La dona de la seva vida de Xavier Bosch

Autor/a: Xavier Bosch (Barcelona, 1967)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 512

CATALÀ:

Com no podia ser d'una altra manera, Xavier Bosch ha tret novel·la per Sant Jordi. I també, una vegada més, l'he tornat a llegir.

Aquest cop, en aquesta relació d'amor-odi que mantinc amb l'autor, he gaudit amb la lectura. Toca un tema que és colpidor i dur, el tema dels nens robats, i Bosch fa una crítica a aquest escàndol que ha estat silenciat durant molts anys.

També, segons l'autor, la novel·la és un homenatge, ple de reflexions, a la vida, la família, la parella i, sobretot, als germans. Hi ha una frase que m'ha encantat en referència a aquest amor fraternal i és aquesta: "Un germà és el tros d'infantesa que no perdràs mai".

A través dels membres d'una família normal i corrent, i de la investigació periodística d'un dels germans, es construeix una història plena d'intriga i sentiments. Els personatges estan molt ben tramats, són molt variats i es complementen a la perfecció.

Us el recomano si us ha agradat algun dels llibres que ha escrit anteriorment l'autor perquè aquest és una barreja de tots, hi ha sentiments i hi ha periodisme.

Sou lectores de Xavier Bosch? Quina etapa seva us agrada més, la de "novel·lista-periodista" o la de "novelista-sentimental"?

ESPAÑOL:

Como no podía ser de otra manera, Xavier Bosch ha sacado novela para Sant Jordi. Y, también, una vez más, lo he vuelto a leer.

Esta vez, en esta relación amor-odio que mantengo con el autor, he disfrutado de la lectura. Toca un tema que causa conmoción y es duro, el tema de los niños robados, y Bosch hace una crítica a este escándalo que ha sido silenciado durante muchos años.

También, según el autor, la novela es un homenaje, lleno de reflexiones, a la vida, la familia, la pareja y, sobretodo, a los hermanos. Hay una frase que me ha encantado en referencia a este amor fraternal y es esta: "Un hermano es el trozo de infancia que no perderás nunca".

A través de los miembros de una familia normal y corriente, y de la investigación periodística de una de los hermanos, se construye una historia llena de intriga y sentimientos. Los personajes están bien tramados, son muy variados y se complementan a la perfección.

Os lo recomiendo si os ha gustado alguno de los libros que ha escrito anteriormente el autor porque este es una mezcla de todos, hay sentimientos y hay periodismo.

Soléis leer a Xavier Bosch? Qué etapa suya os gusta más, la de "novelista-periodista" o la de "novelista-sentimental"?

Sinopsi:

CADA FAMÍLIA TÉ ELS SEUS SILENCIS. CADA PAÍS, TAMBÉ.

El Joel, el Raimon i la Victòria són els germans Estrada. Malgrat que cadascun viu en una punta de món, es mantenen molt units. Una investigació periodística, però, ho posa tot en risc. El Joel, director de documentals, aviat s’adonarà que hi ha descobertes que fan trontollar els sentiments, sacsegen la vida i obliguen a reescriure el passat.

Xavier Bosch, en la seva maduresa com a escriptor, combina els seus dos mons. El constructor d’intimitats recupera el periodisme amb una trama que pot posar tota una família en perill. És el preu de traspassar les línies vermelles de la veritat.

Botchan de Natsume Sôseki

Autor/a: Natsume Sôseki (Ushigome-ku, 1867 - Tòquio, 1916)

Editorial: Impedimenta

Any de la primera edició: 2008

Llengua original: Japonès

Traducció: José Pazo Espinosa

Gènere: Ficció clàssica

Número de pàgines: 240

CATALÀ:

M'havien parlat de Botchan com una de les principals obres de la literatura japonesa, plena de crítica a la societat nipona de l'època i amb un humor molt fi. En definitiva, una lectura imprescindible per aquelles persones que els agrada la literatura asiàtica (com és el meu cas).

Doncs bé, només puc dir-vos que aquest humor deu ser tan fi, tan fi, que m'ha passat desapercebut. En Botchan és una persona senzilla, primària pel que fa als sentiments, no massa intel·ligent, i això el dur a dir o fer coses que potser a algú li poden fer gràcia, però a mi més aviat m'han fet pena.

La seva actitud no és absurda (que poder llavors sí que me n'hagués fet) és la d'una persona justa que s'adona, de cop, que la gent del seu entorn és hipòcrita i falsa, i tot això ho llegim narrat pel protagonista. Potser, en un altre context hauria empatitzat amb ell, perquè ens explica els seus pensaments i sentiments, però no ha estat així.

No puc recomanar-vos el llibre, però si no us voleu quedar sense llegir un imprescindible de la literatura japonesa, només us diré que és curt i es llegeix ràpid. No us puc dir res més.

Vosaltres l'heu llegit? Us ha agradat tant com per considerar-lo un imprescindible?

ESPAÑOL:

Me habían hablado de Botchan como una de las principales obras de la literatura japonesa, llena de crítica a la sociedad nipona de la época y con un humor muy fino. En definitiva, una lectura imprescindible para aquellas personas que les gusta la literatura asiática (como es mi caso).

Pues bien, solo puedo deciros que este humor debe ser tan fino, tan fino, que me ha pasado desapercibido. Botchan es una persona sencilla, primaria en lo que ha sentimientos se refiere, no demasiado inteligente, y esto lo lleva a decir y hacer cosas que puede que a alguien le hagan gracia, pero a mi me han hecho casi pena.

Su actitud no es absurda (quizás entonces si que me hubiera hecho gracia) es la de una persona justa que se da cuenta, de golpe, que la gente de su alrededor es hipócrita y falsa, y todo esto lo leemos narrado por el protagonista. Quizás, en otro contexto habría empatizado con el, porque nos explica sus pensamientos y sus sentimientos, pero no ha sido así.

No puedo recomendaros el libro, pero si no queréis quedaros sin leer un imprescindible de la literatura japonesa, solo os diré que es corto y se lee rápido. No puedo decir nada más.

Lo habéis leído? Os ha gustado tanto como para ser considerado un imprescindible?

Sinopsis:

Botchan es un indiscutible clásico de la moderna literatura japonesa y, desde hace más de cien años, una de las novelas más celebradas por los lectores de aquel país. Considerada el Huckleberry Finn nipón, y comparada también con El guardián entre el centeno, narra las aventuras de Botchan, un joven tokiota descreído y cínico, alter ego de Soseki, al que mandan como profesor a una escuela rural situada en la remota isla de Shikoku. En su nuevo destino pronto se topará con una serie de insólitos personajes, como el jefe de estudios «Camisarroja» o el «Calabaza», un triste profesor de ciencias de aspecto enfermizo y ánimo sombrío. Pero sobre todo se verá obligado a hacer frente a una auténtica caterva de fieros alumnos asilvestrados, que se consagrarán a hacerle la vida imposible.

T'agrada Brahms? de Françoise Sagan

Autor/a: Françoise Quoirez (Lot, 1935 – Honfleur, 2004)

Editorial: Viena Edicions

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Francès

Traducció: Josep Maria Pinto

Gènere: Ficció clàssica

Número de pàgines: 175

CATALÀ:

Voleu començar la vostra addicció als Petits Plaers aquest Sant Jordi? Doncs una bona opció és fer-ho amb T'agrada Brahms?, l'últim llibre publicat de la col·lecció.

En aquest cas, tot i que l'autora tenia només 24 anys quan va escriure la novel·la, podem llegir una Sagan més madura que a Bon dia, tristesa (que m'agradaria recordar que va escriure amb 17 anys). Ens parla d'un triangle amorós on cap dels integrants està en les mateixes condicions.

Vull pensar que l'autora vol fer una crítica a les relacions de l'època. Relacions fràgils, superficials, de dependència, i que en en l'actualitat encara es poden trobar en determinats cercles socials, encara que en menor mesura.

També ens mostra la hipocresia que existia (i existeix) d'acceptar una relació tòxica, on un dels dos és infeliç (com la de la Paule i el Roger) i, en canvi, no admetre o criticar-ne una per la diferència d'edat (sobretot si la dona és la gran), encara que els sentiments siguin més profunds (com la de la Paule i el Simon).

M'ha semblat interessant, també, conèixer els pensaments de la Paule, la seva situació no és fàcil i m'ha costat entendre segons quines coses i quines decisions va prenent.

Podria dir que afegeixo aquest a la llista de Petits Plaers que més m'han agradat, per tant, us animo a llegir-lo i que el puguem posar en comú.

Des d'aquí vull agrair a l'editorial l'enviament de l'exemplar. No sabeu la il·lusió que em fa! 😘

Estaríeu disposats a aguantar qualsevol cosa per amor? 💖

ESPAÑOL:

Queréis empezar vuestra adicción a Petits Plaers este Sant Jordi? Pues una buena opción es hacerlo con T'agrada Brahms?, el último libro publicado de la colección.

En este caso, aunque la autora tenía solamente 24 años cuando escribió la novela, podemos leer a una Sagan más madura que en Bon dia, tristesa (que me gustaría recordar que escribió con 17 años). Nos habla de un triángulo amoroso on ninguno de los integrantes está en las mismas condiciones.

Quiero pensar que la autora quiso hacer una crítica a las relaciones de la época. Relaciones frágiles, superficiales, de dependencia, y que en la actualidad aun se pueden encontrar en determinados círculos sociales, aunque menos que entonces.

También nos muestra la hipocresía que existía (y existe) de aceptar una relación tóxica, donde uno de los dos es infeliz (como la de Paule y Roger) y, en cambio, no admitir o criticar una donde haya una importante diferencia de edad (sobretodo si la mujer es la mayor), aunque los sentimientos sean más profundos (como la de Paule y Simon).

Me ha parecido interesante, también, conocer los pensamientos de Paule, su situación no es fácil y hay cosas y decisiones que me ha constado entender.

Podría decir que agrego este a la lista de Petits Plaers que más me han gustado, por eso os animo a leerlo, para que posamos comentarlo.

Desde aquí quiero agradecer a la editorial el envío del ejemplar. No sabéis la ilusión que me hace! 😘

Estaríais dispuestas a cualquier cosa por amor? 💖

Sinopsis:

Un triangle amorós en el París més elegant dels anys cinquanta

La Paule és una dissenyadora parisenca de mitjana edat, independent, bonica i divorciada que manté des de fa temps una relació desmenjada amb en Roger, un empresari que no sembla disposat a fer un pas més. En aquestes circumstàncies, la Paule coneix en Simon, un joveníssim advocat nord-americà que, enlluernat per l’encant d’ella, se n’enamora perdudament. Durant un temps, ella procura mantenir-se’n a distància, fins que un dia la convida a anar a un concert de Brahms.

Xiula la mort de Jaume Albert Ollé

Autor/a: Jaume Albert Ollé

Editorial: Pagès Editors

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Ficció històrica

Número de pàgines: 264

CATALÀ:

Aquest segona novel·la de Jaume Albert Ollé (la primera va ser Els llops sempre tornen) té una mica de tot, intriga, acció, assassinats, amor.

Consta de dues parts, una que es desenvolupa durant la guerra civil i que ens narra un dels episodis més cruents ocorreguts a la ciutat de Lleida, el bombardeig del Liceu Escolar i el mercat de Sant Lluís, i l'altre en l'actualitat quan una historiadora i un periodista investiguen aquests fets.

A Lleida sempre hi ha hagut gent que ha defensat la teoria que aquests objectius no van ser escollits a l'atzar, i l'autor ficciona aquest passatge a partir de testimonis, fets, escenes i successos reals que coneix pel que ha sentit a casa seva i al seu entorn.

El Jaume aconsegueix crear intriga des del primer moment, les descripcions són molt curoses i t'endinses ràpidament en la història.

Si sou de Lleida, i coneixeu els fets, us el recomano perquè pugueu llegir la teoria de l'autor. I si no coneixeu els fets també us el recomano perquè us adoneu del que pot arribar a passar durant una guerra.

Us agraden els llibres que parlen de la guerra civil? A mi sí, hi ha coses que cal recordar i aquesta és una.

ESPAÑOL:

Esta segunda novela de Jaume Albert Ollé (la primera fue Els llops sempre tornen) tiene un poco de todo, intriga, acción, asesinatos, amor.

Tiene dos partes, una que se desarrolla durante la guerra civil y que nos narra uno de los episodios más crueles ocurridos en la ciudad de Lleida, el bombardeo del Liceu Escolar y el mercado de Sant Lluís, y el otro en la actualidad cuando una historiadora y un periodista investigan estos hechos.

En Lleida siempre ha habido gente que ha defendido la teoría que estos objetivos no fueron escogidos al azar, y el autor ficciona este pasaje a partir de testimonios, hechos, escenas y sucesos reales que conoce por lo que le han contado en su casa y gente próxima a él.

Jaume consigue crear intriga desde el primer momento, las descripciones son muy detalladas y te adentran muy rápido en la historia.

Si sois de Lleida, y conocéis los hechos, os lo recomiendo para que podáis leer la teoría del autor. Y si no los conocéis también os lo recomiendo para que os deis cuenta de lo que comporta una guerra.

Os gustan los libros que hablan de la guerra civil? A mi sí, hay cosas que es necesario recordar y esta es una.

Sinopsis:

La tarda del 2 de novembre de 1937 la ciutat de Lleida va patir un devastador bombardeig que va matar centenars de persones. Especialment cruents van ser els efectes d’aquella acció criminal sobre el Liceu Escolar, un col·legi que en aquells moments era ple d’infants i professors. L’autoria d’aquell atac aeri va ser motiu de discussió i dubtes fins fa pocs anys, quan es va poder determinar la veritable nacionalitat dels atacants i els seus objectius reals. Xiula la mort és una novel·la ambientada en aquell bombardeig. Teniu a les mans un relat de ficció carregat d’acció, d’intriga però també d’amor i de moltes emocions que ens apropen a un dels successos més colpidors i tràgics de la història recent de la capital del Segre. És un petit homenatge a totes les persones que hi van perdre la vida

Retrat de Shunkin de Junichirô Tanizaki

Autor/a: Junichirô Tanizaki (Nihonbashi, Tòquio, Japó, 1886 - Yugawara, Prefectura de Kanagawa, Japó, 1965)

Editorial: Viena Edicions

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Japonès

Traducció: Albert Nolla

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 136

CATALÀ:

Realment, la cultura japonesa és molt diferent a la nostra i gràcies a aquest Petit Plaer, i a una traducció molt sensible d'Albert Nolla, podem conèixer una mica més les seves tradicions.

A través de la història de la Shunkin i del Sasuke descobrim una part del Japó del segle XIX, la música tradicional i l'art, però també l'organització de les diferents classes socials.

Tanizaki ens descriu una relació cruel. Una història d'amor, de fidelitat i d'obediència absoluta, fins i tot, en algun moment, un pèl sadomasoquista, en Sasuke està sotmès al poder de la Shunkin. Però la força del seu amor és tan gran que tots dos ocupen aquest rol amb total llibertat.

Com a lectora, aquest maltractament m'ha fet patir, però, analitzant-ho en fred i veient clar que tots dos estan d'acord amb tenir aquest tipus de relació, no puc fer res més que recomanar-vos la seva lectura i esperar que la gaudiu tant com ho he fet jo.

ESPAÑOL:

Realmente, la cultura japonesa es muy diferente a la nuestra y gracias a este Petit Plaer, y a una traducción muy sensible de Albert Nolla, podemos conocer un poco más de sus tradiciones.

A través de la j¡historia de Shunkin y Sasuke descubrimos una parte del Japón del siglo XIX, la música tradicional y el arte, pero también la organización de las diferentes clases sociales.

Tanizaki nos describe una relación cruel. Una historia de amor, de fidelidad y de obediencia absoluta, con un punto sadomasoquista y todo, Sasuke está sometido al poder de Shunkin. Pero la fuerza de su amor es tan grande que cada uno tiene su rol con total libertad.

Como lectora, este maltrato me ha hecho sufrir pero, analizándolo con calma y viendo que los dos tienen claro el tipo de relación que quieren llevar, no puedo hacer otra cosa que recomendaros su lectura y esperar que lo disfrutéis tanto como yo.

Sinopsi:

Un dels relats més exquisits d'aquest gran autor japonès sobre les relacions cruels i destructives

En complir nou anys, la petita Shunkin, una nena rica i malcriada, es queda cega, per la qual cosa el futur esplendorós que li auguraven com a dama d’alta societat desapareix tot d'una. Com a reacció, es torna encara més capritxosa i només permet que la serveixi un criat, en Sasuke, que es desviu per complaure-la. Tot i així, per a ella l’únic consol és la música, i en Sasuke, per sentir-s’hi més a prop, decideix aprendre a tocar el shamisen, l'instrument que ella domina. A partir d’aleshores la seva relació evolucionarà d’una manera imprevisible.

Hamnet de Maggie O'Farrell

Autor/a: Maggie O'Farrell (Irlanda del Nord, 1972)

Editorial: L'Altra

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Marc Rubió Rodon

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 358

CATALÀ:

Hi ha llibres que són com petites joies, que obres i vas gaudint a poc a poc. És el que m'ha passat amb Hamnet, un llibre ple de sentiments, que ens parla d'una part important i trista de la vida de Shakespeare.

O'Farrell no es refereix al nom del gran autor en cap moment, sinó que parla del marit, el pare o el fill, i és que, en realitat, podríem dir que la veritable protagonista de la història és la seva esposa. Agnes és una dona peculiar, valenta, lliure, amb una relació especial amb la natura i que, una mort sobtada, li fa sentir un dolor molt intens.

A Hamnet, O'Farrell ens parla de com gestionen els diferents membres de la família aquest dol, del que senten i com ho senten i, sobretot, com transmeten i canalitzen el dolor.

M'he fet un fart de plorar, però també de sentir, perquè el llibre és pur sentiment.

Com us podeu imaginar us el recomano moltíssim i, si ja heu llegit amb anterioritat a l'autora i en sou fans (sé que en té molts), us vull demanar que em recomaneu un altre llibre seu. Amb quin segueixo? ;)

ESPAÑOL:

Hay libros que son como pequeñas joyas, que abres y vas disfrutando poco a poco. Esto me ha ocurrido con Hamnet, un libro lleno de sentimientos, que nos habla de una parte importante y triste de la vida de Shakespeare.

O'Farrell no hace referencia al nombre del gran autor en ningún momento, sino que habla del marido, el padre o el hijo, porque, en realidad, podríamos decir que la verdadera protagonista de esta historia es su mujer. Agnes es una mujer peculiar, valiente, libre, con una relación especial con la naturaleza y que, una muerte súbita, le hace sentir un dolor muy intenso.

En Hamnet, O'Farrell nos habla de como gestionan los diferentes miembros de la familia este duelo, de lo que sienten y como lo sienten y, sobretodo, como transmiten y canalizan el dolor.

He llorado muchísimo, pero también he sentido, porque el libro es sentimiento puro.

Como podéis imaginaros os lo recomiendo muchísimo y, si ya habéis leído a la autora anteriormente y sois sus fans (sé que tienes muchos), os quiero pedir que me recomendéis otro libro suyo. Con cuál sigo? ;)

Sinopsi:

Un dia d’estiu de l’any 1596, una nena de Stratford-upon-Avon, un poble a prop de Londres, torna de l’escola cansada, amb febre, mal de cap i poques ganes de jugar amb el seu germà bessó, el Hamnet. Angoixat, ell busca per tota la casa algú que pugui ajudar-los, però no hi troba ningú. La mare, un esperit lliure i excèntric, és al jardí on cultiva plantes medicinals, a més d’un quilòmetre de distància, vigilant els ruscos d’abelles. El pare és a Londres, treballant al teatre, i la germana gran i l’àvia han anat al poble a comprar. Cap és conscient de la tragèdia que s’està desfermant a casa seva.

Hamnet és la història d’una dona feréstega i el seu xoriguer, del fill d’un guanter que fuig de la vida que li tocava per casar-se amb la dona que estima i dedicar-se a la seva passió, el teatre, i del fill de tots dos, que no passarà mai a la història però donarà títol a una de les obres de teatre més cèlebres de tots els temps. I, al cor de tot plegat, el retrat lluminós i vivíssim d’un matrimoni poc convencional, del vincle indestructible entre dos germans bessons i del dolor d’una pèrdua irreparable, devastadora i tristíssima.