Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta agatha christie. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta agatha christie. Ordena per data Mostra totes les entrades

dilluns, 3 de juliol del 2023

La casa torta d'Agatha Christie

Autor/a: Agatha Christie (Torquay, Anglaterra, 1890 – Wallingford, 1976)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Anglès

Traducció: Cristina Sala Pujol

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 280


CATALÀ:

Sempre em resulta molt entretingut llegir qualsevol novel·la d'Agatha Christie i intento tornar a l'autora de tant en tant. Ara feia temps que no llegia res seu però gràcies a Grup 62 he pogut tornar a fer-ho i a gaudir-la en català.

Com sempre, cada personatge és sospitós i l'autora juga amb les nostres percepcions, fent-nos dubtar contínuament sobre qui pot ser l'assassí o l'assassina.

Tots els personatges d'aquesta història són membres de la mateixa família i cada un té una personalitat diferent i interessant, amb els seus propis motius i secrets ocults. Durant la lectura m'he sentit com si estigués dins una partida de Cluedo.

La casa torta no presenta els protagonistes famosos de Christie, Poirot ni Miss Marple, sinó que el detectiu és un desconegut pels lectors de l'autora. M'ha semblat un personatge justet, però les seves limitacions han quedat equilibrades pel personatge de Josephine que aporta un extra a la trama. És una nena insignificant i subestimada que té un paper concret en tot el misteri.

Li he deixat aquest llibre a la meva mare que acostuma a llegir novel·les costumistes i m'ha dit que li ha agradat força també. Ja sabeu, si voleu gaudir d'alguna novel·la de la reina del misteri, aquesta és una molt bona opció.

ESPAÑOL:

Siempre me resulta muy entretenido leer cualquier novela de Agatha Christie e intento volver a la autora de vez en cuando. Ahora hacía tiempo que no leía nada suyo, pero gracias a Grup 62 he podido volver a hacerlo y a disfrutarla en catalán.

Como siempre, cada personaje es sospechoso y la autora juega con nuestras percepciones, haciéndonos dudar continuamente sobre quién puede ser el asesino o la asesina.

Todos los personajes de esta historia son miembros de la misma familia y cada uno tiene una personalidad diferente e interesante, con sus propios motivos y secretos ocultos. Durante la lectura me he sentido como si estuviera dentro de una partida de Cluedo.

La casa torta no presenta los protagonistas famosos de Christie, Poirot ni Miss Marple, si no que el detective es un desconocido para los lectores de la autora. Me ha parecido un personaje justillo, pero sus limitaciones han quedado equilibradas por el personaje de Josephine que aporta un extra a la trama. Es una niña insignificante y subestimada que tiene un papel concreto en todo el misterio.

Le he dejado el libro a mi madre que suele leer novelas costumbristas y me ha dicho que le ha gustado mucho también. Ya sabéis, si queréis disfrutar de alguna novela de la reina del misterio, esta es una muy buena opción.




Sinopsi:

La novel·la preferida d’Agatha Christie

Aristide Leonides acaba de morir assassinat. Era el patriarca d’una gran família, un home carismàtic d’origen grec que va fer fortuna quan va arribar a Anglaterra i que vivia a la Casa Torta, una mansió estranya, com ell mateix, plena de familiars que haurien tingut ocasió de cometre el crim. Però qui li podria voler mal si tothom l’estimava, si era un home generós i just que cuidava dels seus? La seva segona dona, la Brenda, és la sospitosa perfecta, però no seria una solució massa òbvia?

Amb la mestria que la caracteritza, Agatha Christie teixeix una novel·la narrativament esplèndida, plena de personatges deliciosament retorçats que es van desplegant fins al final, quan el misteri es descobreix.

«Escriure La Casa Torta va ser un plaer de principi a fi, i crec que puc dir que és una de les meves millors obres». Agatha Christie

dijous, 4 de març del 2021

Diez negritos d'Agatha Christie

Autor/a: Agatha Christie (Torquay, Anglaterra, 1890 – Wallingford, 1976)

Editorial: Espasa

Any de la primera edició: 2015

Llengua original: Anglès

Traducció: Orestes Llorens

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 232


CATALÀ:

Aquesta és una altra novel·la de la gran Agatha Christie que he rellegit fa poc. Es tracta d'una història molt intrigant i amb un final sorprenent (com gairebé tots els de l'autora).

En aquest llibre, on es troben deu persones en una illa convidades pel propietari, no es pot confiar en ningú i tots, en algun moment de la lectura, són culpables d'assassinat. Aquest personatges són potents perquè la història gira entorn a  ells, i tots amaguen algun secret.

Com en la resta de llibres de la Reina del Crim, durant la lectura he anat desenvolupant infinites teories i, evidentment, totes les he fallat.

Si sou amants d'Agatha Christie suposo que l'haureu llegit, però el podeu rellegir. I si no ho sou però us agrada el gènero no us el podeu perdre, per mi, és un dels millors.

ESPAÑOL:

Esta es otra novela de la gran Agatha Christie que he releído hace poco. Se trata de una historia muy intrigante y con un final sorprendente (como casi todos los de la autora).

En este libro, donde se encuentran diez personas en una isla invitadas por el propietario de la misma, o se puede confiar en nadie y todos, en algún momento de la lectura, son culpables de asesinato. Estos personajes son potentes porque la historia gira alrededor de ellos, y todos esconden algún secreto.

Como en el resto de libros de la Reina del Crimen, durante la lectura he ido desarrollando infinitas teorías y, evidentemente, las he fallado todas.

Si sois amantes de Agatha Christie supongo que ya lo habréis leído, pero lo podéis releer. Y si no lo sois pero os gusta el género no os lo podéis perder, a mi me parece uno de los mejores.



Sinopsis:

Diez personas sin relación alguna entre sí son reunidas en un misterioso islote de la costa inglesa por un tal Sr. Owen, propietario de una lujosa mansión a la par que perfecto desconocido para todos sus invitados. Tras la primera cena, y sin haber conocido aún a su anfitrión, los diez comensales son acusados mediante una grabación de haber cometido un crimen en el pasado.

Uno por uno, a partir de ese momento, son asesinados sin explicación ni motivo aparente. Sólo una vieja canción infantil parece encerrar el misterio de una creciente pesadilla.

dimecres, 21 de juliol del 2021

Lo que la marea esconde de María Oruña

Autor/a: María Oruña (Vigo, 1976)

Editorial: Destino

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Espanyol

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 416


CATALÀ:

Quan vaig llegir el primer llibre de l'autora em va captivar la seva manera d'escriure cuidada, argumentada. Em va agradar l'atmosfera que aconseguia crear en les històries.

En aquest lectura ens retrobem amb els personatges de la saga de Port Amagat, tot i que es pot llegir com un llibre independent ja que els personatges perden protagonisme. El protagonisme recau en la història i en l'homenatge que Oruña vol fer a autores del gènere negre com Agatha Christie, però de reina del crim només n'hi ha una. 

M'ha semblat un llibre molt lineal i no m'ha creat la intriga esperada, crec que no ha aconseguit el seu objectiu.

Em sap greu perquè els anteriors llibres de l'autora els havia gaudit molt però amb aquest no hi he pogut connectar. També entenc que no és fàcil aconseguir els resultats de Christie i que és de valentes intentar-ho, però en aquest cas no m'ha cridat l'atenció ni la història, ni la investigació, ni els personatges.

Creieu que és fàcil aconseguir els resultats d'Agatha Christie? Queda clar que no perquè si ho fos els seus llibres no haurien tingut la repercusió que han tingut i continuen tenint.

ESPAÑOL:

Cuando leí el primer libro de la autora me cautivó su manera de escribir cuidada. argumentada. Me gustó la atmosfera que conseguía crear en las historias.

En esta lectura nos reencontramos con los personajes de la saga de Puerto Escondido, aunque podemos leerlo como un libro independiente ya que los personajes pierden protagonismo. El protagonismo recae en la historia y en el homenaje que Oruña quiere hacer a autores del género negro como Agatha Christie, pero de reina del crimen solo hay una.

Me ha parecido un libro muy lineal y no me ha creado la intriga esperada, creo que no ha conseguido su objetivo.

Me sabe mal porque los anteriores libros de la autora los había disfrutado mucho pero con este no he podido conectar. Entiendo que no es fácil conseguir los resultados de Christie y que es de valientes intentarlo, pero en este caso no me ha llamado la atención ni la historia, ni la investigación, ni los personajes

Creéis que es fácil conseguir los resultados de Agatha Christie? Está claro que no porque si lo fuera sus libros no tendrían la repercusión que han tenido y siguen teniendo.



Sinopsi:

La presidenta del Club de la Bahía de Santander, una de las mujeres más poderosas de la ciudad, ha aparecido muerta en el camarote de una preciosa goleta que con unos pocos y selectos invitados del mundo del tenis surcaba el mar al anochecer.

El crimen recuerda a las novelas de la «habitación cerrada» de principios del siglo pasado: el compartimento estaba cerrado por dentro, tanto la extraña herida que presenta el cuerpo de la empresaria como el misterioso método utilizado para perpetrar el asesinato resultan inexplicables y todos los invitados a la fiesta parecen tener motivos para haber acabado con su vida. Nadie puede haber salido o entrado de la nave para cometer el crimen o escapar. ¿Quién ha matado a Judith Pombo? ¿Cómo? ¿Y por qué?

La novela más ambiciosa de María Oruña, un thriller adictivo y elegante en el que descubriremos una nueva faceta de la vida de Valentina Redondo, quien además de enfrentarse al caso más enigmático de su carrera deberá luchar contra un sorprendente e inesperado golpe en su vida personal.

dimecres, 23 de desembre del 2020

Asesinato en el Orient Express d'Agatha Christie

Autor/a: Agatha Christie (Torquay, Anglaterra, 1890 – Wallingford, 1976)

Editorial: Espasa

Any de la primera edició: 2015

Llengua original: Anglès

Traducció: Eduardo Machado Quevedo

Gènere: Novel·la policíaca

Número de pàgines: 248


CATALÀ:

Avui us porto un clàssic de la novel·la policíaca de la mà d'Agatha Christie que he llegit conjuntament amb la resta de participants del @clubliterario_atreyu i que ha administrat @maru_drawpainting. No és el primer que llegeixo de l'autora i, fins ara, m'han agradat tots.

El llibre té tres parts ben diferenciades. La primera és la introducció i l'assassinat que posteriorment ha d'investigar Poirot. La segona els interrogatoris a totes les persones sospitoses. I la tercera la resolució del cas.

Tot i que d'entrada pot donar la sensació que hi ha molts personatges, durant la lectura tots ocupen el seu lloc i, com es veu al final, no en sobra ni un. Les seves descripcions no són profundes però coneixerem allò necessari per la resolució del cas.

M'agrada les voltes que Christie fa donar a Poirot per la resolució del cas, és una característica seva, primer troba pistes on els altres no veiem res i després les destria fins a treure'n tot l'entrellat, d'una manera pulcra i impecable. Les seves explicacions sempre són raonades i plenes de detalls (en altres novel·les d'altres autors ho trobo a faltar).

Si no heu llegit cap novel·la de l'autora i en teniu ganes podeu llegir-la perquè crec que us pot donar una bona entrada a la seva literatura.

Us agrada la novel·la policíaca amb resolucions raonades o preferiu llibres més dinàmics?


ESPAÑOL:

Hoy os traigo un clásico de la novela policiaca de la mano de Agatha Christie que he leído junto con el resto de participantes del @clubliterario_atreyu y que ha sido administrado por @maru_drawpainting. No es el primer libro que leo de la autora y, hasta el momento, me han gustado todos.

El libro consta de tres partes bien diferenciadas. La primera es la introducción y el asesinato que posteriormente debe investigar Poirot. La segunda los interrogatorios a todas las personas sospechosas. Y la tercera la resolución del caso.

Aunque de entrada puede parecer que hay muchos personajes, durante la lectura todos ocupan su lugar y, como vemos al final, no sobra ni uno. Sus descripciones no son profundas pero conoceremos lo necesario para la resolución del caso.

Me gusta las vueltas que Christie hace dar a Poirot para la resolución del caso, es una característica suya, primero encuentra pistas donde los otros no vemos nada y después las destripa para deshacer el embrollo, de una manera pulcra e impecable. Sus explicaciones siempre son razonadas y llenas de detalles (en novelas de otros autores lo hecho de menos).

Si no habéis leído ninguna novela de la autora y tenéis ganas de hacerlo podéis leer esta porque creo que es una buena entrada a su literatura.

¿Os gusta la novela policiaca con resoluciones detalladas o preferís libros más dinámicos?




Sinopsis:

La novela más popular del mítico detective Hércules Poirot.

En un lugar aislado de la antigua Yugoslavia, en plena madrugada, una fuerte tormenta de nieve obstaculiza la línea férrea por donde circula el Orient Express. Procedente de la exótica Estambul, en él viaja el detective Hércules Poirot, que repentinamente se topa con uno de los casos más desconcertantes de su carrera: en el compartimiento vecino ha sido asesinado Samuel E. Ratchett mientras dormía, pese a que ningún indicio trasluce un móvil concreto. Poirot aprovechará la situación para indagar entre los ocupantes del vagón, que a todas luces deberían ser los únicos posibles autores del crimen.

Una víctima, doce sospechosos y una mente privilegiada en busca de la verdad.





dimarts, 4 de gener del 2022

Navidades trágicas de Agatha Christie

Autor/a: Agatha Christie (Torquay, Anglaterra, 1890 – Wallingford, 1976)

Editorial: Espasa

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Anglès

Traducció: José Mallorquí Figuerola

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 208

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Primera ressenya de l'any i la faig d'una novel·la negra nadalenca. Per cert, espero que tingueu un feliç any 2022 ple de bones lectures!

Per mi sempre és un encert i un plaer llegir alguna novel·la d'Agatha Christie, no tant per la seva qualitat literària però sí per les bones estones que em fa passar. Com a la resta de les seves obres, aquesta està plena de misteri i de suspens i hi intervenen molts personatges, cada un d'ells amb la seva peculiaritat que el fa ser sospitós en un moment o altre.

L'actuació del detectiu Poirot és impecable, i a això ja ens té acostumats. Va desgranant cada un dels detalls fent que tothom sembli sospitós i, al moment després, aportant les proves per alliberar-lo de la sospita, fins que troba la persona que ha comès el crim.

Si no heu descobert a l'autora us la recomano perquè les seves lectures són entretingudes, i si l'heu descobert, digueu-me quin dels seus llibres us ha agradat més. Jo em quedo amb dos clàssics, Assassinat a l'Orient Express i Deu negrets.


ESPAÑOL:

Primera reseña del año y la hago de una novela negra navideña. Por cierto, espero que tengáis un feliz año 2022 lleno de buenas lecturas.

Para mi siempre es un acierto y un placer leer alguna novela de Agatha Christie, no tanto por su calidad literaria pero sí por los buenos ratos que paso. Como en el resto de sus obras, esta está llena de misterio y suspense, e intervienen muchos personajes, cada uno de ellos con su peculiaridad que, en algún que otro momento, me ha parecido sospechoso.

La actuación del detective Poirot es impecable, y a esto ya estamos acostumbrados. Desgrana cada uno de los detalles haciendo que todos los implicados parezcan sospechosos y, al momento siguiente, aporta las pruebas necesarias para librarlo de toda sospecha, hasta dar con la persona que ha cometido el crimen.

Si no habéis descubierto a la autora os la recomiendo porque sus lecturas son muy entretenidas, y si la habéis descubierto, contadme cual de sus libros os ha gustado más. Yo me quedo con dos de sus clásicos, Asesinato en el Orient Express y Diez negritos.




Sinopsis:

Un asesinato brutal resuelto de forma soberbia.

Es Nochebuena y la reunión familiar de los Lee se ve interrumpida por un estruendo seguido de un grito que proviene del piso de arriba. En una de las habitaciones, el cuerpo del despótico patriarca Simeon Lee descansa sobre un charco de sangre, con un corte en la garganta.Cuando llega, Poirot se encuentra con una atmósfera de desconfianza y sospechas mutuas. Parece que todo el mundo tenía sus razones para odiar al anciano. 

dimecres, 7 de setembre del 2022

El camino del fuego de María Oruña

Autor/a: María Oruña (Vigo, 1976)

Editorial: Destino

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Espanyol

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 361


CATALÀ:

María Oruña ens retorna a les investigacions de la Valentina, i com m'agrada!

Aquest és el cinquè lliurament de la sèrie de "Puerto escondido" i he llegit tots els llibres que ha tret des de llavors. Cada novel·la és autoconclusiva encara que els personatges protagonistes es mantenen i evolucionen.

La història actual ens transporta a Escòcia enlloc de Cantàbria, que és on transcorren les anteriors novel·les de la sèrie, i ens permet conèixer una mica més aquest entorn i la família de l'Oliver.

Hi ha dues trames que conflueixen d'èpoques diferents, l'antiga amb més pes en la part romàntica, i per això suposo que no m'ha agradat tant. M'ha semblat un llibre més pausat que els anteriors, vull dir que no hi he trobat tanta acció, tot i que l'he gaudit igual. M'ha recordat a les obres d'Agatha Christie on hi ha uns sospitosos inicials entre els quals hi sol haver el culpable.

Com ja he comentat en altres ressenyes de l'autora, m'agrada molt com escriu i em fa la sensació que es documenta molt per crear les trames. Les seves novel·les ens donen molta informació i molt ben explicada, no es fan gens pesades.

Aquest estiu, he aprofitat uns dies que he estat a Galícia, per visitar el monestir de Santo Estevo que vaig conèixer al llegir el llibre "El bosque de los cuatro vientos" de la mateixa autora. Ara hauré d'animar-me a anar fins a Escòcia, no? 😅

ESPAÑOL:

María Oruña nos vuelve a llevar a las investigaciones de Valentina, y como me gusta!

Esta es la quinta entrega de la serie de "Puerto escondido" y he leído todos los libros que ha sacado desde entonces. Cada novela es autoconclusiva aunque los personajes protagonistas se mantienen y evolucionan.

La historia actual nos transporta a Escocia en lugar de Cantabria, que es donde transcurren las anteriores novelas de la serie, y nos permite conocer un poco más este entorno así como la familia de Oliver.

Hay dos tramas que confluyen de épocas diferentes, la antigua con mayor peso en la parte romántica, y por eso supongo que no me ha gustado tanto. Me ha parecido un libro más pausado que los anteriores, no he encontrado tanta acción, aunque lo he disfrutado igual. Me ha recordado a las obra de Agatha Christie donde existen unos sospechosos iniciales entre los cuales suele estar el culpable.

Como ya he comentado en otras reseñas de la autora, me gusta mucho como escribe y me da la sensación que se documenta mucho para crear las tramas. Sus novelas nos dan mucha información y muy bien explicada, no se hacen tediosas.

Este verano, aprovechando que estaba por Galicia, he visita el monasterio de Santo Estevo que conocí al leer el libro "El bosque de los cuatro vientos" de la misma autora. Ahora tendré que animarme a visitar Escocia, ¿no? 😅



Sinopsis:

La teniente Valentina Redondo y su compañero Oliver deciden tomarse unas vacaciones y viajan a Escocia para visitar a la familia de este. Su padre, Arthur Gordon, está empeñado en recuperar parte del patrimonio y de la historia de sus antepasados y ha adquirido el castillo de Huntly, en las Highlands, que había pertenecido a su familia hasta el siglo XVII. Durante la rehabilitación del edificio encuentra un diminuto despacho que llevaba oculto doscientos años y en él, documentos que revelan que las memorias de Lord Byron —supuestamente quemadas a comienzos del siglo XIX— pueden seguir intactas y hallarse entre esas paredes. Pronto correrá la voz del extraordinario hallazgo y tanto la prensa de todo el país como varias personas allegadas a la familia se acercarán a ellos para seguir el curioso acontecimiento. Sin embargo, la aparición de un hombre muerto en el castillo hará que Oliver y Valentina se sumerjan en una inesperada investigación que los llevará a adentrarse en la Escocia de épocas pasadas y que cambiará el destino de los Gordon e incluso la propia historia. 

Al tiempo, viajaremos a mediados del siglo XIX y descubriremos cómo Jules Berlioz —un modesto librero de las Highlands— y Mary MacLeod —una joven perteneciente a una familia escocesa acomodada— entrecruzan sus pasos en un camino literario y prohibido en el que el crimen lo salpicará todo de dudas y silencio hasta nuestros días. 


dimarts, 8 de maig del 2018

Tinc memòria de peix. És així, llegeixo un llibre i, gairebé al dia següent, ja no recordo res, només si m'ha agradat o no :)

Per aquest motiu, a l'agost de l'any 2008 (aviat farà 10 anys!), vaig decidir fer una llista de tots els llibres que m'anava llegint i la vaig actualitzant amb cada nova lectura.

És aquesta que us presento a continuació. A veure què us sembla...

Agost 2008:
- El noi del pijama de ratlles de John Boyne
- El palau de la mitjanit de Carlos Ruiz Zafón (Club de lectura)

Setembre 2008:
- Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga (Club de lectura)
- Nosaltres el catalans de Víctor Alexandre

Octubre 2008:
- Pa negre d'Emili Teixidor (Club de lectura)

Novembre 2008:
- Pa negre d'Emili Teixidor (Club de Lectura)
- Las cenizas de Ángela de Frank McCourt (Club de Lectura)

Desembre 2008:
- Seda d'Alessandro Baricco (Club de Lectura)
- El Celler de Noah Gordon
- Mel i metzines de Maria Barbal (Club de Lectura Alentorn)

Febrer 2009:
- El Celler de Noah Gordon (Club de Lectura Alentorn)
- Soldados de Salamina de Javier Cercas (Club de Lectura)

Març 2009:
- Cambres d'acer inoxidable de Ferran Torrent (Club de Lectura)
- Trilogia de Nova York de Paul Auster (Club de Lectura Alentorn)

Abril 2009:
- Tor. Tretze cases i tres morts de Carles Porta (Club de Lectura)
- Un hombre en la oscuridad de Paul Auster
- Els Llops de Francesc Puigpelat (Club de Lectura Alentorn)

Maig 2009:
- El hijo del acordeonista de Bernardo Atxaga (Club de Lectura)
- Joc brut de Manuel de Pedrolo (Club de Lectura)

Juny 2009:
- Dr. Pearson. L'home que va portar la llum a Catalunya de Xavier Moret (Club de Lectura Alentorn)
- Kafka a la platja d'Haruki Murakami (Club de Lectura)

Juliol/Agost 2009:
- Kafka a la platja d'Haruki Murakami (Club de Lectura)
- Un món sense fi de Ken Follet

Setembre 2009:
- Els homes que no estimaven les dones de Stieg Larsson (ja tardava!)
- Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders (Club de Lectura)
- L'ombra d'Alí Bei. Maleït Català! d'Albert Salvadó (Club de Lectura Alentorn)

Octubre 2009:
- El festí de Babette d'Isak Dinesen (Club de Lectura)
- Mil soles espléndidos de Khaled Hosseini

Desembre 2009:
- Olor de colònia de Sílvia Alcántara (Club de Lectura Alentorn)
- Viatges amb Heròdot de Ryszard Kapuscinski (Club de Lectura)

Gener 2010:
- La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina de Stieg Larsson
- La Felicitat de Lluís-Anton Baulenas (Club de Lectura)

Febrer 2010:
- L'any de l'embotit de Ferran Torrent (Club de Lectura Alentorn)
- Bogeries de Brooklyn de Paul Auster (Club de Lectura)

Març 2010:
- La reina en el palacio de las corrientes de aire de Stieg Larsson

Abril 2010:
- Invisible de Paul Auster

Maig 2010:
- L'elegància de l'eriçó de Muriel Barbery

Juny 2010:
- L'any dels francs d'Albert Villaró

Juliol 2010:
- After Dark d'Haruki Murakami

Agost 2010:
- Me'n vaig de Pepe Rubianes
- Londres nevat de Jordi Lavina
- L'estimava d'Anna Gavalda

Setembre 2010:
- El món segons Garp de John Irving

Abril 2011:
- Lo que esconde tu nombre de Clara Sánchez (Gràcies Belén!)

Juliol 2011:
- Prométeme que serás libre de Jorge Molist (Gràcies Belén!)

Agost 2011:
- La caiguda dels gegants de Ken Follet

Març 2012:
- L'home de la maleta de Ramon Solsona (Gràcies Jordi!)
- De què parlo quan parlo de córrer d'Haruki Murakami

Abril 2012:
- Sin notícias de Gurb d'Eduardo Mendoza (Gràcies Fina i Ramon!)

Maig 2012:
- Busco senyor per amistat i el que sorgeixi d'Empar Moliner (Gràcies Fina i Ramon!)

Juny 2012:
- Mar de Foc de Chufo Lloréns (Gràcies Jordi!)

Agost 2012:
- Joc de Trons - Cançó de foc i gel 1 de George R. R. Martin

Setembre 2012:
- Cinquanta ombres d'en Grey de E. L. James (Gràcies Eva!)

Octubre 2012:
- Cinquanta ombres més fosques de E. L. James (Gràcies Marta!)
- Cinquanta ombres alliberades de E. L. James (Gràcies Marta!)

Desembre 2012:
- Xoc de Reis - Cançó de foc i gel 2 de George R. R. Martin

Gener 2013:
- Diari d'hivern de Paul Auster (Gràcies Alexandra!)

Febrer 2013:
- 1Q84 d'Haruki Murakami (Llibres 1 i 2)

Abril 2013:
- 1Q84 d'Haruki Murakami (Llibre 3)

Maig 2013:
- Emma de Maria Barbal (Club de Lectura)

Setembre 2013:
- Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo d'Albert Espinosa
- Si tu em dius vine, ho deixo tot... però digue'm vine d'Albert Espinosa

Octubre 2013:
- Brújulas que buscan sonrisas perdidas d'Albert Espinosa
- El món groc d'Albert Espinosa.
- No tornarem mai més de Ramon Solsona (Club de lectura)
- Tempesta d'espases - Cançó de gel i foc 3 de George R. R. Martin

Novembre 2013:
- El abuelo que saltó por la ventana y se largó de Jonas Jonasson
- L'Alquimista de Paulo Coelho

Febrer 2014:
- Dime cuándo, cómo y dónde de Noe Casado

Març 2014:
- Desde mi cielo d'Alice Sebold

Maig 2014:
- La ladrona de libros de Markus Zusak

Setembre 2014:
- Festí de corbs - Cançó de gel i foc 4 de George R. R. Martin

Desembre 2014:
- Memòries d'una puça (Anònim)

Gener 2015:
- No se sap mai d'Imma Monsó (Club de Lectura)
.
Febrer 2015:
- Dispara, yo ya estoy muerto de Júlia Navarro

Març 2015:
- Un estiu a l'Empordà de Màrius Carol (Club de Lectura)

Abril 2015:
- Dos taüts negres i dos de blancs de Pep Coll

Maig 2015:
- El guardián invisible de Dolores Redondo (Gràcies per la recomanació Emma i Cristina!)
- Legado en los huesos de Dolores Redondo (Gràcies per la recomanació Emma i Cristina!)
- Ofrenda a la tormenta de Dolores Redondo (Gràcies per la recomanació Emma i Cristina!)

Juny 2015:
- La analfabeta que era un genio de los números de Jonas Jonasson

Juliol 2015:
- Les dones sàvies de la muntanya de David Martí
- Mariona de Pilar Rahola

Agost 2015:
- Un any i mig de Sílvia Soler (Gràcies Emma!)

Setembre 2015:
- Jo confesso de Jaume Cabré (Club de lectura)

Octubre 2015:
- Mecanoscrit del segon orígen de Manuel de Pedrolo
- La sonrisa etrusca de José Luis Sampedro (Club de lectura)

Desembre 2015:
- El meu amor Sputnik d'Haruki Murakami
- Se sabrà tot de Xavier Bosch

Gener 2016:
- Los besos en el pan d'Almudena Grandes

Febrer 2016:
- Les dones de la Principal de Lluís Llach (Club de Lectura)

Juliol 2016:
- A ciegas de Noe Casado

Agost 2016:
- Asesinato en el Orient Express d'Agatha Christie
- La verdad sobre el caso Harry Quebert de Jöel Dicker

Desembre 2016:
- La maledicció dels Palmisano de Rafel Nadal (Club de Lectura)
- Las tres bodas de Manolita d'Almudena Grandes
- El libro de los Baltimore de Joël Dicker

Gener 2017:
- Todo esto te daré de Dolores Redondo (Gràcies per la recomanació Carme!)

Febrer 2017:
- Frau al descobert de Mary Higgins Clark

Març 2017:
- La sombra del viento de Carlos Ruiz Zafón
- El juego del ángel de Carlos Ruiz Zafón

Abril 2017:
- El prisionero del cielo de Carlos Ruiz Zafón

Maig 2017:
- El laberinto de los espíritus de Carlos Ruiz Zafón

Juny 2017:
- Sobretot no facis mal de Henry Marsh
- La chica del tren de Paula Hawkins

Juliol 2017:
- Escrito en el agua de Paula Hawkins
- Pàtria de Fernando Aramburu

Agost 2017:
- El museo de la inocencia d'Orhan Pamuk
- La sustancia del mal de Luca d'Andrea
- El psicoanalista de John Katzenbach

Setembre 2017:
- La amiga estupenda d'Elena Ferrante

Octubre 2017:
- Un mal nombre d'Elena Ferrante

Novembre 2017:
- Las deudas del cuerpo d'Elena Ferrante

Desembre 2017:
- La niña perdida d'Elena Ferrante

Gener 2018:
- El proyecto esposa de Graeme Simsion
- La chica de antes de J.P. Delaney (Gràcies per la recomanació Carme!)
- La pareja de al lado de Shari Lapena

Febrer 2018:
- La uruguaya de Pedro Mairal
- El racisme explicat a la meva filla de Tahar Ben Jelloun
- El silenci de les vinyes de Gisela Pou (Club de Lectura)
- El vagón de los huérfanos de Pam Jenoff

Març 2018:
- La vida escondida entre los libros de Stephanie Butland
- Los años de peregrinación del chico sin color d'Haruki Murakami
- A dalt tot està tranquil de Gerbrand Bakker (Club de Lectura)
- La mujer de verde d'Arnaldur Indridason
- Mi hermano persigue dinosaurios de Giacomo Mazzariol

Abril 2018:
- El gran Gatsby de Francis Scott Fitzgerald (Club de Lectura)
- A la sombra del árbol violeta de Sahar Delijani
- No está solo de Sandrone Dazieri

Maig 2018:
- Nosaltres dos de Xavier Bosch (Club de Lectura)

Quins heu llegit vosaltres? Quins us han agradat més?

Salut!