dimarts, 17 de maig de 2022

Visita a la senyora Soler de Manuel de Pedrolo

Autor/a: Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990)

Editorial: Fonoll

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 312

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Primer de tot deixeu-me agrair a l'Editorial Fonoll l'enviament de l'exemplar i la seva edició, ja que gràcies a això he pogut llegir aquesta novel·la inèdita fins ara.

Pedrolo reivindica la llibertat sexual de la dona a través de la història de la Jordina. Ens explica la repressió i la dificultat de viure plenament la sexualitat de les dones en la Barcelona de la postguerra. No hi ha dubte que l'autor escrivia coses avançades al seu temps i amb total llibertat mental, tan és així que la censura va rebutjar la publicació de la novel·la amb aquestes paraules: “Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación”. Això es produí al maig de 1971, tot i que la novel·la havia estat escrita l’any 1959.

Feia anys que no llegia cap llibre seu, em vaig quedar amb "Joc brut", "Trajecte final" i "Mecanoscrit del segon origen", i el començament de la història de la senyora Soler me'ls ha recordat, sobretot els dos últims, perquè té un punt d'intriga pausada que em va atrapar.

Com us he dit, el llibre és una reivindicació de les llibertats de les dones, sobretot de la seva llibertat sexual i ho fa d'una manera bastant explícita per l'època en què va ser escrit.

Us el recomano tant si coneixeu l'obra de Pedrolo com si no la coneixeu, perquè el tractament que fa de les dones és admirable pensant amb la societat i en la mentalitat de l'any 1959.

Quin és el llibre de Pedrolo que més recordeu? Jo recordo especialment Trajecte final perquè va ser el primer que vaig llegir i em va impactar força.


ESPAÑOL:

Antes de nada quiero agradecer a la Editorial Fonoll el envío del ejemplar i su edición, ya que gracias a ello he podido leer eta novela inédita hasta ahora.

Pedrolo reivindica la libertad sexual de la mujer a través de la historia de Jordina. Nos cuenta la represión y la dificultad de vivir una sexualidad plena de las mujeres de la Barcelona de la posguerra. Sin duda, el autor escribía cosas avanzadas a su época y con total libertad mental, tanto es así que la censura rechazó la publicación de la novela con estas palabras: “Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación”. Esto se produjo en el mes de mayo del año 1971, aunque la novela fue escrita en el año 1959.

Hacía años que no leía ningún libro suyo, me quedé con "Joc brut", "Trajecte final" y "Mecanoscrit del segon origen", y el principio de la historia de la senyora Soler me los ha recordado, sobre todo los dos últimos, porque tiene un punto de intriga pausada que me atrapó.

Como os he comentado, el libro es una reivindicación de las libertades de las mujeres, sobre todo de su libertad sexual y lo hace de una manera bastante explícita para la época en que se escribió.

Os lo recomiendo tanto si conocéis la obra de Pedrolo como si no la conocéis, porque el tratamiento que le da a la mujer es admirable pensando con la sociedad y la mentalidad del año 1959.

¿Cuál es el libro de Pedrolo que más recordáis? Yo recuerdo especialmente Trajecte final porque fue el primero que leí y me impactó mucho.




Sinopsi:

«Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación».

Amb aquesta rotunditat, la censura franquista impedia l’any 1971 que arribés als lectors Visita a la senyora Soler, una de les «novel·les perdudes» de Manuel de Pedrolo, que s’ha mantingut inèdita fins ara. Escrita el 1959, la sexualitat femenina hi és tractada des d’una òptica del tot intolerable per a la moral de l’època. La Jordina té 27 anys i mai ha tingut relacions sexuals. L’ambient familiar i social reprimeix el seu desig. Però la Jordina té un malson sexual recurrent, i amb l’ajut de la seva amiga Simona i de la psicoanàlisi, troba el camí per expressar els seus sentiments i necessitats més profunds. Les conseqüències d’aquest despertar seran imprevisibles. Amb el rerefons polític i social de la grisa Barcelona de la postguerra, Visita a la senyora Soler esdevé un cant agònic en favor de la llibertat. L’autor mostra la repressió, l’opressió moral de la culpa i del pecat, la dificultat de viure en plenitud, i ens acosta a la reivindicació, sempre present a les seves novel·les, de la llibertat sexual de la dona, la seva personalitat, caràcter i capacitat de decidir allò que desitja i vol.  


dimarts, 10 de maig de 2022

El somni del poble Ding de Yan Lianke

Autor/a: Yan Lianke (Henan, 1958)

Editorial: Les Altres Herbes (L'Altra Editorial i Editorial Males Herbes)

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Xinès

Traducció: Carla Benet

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 374

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Vaig tard, molt tard a fer la ressenya d'aquest llibre que havia de llegir durant el mes de març per participar en el #marçasiàtic i que era una lectura compartida de #elreductecatalà impulsada per la Sílvia (@lilladeserta).

El llibre, sobretot pel tema que tracta, m'ha semblat molt interessant perquè no sabia que durant els anys 90, a la Xina rural, es va estendre el negoci de compra-venda de sang, en condicions sanitàries penoses i amb la connivència del govern.

M'ha agradat la manera d'escriure de Lianke, tot i que, en alguns moments se m'ha fet una mica lent, l'he gaudit i m'ha semblat un llibre per llegir amb calma i poder assimilar tot el que explica i transmet. L'autor aconsegueix que et passegis per Ding i visquis els fets des de primera línia.

Ens parla molt de les reaccions i de la manera d'actuar de la gent i això ha fet que hi hagi personatges als que he odiat i altres (bàsicament un) al que he admirat. La lectura del llibre ens mostra del que som capaços els éssers humans en moments de desesperació, de fer sortir el millor, però també el pitjor de tots nosaltres.

És una lectura dura però molt recomanable.

Aquest llibre em permet omplir la casella de Llibre de la literatura xinesa del #RepteReducte2022.


ESPAÑOL:

Voy tarde, muy tarde en hacer la reseña de este libro que tenía que leer durante el mes de marzo para participar en el #marçasiàtic y que era una lectura compartida de #elreductecatalà impulsada por Sílvia (@lilladeserta).

El libro, sobre todo por el tema que trata, me ha parecido muy interesante porque no sabía que durante los años 90, en la China rural, se extendió el negocio de compra-venta de sangre, en condiciones sanitarias lamentables y con la connivencia del gobierno.

Me ha gustado la manera de escribir de Lianke, aunque en algunos momentos se me ha hecho un poco lento, pero lo he disfrutado y me ha parecido un libro para leer con calma y así poder asimilar todo lo que explica y transmite. El autor consigue que pasees por Ding y vivas los hechos desde primera línea.

Nos habla mucho de las reacciones y de la manera de actuar de la gente y esto ha hecho que haya personajes a los que he odiado y otros (básicamente uno) al que he admirado. La lectura de este libro nos muestra de lo que somos capaces los seres humanos en momentos de desesperación, de sacar lo mejor, pero también lo peor de nosotros mismos.

Es una lectura dura pero muy recomendable.

Este libro me permite rellenar la casilla de Libro de la literatura china del #RepteReducte2022.




Sinopsi:

Amb el to ingenu i innocent d’una veu infantil, El somni del poble Ding narra uns fets tràgics que van tenir lloc a la Xina rural, a principis dels anys 90: en ple creixement econòmic, les autoritats van promoure la venda de sang, i durant mesos les places es van omplir d’oportunistes que extreien sang als vilatans a canvi de grans sumes de diners sense cap garantia sanitària. Això va provocar que la sida, una malaltia encara poc coneguda, s’escampés sota el silenci dels governants. En un petit poble afectat per la pandèmia, el vell Ding cuida els malalts, ajudat pel seu fill, mentre anem descobrint la manera com la tragèdia ha afectat les relacions entre els membres de la seva família.

El somni del poble Ding és l’obra mestra de Yan Lianke, etern candidat al premi Nobel que, amb una prosa lluminosa i evocadora, construeix una faula sobre uns fets que s’han silenciat de manera oficial.


dijous, 21 d’abril de 2022

Recomanacions de Sant Jordi de Pagès Editors

Una altra de les editorials lleidatanes que s'ho "curren" és Pagès Editors, i enguany afronta la diada de Sant Jordi, com sempre, amb il·lusió i intentant presentar una variada oferta de llibres amb la qual esperen poder satisfer un ampli ventall de lectors.

Al catàleg de llibres de Pagès Editors es pot trobar una gran varietat de tots els gèneres, entre els quals destaquen els publicats en les darreres setmanes, en vistes de Sant Jordi. Com sempre, l’objectiu final de l’editorial és continuar la seva consolidació com un dels segells de referència als Països Catalans.

Els llibres que m'agradaria destacar són els dels autors i autores lleidatans:



              

Dins de les propostes de narrativa hi podreu trobar una novel·la històrica, una novel·la romàntica i una de ciència-ficció:


De novel·la negra trobareu una nova entre de la sergent Anna Grimm i dues novel·les guardonades, una amb el Premi Ferran Canyamares 2021 i l'altra amb el Premi Manuel de Pedrolo Ciutat de Mataró, 2018:


Còmic, assaig, història, poesia... com us he dit al començament, un ampli ventall de gèneres.




I si cliqueu al següent enllaç, podreu veure una fantàstica i molt acurada col·lecció de llibres infantils i juvenils, la Col·lecció Nandibú.











Recomanacions llibres infantils. Sant Jordi 2022

Avui el Guim us vol ensenyar alguns dels contes que a ell li agraden o bé li han agradat més. Per si voleu agafar idees.

Està ben content de com ha quedat aquest vídeo! 😍



dimecres, 20 d’abril de 2022

Què us recomanaria per Sant Jordi?

Ja fa uns dies que es comencen a veure recomanacions de llibres per la Diada de Sant Jordi d'enguany per tot arreu. L'altre dia us vaig penjar un post amb les propostes de l'Editorial Fonoll per aquest dia, i avui us vull parlar d'alguns llibres dels que he llegit o que vull llegir i que em semblen una bona opció per comprar o per regalar.

Són llibres molt variats, alguns novetats i altres ja no. Els que he llegit m'han agradat i els recomano sovint, i els que no he llegit tinc ganes de fer-ho.

N'hi ha alguns que estic segura que seran dels més venuts durant la jornada, Morir-ne disset de Sergi Belbel (Proa), Mamut d'Eva Baltasar (Club Editor) i Unsex Me de Jaume Ferrer (Club Editor), per exemple. Un altre que pot entrar en aquest rànquing pot ser AIOUA de Roser Cabré-Verdiell (Males Herbes).

Apèirogon de Colum McCann (L'Altra Editorial) i el Llibre blau de Nebo de Manon Steffan Ros (Periscopi) dels últims llibres que he llegit són dels que més m'han agradat.

I, com a última proposta, però no menys recomanable.... Al contrari, crec que des del dia que vaig llegir aquest llibre és el que més he recomanat, us porto Carta d'una desconeguda de Stefan Zweig (Quaderns Crema). Estic enganxadíssima a aquest autor!

        




Aquestes són algunes de les novetats que m'agradaria llegir:




Alguns dels llibres que miraré pel Guim i l'Ona són aquests:




I si el que voleu és regalar algun llibre a algun adolescent...


Espero que aquesta selecció us pugui donar alguna idea i que gaudiu de la lectura ben acompanyats.

Que tingueu tots i totes una bona Diada de Sant Jordi! 🌹📚


















dimarts, 12 d’abril de 2022

No en cap altre lloc de Marta R. Gustems i Maiol de Gràcia

Autor/a: Marta R. Gustems (Barcelona, 1976) i Maiol de Gràcia (Barcelona,1972)

Editorial: Llibres del Delicte

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la surrealista

Número de pàgines: 223

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Buf! No sé per on començar a fer la ressenya d'aquesta novel·la escrita a quatre mans. Per ser franca us hauria de dir que la llegiu i que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions, que jo no sé ben bé que explicar-vos perquè no tinc clar que l'hagi entès.

Sí que és cert que m'ha ben enganxat. Que he anat llegint i llegint per veure si, de cop, alguna situació m'il·luminava el camí i podia entendre alguna cosa i, tot i que crec que al final ho he aconseguit, tampoc ho sé del cert. Si més no he fet la meva pròpia interpretació.

Estem davant d'una obra profundament surrealista, a la sinopsi parla que navega entre la realitat i el surrealisme, però a mi m'ha semblat que navega únicament per aquest segon gènere. També els collages que acompanyen els capítols són estranys, bonics això sí, però estranys.

Com a resum us diré que ens parla de la relació d'un escriptor amb un dels seus personatges, tots dos es necessiten amb la mateixa intensitat que es destrueixen, i a través d'aquesta relació i els seus pensaments, plasmats com si fossin escrits curts que es dediquen els dos protagonistes, coneixem la intensitat d'aquesta relació i l'existència d'altres personatges que no sé ben bé com catalogar-los.

Us demanaria que, si us animeu a llegir-lo, m'expliqueu el vostre parer. És un llibre especial i que crec que no pot agradar a tothom. És un llibre pertorbador, desconcertant.

M'agrada fer col·laboracions amb Llibres del Delicte perquè sempre descobreixo noves lectures. Moltes gràcies per la confiança!


ESPAÑOL:

Bueno! No sé por dónde empezar con la reseña de esta novela escrita a cuatro manos. Para ser sincera os debería decir que la leáis y que saquéis vuestras propias conclusiones, que yo no sé muy bien que contaros porque no tengo claro que lo haya entendido. 

Sí que es cierto que me ha enganchado completamente. He ido leyendo y leyendo para ver si, de repente, alguna situación me iluminaba el camino y podía entender alguna cosa, aunque creo que al final lo he conseguido, tampoco lo tengo claro. Pero he podido hacer mi propia interpretación.

Estamos delante de una obra profundamente surrealista, la sinopsis nos cuenta que navega entre la realidad y el surrealismo, pero a mí me parece que únicamente navega por el segundo género. También los collages que acompañan los capítulos son raros, bonitos sí, pero raros.

Como resumen os diré que habla de la relación de un escritor con uno de sus personajes, los dos se necesitan con la misma intensidad que se destruyen, y a través de esta relación y de sus pensamientos, plasmados como si fueran escritos cortos que se dedican los dos protagonistas, conocemos la intensidad de esta relación y la existencia de otros personajes que no sé cómo catalogar.

Os quiero pedir que, si os animáis a leerlo, me expliquéis que os ha parecido. Es un libro especial que creo que no puede gustar a todo el mundo. Es un libro perturbadors, desconcertante.

Me gusta hacer colaboraciones con Llibres del Delicte porque siempre descubro nuevas lecturas. Muchas gracias por la confianza!



Sinopsi:

El simple fet d’explicar alguna cosa és un perill. Gairebé tant com el fet de viure-la. Som realment els amos del nostre destí o només ho diem per poder-nos enfrontar a la vida?

No en cap altre lloc és diferent de totes les novel·les, divaga i navega entre la realitat i el surrealisme fins que et troba. I un cop et troba, no et deixa anar. T’atrapa amb la força d’un huracà i et llança disparat cap a una paret de ciment. T’esclafarà, però hi tornaràs.  Una vegada i una altra i una altra.

dilluns, 11 d’abril de 2022

Les novetats de Sant Jordi de l'Editorial Fonoll

La Mònica, de Brisa fa Cultura, diu que sempre que em demana fer recomanacions recomano llibres relacionats amb la meva terra. Com molts i moltes ja sabeu soc d'Alentorn, un poblet molt petit de la comarca de La Noguera i m'agrada dir-ho, i m'agrada que la gent conegui el meu territori i la riquesa que tenim de patrimoni, gastronomia, cultura, de tot.

Per això aquest any m'he decidit a presentar-vos les propostes que l'editorial lleidatana, Fonoll, ha preparat per aquest Sant Jordi.

L’Editorial Fonoll és una editorial independent ubicada a Juneda, a la comarca de Les Garrigues. És una manera d’entendre la literatura i la cultura catalana des de la perifèria, des d’aquells marges de la centralització cultural que s’exerceix des de la metròpoli, i que massa sovint les institucions promouen per inèrcia. Una visió del país amb perspectiva i òptica diferents.

M'agradaria ressaltar que els llibres editats per Fonoll estan fets amb molta cura i respecte pel medi ambient. Podríem dir que són llibres de Km0 ja que estan fets al 100% a Catalunya.

Les novetats que ens proposen per aquest Sant Jordi són les següents:


Visita a la senyora Soler de  Manuel de Pedrolo

Edició i pròleg d’Anna Maria Villalonga, comissària de l’Any Pedrolo.

«Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación».

Amb aquesta rotunditat, la censura franquista impedia l’any 1971 que arribés als lectors Visita a la senyora Soler. Escrita el 1959, la sexualitat femenina hi és tractada des d’una òptica del tot intolerable per a la moral de l’època.

La Jordina té 27 anys i mai ha tingut relacions sexuals. L’ambient familiar i social reprimeix el seu desig. Però la Jordina té un malson sexual recurrent, i amb l’ajut de la seva amiga Simona i de la psicoanàlisi, troba el camí per expressar els seus sentiments i necessitats més profunds. Les conseqüències d’aquest despertar seran imprevisibles.

Amb el rerefons polític i social de la grisa Barcelona de la postguerra, Visita a la senyora Soler esdevé un cant agònic en favor de la llibertat. L’autor mostra la repressió, l’opressió moral de la culpa i del pecat, la dificultat de viure en plenitud, i ens acosta a la reivindicació, sempre present a les seves novel·les, de la llibertat sexual de la dona, la seva personalitat, caràcter i capacitat de decidir allò que desitja i vol.


El silenci de l’angle. Guillem Viladot o el desfici pel jo de Teresa Ibars

Guillem Viladot, l’escriptor, l’apotecari, l’indisciplinat urgellenc, des del seu Agramunt natal va ser un home de ruptura i d’avantguarda. Més enllà de les etiquetes de poeta i de narrador amb les quals se l’ha acostumat a classificar, l’autora, Teresa Ibars ens n’ofereix un retrat des de la seva vessant més psicològica i des del descobriment de l’home que, des de Temps d’Estrena fins al seu darrer alè, va centrar-se, de manera una mica obsessiva, en la recerca del Jo i en la pacificació dels que ell considerava els seus fantasmes.

I això, Teresa Ibars ho fa a través de dos canals que corren entremesclant-se entre ells. El primer és el de la correspondència, els originals denarrativa i de poesia, els articles de premsa, les gravacions d’entrevistes, les fotografies i molts altres retalls de la vida de Viladot i que estan recollits en el seu arxiu personal. I el segon és el d’un planter de personatges viladotians i de records de l’autora que mentre juguen entre ells ens permeten passejar per més de quaranta anys de cultura i contracultura.

El llibre es complementa amb fotografies, un llistat de personatges, la descripció de les localitzacions i, fins i tot, una banda sonora per acompanyar-ne la lectura. I per arrodonir-ho, l’autora ens ofereix uns relats que anomena “Distopies viladotianes”, que neixen de la necessitat de posar-se dins la pell de Viladot.


Guanyem amb la llengua. El català durant el franquisme d'Elena Yeste Piquer

Aquí trobarem unes històries plenament desconegudes: les de professors, d’alumnes, de pisos, d’escoles... que no només des de la repressió, la clandestinitat i l’alegalitat van salvar una llengua sinó que també van salvar una societat i un país. Des de la seva arribada, el franquisme no pot aturar la transmissió del català. Es continua fent de viva veu en domicilis particulars, entitats privades. A les ombres, a la clandestinitat, s’organitzen les primeres classes de català. Des de Barcelona i Reus s’impulsa una nova modalitat per aprendre el català mitjançant trameses per correu postal.

En el franquisme, neix un moviment d’escoles que continuen defensant el model escolar català i entronquen amb la tradició pedagògica d’abans de la guerra. Són els dies que els versos rescaten el país, la llengua. L’agost de 1944 es crea el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs. Un certamen literari en català que, durant 25 estius, es converteix en refugi de les lletres catalanes. El 1969, les campanyes populars “Català a l’escola” i “Cultura en ruta” posen, de nou, el català en marxa. Als setanta, la Delegació d’Ensenyament Català d’Òmnium Cultural esperona la creació d’una xarxa de mestres per introduir dues hores de català a l’escola. Un moviment que s’institueix a les escoles de Santa Coloma de Gramenet el 1972, va guanyant, de mica en mica, l’espai del català a l’escola. Comença una victòria.

Les històries d’aquest llibre tenen el seu origen en una sèrie de reportatges publicats al magazín digital La Mira, titulada El català durant el franquisme.


Un món nou d'Eduard Bagur

Al món nou tothom hi perd, malgrat que tots pensin que estan salvats. El paisatge del poemari, entre post-apocalíptic i fantàstic, força els personatges a plantejar-se les grans preguntes i a prendre les grans decisions. O tot o res. La vida s’esvaeix i amb ella tot el que ens fa ser: l’amor, el record, l’esperança...

Un món nou és un poemari del gènere de la ciència ficció en tres actes, que discorren com a fil narratiu. La història queda oberta a la interpretació més enllà de condicionar els personatges. Com s’ha arribat a aquest escenari? Per què les naus estan suspeses al cel? Com així l’èxode pot esdevenir tant salvador com a condemnatori?

El poemari ens ofereix un discurs entre el text i l’abstracció gràfica que va construint en la ment del lector la visió d’aquest nou món i el porten a fer-se les grans preguntes, potser ja massa tard, amb més força que mai, i es quan es busca en els records més petits l’enormitat de l’existència. S’enlaira polissó o el que treu el cap a l’abisme?


Utøya de Carla Marco

Utøya és una al·legoria al dolor, a l’entrega sacrificial a canvi de res, un reclam de l’estima que creiem merèixer i que se’ns nega com se’ns nega qualsevol intent de sentit, d’absolut.

Aquest poemari sorgeix d’un sentiment de decepció envers l’ordinària realitat i la passió amorosa, d’una sensibilitat potser exagerada envers el món que no es veu corresposta. Més enllà de la temàtica amorosa, però, Utøya es situa en el territori hostil de l’illa del mateix nom, escenari de la massacre ocorreguda el 2011 on van morir 69 joves. I ens apareix com a metàfora i símbol de la massacre també d’una innocència encara viva, d’una sensibilitat desemparada.

Carla Marco és una jove veu de la poesia que apareix amb contundència però sense la intenció de provocar, sinó remoure el lector, i crear unes coordenades per al sentiment i assenyalar la irracional i inevitable necessitat del dolor, l’horror, la pèrdua per a l’existència de la bellesa, la puresa, l’amor. Tot i ser un llibre dramàticament florit i tràgic, també és esperançador, perquè permet aquest espai per a la passió-sensibilitat i la recull encara que esfereïdorament.


De carlinades per la Segarra històrica. Descobrint els escenaris de mig segle de violència de Jaume Moya i Matas

La Segarra històrica desborda els actuals límits comarcals. L’atiplà segarrenc, costura de Catalunya i cruïlla de camins, esdevé al segle XIX marc de transició de l’antic règim i la tradició al liberalisme i el constitucionalisme, i en pateix conseqüències sagnants. Llargs anys traumàtics que obren ferides en el paisatge i el patrimoni que encara no han cicatritzat.

Fets com els setges de Castellfollit de Riubregós o Torà; les batalles de Gra o Peracamps; els incendis de Calaf o Arbeca; els assalts de Cervera o Guissona; segrestos, saqueigs, assassinats... i personatges com en Ramonillo, na Josefina de Comerford, el mossèn Benet, el coronel Niubò, el Guerxo de Ratera i moltes altres figures que transiten entre història i llegenda són fruit d’un temps de monstres on el vell es resisteix a morir i el nou triga a aparèixer.

Aquest llibre els rescata de l’oblit i convida el lector a recórrer les carlinades per un centenar d’escenaris on la història va canviar de rumb a còpia de trabucs, escapularis i canonades, amanida amb sang i perfumada amb pólvora. Espais encara muts, però delerosos d’explicar-se a qui vulgui parar l’orella.

Dins el seu catàleg podeu trobar diverses col·leccions com la Joan Duch de poesia, Carles Hac Mor de plaquettes d’escriptura subversiva, Biblioteca Global de creació literària: narrativa, gènere periodístic, aforisme…, Quaderns d'assaig del moment, testimoni, Lo Plançó d'estudis locals històrics, La Mira de memòries, reculls, en coedició amb el magazín digital, L’escala de la vida d'estudis i obra de Francesc Pujols, La nova cuina lleidatana de gastronomia i Banyetes de llibres il·lustrats infantils.

Aquí podeu consultar les seves recomanacions per enguany.

Ajudem-los a arribar de Juneda al món! 😅