Autor/a: Eva Piquer Vinent (Barcelona, 1969)
Editorial: Club Editor
Any de la primera edició: 2023
Llengua original: Català
Gènere: Literatura catalana
Número de pàgines: 160
CATALÀ:
En aquest llibre l'Eva Piquer tracta el tema del dol, de la reconstrucció emocional després d'una pèrdua. Ens explica les diverses facetes i ens transmet les emocions que envolten a la protagonista en aquest procés tan complex i tan personal.
En el meu cas no m'he sentit massa identificada amb el llibre. El dol és una experiència molt personal i les meves vivències no han estat les mateixes de l'autora i això ha fet que no hagi acabat d'entrar del tot en el llibre. No obstant això, entenc que cada persona viu el dol de manera diferent, i que el que a mi no m'ha transmès pugui fer-ho a algú altre.
Tot i que no m'he sentit connectada amb la història, crec que aquest llibre pot ser útil i beneficiós per a altres persones. Per tant, el recomanaria a aquelles que estiguin interessades o tinguin necessitat de llegir sobre el tema perquè té un valor sentimental bastant potent.
La història paral·lela, narrada pel mateix protagonista dels fets ocorreguts l'any 1973, sobre un avió caigut a Islàndia m'ha agradat i crec que li dona una mica d'aire a aquesta història tan introspectiva.
ESPAÑOL:
En este libro Eva Piquer trata el tema del duelo, de la reconstrucción emocional después de una pérdida. Nos cuenta las diferentes facetas i nos transmite las emociones que envuelven a la protagonista en este proceso tan complejo y personal.
En mi caso no me he sentido muy identificada con el libro. El duelo es una experiencia muy personal y mis vivencias no han sido las mismas que las de la autora y esto ha hecho que no haya acabado de entrar del todo en el libro. Aunque a mi no me haya acabado de convencer, entiendo que cada persona vive el duelo de manera diferente y lo que a mi no me ha transmitido nada pueda hacerlo a alguna otra persona.
No me he sentido conectada con la historia, pero creo que este libro puede ser útil y beneficiosa para otras personas. Por lo tanto, lo recomendaría a aquellas que estén interesadas o tengan la necesidad de leer sobre el tema porque tiene un valor sentimental bastante potente.
La historia paralela, narrada por el mismo protagonista de los hechos acaecidos el año 1973, sobre un avión caído en Islandia me ha gustado y creo que le da un poco de aire a esta historia tan introspectiva.
Sinopsi:
La decisió que pren en aquell cafè és radicalment contrària a la seva manera de fer: sense pensar-s’ho, diu que sí a un viatge amb tres desconeguts. Van a fotografiar-se dins la carcassa d’un avió que va caure el 1973. Era a Islàndia, en una costa de penya-segats continus, i conduïa un pilot inexpert de vint-i-sis anys. No va morir ningú.
Aquesta història l’apassiona i atia el vell instint de furgar. Escriu a Gregory Fletcher, el jove pilot de mig segle enrere. I ell li contesta.
L’intercanvi entre aquestes dues persones allunyades per tot —la geografia, el temps històric, la condició, i una pandèmia per torna— produeix un joc de miralls. Afloren preguntes com no se’n fan en la vida corrent. Sobre la possibilitat de la desgràcia, sempre. Sobre el coneixement que alguns tenen del fons del pou. Sobre la impossibilitat aparent de sortir-ne, i sobre el flux imperiós de la vida, d’atzar en atzar.
Concreta, exacta i tibant, aquesta novel·la indaga en la gran por que centra qualsevol vida. Ho fa portada per un impuls, la voluntat de veure-hi. T’empeny i et sosté com un braç: sense defallir.
.jpg)
