Quartet de tardor de Barbara Pym

Autor/a: Barbara Mary Crampton Pym (Oswestry, Regne Unit, 1913 - Oxford, Regne Unit, 1980)

Editorial: Les Hores

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Dolors Udina

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 232

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Un dels llibres que volia llegir a la tardor i que he acabat llegint a l'hivern és Quartet de Tardor. Va ser una de les compres de la Setmana del Llibre en Català i, la veritat, tenia moltes ganes de llegir-lo.

Ens trobem amb quatre protagonistes, companys de feina i en una edat pròxima a la jubilació. Tots quatre, dues dones i dos homes, són persones solitàries sense entorn social ni gairebé familiar. Un llibre escrit a partir d'escenes quotidianes del seu dia a dia.

Tot i que comparteixen moltes coses no tenen una relació estreta i això ens porta a avaluar els llaços afectius propis, o com a mínim a mi m'ha passat. Considero que tinc una vida social prou àmplia però m'ha fet pensar en aquelles persones que no tenen amb qui compartir la vellesa. L’Edwin, en Norman, la Letty i la Marcia són persones a les quals la societat els gira l'esquena o bé senten que la gent s'apiada d'ells.

És una història trista, però no així la novel·la que va fluint i fins i tot es permet algun punt sarcàstic. M'ha recordat les novel·les de Kent Haruf on s'explica vides tristes però sense dramatitzar.

I vosaltres, us considereu persones solitàries o teniu por a arribar soles a la vellesa?

ESPAÑOL:

Uno de los libros que quería leer en otoño y que he acabo de leer en invierno es este. Fue uno de los libros que compré en La Setmana del Llibre en Català y que tenía muchas ganas de leer.

Nos encontramos delante a cuatro protagonistas, compañeros de trabajo y con una edad próxima a la jubilación. Los cuatro, dos mujeres y dos hombres, son personas solitarias sin un entorno social y casi ni familiar, y el libro está escrito a partir de escenas cotidianas de su día a día.

Aunque comparten muchas cosas no tienen una relación estrecha y esto nos lleva a evaluar los lazos afectivos propios, o es lo que me ha pasado a mi. Considero que tengo una vida social amplia pero me ha hecho pensar en aquellas personas que no tienen con quien compartir la vejez, Edwin, Norman, Letty y Marcia son personas a las que la sociedad les da la espalda o bien sienten que la gente se apiada de ellas.

Es una historia triste, pero no tanto la novela que va fluyendo y hasta se permite algún toque sarcástico. Me ha recordado a las novelas de Kent Haruf en las que se explican vidas tristes pero sin dramatizar.

¿Os consideráis personas solitarias o tenéis miedo a llegar solas a la vejez?

Sinopsi:

L’Edwin, en Norman, la Letty i la Marcia treballen a la mateixa oficina de Londres,  superen la seixantena i estan a punt de jubilar-se. No tenen parella i no viuen amb cap membre de la seva família propera, però pateixen el mateix problema: la soledat.

Mentre han estat treballant junts, cap dels quatre no ha cedit a l’impuls humà de conèixer els altres i establir-hi una relació d’amistat. I quan arriba la jubilació de les dues dones del quartet, la seva quotidianitat canvia.

D’una manera entranyable, punyent, satírica i amb molt d’humor, Pym ens condueix a través de les petites vides dels protagonistes i de la façana que han aixecat per defensar-se del món exterior. Tanmateix, hi ha un optimisme obstinat en els seus personatges, que els permetrà trobar, de diferents maneres, una mena d’esperança.

L’enginy i la sensibilitat de Barbara Pym són els aspectes més brillants de Quartet de tardor.

Aquesta novel·la és un advertiment contra el fet de deixar que la nostra vida sigui massa petita i privada.