Editorial: Columna
Any de la primera edició: 2023
Llengua original: Anglès
Traducció: Mar Vidal Aparicio
Gènere: Novel·la romàntica
Número de pàgines: 432
CATALÀ:
Deixeu-me, d'entrada, agrair a Grup 62 l'enviament de l'exemplar del llibre "Trencar el cercle" de Collen Hoover, segons podem llegir a la portada, el gran fenomen internacional.
El tema de la violència de gènere és, sense cap mena de dubte, un tema que atreu l'atenció i genera interès en la literatura. En aquest cas, però, la manera com es tracta, des del meu punt de vista, resulta superficial i, en alguns moments, fins i tot sembla que es banalitzi. Vull aclarir que aquesta percepció no és deguda a una manca d'atenció a la gravetat del tema, sinó més aviat a la gran quantitat de tòpics que l'envolten i que semblen reduir-lo a un element més de la trama.
La narració es desenvolupa de manera fluida i es llegeix amb facilitat, això la fa accessible a persones molt diverses. No obstant això, per aquelles que no estem habituades a llegir novel·les romàntiques (en el meu cas, perquè no són del meu gust), aquesta no aporta gran cosa. La trama segueix una fórmula previsible, plena de tòpics, i això, personalment, no m’agrada.
De cap manera vull menystenir l'obra, ja que tinc clar que els gustos literaris són molt personals i que hi ha persones que gaudeixen d'aquest estil. En el meu cas, però, no l’he gaudit. Els tòpics, les vides perfectes i les històries previsibles no són del meu gust i aquest llibre està carregat d'aquests elements.
Quin és l'últim llibre amb el que no heu connectat?
ESPAÑOL:
Dejadme, de entrada, agradecer a Grup 62 el envío del ejemplar del libro "Trencar el cercle" de Collen Hoover, según podemos leer en la portada, el gran fenómeno internacional.
El tema de la violencia de género es, sin lugar a dudas, un tema que atrae la atención y genera interés en la literatura. Sin embargo, en este caso la forma en que se trata, desde mi punto de vista, resulta superficial y, en algunos momentos, incluso parece que se banalice. Quiero aclarar que esta percepción no se debe a una falta de atención a la gravedad del tema, sino más bien a la gran cantidad de tópicos que lo rodean y que parecen reducirlo a un elemento más de la trama.
La narración se desarrolla de forma fluida y se lee con facilidad, esto la hace accesible a personas muy diversas. Sin embargo, para aquellas que no estamos habituadas a leer novelas románticas (en mi caso, porque no me gustan), ésta no aporta gran cosa. La trama sigue una fórmula previsible, llena de tópicos, y eso personalmente no me gusta.
No quiero menospreciar la obra, ya que tengo claro que los gustos literarios son muy personales y que hay personas que disfrutan de este estilo. Pero en mi caso no lo he disfrutado. Los tópicos, las vidas perfectas y las historias previsibles no son de mi agrado y este libro está cargado de estos elementos.
¿Cuál es el último libro con el que no habéis conectado?
La Lily no sempre ho ha tingut fàcil. Per això la seva idíl·lica relació amb en Ryle Kincaid, un neurocirurgià brillant, li sembla fins i tot massa bonica per ser real. I potser no acaba d’anar desencaminada, ja que quan l’Atlas, el seu primer amor, reapareix inesperadament i en Ryle comença a mostrar la seva veritable cara, tot canvia i la relació ideal que la Lily ha construït amb ell es veu completament amenaçada.
Una novel·la profunda i molt personal que parla d’una història d’amor inoblidable que arriba fins a les últimes conseqüències.
«Ningú escriu sobre sentiments com ho fa Colleen Hoover». Anna Todd
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada