Capvespre de Kent Haruf

En acabar de llegir el llibre les paraules que em venen al cap són: emoció, compassió, tendresa, amistat, amor, gratitud, bondat, esperança... i és que el llibre va d’això.

Igual que a la primera novel·la de la trilogia de la plana, Cançó de la plana, l’autor ens parla de vides quotidianes amb transfons emocionals durs. Ho fa de manera planera, sense recrear-se en les desgràcies personals, i destacant la part positiva de la condició humana.

Els temes que toca en aquesta segona part són més durs que en la primera i hi ha aprofundit més. En el meu cas, les emocions han sigut més intenses (empatitzo molt amb les desgràcies dels altres).

M’agrada mot que mantingui personatges de la primera novel·la i que els faci conviure amb els nous protagonistes.

Aquesta segona novel·la també m’ha agradat molt i us la recomano, però potser no me les hauria d’haver llegit seguides. He quedat una mica saturada de bones persones...

...crec que la propera lectura haurà de ser alguna de novel·la negra! ;)

Quina impressió us ha fet a vosaltres?

Sinopsi:

Dos anys després del naixement de la seva filla Katie, la Victoria Roubideaux aconsegueix anar a la universitat, i els germans McPheron es troben amb un hivern llarg i fred al davant. A Holt la vida segueix el seu curs, plena de noves històries: un nen que neteja el jardí de la veïna i es fa càrrec del seu avi, una treballadora social, una mare soltera i una parella amb dificultats econòmiques que ha de protegir els seus fills d’un tiet alcohòlic es veuen obligats a lluitar per la supervivència emocional en un entorn advers. Mentre els nous personatges conviuen amb els antics, un succés inesperat sacseja la casa dels grangers i posa a prova la petita i nova família, que haurà d’aprendre a reinventar-se. Capvespre és una meravellosa nova mostra de la prosa de Kent Haruf, que és capaç de crear paisatges literaris commovedors a través de personatges genuïns que s’enfronten a situacions doloroses i quotidianes. Una novel·la coral on el poder i la força de les persones senzilles s’uneixen a la bellesa natural per narrar una història entranyable sobre l’amor familiar.