divendres, 26 de març de 2021

Dies de tempesta de Sara Bilotti

Autor/a: Sara Bilotti (Nàpols, 1971)

Editorial: Alrevés

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Italià

Traducció: Pau Vidal

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 310


CATALÀ:

Primer de tot m'agradaria agrair a l'editorial l'enviament de l'exemplar. Em va fer molta il·lusió perquè és un gènere que m'agrada i que llegeixo habitualment.

M'agradaria parlar-vos una mica de Crims.cat, que és la col·lecció de novel·la negra en català que ha creat l'editorial Alrevés. La voluntat és publicar unes sis obres l'any i anar alternant autors de casa amb altres d'europeus reconeguts. Volen omplir un gran buit dins el mercat editorial en llengua catalana. 

Ara mateix la col·lecció compta amb 58 títols de diversos autors: Andreu Martín, Lluís Llort, Isabel Clara-Simó, Francesc Puigpelat, Manuel de Pedrolo, Sebastià Bennasar, Susana Hernández, Teresa Solana, François Thomazeau, Flavio Soriga, Marie Vindy, Dominique Manotti, etc.

Com no podia ser d'una altra manera, m'agrada molt la idea, per això quan em van oferir el llibre de la Sara Bilotti (autora que no coneixia) no m'ho vaig haver de pensar gens i el vaig acceptar.

És un llibre que he gaudit, tot i que en algun punt se m'ha fet una mica lent, però que m'ha tingut enganxada tota la lectura amb ganes de saber el desenllaç. És una trama on es barregen fòbies, sentiments, sexe i maltractaments, que hi ha estones que fa patir i unes altres que fa il·lusionar, però sempre amb un rerefons fosc.

El millor per mi ha sigut el final, totalment inesperat i sorprenent.

Si us agrada la novel·la negra, animeu-vos perquè els títols de la col·lecció valen la pena. 

ESPAÑOL:

Antes de nada me gustaría agradecer a la editorial el envío del ejemplar. Me hizo mucha ilusión porque es un género que me gusta y leo habitualmente.

Me gustaría hablaros un poco de Crims.cat, que es una colección de novela negra en catalán que ha creado la editorial Alrevés. La voluntad es publicar seis obras cada año e ir alternando autores de casa con otros europeos reconocidos. Quieren llenar un vacío  dentro del mercado editorial en lengua catalana.

Ahora mismo, la colección cuenta con 58 títulos de diversos autores: Andreu Martín, Lluís Llort, Isabel Clara-Simó, Francesc Puigpelat, Manuel de Pedrolo, Sebastià Bennasar, Susana Hernández, Teresa Solana, François Thomazeau, Flavio Soriga, Marie Vindy, Dominique Manotti, etc.

Como os podéis imaginar, me encanta la idea, por eso cuando me ofrecieron el libro de Sara Bilotti (autora que no conocía), no me lo tuve que pensar y lo acepté.

Es un libro que he disfrutado, aunque en algún punto se me ha hecho un poco lento, pero me ha tenido enganchada toda la lectura con ganas de conocer el desenlace. Es una trama donde se mezclan fobias, sentimientos, sexo, maltratos, que hay momentos que hace sufrir y otros que nos ilusiona, pero siempre con un trasfondo oscuro.

Lo mejor para mi ha sido el final, totalmente inesperado y sorprendente.

Si os gusta la novela negra, animaros porque los títulos de la colección valen la pena.



Sinopsi:

Vittoria Morra, una jove que pateix atacs de pànic i angúnies respiratòries, viu gairebé reclosa dins d’un pis, amb una germana petita que pateix agorafòbia, una mare resignada i letàrgica i un pare exmilitar violent i possessiu. Tota aquesta traumàtica convivència la suporta en un condomini envoltada també d’estranys personatges. Un bon dia, la Lisa, una de les veïnes més estimades per la protagonista, desapareix sense deixar cap mena de rastre. Convençuda que li ha succeït alguna cosa, la Vittoria decidirà investigar pel seu compte, per la qual cosa haurà de superar bona part de les seves angoixes i pors per mirar d’esbrinar què hi ha darrere de tot plegat.

Amb una escriptura elegant i una habilitat per explorar les ferides més profundes, Sara Bilotti acompanya els lectors en un descens real al mateix infern, perquè «el malalt de debò no és pas el que perd el senderi després de patir un trauma, sinó el que sobreviu a la brutalitat de la infantesa sense cicatrius visibles». I ho fa construint una novel·la molt negra, negríssima, plena de suspens, aconseguint el seu propòsit: crear un món real i angoixant, una atmosfera densa i tibant que no es descarrega fins al final, com una tempesta.

dijous, 25 de març de 2021

El fill del xofer de Jordi Amat

Autor/a: Jordi Amat (Barcelona, 1978)

Editorial: Edicions 62

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: Biografia

Número de pàgines: 264


CATALÀ:

Aquesta és la biografia no autoritzada d'un personatge fosc. Un tirà, dèspota, maltractador i assassí que va ser un dels periodistes més influents durant la transició a Catalunya.

A través de la trajectòria d'Alfons Quintà (el fill del xofer de Josep Pla), Jordi Amat, ens explica el funcionament del quart poder, la premsa, durant la transició, el seu costat més fosc, amb suborns, conspiracions, corrupteles, amenaces.

El llibre m'ha agradat, m'ha fet emprenyar, m'ha fastiguejat, tot en la mateixa quantitat.

M'ha agradat perquè està escrit d'una manera molt amena i surten personatges i llocs coneguts, i sempre és interessant conèixer detalls de coses que sabies però en les que no havies aprofundit. 

M'ha fet emprenyar perquè destapa aspectes que tothom coneixia però no hi havia parat mai tanta atenció. Com per exemple el cas de Banca Catalana, o la posada en marxa de TV3. La manipulació, en tots els sentits, a la que estem sotmesos i, a dia d'avui, encara no hem escarmentat.

I m'ha fastiguejat perquè el personatge era un ser molt despreciable que, amb 16 anys, va ser capaç d'amenaçar tot un personatge com Josep Pla, i durant tota la seva vida es va moure per despit i amb maquinacions i males maneres.

Us el recomano, sí, però carregueu-vos de paciència i llegiu-lo amb una esquena ben ampla i un fetge ben gros. No us feu mala sang.

ESPAÑOL:

Esta es la biografía no autorizada de un personaje oscuro. Un tirano, déspota, maltratador y asesino que fue uno de los periodistas más influyentes durante la transición en Catalunya.

A través de la trayectoria de Alfons Quintà (el hijo del chófer de Josep Pla), Jordi Amat, nos explica el funcionamiento del cuarto poder, la prensa, durante la transición, su lado más oscuro, con sobornos, conspiraciones, corrupción, amenazas.

El libro me ha gustado, me ha cabreado, y me ha asqueado a partes iguales.

Me ha gustado porque está escrito de una manera muy amena y salen personajes y lugares conocidos, y siempre es interesante conocer detalles de cosas que sabías pero en las que no habías ahondado.

Me ha cabreado porque destapa aspectos que todo el mundo conocía pero yo no había estado atenta a los detalles. Como por ejemplo el caso Banca Catalana, o la puesta en marcha de TV3. La manipulación, en todos los sentidos, a la que estamos sometidos y, a día de hoy, aún no hemos escarmentado.

Y me ha asqueado porque el personaje era un ser muy despreciable que, con 16 años, fue capaz de amenazar a todo un personaje como Josep Pla, y durante toda su vida se movió por el odio y con conspiraciones y malas artes.

Os lo recomiendo, sí, pero tendréis que cargaros de paciencia y leedlo de manera que no os afecte. No os hagáis mala sangre.



Sinopsi:

Ascens i caiguda del periodista i advocat Alfons Quintà: un relat magistral sobre les clavegueres del poder a Catalunya.

Arran de la figura fosca i perversa d’Alfons Quintà (Figueres 1943-Barcelona 2016) —periodista, advocat, oficial de la Marina Mercant i jutge, que el 19 de desembre de 2016 va assassinar la seva dona i després es va suïcidar amb una escopeta de caça—, Jordi Amat, un dels observadors més lúcids i transversals del moment , fa una reflexió sobre el poder en forma de
narració. Darrere d’una carrera periodística fulgurant (que transcorre per la direcció de TV3 o les tertúlies d’Intereconomía) s’oculta una trajectòria fosca plena de xantatges, persecucions sexuals, abusos d’autoritat i tripijocs diversos, que mostra com funcionen les clavegueres del poder a Catalunya: un relat magistral de periodisme testimonial.

dimecres, 17 de març de 2021

Cuentos a los cuarenta de Laura Freixas

Autor/a: Laura Freixas (Barcelona, 1958)

Editorial: Tres hermanas

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Espanyol

Gènere: Relats

Número de pàgines: 124


CATALÀ:

Avui us vull parlar d'aquest llibre de contes on les protagonistes són persones que, podríem dir, estan a l'equador de la seva vida, i que he pogut llegir gràcies a la Masa Crítica de Babelio y a l'editorial Tres Hermanas.

Els quaranta és aquella edat on ja no saps si ets jove o gran. Segurament, la majoria, ens continuem sentint joves però tenim unes responsabilitats que no teníem als vint i les nostres il·lusions tampoc són les de llavors, també, per una altra banda, tenim més experiència en alguns aspectes.

Si estàs en aquesta edat és un bon llibre per fer balanç, per recordar allò que somniaves quan eres jove, per fer recompte del que has aconseguit, i del que aconseguiràs o d'allò que ja saps que no podràs aconseguir. En el meu cas, és un llibre de punt i seguit. He arribat fins aquí, he aconseguit tot això, i puc aconseguir més.

En aquest llibre, les protagonistes dels diferents contes fan el seu balanç particular, ens parlen de renúncies, de desil·lusions, però també èxits.

M'ha agradat que aquest tema estigui tractat en diferents contes perquè, jo que estic en aquesta edat, penso que és un tema profund i segons com s'hagués enfocat podria haver estat pesat, i en aquest format és molt agradable de llegir.

'Quarentons' i 'quarentones', us animeu? Heu fet balanç de la vostra vida algun cop?

ESPAÑOL:

Hoy os quiero hablar de este libro de cuentos donde las protagonistas son personas que, podríamos decir que están en el ecuador de su vida, y que he podido leer gracias a la Masa Crítica de Babelio y a la editorial Tres Hermanas.

Los cuarenta es aquella edad en la que ya no sabes si eres joven o mayor. Seguramente, la mayoría, continuamos sintiéndonos jóvenes pero tenemos unas responsabilidades que no teníamos a los veinte y nuestras ilusiones tampoco son las de entonces, también, por otro lado, tenemos mayor experiencia en algunos aspectos.

Si estás en esta edad es un buen libro para hacer balance, para recordar aquello que soñabas cuando eras joven, para hacer recuento de lo que has conseguido, y de lo que conseguirás o de aquello que ya sabes que no vas a conseguir. En mi caso, es un libro de punto y seguido. He llegado hasta aquí, he conseguido todo esto, y puedo conseguir más.

En este libro las protagonistas de los diferentes cuentos hacen su balance particular, nos hablan de renuncias, de desilusiones, pero también de éxitos.

Me ha gustado que este tema se haya tratado en diferentes cuentos porque, yo que estoy en esta edad, pienso que es un tema profundo y según como se hubiera enfocado podría haber sido pesado, y con este formato es muy agradable de leer.

Cuarentones y cuarentonas, os animáis? ¿Habéis hecho balance de vuestra vida alguna vez?



Sinopsis:

¿Qué le dirías a tu yo de hace veinte años? A aquella mujer dispuesta a arrasar con todo y todos, o a la niña que no puede sospechar aún las dimensiones de su libertad. ¿Y cómo enfrentar ahora lo que ya no puede ser? ¿Y lo que sí puede? Solo el humor, la magia de la imaginación y las armas que brinda el tiempo pueden librarnos del engaño. Recuperamos estos nueve relatos de Laura Freixas, en los que la autora juega con la realidad y las contradicciones entre la madurez y la inexperiencia, el deseo y la resignación.

dimarts, 16 de març de 2021

Pandora de Henry James

Autor/a: Henry James (Nova York, 1843 - Londres, 1916)

Editorial: Viena

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Xavier Pàmies

Gènere: Ficció clàssica

Número de pàgines: 115


CATALÀ:

Henry James és un altre dels autors que he descobert gràcies a la col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions.

Només he llegit aquest llibre però m'ha agradat la manera que té James de parlar-nos de la confluència de dos mons, de la dicotomia entre la Vella Europa i Amèrica a través de Pandora i el comte Volgestein, i com ens fa veure que, realment, són cultures i maneres de fer diferents. 

El comte, des del meu punt de vista, és un pobre infeliç que anteposa el seu estatus social a la pròpia felicitat. Viatja d'Alemanya a Nova York on farà tasques de diplomàtic, i ell creu que s'adaptarà a la vida americana tot i que no sap si hi serà feliç, però té clar que aquesta no és una qüestió important per algú com ell 😓

A Pandora, en canvi, la descriu com una dona forta, intel·ligent i independent. Una dona feta a ella mateixa que, partint d'un món ben diferent al del comte, aconsegueix allò que es proposa. 

M'han atrapat també les descripcions, rigoroses sense resultar carregoses, dels llocs i dels personatges, estan molt ben aconseguits i treballats. 

Tot això, explicat amb una subtil ironia i amb un final realment sorprenent, ha fet que hagi gaudit, una vegada més, d'una d'aquestes petites joies. Quina serà la següent?

ESPAÑOL:

Henry James es otro de los autores que he descubierto gracias a la colección Petits Plaers de Viena Edicions.

Solo he leído este libro pero me ha gustado la manera que tiene James de hablarnos de la confluencia de dos mundos, de la dicotomía entre la Vieja Europa y América a través de Pandora y el conde Volgestein, y como nos hacer ver que, realmente, son culturas y estilos diferentes.

El conde, desde mi punto de vista, es un pobre infeliz que antepone si estatus social a la propia felicidad. Viaja de Alemania a Nueva York donde va a trabajar de diplomático, y él cree que se adaptará a la vida americana aunque no sabe si será feliz, pero tiene claro que esta no es una cuestión importante para alguien como él 😓 

A Pandora, en cambio, la describe como una mujer fuerte, inteligente e independiente. Una mujer hecha a si misma que, partiendo de un mundo muy diferente al del conde, consigue todo lo que se propone.

Me han atrapado también las descripciones, rigurosas sin resultar cargantes, de los lugares y de los personajes, están bien conseguidos y trabajados.

Todo esto, contado con una sutil ironía y con un final realmente sorprendente, ha hecho que haya disfrutado, una vez más, de estas pequeñas joyas. ¿Cuál será la siguiente?


Sinopsi:

A la coberta d’un transatlàntic, el jove comte alemany Otto Vogelstein, que viatja a Nova York per iniciar una prometedora carrera diplomàtica, queda encisat per la gràcia desimbolta d’una jove nord-americana. Tanmateix, una altra passatgera li recomana que no s’hi fixi tant, perquè pertanyen a dos mons ben diferents: ell és un aristòcrata europeu que es farà amb el bo i millor de l’alta societat, i ella, la bella Pandora Day, una noieta de poble sense nom ni fortuna. I, en qualsevol cas, és improbable que es tornin a trobar...

dijous, 11 de març de 2021

El colibrí de Sandro Veronesi

Autor/a: Sandro Veronesi (Florència, 1959)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Italià

Traducció: Pau Vidal

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 320


CATALÀ:

Vaig agafar el llibre amb moltes ganes perquè pensava que seria extraordinari (per la quantitat de vegades que l'havia vist per les xarxes i per les crítiques que havia llegit) però, tot i que vull que quedi clar que m'ha agradat, m'imaginava una altra cosa.

La veritat és que, d'entrada, estava molt descol·locada, no podia agafar-hi el fil, suposo que pels canvis temporals i per la utilització de diferents estils de text: cartes, whatsapps, correus electrònics, etc. De mica en mica m'hi vaig anar endinsant, tot i que durant tota la lectura vaig tenir la sensació que em perdia alguna cosa.

M'han sobrat algunes descripcions que he trobat massa detallades d'alguns aspectes, com per exemple la biografia d'Osamu Tezuka o l'inventari del mobiliari i la decoració del pis dels pares del protagonista 😓

Però en resum i per animar-vos a llegir-lo diré que és una història potent que narra la dura vida del protagonista, en Marco és un supervivent. I, sobretot durant l'intercanvi de cartes amb la Luisa, es fan reflexions molt bones. El final és contundent i emotiu, digne del protagonista.

Espero que el llegiu i que el puguem comentar 😊

ESPAÑOL:

Cogí el libro con muchas ganas porque pensaba que seria extraordinario (por la cantidad de veces qye lo había visto por las redes y por las críticas que había leído) pero, aunque quiero que quede claro que me ha gustado, me había imaginado otra cosa.

La verdad es que, de entrada, estaba muy descolocada, no podía coger el hilo, supongo que por los cambios temporales y por la utilización de diferentes estilos de texto: cartas, whatsapp, correos electrónicos, etc. Poco a poco me fui metiendo en la historia, aunque durante toda la lectura tuve la sensación que me estaba perdiendo alguna cosa.

Me han sobrado algunas descripciones que he encontrado demasiado detalladas de algunos aspectos como por ejemplo la biografía de Osamu Tezuka o el inventario del mobiliario y la decoración del piso de los padres de Marco 😓

Pero como resumen, y para que os animéis a leerlo, diré que es una historia potente que narra la dura vida del protagonista, Marco es un superviviente. Y, sobretodo durante el intercambio de correspondencia con Luisa, se hacen reflexiones muy buenas. El final es contundente y emotivo, digno del protagonista.

Espero que lo leáis y que lo podamos comentar 😊



Sinopsi:

Aquesta és la història d'en Marco Carrera, oftalmòleg italià tocat per la tragèdia, la nostàlgia i l'esperança. La seva vida es veu marcada per grans amors, pèrdues atroces i coincidències fatals que amenacen d'arrossegar-lo en un remolí cada cop més profund. Però en Marco persisteix i lluita per mantenir-se dret i entomar les cartes marcades que li brinda el destí.

El colibrí és una novel·la irònica, brillant i sensible, d'una bellesa absoluta. Sandro Veronesi es consagra com un dels narradors italians més hàbils i profunds dels últims temps i ens ofereix un personatge tan vívid i captivador que està destinat a acompanyar-nos de per vida.

dimecres, 10 de març de 2021

La força d'un destí de Martí Gironell

Autor/a: Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971)

Editorial: Columna Edicions

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 320

Premi Ramon Llull 2018


CATALÀ:

És la primera vegada que llegeixo a Martí Gironell i crec que no serà l´última. He trobat que el llibre està molt ben escrit i hi ha una gran feina de documentació darrera.

Ens explica la vida de Ceferino Carrión, que és intensa i apassionant, des de que marxa de Catalunya i arriba a Amèrica, on es converteix en Jean Leon, fins que torna al Penedès per elaborar el seu propi vi, després d'haver triomfat amb el seu restaurant La Scala.

El missatge del llibre és clar: 'els somnis els has de tenir perquè si no els tens, mai els podràs arribar a complir'. Jean Leon va ser home avançat al seu temps que va aconseguir convertir-se en el confessor de les estrelles del Hollywood dels anys 50, com James Dean, Paul Newman, Marilyn Monroe, Frank Sinatra, Ronald Reagan, etc.

M'ha agradat conèixer la vida d'aquest personatge que partint del no res va aconseguir crear un imperi a base d'esforç i sacrifici, molt sacrifici. Si no l'heu llegit us el recomano de veritat per descobrir una persona que sí que va aconseguir el seu gran somni americà.

ESPAÑOL:

Es la primera vez que leo a Martí Gironell y creo que no va a ser la última. El libro me ha parecido bien escrito y con un gran trabajo de documentación.

Nos explica la vida de Ceferino Carrión, que es intensa y apasionante, desde que parte de Catalunya y llega a America, donde se convierte en Jean Leon, hasta que regresa al Penedès para elaborar su propio vino, después de haber triunfado con su restaurante La Scala.

El mensaje del libro es claro: 'los sueños los debes tener porque si no los tienes, nunca los llegarás a cumplir'. Jean Leon fue un hombre avanzado a su época que consiguió convertirse en el confesor de las estrellas de Hollywood de los años 50, como James Dean, Paul Newman, Marilyn Monroe, Frank Sinatra, Ronald Reagan, etc.

Me ha gustado conocer la vida de este personaje que partiendo de cero consiguió crear un imperio con esfuerzo y sacrificio, mucho sacrificio. Si no lo habéis leído os lo recomiendo de verdad para que descubráis a una persona que sí que consiguió su sueño americano.



Sinopsi:

Amb vint-i-un anys, Ceferino Carrión fuig de l’Espanya franquista, grisa i asfixiant, buscant aires nous. Després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar a bord d’un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units, per fer realitat el seu somni. A Nova York canviarà d’identitat i es convertirà en ciutadà nord-americà amb el nom de Jean Leon. A punt de ser cridat a files per anar a la guerra de Corea, torna a fugir a Hollywood, on un seguit de cops de sort el porten a viure a un pam de la glòria, a tocar de les estrelles de cinema que admira i de qui es convertirà en amic i confident. Amb James Dean projecten un restaurant plegats i malgrat la seva mort obrirà La Scala, un establiment que es convertirà en el referent del Hollywood dels anys cinquanta i seixanta, amb estrelles habituals com Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy. Preocupat per oferir no només un espai de confidencialitat sinó també un servei acurat a les celebrities del Hollywood daurat, Leon torna a Catalunya per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi.

Jean Leon demostrarà, amb una vida de pel·lícula, que amb sacrifici i esforç els somnis són a l’abast de tothom, perquè viurà en una època en què tot és possible.

Va ser en aque­lles festes que va entendre que s’havia d’adaptar a una cultura, a una llengua i a un nou món. Un entorn canviant, un paradís ple de llum, de volun­tat, però també de riscos. Va aprendre a tractar cada persona de manera diferenciada. Era una ha­bilitat gairebé innata que en aquell ambient es transformava en l’eina idònia per triomfar. I va ser decisiu per a ell adoptar el que anomenava l’estil Chester. De mica en mica va reproduir-ne les ma­neres, el comportament, el llenguatge... i hi va imprimir el seu propi segell.

Gemma de Milena Busquets

Autor/a: Milena Busquets i Tusquets (Barcelona, 1972)

Editorial: Amsterdam

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Espanyol

Traducció: Lurdes Serramià i Fruns

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 168


CATALÀ:

No sé molt bé com posar-me a fer aquesta ressenya. He llegit el llibre gairebé per casualitat perquè no tenia previst llegir-lo, però me'l van deixar i em vaig animar.

Soc d'aquelles persones que quan comencen un llibre i no els agrada el deixen estar, i aquest només l'he acabat perquè és un llibre curt i no és massa pesat de llegir. En aquest sentit compleix amb l'objectiu de l'autora, que en una entrevista deia que no volia avorrir a la gent, no vol fer-se pesada ni donar la llauna.

Gemma és el nom d'una companya d'escola de Milena que va morir de leucèmia amb quinze anys. Aquest llibre pretén ser un homenatge a la noia i a aquella amistat i, en aquest sentit, em sembla un bonic homenatge.

Pel que fa a la història no hi he connectat en cap moment i amb la protagonista tampoc. A més a més, hi ha pel mig una història d'amor (o hauríem de dir de desamor) que tampoc he sabut ben bé com agafar-la.

Com veieu, no us puc recomanar aquest llibre perquè no m'ha aportat res, però si el llegiu i discrepeu amb el que dic m'agradarà saber-ho ;)


ESPAÑOL:

No sé muy bien como empezar a hacer esta reseña. He leído el libro por casualidad porque no tenía previsto hacerlo, pero me lo dejaron y me animé.

Soy de esas personas que cuando empiezan un libro y no les gusta lo dejan estar, y en este caso sólo lo he acabado porque es un libro corto y no se hace pesado. En este sentido cumple con el objetivo de la autora que en una entrevista dijo que no quería aburrir a la gente, no quiere hacerse pesada ni dar la lata.

Gema es el nombre de una compañera de Milena en la escuela que murió de leucemia a los quince años. Este libro pretende ser un homenaje a la chica y a aquella amistad y, en este sentido, me parece un bonito homenaje.

En referencia a la historia debo decir que no he logrado conectarme en ningún momento, y con la protagonista tampoco. Además, por ahí en medio hay una historia de amor (o más bien de desamor) que tampoco he sabido como cogerla.

Como veis, no puedo recomendaros el libro porque no me ha aportado nada, pero si lo leéis y discrepáis con lo que digo me gustará saberlo ;)



Sinopsis:

Les amigues de la infantesa són com pedres precioses, gemmes que custodiem al fons de la memòria i que ens il·luminen des de la distància en el temps.

Una nit càlida d’estiu, més de trenta anys després de la dolorosa mort de la Gemma, que va arribar massa aviat, el seu record emergeix del pou de l'oblit i inunda el present de la narradora com una onada: la seva feina de traductora, els plans de vacances, les amigues, els fills adolescents, els primers petons amb el Bruno, els carrers d'una Barcelona buida a l'estiu. Tot queda paralitzat sota l'ombra del fantasma de la Gema i l'obsessió de la protagonista per reconstruir el passat.

Però, és possible desfer les distàncies que han interposat el temps i la mort? És possible discernir el passat dels paranys que ens para la nostàlgia?

dijous, 4 de març de 2021

Diez negritos d'Agatha Christie

Autor/a: Agatha Christie (Torquay, Anglaterra, 1890 – Wallingford, 1976)

Editorial: Espasa

Any de la primera edició: 2015

Llengua original: Anglès

Traducció: Orestes Llorens

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 232


CATALÀ:

Aquesta és una altra novel·la de la gran Agatha Christie que he rellegit fa poc. Es tracta d'una història molt intrigant i amb un final sorprenent (com gairebé tots els de l'autora).

En aquest llibre, on es troben deu persones en una illa convidades pel propietari, no es pot confiar en ningú i tots, en algun moment de la lectura, són culpables d'assassinat. Aquest personatges són potents perquè la història gira entorn a  ells, i tots amaguen algun secret.

Com en la resta de llibres de la Reina del Crim, durant la lectura he anat desenvolupant infinites teories i, evidentment, totes les he fallat.

Si sou amants d'Agatha Christie suposo que l'haureu llegit, però el podeu rellegir. I si no ho sou però us agrada el gènero no us el podeu perdre, per mi, és un dels millors.

ESPAÑOL:

Esta es otra novela de la gran Agatha Christie que he releído hace poco. Se trata de una historia muy intrigante y con un final sorprendente (como casi todos los de la autora).

En este libro, donde se encuentran diez personas en una isla invitadas por el propietario de la misma, o se puede confiar en nadie y todos, en algún momento de la lectura, son culpables de asesinato. Estos personajes son potentes porque la historia gira alrededor de ellos, y todos esconden algún secreto.

Como en el resto de libros de la Reina del Crimen, durante la lectura he ido desarrollando infinitas teorías y, evidentemente, las he fallado todas.

Si sois amantes de Agatha Christie supongo que ya lo habréis leído, pero lo podéis releer. Y si no lo sois pero os gusta el género no os lo podéis perder, a mi me parece uno de los mejores.



Sinopsis:

Diez personas sin relación alguna entre sí son reunidas en un misterioso islote de la costa inglesa por un tal Sr. Owen, propietario de una lujosa mansión a la par que perfecto desconocido para todos sus invitados. Tras la primera cena, y sin haber conocido aún a su anfitrión, los diez comensales son acusados mediante una grabación de haber cometido un crimen en el pasado.

Uno por uno, a partir de ese momento, son asesinados sin explicación ni motivo aparente. Sólo una vieja canción infantil parece encerrar el misterio de una creciente pesadilla.

dimecres, 3 de març de 2021

Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona de Stefan Zweig

Autor/a: Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petròpolis, Brasil, 1942)

Editorial: Quaderns crema

Any de la primera edició: 1996

Llengua original: Alemany

Traducció: Jaume Vallcorba

Gènere: Ficció clàssica

Número de pàgines: 112


CATALÀ:

Vaig descobrir la prosa poètica de Stefan Zweig amb el llibre L'amor d'Erika Ewald de la col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions. Em va meravellar la capacitat de l'autor de transmetre sentiments.

En aquest cas m'ha passat el mateix però, a més a més, he gaudit amb les descripcions, cosa que en l'anterior no m'havia cridat tant l'atenció. Recordo, especialment, un passatge on descriu les mans i les expressions d'un jugador al casino... espectacular... Quants detalls i quin suc li'n treu Zweig!

És una obra curta que ens parla sobre la ludopatia i, de com la protagonista vol ajudar un ludòpata, i tot això ho fa des del punt de vista de la dona, deixant-nos veure els seus sentiments.

Em sorprèn molt que un escriptor nascut l'any 1881 expressi tant bé els sentiments femenins i que, fins i tot, escrigui el llibre en primera persona. És una confessió de la protagonista a l'única persona que ha trobat que creu que la pot entendre.

Com us podeu imaginar seguiré llegint altres llibres de Stefan Zweig i us recomano que feu el mateix, són una delícia.


ESPAÑOL:

Descubrí la prosa poética de Stefan Zweig con el libro El amor de Erika Ewald de la colección Petits Plaers de Viena Edicions. Me maravilló la capacidad del autor de transmitir sentimientos.

En este caso me ha pasado lo mismo per, además, he disfrutado con las descripciones, cosa que en el anterior no me había llamado la atención. Recuerdo, especialmente, un pasaje en que describe las manos y las expresiones de un jugador en el casino... espectacular.... Cuántos detalles y cómo sabe hacerlo Zweig!

Es una obra corta que nos habla sobre la ludopatía y, de como la protagonista quiere ayudar a un ludópata, y esto lo hace desde el punto de vista de la mujer, dejándonos ver sus sentimientos.

Me sorprende mucho que un escritor nacido en el año 1881 exprese tan bien los sentimientos femeninos, hasta el punto que escribe el libro en primera persona. Es una confesión de la protagonista a la única persona que ha encontrado que cree que la puede entender.

Como podéis imaginar seguiré leyendo otros libros de Stefan Zweig y os recomiendo que hagáis lo mismo, son una delicia.



Sinopsi:

—¿No troba doncs odiós o menyspreable que una dona abandoni el seu marit i les seves dues filles per seguir un home qualsevol del qual no en sap res, ni tan sols si és digne del seu amor? ¿Pot realment excusar una conducta tan irreflexiva i lleu en una dona que ja no és cap joveneta i que tan sols per amor a les seves filles s’hauria d’haver preocupat de la pròpia dignitat?

dimarts, 2 de març de 2021

Los privilegios del ángel de Dolores Redondo

Autor/a: Dolores Redondo Meira (Donosti, 1969)

Editorial: Booket

Any de la primera edició: 2021

Llengua: Espanyol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 304


CATALÀ:

Després de llegir La cara nord el cor i que no m'agradés gens, tenia ganes de reconciliar-me amb Dolores Redondo perquè fins llavors havia gaudit amb tots els seus llibres.

Doncs bé, més o menys ho he aconseguit, i ha estat gràcies a la Pakutxa i a la Celeste i la seva amistat que, malgrat les dificultats i les pèrdues, ha perdurat d'una manera poc convencional al llarg dels anys.

L'autora ens diu que és la història d'un dol, un dol mal portat, i és cert, té una gran càrrega psicològica ja que la vida de la protagonista no és un camí de roses. Veiem la seva evolució al llarg dels anys i com es relaciona amb el seu entorn.

És completament diferent de la resta de llibres que havia llegit de l'autora, i m'agrada que sigui així per trencar amb el que estem acostumats i per sorprendre'ns. He vist en algun lloc que és el primer que va escriure, doncs si és així encara té més mèrit, perquè està molt ben escrit.

L'heu llegit? Us agrada més la Dolores Redondo de la trilogia del Baztán o la de Los privilegios del ángel? A mi, totes dues ;)


ESPAÑOL:

Después de leer La cara norte del corazón y que no me gustara nada, tenía ganas de reconciliarme con Dolores Redondo porque hasta entonces había disfrutado con todos sus libros.

Pues bien, más o menos lo he conseguido, y ha sido gracias a Pakutxa y a Celeste y su amistad que, aún con las dificultades y las pérdidas, ha durado, de una manera poco convencional, a través de los años.

La autora nos dice que es la historia de un duelo, un duelo mal gestionado, y es cierto, tiene una gran carga psicológica ya que la vida de la protagonista no es un camino de rosas. Vemos su evolución a través de los años y como se relaciona con su entorno.

Es completamente diferente al resto de libros que había leído de la autora, y me gusta que sea así para no encasillarla en un estilo, y para que me sorprenda. En algún sitio he leído que es el primer libro que escribió y, si es así, me ha parecido que estaba muy bien escrito.

¿Lo habéis leído? Os gusta más Dolores Redondo de la trilogía del Baztán o la de Los privilegios del ángel? A mi, las dos ;)



Sinopsis:

En la humilde bahía pesquera de Pasajes, en los años 70, rodeada de muelles de pesca, estibadores, humedad y salazón, se forja una fuerte amistad entre Pakutxa y Celeste, dos niñas de cinco años. Entre juegos, complicidades y travesuras, la desdicha se cruza en su camino y una trágica fatalidad las separa.

Celeste, la protagonista de esta historia, sufrirá un trauma que se prolongará durante buena parte de su vida, con consecuencias terribles para ella misma y para cuantos la rodean. Vivirá la soledad de una personalidad etérea mientras una paradójica lucha se desencadena en su interior, en un intento desesperado por hallar respuestas.

«Hay mil aspectos sobre los que ya os he hablado en mis novelas y millones que me quedan por contaros, pero el primero con el que tuve que ponerme en paz fue con la muerte, y lo hice en esta novela, la primera que escribí.» Dolores Redondo

dilluns, 1 de març de 2021

Su último día de Shari Lapena

Autor/a: Shari Lapena (Canadà, 1960)

Editorial: Suma de Letras

Any de la primera edició: 2021

Llengua: Anglès

Traducció: Jesús de la Torre

Gènere: Thriller

Número de pàgines: 398


CATALÀ:

Peimer de tot vull agrair, una altra vegada, a Babelio l'organització de la seva Masa Crítica i a l'editorial Suma de Letras la seva col·laboració.

Una de les autores que m'agrada llegir, de tant en tant, i que per mi és addictiva és Shari Lapena. Les seves novel·les, del més pur estil 'domestic noir', no tenen una gran qualitat literària però si que compleixen amb l'objectiu d'entretenir i això, a vegades, s'agraeix.

Amb aquest nou llibre, Lapena ens fa veure com les mentides ens poden canviar la vida i que el tòpic de que les aparences enganyen pot ser cert. Els protagonistes d'aquesta història passen de viure una plàcida vida familiar a veure's involucrats en una investigació policial per un assassinat... o no va ser un assassinat?

Des del primer moment, m'he enganxat a la lectura i, de mica en mica, la trama s'ha anat complicant amb secrets, mentides, infidelitats i alguna mort, fins arribar a un final inesperat (marca de l'autora). 

Si voleu passar una bona estona de lectura i us agrada el gènere us el recomano perquè compleix amb el seu objectiu.

Heu llegit algun llibre de Shari Lapena?


ESPAÑOL:

Antes de empezar quiero agradecer, de nuevo, a Babelio la organización de su Masa Crítica y a la editorial Suma de Letras su colaboración.

Una de las autoras que me gusta leer de vez en cuando, y que para mi es adictiva es Shari Lapena. Sus novelas, del más puro estilo 'domestic noir', no tienen una gran calidad literaria pero sí que cumplen con el objetivo de entretener y esto, a veces, se agradece.

Con este nuevo libro, nos damos cuenta como las mentiras pueden cambiarnos la vida y que el tópico de que las apariencias engañan puede ser cierto. Los protagonistas de esta historia pasan de vivir una plácida vida familiar a verse envueltos en una investigación policial por un asesinato... ¿o no fue un asesinato?

Desde el primer momento me he enganchado a la lectura y, poco a poco, la trama se ha ido complicando con secretos, mentiras, infidelidades y alguna muerte, hasta llegar a un final inesperado (marca de la autora).

Si queréis pasar una buen rato de lectura y os gusta el género os lo recomiendo porque cumple con su objetivo.

¿Habéis leído algún libro de Shari Lapena?



Sinopsis:

Stephanie y Patrick se están adaptando todavía a su nueva vida tras el nacimiento de las gemelas. Los bebés no les dan respiro y aunque Stephanie sufre el agotamiento y la desorientación de la falta de sueño, hay una cosa de la que está completamente segura: tiene todo lo que siempre había soñado.

Entonces aparece Erica, una mujer del pasado de Patrick que lanza una escalofriante acusación. Patrick siempre había afirmado que la muerte de su primera esposa fue un accidente. Ahora Erica asegura que se trató de un asesinato.

Él insiste en que es inocente, en que todo no es más que un intento de chantaje. Pero Erica sabe cosas sobre Patrick, cosas que empujan a Stephanie a hacerse preguntas sobre su marido. ¿Le ha contado la verdad? ¿Es Erica la convincente mentirosa que Patrick asegura que es? ¿O ha cometido Stephanie un terrible error?