dijous, 23 de desembre de 2021

Novel·la d'escacs de Stefan Zweig

Autor/a: Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petròpolis, Brasil, 1942)

Editorial: Quaderns crema

Any de la primera edició: 1987

Llengua original: Alemany

Traducció: Manuel Lobo

Gènere: Ficció clàssica

Número de pàgines: 104

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Aquest és l'últim llibre que va escriure Zweig i va ser publicat després de la seva mort.

Es tracta d'una història d’obsessions i de tortures psicològiques. El protagonista és un personatge turmentat durant el nazisme, sotmès a llargs interrogatoris i tortures mentals.

En descobrir un llibre d'escacs i a base de jugar patides en solitari, passa les hores fins que això es converteix en una obsessió. Zweig, un cop més, ens transmet a la perfecció els sentiments del senyor B a través d'una narració molt precisa en primera persona.

No és dels llibres de l'autor que més m'ha agradat (per ara em quedo amb Carta d'una desconeguda 💔) però manté la seva essència, la seva delicadesa en la narració dels sentiments i el seu estil elegant us deixarà meravellats.

De veritat que, si encara no ho heu fet, us animo a descobrir aquest autor tan complert. Dins de la seva obra podeu trobar gèneres tan diversos com la novel·la, l'assaig o les biografies.

Us animeu a llegir-lo?


ESPAÑOL:

Este es el último libro que escribió Zweig y fue publicado después de su muerte.

Se trata de una historia de obsesiones y de torturas psicológicas. El protagonista es un personaje atormentado durante el nacismo, sometido a largos interrogatorios y torturas mentales.

Cuando descubrió un libro de ajedrez y al is jugando partidas en solitario, pasa las horas hasta que esto se convierte en una obsesión. Zweig, una vez más, nos transmite a la perfección los sentimientos del señor B a través de una narración muy precisa hecha en primera persona.

No es de los libros del autor que más me han gustado (por ahora me quedo con Carta de una desconocida 💔) pero mantiene su esencia, su delicadeza en la narración de los sentimientos y su estilo elegante os dejará maravillados.

De verdad, si aún no lo habéis hecho, os animo a descubrir a este autor tan completo. Dentro de su obra podréis encontrar géneros tan diversos como la novela, el ensayo o las biografías.

¿Os animáis a leerlo?



Sinopsi:

Negat per qualsevol altra activitat intel·lectual, Mirko Czentovicz va revelar-se des de nen com un geni dels escacs, i ara n’és el campió del món. Però, en un viatge de Nova York a Buenos Aires, li sorgeix un contrincant enigmàtic: el senyor B., un noble vienès que fuig dels nazis. Un dels passatgers del vapor prova d’acostar-se a tots dos personatges, i així, junt amb ell, el lector en descobreix les històries i assiteix a la seva confrontació. En aquesta Novel·la d’escacs, doncs, se’ns presenta, d’una banda, l’enfrontament de dues naturaleses antagòniques i, de l’altra, la fragilitat i la força de la persona sotmesa a una pressió extraordinària. I tot això, en una història construïda amb art de mestre i amb bones dosis d’intriga.


dimarts, 14 de desembre de 2021

Les mares no abandonen de Sandra Freijomil

Autor/a: Sandra Freijomil (Barcelona, 1975)

Editorial: Univers

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 224

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Vull agrair, primer de tot, a la Sandra Freijomil l'enviament d'aquest llibre tan emotiu i colpidor.

Un llibre de silencis, de paraules no dites i de sentiments callats. De famílies de sang i de famílies trobades. De mares.... i mares.

Ens parla de la depressió que pateix la mare de la protagonista, de la demència de la padrina, de les absències de totes dues durant la seva infància, de la complicitat amb el pare. Ens destripa els seus sentiments quan analitza la seva vida i ens en fa partíceps. Sobretot de la seva por a ser una mala mare.

El títol del llibre hauria de ser una afirmació categòrica però malauradament, en alguns casos no és així. Com diu l'autora "Mare ho és qui vol ser-ne i no qui va de part".

Si us agraden els llibres que parlen de vides familiars que podrien ser reals i plens de sentiments, aquest és un bon llibre i us el recomano.

Aquest és el segon llibre consecutiu que llegeixo de l'editorial Univers, i m'agrada perquè una de les seves missions és promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes per mitjà de la publicació d’obres de temàtica diversa i, tal com estan avui les coses, això és d'agrair.


ESPAÑOL:

Quiero agradecer, antes de nada, a Sandra Freijomil el envío de este libro tan emotivo y sobrecogedor.

Un libro de silencios, de palabras no dichas, de sentimientos callados. De familias de sangre y de familias encontradas. De madres... y madres.

Nos habla de la depresión que sufre la madre de la protagonista, de la demencia de la abuela, de las ausencias de las dos durante su infancia, de la complicidad con el padre. Nos destripa los sentimientos cuando analiza su vida y nos hace partícipes de ella. Sobre todo su miedo a ser una mala madre.

El título del libro tendría que ser una afirmación categórica pero por desgracia, en algunos casos no es así. Como dice la autora "Madre lo es quien quiere serlo y no quien va de parto".

Si os gustan los libros que hablan de vidas familiares que podrían ser reales y llenos de sentimientos, este es un buen libro y os lo recomiendo.

Este es el segundo libro consecutivo que leo de la editorial Univers, y me gusta porque una de sus misiones es promover y difundir la lengua y la cultura catalanas mediante la publicación de obras de temática diversa y, tal y como están hoy las cosas, esto es de agradecer.



Sinopsi:

La protagonista es retroba després de trenta anys amb l'àvia nonagenària que viu en una residència i pateix demència avançada. L'impacte d'aquest retrobament la duu a recordar la seva infantesa marcada pel divorci dels pares als anys vuitanta, la depressió de la mare i la relació que aquest fet li fa establir amb els avis i amb el pare. En aquest passat reviscut, en aquells records d'una àvia que mai no va saber fer d'àvia i d'una mare que mai no va saber fer de mare, la protagonista d'aquesta novel·la, confrontant-se amb el seu passat, ha de decidir quina mare vol ser per a la seva filla.

Una història de mares i filles, que ens parla de les segones oportunitats que rarament es presenten a les nostres vides.

divendres, 10 de desembre de 2021

La història de la nostàlgia de Natàlia Romaní

Autor/a: Natàlia Romaní (Tarragona, 1967)

Editorial: Univers

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 451

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Univers és un segell editorial del Grup Enciclopèdia que publica ficció i no ficció en català, i a ells els he d'agrair l'enviament d'aquest exemplar.

He de començar la ressenya dient que La història de la nostàlgia m'ha semblat una novel·la escrita per una persona culta, i els personatges que crea també són tots molt cultes, per tant, el llibre és molt interessant.

Hi ha hagut algunes parts, com les explicacions de l'escriptor Claudio Magris, que m'han semblat una mica complexes. Fa servir unes reflexions massa profundes per mi, però, per contra, el viatge que fan plegats amb la Sarah m'ha permès aprofundir més en una part de la història que només coneixia de passada, la del conflicte dels Balcans. També parla de la Viena nazi, entre altres fets.

És un llibre on es barregen molts gèneres, hi ha molta conversa, retalls dels dietaris dels protagonistes i coprotagonistes, i també cartes, ens parla d'amor, d'amistat, de guerra, de literatura, de filosofia, de psicologia, tot lligat d'una manera molt acurada.

Si el que busqueu és un llibre àgil aquest no és el moment de llegir-lo, perquè cal fer-ho de manera pausada per poder-lo assimilar bé. Però si voleu llegir un llibre bo, molt bo, ben escrit i molt interessant no el deixeu escapar perquè el gaudireu.

Heu llegit alguna vegada un llibre que us hagi fet sentir cultes? 😅


ESPAÑOL:

Univers es un sello editorial del Grup Enciclopèdia (Catedral en español) que publica ficción y no ficción en catalán, y a ellos tengo que agradecer el envío del ejemplar.

Debo empezar la reseña diciendo que La història de la nostàlgia me ha parecido una novela escrita por una persona culta, y los personajes que crea también son todos muy cultos, por lo tanto, es un libro muy interesante.

Ha habido algunas partes, como las explicaciones del escritor Claudio Magris, que me han parecido un poco complejas. Utiliza unas reflexiones demasiado profundas para mi, pero, por otro lado, el viaje que hace junto a Sarah me ha permitido ahondar en una parte de la historia que solo conocía de pasada, la del conflicto de los Balcanes. También habla de la Viena nazi, entre otros hechos.

Es un libro donde se mezclan muchos géneros, hay muchas conversaciones, recortes de los dietarios de los protagonistas y coprotagonistas, y también cartas, nos habla de amor, de amistad, de guerra, de literatura, de filosofía, de psicología, todo mezclado de una manera muy concreta.

Si lo que buscáis es un libro ágil este no es el momento de leerlo, porque es necesario hacerlo de manera pausada para poder asimilarlo bien. Pero si queréis leer un libro bueno, muy bueno, bien escrito y muy interesante y completo, no lo dejéis escapar porque lo vais a disfrutar.

¿Habéis leído alguna vez un libro que os haya hecho sentir cultos? 😅



Sinopsi:

La Universitat de Pembroke és el punt d'inici d'aquesta història, el lloc on convergeixen les vides de la Laura, en David i la Sarah, origen d'un conflicte entre la passió i la lleialtat, l'amor i l'amistat. Relat d'aquest triàngle, La història de la nostàlgia és la crònica d'un viatge en què el lector visitarà els arxius plens de pols de les cases de Park Slope, a Brooklyn, compartirà tertúlies al Cafè de San Marco de Trieste i recorrerà les carreteres de Croàcia i Sèrbia fins als confins més remots del vell continent, resseguint el curs del Danubi de la mà de Claudio Magris.

Feta de realitat i ficció, de cròniques, diaris i entrevistes, La història de la nostàlgia traça la geografia sentimental d'un territori i d'un temps perduts en la memòria, i intenta trobar la manera d'aferrar-nos a la vida, sense que aquesta ens sotmeti a la seva voluntat, ja que... Com és possible mantenir-se íntegre i noble, bo, quan el vent de la Història bufa sense pietat?



dimecres, 8 de desembre de 2021

Una educació de Tara Westover

Autor/a: Tara Westover (Idaho, 1986)

Editorial: Més Llibres

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Anglès

Traducció: Anna Torcal i Salvador Company

Gènere: Novel·la biogràfica

Número de pàgines: 432

Comprar el llibre


CATALÀ:

No es pot parlar d'aquest llibre sense dir que és una història impactant, tant, que hi ha passatges que no semblen reals, però ja ho diuen que la realitat supera la ficció.

La Tara ens explica la seva vida i ens podríem quedar amb tot el que parla de la manera com va ser criada, sense papers, sense anar a l’escola ni al metge, preparant-se per a la fi del món i sense tenir contacte amb la resta de societat. Amb un pare extremista radical, una mare absent com a tal i una part dels germans acomodats en aquesta manera de viure, una relació familiar malaltissa i tòxica. Però jo em quedo amb la transformació que es produeix en la protagonista gràcies a l'educació.

La Tara era una estranya dins la seva pròpia família que aconsegueix fugir i convertir-se en una altra persona. L'educació, un cop aconsegueix entrar a la universitat sense anar prèviament a l'escola, li va permetre obrir la ment i triar què pensar. L'educació la va salvar d'una vida terrible.

És a dir, aquest és un llibre de transformació i com ha dit la pròpia autora 'l'ideal de l'educació té a veure amb el fet que una persona es transformi i, el més meravellós és que l'encarregat d'aquesta transformació és un mateix'.

Vaig llegir el llibre gràcies a una lectura conjunta organitzada a #elreductecatalà i l'opinió general va ser que és un llibre trist i punyent, però que al mateix temps transmet esperança i optimisme.

Us animeu a llegir la vida de la Tara?

ESPAÑOL:

No puedo hablar de este libro sin decir que es una historia impactante, tanto, que hay pasajes que no parecen reales, pero ya dicen que la realidad supera la ficción.

Tara nos cuenta su vida, y nos podríamos quedar con todo lo que habla de la manera como fue criada, sin papeles, sin ir a la escuela ni al médico, preparándose para el fin del mundo y sin tener apenas contacto con el resto de la sociedad. Con un padre extremista radical, una madre que no ejercía como tal y una parte de los hermanos acomodados en esta manera de vivir, una relación familiar enfermiza y tóxica. Pero yo me quedo con la transformación que se produce en la protagonista gracias a la educación.

Tara era una extraña dentro de su propia familia que consigue huir y convertirse en otra persona. La educación, una vez consigue entrar en la universidad sin haber ido previamente a la escuela, le permitió abrir la mente y escoger que pensar. La educación la salvó de una vida terrible.

Es decir, este es un libro de transformación y como ha dicho la propia autora 'el ideal tiene que ver con el hecho de que una persona se transforme y, lo más maravilloso es que el encargado de esta transformación es una mismo'.

Leí el libro gracias a una lectura conjunta organizada en #elreductecatalà y la opinión general fue que se trataba de un libro triste e impactante, pero que al mismo tiempo transmite esperanza y optimismo.

¿Os animáis a leer la historia de Tara?



Sinopsi:

La Tara té set anys i la seva família és diferent: no van a l’escola. Al seu pare el preocupa que el govern els hi obligui, i per això viuen aïllats a la seva granja. No tenen historial mèdic perquè van néixer a casa. No existeixen. Una història de superació malgrat tot i una lliçó de com narrar-la, en primera persona. La importància, o no, d’una educació moderna. El fanatisme religiós. El pes de la comunitat. I les dificultats afegides, sent dona.


dilluns, 6 de desembre de 2021

84, Charing Cross Road de Helene Hanff

Autor/a: Helene Hanff (Filadelfia, 1918 - New York, 1997)

Editorial: La butxaca

Any de la primera edició: 2012

Llengua original: Anglès

Traducció: Puri Gómez Casademont

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 120


CATALÀ:

Crec que aquest serà un dels llibres més bonics que hauré llegit aquest any. Ens explica l'amistat que es forja entre l'Helene i en Frank a través de les cartes que s'escriuen al llarg de la seva vida.

Tot comença quan l'Helene descobreix que a la llibreria on treballa en Frank tenen volums de llibres antics, que no es troben a qualsevol lloc, a un preu assequible. A través de les cartes parlen de literatura, de la vida, parlen de tristeses i alegries, comparteixen tota una vida. 

En una Europa en plena post-guerra, a banda de l'intercanvi epistolar i literari, també es produeix un intercanvi d'aliments i d'intimitats. 

Si us agrada la literatura clàssica estic segura que encara el gaudireu molt més que jo, perquè les converses que tenen els protagonistes us resultaran molt enriquidores. Jo em quedo amb els dos protagonistes, tan entranyables i tan diferents entre ells. Ella, impulsiva i apassionada; ell, educat i discret. Els dos amants del món de la literatura i del llibres.

De la lectura de les cartes se'n desprèn una gran complicitat que aconsegueix crear entre els protagonistes una atmosfera de respecte i d'estima, i he gaudit molt amb la ironia tan fina que utilitzen en la correspondència.

Aquest és un petit gran llibre que podeu llegir en una tarda i que us farà gaudir de la lectura.

Coneixíeu l'existència d'aquestes cartes?


ESPAÑOL:

Creo que este será uno de los libros más bonitos que habré leído este año. Nos cuenta la amistad que se forja entre Helene y Frank a través de las cartas que se escriben a lo largo de su vida.

Todo empieza cundo Helene descubre que en la librería donde trabaja Frank tienen volúmenes de libros antiguos, difíciles de encontrar, a un precio asequible. A través de las cartas hablan de literatura, de la vida, hablan de alegrías y penas, comparten toda una vida.

En una Europa en plena posguerra, a parte del intercambio epistolar y literario, también se produce un intercambio de alimentos e intimidades.

Si os gusta la literatura clásica estoy segura que vais a disfrutar el libro más que yo, porque las conversaciones que tienen los protagonistas os van a resultar muy enriquecedoras. Yo me quedo con ellos, tan entrañables y tan diferentes. Ella, impulsiva y apasionada; él, educado y discreto. Los dos amantes de la literatura y de los libros.

De la lectura de las cartas se desprende una gran complicidad que consigue crear entre los protagonistas una atmósfera de respeto y estima, y he disfrutado mucho con la ironía tan fina que utilizan en la correspondencia.

Este es un pequeño gran libro que podéis leer en una tarde y que os hará disfrutar de la lectura.

¿Conocíais la existencia de estas cartas?


Sinopsi:

Helene Hanff és una escriptora desconeguda que viu a Nova York i fa guions per a la televisió per tal de sobreviure. Frank Doel treballa en una llibreria de vell al número 84 de Charing Cross Road, a Londres. L'Helene és espontània i divertida. En Frank és discret i reservat. Viuen en dos mons completament diferents, però comparteixen una passió: els llibres. 84, Charing Cross Road és la història de la relació epistolar que van mantenir l'Helene i en Frank durant quasi vint anys. La publicació d'aquest llibre va convertir Helene Hanff en una escriptora de culte per als amants de la literatura. Va ser tal l'èxit d'aquest llibre que se n'han fet diverses adaptacions per a la televisió, el cinema i també per al teatre.


dimecres, 1 de desembre de 2021

Bisturí de Ramona Solé

Autor/a: Ramona Solé (Lleida, 1968)

Editorial: Llibres del Delicte

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 312


CATALÀ:

Moltes vegades he dit que em fa il·lusió rebre llibres, i molta més si són d'un gènere que m'agrada, i encara més si l'autora és una dona i és lleidatana, com jo 😉, i en aquest, gràcies a Llibres del Delicte es compleixen tots aquests requisits.

Aquest és el primer llibre que llegeixo de la Ramona Solé (i sé que no serà l'últim). Tot comença amb un assalt macabre a un professor d'institut pel qual els Mossos d’Esquadra de Lleida inicien una investigació. A través d'aquesta investigació l'autora ens ensenya quin és el dia a dia dels policies que hi intervenen, tant a nivell laboral com personal.

Tot i que pels fets que es relaten, una història de revenja per maltractaments i abusos, podria ser una història molt macabra, l'autora no s'hi recrea gens. On sí que entra en més detalls és en la construcció dels personatges, potser en algun cas una mica massa, però no és gens exagerat.

Si us agraden els llibres d'investigació policial, i també d'investigació periodística (i saber com interactuen totes dues professions), i que mostrin el costat fosc de l'ésser humà, aquest llibre us agradarà segur.

Coneixeu l'editorial Llibres del Delicte? En algun cas us n'he parlat. La seva missió és editar llibres del gènere negre escrits per autors catalans i recuperar la tradició d’excel·lents autors i col·leccions d’obres que des de sempre ha situat la novel·la negra com un dels gèneres tradicionals de la literatura catalana.

ESPAÑOL:

Muchas veces he dicho que me hace ilusión recibir libros, y más aún si son de un género que me gusta, y más si la autora es una mujer leridana, como yo 😉, y con este, gracias a Llibres del Delicte, se cumplen todos estos requisitos.

Este es el primer libro que leo de Ramona Solé (y sé que no será el último). Todo empieza con un macabro asalto a un profesor de instituto por el cual los Mossos d'Esquadra de Lleida inician una investigación. A través de esta investigación la autora nos enseña cual es el día a día de los policías que intervienen en ella, tanto a nivel laboral como personal.

Aunque por los hechos que se relatan, una historia de venganza por malos tratos y abusos, podría ser una historia muy macabra, la autora no se recrea en ello. Donde sí que entra en más detalle es en la construcción de los personajes, quizás en algún caso demasiado, pero no es exagerado.

Si os gustan los libros de investigación policial, y también de investigación periodística (y conocer como interactúan las dos profesiones), y que muestren el lado más oscuro de los seres humanos, este libro os gustará seguro.

¿Conocéis la editorial Llibres del Delicte? En algún momento os he hablado de ella. Su misión es editar libros del género negro escritos por autores catalanes y recuperar la tradición de excelentes autores y colecciones de obras que desde siempre ha situado a la novela negra como uno de los géneros tradicionales de la literatura catalana.



Sinopsi:

La xeringa es va clavar amb certa facilitat i l’home no va tardar gaire a deixar de bellugar-se, estabornit pels efectes del fàrmac. Estirat sobre la taula del menjador, dues persones li practiquen una operació amb un bisturí. Quan acaben, amb una imperdible, subjecten una nota a la camisa del pacient.

Quan la policia de Lleida troba un professor d’institut mig estabornit i drogat a casa seva sospiten que pot haver estat víctima d’un assalt. L’home gemega de mal a les mans. Però és impossible perquè les hi han amputat.

La investigació policial intentarà descobrir qui ha pogut fer una barbaritat així, però quan una nova amputació amb bisturí els arriba des de Tarragona, sense cap connexió aparent amb la víctima de Lleida, el cas canviarà molt. Per què hi ha algú que es dedica a amputar mans amb un bisturí?


dijous, 25 de novembre de 2021

Apeirògon de Colum McCann

Autor/a: Colum McCan (Dublin, 1965)

Editorial: L'Altra Editorial

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Marta Pera

Gènere: Història ficcionada

Número de pàgines: 552


CATALÀ:

Us ha passat mai que, en acabar un llibre, heu tingut com una sensació d'enyor? A mi m'acaba de passar amb aquest. A l'acabar-lo he pensat que trobaria a faltar les estones de lectura que m'atansaven a Rami i Bassam.

Aquesta és una novel·la mig periodística mig literària que ens explica la història de dos pares, un israelià i l'altre palestí, que han perdut les seves filles i que han unit el seu dolor per treballar a favor de la pau.

Ens atansa, a través d'una vessant més íntima però sense caure en sentimentalismes, al conflicte entre palestins i israelians. Es destaca la necessitat de construir ponts i de vèncer els murs psicològics, i es parla de la necessitat de conèixer-se els uns als altres.

Es posa en valor la valentia i la força dels dos homes i la seva dura tasca de teixir llaços.

M'ha agradat molt la història que ens explica i tots els detalls complementaris que ens dona, que són molts, molt diversos i interessants. També m'ha agradat l'estructura narrativa, que d'entrada em va semblar complexa però una vegada m'hi vaig acostumar m'ajudava a seguir el fil. He de dir, però, que he notat que per seguir la lectura havia de concentrar-me més del que faig habitualment.

Si voleu tenir una visió del conflicte diferent de la que ens presenten els mitjans de comunicació heu de llegir aquest llibre perquè no us deixarà indiferents.

Deixeu-me agrair a L'Altra Editorial l'oportunitat d'haver pogut gaudir d'aquest gran llibre. Moltíssimes gràcies!


Conversa amb Colum
McCann i Mercè Folch

Cada història, un món sencer


ESPAÑOL:

¿Os ha pasado alguna vez que, al acabar de leer un libro, os ha cogido como una sensación de añoranza? A mi me acaba de pasar con este. Al acabarlo he pensado que echaría de menos los ratos que me acercaban a Rami y Bassam.

Esta es una novela medio periodística medio literaria  que nos explica la historia de dos padres, uno israelí y el otro palestino, que han perdido a sus hijos y que han unido su dolor para trabajar a favor de la paz.

Nos acerca, a través de una vertiente más íntima pero sin caer en sentimentalismos, al conflicto palestino-israelí. Se destaca la necesidad de construir puentes y de vencer los muros psicológicos, y nos habla de la necesidad de conocerse los unos a los otros.

Se pone en valor la valentía y la fuerza de los dos hombres y su dura tarea de tejer lazos.

Me ha gustado mucho la historia que se explica y todos los detalles complementarios que nos da, que son muchos, muy diversos e interesantes. También me ha gustado la estructura narrativa, que de entrada me pareció compleja pero cuando me acostumbré me ayudó a seguir el hilo. Debo decir que he notado que para seguir la lectura debía concentrarme más de lo que hago habitualmente.

Si queréis tener una visión del conflicto diferente de la que nos presentan los medios de comunicación debéis leer este libro porque no os dejará indiferentes.

Dejadme agradecer a L'Altra Editorial la oportunidad de haber podido disfrutar de este gran libro. Muchísimas gracias!



Sinopsi:

En Rami Elhanan i en Bassam Aramin viuen a prop l’un de l’altre però habiten móns completament diferents. En Rami és israelita. En Bassam és palestí. La matrícula del cotxe d’en Rami és groga, la d’en Bassam, verda. En Rami triga un quart d’hora per arribar al West Bank. El mateix viatge, per a en Bassam, dura una hora i mitja. 

Tots dos homes han perdut la filla. La Smadar, filla d’en Rami, tenia tretze anys quan va ser assassinada per un terrorista suïcida en plena zona comercial, mentre passejava amb les seves amigues. L’Albir, filla d’en Bassam, en tenia deu el dia que va morir assassinada per una bala d’un policia fronterer davant de l’escola. I, contra tot pronòstic, aquests dos homes es fan amics i decideixen posar el seu dol al servei de la pau.

Apeirògon és una novel·la extraordinària i impactant, narrada en mil i una vinyetes curtes i punyents que sovint agafen volada cinematogràfica, i ressegueix la vida d’en Rami i en Bassam, i la improbable amistat que els uneix, alhora que ens parla de l’experiència de creuar un punt de control a la carretera, de sobreviure a la presó, de les migracions dels ocells i de les marques de les bales, entre moltes altres coses. Una lectura poderosa i reveladora, una història alhora íntima i col·lectiva, commovedora i plena d’esperança.

dimecres, 24 de novembre de 2021

Carta d'una desconeguda de Stefan Zweig

Autor/a: Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petròpolis, Brasil, 1942)

Editorial: Quaderns crema

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Alemany

Traducció: Carme Gala Fernandez

Gènere: Ficció clàssica

Número de pàgines: 96


CATALÀ:

Ja havia avisat que seguiria llegint Zweig, i aquest cop he quedat meravellada amb aquest llibre. Meravellada i impactada!

Des del primer moment agafes aire i el retens, i vas llegint i continues retenint l'aire. Imagineu-vos que llegiu les 96 pàgines d'una sola tirada perquè no podeu parar de fer-ho i no voleu/podeu respirar fins acabar-lo, doncs aquesta és la sensació que he tingut llegint-lo.

És una carta plena d'amor i tendresa a través de la qual una dona confessa els seus sentiments no correspostos al seu veí. És molt intensa i impactant, i m'ha emocionat fins a un extrem que no esperava.

Em costa fer una ressenya d'aquest llibre i poder-vos transmetre tot el que m'ha fet sentir, no trobo les paraules adients ni sé expressar els meus sentiments durant la lectura i després d'haver-lo llegit. Sí que us puc dir que és un llibre molt commovedor i d'una gran intensitat sentimental.

Així doncs, només puc dir-vos que no espereu més i que el llegiu, i que quan ho hagueu fet em digueu què us ha semblat. M'agradaria saber si us ha commogut tant com a mi 😍

Altres llibres que he llegit de l'autor:

L'amor d'Erika Ewald

Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona


ESPAÑOL:

Ya avisé que seguiría leyendo Zweig, y esta vez he quedado impresionada con este libro. Impresionada e impactada!

Desde el primer momento coges aire y lo retienes, sigues leyendo y continuas reteniendo el aire. Imaginaros que leéis las 96 páginas de una sola tirada porque no podéis parar de hacerlo y no queréis/podéis respirar hasta acabarlo, pues esta es la sensación que he tenido leyéndolo.

Es una carta llena de amor y ternura a través de la cual una mujer confiesa sus sentimientos no correspondidos a su vecino. Es muy intenta e impactante, y me ha emocionado hasta un extremo inesperado.

Me resulta complicado hacer una reseña de este libro y poderos transmitir todo lo que me ha hecho sentir, no encuentro las palabras adecuadas ni se expresar mis sentimientos durante la lectura y una vez acabado el libro. Sí que puedo deciros que es un libro conmovedor y de una gran intensidad sentimental.

Dicho esto sólo puedo animaros a que no esperéis más y que lo leáis, y que cuando lo hagáis hecho me contéis qué os ha parecido. Me gustaría saber si os ha conmovido tanto como a mi 😍 

Otros libros que he leído del autor:

- El amor de Erika Ewald

- Veinticuatro horas en la vida de una mujer



Sinopsi:

«Només vull parlar-te a tu, dir-t’ho tot per primera vegada; has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n’has sabut res. Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que ara em fa estremir amb uns calfreds tan forts sigui realment la fi. Si hagués de continuar vivint, estriparia la carta i callaria com sempre he callat. Però si l’arribes a tenir a les mans, sabràs que una morta t’hi explica la seva vida, una vida que va ser teva des del primer minut conscient fins al darrer».


dimarts, 23 de novembre de 2021

Filosofia per a exploradors polars d'Erling Kagge

Autor/a: Erling Kagge (Oslo, 1963)

Editorial: Comanegra

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Carme Geronès

Gènere: Creixement personal

Número de pàgines: 168


CATALÀ:

Primer de tot deixeu-me agrair a l'Editorial Comanegra l'enviament de l'exemplar perquè estic segura que d'una altra manera no hauria llegit aquest llibre. Per què? Doncs perquè d'entrada em fa mandra llegir "filosofades" i també llibres d'autoajuda o de creixement personal. Gaudeixo més llegint altres géneres.

Però és cert que aquest l'he trobat molt interessant. És un llibre molt reflexiu i amb molt bons exemples, que anima a l'esforç i a la serenitat (a mi em falta una mica de cada 😅).

No m'ha semblat gens presumptuós, és força assequible per a qualsevol tipus de lector. A vegades, els llibres d'aquesta temàtica sembla que tinguin la veritat absoluta i en aquest cas no és així. L'autor, a través de la seva experiència com a explorador, ens explica que és bo gaudir de la soledat i que cal mirar les coses amb optimisme. Ens convida a aplicar la seva experiència en el nostre dia a dia.

Tot i que, com diu el títol, hi ha molta part filosòfica, en general es llegeix molt bé i per això us el recomano.

En quins àmbits de la vostra vida quotidiana traieu l'esperit explorador?🗻


ESPAÑOL:

Antes de nada quiero agradecer a Editorial Comanegra el envío del ejemplar porque estoy segura que de otra forma no habría leído este libro. Por qué? Pues porque de entrada me da pereza leer "filosofadas" y también libros de autoayuda o de crecimiento personal. Disfruto más leyendo otros géneros.

Pero debo decir que este me ha parecido muy interesante. Es un libro muy reflexivo y con muy buenos ejemplos, que anima a esforzarse y a la serenidad (a mi me hace falta un poco de cada 😅).

No me ha parecido, para nada, presuntuoso, es muy asequible para cualquier tipo de lector. A veces, los libros de esta temática dan la sensación de hablar de verdades absolutas y en este caso no es así. El autor, a través de su experiencia como explorador, nos explica que es bueno disfrutar de la soledad y que debemos ver las cosas con optimismo. Nos invita a aplicar su experiencia en nuestro día a día.

Aunque, como dice el título, hay mucha parte filosófica, en general se lee muy bien y por eso os lo recomiendo.

¿En qué ámbitos de vuestra vida cotidiana sacáis el espíritu aventurero? 🗻



Sinopsi:

Erling Kagge ens pot semblar l’encarnació del superhome: va ser la primera persona a culminar «els tres pols» (el Sud, el Nord i l’Everest) i el primer que va arribar caminant en solitari al pol Sud; col·leccionista d’art, editor d’èxit, autor supervendes i pare de família. Amb aquesta motxilla, Kagge ha escrit aquí els principis que l’han fet ser qui és, i que ens poden ajudar a conquerir les nostres pròpies fites quotidianes; les petites grans exploracions de cada dia.

dimarts, 9 de novembre de 2021

Janowitz de MacipGarzón

Autor/a: Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón

Editorial: Obscura

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Ciència ficció

Número de pàgines: 272


CATALÀ:

Gràcies a la Masa Crítica de Babelio i a Obscura Editorial he pogut llegir aquesta novel·la de ciència ficció escrita a quatre mans, que d'una altra manera no crec que hagués triat, ja que és un gènere que no tinc costum de llegir.

És una novel·la coral, amb uns personatges que actuen de manera independent però que interactuen durant la trama. Estem davant d'una catàstrofe, d'una cursa a contrarellotge per evitar el desastre ja que una sèrie de canvis sacsegen la vida de Janowitz. La realitat es transforma a un ritme vertiginós, aquesta transformació altera les lleis de la natura tal com eren conegudes fins al moment.

Els capítols són curts i amb un ritme àgil que, donada la urgència de resoldre la trama, s'agraeix.

Es tracta, com ja he comentat, d'una novel·la (juvenil?) de ciència ficció que  barreja misteri amb tecnologia i amb les matemàtiques. El final és sorprenent i et fa replantejar moltes coses.

Tot i no estar avesada a aquest gènere l'he gaudit força, suposo que per aquesta barreja de temes. Si us passa com a mi, i us voleu introduir al gènere, crec que és una bona opció.

A vosaltres us agrada la ciència ficció? Quins altres llibres em podríeu recomanar?


ESPAÑOL:

Gracias a Masa Crítica de Babelio y a Obscura Editorial he podido leer esta novela de ciencia ficción escrita a cuatro manos, que de otra forma no creo que hubiera escogido porque es un género que no acostumbro a leer.

Es una novela coral, con personajes que actúan de manera independiente pero que interactúan durante la trama. Estamos delante de una catástrofe, de una carrera a contrarreloj para evitar el desastre ya que una serie de cambios están azotando la vida de Janowitz. La realidad se transforma a un ritmo vertiginoso, esta transformación altera la leyes de la naturaleza tal y como se conocían hasta el momento.

Los capítulos son cortos y con un ritmo ágil que, dada la urgencia por resolver la trama, se agradece.

Se trata, como ya he comentado, de una novela (juvenil?) de ciencia ficción que mezcla misterio con tecnología y matemáticas. EL final es sorprendente y te hace replantear algunas cosas.

Aunque no estoy acostumbrada a leer este género lo he disfrutado mucho, supongo que debido a la mezcla de temas. Si os pasa como a mi y queréis introduciros en el género, creo que es una buena opción.

¿Os gusta la ciencia ficción? ¿Qué libros de este género podéis recomendarme?



Sinopsi:

En la ciudad de Janowitz las leyes de la naturaleza y de la lógica se han desmoronado de la noche a la mañana: el cielo cambia de color sin patrón aparente, la hiedra tiene un comportamiento errático, los relojes no consiguen dar la hora y los médicos batallan contra una plaga de invidencia que se está propagando inexplicablemente entre la población. Mientras, un grupo organizado pretende aprovechar esta frágil situación para derrocar el gobierno.

Al cumplirse la sexta jornada consecutiva de anomalías en la ciudad, una enorme cúpula verde aparece de la nada en la emblemática plaza de la Pagoda. Ahora, solo un periodista de pelo azul, una doctora con alopecia, una enigmática niña y dos de los principales dirigentes del país son los únicos que pueden evitar que la realidad de Janowitz se fragmente en mil pedazos.

dilluns, 8 de novembre de 2021

Cavalcarem tota la nit de Carlota Gurt

Autor/a: Carlota Gurt Davi (Barcelona, 1976)

Editorial: Edicions 62

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: Contes

Número de pàgines: 192

Premi Mercè Rodoreda 2019, de contes i narracions.


CATALÀ:

Quan vaig fer la ressenya de Sola, ja us vaig dir que volia llegir aquest llibre de l'autora, i així ho he fet.

La temàtica dels tretze relats que componen el recull és diversa, però en alguns casos amb trets característics similars. Tot i tractar-se de contes, els personatges estan ben definits, tots tenen uns trets de caràcter diferents i peculiars.

Algunes de les històries que s'hi expliquen són metafòriques i altres ens parlen de solitud. Són relats intensos i que fan pensar.

Em continua sorprenent, i agradant, l'estil directe i enèrgic de Gurt. Amb poques paraules diu molt i no necessita massa floritures per portar-te en vol.

També us recomano aquest llibre, amb el que va guanyar el Premi Mercè Rodoreda 2019 de contes, però crec que cal llegir-lo amb la ment oberta.

Contes:

- Les comportes

- La volta que els cobria

- Cyrano

- L’estiu etern

- Bèsties carnívores

- La terra no em gronxa

- El dia de l’alliberament

- Un món sense balances

- A totes

- Un forat ben fondo

- Com si fossis immortal

- Segons fets a la nostra mida

- Primer va ser el cavall, després va venir l’escafandre

Si voleu saber més coses d'aquest llibre podeu llegir l'entrevista que Joan Safont va fer a Carlota Gurt al Nacional.

Us animeu a llegir a l'autora?


ESPAÑOL:

Cuando hice la reseña de Sola, ya os conté que quería leer este libro de la autora, y es lo que he hecho.

La temática de los trece relatos que componen el libro es diversa, pero en algunos casos con características similares. Aunque se trata de cuentos, los personajes están bien definidos, todos tienen un carácter diferente y peculiar.

Algunas de las historias que se cuentan son metafóricas y otras nos hablan de solitud. Son relatos intensos y que dan que pensar.

Me continua sorprendiendo, y gustando, el estilo directo y enérgico de Gurt. Con pocas palabras nos cuenta mucho y no necesita muchos adornos para llevarte donde quiere.

También os recomiendo este libro, con el que ganó el Premi Mercè Rodoreda 2019 de cuentos, pero creo que debe leerse con la mente abierta.

¿Os animáis a leer a la autora?



Sinopsi:

Cavalcar tota la nit és avançar a les fosques cap a unes fronteres que semblen inabastables, però que no sempre ho són. Cavalcar tota la nit és no defallir i perseguir la lluna, infatigables. Cavalcar tota la nit és no tenir por de combatre la foscor que portem a dins ni la que ens ve de fora. Personatges que podrien ser el teu veí, la teva filla, la teva verdulaire o tu mateix protagonitzen aquest recull fent malabars amb l’amor que se’ls marceix als dits, la vida que se’ls emporta i el deure que els colga. Són uns contes amb dosis tonificants d’humor i de mala bava, que desperten somriures, però també desassossec. Carlota Gurt ens fa creuar l’abisme de la llibertat per una corda fluixa trenada amb desitjos i pors. Un debut literari impetuós i carregat de talent.

dijous, 28 d’octubre de 2021

La veu melodiosa de Montserrat Roig

Autor/a: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 1946-1991)

Editorial: Edicions 62

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 160


CATALÀ:

Enguany la Roig hauria fet 75 anys i Tramoia Produccions Culturals ha impulsat un homenatge a la seva figura i a la seva obra. Gràcies a ells descobreixo la seva prosa d'una manera conscient, doncs l'havia llegit abans però sense tenir consciència del que estava llegint.

En aquest llibre, l'Espardenya surt del paradís que li havia creat el seu avi i descobreix el món real. Aquest món real, com en moltes novel·les de Montserrat Roig, és Barcelona.

M'ha captivat aquesta prosa. La incertesa de l'Espardenya en sortir al món ha sigut la meva, tot i que les nostres realitats són molt diferents he empatitzat molt amb ell. El personatge pateix una gran evolució des de que deixa enrere la seva idíl·lica llar, ja que la realitat històrica que es troba és la Barcelona del franquisme.

En algun lloc he llegit que la ficció en Montserrat Roig se centra a Barcelona i fa del seu barri, l'Eixample, tot un món literari. Les seves novel·les donen testimoni de la quotidianitat. I en aquesta també és així i, a més, de ser reflexiva.

Em recomaneu altres llibres seus?


"-Mai no m'has donat cap disgust. Espero que, a fora, faràs el mateix. No t'agradarà gaire el que veuràs. No busquis respostes, no les trobaràs".

"No creieu, doncs, que les coses poden tenir un llenguatge poètic?".

"Ells es miraren moltes vegades als ulls, i es feren tants besos que no es poden comptar. No n'estalviaren ni un. Perquè, quan acabaven un bes, ja l'enyoraven".

"Esperava l'hora de l'alba per contemplar el matí que s'aixecava, i es deia, la nit ha mort, aquesta nit ha mort i no tornarà mai més, i tu ets viu entre els vius, però allunyat de les persones".


ESPAÑOL:

Este año Roig habría cumplido 75 años y Tramoia Produccions Culturals ha impulsado un homenaje a su figura y a su obra. Gracias a ellos, y a Edicions 62, he descubierto su prosa de una manera consciente, pues la había leído antes pero sin tener consciencia de lo que estaba leyendo.

En este libro, Alpargata sale del paraíso que su abuelo le había creado y descubre el mundo real. Este mundo real, como en muchas novelas de Montserrat Roig es Barcelona.

Me ha cautivado la prosa. La incertidumbre de Alpargata al salir al mundo ha sido la mía, y aunque nuestras realidades son muy diferentes, he empatizado mucho con él. El personaje sufre una gran evolución desde que deja atrás su idílico hogar, ya que la realidad histórica que se encuentra es la Barcelona del franquismo.

En algún lugar he leído que la ficción de Montserrat Roig se centra en Barcelona y hace de su barrio, el Eixample, todo un mundo literario. Sus novelas dan testimonio de la cotidianidad. Y en esta también es así y, además, es reflexiva.

¿Me recomendáis otros libros suyos?


Sinopsi:

«Per a tu construiré un petit paradís. I totes les veus que hi sentiràs et seran melodioses». Amb la voluntat expressa d’allunyar el seu net dels mals del món, Malagelada confina des del naixement l’Espardenya al domicili familiar del passeig de Gràcia i s’assegura que només rebi notícia de les accions humanes bondadoses i que visqui envoltat de coneixements.

La concepció distorsionada de l’exterior en què creix, però, té conseqüències importants quan l’Espardenya, un noi sensible i condicionat per una gran lletjor, decideix sortir al carrer per anar a la universitat. Allà topa de ple amb el món real —els amics, el moviment estudiantil, l’amor, la pobresa—  i ha d’afrontar la distància entre el bé i el mal, la veritat i la mentida, l’ideal i la realitat.

A La veu melodiosa (1987), Montserrat Roig, amb un to simbòlic i un gran alè poètic, indaga en la consciència individual i col·lectiva a partir d’un personatge universal, l’Espardenya —barreja del Càndid volterià, del príncep Mixkin de Dostoievski i del Job bíblic—, una novel·la original i única en la seva trajectòria.

"Novel·la original, única en la trajectòria de Montserrat Roig. L'autora va buscar i trobar una nova forma de narrar el mal que hi ha darrere els genocidis, l'extermini, la injustícia que clama al cel, l'horror tan incommensurable com el mateix Déu i el miracle de seguir creient per tornar a crear una vegada més, encara millor." Betsabé Garcia

dimarts, 12 d’octubre de 2021

El ball d'Irène Némirovsky



Autor/a: Irène Némirovsky (Kíev, Imperi rus, 1903 – Camp d’Auschwitz, 1942)

Editorial: Viena Edicions

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Francès

Traducció: Xavier Pàmies

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 88



CATALÀ:

De totes és coneguda la meva devoció als Petits Plaers. Me'ls vaig comprant tots i sempre que puc me'n llegeixo algun.

L'últim que han publicat, i que ja he demanat a Bookshop.org, és Sang Calenta d'Irène Némirovsky, abans però, volia llegir El ball de la mateixa autora que fa mesos que el tinc a casa.

Aquesta novel·la curta ens parla de les aparences i de crueltats. Amb una gran dosi de crítica a la societat parisenca de l'època, ens explica la difícil relació entre la mare i la filla de la família Kampf.

M'ha sobtat molt com, en poques paraules, l'autora pot fer-nos una descripció tan precisa dels tres membres de la família que, en acabar la lectura, tens la sensació de conèixer a la perfecció: un pare fred, una mare irritant i una filla adolescent.

És una novel·la molt fluida i amb descripcions precises, amb una gran dosi de paròdia dels nous rics. Cal destacar la bona construcció dels personatges i la tensió que arriba a crear.

Aquest és un altre dels Petits Plaers que us recomano. Quins Petits Plaers heu llegit vosaltres?

Aquests són els que, fins ara, he llegit jo. Un altre dia us explicaré quins són els que m'han agradat més 😊





ESPAÑOL:

Todas conocéis mi devoción por la colección Pequeños Placeres. Me voy comprando todos los libros que van saliendo y cuando puedo los voy leyendo.

El último que han publicado (en catalán), y que ya he pedido en Bookshop.org, es Sang Calenta de Irène Némirovsky, y antes quería leerme El baile de la misma autora que hace meses que tengo en casa.

Esta es una novela corta que nos habla de las apariencias y de crueldades. Con una gran dosis de crítica a la sociedad parisina de la época, nos explica la difícil relación entre la madre y la hija de la familia Kampf.

Me ha sorprendido mucho como, con pocas palabras, la autora puede hacernos una descripción tan precisa de los tres miembros de la familia que, al finalizar la lectura, tienes la sensación de conocer a la perfección: un padre frío, una madre irritante y una hija adolescente.

Es una novela muy fluida y con descripciones precisas, con una gran dosis de parodia hacia los nuevos ricos. Es necesario destacar la buena construcción de los personajes y la tensión que se crea a lo largo del relato.

Este es otro Pequeño Placer que os recomiendo. ¿Cuáles habéis leído vosotr@s?



Sinopsi:

La venjança d'una adolescent enrabiada, en l'obra més emblemàtica d'aquesta escriptora jueva d'origen rus

En el París de començament del segle XX, una família de nou-rics es trasllada a viure en un dels bulevards més luxosos de la ciutat. Per donar-se a conèixer entre el bo i millor de la societat parisenca, la senyora de la casa prepara un gran ball en el qual no faltarà de res. En assabentar-se dels preparatius de la festa, la filla adolescent comença a fer-se il·lusions, però la mare, desitjosa que ningú la privi d’aquest moment de glòria, li prohibeix d’assistir-hi, sense ni sospitar que amb això ha posat en marxa el mecanisme d'una venjança silenciosa.

dimecres, 29 de setembre de 2021

Després de la vergonya de Marc Moreno

Autor/a: Marc Moreno (Barcelona, 1977)

Editorial: Llibres del Delicte

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Thriller

Número de pàgines: 283


CATALÀ:

Fa uns dies ja us vaig parlar de l'editorial Llibres del Delicte i us vaig dir que m'encantava que s'apostés per la novel·la negra en català perquè és un dels gèneres que més m'agrada.

Aquest cop, gràcies a l'autor i editor, en Marc, he pogut llegir la novel·la abans que surti a la venda, el dia 4 d'octubre, i m'ha fet molta il·lusió.

Després de la vergonya, és una novel·la d'intriga, que ens parla de tornar a començar, dels dubtes que sorgeixen després d'un fet que et canvia la vida completament, en aquest cas un accident que, d'entrada, és casual. Dic això perquè l'estat emocional del protagonista fa que dubti de tot i de tothom i sovint va canviant les seves sospites i, de rebot fa que canviïs les teves hipòtesi.

Això és el que m'ha passat, vaig tenir una sospita en un determinat moment i semblava que anava per bon camí però, de cop, un gir argumental me la va desmuntar. Vaig sospitar de tothom per, al final, acabar amb el sospitós inicial. 

A banda d'aquest fet, la novel·la m'ha agradat. Com he dit, és una novel·la d'intriga on queda clar que res del que passa és casualitat, explicada amb un llenguatge molt planer us farà passar una bona estona.

Us imagineu com ha de ser tornar a començar després d'estar 4 anys en coma?


Llibres del Delicte és una editorial independent, que neix a Barcelona amb la voluntat de mantenir un compromís amb la literatura en català i, en concret, amb la bona novel·la negra que s’escriu al país.

La nostra missió és editar llibres del gènere negre escrits per autors catalans i recuperar la tradició d’excel·lents autors i col·leccions d’obres que des de sempre ha situat la novel·la negra com un dels gèneres tradicionals de la literatura catalana.

Ens adrecem al lector que vol llegir bona novel·la negra en català, ja siguin trames criminals, policíaques o qualsevol altre subgènere, però sempre amb un toc proper i temes que reflecteixen la societat catalana.

Per això, la nostra aposta és per l’escriptor català de novel·la negra, descobrint i donant difusió a noves veus narratives que aportin frescor a les lletres catalanes, però sense descuidar els autors consagrats amb presència al mercat editorial.

El nostre catàleg el conformen una selecció de títols ben estudiada, amb set novetats anuals en la col·lecció de novel·la negra per a adults i tres en la col·lecció Delictes Juvenils de novel·la juvenil de misteri, el que ens assegura una tria de títols depurada i coherent.

La voluntat de publicar la millor novel·la negra en català ens porta a presentar una acurada edició, treballant les històries i els textos, però també apostant per un disseny i una estètica en consonància amb els continguts, on busquem retre homenatge als clàssics del gènere negre.

Si voleu gaudir de la novel·la negra en català escrita per escriptores i escriptors catalans, Llibres del Delicte és la vostra editorial.

Llibres del Delicte és la novel·la negra dels catalans.


ESPAÑOL:

Hace unos días ya os hablé de la editorial Llibres del Delicte y os dije que me encantaba que se apostara por la novela negra en catalán porque es uno de los géneros que más me gusta.

Esta vez, gracias al autor y editor, Marc, he podido leer la novela antes de que salga a la venta, el día 4 de octubre, y me ha hecho mucha ilusión.

Després de la vergonya (Después de la vergüenza), es una novela de intriga que nos habla de volver a empezar, de las dudas que surgen después de un hecho que te cambia la vida completamente, en este caso un accidente que, de entrada, es fortuito. Digo esto porque el estado emocional del protagonista hace que tenga dudas sobre todas las cosas y sobre todo el mundo y a menudo va cambiando sus sospechas y, esto hace que tu también vayas cambiando tus hipótesis.

Esto es lo que me ha pasado, tuve una sospecha en un determinado momento y parecía que iba por el buen camino pero, de pronto, un giro argumental me la desmontó. Sospeché de todo el mundo para, al final, acabar con el sospechoso inicial.

Sin tener en cuenta esto, la novela me ha gustado. Como he dicho antes, es una novela con intriga, donde queda claro que nada de lo que pasa es por casualidad, explicada con un lenguaje muy sencillo y con muchos diálogos que os hará pasar un buen rato.

¿Os imagináis como debe ser volver a empezar después de estar cuatro años en coma?


Sinopsi:

En Pau diu a la Sandra que ho deixen, que acaba de conèixer una altra persona i que s’ha enamorat perdudament d’ella. I marxa del pis on viuen. Però només sortir de l‘edifici un cotxe l’atropella.

Després de quatre anys en coma, en Pau desperta a l’hospital. Però allà no hi ha ningú. Només els pares. Ni rastre de la Sandra, ni del seu fill ni de la dona que el va enamorar quatre anys enrere. I entre les seqüeles físiques causades per l’accident i les psicològiques derivades de la situació en què s’ha vist abocat, en Pau lluitarà per descobrir què és el que va passar la nit de l’atropellament.