dimecres, 9 d’octubre del 2019

Baba, no vull dormir de Míriam Tirado i Joan Turu


Autor/a: Míriam Tirado i Joan Turu
Editorial: El cep i la nansa
Any de la primera edició: 2019
Llengua original: Català
Gènere: Infantil
Número de pàgines: 26

El consum de música a casa el fem a través de Spotify o anant a concerts on sentir la música en directe, pocs cd comprem, la veritat. Aquest cap de setmana hem estat a Sant Cugat, al festival Petits Camaleons on cada any ens ho passem genial i, a més d’anar als concerts de Joan Dausà, Els Pets, Xiula i The Penguins, ens vam firar i vam comprar el llibre que us presento avui.

Com que Xiula és un dels grups que ens “xifla” i les cançons del llibre són d’ells no ens ho vam pensar dues vegades.

Aquest és un llibre que ens ajuda a acompanyar els nostres fills i filles a l’hora d’anar a dormir. Afavoreix el desenvolupament de l’autoconeixement i la propiocepció a través de portar la respiració al cos.

Nosaltres hem fet cas del llibre i ens ajuda a relaxar-nos abans d’agafar el son, ja que a casa nostra sempre hem hagut de crear l’ambient per anar a dormir.

La història és molt original i el millor acompanyament que podis tenir és el que té, les il·lustracions de JoanTuru i de la música de Xiula.

Us el recomano si teniu nenes o nenes a qui costa agafar el son!

Dolços somnis!


Sinopsi:


La Baba és una mussola encarregada de la nit i de protegir a tots els nens i nenes del món mentre dormen. Però hi ha un problema, molts d’aquests nens no volen anar a dormir i tots ells per raons molt diverses. I, això, desgasta també a les seves mares i pares. La Baba ens explicarà un secret infal·lible per aconseguir una son dolça i serena a través de la respiració i la consciència del propi cos.

I tot plegat acompanyat per les cançons del grup musical Xiula.

dimarts, 1 d’octubre del 2019

La retornada de Donatella Di Pietrantonio


Aquesta és la història d’una noia que als 13 anys descobreix que la seva família no és la que ella creia fins ara. I passa de viure en una llar burgesa en una ciutat a tornar amb la seva família biològica que viu gairebé en la misèria en un poblet.

És una novel·la que m’ha agradat molt, perquè el contrast de sentiments de la protagonista es manté durant tot el llibre, però no es converteix en un llibre sentimental, sinó emotiu.

“Repetía despacio la palabra mamá cien veces, hasta que perdía todo sentido y era sólo una gimnasia de los labios. Me quedaba huérfana de dos madres vivas. Una me había dado con su leche aún en mi lengua, la otra me había devuelto a los trece años. Era hija de separaciones, parentelas falsas o calladas, distancias. Ya no sabía de quién provenía. En el fondo tampoco lo sé ahora”.

És un d’aquells llibres que es llegeix molt ràpid i que et fa ràbia perquè, en el fons, no vols que s’acabi. I quan s’acaba, amb un final inesperat (pel que et va preparant abans d’arribar-hi), vols que hi hagi una segona part on s’expliqui que amb els anys a la protagonista i a la seva germana els ha anat bé.

Us el recomano, és un llibre ideal per llegir ara a la tardor, si o no?



Sinopsi:

Con la maleta en una mano y una bolsa con zapatos en la otra, una muchacha de trece años llama a una puerta tras la que hay un mundo desconocido, extraño. Empieza así esta historia vehemente y cautivadora, con una adolescente que de un día para otro es devuelta a su familia biológica y lo pierde todo: una casa confortable, a sus mejores amigas, el cariño incondicional de sus padres, o de quienes creía que eran sus padres. Su nuevo hogar es pequeño, oscuro, hay hermanos por todas partes y poca comida en la mesa. Pero está Adriana, la hermana pequeña que le abre mucho más que la puerta de su nueva casa.