dimarts, 28 de novembre del 2023

Si una tarda de juliol un borinot de Pep Puig

Autor/a: Pep Puig (Terrassa, 1969)

Editorial: L'Altra Editorial

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 112


CATALÀ:

"Si una tarda de juliol un borinot" és una obra que captura l'essència de la brevetat amb una habilitat notable. Amb només unes quantes pàgines, aconsegueix impactar per la seva intensitat i senzillesa. La novel·la breu es destaca per un fort esperit antibel·licista, oferint una experiència emotiva, nostàlgica i sorprenent.

El protagonista i narrador, el Ferran, un adolescent que està de vacances al pobles de l'àvia, ens porta a un viatge emotiu que comença una tarda de juliol amb una pregunta aparentment senzilla, "i si…?", plantejada quan un senyor entra a la sabateria de la seva àvia per comprar unes sabates. A partir d'aquest moment, la narrativa gira entorn d'explorar els camins que podrien haver estat i les possibilitats que s'obren a partir d'aquella pregunta aparentment innocent.

La força de la història rau en la capacitat del protagonista d'imaginar una vida amb aquest foraster, desencadenant una sèrie d'exploracions i reflexions sobre la vida, l'amor i les conseqüències de les guerres. El Ferran té tanta esperança i tantes ganes que aquest estrany visitant sigui realment el seu avi, que encomana aquest desig a qui llegeix el llibre.

La simplicitat de la trama és un element que m'agradaria destacar. L'autor descriu escenes en aparença banals, però que revelen capes més profundes.

La novel·la també presenta una crida contundent a la deserció i denúncia l'absurditat de la guerra. La frase "Aquell que hi ha a l'altre bàndol de la guerra és algú igual que tu, amb les mateixes pors i esperances" ressona posant de manifest la futilitat de la violència i la necessitat d'abandonar els conflictes.

En resum, és una obra que destaca per la seva brevetat, la seva profunditat emocional i la seva intensitat. Una lectura que, malgrat la seva brevetat, deixa una empremta duradora i amb un títol que crida l'atenció des del primer moment.

La recomano molt!


ESPAÑOL:

"Si una tarda de juliol un borinot" es una obra que captura la esencia de la brevedad con una habilidad notable. Con sólo unas pocas páginas, consigue impactar por su intensidad y sencillez. La novela breve se destaca por un fuerte espíritu antibelicista, ofreciendo una experiencia emotiva, nostálgica y sorprendente.

El protagonista y narrador, Ferran, un adolescente que está de vacaciones en el pueblo de la abuela, nos lleva a un viaje emotivo que comienza una tarde de julio con una pregunta aparentemente sencilla, "¿y si…?", planteada cuando un señor entra en la zapatería de su abuela para comprar unos zapatos. A partir de ese momento, la narrativa gira en torno a explorar los caminos que podrían haber sido y las posibilidades que se abren a partir de esa pregunta aparentemente inocente.

La fuerza de la historia se encuentra en la capacidad del protagonista de imaginar una vida con este forastero, desencadenando una serie de exploraciones y reflexiones sobre la vida, el amor y las consecuencias de las guerras. Ferran tiene tanta esperanza y tantas ganas de que este extraño visitante sea realmente su abuelo, que contagia este deseo a quien lee el libro.

La simplicidad de la trama es un elemento que me gustaría destacar. El autor describe escenas en apariencia banales, pero que revelan capas más profundas.

La novela también presenta un llamamiento a la deserción y denuncia la absurdidad de la guerra. La frase "Aquel que hay en el otro bando de la guerra es alguien igual que tú, con los mismos miedos y esperanzas" resuena poniendo de manifiesto la futilidad de la violencia y la necesidad de abandonar los conflictos.

En resumen, es una obra que destaca por su brevedad, su profundidad emocional y su intensidad. Una lectura que, pese a su brevedad, deja una huella duradera y cuyo título llama la atención desde el primer momento.

La recomiendo mucho!




Sinopsi:

Una obra rotundament antibel·licista i, per tant, rotundament romàntica

Tarda de juliol. Sabateria de poble. De cop entra a la botiga un foraster, un home gran, d’aparença misteriosa. La mestressa en aquests moments no hi és i surt a rebre’l un noi de catorze anys. Es miren. «Necessito unes sabates noves», li diu l’home, «aquestes ja han caminat prou». L’adolescent abaixa els ulls i quan els torna a aixecar pensa que qui ja ha caminat prou és ell. «La meva àvia és a comprar», li contesta, «si vol la pot esperar». Mentre el foraster s’asseu, el noi se’n torna al menjador, i novament agafa el retrat d’aquell jove que van matar a la guerra i que no va tenir temps de fer-li d’avi. Construïda com un fals relat detectivesc, íntimament antibel·licista i narrada amb la destresa, l’humor i la profunditat que ja són marca de la casa de l’autor, Si una tarda de juliol un borinot és una novel.la delicada i vibrant que ens proposa el joc d’una sospita insensata que de mica en mica es va transformant en la il·lusió que potser no és impossible retornar del passat.

“Pep Puig és el novel·lista de l’amor extrem, és un escriptor delicat, que sap conduir una trama sense ensurts ni sorolls, un gran lliscador de prosa, un bon constructor de diàlegs accidentals, un competent afinador de caràcters literaris”, Julià Guillamon

“Puig narra amb l’economia d’una prosa d’una notable temperatura verbal: una prosa tan clara i precisa que la majoria de vegades no sembla escrita, sinó dita” – Ponç Puigdevall

“Pocs autors catalans són capaços d’enlairar un relat com fa Pep Puig. Aconsegueix que cada nova novel·la esdevingui sempre una obra nova, original i llegidora. Un dels secrets és una prosa natural i desimbolta, un to confident que de seguida es fa pròxim als lectors” – Artur Garcia, La lectora

dilluns, 27 de novembre del 2023

Caure al buit de Mercè Mascaró

Autor/a: Mercè Mascaró (Barcelona, 1981)

Editorial: La Magrana

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 256


CATALÀ:

"Caure al Buit" és una obra que ens endinsa en les complexitats de la maternitat, explorant les mancances d'una relació mare-filla marcada per la incomunicació. L'autora ens presenta una història realista, allunyada de les idealitzacions freqüents, posant de manifest els reptes i les decisions difícils que les mares han de prendre, sovint enfrontant-se a la contraposició entre la seva feina i la maternitat.

Aquesta obra pot ser un petit homenatge a les mares que han hagut de buscar l'equilibri entre la seva vida professional i la responsabilitat de ser mares, rebutjant el fet que aquestes dues facetes han de ser forçosament oposades.

Vull destacar la senzillesa de l'escriptura, utilitzant capítols curts que mantenen la narrativa fluida i captivadora. A través d'aquest estil narratiu, l'autora ens condueix per les múltiples dimensions de la feminitat i la maternitat.

La relació entre mare i filla, tot i la seva aparent fredor, és profunda i intensa. A mesura que l'Alma, la protagonista de la història, i la seva mare revelen les seves històries i emocions, descobrim que tenen més en comú del que podríem imaginar. L'autora ens recorda que les diferents generacions tenen moltes coses en comú i que sovint es perden per una mala comunicació.

El llibre m'ha agradat força perquè explora temes poc tractats i desafia les convencions establertes al voltant de la maternitat. Aquesta obra serveix per recordar-nos que, sovint, allò que callen les mares per protegir les seves filles només perpetua la distància.

Des d'aquí vull agrair a la Mercè que m'hagi donat l'oportunitat de llegir la seva novel·la de debut, i l'encoratjo a continuar escrivint històries tan boniques.

ESPAÑOL:

"Caure al buit" es una obra que nos adentra en las complejidades de la maternidad, explorando las carencias de una relación madre-hija marcada por la incomunicación. La autora nos presenta una historia realista, alejada de las idealizaciones frecuentes, poniendo de manifiesto los retos y decisiones difíciles que las madres deben tomar, a menudo enfrentándose a la contraposición entre su trabajo y la maternidad.

Esta obra puede ser un pequeño homenaje a las madres que han tenido que buscar el equilibrio entre su vida profesional y la responsabilidad de ser madres, rechazando que estas dos facetas deben ser forzosamente opuestas.

Quiero destacar la sencillez de la escritura, utilizando capítulos cortos que mantienen la narrativa fluida y cautivadora. A través de este estilo narrativo, la autora nos conduce por las múltiples dimensiones de la feminidad y la maternidad.

La relación entre madre e hija, a pesar de su aparente frialdad, es profunda e intensa. A medida que Alma, la protagonista de la historia, y su madre revelan sus historias y emociones, descubrimos que tienen más en común de lo que podríamos imaginar. La autora nos recuerda que las distintas generaciones tienen muchas cosas en común y que a menudo se pierden por una mala comunicación.

El libro me ha gustado bastante porque explora temas poco tratados y desafía las convenciones establecidas en torno a la maternidad. Esta obra sirve para recordarnos que, a menudo, lo que callan las madres para proteger a sus hijas sólo perpetúa la distancia.




Sinopsi:

L'Alma va perdre el seu pare als 8 anys, però es va inventar un d'imaginari que l'acompanya des de llavors. L'Alma no és la persona més sociable del món, i la seva vida és una lluita continua contra la seva mare, el seu matrimoni, si mateixa i, d'una manera més dolorosa, també contra els seus fills (i la seva pròpia maternitat). Un dimarts rep una trucada des de l'hospital per comunicar-li la imminent mort de la seva mare. A partir d'aquest moment la precària estabilitat que havia aconseguit en la seva vida acaba d'enfonsar-se.

dimecres, 22 de novembre del 2023

Massa deutes amb les flors de Iolanda Batallé

Autor/a: Iolanda Batallé Prats (Barcelona, 1971)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 256


CATALÀ:

Aquest és un llibre que em va captivar des del primer moment que el vaig començar a llegir. La seva prosa ha fet que cada vegada que m'he posat a llegir-lo, he hagut de tenir un llapis a la vora per subratllar frases que m'han impactat.

A través de converses profundes i empàtiques, els personatges es van ajudant mútuament a reconstruir les seves vides i a superar les seves pròpies crisis personals. Aquesta tendresa que es mostra en el llibre revela la força de les relacions humanes i la manera en què podem sanar i créixer a través del suport mutu.

Els personatges solitaris que ens trobem en aquesta història, que viuen en la tranquil·litat de la muntanya, ens mostren la importància de la introspecció i de retrobar-nos amb nosaltres mateixes.

La muntanya es converteix en una protagonista més del llibre. Les descripcions ens hi transporten i ens fan reflexionar sobre la relació entre l'ésser humà i la natura.

És un llibre que ens insta a prendre un temps per a nosaltres, com els seus personatges, i a escoltar les nostres pròpies veus.

Vosaltres sou persones reflexives, vull dir, pareu de tant en tant, i reflexioneu sobre la vostra vida?

Agraeixo enormement a @grup62 l'oportunitat que m'ha donat de llegir-lo.


ESPAÑOL:

Éste es un libro que me cautivó desde el primer momento que empecé a leerlo. Su prosa ha hecho que cada vez que me he puesto a leerlo, he tenido que tener un lápiz cerca para subrayar frases que me han impactado.

A través de conversaciones profundas y empáticas, los personajes se van ayudando mutuamente a reconstruir sus vidas y a superar sus propias crisis personales. Esta ternura que se muestra en el libro revela la fuerza de las relaciones humanas y la forma en que podemos sanar y crecer a través del apoyo mutuo.

Los personajes solitarios que nos encontramos en esta historia, que viven en la tranquilidad de la montaña, nos muestran la importancia de la introspección y de reencontrarnos con nosotras mismas.

La montaña se convierte en una protagonista más del libro. Las descripciones nos transportan y nos hacen reflexionar sobre la relación entre el ser humano y la naturaleza.

Es un libro que nos anima a tomar un tiempo para nosotras, como sus personajes, y a escuchar nuestras propias voces de vez en cuando.

Vosotr@s sois personas reflexivas, quiero decir, que paráis de vez en cuando, y reflexionáis sobre vuestra vida?

Agradezco enormemente a @grup62 la oportunidad que me ha dado de leerlo.





Sinopsi:

Un relat sincer que mostra que quan necessites escoltar-te, una bona manera és escoltar els altres.

Una dona en crisi s’instal·la en una casa a les muntanyes amb l’esperança de poder-se refer escrivint en solitud. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s’ajuden, i és així com serà acollida per una família després d’una vivència colpidora.

La importància de dir les coses, la necessitat d’escoltar i d’explicar, l’empatia, la tendresa i el dol compartit faran que, conversa rere conversa, l’escriptora reconstrueixi una història familiar que és un cant d’amor a la vida en les valls altes del Pirineu.

«Iolanda Batallé treu a la llum els jardins més recòndits que habiten l’ésser humà. Amb tot el plaer, el dolor i la poesia que comporten l’acceptació d’una herència, la fidelitat a un paisatge». Antònia Vicens

«Ella puja a les valls, escolta, les vides se li desgranen i les escriu en frases curtes, petits còdols polits que fan ganes de subratllar. És literatura, la Iolanda Batallé». Núria Cadenes

«La Batallé no només té una manera de veure el món tremendament important i especial, sinó que té la capacitat d’explicar-te allò que ha vist com si t’abracés». Juliana Canet

dimarts, 21 de novembre del 2023

Els fills adormits d'Anthony Passeron

Autor/a: Anthony Passeron (Niça, 1983)


Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Francès

Traducció: Lluís-Anton Baulenas

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 224



CATALÀ:

Aquest llibre és una obra impactant que relata la tragèdia que la família de l'autor va experimentar amb la pèrdua de l'oncle a causa de la SIDA. Aquesta situació no només va afectar profundament el dia a dia de la família, sinó que també els va generar un impacte emocional durador.

La força d'aquest llibre radica en la seva estructura narrativa, que intercala el relat de la família amb el de la investigació científica que es desenvolupa als hospitals francesos i americans. A través d'aquesta dualitat, l'autor ofereix una visió completa de la malaltia, explorant les experiències personals dels familiars i exposant els esforços científics per comprendre i lluitar contra la SIDA.

Vull destacar la part del llibre que parla sobre la investigació i la competència entre els investigadors francesos i els americans per trobar una cura. EN aquell moment jo no tenia massa consciència i llegir el llibre m'ha permès conèixer més profundament els esdeveniments i la lluita per trobar solucions.

La història té el potencial d'agradar a un ampli públic, ja que ofereix la visió de la malaltia des de dues perspectives: la vivència íntima dels familiars, amb la vergonya i la necessitat d'amagar-la, i el vessant més científic de la recerca.

Deixeu-me agrair a L'Altra Editorial l'oportunitat de col·laborar amb aquesta lectura que m'ha resultat realment interessant i que m'ha semblat un gran homenatge a totes aquelles persones que van patir, i les que ho continuen fent, per culpa de la malaltia.

ESPAÑOL:

Este libro es una obra impactante que relata la tragedia que la familia del autor experimentó con la pérdida del tío a causa del SIDA. Esta situación no sólo afectó profundamente el día a día de la familia, sino que también les generó un impacto emocional duradero.

La fuerza de este libro radica en su estructura narrativa, que intercala el relato de la familia con el de la investigación científica que se desarrolló en los hospitales franceses y americanos. A través de esta dualidad, el autor ofrece una visión completa de la enfermedad, explorando las experiencias personales de los familiares y exponiendo los esfuerzos científicos para comprender y luchar contra el SIDA.

Quiero destacar la parte del libro que habla sobre la investigación y la competencia entre los investigadores franceses y los americanos para encontrar un remedio. En ese momento yo no tenía demasiada conciencia y leer el libro me ha permitido conocer más profundamente los acontecimientos y la lucha por encontrar soluciones.

La historia tiene el potencial de gustara un público variado, ya que ofrece la visión de la enfermedad desde dos perspectivas: la vivencia íntima de los familiares, con la vergüenza y la necesidad de esconderla, y la vertiente más científica de la búsqueda de una cura.

Dejadme agradecer a L'Altra Editorial la oportunidad de colaborar con esta lectura que me ha resultado realmente interesante y que me ha parecido un gran homenaje a todas esas personas que sufrieron, y las que lo continúan haciendo, por culpa de la enfermedad.




Sinopsi:

Quaranta anys després de la mort del seu oncle Désiré, Anthony Passeron decideix indagar en la història familiar, des de l'ascens social dels seus avis, que van obrir una carnisseria durant els anys trenta, fins a l'esquerda que s’obre entre ells i la generació dels seus fills, en concret amb aquest oncle que Passeron pràcticament no va conèixer, un jove hedonista i poc compromès que va contraure la sida als anys vuitanta. Estirant del fil personal, i de la crisi psicològica i emocional que va arrossegar tota la família, l’autor incorpora també, en format de crònica trepidant, el relat de la cursa contrarellotge als hospitals francesos i americans per aturar la pandèmia i trobar una cura per la malaltia. Guanyadora de diversos premis a França, profundament commovedora i escrita en un estil sobri i addictiu, Els fills adormits retrata la solitud de les famílies, el silenci, la vergonya i la negació davant d’una malaltia nova, desconeguda i terriblement estigmatitzada.

dimecres, 8 de novembre del 2023

La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano

Autor/a: Paolo Giordano (Torí, 1982)

Editorial: Edicions 62

Any de la primera edició: 2009

Llengua original: Italià

Traducció: Anna Casassas

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 312


CATALÀ:

En primer lloc, vull agrair a la Joana la recomanació del llibre i que me l'hagi deixat per llegir 😊

Aquesta és una novel·la que es pot definir com una obra d'amor, d'amistat i, sobretot, de solitud i d'incomprensió. 

La trama gira al voltant de les vides dels dos protagonistes, l'Alice i el Mattia. Una noia i un noi que han experimentat esdeveniments dramàtics, durant la seva infantesa i adolescència, que els han marcat profundament i els han conduït a una profunda solitud. En Mattia s'infligeix autolesions de manera constant, mentre que l'Alice lluita contra l'anorèxia. En un moment donat es troben i connecten de manera especial, com si fossin nombres primers bessons, que tenen moltes semblances però sempre es veuen separats per un nombre parell. Aquesta metàfora matemàtica defineix la seva relació única, marcada per la seva pròpia diferència respecte als altres.

No és una lectura fàcil ni agradable, ja que aborda temes punyents com l'anorèxia de l'Alice, la culpabilitat d'en Mattia, la seva solitud compartida, l'assetjament a l'escola. No obstant això, està narrada de manera respectuosa i amb una simplicitat commovedora. Giordano utilitza metàfores per expressar les emocions i els conflictes interns dels personatges. L'obra conclou amb un final que convida a la reflexió.

Després d'haver llegit "La solitud dels nombres primers," tinc curiositat per llegir altres obres de l'autor, me'n podeu recomanar alguna?

ESPAÑOL:

En primer lugar, quiero agradecer a Joana la recomendación del libro y que me lo haya dejado para leer 😊

Ésta es una novela que puede definirse como una obra de amor, de amistad y, sobre todo, de soledad y de incomprensión.

La trama gira en torno a las vidas de los dos protagonistas, Alice y Mattia. Una chica y un chico que han experimentado sucesos dramáticos, durante su infancia y adolescencia, que les han marcado profundamente y les han conducido a una profunda soledad. Mattia se inflige autolesiones de manera constante, mientras que Alice lucha contra la anorexia. En un momento dado se encuentran y conectan de forma especial, como si fueran números primos gemelos, que tienen muchas semejanzas pero siempre se ven separados por un número par. Esta metáfora matemática define su relación única, marcada por su propia diferencia con respecto a los demás.

No es una lectura fácil ni agradable, ya que aborda temas desgarradores como la anorexia de Alice, la culpabilidad de Mattia, su soledad compartida, el acoso en la escuela. Sin embargo, está narrada de forma respetuosa y con una simplicidad conmovedora. Giordano utiliza metáforas para expresar las emociones y conflictos internos de los personajes. La obra concluye con un final que invita a la reflexión.

Después de haber leído "La soledad de los números primos," tengo curiosidad por leer otras obras del autor, ¿me recomendàis alguna?




Sinopsi:

En Mattia havia après que entre els nombres primers n'hi ha alguns que són especials. Els matemàtics els anomenen primers bessons: són parelles de nombres primers que estan de costat, més ben dit, quasi de costat, perquè entre ells sempre hi ha un nombre parell que els impedeix tocar-se realment. En Mattia pensava que ell i l'Alice eren així, dos primers bessons, sols i perduts, propers però no pas prou per tocar-se realment. A ella, però, no l'hi havia dit mai.

"La solitud dels nombres primers es llegeix d'una sentada. És una de les novel·les més originals i brillants que hem tingut mai a les mans. Paolo Giordano va néixer a Torí el 1982, és doncs jove de debò. I es dóna a conèixer amb un llibre perfecte, construït amb la saviesa d'un narrador experimentat. No hi ha res de forçat, res d'estudiat. És com si les paraules fluïssin de manera natural en l'ànima d'aquest noi." Caterina Soffici, Il Giornale