dimarts, 29 de novembre de 2022

Las madres de Carmen Mola

Autor/a: Carmen Mola

Editorial: Alfaguara

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Espanyol

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 464

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Crec que amb aquest llibre Carmen Mola torna als inicis. Després de l’impàs de “La bestia”, que no em va agradar, es recuperen els personatges i l’estil que em va fer patir tant amb els anteriors libres de la saga de “La novia gitana”.

És un llibre ple de tensió que he gaudit des del començament. Assassinats brutals, situacions límit i traumes que s’han de tractar. Tots aquests aspectes, i uns personatges que no deixen indiferent, fan una barreja molt interessant.

M’ha agradat poder seguir l’evolució dels personatges que ja coneixia. Han guanyat en complexitat, pel seu estil de vida i, com us he dit, pels traumes que arrosseguen.

Aquest últim lliurament m’ha servit per reconciliar-me amb l’”autora” després del desengany que em vaig emportar quan vaig conèixer la seva identitat (Antonio Mercero, Jorge Díaz i Agustín Martínez), perquè m’ha retornat les sensacions que vaig tenir al llegir el primer llibre.

Heu llegit algun dels llibres de Carmen Mola? Els heu gaudit o no són per vosaltres?


ESPAÑOL:

Creo que con este libro Carmen Mola vuelve a sus inicios. Después del impase de “La bestia”, que no me gustó, se recuperan los personajes y el estilo que me hizo sufrir tanto en los anteriores libros de la saga de “La novia gitana”.

Es un libro lleno de tensión que he disfrutado desde el primer momento. Asesinatos brutales, situaciones límite y traumas que deben ser tratados. Todos estos aspectos, y unos personajes que no dejan indiferente, hacen una mezcla muy interesante.

Me ha gustado poder seguir la evolución de los personajes que ya conocía. Han ganado en complejidad, por su estilo de vida y, como os he dicho, por los traumas que arrastran.

Esta última entrega me ha servido para reconciliarme con la “autora” después del desengañó que me llevé al conocer su identidad (Antonio Mercero, Jorge Díaz y Agustín Martínez), porque me ha devuelto las sensaciones que tuve al leer el primer libro.

¿Habéis leído alguno de los libros de Carmen Mola? ¿Os han gustado o preferís otro estilo?



Sinopsis:

La inspectora Elena Blanco atraviesa el depósito de la Grúa Municipal Mediodía II de Madrid hasta llegar a una vieja furgoneta que expele un olor putrefacto. Dentro está el cadáver de un hombre con un burdo costurón que asciende del pubis al abdomen. Los primeros resultados de la autopsia aclaran que a este toxicómano le arrancaron algunos órganos y en su lugar colocaron un feto. Los análisis de ADN revelan que se trata de su hijo biológico. A los pocos días, aparece en la zona portuaria de A Coruña el cuerpo de un asesor fiscal que ha sido asesinado con el mismo modus operandi. ¿Qué relación existe entre ambas víctimas? ¿Y dónde están las madres de los bebés? Se abre así la investigación del nuevo y perturbador caso de la Brigada de Análisis de Casos. Mientras la relación entre Elena y Zárate se hace cada vez más complicada, todos los indicios los acercarán a una misteriosa organización a la que nadie parece poder acercarse sin morir.

dilluns, 28 de novembre de 2022

Reunió de Natasha Brown

Autor/a: Natasha Brown (Badalona, 1982)  

Editorial: L'Altra

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Anglès

Traducció: Maria-Arboç Terrades

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 120

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

No tenia clar si fer la ressenya d'aquest llibre o no fer-la (en tinc moltes de pendents), però al final m'he decidit perquè, tot i que no m'hagi entusiasmat, li vull donar un cert valor.

És una clara denúncia a la discriminació i el racisme a Europa. Ens explica les dificultats que té la protagonista, una noia, jove, negra i de classe treballadora, per introduir-se a la societat britànica i ens parla, també, del món laboral dirigit bàsicament per homes, de la competitivitat que existeix i que, vulguem o no, ens afecta; de xenofòbia i de racisme social.

La meva falta d'entusiasme al llegir-lo és per la manca de profunditat que he trobat al parlar de tots aquests temes. He tingut la sensació de llegir un recull de fets però sense un anàlisi per part de l'autora. Entenc que deixa via lliure perquè traguem les nostres conclusions, però en aquest cas, les meves ja les tinc clares i m'hauria agradat conèixer el seu punt de vista.

Em sap greu que la meva opinió no sigui positiva del tot perquè havia llegit que era un llibre imprescindible, però a mi no m'ho ha semblat.

Les persones que l'heu llegit, què en penseu?


ESPAÑOL:

No tenía claro si hacer la reseña de este libro o no hacerla (tengo muchas de pendientes), pero al final me he decidido porque, aunque no me ha entusiasmado, quiero darle un cierto valor.

Es una clara denuncia a la discriminación y el racismo en Europa. Nos explica las dificultades que tiene la protagonista, una chica joven, negra y de clase trabajadora, para introducirse en la sociedad británica, y nos habla también, del mundo laboral dirigido básicamente por hombres, de la competitividad que existe y que, queramos o no, nos afecta; de xenofobia y de racismo social.

Mi falta de entusiasmo al leerlo es por la falta de profundidad que he encontrado al tratar todos estos temas. He tenido la sensación de leer una recopilación de hechos pero sin un análisis por parte de la autora. Entiendo que deja vía libre para que saquemos nuestras conclusiones pero en este caso, las mías ya las tengo claras y me hubiera gustado conocer su punto de vista.

Me sabe mal que mi opinión no sea del todo positiva porque había leído que era un libro imprescindible, pero a mi no me lo ha parecido.

A las personas que lo habéis leído, qué os ha parecido?



Sinopsi:

Sigues amable encara que l’ambient et sigui hostil. Ves a la universitat, educa’t, fes una carrera professional profitosa. Compra’t un pis, compra obres d’art, compra alguna mena de felicitat. Però, sobretot, abaixa el cap. Estigues calladeta. I tira endavant.

La narradora d’aquesta història, una dona negra britànica i d’origen humil, ha aconseguit a còpia d’esforç i sacrificis que li ofereixin un alt càrrec en un banc d’inversions. La seva parella, un home blanc i ric, l’ha convidat a una festa a la casa de camp dels seus pares amb l’esperança que la reunió l’acabarà de fer acceptable per a la família. Però les peces no sempre encaixen, i justament ara, que sembla que ho té tot a l’abast, tot comença a ensorrar-se al seu voltant. 

Aquesta és una història sobre moltes altres històries —històries de raça i de classe, de seguretat i de llibertat, de vencedors i vençuts. Però és abans que res la història d’una dona que gosa agafar el control del seu propi destí, fins i tot posant la seva vida en joc. Reunió és una primera novel·la impressionant, sòlida i intel·ligent, escrita amb un estil torrencial poderosíssim i una precisió poc habitual. 

divendres, 25 de novembre de 2022

Butsènit d'Urgell, un thriller rural de Jordi Corbera

Autor/a: Jordi Corbera Bachs (Badalona, 1982)  

Editorial: Calambur Xandri

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Thriller

Número de pàgines: 482

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

La primera novel·la publicada de Jordi Corbera m'ha flipat. Sí, sí, així, tal qual. D'entrada per la proximitat dels llocs. Butsènit és un poble que està molt a prop de casa meva, per tant, conec tots els llocs on es desenvolupa la trama, i els que no, me'ls puc imaginar fàcilment perquè per feina volto bastant pel terme.

I després, perquè és una novel·la trepidant en la qual no paren de passar coses i hi ha molts girs argumentals. Està plena d'assassinats i la investigació que es du a terme no té res a desmerèixer.

Els personatges m'han atrapat, uns perquè m'han enamorat, altres perquè m'han fet odiar-los i un altre perquè m'ha trencat el cor, i m'ha fet explotar el cap.

Com us deia, la proximitat de les ubicacions ha fet que m'endinsi d'una manera total en la història, per mi, podríem dir que ha sigut una experiència immersiva 😉

Per posar-li alguna pega (de manera totalment gratuïta perquè no s'ho mereix), he trobat a faltar que alguna acció tingués lloc a la Sala Ubbe de Balaguer, local en el qual vaig passar moltes hores nocturnes (i alguna de diürna) de la meva joventut 😊

Com us podeu imaginar us recomano molt que llegiu el llibre, crec que no us defraudarà.

Fa pocs dies vaig entrar al bar de Butsènit i, a l'haver llegit la novel·la, ho vaig fer d'una altra manera (si llegiu o heu llegit la novel·la sabreu el perquè 😅). Us agrada llegir novel·les que es desenvolupen en llocs coneguts?

Aprofito per agrair-li al Jordi que m'hagi fet arribar el llibre, i l'encoratjo a seguir publicant el que té escrit 👏👏👏


ESPAÑOL:

La primera novela publicada de Jordi Corbella me ha flipado. Sí, sí, así, tal cual. De entrada por la proximidad de los sitios. Butsènit es un pueblo que está muy cerca de mi casa, por lo tanto, conozco todos los sitios donde se desarrolla la trama, y los que no, me los puedo imaginar fácilmente porque por trabajo me muevo bastante por sus rincones.

Y después porque es una novela trepidante en la que no paran de suceder cosas y hay muchos giros argumentales. Está llena de asesinatos y la investigación que se lleva a cabo vale mucho la pena.

Los personajes me han atrapado, unos porque me han enamorado, otros porque han hecho que los odiara y otro porque me ha roto el corazón y me ha hecho explotar la cabeza.

Como os decía, la proximidad de las ubicaciones ha hecho que me haya adentrado totalmente en la historia, para mí, podríamos decir que ha sido una experiencia inmersiva 😉

Para ponerle alguna pega (de manera totalmente gratuita porque no se la merece), he echado de menos que alguna acción se desarrollara en la sala Ubbe de Balaguer, local en el que pasé muchas horas nocturnas (y algunas diurnas) de mi juventud 😊

Como os podéis imaginar os recomiendo mucho que leáis el libro porque creo que no os defraudará.

Hace pocos días entré en el bar de Butsènit y, al haber leído la novela, lo hice de una manera diferente (si leéis o habéis leído el libro sabréis porqué 😅). Os gusta leer novelas que se desarrollan en lugares conocidos?

Aprovecho para agradecer a Jordi que me haya hecho llegar el ejemplar, y lo animo a seguir publicando lo que tiene escrito. 👏👏👏



Sinopsi:

Som el 1994. El Roger condueix rumb a Butsènit d'Urgell, un petit nucli de 300 habitants situat a la Noguera. Fuig del seu passat, només busca evadir-se i escriure envoltat de natura. Allà l'esperen el Joan i l'Eulàlia, un matrimoni que lluita pel somni de construir un allotjament rural. La promesa de tranquil·litat vola pels aires en pocs minuts, els que passen des que el Roger i el Joan es coneixen al bar del poble fins que presencien un assassinat a la vista de tothom. La mort del Jaume Porta, un dels dos germans més poderosos del poble, desencadenarà un caos que portarà al límit la vida de tots els protagonistes. Enmig d'una boira persistent, l'assassinat d'una adolescent aquella mateixa nit farà aflorar enveges i rancúnies cuinades a foc lent durant anys. La guàrdia civil es veurà desbordada, incapaç de controlar un vast territori on la violència seguirà estenent-se i on tothom té coses a amagar.

dijous, 24 de novembre de 2022

Una taca de sang de Rosana Andreu

Autor/a: Rosana Andreu  

Editorial: Llibres del Delicte

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la policíaca

Número de pàgines: 200

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Tothom mereix ser tractat amb respecte i és per això que cal educar els nens i les nenes en aquest sentit, i en aquesta novel·la això queda palès des del primer moment amb la tràgica mort de la Geannina en mans de la seva parella.

El llibre ens parla de la violència de gènere, dels prejudicis que tenim, i que hem d'evitar, envers els altres, sobretot, quan parlem dels seus orígens i donem per certs alguns tòpics que, sovint, són falsos.

L'autora crea una teranyina amb els diferents punts de vista de la gent del barri, entre els quals destaquen molts personatges femenins que reivindiquen, cadascun amb les seves casuístiques, la seva manera de veure i viure la sexualitat.

Com a resum cal apuntar que queda molt camí per recórrer en aquest tema i, com deia a l'inici, cal educar en el respecte.

Agraeixo a Llibres del Delicte la seva confiança i l'oportunitat que m'han donat de llegir aquesta novel·la que vaig devorar.


ESPAÑOL:

Todo el mundo merece ser tratado con respeto y por eso es necesario educar a los niños y las niñas en este sentido, y en esta novela queda claro desde el primer momento con la trágica muerte de Geannina a manos de su pareja.

El libro nos habla de la violencia de género, de los prejuicios que tenemos, y que debemos evitar, de los demás, sobre todo, cuando hablamos de sus orígenes y damos por ciertos algunos tópicos que muy a menudo son falsos.

La autora crea una tela de araña con los diferentes puntos de vista de la gente del barrio, entre los cuales destacan muchos personajes femeninos que reivindican, cada uno con sus casuísticas, su manera de ver y vivir la sexualidad.

Como resumen debo apuntar que queda mucho camino por recorrer en este tema y, como decía al principio, debemos educar en el respeto.

Agradezco a Llibres del Delicte su confianza y la oportunidad que me ha dado de leer esta novela que devoré.



Sinopsi:

La presència d’una taca de sang a la plaça és la prova del crim que hi va haver ahir. L’Albert va matar la Geannina. Avui, el comerç i la vida del barri es desperta a l’ombra d’un crim masclista. La història de la parella, víctima i botxí, destaparà pensaments ocults de tota la comunitat de veïns.

La mort de la Geannina ha trasbalsat la gent de la plaça: des de la fruiteria, el bar o la papereria fins a la biblioteca o l’estanc, els comentaris d’uns i altres reconstrueixen la realitat d’aquella parella amb una relació tan estranya.

Un noi assassina una noia al mig de la plaça davant d’un munt d’espectadors. Una altra mort fruit de la violència de gènere, però tothom creu saber com i per què aquella parella ha acabat així.

dimarts, 8 de novembre de 2022

Ruth de Guillem Viladot

Autor/a: Guillem Viladot (Agramunt 1922 – Barcelona 1999)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2000

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 162


CATALÀ:

Enguany es commemora el centenari del naixement de l'artista agramuntí Guillem Viladot i la Biblioteca d'Artesa de Segre va dedicar-li una sessió del seu Club de Lectura. Van llegir Ruth, i aquest és el comentari que els vaig passar jo després de la meva lectura:

Aquest migdia he acabat de llegir Ruth de Guillem Viladot, i com que és l'últim llibre que heu llegit del Club de Lectura us deixo les meves impressions aquí.

M'ha semblat un llibre que transmet molt bé, i d'una manera fins i tot poètica, totes les confusions i inseguretats que sent la Ruth en aquest procés de canvi de sexe. He patit amb ella i he sentit també aquest garbuix d'emocions.

No sé quins poden ser els sentiments reals d'aquestes persones però a mi m'han semblat del tot realistes i creïbles. Les pors, els dubtes, el caos mental...

El fet que sigui una novel·la epistolar (encara que unidireccionalment) crec que ajuda a que sigui una lectura pausada i que permet anar paint tot allò que explica a cada carta.

M'ha agradat força i sobta que, amb els anys que fa que està escrita, sigui un tema plenament actual.

A vosaltres us va agradar?.

I aquestes són les resposates d'alguns membres del Club de Lectura:

"Penso que és un tema molt interessant. Conec persones que estan en aquesta situació i, realment, és molt dur pels afectats".

"Molt bon punt de vista Eva. Hi estic força d'acord! 🤗".

"A mi m'ha agradat força! I trobo que està mollt ben escrit. I el final preciós".

Si voleu conèixer una mica més a Guillem Viladot, podeu consultar la seva vida i l'obra aquí.


ESPAÑOL:

Este año se conmemora el centenario del nacimiento del artista de Agramunt Guillem Viladot, y la Biblioteca d'Artesa de Segre le dedicó una sesión de su Club de Lectura. Leyeron Ruth, y este es el comentario que les pasé yo después de mi lectura:

Este mediodía he acabado de leer Ruth de Guillem Viladot y como es el último libro que habéis leído del Club de Lectura os dejo mis impresiones aquí.

Me ha parecido un libro que transmite muy bien, y de una manera hasta poética, todas las confusiones e inseguridades que siente Ruth en este proceso de cambio de sexo. He sufrido con ella y he sentido también este lío de emociones.

No sé cuales pueden ser los sentimientos reales de estas personas pero a mi me ha parecido realistas y creíbles. Los miedos, las dudas, el caos mental...

El hecho que sea una novela epistolar (aunque sea de manera unidireccional) creo que ayuda a que sea una lectura pausada y que permite ir asumiendo todo lo que explica en cada carta.

Me ha gustado mucho y sorprende que, con los años que hace que está escrita, sea un tema actual.

¿A vosotr@s os gustó? 

Y estas son las respuestas de algunos de los miembros del Club:

"Pienso que es un tema muy interesante. Conozco personas que están en esta situación y, realmente, es muy duro para los afectados".

"Buen punto de vista, Eva. Estoy muy de acuerdo!

"A mi me ha gustado mucho! Me parece que está muy bien escrito. Y el final es precioso".

Si queréis conocer un poco más a Guillem Viladot, podéis consultar su vida y obra aquí.



Sinopsi:

Com es veuen les coses des del sexe de l’altra banda? Aquesta és la pregunta que dóna sentit a Ruth, la història d’un canvi de sexe explicada pel seu protagonista en un seguit de cartes. Lluny de la mirada censuradora o burleta dels que entenen la vida des de fora, aquesta novel·la epistolar ens mostra la intimitat sentimental i intel·lectual d’un home esdevingut dona, i d’un procés trasbalsador en què es barregen frustracions, incomprensions i canvis d’identitat.

Sense caure en la morbositat fàcil ni en exhibicions efectistes, Ruth és una indagació sobre la sensibilitat masculina i femenina, sobre la diversitat dels pensament i, al capdavall, sobre el desig.

dilluns, 7 de novembre de 2022

Objetivo Codony de Mario Gómez Giménez

Autor/a: Mario Gómez Giménez (Barcelona, 1984)

Editorial: Autopublicat

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Espanyol

Gènere: Ciència ficció

Número de pàgines: 435


CATALÀ:

L'any 2019 vaig llegir la primera novel·la de l'autor i els anys següents vaig continuar llegint totes les que em va continuar enviant, parlo de la trilogia de gènere Z, "El único hombre vivo".

Aquest any, tot i continuar escrivint ciència ficció, en Mario ha canviat els zombies pels viatges en el temps, però manté l'acció constant en tota la història, i això m'agrada. En tots els casos, tan bon punt començo a llegir un dels llibres no puc parar fins acabar-lo.

Estem davant d'una investigació policial que, per les característiques que té, i que no puc explicar, és força complicada però està molt ben resolta amb un final, per mi, totalment inesperat. Hi ha diferents salts temporals que conformen la història fins fer-la encaixar..

En aquesta novel·la, l'autor commemora els Jocs Olímpics de Barcelona 92, l'any que compleixen 30 anys. Afegeix força informació relacionada amb les olimpiades que a mi se m'ha fet una mica massa extensa, però que no m'ha impedit gaudir de la novel·la.

Pel que fa als personatges són diversos els que hi apareixen i molt diferents entre ells, i he de dir que, per la seva actitut i pel llenguatge bèl·lic que s'utilitza m'ha costar empatitzar amb ells.

Si us agrada la ciència ficció i voleu passar una estona carregada d'acció us recomano el llibre. A mi, m'ha fet sortir de la meva zona de confort.


ESPAÑOL:

El año 2019 leí la primera novela del autor y en los siguientes años continué leyendo todas las que me mandaba, hablo de la trilogía de género Z, "El único hombre vivo".

Este año, aunque continua escribiendo ciencia ficción, Mario ha cambiado los zombis por los viajes en el tiempo, pero mantiene la acción constante durante toda la historia, y esto me gusta. En todos los casos, me han atrapado desde el principio.

Estamos delante de una investigación policial que, por las características que tiene, y que no puedo explicar, es muy complicada pero está muy bien resuelta con un final, para mi, totalmente inesperado. Hay diferentes saltos temporales que conforman la historia hasta hacerla encajar.

En esta novela, el autor conmemora los 30 años de los Juegos Olímpicos de Barcelona. Incluye mucha información relacionada con las olimpiadas que a mi se me ha parecido demasiado extensa, pero que no me ha impedido disfrutar de la novela.

En referencia a los personajes, son diversos los que aparecen y muy distintos entre ellos, y debo decir que, por su actitud y por el lenguaje bélico que utilizan me ha costado empatizar con ellos.

Si os gusta la ciencia ficción y queréis pasar un rato cargado de acción os recomiendo el libro. A mi me ha hecho salir de mi zona de confort.




Sinopsis:

En 1975 la Guardia Civil halla en las Ramblas de Barcelona el cuerpo sin vida de una extraña guerrillera de nombre Laia. No hay dudas de que es un homicidio pero llama la atención la radiación que hay en ella, su extraña armadura y que tiene los tímpanos del oído destrozados.

Finalmente el caso queda sin resolverse y sin más identificación de la víctima que su nombre. Pero el inspector Toni Ribó, ahora en los Mossos d’Esquadra, lo reabre cuando en 1985 otra persona aparece asesinada en el Parc de la Ciutadella. Esta vez es un veterano hombre desconocido que contiene la misma radiación, un tímpano destrozado y otra armadura similar.

A pesar de la ardua investigación, otra vez más, no es posible encontrar al homicida ni identificar el cadáver, pero es posible que sí pueda resolverse el caso en 1992, en plenas olimpiadas, cuando un nuevo cuerpo aparece sin vida en el Passeig de Gracia en las mismas condiciones que los anteriores. Por suerte, las cámaras de un banco cercano a la escena del crimen muestran la figura del asesino: una robusta y enigmática mujer armada con una gran daga y un lanzamisiles.

Pero el inspector Ribó no espera una investigación que le exigirá abrir su mente para poder entender la dimensión de un caso que no solo abarca tres décadas. ¿Podrá averiguar el terrible misterio que se oculta tras estos asesinatos?


dimarts, 25 d’octubre de 2022

Estupor i tremolors d'Amélie Nothomb

Autor/a: Fabienne Claire Nothomb (Kobé, Japó, 1967)

Editorial: La Butxaca

Any de la primera edició: 2010

Llengua original: Francés

Traducció: Antoni Dalmau i Ribalta

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 112

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Nascuda a Japó, Nothomb és coneixedora de la cultura i de la societat d'aquest país, i aprofita aquests coneixements per fer una crítica al món laboral nipó.

Ens parla de l'assetjament laboral que pateix la protagonista per part dels seus superiors. De les diferències culturals entre orient i occident, i del paper que, com a dona i estrangera, li toca jugar a l'Amélie en una empresa japonesa.

Les descripcions de les situacions que viu la protagonista estan plenes d'ironia, això converteix el llibre en una lectura agradable, tot i que és una ferotge defensa a la dignitat laboral que tenim les persones.

Aquest és el segon llibre en poc temps que llegeixo de l'autora (el primer va ser Set) i, ja us puc assegurar des d'ara mateix, que no serà l'últim. M'ha agradat molt la volta que Nothomb ha fet donar a la protagonista, ja que pel que li toca aguantar en aquesta empresa es podria haver enfonsat i, en canvi, s'ho ha pres de la millor manera possible, fins i tot amb sentit de l'humor.

Fans de Nothomb per aquí? Ja sé que algunes sí, i molt 😅

Com a curiositat sobre el títol del llibre, amb "Estupor i tremolors" era la manera en què l’emperador del Sol Naixent exigia que els seus súbdits que es presentessin davant d’ell.


ESPAÑOL:

Nacida en Japón, Nothomb conoce bien la cultura y la sociedad de este país, y aprovecha estos conocimientos para hacer una crítica al mundo laboral nipón.

Nos habla del acoso laboral que sufre la protagonista por parte de sus superiores. De las diferencias culturales entre oriente y occidente, y del papel que, como mujer y extranjera, le toca jugar a Amélie en una empresa japonesa.

Las descripciones de las situaciones que vive la protagonista están llenas de ironía, esto convierte el libro en una lectura agradable, aunque es una defensa voraz de la dignidad laboral que tenemos las personas.

Este es el segundo libro que leo de la autora (el primero fue Sed) y, os puedo asegurar desde ahora mismo, que no será el último. Me ha gustado mucho la vuelta que Nothomb ha hecho dar a la protagonista, ya que por lo que le toca aguantar en esta empresa se podría haber hundido y, en cambio, se lo toma de la mejor manera posible, hasta con sentido del humor.

¿Fans de Nothomb por aquí? Ya sé que algunas sí, y mucho 😅

Como curiosidad sobre el título del libro, con "Estupor y temblores" era la manera con que el emperador del Sol Naciente exigía a sus súbditos que se presentaran ante él.




Sinopsi:

Aquesta novel·la d'inspiració autobiogràfica, i que en el seu dia va obtenir un gran èxit entre els lectors i la crítica francesa, explica la història d'una jove belga que comença a treballar a Tòquio en una gran companyia japonesa. Però al Japó actual, fortament jerarquitzat, la noia porta el llast d'un doble handicap: ser una dona i ser occidental. Aquesta doble condició la convertirà en el blanc d'una allau d'humiliacions i d'una progressiva degradació laboral que la portarà del món de la comptabilitat a servir cafès, encarregar-se de la fotocopiadora I, per acabar-ho d'arrodonir, ocupar-se de la neteja dels lavabos d'homes.