L'art d'explicar l'Art d'Enric Nogueras Abelló

Autor/a: Enric Nogueras Abelló (Barcelona, 1972)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Assaig

Número de pàgines: 208

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Deixeu-me agrair a Grup 62 l'enviament d'aquesta petita obra d'art, de manera fervorosa i a l'Enric Nogueras que l'hagi escrit. Quan vaig rebre'l de seguida vaig pensar que aquest era un llibre que em faria sortir de la meva zona de confort i tenia por de no poder-lo gaudir, i així ha sigut, he llegit un llibre que d'una altra manera hauria passat per alt, però com l'he gaudit!

És un llibre ideal per aquelles persones que no entenem la majoria d'obres d'art. A mi personalment m'agrada l'art, sovint no l'entenc, però m'agrada la part estètica, a vegades la paranoia i a vegades l'originalitat, però no entro a analitzar més a fons i ara he vist que em perdo moltes coses.

Recomano aquest llibre a tothom perquè, a banda de gaudir de les obres d'art que ens presenta amb tota mena de detalls, és un llibre que emociona, que sorprèn. Que ens explica quins missatges volen transmetre els i les artistes.

Una pila de caramels que ens parla d'amor i de la fugacitat del temps, un quadre que és un membre més d'una família, un tauler d'escacs que ens parla de la igualtat entre les persones i l'absurditat de la lluita entre els humans... i així va explicant fins a 30 obres. 

Aquesta és una idea que li sorgeix arran del confinament de l'any 2020 i que va iniciar al seu compte d'Instagram que us animo a seguir.

Ho explica tan bé i tan didàctic que vull un Enric Nogueras a la butxaca la propera vegada que entri a un museu 😍

ESPAÑOL:

Dejadme agradecer a Grup 62 el envío de esta pequeña obra de arte, de manera ferviente, y a Enric Nogueras que la haya escrito. Cuando recibí el libro en seguida pensé que me haría salir de mi zona de confort i tenía miedo de no poder apreciarlo, y así ha sido, he leído un libro que de otra forma habría pasado por alto, pero como lo he disfrutado!

Es un libro ideal para aquellas personas que no entendemos la mayoría de obras de arte. A mi personalmente me gusta el arte, a menudo no lo entiendo, pero me gusta la parte estética, a veces la paranoia y a veces la originalidad, pero no entro a analizar más a fondo y ahora he visto que me pierdo muchas cosas.

Recomiendo este libro a todo el mundo porque, además de disfrutar de las obras de arte que nos presenta con todo tipo de detalles, es un libro que emociona, que sorprende. Que nos explica cuales son los mensajes que quieren transmitir los y las artistas.

Un montón de caramelos que nos habla de amor y de la fugacidad del tiempo, un cuadro que es un miembro más de una familia, un tablero de ajedrez que nos habla de la igualdad entre las personas y la absurdidad de la lucha entre los humanos,... y así va explicando hasta 30 obras.

Esta es una idea que le surgió a raíz del confinamiento del año 2020 y que inició en su cuenta de Instagram que os animo a seguir.

Lo explica tan bien y es tan didáctico que quiero un Enric Nogueras en mi bolsillo la próxima vez que entre en un museo 😍

Sinopsi:

L’Art és la mentida que ens permet comprendre la veritat.

Una pila de caramels acumulats en una cantonada, una piscina plena d’oli de motor, un terra de fusta per on passejar-hi, quadres enigmàtics amb mil i una interpretacions però amb només una història real al darrere…

L’art —especialment el contemporani— pot sorprendre, deixar-nos indiferents o, fins i tot, indignar-nos quan creiem que té una simplicitat poc justificada. L’art d’explicar l’Art acosta obres d’art de tots els temps i, amb una explicació, pot fer que en gaudim, ens emocionem, ens posem tristos o, fins i tot, deixem anar alguna llàgrima de felicitat.

El llibre explica els motius pels quals un artista fa el que fa i el missatge que vol transmetre, de manera que davant d’una obra d’aparença senzilla, potser no cal afirmar amb tanta rotunditat «El meu fill petit ho fa millor!», tot i que no dubtem gens ni mica de les enormes possibilitats de tots els fills petits.

#finsaquí de Cesc Cornet

Autor/a: Cesc Cornet (Anglès, 1979)

Editorial: Llibres del Delicte

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 376

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Per mi, quan un llibre té un començament impactant ja té molt de guanyat, i en aquest cas és així.

Una bona novel·la negra ha de ser àgil, inesperada i amb un bon desenllaç i #finsaquí compleix amb tot. Són 376 pàgines d'intriga, d'una trama complexa que, de mica en mica, es va desgranant. De personatges que apareixen i desapareixen, d'aix, d'uix i de "casi, però no". El que m'agrada, un ritme trepidant i amb molts girs.

L'argument m'ha semblat molt original i he fet mil i una teories que, al final he encertat (però n'havia fet tantes que una o l'altra havia de ser la bona 😅).

Vull agrair, un cop més, a Llibres del Delicte la seva confiança i l'oportunitat que m'ha donat de llegir aquesta novel·la i animar-vos, si us agraden les novel·les àgils i amb molts girs, a que llegiu aquesta que segur que us agradarà.

Ja li vaig fer saber al Cesc, que em va dir que la seva raó d'escriure era que la gent s'ho passés bé, que per mi podia continuar fent-ho. Esperaré amb candeletes la propera novel·la!

ESPAÑOL:

Para mi gusto, cuando un libro tiene un inicio impactante ya tiene mucho de ganado, y en este caso es así.

Una buena novela negra debe ser ágil, inesperada y con un buen desenlace y #finsaquí cumple con todo. Son 376 páginas de intriga, de una trama compleja que, poco a poco, se va desgranando. De personajes que aparecen y desaparecen, de ays, uys y de casi pero no. Lo que me gusta, un ritmo trepidante y con muchos giros.

El argumento me ha parecido muy original y he hecho mil y una teorías que, al final he acertado (pero eran tantas que una u otra tenía que ser la buena 😅).

Quiero agradecer, una vez más, a Llibres del Delicte su confianza y la oportunidad que me han dado de leer esta novela y animaros, si os gustan las novelas ágiles y con muchos giros, que leáis esta que seguro que os gustará.

Ya le dije a Cesc, que me dijo que su razón para escribir era que la gente se lo pasara bien, que por mi podía continuar haciéndolo. Esperaré con candeletas la próxima novela!

Sinopsi:

Un tret, una soga, unes pastilles… El hashtag #FinsAquí ha començat a inundar les xarxes socials, promovent el suïcidi, i el govern ha contractat una empresa privada per gestionar aquest problema de salut pública. Però és una qüestió de salut mental de la societat o hi ha alguna altra cosa rere l’allau de suïcidis?

La desaparició de la seva filla fa que l’Anna Cabanes, inspectora dels Mossos d’Esquadra, emprengui una cerca desesperada al marge de la policia on descobrirà una veritat inquietant. La mateixa veritat que descobreixen l’equip d’activistes i de psicòlegs de Tonik, l’empresa que ha d’aconseguir disminuir el nombre de suïcidis al país.

I si s’induís al suïcidi de forma massiva? I si es permetessin atrocitats amb diner públic? I si hi ha una trama criminal encoberta per diferents empreses? I si. L’única manera de resoldre aquests dubtes és seguint #FinsAquí.

Feminisme de butxaca. Kit de supervivència de Bel Olid

Autor/a: Bel Olid i Báez (Mataró, 1977)

Editorial: Angle

Any de la primera edició: 2017

Llengua original: Català

Gènere: Assaig

Número de pàgines: 128

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

En aquest llibre, Bel Olid ens parla de la discriminació subtil i arrelada que patim les dones degut a la societat patriarcal en la que vivim.

És el primer llibre que llegeixo seu i repetiré perquè, evidentment, m'ha semblat un tema molt interessat i l'explica d'una manera molt didàctica, amb un estil directe i sense complexes i, no sabria ben bé com dir-ho, però des d'un punt de vista moderadament radical.

Aquest llibre el pot, i l'hauria de llegir tothom, és molt pedagògic. Exposa els conceptes clau de la lluita feminista actual amb exemples molt entenedors i que ens podem trobar al nostre entorn molt fàcilment.

En una societat patriarcal, amb el masclisme molt impregnat arreu, demana que se'ns escolti, no que se'ns interpreti. Que ens deixin ser nosaltres mateixes i no els que ells volen que siguem. Que no ens facin responsables de les actituds masclistes.

Parla de la societat patriarcal en la que vivim, de com ens venen l'amor romàntic, de les desigualtats salarials entre homes i dones, de violència física envers les dones, i de moltes coses més.

Com a resum deixeu-me dir que cal educar en la igualtat als nens i nenes, que cal respectar i empatitzar amb les altres persones, i que cal detectar aquest masclisme i denunciar-lo. 

Després de llegir aquest llibre, si observeu i analitzeu el vostre entorn veureu que està ple d'actituds que aparentment són inofensives però no deixen de ser discriminants, a vegades per desconeixement, a vegades per desinterès, a vegades per no perdre privilegis, i a vegades amb tota la intenció del món.

Bé, només puc dir-vos que el llegiu i que no en deixeu passar n'hi una 💪💪

ESPAÑOL:

En este libro, Bel Olid nos habla de la discriminación sutil y enraizada que sufrimos las mujeres a causa de la sociedad patriarcal en la que vivimos.

Es el primer libro suyo que leo y voy a repetir seguro porque me ha parecido un tema muy interesante y lo cuenta de una manera muy didáctica, con un estilo directo y sin complejos y, no sé bien como decirlo, pero desde un punto de vista moderadamente radical.

Es un libro que puede, y debe, ser leído por toto el mundo, es muy pedagógico. Expone los conceptos clave de la lucha feminista actual con ejemplos muy entendedores y que podemos encontrar a nuestro alrededor fácilmente.

En una sociedad patriarcal, con el machismo impregnado en todas partes, pide que se nos escuche, que no se nos interprete. Que nos dejen ser nosotras mismas i no las que ellos quieren que seamos. Y que no nos responsabilicen de las actitudes machistas.

Habla de la sociedad patriarcal en la que vivimos, de como nos venden el amor romántico, de las desigualdades salariales entre mujeres y hombres, de violencia física hacia nosotras, y de muchas cosas más.

Como resumen dejadme decir que es necesario educar a los niños y niñas en la igualdad, que es necesario el respeto y la empatía, y aún más necesarios, detectar este machismo y denunciarlo.

Después de leer este libro, si observáis y analizáis vuestro entorno veréis que está llenos de actitudes que aparentemente son inofensivas y no dejan de discriminarnos, a veces por desconocimiento, a veces por desinterés, a veces por no perder privilegios, y a veces con toda la intención del mundo.

Bueno, sólo puedo deciros que con este libro me he vuelto un poco más feminista, que espero que lo leáis (tod@s) y que no dejéis pasar ni una 💪💪

Sinopsi:

«La meva fantasia és una metralleta. Quan vaig pel carrer i un desconegut em crida alguna cosa: metralleta. Quan el polític de torn fa el comentari masclista de torn: metralleta. Quan el bisbe explica als diaris que com volem que no ens violin, si demanem l'avortament lliure i gratuït: metralleta. Quan a l'escola es valora fins a l'infinit que el pare de les criatures vagi a la reunió, però es donen per descomptat les mares que hi van: metralleta. Quan em fan fora de la feina perquè estic embarassada: metralleta. Quan em diuen que no m'exalti, que no n'hi ha per a tant: metralleta. Podria semblar una fantasia violenta, però no ho és; és una fantasia d'autodefensa.» Avui dia el feminisme és més viu i necessari que mai perquè la discriminació cap a les dones s'ha tornat més subtil i difícil de detectar però manté el seu poder pa· ralitzant. Bel Olid s'hi enfronta exposant els conceptes clau de la lluita feminista actual d'una manera intel· ligent, radical i, de vegades, sorprenent.

El llibre blau de Nebo de Manon Steffan Ros

Autor/a: Manon Steffan Ros (Llanddeiniolen, Gal·les, 1983)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Gal·lès

Traducció: Emyr Gruffydd i Miquel Saumell Santaeugènia 

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 176

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

El llibre blau de Nebo ens explica una història distòpica, ens parla d'un abans i d'un després del Final a través d'un dietari escrit per una mare i el seu fill. Però hi ha molt més.

Una de les coses que m'agradaria destacar de llibre és la relació mare-fill, ja que, com us podeu imaginar, en les circumstàncies que els toca viure, és una relació molt intensa. M'ha agradat la manera que tenen l'un i l'altra d'explicar la seva visió dels fets. També m'ha agradat que es constata que, tot i la vida senzilla que porten són feliços, tenen tot el que necessiten i, encara que enyoren algunes de les comoditats d'abans del Final, són capaços de tirar endavant d'una manera més reposada, són uns supervivents. El que m'ha cridat l'atenció és el respecte que tenen per les propietats alienes davant la realitat que viuen i el retorn a recuperar una actitud respectuosa amb la natura.

Cal agraïr a l'autora la implicació amb la seva llengua, el gal·lès, aquestes són les seves paraules: "Saber gal·lès és una riquesa i un motiu de felicitat. De jove protegia aquest tret identitari, com si fos fràgil; ara en canvi en parlo arreu: en comptes d'empetitir el meu món, el gal·lès l'engrandeix. No aniria enlloc, si tot el dia pensés que la meva llengua morirà. És un honor poder escriure en gal·lès". Aquest activisme queda plasmat en aquest llibre, les referències literàries que hi apareixen, que són moltes, totes són en gal·lès.

Aquest ha estat el meu primer Periscopi de l'any i, un cop més, ha estat un gran encert!

L'heu llegit? Què us ha semblat?

ESPAÑOL:

El libro azul de Nebo nos cuenta una historia distópica, nos habla de un antes y un después del Final a través de un dietario escrito por una madre y su hijo. Peo hay mucho más.

Una de las cosas que me gustaría destacar del libro es la relación madre-hijo, ya que, como os podéis imaginar, en las circunstancias que les toca vivir, es una relación muy intensa. Me ha gustado la manera que tienen de contar su visión de los hechos. También me ha gustado que se constata que, aunque llevan una vida sencilla son felices, tienen todo lo que necesitan y, aunque echan de menos algunas de las comodidades de antes del Final, son capaces de tirar adelante de una manera más reposada, son unos supervivientes. lo que me ha llamado la atención es el respeto que tienen por las propiedades ajenas ante la realidad que viven y el retorno a recuperar una actitud respetuosa con la naturaleza.

Es de agradecer la implicación de la autora con su lengua, el galés, estas son sus palabras en referencia a ello: "Saber galés es una riqueza y un motivo de felicidad. De joven protegía este rasgo identitario, como si fuera frágil; ahora en cambio lo hablo en todas partes: en lugar de empequeñecer mi mundo, el galés lo engrandece. No iría a ninguna parte, si todo el día pensara que mi lengua morirá. Es un honor poder escribir en galés". Este activismo queda plasmado en este libro, las referencias literarias que aparecen, que son muchas, todas son en galés.

Este ha sido mi primer Periscopi del año y, una vez más, ha sido un gran acierto!

¿Lo habéis leído? Qué os ha parecido?

Sinopsi:

El petit Siôn i la seva mare sobreviuen aïllats en un racó inhòspit del nord de Gal·les després d’una catàstrofe nuclear. Els dos comparteixen un diari on mostren com s’adapten a aquesta nova realitat, i on plasmen tot allò que no gosen dir-se.

Amb una reflexió profunda i emotiva sobre els vincles amb la família i l’entorn, aquesta obra ha estat escollida com la millor de l’any a Gal·les. El Llibre Blau de Nebo s’endinsa en la importància de la memòria col·lectiva i qüestiona què fem amb la nostra identitat quan sembla que tot està perdut.

La úniva mujer viva de Mario Gómez Giménez

Autor/a: Mario Gómez Giménez (Barcelona, 1984)

Editorial: Universo de letras

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Espanyol

Gènere: Ciència ficció

Número de pàgines: 418

CATALÀ:

Fa tres anys que, entre novembre i desembre, el Mario es posa en contacte amb mi per fer-me arribar el seu llibre. Ja us havia comentat els dos lliuraments anteriors i vaig dir-vos que els havia gaudit molt (tot i ser un gènere que no em crida massa l'atenció).

En aquest cas, amb alguns peròs, també ha estat així. Valoro, sobretot, la manera de crear acció i intriga de l'autor. Són novel·les trepidants ens les que tota l'estona estan passant coses i no deixa un minut de descans. Vaja, que és una història 100% d'acció. No he trobat cap part més lenta que una altra.

La diferència que he trobat amb els anteriors és que en aquest cas he empatitzat molt més amb la protagonista femenina, l'Eva. A banda dels cops de sort que té, es veu que li agrada el que fa i que lluita per descobrir la veritat i que els culpables de tot paguin el que han fet. És un personatge ple d'ambició però que treballa molt bé en equip. En canvi, el protagonista masculí, l'Àlex, m'ha semblat un psicòpata prepotent, que és pensa que és més del que realment és.

Com en el cas dels altres llibres us el recomano si us agrada el gènere Z i les històries amb molta acció.

Us ha passat alguna vegada que un personatge que us queia bé, de cop, us provoca rebuig?

ESPAÑOL:

Des de hace tres años, entre noviembre y diciembre, Mario contacta conmigo para hacerme llegar sus libros. Ya os había comentado las dos entregas anteriores y os dije que los había disfrutado mucho (aunque se trata de un género que no me llama mucho la atención).

En este caso, con algunos peros, también ha sido así. Valora, sobre todo, la manera de crear acción e intriga del autor. Son novelas trepidantes en las que constantemente están ocurriendo cosas y no deja ni un minuto de descanso. Vaya, que es una historia 100% de acción. No he encontrado ninguna parte más lenta que la otra.

La diferencia que he encontrado con respecto a las anteriores es que en este caso he empatizado mucho más con la protagonista femenina, Eva. Dejando de lado los golpes de suerte que tiene, se nota que le gusta lo que hace y que lucha por descubrir la verdad y que los culpables paguen por lo que han hecho. Es un personaje lleno de ambición pero que trabaja muy bien en equipo. En cambio, el protagonista masculino, Àlex, me ha parecido un psicópata prepotente, que cree ser más de lo que realmente es.

Como en el caso de los otros libros os lo recomiendo si os gusta el género Z y las historias con mucha acción.

¿Os ha pasado alguna vez que un personaje que os caía bien, de repente, os provoca rechazo?

Sinopsis:

La Araneae Buccella 203 se ha extendido por el norte de la península ibérica causando una ola de terror imparable. Lo mismo sucede al otro lado del mundo, en la península de Indochina, donde Tailandia, Laos y Camboya ya son considerados territorios irrecuperables al igual que España. Y mientras los grandes ejércitos del planeta unen sus fuerzas para bloquear esos territorios, la ONU investiga la trama conspiratoria de los Gobiernos de Alemania y Francia con el fin de hacer justicia. Una vez más, Álex Torrent y sus seres queridos deberán sobrevivir a la dureza de este parásito en un país del que no se puede escapar y en el que el índice de mortalidad es desorbitado. Al otro lado de las altas murallas, se encuentra Eva Llull, que se recupera de su lesión en la cabeza al mismo tiempo que prepara toda la información para colaborar con la agente Ginny Wright del servicio de inteligencia del Reino Unido (MI6 SIS). Tendrá que superar enormes dificultades para desmantelar la trama que envuelve a los Gobiernos franceses y alemanes durante décadas.

Quartet de tardor de Barbara Pym

Autor/a: Barbara Mary Crampton Pym (Oswestry, Regne Unit, 1913 - Oxford, Regne Unit, 1980)

Editorial: Les Hores

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Dolors Udina

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 232

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Un dels llibres que volia llegir a la tardor i que he acabat llegint a l'hivern és Quartet de Tardor. Va ser una de les compres de la Setmana del Llibre en Català i, la veritat, tenia moltes ganes de llegir-lo.

Ens trobem amb quatre protagonistes, companys de feina i en una edat pròxima a la jubilació. Tots quatre, dues dones i dos homes, són persones solitàries sense entorn social ni gairebé familiar. Un llibre escrit a partir d'escenes quotidianes del seu dia a dia.

Tot i que comparteixen moltes coses no tenen una relació estreta i això ens porta a avaluar els llaços afectius propis, o com a mínim a mi m'ha passat. Considero que tinc una vida social prou àmplia però m'ha fet pensar en aquelles persones que no tenen amb qui compartir la vellesa. L’Edwin, en Norman, la Letty i la Marcia són persones a les quals la societat els gira l'esquena o bé senten que la gent s'apiada d'ells.

És una història trista, però no així la novel·la que va fluint i fins i tot es permet algun punt sarcàstic. M'ha recordat les novel·les de Kent Haruf on s'explica vides tristes però sense dramatitzar.

I vosaltres, us considereu persones solitàries o teniu por a arribar soles a la vellesa?

ESPAÑOL:

Uno de los libros que quería leer en otoño y que he acabo de leer en invierno es este. Fue uno de los libros que compré en La Setmana del Llibre en Català y que tenía muchas ganas de leer.

Nos encontramos delante a cuatro protagonistas, compañeros de trabajo y con una edad próxima a la jubilación. Los cuatro, dos mujeres y dos hombres, son personas solitarias sin un entorno social y casi ni familiar, y el libro está escrito a partir de escenas cotidianas de su día a día.

Aunque comparten muchas cosas no tienen una relación estrecha y esto nos lleva a evaluar los lazos afectivos propios, o es lo que me ha pasado a mi. Considero que tengo una vida social amplia pero me ha hecho pensar en aquellas personas que no tienen con quien compartir la vejez, Edwin, Norman, Letty y Marcia son personas a las que la sociedad les da la espalda o bien sienten que la gente se apiada de ellas.

Es una historia triste, pero no tanto la novela que va fluyendo y hasta se permite algún toque sarcástico. Me ha recordado a las novelas de Kent Haruf en las que se explican vidas tristes pero sin dramatizar.

¿Os consideráis personas solitarias o tenéis miedo a llegar solas a la vejez?

Sinopsi:

L’Edwin, en Norman, la Letty i la Marcia treballen a la mateixa oficina de Londres,  superen la seixantena i estan a punt de jubilar-se. No tenen parella i no viuen amb cap membre de la seva família propera, però pateixen el mateix problema: la soledat.

Mentre han estat treballant junts, cap dels quatre no ha cedit a l’impuls humà de conèixer els altres i establir-hi una relació d’amistat. I quan arriba la jubilació de les dues dones del quartet, la seva quotidianitat canvia.

D’una manera entranyable, punyent, satírica i amb molt d’humor, Pym ens condueix a través de les petites vides dels protagonistes i de la façana que han aixecat per defensar-se del món exterior. Tanmateix, hi ha un optimisme obstinat en els seus personatges, que els permetrà trobar, de diferents maneres, una mena d’esperança.

L’enginy i la sensibilitat de Barbara Pym són els aspectes més brillants de Quartet de tardor.

Aquesta novel·la és un advertiment contra el fet de deixar que la nostra vida sigui massa petita i privada.

Hözuki, la librería de Mitsuko de Aki Shimazaki

Autor/a: Aki Shimazaki (Gifu, Japó, 1954)

Editorial: Nórdica Libros

Any de la primera edició: 2017

Llengua original: Francès

Traducció: Íñigo Jáuregui

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 128

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Aquesta és una novel·la breu que ens explica una història aparentment senzilla. Això es dona en moltes novel·les asiàtiques, ens expliquen uns fets quotidians amb una gran serenitat i quan has acabat la lectura i hi reflexiones t'adones que amaguen molt més.

En aquest cas l'autora parla de les diferents maneres de viure la maternitat, d'errors que es cometen, d'esforços que s'han de fer, d'empatia, de diversitat, i de les diverses relacions entre mares i fills. També de filosofia i de religió.

Ens explica els dos tipus d'escriptura que conviuen a Japó, hiragana (escriptura sil·làbica japonesa) i kanji (ideogrames xinesos), i com una mateixa paraula es pot escriure de manera diferent i tenir significats diferents, i ens parla de les interpretacions del llenguatge. 

Tot això utilitzant un estil sobri, com solen escriure els autors orientals, i carregat de misteri. Va desvelant els fets a poc a poc, cada cosa al seu moment a través de les vides d'uns personatges molt ben definits.

Definitivament, una altra petita joia de la literatura japonesa (tot i que l'autora escriu en francès i viu a Canadà) que no puc deixar de recomanar-vos.

ESPAÑOL:

Esta es una novela breve que nos explica una historia aparentemente sencilla. Esto ocurre en muchas novelas asiáticas, nos explican unos hechos cotidianos con una gran serenidad y cuando has acabado de leer y reflexionas te das cuenta que esconden mucho más.

En este caso la autora habla de diferentes formas de vivir la maternidad, de errores que se comenten, de esfuerzos que hay que hacer, de empatía, de diversidad, y de las diversas relaciones entre madres e hijos. También de filosofía y de religión.

Nos explica los dos tipos de escritura que conviven en Japón, hiragana (escritura silábica japonesa) y kanji (ideogramas chinos), y como una misma palabra se puede escribir de manera diferente y tener significados diferentes, y nos habla de las interpretaciones del lenguaje.

Todo esto utilizando un estilo sobrio, como suele ser el de los autores orientales, y cargado de misterio. Va desvelando los hechos poco a poco, cada cosa en su justo momento a través de las vidas de unos personajes muy bien definidos.

Definitivamente, esta es otra de las pequeñas joyas de la literatura japonesa (aunque la autora escribe en francés y vive en Canadá) que no puedo evitar recomendaros.

Sinopsis:

Mitsuko tiene una librería de lance especializada en obras filosóficas. Allí pasa los días serenamente con su madre y Tarô, su hijo sordomudo. Cada viernes por la noche, sin embargo, se convierte en camarera en un bar de alterne de alta gama. Este trabajo le permite asegurarse su independencia económica, y aprecia sus charlas con los intelectuales que frecuentan el establecimiento. Un día, una mujer distinguida entra a la tienda acompañada por su hija pequeña. Los niños se sienten inmediatamente atraídos entre ellos. Ante la insistencia de la señora y por complacer a Tarô, a pesar de que normalmente evita hacer amistades, Mitsuko aceptará volver a verlos. Este encuentro podría poner en peligro el equilibrio de su familia. Aki Shimazaki sondea aquí la naturaleza del amor maternal. Con gran sutileza, cuestiona la fibra y la fuerza de los lazos.

Navidades trágicas de Agatha Christie

Autor/a: Agatha Christie (Torquay, Anglaterra, 1890 – Wallingford, 1976)

Editorial: Espasa

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Anglès

Traducció: José Mallorquí Figuerola

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 208

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Primera ressenya de l'any i la faig d'una novel·la negra nadalenca. Per cert, espero que tingueu un feliç any 2022 ple de bones lectures!

Per mi sempre és un encert i un plaer llegir alguna novel·la d'Agatha Christie, no tant per la seva qualitat literària però sí per les bones estones que em fa passar. Com a la resta de les seves obres, aquesta està plena de misteri i de suspens i hi intervenen molts personatges, cada un d'ells amb la seva peculiaritat que el fa ser sospitós en un moment o altre.

L'actuació del detectiu Poirot és impecable, i a això ja ens té acostumats. Va desgranant cada un dels detalls fent que tothom sembli sospitós i, al moment després, aportant les proves per alliberar-lo de la sospita, fins que troba la persona que ha comès el crim.

Si no heu descobert a l'autora us la recomano perquè les seves lectures són entretingudes, i si l'heu descobert, digueu-me quin dels seus llibres us ha agradat més. Jo em quedo amb dos clàssics, Assassinat a l'Orient Express i Deu negrets.

ESPAÑOL:

Primera reseña del año y la hago de una novela negra navideña. Por cierto, espero que tengáis un feliz año 2022 lleno de buenas lecturas.

Para mi siempre es un acierto y un placer leer alguna novela de Agatha Christie, no tanto por su calidad literaria pero sí por los buenos ratos que paso. Como en el resto de sus obras, esta está llena de misterio y suspense, e intervienen muchos personajes, cada uno de ellos con su peculiaridad que, en algún que otro momento, me ha parecido sospechoso.

La actuación del detective Poirot es impecable, y a esto ya estamos acostumbrados. Desgrana cada uno de los detalles haciendo que todos los implicados parezcan sospechosos y, al momento siguiente, aporta las pruebas necesarias para librarlo de toda sospecha, hasta dar con la persona que ha cometido el crimen.

Si no habéis descubierto a la autora os la recomiendo porque sus lecturas son muy entretenidas, y si la habéis descubierto, contadme cual de sus libros os ha gustado más. Yo me quedo con dos de sus clásicos, Asesinato en el Orient Express y Diez negritos.

Sinopsis:

Un asesinato brutal resuelto de forma soberbia.

Es Nochebuena y la reunión familiar de los Lee se ve interrumpida por un estruendo seguido de un grito que proviene del piso de arriba. En una de las habitaciones, el cuerpo del despótico patriarca Simeon Lee descansa sobre un charco de sangre, con un corte en la garganta.Cuando llega, Poirot se encuentra con una atmósfera de desconfianza y sospechas mutuas. Parece que todo el mundo tenía sus razones para odiar al anciano.