La Mònica, de Brisa fa Cultura, diu que sempre que em demana fer recomanacions recomano llibres relacionats amb la meva terra. Com molts i moltes ja sabeu soc d'Alentorn, un poblet molt petit de la comarca de La Noguera i m'agrada dir-ho, i m'agrada que la gent conegui el meu territori i la riquesa que tenim de patrimoni, gastronomia, cultura, de tot.
Per això aquest any m'he decidit a presentar-vos les propostes que l'editorial lleidatana, Fonoll, ha preparat per aquest Sant Jordi.
L’Editorial Fonoll és una editorial independent ubicada a Juneda, a la comarca de Les Garrigues. És una manera d’entendre la literatura i la cultura catalana des de la perifèria, des d’aquells marges de la centralització cultural que s’exerceix des de la metròpoli, i que massa sovint les institucions promouen per inèrcia. Una visió del país amb perspectiva i òptica diferents.
M'agradaria ressaltar que els llibres editats per Fonoll estan fets amb molta cura i respecte pel medi ambient. Podríem dir que són llibres de Km0 ja que estan fets al 100% a Catalunya.
Les novetats que ens proposen per aquest Sant Jordi són les següents:
Visita a la senyora Soler de Manuel de Pedrolo
Edició i pròleg d’Anna Maria Villalonga, comissària de l’Any Pedrolo.
«Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación».
Amb aquesta rotunditat, la censura franquista impedia l’any 1971 que arribés als lectors Visita a la senyora Soler. Escrita el 1959, la sexualitat femenina hi és tractada des d’una òptica del tot intolerable per a la moral de l’època.
La Jordina té 27 anys i mai ha tingut relacions sexuals. L’ambient familiar i social reprimeix el seu desig. Però la Jordina té un malson sexual recurrent, i amb l’ajut de la seva amiga Simona i de la psicoanàlisi, troba el camí per expressar els seus sentiments i necessitats més profunds. Les conseqüències d’aquest despertar seran imprevisibles.
Amb el rerefons polític i social de la grisa Barcelona de la postguerra, Visita a la senyora Soler esdevé un cant agònic en favor de la llibertat. L’autor mostra la repressió, l’opressió moral de la culpa i del pecat, la dificultat de viure en plenitud, i ens acosta a la reivindicació, sempre present a les seves novel·les, de la llibertat sexual de la dona, la seva personalitat, caràcter i capacitat de decidir allò que desitja i vol.
El silenci de l’angle. Guillem Viladot o el desfici pel jo de Teresa Ibars
Guillem Viladot, l’escriptor, l’apotecari, l’indisciplinat urgellenc, des del seu Agramunt natal va ser un home de ruptura i d’avantguarda. Més enllà de les etiquetes de poeta i de narrador amb les quals se l’ha acostumat a classificar, l’autora, Teresa Ibars ens n’ofereix un retrat des de la seva vessant més psicològica i des del descobriment de l’home que, des de Temps d’Estrena fins al seu darrer alè, va centrar-se, de manera una mica obsessiva, en la recerca del Jo i en la pacificació dels que ell considerava els seus fantasmes.
I això, Teresa Ibars ho fa a través de dos canals que corren entremesclant-se entre ells. El primer és el de la correspondència, els originals denarrativa i de poesia, els articles de premsa, les gravacions d’entrevistes, les fotografies i molts altres retalls de la vida de Viladot i que estan recollits en el seu arxiu personal. I el segon és el d’un planter de personatges viladotians i de records de l’autora que mentre juguen entre ells ens permeten passejar per més de quaranta anys de cultura i contracultura.
El llibre es complementa amb fotografies, un llistat de personatges, la descripció de les localitzacions i, fins i tot, una banda sonora per acompanyar-ne la lectura. I per arrodonir-ho, l’autora ens ofereix uns relats que anomena “Distopies viladotianes”, que neixen de la necessitat de posar-se dins la pell de Viladot.
Guanyem amb la llengua. El català durant el franquisme d'Elena Yeste Piquer
Aquí trobarem unes històries plenament desconegudes: les de professors, d’alumnes, de pisos, d’escoles... que no només des de la repressió, la clandestinitat i l’alegalitat van salvar una llengua sinó que també van salvar una societat i un país. Des de la seva arribada, el franquisme no pot aturar la transmissió del català. Es continua fent de viva veu en domicilis particulars, entitats privades. A les ombres, a la clandestinitat, s’organitzen les primeres classes de català. Des de Barcelona i Reus s’impulsa una nova modalitat per aprendre el català mitjançant trameses per correu postal.
En el franquisme, neix un moviment d’escoles que continuen defensant el model escolar català i entronquen amb la tradició pedagògica d’abans de la guerra. Són els dies que els versos rescaten el país, la llengua. L’agost de 1944 es crea el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs. Un certamen literari en català que, durant 25 estius, es converteix en refugi de les lletres catalanes. El 1969, les campanyes populars “Català a l’escola” i “Cultura en ruta” posen, de nou, el català en marxa. Als setanta, la Delegació d’Ensenyament Català d’Òmnium Cultural esperona la creació d’una xarxa de mestres per introduir dues hores de català a l’escola. Un moviment que s’institueix a les escoles de Santa Coloma de Gramenet el 1972, va guanyant, de mica en mica, l’espai del català a l’escola. Comença una victòria.
Les històries d’aquest llibre tenen el seu origen en una sèrie de reportatges publicats al magazín digital La Mira, titulada El català durant el franquisme.
Un món nou d'Eduard Bagur
Al món nou tothom hi perd, malgrat que tots pensin que estan salvats. El paisatge del poemari, entre post-apocalíptic i fantàstic, força els personatges a plantejar-se les grans preguntes i a prendre les grans decisions. O tot o res. La vida s’esvaeix i amb ella tot el que ens fa ser: l’amor, el record, l’esperança...
Un món nou és un poemari del gènere de la ciència ficció en tres actes, que discorren com a fil narratiu. La història queda oberta a la interpretació més enllà de condicionar els personatges. Com s’ha arribat a aquest escenari? Per què les naus estan suspeses al cel? Com així l’èxode pot esdevenir tant salvador com a condemnatori?
El poemari ens ofereix un discurs entre el text i l’abstracció gràfica que va construint en la ment del lector la visió d’aquest nou món i el porten a fer-se les grans preguntes, potser ja massa tard, amb més força que mai, i es quan es busca en els records més petits l’enormitat de l’existència. S’enlaira polissó o el que treu el cap a l’abisme?
Utøya és una al·legoria al dolor, a l’entrega sacrificial a canvi de res, un reclam de l’estima que creiem merèixer i que se’ns nega com se’ns nega qualsevol intent de sentit, d’absolut.
Aquest poemari sorgeix d’un sentiment de decepció envers l’ordinària realitat i la passió amorosa, d’una sensibilitat potser exagerada envers el món que no es veu corresposta. Més enllà de la temàtica amorosa, però, Utøya es situa en el territori hostil de l’illa del mateix nom, escenari de la massacre ocorreguda el 2011 on van morir 69 joves. I ens apareix com a metàfora i símbol de la massacre també d’una innocència encara viva, d’una sensibilitat desemparada.
Carla Marco és una jove veu de la poesia que apareix amb contundència però sense la intenció de provocar, sinó remoure el lector, i crear unes coordenades per al sentiment i assenyalar la irracional i inevitable necessitat del dolor, l’horror, la pèrdua per a l’existència de la bellesa, la puresa, l’amor. Tot i ser un llibre dramàticament florit i tràgic, també és esperançador, perquè permet aquest espai per a la passió-sensibilitat i la recull encara que esfereïdorament.
De carlinades per la Segarra històrica. Descobrint els escenaris de mig segle de violència de Jaume Moya i Matas
La Segarra històrica desborda els actuals límits comarcals. L’atiplà segarrenc, costura de Catalunya i cruïlla de camins, esdevé al segle XIX marc de transició de l’antic règim i la tradició al liberalisme i el constitucionalisme, i en pateix conseqüències sagnants. Llargs anys traumàtics que obren ferides en el paisatge i el patrimoni que encara no han cicatritzat.
Fets com els setges de Castellfollit de Riubregós o Torà; les batalles de Gra o Peracamps; els incendis de Calaf o Arbeca; els assalts de Cervera o Guissona; segrestos, saqueigs, assassinats... i personatges com en Ramonillo, na Josefina de Comerford, el mossèn Benet, el coronel Niubò, el Guerxo de Ratera i moltes altres figures que transiten entre història i llegenda són fruit d’un temps de monstres on el vell es resisteix a morir i el nou triga a aparèixer.
Aquest llibre els rescata de l’oblit i convida el lector a recórrer les carlinades per un centenar d’escenaris on la història va canviar de rumb a còpia de trabucs, escapularis i canonades, amanida amb sang i perfumada amb pólvora. Espais encara muts, però delerosos d’explicar-se a qui vulgui parar l’orella.
Dins el seu catàleg podeu trobar diverses col·leccions com la Joan Duch de poesia, Carles Hac Mor de plaquettes d’escriptura subversiva, Biblioteca Global de creació literària: narrativa, gènere periodístic, aforisme…, Quaderns d'assaig del moment, testimoni, Lo Plançó d'estudis locals històrics, La Mira de memòries, reculls, en coedició amb el magazín digital, L’escala de la vida d'estudis i obra de Francesc Pujols, La nova cuina lleidatana de gastronomia i Banyetes de llibres il·lustrats infantils.
Aquí podeu consultar les seves recomanacions per enguany.
Ajudem-los a arribar de Juneda al món! 😅
.jpg)
