Sola de Núria González

Cuando acabé de leer el relato de Núria, lo primero que me vino a la cabeza fue que era un buen ejemplo para hablar del empoderamiento femenino con chicas y chicos adolescentes. De hecho, lo que le comenté a ella fue que tenía la intención de guardarlo para pasárselo a mis hijos cuando sean mayores.

Lucía es la protagonista de la historia y la que vive un desagradable suceso que le condiciona su actitud a partir de ese momento.

El relato está escrito de manera directa, fácil, amena y con unas descripciones fantásticas.

No puedo escribir nada más sin desvelar el final, así que, aunque me gustaría comentarlo, sólo puedo animaros a que lo leáis.

Ah, se me olvidaba comentaros que Núria fue mi Amiga visible de Dime un libro ;)

Sinopsis:

Sola es el relato que siempre escuchas distante, lejano, oscuro, que te eriza la piel. El relato del que todo el mundo habla, lo que todos comentan.

Y un mal día todo cambia, aquello que considerabas tan remoto se torna próximo sin que puedas hacer nada.

Y, entonces, lo entiendes todo. Otro número, otro debate, otra noticia más en el telediario.

Lucía es una joven camarera de 24 años, vive en el centro de Madrid y pasa sus días entre risas en el trabajo con su mejor amiga, Daniela. Una noche normal como cualquier otra, la vida de Lucía se trunca de una de las maneras más oscuras, en ese momento debe buscar la manera de seguir adelante y sobrevivir.

Abans ningú deia t’estimo d’Anna Forn, Beta Forn, Laura Turull, Marta Turull i Oriol Sànchez

Un llibre molt emotiu que ens acosta als sentiments dels fills dels presos polítics, explicats en primera persona, a través de situacions viscudes en el seu dia a dia.

Ens parlen de la seva lluita contra el desconcert, la ràbia, la por. De la seva valentia per saber encarar la nova vida i, sobretot, poder transmetre fortalesa i tranquil·litat als seus pares.

També ens expliquen els canvis de prioritats i el naixement de noves amistats. Els conflictes uneixen als i les protagonistes i així ens transmeten el seu acostament i la intensitat de les seves relacions.

M’ha semblat una lectura molt recomanable per conèixer la part més humana del conflicte polític que estem vivint.

Sinopsi:

Abans ningú deia t'estimo recull l'experiència intensa, dura, desconcertant i emotiva de quatre noies i un noi que veuen com els pares són empresonats, arran dels fets polítics de setembre i octubre del 2017 a Catalunya.

Els protagonistes d'Abans ningú deia t'estimo tenen entre 17 i 23 anys i repassen els moments més difícils viscuts aquests darrers mesos, reflexionant sobre com l'empresonament dels pares els ha obligat a fer-se algunes preguntes i a madurar.

Les veus que escoltem a Abans ningú deia t'estimo ens ofereixen un testimoni sincer, íntim i corprenedor d'una vida que, malgrat la seva sobtada cruesa, ha de continuar dia a dia.

Aprendre a parlar amb les plantes de Marta Orriols

Aquest llibre descriu el procés d’un dol, el de la Paula, que ha d’aprendre a refer la seva vida sense la presència del Mauro, la seva parella.

Cada persona viu aquest procés a la seva manera i, només coneixent els detalls de la vida conjunta, es poden entendre els seus dubtes, els seus anhels, les seves pors, la seva manera d’actuar.

És una novel·la íntima i detallista que narra l’evolució de la Paula des del moment que es queda vídua i tothom vol marcar-li el futur, fins que decideix què vol fer i qui vol ser. Durant aquest període s’endinsa en la ràbia, la por, el desig i en la reconstrucció personal.

Paral·lelament a la història principal se’n desencadenen altres de secundàries com el dia a dia dins el servei de neonatologia a l’Hospital Sant Joan de Déu (la Paula és neonatòloga), les infidelitats en la parella, les relacions amb la família.

És una obra mereixedora del premi que li va ser atorgat, l’Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2018.

Sinopsi:

La Paula té quaranta anys, és neonatòloga i està viva. Quan una revelació i una pèrdua sobtada la porten a submergir-se en ella mateixa, emprèn un camí que l'endinsarà en la ràbia, la por, el desig i la reconstrucció personal, i que li despertarà l'instint de supervivència. Desorientada, s'haurà d'enfrontar fins i tot a ella mateixa per reorganitzar una geografia emocional que sent extingida.

Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la delicada escrita des del punt de vista d'una dona que haurà de reconciliar-se amb un món que ja no reconeix. La narrativa de Marta Orriols, emotiva, intensa i reflexiva, ens convida a quedar-nos amb el que és essencial. Un llibre íntim que teixeix un relat proper capaç d'enfrontar-se al dolor més punyent amb una maduresa estilística molt poc habitual.

La mujer en la ventana d’A. J. Finn

Torno al thriller psicològic després d’un temps, de tant en tant va bé fer una pausa i llegir altres estils.

Aquest llibre, que vaig agafar per casualitat, resulta que m’ha anat atrapant progressivament durant la lectura i, al final, tot i que és prou previsible, m’ha sorprès.

Tracta sobre una psicòloga infantil  agorafòbica, aficionada a l’alcohol i als antidepressius, que espia els seus veïns a través de la finestra. El personatge està descrit de manera que empatitzes amb ell, amb el seu sentiment de soledat, de pèrdua.

Tot i que ha estat venut com un best seller, a mi no m’ho ha semblat. És una lectura fàcil i intrigant per passar l’estona, però no gran cosa més.

Sinopsi:

Anna Fox vive sola, recluida en su casa de Nueva York, sin atreverse a salir. Pasa el día chateando con desconocidos, bebiendo vino (quizá más de la cuenta), mirando películas antiguas, recordando tiempos felices... y espiando a los vecinos.

Entonces llegan los Russell al barrio: una pareja y su hijo adolescente. La familia perfecta. Hasta que una noche Anna ve algo desde su ventana que no debería haber visto. Todo su mundo empieza a resquebrajarse y sus propios secretos salen a la luz.

¿Qué es lo que ha visto? ¿Y qué ha imaginado? ¿Quién está en peligro? ¿Y quién está manipulándolo todo? En este thriller absolutamente fascinante, nada ni nadie es lo que parece.