divendres, 13 de desembre del 2019

La trena de Laetitia Colombani


Autor/a: Laetitia Colombani (Bordeus, 1976)
Editorial: Salamandra
Any de la primera edició: 2018
Llengua original: Francès
Traducció: Anna Casassas Figueras
Gènere: Novel·la literària
Número de pàgines: 208

CATALÀ:
La Smita, la Giulia i la Sarah són tres dones valentes, decidides, inconformistes que decideixen arriscar i canviar el seu destí. Viuen tres vides molt diferents, en llocs diferents, l’Índia, Itàlia i Canadà.

El llibre tracta sobre l’apoderament de la dona, de la rebel·lia de les tres protagonistes per agafar les regnes de les seves vides i trencar estereotips. Tres històries que acaben sent una.

M’ha agradat molt que la Sarah, “a priori” la que viu millor de les tres, acabi “depenent” de la Smita, la que ho té pitjor. La història de la Giulia és la que uneix la de les altres dues.

És una novel·la intimista, una narració commovedora. Se’ns explica les tres històries simultàniament, amb una capítol per cada una.

La lectura és tranquil·la, la història va esdevenint i  al final, sense emportar-te cap sorpresa, et queda una bona sensació.

Algú de vosaltres l’ha llegit?

ESPAÑOL:
La Smita, la Giulia y la Sarah son tres mujeres valientes, decididas, inconformistas, que deciden arriesgarse y cambiar su destino. Viven tres vidas muy diferentes, en lugares diferentes, la Índia, Italia y Canadá.

El libro trata sobre el empoderamiento de la mujer, de la rebeldía de las tres protagonistas para coger las riendas de sus vidas y romper estereotipos. Tres historias que acaban siendo una.

Me ha gustado mucho que Sarah, la que “a priori” vive mejor de las tres, acabe “dependiendo” de Smita, la que lo tiene peor. La historia de Giulia es la que une las otras dos.

Es una novela intimista, una narración conmovedora. Se nos explican las tres historias simultáneamente, con un capítulo para cada una.

La lectura es tranquila, la historia se va desarrollando y al final, sin llevarte ninguna sorpresa, te deja una buena sensación.

¿Alguien lo ha leído?



Sinopsi:

Amb gairebé mig milió d’exemplars venuts i quasi trenta traduccions en curs, La trena va ser un dels fenòmens editorials de l’any 2017. En aquesta narració vibrant i commovedora, Laetitia Colombani ―guionista, directora i actriu de reconegut prestigi― aborda les històries de tres dones que, nascudes en continents diferents, comparteixen unes idees i uns sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat. ÍNDIA. A Badlapur, la intocable Smita sobreviu recollint els excrements d’una casta superior. Resignada a la seva condició, està decidida en canvi a lluitar perquè la seva filla no segueixi els seus passos: la petita anirà a l’escola i la seva vida serà digna i profitosa, encara que per aconseguir-ho la Smita hagi de desafiar les normes establertes. ITÀLIA. A la Giulia li encanta treballar al taller familiar, l’últim de Palerm que confecciona perruques amb cabells autèntics. Hauria pogut anar a la universitat, però als setze anys va deixar l’institut per aprendre els secrets d’aquest ofici. Quan el seu pare pateix un accident i la Giulia descobreix que el negoci està a punt de fer fallida, afronta l’adversitat amb valentia i determinació. CANADÀ. La Sarah és una advocada d’èxit a Montreal que ho ha sacrificat tot per la seva carrera: dos matrimonis fallits i tres fills a qui no ha vist créixer. Un dia, en el curs d’un judici, es desmaia, i aleshores la Sarah comprèn que la seva vida ha canviat radicalment i que haurà de triar què és el més important per a ella. La Smita, la Giulia i la Sarah no es coneixen, però tenen en comú l’empenta i la tenacitat de les dones que rebutgen allò que el destí ha reservat per elles i es rebel·len contra les circumstàncies que les oprimeixen. Com fils invisibles, els seus camins s’entrellacen i van formant una trena que simbolitza la ferma voluntat de viure amb esperança i il·lusió.

dimarts, 10 de desembre del 2019

Jardí a l’obaga de Blanca Busquets


Autor/a: Blanca Busquets Oliu (Barcelona, 1961)
Editorial: Edicions Proa
Any de la primera edició: 2016
Llengua original: Català
Gènere: Novel·la literària
Número de pàgines: 256

CATALÀ:
L’Aniol, el protagonista, és el masover de la segona residència d’una família burgesa i és qui fa de lligam de les diferents generacions que surten al llibre. És ell qui ens descobreix, fent memòria de la seva vida, la història dels Torralba.

Jardí a l’obaga ens explica les diferències entre la burgesia i la pagesia (els habitants del món rural), durant una època en que aquestes diferències eren molt marcades i, sobretot, una història d’amor adolescent que sobreviu al pas del temps.

M’ha agradat molt el tractament de la malaltia del Pepet, l’amic de tota la vida de l’Aniol, que pateix Alzheimer i està en una residència. I també, l’evolució del personatge de la Mireia.

En resum, una història d’intrigues, misteris, tensions, emocions, etc., que es llegeix molt ràpid. Hi predominen els diàlegs i això fa que la lectura sigui fluida.

En una entrevista a l’autora al digital de cultura Núvol, de maig de 2016, parla de la traducció a l’espanyol del llibre, però no l’he sabut trobar. Espero que si no s’ha publicat encara es faci en breu ;)

Us animo a llegir aquest llibre com a resum de l’evolució de la societat durant la vida del protagonista. L’heu llegit?


ESPAÑOL:
Aniol, el protagonista, es el masovero de la segunda residencia de una familia burguesa y es el hilo de las diferentes generaciones que salen en el libro. Él es quien nos descubre, rememorando su vida, la historia de la familia Torralba.

Jardí a l’obaga nos explica las diferencias entre la burguesía y el campesinado (los habitantes del mundo rural), durante una época en la cual estas diferencias eran muy marcadas y, sobretodo, una historia de amor adolescente que perdura a lo largo de los años.

Me ha gustado mucho el tratamiento de la enfermedad de Pepet, el amigo de siempre de Aniol, que tiene Alzheimer y está en una residencia. Y la evolución del personaje de Mireia.

Resumiendo, una historia de intrigas, misterios, tensiones, emociones, etc…, que se lee muy rápido. Donde predominan los diálogos y esto hace que la lectura sea fluida.

En una entrevista a la autora en el digital de cultura Núvol, de Mayo de 2016, habla de la traducción del libro al español, pero no la he podido encontrar. Espero que, si no se ha publicado aún, se haga en breve ;)

Os animo a leer este libro como resumen de la evolución de la sociedad durante la vida del protagonista. ¿Lo habéis leído?


Sinopsi:

Els Torralba són una família barcelonina que als anys trenta es fan una casa amb jardí al poble de la Carena. L'Aniol, el seu masover, ens explica la història d’aquesta família i la seva pròpia, des d'aleshores fins avui dia. Les relacions entre una família amb diners i una família d’humils masovers no sempre haurà estat fàcil. I menys si hi ha hagut pel mig una història d’amor truncada i secreta. Tot i l’harmonia aparent i l’adaptació a uns temps canviants, el lector anirà trobant indicis inquietants, punts d’alarma, i no podrà fer altra cosa que imaginar fets terribles que contrastaran terriblement amb l’estampa idíl·lica que un passejant podria tenir de la Carena.

dilluns, 9 de desembre del 2019

El único hombre vivo de Mario Gómez


Autor/a: Mario Gómez Giménez (Barcelona, 1984)
Editorial: Universo de letras
Any de la primera edició: 2019
Llengua original: Español
Gènere: Ciència ficció
Número de pàgines: 424

CATALÀ:
L’única novel·la que havia llegit fins ara del gènere zombi va ser fa temps Guerra mundial Z, y no la vaig poder acabar. Un altre intent d’endinsar-me en aquest món va ser a través de la sèrie The walking dead, però tampoc la vaig poder acabar. En els dos casos em semblaven històries lentes, mitja hora per obrir una porta, dos dies per anar d’un lloc a l’altre... En fi, que ja havia desistit.

Un dia però, en Mario es va posar en contacte amb mi a través d’Instagram per si volia llegir la seva novel·la, i li vaig dir que sí. Esperava trobar una altra història de zombis lenta i sense cap interès, però no va ser així.

L’autor aconsegueix crear un ritme trepidant que fa que no puguis parar de llegir. Els canvis de narrador que donen una visió des de situacions diferents de la mateixa història et manté enganxada. I el que més m’ha agradat és que no és la història dels zombis pròpiament, sinó la història dels supervivents i dels que lluiten perquè la gent sàpiga la veritat.

Un punt molt intens i que m’ha fet reflexionar molt és la lluita de l’Àlex, un dels protagonistes que és mosso d’esquadra, quan ha de decidir entre la seva pròpia supervivència i el seu deure com a servidor públic. Veiem una evolució en l’actitud del personatge a l’hora de defensar-se dels zombis, primer sent remordiments quan els mata i després en “gaudeix”.

Crec que el fet que la història esdevingui en llocs que són coneguts per mi ha fet que m’hi endinsi més. Barcelona, les Garrigues, el Pirineu, etc.

I del final, millor no comento res, perquè em van entrar ganes de matar al Mario (de bon rotllo, eh!?)

Us recomano aquest llibre si us agrada l’acció, i encara més si us agrada el gènere Z. L’heu llegit? El coneixíeu?


ESPAÑOL:
La única novela que había leído hasta ahora del género zombi fue hace tiempo Guerra mundial Z, y no la pude acabar. Otro intento de meterme en este mundo fue a través de la serie The walking dead, pero tampoco la pude acabar. Los dos casos me parecieron historia lentas, media hora para abrir una puerta, dos días para desplazarse de un sitio a otro… En fin, que ya había desistido.

Un día Mario se puso en contacto conmigo a través de Instagram por si quería leer su novela, y le dije que sí. Esperaba encontrar otra historia lenta sin ningún interés, pero no fue así.

El autor consigue crear un ritmo trepidante que hace que no puedas dejar de leer. Los cambios de narrador que dan una visión desde situaciones diferentes de la misma historia te mantienen enganchada. Y lo que más me ha gustado es que no es una historia de zombis al uso, sino la historia de los supervivientes y de los que luchan para que todo el mundo sepa la verdad.

Un punto muy intenso y que me ha hecho reflexionar mucho es la lucha de Alex, uno de los protagonistas que es mosso de esquadra, cuando debe decidir entre su propia supervivencia y su deber como servidor público. Vemos una evolución en la actitud del personaje a la hora de defenderse de los zombis, primero siente remordimientos cuando los mata y después “goza” con ello.

Creo que el hecho que la historia tenga lugar en sitios que me resultan conocidos ha hecho que me adentre más en ella. Barcelona, les Garrigues, el Pirineu…

Y del final, mejor no comento nada, porque me entraron ganas de matar a Mario (de buen rollo, eh!?)

Os recomiendo el libro si os gusta la acción, y aún más si os gusta el género Z. ¿Lo habéis leído? ¿Lo conocíais?


Sinopsi:

El día 28 de junio de 2019 el Hospital Clinic registra el ingreso de varios pacientes por una extraña enfermedad que parece ser la causante de varios altercados en las tranquilas calles de Barcelona. Tan solo doce horas después, el Govern de Catalunya sitia la ciudad siguiendo un misterioso protocolo de cuarentena. Reina el caos y el terror cuando la enfermedad se desata sin control por la ciudad, causando miles de muertes por enfrentamientos contra los infectados.Alex Torrent, un joven policía de los Mossos d Esquadra, luchará para sobrevivir en una ciudad conquistada por la supuesta enfermedad. Mientras, fuera de Barcelona, Eva Llull y su equipo de investigación periodística, tratarán de investigar la causa de los hechos, la desinformación de los medios de comunicación y las extrañas maniobras de los gobiernos detrás de esta trama para esclarecer la verdad.

dijous, 5 de desembre del 2019

Gina de Maria Climent


Autor/a: Maria Climent Huguet (Amposta, 1985)
Any de la primera edició: 2019
Llengua original: Català
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 187

CATALÀ:
Fresca, espontània, divertida i profunda, sobretot profunda. I escrita en català de les Terres de l’Ebre!

M’agradaria destacar l’habilitat de Maria Climent de parlar de temes molt seriosos (malalties degeneratives, esterilitat, sexualitat, etc.) amb un sentit de l’humor brillant, dic brillant perquè crec que ha trobat el punt just sense arribar a ser frívola.

La història ens explica el pas a l’edat adulta de la Gina que ha estat diagnosticada amb esclerosi múltiple, i de les dificultats (o no) que això li comporta. I ens descriu el seu esperit de superació per compaginar la malaltia amb els seus objectius vitals.

M’ho he passat molt bé llegint el llibre i crec que és una autora a qui caldrà seguir-li la pista perquè espero que després de la primera novel·la en vinguin moltes altres. Us el recomano molt.

L’heu llegit? Heu sentit a parlar de l’autora?

ESPAÑOL:
Fresca, espontánea, divertida y profunda, sobretodo profunda. Y escrita en catalán de les Terres de l’Ebre.

Me gustaría destacar la habilidad de Maria Climent de hablar de temas muy serios (enfermedades degenerativas, esterilidad, sexualidad…) con un sentido del humor brillante, digo brillante porque creo que ha sabido encontrar el punto justo sin llegar a la frivolidad.

Me lo he pasado muy bien leyéndolo y creo que es una autora a quien tendremos que seguir los pasos porque espero que después de la primera novela haya muchas más. Os lo recomiendo mucho.

¿Lo habéis leído? ¿Habéis oído hablar de su autora?



Sinopsi:

«Quan ets menuda, no t’imagines que res pot anar malament. Lo futur és un bufet lliure infinit, és tot teu, és inabastable, és etern, i morir-te et passarà, però en una altra vida. Hi ha gent que ja ho sap, que ho té fotut, perquè han tingut la mala sort d’haver nascut en un país en guerra o un entorn desfavorable. En este món de merda per desgràcia en tenim milions i milions i milions d’exemples, de xiquets amb un futur complicat. Però no era el meu cas. Jo donava per feta la vida fàcil. La felicitat, potser. Sí, donava la felicitat per segura. A mi, la vida m’aniria de cara.»

Que la vida va de debò la Gina ho descobreix de cop: encara té l’adolescència a prop, i l’edat adulta, amb tots els compromisos, li cau molt lluny. Però un dia es desperta amb una sensació estranya al cos i després de mesos de proves i espases de Dàmocles, li cau a sobre un diagnòstic mèdic greu i inesperat. I necessita començar a prendre decisions.

Escrita amb delicadesa i molt sentit de l’humor, i amb una profunditat sorprenent i il·luminadora, Gina és una novel·la original i poderosa, plena d’una vitalitat molt contagiosa.

“Aquest no és un llibre normal. Té una bellesa estranya, una lleugeresa profunda, una llengua genuïna i un humor alliberador”, Albert Om.

“Quan la vida és prou tràgica com per fer riure i plena de cabell d’àngel com un pastisset de Tortosa”, Natza Farré.

dimarts, 3 de desembre del 2019

Haru. Cada dia és una vida sencera de Flavia Company


Autor/a: Flavia Company (Buenos Aires, 1963)
Editorial: Catedral
Any de la primera edició: 2016
Llengua original: Català
Gènere: Novel·la contemporànea
Número de pàgines: 384

CATALÀ:
És una novel·la que explica la vida de l'Haru, una noia oriental que creix en un dojo, un tipus d’escola oriental (el seu significat és “lloc on s’estudia el camí”). Com podeu imaginar és un lloc molt místic, molt zen, on no tothom hi encaixa. Els joves que hi viuen han d’aprendre a conviure amb unes normes que sovint no entenen, però que són un aprenentatge de vida.

Flavia Company ha aconseguit que la lectura sigui tranquil·la, pausada, relaxant.... de debò que mentre llegia tenia aquesta sensació, i em durava una bona estona.

Us deixo unes quantes frases que m’han cridat l’atenció i si us entra el cuquet i el llegiu ja em fareu saber què us ha semblat. És una petita joia.

“—És cert, no ets una planta, però també et pots podrir o assecar-te. L’equilibri entre el que rebem i el que donem és l’única possibilitat de florir.
—I si jo no vull florir? —la desafia la Natsu.
—T’hauràs d’apartar per deixar florir els altres —sentencia la Mitsu—”

“Tots els éssers humans són capaços de les millors accions. I de les pitjors. I tots els éssers humans tenen la possibilitat d’escollir cada cop que fan un pas. El misteri del mal resideix a acceptar-ne l’existència.”

“—Saps què, Kimitake? No crec que ningú es converteixi en una cosa diferent del que és. Cada pas que fem és el pas que dibuixa el camí de la nostra vida. Les decisions que prenem ens acosten més i més al que som i ens allunyen de la imatge que tenim de nosaltres mateixos.”

“Diu el Tame que les emocions s’han d’expulsar per deixar el camí obert als sentiments.”

“cada cop que es perd l’atenció, es fereix algú. I que aquest algú és sempre un mateix.”

“Deu ser cert que quan ens allunyem del que ens resulta confortable és quan ens acostem al que som de veritat?”

“Quina forma vol donar ella a l’ànima? Cada passa, cada paraula, cada gest se suma a l’escultura que és l’existència.”

“Què et fa por? Quan analitzes el que la provoca, comprens que es tracta del que no pots controlar. Només et pots dominar a tu mateixa. Per això la por no existeix: tu estàs al teu càrrec, tu pots amb tu. La por és un dibuix incorrecte, un mapa inútil. Si et deixessis portar per ella et paralitzaries i, en paralitzar-te, començaries a cometre injustícies. La por és la font de la injustícia, Haru, no pots oblidar-ho.”

“No és dura la vida, Haru. La fem dura perquè no l’acceptem com és, no li tenim ni respecte ni confiança.”

ESPAÑOL: 
Es una novela que explica la vida de Haru, una chica oriental que crece en un dojo, un tipo de escuela oriental (Su significado es “lugar donde se estudia el camino”). Como podéis imaginar es un lugar muy místico, muy zen, donde no todo el mundo encaja. Los jóvenes que viven aquí tienen que aprender a convivir con unas normas que a menudo no entienden, pero que son un aprendizaje para el resto de la vida.

Flavia Company ha conseguido que la lectura sea tranquila, pausada, relajante… de verdad que mientras leía tenía esta sensación, y me duraba un buen rato.

Os dejo unas cuantas frases que me han llamado la atención y si os entran ganas de leerlo ya me contareis que os ha parecido. Es una pequeña joya.

“—Es cierto, no eres una planta, pero también puedes podrirte o secarte. El equilibrio entre lo que recibimos y lo que damos es la única posibilidad de florecer.
— ¿Y si no quiero florecer? —la desafía Natsu.
—Deberás apartarte para dejar florecer al resto —sentencia Mitsu—”

“Todos los seres humanos son capaces de las mejores acciones. Y de las peores. Y todos los seres humanos tienen la posibilidad de escoger cada vez que hacen un paso. El misterio del mal reside en aceptar su existencia.”

“— ¿Sabes  qué Kimitake? No creo que nadie se convierta en una cosa diferente de lo que es. Cada paso que hacemos es el paso que dibuja el camino de nuestra vida. Las decisiones que tomamos nos acercan más y más a lo que somos y nos alejan de la imagen que tenemos de nosotros mismos.”

“Dice Tame que las emociones se tienen que expulsar para dejar el camino abierto a los sentimientos.”

“cada vez que se pierde la atención, se hiere a alguien. Y que este alguien siempre es uno mismo.”

“¿Debe ser cierto que cuando nos alejamos de lo que nos resulta confortable es cuando nos acercamos a lo que somos de verdad?”

“¿Qué forma quiere dar ella al alma? Cada paso, cada palabra, cada gesto se suma a la escultura que es la existencia.”

“¿Qué te da miedo? Cuando analizas lo que lo provoca, comprendes que se trata de lo que no puedes controlar. Sólo te puedes dominar a ti misma. Por eso el miedo no existe: Tú estás a tu cargo, tú puedes contigo. El miedo es un dibujo incorrecto, un mapa inútil. Si te dejases llevar por ella te paralizarías y, al paralizarte, empezarías a cometer injusticias. El miedo es la fuente de la injusticia, Haru, no puedes olvidarlo.”

“No es dura la vida, Haru. La hacemos dura porque no la aceptamos como es, no le tenemos ni respeto ni confianza.”

 


Sinopsi:

Després de llegir la història de la Haru, llegiràs la teva vida d'una altra manera.

"Mai no tiris contra ningú; mai no tiris per seduir ningú; mai no tiris per ser més que ningú; mai no tiris per demostrar-te res a tu mateixa; el tir amb arc és un estat que es pot compartir."

Aquestes són les paraules que acompanyen la Haru des de la seva entrada al dojo, on aprendrà l'art del tir amb arc, fins al camí vital que li farà qüestionar-ho tot, arriscar-ho tot i perdre-ho tot. Per rebre-ho tot.