dimarts, 31 de gener del 2023

Vuela lejos de Kristin Hannah

Autor/a: Kristin Hannah (Califòrnia, 1960)

Editorial: Suma

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Anglès

Traducció: Eva Carballeira Díaz

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 488


CATALÀ:

Aquest llibre és la continuació del primer que vaig llegir de l'autora, El baile de las luciérnagas, que al seu moment em va remoure tots els sentiments possibles.

No puc dir gran cosa més perquè qualsevol cosa que digui serà un espòiler. És una altra història plena de sentiments, d'amistat pura que perdura durant tota la vida, amb alts i baixos, on es demostra l'estima i el respecte que senten les protagonistes entre elles.

En aquest llibre es tanquen etapes i es fa el dol corresponent per obrir-ne unes altres, tot, impregnat d'aquesta aura delicada que té Kristin a l'hora d'escriure.

Si us agraden els llibres que us fan sentir (també plorar) us el recomano, però abans de posar-vos amb aquest heu de llegir El baile de las luciérnagas.

Us agraden els llibres que fan plorar?


ESPAÑOL:

Este libro es la continuación del primero que leí de la autora, El baile de las luciérnagas, que en su momento me removió todos los sentimientos posibles.

No puedo decir gran cosa porqué cualquier cosa que pueda decir será un spoiler. Es otra historia llena de sentimientos, de amistad pura que se mantiene durante toda la vida, con altos y bajos, donde se demuestra la estima y el respeto que sienten las protagonistas entre ellas.

En este libro se cierran etapas y se hace el duelo correspondiente para abrir otras, todo, impregnado por el aurea delicada que tiene Kristin a la hora de escribir.

Si os gustan los libros que hacen sentir (también llorar) os lo recomiendo, pero antes de poneros con este debéis leer El baile de las luciérnagas.

Os gustan los libros que hacen llorar?



Sinopsis:

Tully Hart siempre ha sido una fuerza de la naturaleza, una mujer impulsada por grandes sueños y por los recuerdos de su doloroso pasado. Creía que podría superarlo todo. Pero ahora ha tocado fondo. Kate Ryan ha sido su mejor amiga durante más de treinta años. Juntas han reído, bailado, vivido y llorado. Kate ha sido siempre su apoyo y ahora no sabe cómo va a sobrevivir.

Quiere hacer honor a la promesa que le hizo a Kate de cuidar de su familia, pero es un propósito que no se ve capaz de cumplir. Marah, la hija de Kate, se encuentra consumida por la culpa y cada vez más aislada. Y Nube, la problemática madre de Tully, ha elegido justo este momento para volver a aparecer. Y, después de todo, ¿qué sabe la ambiciosa e independiente Tully sobre formar parte de una familia?

Una llamada en mitad de la noche unirá a estas tres mujeres que han perdido su camino y que se necesitarán las unas a las otras --y quizá también un Milagro-- para transformar sus vidas.

Una emocionante y desgarradora historia sobre amistad, amor, maternidad, pérdida y nuevos comienzos.

Amélie Nothomb


CATALÀ:

Amélie Nothomb, pseudònim de Fabienne Claire Nothomb (Etterbeek, 9 de juliol de 1966), és una escriptora belga en llengua francesa.

El fet que el seu pare fos ambaixador de Bèlgica va fer que durant tota la seva infantesa i adolescència visqués en diversos països a banda del seu Japó natal: Xina, Estats Units, Laos, Birmània i Bangladesh. Als 17 anys s'instal·là per primera vegada a Europa, i estudià filologia romànica a la Universitat Lliure de Brussel·les. El fet de provenir d'una influent família política de caràcter catòlic i dretà li va fer difícil la integració. A part d'un període a Tòquio (episodi que donà origen a Estupor i tremolors i -més tard- a Ni d'Eva ni d'Adam), ha viscut a Brussel·les d'aleshores ençà.

Des de 1992 publica una novel·la cada any (tot i escriure'n, segons declaracions de la mateixa Nothomb, tres cada any, fruit d'almenys quatre hores diàries dedicades a l'escriptura).

Els seus relats es caracteritzen per una fascinació pel contrast entre la lletjor i la beutat, el vocabulari precís i (sovint) els trets autobiogràfics.

(Font: Viquipèdia)

Des de que vaig descobrir Nothomb no puc parar de llegir-la i m'he decidit a fer un post especial dedicat a ella per manca de temps de fer una ressenya de cada un dels seus llibres.

El primer llibre que vaig llegir va ser Set, del qual podeu trobar la ressenya al bloc, més tard vaig continuar amb Estupor i tremolors, llibre que també vaig ressenyar, i a aquests els han seguit (per ordre de lectura) els següents:

- Cosmètica de l'enemic (Columna Edicions).

- En Riquet del plomall (Llibres Anagrama). Traducció: Ferran Ràfols Gesa

Diari de l'Oreneta (Empúries). Traducció: Ferran Ràfols Gesa

Barbablava (Llibres Anagrama). Traducció: Ferran Ràfols Gesa.

- Metafísica de los tubos (Anagrama). Traducció: Sergi Beltrán.

- I la lectura actual és Primera sang (Anagrama). Traducció: Ferran Ràfols Gesa.

He de dir que Nothomb, amb el seu estil satíric i amb un humor molt peculiar, m'atrapa des del primer moment. He gaudit tant les novel·les que són autobiogràfiques com les que no ho són, totes tenen un punt d'originalitat que no he trobat en altres autors.

Té molta cura en la tria dels seus personatges. Són personatges extrems, com ella mateixa que resulta una mica excèntrica, i que combinen la tristor amb l'humor d'una manera meravellosa..

Crec que és una autora que no té un terme mig, o l'odies o t'agrada, i jo, com podeu imaginar, estic al segon grup. Té una manera d'escriure retorçada i al mateix temps delicada. Podria dir que és una escriptora de contrastos marcats i ben combinats.

Els seus llibres tracten sobre experiències vitals que ella ens explica d'una manera implacable, directa i freda, com si d'una persona sense sentiments es tractés però als lectors ens arriba al fons.

Només em queda dir-vos que alguns dels llibres que he llegit m'han fet explotar el cap i que, evidentment, continuaré llegint les excèntriques novel·les de Nothomb.

De quin grup us considereu vosaltres? Sou Nothombians o no?


ESPAÑOL:

Amélie Nothomb nació en Kobe (Japón) en 1967. Proviene de una antigua familia de Bruselas, aunque pasó su infancia y adolescencia en Extremo Oriente, principalmente en China y Japón, donde su padre fue embajador; en la actualidad reside en París. Desde su primera novela, Higiene del asesino, se ha convertido en una de las autoras en lengua francesa más populares y con mayor proyección internacional. Anagrama ha publicado El sabotaje amoroso (Premios de la Vocation, Alain-Fournier y Chardonne), Estupor y temblores (Gran Premio de la Academia Francesa y Premio Internet, otorgado por los lectores internautas), Metafísica de los tubos (Premio Arcebispo Juan de San Clemente), Cosmética del enemigo, Diccionario de nombres propios, Antichrista, Biografía del hambre, Ácido sulfúrico, Diario de Golondrina, Ni de Eva ni de Adán (Premio de Flore), Ordeno y mando, Viaje de invierno, Una forma de vida, Matar al padre, Barba Azul, La nostalgia feliz, Pétronille, El crimen del conde Neville, Riquete el del Copete, Golpéate el corazón,Los nombres epicenos, Sed y Primera sangre (Premio Renaudot), hitos de «una frenética trayectoria prolífera de historias marcadas por la excentricidad, los sagaces y brillantes diálogos de guionista del Hollywood de los cuarenta y cincuenta, y un exquisito combinado de misterio, fantasía y absurdo siempre con una guinda de talento en su interior» (Javier Aparicio Maydeu, El País). En 2006 se le otorgó el Premio Cultural Leteo por el conjunto de su obra, y en 2008 el Gran Premio Jean Giono, asimismo por el conjunto de su obra.

Desde que descubrí a Nothomb no puedo parar de leerla y he decidido hacer un post especial dedicado a ella porque no tengo tiempo de hacer una reseña de cada uno de sus libros.

El primer libro que leí fue Sed, del cual podéis encontrar la reseña en el blog, más tarde continué con Estupor y temblores, libro que también reseñé, y a este le han seguido (por orden de lectura) los siguientes:

- Cosmètica de l'enemic (Columna Edicions).

- En Riquet del plomall (Llibres Anagrama). Traducción: Ferran Ràfols Gesa

- Diari de l'Oreneta (Empúries). Traducción: Ferran Ràfols Gesa

- Barbablava (Llibres Anagrama). Traducción: Ferran Ràfols Gesa.

- Metafísica de los tubos (Anagrama). Traducción: Sergi Beltrán.

- Y la lectura actual es Primera sangre (Anagrama). Traducción: Sergi Pàmies.

Debo decir que Nothomb, con su estilo satírico y con un humor muy peculiar, me atrapa desde el primer momento. He disfrutado tanto de las novelas que son autobiográficas como las que no lo son, todas tienen un punto de originalidad que no he encontrado en otros autores.

Escoge muy bien a sus personajes. Son personajes extremos, como ella misma que resulta un poco excéntrica, y que combinan la tristeza y el humor de una manera maravillosa.

Creo que es una autora que no tiene un término medio, o la odias o te gusta, y yo, como podéis imaginar, estoy en el segundo grupo. Tiene una manera de escribir retorcida y al mismo tiempo delicada. Podría decir que es una escritora de contrastes marcados y bien combinados.

Sus libros tratan sobre experiencias vitales que nos explica de una manera implacable, directa y fría, como si de una persona sin sentimientos se tratara pero a los lectores nos llega al fondo.

Solo me queda deciros que algunos de los libros que he leído me han hecho estallar la cabeza i que, evidentemente, continuaré leyendo las excéntricas novelas de Nothomb.

De qué grupo os consideráis vosotr@os? Sois Nothombianos o no?

dilluns, 30 de gener del 2023

Els nens són reis de Delphine de Vigan

Autor/a: Delphine de Vigan (Boulogne-Billancourt, França, 1966) 

Editorial: Grup 62

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Francès

Traducció: Jordi Martín Lloret

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 320

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Amb aquest llibre passem de la telerrealitat o teleescombraria dels anys 2000, a les xarxes socials de l'actualitat i a tot allò que comporta la sobreexposició de la nostra vida privada, en especial la dels infants.

A través de dues històries que conflueixen, la de la Mélanie i la de la Clara, veiem els esforços que han de fer la canalla per estar permanentment connectats amb els seus seguidors, quina és la vida que porten i quins són els sacrificis que, sovint, han de fer a desgrat.

Tracta el tema de la intimitat i de l'explotació de menors, arrel d'una desaparició. Temes actuals que, fins ara, no s'han tractat massa i que conviden a pensar i reflexionar molt., per això ha sigut molt interessant llegir-lo en una lectura conjunta amb altres membres de #elreductecatalà.

Un cop descobert el misteri de la desaparició, l'autora ens transporta cap al futur i podem conèixer que els ha deparat la vida als protagonistes.

No és un llibre superficial, és intens. Parla de la necessitat de ser acceptat o, fins i tot, venerat pels altres, d'haver de mostrar vides perfectes i de viure, gairebé en exclusivitat per aconseguir això. Ens parla de com ho viu cada un dels personatges i, com podeu imaginar, l'experiència és diferent per cada un d'ells.

A vosaltres, us agradaria ser youtubers? Jo no podria perquè no soc gens constant i m'agrada fer les coses per gust i no per obligació.


ESPAÑOL:

Con este libro pasamos de la telerealidad o telebasura de los años 2000, a las redes sociales de la actualidad y a todo lo que comporta la sobreexposición de nuestra vida privada, especialmente la de los niños.

A través de dos historias que confluyen, la de Mélanie y la de Clara, vemos los esfuerzos que deben hacer los niños para estar permanentemente conectados con sus seguidores, cuál es la vida que llevan y cuáles son los sacrificios que a menudo deben hacer sin ganas.

Trata el tema de la intimidad y de la explotación de menores, a partir de una desaparición. Temas actuales que, hasta ahora, no han sido muy tratados y que invitan a pensar y reflexionar mucho, por eso ha sido muy interesante leerlo en una lectura conjunta con otros miembros de #elreductecatalà.

Una vez descubierto el misterio de la desaparición, la autora nos transporta hacia el futuro y podemos conocer que les ha aguardado la vida a los protagonistas.

No es un libro superficial, es intenso. Habla de la necesidad de ser aceptado o venerado por los otros, de haber de mostrar vidas perfectas y de vivir, casi en exclusiva, para conseguir esto. Nos habla de como lo vive cada uno de los personajes y, como podéis imaginar, la experiencia es diferente para cada uno de ellos.

A vosotr@s os gustaría ser youtubers? Yo no podría porque no soy constante y me gusta hacer las cosas por gusto, no por obligación.




Sinopsi:

La Mélanie, que va créixer en el culte als realities, només té una idea fixa al cap: fer-se famosa. Però la seva única aparició en un xou televisiu és un fracàs. Anys després, ja mare de família, crea a YouTube el canal Happy Récré, on exhibeix el dia a dia dels seus dos fills. Ben aviat la segueixen milions de subscriptors, que li fan likes i comenten tots els seus moviments. La vida de la Clara, en canvi, ha estat marcada per la pèrdua brutal dels pares, fins i tot ara que s’acaba d’incorporar a la Brigada Criminal. Quan la filla de la Mélanie desapareix, els camins d’aquestes dues dones s’encreuen.

Amb la seva agudesa immensa per copsar les febleses a l’ànima dels personatges i les falles dels nostres temps, Delphine de Vigan s’endinsa en un tema vertiginós: les xarxes socials i les seves derives; una societat abocada al culte de l’ego, on tot s’escenifica i es ven, fins i tot la felicitat familiar. Un retrat inquietant d’una època en què només vivim perquè ens mirin i per ser vistos, exposant fins i tot la intimitat més privada i personal, i menyspreant la violència que s’exerceix sobre els infants, que en són els reis... i les víctimes.


dimarts, 24 de gener del 2023

L'estranya desaparició d'Esme Lennox de Maggie O'Farrell

Autor/a: Maggie O’Farrell (Irlanda del Nord, 1972)

Editorial: L'Altra

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Anglès

Traducció: Josep Alemany

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 216

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

No sé com fer aquesta ressenya ja que, en acabar el llibre, el vaig haver de pair. 

És un trencaclosques d'injustícies, de solitud, de records i oblits, i de secrets. És un llibre on es culpabilitza a la víctima, una dona rebel, un esperit lliure que, degut a les convencions socials de l'època, acaba tancada en un manicomi i silenciada per la seva família.

La lectura és un joc de temps i de veus entre el passat i el present que esdevé pertorbadora i que fa sentir ràbia i sorpresa. Toca temes sensibles que podrien convertir-lo en una lectura densa però no és així, és una lectura àgil i plena de misteri.

En poques pàgines se'ns transmeten moltes coses i estan escrites d'una manera molt elegant.

El final és el colofó perfecte d'aquesta història que haureu de llegir si voleu conèixer.

Anteriorment havia llegit Hamnet de la mateixa autora i ja em va semblar un llibre brillant, aquest, també ho és, i estic convençuda que els propers que llegiré també ho seran.

Quin em recomaneu llegir ara?


ESPAÑOL:

No sé como hacer esta reseña ya que, al finalizar el libro, tuve que digerirlo.

Es un puzle de injusticias, de solitud, de recuerdos y olvidos, y de secretos. Es un libro donde se culpabiliza a la víctima, una mujer rebelde, un espíritu libre que, debido a las convenciones sociales de la época, acaba encerrada en un manicomio y silenciada por su familia.

La lectura es un juego de tiempos y de voces entre el pasado y el presente que llega a ser perturbadora y que hace sentir rabia y sorpresa. Toca temas sensibles que podrían convertirlo en una lectura densa pero no es así, es una lectura ágil y llena de misterio.

En pocas páginas se nos transmiten muchas cosas y están escritas de una manera muy elegante.

El final es el colofón perfecto de esta historia que deberéis leer si lo queréis conocer.

Anteriormente había leído Hamnet de la misma autora y ya me pareció un libro brillante, este, también lo es, y estoy segura que los próximos que leeré también lo serán.

Cuál me recomendáis leer ahora?



Sinopsi:

Un dia, mentre s’ocupa de la seva petita botiga de roba de segona mà, l’Iris Lockhart rep una notícia sorprenent: una germana de la seva àvia de qui no ha sentit a parlar mai està a punt de sortir de l’hospital psiquiàtric on ha passat part de la seva vida. L’àvia de l’Iris sempre havia dit que era filla única, però els documents proven que no hi ha cap error: l’Esme Lennox és la seva tia àvia. L’informe mèdic considera que és una dona sana i inofensiva, però no deixa de ser una desconeguda que segur que guarda uns secrets que alteraran la vida de l’Iris definitivament. ¿Per què no se n’ha parlat mai, a la família? Si l’Iris l’acull a casa seva, ¿quines veritats perilloses descobrirà? L’estranya desaparició d’Esme Lennox és un relat gòtic i apassionant sobre secrets familiars, vides entrellaçades i oportunitats perdudes i, com totes les novel·les de Maggie O’Farrell, és elegant, càlida i delicada, i perseguirà el lector molt més enllà de l’última pàgina.

dijous, 12 de gener del 2023

Mentre la neu sigui blanca de Jordi Boixadós

Autor/a: Jordi Boixadós Bisbal (Barcelona, 1958)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 416

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

La meva primera ressenya de l'any és sobre una història familiar a mig camí entre Suècia i Catalunya, i que he pogut llegir gràcies a la gentilesa de Grup 62.

Jordi Boixadós ens endinsa en una trama plena de secrets i en la que l'Einar ha de dur a terme una investigació per descobrir la història de la seva família.

La trama m'ha agradat molt, plena de llaços familiars, i també els espais on discorre la història, que són espais naturals. Les descripcions de la natura sueca i catalana són molt bones i detallades.

Els personatges estan molt ben definits i són molt entranyables. Vull destacar el lligam que es crea entre l'Einar i el Pere, sense dir-se res, s'ho diuen tot. En general, tots els personatges et fan sentir part de la seva comunitat.

És un llibre molt sentimental també, o com a mínim, jo he interpretat la investigació de l'Einar com un acte d'amor cap al seu pare, ja que ho fa per ajudar-lo.

Doncs això, si us agraden les intrigues familiars, la natura o els personatges propers aquest llibre és per vosaltres.


ESPAÑOL:

Mi primera reseña del año es sobre una historia familiar a medio camino entre Suecia y Catalunya, y he podido leerla gracias a la gentileza de Grup 62.

Jordi Boixadós nos adentra en una trama llena de secretos familiares y en la que Einar debe realizar una investigación para descubrir la historia de su familia.

La trama me ha gustado mucho, llena de lazos familiares, y también los espacios por donde discurre la historia, que son espacios naturales. Las descripciones de la naturaleza sueca y catalana son muy buenas y detalladas.

Los personajes están muy bien definidos y son entrañables. Quiero destacar el apego que se crea entre Einar y Pere, sin decirse nada, se lo dicen todo. En general, todos los personajes te hacen sentir parte de su comunidad.

Es un libro muy sentimental también, o eso me ha parecido a mi, ya que he interpretado la investigación de Einar como un acto de amor hacia su padre, ya que lo hace para ayudarlo.

Pues eso, si os gustan las intrigas familiares, la naturaleza o los personajes cercanos, este libro es para vosotr@s.




Sinopsi:

 L’Einar, que va néixer i viu en una petita ciutat del nord de Suècia, no ha sabut mai, en els quaranta anys que té, per què el seu pare va abandonar Catalunya de ben jove i no hi ha volgut tornar. Les circumstàncies l’empenyeran a esbrinar-ho i el duran a un món de silencis que es manté des del passat.

«El fill el va mirar per veure si era capaç de distingir alguna emoció en el rostre de l’home que l’havia dut al món, quasi sempre inaccessible, quasi sempre tan serè i dur alhora, com el mar de gel on en aquell moment seien tots dos.

No es podia dir ben bé que fos un home sorrut; no era gaire parlador, però tampoc no defugia les converses. Només quan en una xerrada apareixia qualsevol cosa que tingués a veure amb la infància o amb l’adolescència, i sobretot quan per alguna raó es parlava del seu país d’origen, es tancava en si mateix. Quan allò passava, els seus ulls foscos semblaven adreçar-se cap a algun punt més enllà de les parets, dels arbres o del mar».

Ho sabem tot de la nostra família?