Blog de ressenyes i sinopsis de llibres Blog de reseñas y sinopsis de libros Libros en espanol para adultos Llibres en català
dijous, 23 de setembre del 2021
El vincle més fort de Kent Haruf
dimarts, 22 de gener del 2019
Capvespre de Kent Haruf
dilluns, 22 de juliol del 2019
Benedicció de Kent Haruf
dimarts, 11 de gener del 2022
Quartet de tardor de Barbara Pym
Autor/a: Barbara Mary Crampton Pym (Oswestry, Regne Unit, 1913 - Oxford, Regne Unit, 1980)
Editorial: Les Hores
Any de la primera edició: 2021
Llengua original: Anglès
Traducció: Dolors Udina
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 232
Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.
CATALÀ:
Un dels llibres que volia llegir a la tardor i que he acabat llegint a l'hivern és Quartet de Tardor. Va ser una de les compres de la Setmana del Llibre en Català i, la veritat, tenia moltes ganes de llegir-lo.
Ens trobem amb quatre protagonistes, companys de feina i en una edat pròxima a la jubilació. Tots quatre, dues dones i dos homes, són persones solitàries sense entorn social ni gairebé familiar. Un llibre escrit a partir d'escenes quotidianes del seu dia a dia.
Tot i que comparteixen moltes coses no tenen una relació estreta i això ens porta a avaluar els llaços afectius propis, o com a mínim a mi m'ha passat. Considero que tinc una vida social prou àmplia però m'ha fet pensar en aquelles persones que no tenen amb qui compartir la vellesa. L’Edwin, en Norman, la Letty i la Marcia són persones a les quals la societat els gira l'esquena o bé senten que la gent s'apiada d'ells.
És una història trista, però no així la novel·la que va fluint i fins i tot es permet algun punt sarcàstic. M'ha recordat les novel·les de Kent Haruf on s'explica vides tristes però sense dramatitzar.
I vosaltres, us considereu persones solitàries o teniu por a arribar soles a la vellesa?
ESPAÑOL:
Uno de los libros que quería leer en otoño y que he acabo de leer en invierno es este. Fue uno de los libros que compré en La Setmana del Llibre en Català y que tenía muchas ganas de leer.
Nos encontramos delante a cuatro protagonistas, compañeros de trabajo y con una edad próxima a la jubilación. Los cuatro, dos mujeres y dos hombres, son personas solitarias sin un entorno social y casi ni familiar, y el libro está escrito a partir de escenas cotidianas de su día a día.
Aunque comparten muchas cosas no tienen una relación estrecha y esto nos lleva a evaluar los lazos afectivos propios, o es lo que me ha pasado a mi. Considero que tengo una vida social amplia pero me ha hecho pensar en aquellas personas que no tienen con quien compartir la vejez, Edwin, Norman, Letty y Marcia son personas a las que la sociedad les da la espalda o bien sienten que la gente se apiada de ellas.
Es una historia triste, pero no tanto la novela que va fluyendo y hasta se permite algún toque sarcástico. Me ha recordado a las novelas de Kent Haruf en las que se explican vidas tristes pero sin dramatizar.
¿Os consideráis personas solitarias o tenéis miedo a llegar solas a la vejez?
Sinopsi:
L’Edwin, en Norman, la Letty i la Marcia treballen a la mateixa oficina de Londres, superen la seixantena i estan a punt de jubilar-se. No tenen parella i no viuen amb cap membre de la seva família propera, però pateixen el mateix problema: la soledat.
Mentre han estat treballant junts, cap dels quatre no ha cedit a l’impuls humà de conèixer els altres i establir-hi una relació d’amistat. I quan arriba la jubilació de les dues dones del quartet, la seva quotidianitat canvia.
D’una manera entranyable, punyent, satírica i amb molt d’humor, Pym ens condueix a través de les petites vides dels protagonistes i de la façana que han aixecat per defensar-se del món exterior. Tanmateix, hi ha un optimisme obstinat en els seus personatges, que els permetrà trobar, de diferents maneres, una mena d’esperança.
L’enginy i la sensibilitat de Barbara Pym són els aspectes més brillants de Quartet de tardor.
Aquesta novel·la és un advertiment contra el fet de deixar que la nostra vida sigui massa petita i privada.




