones que esto conlleva. La protagonista tiene claro que el cambio climático es el precursor del fin del mundo, una percepción que transmite gran sensación de angustia.

A pesar de la temática cargada de angustia y tristeza, la obra no se convierte en una experiencia oscura. También encontramos ironía y un sentido del humor que proporcionan un equilibrio en la lectura. La autora critica el alud de mensajes apocalípticos que saturan a nuestra sociedad y hace que nos demos cuenta del impacto que esto provoca en nuestra salud mental.

Me añado a la recomendación del libro que me hizo Jana puesto que es una obra que no sólo proporciona entretenimiento, sino que también incita a la reflexión y ofrece una visión provocadora y única sobre temas muy actuales.




Sinopsi:

«Entreveig finals, grandiloqüents o esllanguits, però sempre inevitables. L’únic que no en sé calibrar és l’abast. Soc jo sola qui s’ofega? O és només la nostra família? O és tota l’espècie humana? O és el planeta Terra?»

La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d’unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l’Empordà. A l’expedició l’acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L’objectiu és refundar l’edat mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l’amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, la sobredosi filosòfica, les baralles amb la filla i la solastàlgia*. L’amor i assumir la pròpia fragilitat seran les úniques sortides per sobreviure i recuperar el lligam amb els altres.

*La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l’activista australià Glenn Albrecht. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.

dimarts, 16 de gener del 2024

Les mares no de Katixa Agirre

Autor/a: Katixa Agirre (Vitoria-Gasteiz, 1981)

Editorial: Amsterdam

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Euskera

Traducció: Pau Joan Hernàndez  

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 192


CATALÀ:

"Les mares no" de Katixa Agirre és una obra que ens planteja amb valentia i sinceritat els aspectes menys glamurosos de la maternitat. Ens parla de la depressió postpart i ens convida a explorar les complexitats emocionals i les pressions socials que sovint es silencien.

Agirre aconsegueix generar empatia per la mare homicida, ja que la presenta com una víctima de la poca importància que es dona a la salut mental. A través d'una narració directa i sense embuts, l'autora ens endinsa en la ment d'una dona que ha parit recentment. L'estructura del relat transmet eficaçment el caos emocional que acompanya aquesta etapa de la vida.

Amb habilitat es qüestiona i s'esquincen alguns mites vinculats a les dones que han parit, desafia les expectatives tradicionals i ofereix una visió més realista i complexa de la maternitat. Trenca amb alguns estereotips, com el de la mare sacrificada o que renuncia als seus interessos a favor de la criança.

El llibre posa sobre la taula pensaments que moltes mares experimentem, però que sovint evitem verbalitzar per por de ser etiquetades com a #malasmadres. Amb aquesta obra, es crea un espai per a la reflexió sobre les experiències maternals.

És un llibre que genera moltes preguntes i dona poques respostes però serveix per fer-nos adonar que la maternitat no és tant idíl·lica com ens vol fer creure la societat des de temps remots. 

Si ets, com jo, del club de les #malasmadres t'agradarà.


ESPAÑOL:

"Las madres no" es una obra que nos plantea con valentía y sinceridad los aspectos menos glamurosos de la maternidad. Nos habla de la depresión postparto y nos invita a explorar las complejidades emocionales y las presiones sociales que a menudo se silencian.

Agirre logra generar empatía por la madre homicida, puesto que la presenta como una víctima de la poca importancia que se da a la salud mental. A través de una narración directa y sin tapujos, la autora nos adentra en la mente de una mujer que ha parido recientemente. La estructura del relato transmite eficazmente el caos emocional que acompaña a esta etapa de la vida.

Con habilidad se cuestiona y se rasgan algunos mitos vinculados a las mujeres que han dado a luz, desafía las expectativas tradicionales y ofrece una visión más realista y compleja de la maternidad. Rompe con algunos estereotipos, como el de la madre sacrificada o que renuncia a sus intereses a favor de la crianza.

El libro pone sobre la mesa pensamientos que muchas madres experimentamos, pero que a menudo evitamos verbalizar por miedo a ser etiquetadas como #malasmadres. Con esta obra se crea un espacio para la reflexión sobre las experiencias maternales.

Es un libro que genera muchas preguntas y da pocas respuestas pero sirve para darnos cuenta de que la maternidad no es tan idílica como nos quiere hacer creer a la sociedad desde tiempos remotos. 

Si eres, igual que yo, del club de las #malasmadres te gustará.




Sinopsi:

Trasbalsadora, incisiva i desafiant, ha estat unànimement aclamada per la crítica i ha crescut a l’escalf del boca-orella. Una de les autores més brillants d’Euskadi.

Una mare ofega els seus nadons a la banyera. Ara estaran bé, diu, mentre espera l’arribada de l’Ertzaina. La premsa serveix l’escàndol a l’opinió pública, i aquesta, horroritzada, es prepara per al judici paral·lel. Mentrestant, una escriptora trenca aigües i, en ple part, com una epifania, com un llamp, recorda que coneix la infanticida d’una altra vida.

L’escriptora, ara ja mare, es llança a investigar la veritat que batega darrere del crim dels nadons, que no és altra que una concepció de la maternitat forjada al llarg de la història per qui mai no ha parit: els homes. En paral·lel a la seva investigació, viurà en primera persona les tensions entre dues forces antagòniques: l’instint de criar i l’instint de crear.

Mitjançant una barreja magistral de gèneres, que abasten del thriller a la crònica o l’al·legat judicial, Katixa Agirre viatja al fons de la nit de la maternitat, on perviuen autores com Sylvia Plath o Doris Lessing, i, descarada i valenta, trenca totes les convencions per desafiar-ne els últims tabús.