dijous, 21 de setembre del 2023

Trencar el cercle de Colleen Hoover

Autor/a: Colleen Hoover (Texas, Estats Units, 1979)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Anglès

Traducció: Mar Vidal Aparicio

Gènere: Novel·la romàntica

Número de pàgines: 432


CATALÀ:

Deixeu-me, d'entrada, agrair a Grup 62 l'enviament de l'exemplar del llibre "Trencar el cercle" de Collen Hoover, segons podem llegir a la portada, el gran fenomen internacional.

El tema de la violència de gènere és, sense cap mena de dubte, un tema que atreu l'atenció i genera interès en la literatura. En aquest cas, però, la manera com es tracta, des del meu punt de vista, resulta superficial i, en alguns moments, fins i tot sembla que es banalitzi. Vull aclarir que aquesta percepció no és deguda a una manca d'atenció a la gravetat del tema, sinó més aviat a la gran quantitat de tòpics que l'envolten i que semblen reduir-lo a un element més de la trama.

La narració es desenvolupa de manera fluida i es llegeix amb facilitat, això la fa accessible a persones molt diverses. No obstant això, per aquelles que no estem habituades a llegir novel·les romàntiques (en el meu cas, perquè no són del meu gust), aquesta no aporta gran cosa. La trama segueix una fórmula previsible, plena de tòpics, i això, personalment, no m’agrada.

De cap manera vull menystenir l'obra, ja que tinc clar que els gustos literaris són molt personals i que hi ha persones que gaudeixen d'aquest estil. En el meu cas, però, no l’he gaudit. Els tòpics, les vides perfectes i les històries previsibles no són del meu gust i aquest llibre està carregat d'aquests elements.

Quin és l'últim llibre amb el que no heu connectat?


ESPAÑOL:

Dejadme, de entrada, agradecer a Grup 62 el envío del ejemplar del libro "Trencar el cercle" de Collen Hoover, según podemos leer en la portada, el gran fenómeno internacional.

El tema de la violencia de género es, sin lugar a dudas, un tema que atrae la atención y genera interés en la literatura. Sin embargo, en este caso la forma en que se trata, desde mi punto de vista, resulta superficial y, en algunos momentos, incluso parece que se banalice. Quiero aclarar que esta percepción no se debe a una falta de atención a la gravedad del tema, sino más bien a la gran cantidad de tópicos que lo rodean y que parecen reducirlo a un elemento más de la trama.

La narración se desarrolla de forma fluida y se lee con facilidad, esto la hace accesible a personas muy diversas. Sin embargo, para aquellas que no estamos habituadas a leer novelas románticas (en mi caso, porque no me gustan), ésta no aporta gran cosa. La trama sigue una fórmula previsible, llena de tópicos, y eso personalmente no me gusta.

No quiero menospreciar la obra, ya que tengo claro que los gustos literarios son muy personales y que hay personas que disfrutan de este estilo. Pero en mi caso no lo he disfrutado. Los tópicos, las vidas perfectas y las historias previsibles no son de mi agrado y este libro está cargado de estos elementos.

¿Cuál es el último libro con el que no habéis conectado?



Sinopsi:

La Lily no sempre ho ha tingut fàcil. Per això la seva idíl·lica relació amb en Ryle Kincaid, un neurocirurgià brillant, li sembla fins i tot massa bonica per ser real. I potser no acaba d’anar desencaminada, ja que quan l’Atlas, el seu primer amor, reapareix inesperadament i en Ryle comença a mostrar la seva veritable cara, tot canvia i la relació ideal que la Lily ha construït amb ell es veu completament amenaçada.

Una novel·la profunda i molt personal que parla d’una història d’amor inoblidable que arriba fins a les últimes conseqüències.

«Ningú escriu sobre sentiments com ho fa Colleen Hoover». Anna Todd

dimarts, 19 de setembre del 2023

Els crims de Chopin i L'última melodia de Chopin de Blue Jeans

Autor/a: Francisco de Paula Fernández (Sevilla, 1978)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2022/2023

Llengua original: Espanyol

Traducció: Núria Parés Sellarès

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 488/544


CATALÀ:

He de dir que aquests dos llibres m'han sorprès gratament. Tot i que inicialment vaig pensar que estaven destinats a un públic més jove, de seguida vaig descobrir que eren una lectura molt entretinguda.

Els personatges encaixen amb els estàndards típics de la literatura juvenil, amb la majoria sent joves i una atenció destacada en les seves relacions i sentiments. Això m'ha ofert una visió interessant per a la meva lectura com a adulta.

La trama, no obstant això, té elements de novel·la negra, amb robatoris, assassinats i corrupció que mantenen l'interès al màxim. Vull destacar com l'autor ha aconseguit barrejar aquestes dues tonalitats de manera tan eficaç. I, a més, l'existència d'un final tancat a la segona novel·la satisfà els lectors que busquen respostes i finals tancats.

Jo vaig llegir els llibres en ordre invers i vaig trobar que, tot i haver-hi moments en què em va faltar informació, podia seguir la trama amb relativa facilitat. És un punt a favor que les dues novel·les puguin ser llegides per separat, ja que ofereixen una major flexibilitat.

Un dels aspectes més encoratjadors de la meva experiència amb aquests llibres va ser que, gràcies a Grup 62 , vaig tenir la possibilitat de compartir-los amb la Rut, la meva neboda, ja que ella tenia el primer llibre i vam intercanviar-los.

I vosaltres, compartiu lectures amb altres membres de la família? Jo amb la meva mare moltes.


ESPAÑOL:

Debo decir que estos dos libros me han sorprendido gratamente. Aunque inicialmente pensé que estaban destinados a un público más joven, enseguida descubrí que eran una lectura muy entretenida.

Los personajes encajan con los estándares típicos de la literatura juvenil, con la mayoría siendo jóvenes y una atención destacada en sus relaciones y sentimientos. Esto me ha ofrecido una visión interesante para mi lectura como adulta.

La trama, sin embargo, tiene elementos de novela negra, con robos, asesinatos y corrupción que mantienen el interés al máximo. Quiero destacar cómo el autor ha logrado mezclar estas dos tonalidades de forma tan eficaz. Y, además, la existencia de un final cerrado en la segunda novela satisface a los lectores que buscan respuestas y finales cerrados.

Yo leí los libros en orden inverso y encontré que, a pesar de haber momentos en los que me faltó información, podía seguir la trama con relativa facilidad. Es un punto a favor de que ambas novelas puedan ser leídas por separado, puesto que ofrecen una mayor flexibilidad.

Uno de los aspectos más alentadores de mi experiencia con estos libros fue que, gracias a Grup 62 , tuve la posibilidad de compartirlos con Rut, mi sobrina, ya que ella tenía el primer libro e intercambiamos.

Y vosotros, ¿compartís lecturas con otros miembros de la familia? Yo con mi madre muchas.




Sinopsi:

Els crims de Chopin:

En diverses cases de Sevilla s’han produït una sèrie de robatoris que preocupen tota la ciutat. El lladre, a qui anomenen «Chopin» perquè sempre deixa una partitura del famós compositor per signar el robatori, s’emporta diners, joies i altres articles de valor. Una nit apareix un cadàver en una d’aquestes cases i la tensió augmenta.

En Nikolai Olejnik és un jove polonès que va arribar a Espanya amb el seu avi fa uns anys i que viu a base de delinquir. La seva passió més gran és tocar el piano. De cop tot es complica i es converteix en el principal sospitós d’un assassinat. En Niko va al despatx de la Celia Mayo, detectiu privada, per demanar-li ajuda i allà coneix la Triana, la filla de la Celia. La jove de seguida li crida l’atenció, tot i que no és el millor moment per enamorar-se.

La Blanca Sanz tot just fa cinc mesos que treballa al diari El Guadalquivir quan li filtren dades sobre el cas Chopin que ningú més coneix. Des d’aquell moment s’obsessiona amb la investigació i intenta descobrir qui hi ha darrere d’aquests robatoris.

Intriga, misteri, amor i crims són la base d’aquesta novel·la ambientada als enigmàtics carrers de Sevilla, en què el lector formarà part de la investigació. Aconseguiràs endevinar qui és el culpable?

L'última melodia de Chopin:

La detectiu privada Celia Mayo ha desaparegut. La Triana i en Niko encara tenen l’esperança de trobar-la, tot i que saben que les possibilitats cada cop són més baixes. Un dia, els dos joves reben una trucada anònima que els assegura que és viva. És veritat, aquesta vegada, o es tracta d’una broma de mal gust?

Mentrestant, la Blanca es recupera de les lesions que va patir en l’accident d’helicòpter. La seva companya periodista Luna González està investigant i no s’aturarà fins a descobrir el que va passar, malgrat que això la posi en risc.

Sevilla s’ha convertit en una ciutat perillosa on sembla que ningú està segur. Els misteris i les morts sospitoses es van produint i la policia no aconsegueix trobar-ne els culpables. Aconseguiran descobrir la veritat d’aquests successos?

A L’última melodia de Chopin Blue Jeans torna a superar-se amb un thriller trepidant i ple de girs que atraparan el lector.

dilluns, 18 de setembre del 2023

Biografia del foc de Carlota Gurt

Autor/a: Carlota Gurt Davi (Barcelona, 1976)

Editorial: Proa

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 224


CATALÀ:

"Biografia del Foc" és la nova obra de Carlota Gurt escrita, una vegada més, amb el seu estil directe i irreverent. Gurt demostra la seva habilitat per la narrativa en aquest recull de catorze contes que explora les complexitats de les relacions humanes i els moments vitals quotidians amb una perspicàcia que és, alhora, entretinguda i provocadora.

Els temes que l'autora aborda podrien fàcilment convertir el llibre en una obra intensa i contundent, però no és el cas. Gurt afegeix una capa de subtil ironia que permet als lectors mantenir una distància ben necessària mentre explorem aquests territoris emocionals complexos.

Un dels aspectes entretinguts d'aquest llibre és la interconnexió entre alguns dels contes, una característica que vaig trobar enriquidora. Aquesta connexió entre històries em va animar a llegir amb més atenció i a buscar les coincidències amb els contes anteriors.

Tot i que es pot donar el cas que una obra amb aquests temes esdevingués fosca o pesada, a mi m’ha semblat que és una obra d'alliberament, més que per la persona que el llegeix, per l’autora. Com un pas a una altra etapa, que no sabem si serà millor o pitjor, simplement desconeguda.

És una obra que et fa reflexionar sobre les intricades de la vida i les relacions humanes sense forçar-te a una única conclusió. Crec que, els finals abruptes dels contes fan que cadascú llegeixi un final diferent segons les experiències viscudes.

Esteu d’acord amb aquesta interpretació?


ESPAÑOL:

"Biografía del Fuego" es la nueva obra de Carlota Gurt escrita, una vez más, con su estilo directo e irreverente. Gurt demuestra su habilidad por la narrativa en esta recopilación de catorce cuentos que explora las complejidades de las relaciones humanas y los momentos vitales cotidianos cuya perspicacia es, al mismo tiempo, entretenida y provocadora.

Los temas abordados por la autora podrían convertir fácilmente el libro en una obra intensa y contundente, pero no es el caso. Gurt añade una capa de sutil ironía que permite a los lectores mantener una distancia muy necesaria mientras exploramos estos complejos territorios emocionales.

Uno de los aspectos entretenidos de este libro es la interconexión entre algunos de los cuentos, una característica que encontré enriquecedora. Esta conexión entre historias me animó a leer con mayor atención y a buscar las coincidencias con los cuentos anteriores.

Aunque puede darse el caso de que una obra con estos temas se convirtiera en oscura o pesada, a mí me ha parecido que es una obra de liberación, más que de la persona que la lee, para la autora. Como un paso a otra etapa, que no sabemos si va a ser mejor o peor, simplemente desconocida.

Es una obra que te hace reflexionar sobre las intrincadas de la vida y las relaciones humanas sin forzarte a una única conclusión. Creo que los finales abruptos de los cuentos hacen que cada persona lea un final diferente según las experiencias vividas.

¿Estáis de acuerdo con esta interpretación?



Sinopsi:

Carlota Gurt, més Gurt que mai

La realitat és imprevisible i acostuma a tirar per terra els futurs que imaginem. Vivim a les fosques. ¿Quines conseqüències tindran les nostres decisions? Biografia del foc ens parla d’aquesta incertesa terrorífica i alhora plena de possibilitats. Per les seves pàgines hi desfilen herois de l’angoixa i esclaus de l’amor, mares moribundes, personatges que no saben on van ni com hi arribaran. Carlota Gurt ha creat un autèntic retaule de les relacions humanes, des de l’enamorament més fulgurant fins al ressentiment més agre. Hi trobarem allaus i vides calcinades, però també mons prodigiosos sorgits de la destrucció. Alternant entre la ironia i un to gairebé confessional, l’autora ens convida a entrar en el seu univers amb una prosa addictiva i una llengua vivíssima que atrapen el lector i no el deixen anar.

dimarts, 18 de juliol del 2023

Heartstopper 2. La meva persona favorita d'Alice Oseman

Autor/a: Alice Oseman (Chatham, Regne Unit, 1994)

Editorial: Fanbooks

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Anglès

Traducció: Lluís Delgado Picó

Gènere: Novel·la gràfica

Número de pàgines: 320


CATALÀ:

Aquesta és una novel·la gràfica juvenil amb una temàtica LGTBIQ+ que tracta el procés d'acceptació de la identitat sexual protagonitzat per Nick, un dels personatges principals juntament amb el Charlie. Aquesta història, narrada amb delicadesa, reflecteix la realitat i les experiències de molts joves en la seva cerca d'autenticitat i acceptació.

Encara que personalment no m'ha aportat una gran revelació, crec que aquesta novel·la pot tenir un impacte més gran en un públic més jove i en plena exploració de la seva identitat sexual.

Tot i això, considero que aquesta obra té un valor innegable com a lectura que pot ajudar moltes persones en el procés de mostrar-se tal com són, allunyant-se d'allò què s'espera d'ells. L'autora ens explica el camí que el Nick recorre per acceptar la seva sexualitat, transmetent la importància de ser fidels a nosaltres mateixos i no conformant-nos amb les expectatives del nostre entorn.

A més a més, aborda altres temes importants com el bullying i l'homofòbia, transmetent valors fonamentals. Aquests temes són tractats d'una manera natural, i l'autora utilitza un llenguatge fàcil i realista, el qual permet connectar amb els personatges i les seves experiències de manera més efectiva.

Resumint, és una novel·la que ofereix una història bonica i delicada i que pot ser de molta ajuda per a aquelles persones que estiguin passant per un procés d'acceptació de la seva identitat sexual.

Per cert, no he llegit la primera part però he pogut seguir la història la mar de bé! 😉

Aquesta lectura em serveix per aconseguir la premissa del #reptereducte2023 "Llibre amb representació LGTBIQ+".

ESPAÑOL:

Esta es una novela gráfica juvenil con una temática LGTBIQ+ que trata del proceso de aceptación de la identidad sexual protagonizado por Nick, uno de los personajes principales junto a Charlie. Esta historia, narrada con delicadeza, refleja la realidad i las experiencias de muchos jóvenes en su búsqueda de la autenticidad i aceptación.

Aunque personalmente no me ha aportado una gran revelación, creo que esta novela puede tener un mayor impacto en un público más joven y en plena exploración de su identidad sexual.

A pesar de esto, considero que esta obra tiene un valor innegable como lectura una lectura que puede ayudar a muchas personas en el proceso de mostrarse tal y como son, alejándose de lo que se espera de ellos. La autora nos explica el camino que Nick recorre para aceptar su sexualidad, transmitiendo la importancia de sernos fieles a nosotros mismos y no conformándonos con las expectativas de nuestro entorno.

Además, aborda otros temas importantes como el bullying y la homofobia, transmitiendo valores fundamentales. Estos temas son tratados de una manera muy natural, y la autora utiliza un lenguaje fácil y realista, que permite conectar con los personajes y sus experiencias de manera más efectiva.

Resumiendo, es una novela que ofrece una historia bonita y delicada y que puede ser de mucha ayuda para aquellas personas que estén pasando por un proceso de aceptación de su identidad sexual.

Por cierto, no he leído la primera parte, pero he podido seguir la historia a la perfección! 😉

Esta lectura me sirve para conseguir la premisa del #RepteReducte2023 “Libro con representación LGTBIQ+”.



Sinopsi:

La segona part de Heartstopper, la novel·la gràfica que ha enamorat les xarxes socials.

En Nick i en Charlie són els millors amics. En Nick sap que en Charlie és gai i en Charlie està convençut que en Nick no ho és. Però l’amor és imprevisible i en Nick està a punt de descobrir un munt de coses noves sobre els seus amics, la seva família... i sobre ell mateix.

dilluns, 3 de juliol del 2023

La casa torta d'Agatha Christie

Autor/a: Agatha Christie (Torquay, Anglaterra, 1890 – Wallingford, 1976)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Anglès

Traducció: Cristina Sala Pujol

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 280


CATALÀ:

Sempre em resulta molt entretingut llegir qualsevol novel·la d'Agatha Christie i intento tornar a l'autora de tant en tant. Ara feia temps que no llegia res seu però gràcies a Grup 62 he pogut tornar a fer-ho i a gaudir-la en català.

Com sempre, cada personatge és sospitós i l'autora juga amb les nostres percepcions, fent-nos dubtar contínuament sobre qui pot ser l'assassí o l'assassina.

Tots els personatges d'aquesta història són membres de la mateixa família i cada un té una personalitat diferent i interessant, amb els seus propis motius i secrets ocults. Durant la lectura m'he sentit com si estigués dins una partida de Cluedo.

La casa torta no presenta els protagonistes famosos de Christie, Poirot ni Miss Marple, sinó que el detectiu és un desconegut pels lectors de l'autora. M'ha semblat un personatge justet, però les seves limitacions han quedat equilibrades pel personatge de Josephine que aporta un extra a la trama. És una nena insignificant i subestimada que té un paper concret en tot el misteri.

Li he deixat aquest llibre a la meva mare que acostuma a llegir novel·les costumistes i m'ha dit que li ha agradat força també. Ja sabeu, si voleu gaudir d'alguna novel·la de la reina del misteri, aquesta és una molt bona opció.

ESPAÑOL:

Siempre me resulta muy entretenido leer cualquier novela de Agatha Christie e intento volver a la autora de vez en cuando. Ahora hacía tiempo que no leía nada suyo, pero gracias a Grup 62 he podido volver a hacerlo y a disfrutarla en catalán.

Como siempre, cada personaje es sospechoso y la autora juega con nuestras percepciones, haciéndonos dudar continuamente sobre quién puede ser el asesino o la asesina.

Todos los personajes de esta historia son miembros de la misma familia y cada uno tiene una personalidad diferente e interesante, con sus propios motivos y secretos ocultos. Durante la lectura me he sentido como si estuviera dentro de una partida de Cluedo.

La casa torta no presenta los protagonistas famosos de Christie, Poirot ni Miss Marple, si no que el detective es un desconocido para los lectores de la autora. Me ha parecido un personaje justillo, pero sus limitaciones han quedado equilibradas por el personaje de Josephine que aporta un extra a la trama. Es una niña insignificante y subestimada que tiene un papel concreto en todo el misterio.

Le he dejado el libro a mi madre que suele leer novelas costumbristas y me ha dicho que le ha gustado mucho también. Ya sabéis, si queréis disfrutar de alguna novela de la reina del misterio, esta es una muy buena opción.




Sinopsi:

La novel·la preferida d’Agatha Christie

Aristide Leonides acaba de morir assassinat. Era el patriarca d’una gran família, un home carismàtic d’origen grec que va fer fortuna quan va arribar a Anglaterra i que vivia a la Casa Torta, una mansió estranya, com ell mateix, plena de familiars que haurien tingut ocasió de cometre el crim. Però qui li podria voler mal si tothom l’estimava, si era un home generós i just que cuidava dels seus? La seva segona dona, la Brenda, és la sospitosa perfecta, però no seria una solució massa òbvia?

Amb la mestria que la caracteritza, Agatha Christie teixeix una novel·la narrativament esplèndida, plena de personatges deliciosament retorçats que es van desplegant fins al final, quan el misteri es descobreix.

«Escriure La Casa Torta va ser un plaer de principi a fi, i crec que puc dir que és una de les meves millors obres». Agatha Christie

L'anomalia d'Hervé Le Tellier

Autor/a: Hervé Le Tellier (París, 1957)

Editorial: Edicions 62

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Francès

Traducció: Jordi Boixadós Bisbal

Gènere: Ciència ficció

Número de pàgines: 344


CATALÀ:

L'anomalia d'Hervé Le Tellier és una novel·la de ciència ficció que posa els personatges davant d'una situació extraordinària. 

La història comença amb l'aterratge d'un avió als Estats Units, un fet que, a priori, sembla normal. No obstant això, les coses comencen a complicar-se quan tres mesos després, el mateix avió aterra amb els mateixos passatgers. Aquest esdeveniment desconcertant planteja interrogants importants i una sèrie de científics es coordinen per intentar donar-hi resposta.

Els personatges estan molt ben treballats, encara que no els arribem a conèixer d'una manera profunda, i es veuen forçats a enfrontar-se a sí mateixos, literalment. Cada passatger ha de confrontar la seva pròpia existència, i aquesta confrontació entre els dos jo de cada personatge genera reflexions profundes.

Aquesta és una obra oulipiana. OuLiPo (acrònim de "Ouvroir de littérature potentielle", en català seria "Taller de literatura potencial") és un grup francès d'experimentació literària creat el 1960 per l'escriptor Raymond Queneau i el matemàtic François Le Lionnais. Le Tellier és l'actual president d'aquest grup literari.

La veritat és que jo no he sabut apreciar durant la lectura aquesta mena d'escriptura. He llegit que juguen amb l'escriptura i, en aquest cas, Le Tellier, forma una simetria en cada una de les històries dels diferents personatges.

Tot i que no m'agrada llegir ciència ficció la primera part de la novel·la la vaig gaudir molt, però crec que la resta no està a l'alçada, pel meu gust queda una mica deslluïda i, en general, no puc dir que l'he gaudit, per tant, no sabria si recomanar-la.

Coneixíeu l'existència dels oulipians?


ESPAÑOL:

La anomalía de Hervé Le Tellier es una novela de ciencia ficción que pone a los personajes delante de una situación extraordinaria.

La historia empieza con el aterrizaje de un avión en los Estados Unidos, un hecho que, a priori, parece normal. Aunque las cosas empiezan a complicarse cuando tres meses después, el mismo avión aterriza con los mismos pasajeros. Este hecho desconcertante plantea interrogantes importantes y una serie de científicos se coordinan para intentar dar una respuesta.

Los personajes están bien trabajados, aunque no llegamos a conocerlos de manera profunda, y se ven forzados a enfrentarse a si mismos, de manera literal. Cada pasajero debe confrontar su propia existencia, y esta confrontación entre los dos yo de cada personaje genera reflexiones profundas.

Esta es una obra oulipiana. OuLiPo (acrónimo de "Ouvroir de littérature potentielle", en español sería “Taller de literatura potencial”) es un grupo francés de experimentación literaria creado el 1960 por el escritor Raymond Queneau y el matemático François Le Lionnais. Le Tellier es el actual presidente de este grupo literario.

La verdad es que yo no he sabido apreciar durante la lectura este tipo de escritura. He leído que juegan con la escritura y, en este caso, Le Tellier forma una simetría en cada una de las historias de los distintos personajes.

Aunque no me gusta leer ciencia ficción la primera parte de la novela la disfruté, pero creo que el resto no acompaña, para mi gusto queda un poco deslucida y, en general, no puedo decir que la haya disfrutado, por lo tanto, no sé si recomendarla.

¿Conocíais la existencia de los oulipianos?



Sinopsi:

La novel·la revelació de les lletres franceses. Premi Goncourt 2020.

El 10 de març de 2021 els 243 passatgers d'un avió procedent de París aterren a Nova York després de travessar una tempesta terrible durant el vol. Ja a terra, cada un segueix amb la seva vida. Tres mesos més tard, contra tota lògica, un avió idèntic, amb els mateixos passatgers i el mateix equip de vol, apareix en el cel de Nova York. Ningú s'explica aquest fenomen increïble que obliga les autoritats a activar el protocol de seguretat i desfermarà una crisi política, mediàtica i científica de conseqüències desconegudes i durant la qual cada un dels viatgers haurà d'encarar-se amb una versió exacta, tot i que diferent, d'ells mateixos. Una novel·la virtuosa en la qual la lògica es fon amb l'impossible.

dilluns, 12 de juny del 2023

El vol de l'estel de Laetitia Colombani

Autor/a: Laetitia Colombani (Bordeus, 1976)

Editorial: Salamandra

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Francès

Traducció: Valèria Gaillard Francesch

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 208


CATALÀ:

Feia temps que volia llegir el llibre perquè l'anterior que havia llegir de l'autora, La trena, m'havia encantat, però no va ser fins que la Núria me'l va regalar que em vaig decidir a llegir-lo. Des d'aquí Núria, gràcies pel regalàs!

El vol de l'estel és una novel·la que exposa una realitat dura i impactant: l'esclavatge encobert a l'Índia, especialment en el context de les capes més baixes de la societat, amb un enfocament especial en les dones. Aquesta obra  ens transporta a un món on les nenes són obligades a treballar des de ben petites, sense tenir accés a l'educació i passant de ser explotades pels seus pares, i ser obligades a casar-se, a ser explotades pels sogres.

La protagonista de la història és la Lena, una senyora francesa que decideix involucrar-se i ajudar dins de les seves possibilitats. Ens mostra determinació i força i, malgrat les dificultats i els obstacles amb què es troba, fa el que pot per intentar ajudar aquesta societat.

El que m'ha agradat del llibre és que, tot i tractar temes tan durs com l'esclavatge, transmet optimisme. A través dels personatges i les seves històries, l'autora reflecteix el poder de la solidaritat, la resiliència i la lluita per la justícia.

La narrativa de Colombani és captivadora i emotiva, i encara que potser no he connectat tant amb aquesta obra com vaig fer-ho amb La trena, aconsegueix emocionar. Els detalls de la vida quotidiana i les descripcions ens transporten a l'Índia.

En resum, aquesta és una novel·la impactant que tracta l'esclavatge encobert a l'Índia i la lluita per la llibertat i la dignitat de les dones. És un llibre que, a més d'entretenir, ens fa reflexionar.

Us heu animat ja a llegir Colombani?


ESPAÑOL:

Hacía tiempo que quería leer el libro porque el anterior de la autora, La trenza, me había encantado, pero no fue hasta que Núria me lo regaló que me decidí a leerlo. ¡Desde aquí Núria, gracias por el regalazo!

El vuelo de la comenta es una novela que expone una realidad dura e impactante: la esclavitud encubierta en la India, especialmente en el contexto de las capas sociales más bajas, con un enfoque especial en las mujeres. Esta obra nos transporta a un mundo donde las niñas son obligadas a trabajar desde pequeñas, sin acceso a la educación y pasando de ser explotadas por sus padres, y ser obligadas a casarse, a ser explotadas por los suegros.

La protagonista de la historia es Léna, una mujer francesa que decide involucrarse y ayudar dentro de sus posibilidades. Nos muestra determinación y fuerza, y aunque se encuentra con dificultades y obstáculos, hace todo lo posible para intentar ayudar a esta sociedad.

Lo que me ha gustado del libro es que, aunque los temas que trata son duros, transmite optimismo. A través de los personajes y sus historias, la autora refleja el poder de la solidaridad, la resiliencia y la lucha por la justicia.

La narrativa de Colombani es cautivadora y emotiva, y aunque no he conectado tanto con esta obra como lo hice con La trenza, consigue emocionar. Los detalles de la vida cotidiana y las descripciones nos transportan a la India.

Resumiendo, es una novela impactante que trata sobre la esclavitud encubierta y la lucha por la libertad y la dignidad de las mujeres. Es un libro que, además de entretener, nos hace reflexionar.

¿Os habéis animado a leer a Colombani?



Sinopsi:

Després del drama que ha dinamitat la seva existència, Léna decideix deixar-ho tot i emprèn un viatge al golf de Bengala. Perseguida pels fantasmes del passat, no troba una mica de pau fins que, a l'alba, s'acosta a nedar a les aigües de l'Índic, on una nena juga amb un estel tots els matins.

Un dia, a punt d'ofegar-se arrossegada pel corrent, Léna sobreviu miraculosament gràcies a l'avís de la petita i la intervenció de la Xarxa Brigade, un grup femení d'autodefensa que s'entrenava pels voltants. Agraïda, es posa en contacte amb la nena i descobreix que treballa sense descans en un restaurant. Mai ha anat a escola i s'ha tancat en un mutisme absolut.

Què amaga el seu silenci? Quina és la seva història?